taller d'història L’escola La Caixa és present al barri de Sant Martí pràcticament des dels seus inicis. Durant seixanta-cinc anys, ha estat testimoni dels seus canvis i la seva transformació, i ha procurat adaptar-se a ells. Es construeix l’any 1954, amb motiu del 50è aniversari de la Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros de Cataluña y Baleares “La Caixa”, com a complement dels blocs d’habitatges socials per als seus treballadors, que acabava de construir a la mateixa zona, entre els carrers de Guipúscoa i Andrade. En els anys cinquanta, el que hi havia al barri majoritàriament eren camps, moltes masies i algunes fàbriques, del ram tèxtil sobretot. Comencen a construir-se blocs de pisos, primer a Via Trajana, després a Sindicats i al 54 els de la Caixa. El barri començava a poblar-se de veïns vinguts d’altres zones de Barcelona i la manca d'equipaments es feia evident, entre ells centres escolars. L’escola està ubicada entre els carrers de la Gran Via (aleshores avinguda José Antonio Primo de Rivera) i Andrade, Agricultura i Cantàbria. Té la seva entrada principal a la cantonada d'Andrade amb Agricultura.
aquell espai es va transformar en sala de música, i actualment és el menjador dels alumnes. També a nivell del pati, però a la banda del carrer Agricultura, es trobava el gimnàs. Equipat amb diferents aparells, espatlleres a la paret, potro, paral·leles, etc. I decorat amb una sanefa de ceràmica que representa unes figures masculines que s’agafen pels canells mentre semblen ajudar a uns altres que han caigut. I en la qual es llegeix la inscripció “El hombre necesita de sus semejantes, quien obre como si estuviera solo en el mundo reniega de la creación y halla en la soledad su castigo”. Actualment els petits de P-3 fan la migdiada en aquesta sala. Si aquestes dues instal·lacions no eren gaire habituals en els centres escolars del moment (almenys al nostre barri) encara ho era menys la que es trobava entre elles: un petit teatre, dissenyat segons deien a imatge de l’Scala de Milà. Amb el seu escenari, al peu del qual un piano, un pati de butaques i fins i tot amfiteatre. Allà tindran lloc multitud de celebracions, recitals de cançons, poesies, petites obres de teatre...
L'edifici
La inauguració oficial
L’edifici va ser encarregat a l’arquitecte lleidatà Manel Cases Lamolla (1900-1974) i pertany a un estil anomenat Racionalisme o Moviment Modern, molt en voga en els anys 50. Té la forma d’una L, per facilitar la il·luminació i ventilació de totes les estances, i un pati central. En els braços de la L estaran les aules: els nens a la banda del carrer Andrade, les nenes a la banda d’Agricultura. En el vèrtex, les zones reservades als mestres i zones comuns (laboratori, sala de treballs manuals, biblioteca). Comptava també amb gimnàs, capella i teatre, situats a la planta semisoterrani, amb accés al pati. El dia 5 de maig de 1955 s’inaugura el “Grupo Escolar La Verneda”, com es diria aleshores, i comencen les inscripcions pel curs 1955-56. Abans encara de la seva inauguració, va tenir lloc la seva benedicció. I és que l’escola tenia la seva pròpia capella on el pare Luis Bros, rector de l’església de Sant Martí, va beneir l’escola el 25 de gener de 1955. La capella estava ubicada en el semisoterrani, es podia accedir tant per dins de l’escola com des del carrer Andrade, per unes portes annexes i baixant unes escales fins al pati. Tenia un tríptic dedicat al “Santo Ángel de la Guarda” i en ella es van celebrar moltes misses, batejos, comunions i fins i tot casaments. En les posteriors reformes que es van dur a terme al llarg dels anys,
Un cop iniciat el curs, a l’octubre, l’escola va rebre una visita insigne: Carmen Polo de Franco. Com recollien alguns diaris de la ciutat, va ser rebuda per una àmplia representació de la Caja de Pensiones, formada pel president Miguel Mateu Pla, el vicepresident, el director general Enrique Luño Peña, així com alguns consellers i alts funcionaris de la institució. Carmen Polo va recórrer el grup d’habitatges proper, on l’arquitecte Cases li va mostrar els plànols de diversos projectes constructius. Va encomiar la gran obra social que desenvolupa la institució, va firmar en els llibres d’honor (el de l’escola encara es conserva) i va recórrer totes les instal·lacions del grup escolar acompanyada dels directors José Rigau Ferre i Pilar Cateura de Rigau.
La docència El col·legi es crea en règim de patronat i donarà cabuda a dues graduades, una de nens, i una de nenes, amb cinc graus i parvulari. Els mestres, seguint la normativa del moment, foren seleccionats mitjançant un concurs oposició que portà a terme l’entitat patrocinadora. Les dues parvulistes ho són per oposició, així com els dos directors. La Caixa va nomenar dos professors especials, un de Música i una de Dansa que van seguir al col·legi fins al curs 1985-86. Com hem dit, nens i nenes estaven separats. Cada
49 auro invento-05-juny 2022
L'ESCOLA LA CAIXA
