texts bàsics Joan Morera i Soler
NOTES PER A L'HISTÒRIA DE SANT MARTÍ DE PROVENSALS (1918)
I ORIGEN – CREIXENSA – EXTENSIÓ – SITUACIÓ – POBLACIÓ – PRIMERS HABITADORS – AGER PROVINCIALIS – ORIGEN DE LA PARAULA PROVENSALS – ERRADA D’OPINIÓ DE BALAGUER – AUBADA DE SA NAIXENSA – LA CEL-LA O CAPELLA DE ST. MARTÍ – ESDEVÉ PARROQUIA – RESTA TENENCIA – CREACIÓ DE DOS PARROQUIES – MUNICIPI INDEPENDENT – LÍMITS Llunyá pot ésser l’origen del poble qu’aném a historiar, mes jamay tingué l’importancia d’avui dia. Durant l’ultima seixantena d’anys ha anat creixent, convertint-se en una de les poblacións mes importants del pla de Barcelona. Te una extensió superficial de 13.286’51 metres quadrats. Situat al E. de la veina ciutat de Barcelona, formava part de la mateixa, segons es llegeix en documents del segle XIII (1) se disgregá aprés constituint municipi apart, per tornar-s’hi unir en 1897. Está assentat en una plana, devallant suaument a la mar, mes que al arribar al repeu de la barrancada que el tanca, se presenta sa altitut quelcom sobtada, essent l’estribació del Guinardó (260 metres) la part mes alta. El terrer de la part baixa, o sia de la Carretera Mataró (avui Pere IV) al mar es molt modern, tant que segons diu el MANUEL DE NOVELLS ARDITS, en 1469 entre’ls carrers d’Almogavers, Triomf i Llacuna, avui encara no del tot urbanitzats, s’hi lliurá una petita batalla naval (2) lo que vol dir que en aquella época la mar entrava terra endins del
Joan Morera i Soler és descrit per Josep Freixa com "el primer historiador eficient de l'antic poble de Sant Martí de Provençals".
pla dels provincialis, i’ls sediments grans i petits que hi deixavan el Besós per una part, el Bogatell, la Llacuna i altres torrenteres per altre, anaren constituint un fons fangós, esdevenint aprés una continuitat d’estanys i terrer pantanosos que les ones obrian i tancavan a sa voluntat, estanys i sorrals que s’han anat perdent i terrer que s’ha anat consolidant mercés al retrocés del mar; el nom de JUNCAR donat a un carrer de la part baixa y el de FEBRES (resultat de les emanacions fétides dels aigua-molls) donat a alguna masía ens aferman encara mes en lo nostre asert. Amb aitals antecedents, no cal duptar que la part baixa tardá molt a ésser poblada i no aixís la part alta, car el nom de CAMP DEL ARPA corrupció de AD DIPSA ARCA ens proba l’existencia d’una PEDRA ARCA (dolmen) i per tant de l’home habitador en cavernes tallades a les roques. Mes tard quan finides les revoltes del segle I, els municipis llatins se transformaren en colonies de ciutadans romans, amb la plenitud dels seus drets, Barcino siga que hi hagué propensió a enaltir-la, siga que comptá amb la generositat de patricis benemerits, de PARCA CIVITA se colocá en el segón lloc de les poblacions de Catalunya. Com totes les colonies militars romanes afectava la disposició general d’aquestes; estava reclosa dintre un recinte amurallat amb quatre portes, donant als quatre punts cardinals. Una d’aquestes portes la vers lo N. donava origen a una carretera romana quin tránsit o recorregut está asenyalat per la Cequia Comtal, anant a parar al portell de Moncada, atravesant l’AGER PROVINCIALIS o AGER PUBLICUS d’aital indret. Solian existir camps PROVINCIALS o destinats a pasturatjes publics, entorn de totes les colonies romanes. A Barcino ho foren les terres baixes, exposades les unes als efectes de les aigues del Besós i les altres al del Llobregat deixant les de el nom de PROVENSALS que s’apropiá el poble de Sant Marti, i les de part de mitj jorn el de PROVENSANA que se l’apropiá Sant Eulalia. I heus aquí explicat l’origen de la paraula PROVENSALS
5 auro invento-05-juny 2022
Aquest text ha dormit molt de temps als prestatges de l'Arxiu Municipal del Districte de Sant Martí. Citat en tots els estudis sobre l'antic municipi de Sant Martí de Provençals, auro invento el publica íntegrament en el format original i en el català prefabrià que destil·la un text de 1918.
