TALLER D'HISTÒRIA
Vista aèria de l'escola i el grup d'habitatges (1954, ANC)
graduada tenia les seves aules separades, els seus mestres, en el cas dels nens eren homes i en el de les nenes dones, ells tenien un director i elles una directora. Com en tantes escoles de l’època, abans d’entrar es formaven les files al pati, tots amb uniforme, es cantava el "Cara al sol", es resava el parenostre i cap a classe. A les aules, sempre present el crucifix. A més de les celebracions habituals del calendari escolar: Nadal, Setmana Santa... però també el mes de Maig (mes de Maria o de les flors) era molt significat. I un altre no tan habitual era el “Dia Universal del Ahorro”, cada 31 d’octubre, en què entre recitals i cançons dels alumnes, l’entitat repartia llibretes d’estalvi per fomentar aquest costum des de ben aviat.
50 auro invento-05-juny 2022
La biblioteca La biblioteca no va quedar llesta fins a l’any següent. El mateix arquitecte Cases Lamolla va projectar un espai bonic i ampli, en el mirador de la planta superior, on els nens i nenes poguessin consultar llibres generals i infantils durant la jornada lectiva, i que també estigués obert a la resta del barri de sis a nou de la tarda. Aquest nou espai rebrà el nom de “Casa de Cultura y Biblioteca Pública e Infantil” i serà inaugurat el 28 d'abril de 1956. A l’acte assistiran de nou els alts càrrecs de La Caixa, i representants del “Movimiento”, de la Tinència d’Alcaldia de Cultura i de la parròquia, membres del Patronat i inspectors de Primera Enseñanza. Després de beneir-lo, va tenir lloc una conferència i com a cloenda els alumnes van recitar poesies i cantar diverses composicions, fet que va ser molt ben rebut pel nombrós públic assistent. Els diaris parlen d’aquest espai com la nova Casa de Cultura de la Verneda.
L'escola bressol Poc temps després d’acabar l’escola, i a causa del gran nombre de nens i nenes d'escassa edat, La Caixa ja comença a pensar a complementar-la amb una guarderia infantil. Per això, després d’estudiar altres ubicacions va adquirir els terrenys adjacents a l’actual grup escolar fins al carrer Cantàbria. El projecte també anirà a càrrec de l’arquitecte Cases Lamolla i del seu fill Manuel Cases Puig i està pensat
per cobrir totes les necessitats dels infants. L’edifici s’emplaçarà al carrer Andrade i quedarà entre el grup escolar i un bloc de habitatges situat al carrer Cantàbria. Constarà de dos cossos principals formant angle recte i convergint en un vestíbul, al que s’arriba per una rampa, que permetrà un accés fàcil pels cotxets, que quedaran aparcats en un local destinat a tal fi. El cos de la dreta es destinarà als petits pàrvuls, amb aules grans i lluminoses, sales de descans, guarda-roba, lavabos i totalment independents. Al final d’aquest, s’ubicarà el menjador i la cuina, al costat de l’entrada de servei del grup escolar. Al centre està el vestíbul, decorat amb un gran mural serigrafiat, on hi haurà la consergeria, i d’on arrenca l’altre cos. A la part central estaran els despatxos de la directora i el metge, també sales de visita, de cures, infermeria i lavabos, i a la part més allunyada del carrer i, per tant, menys sorollosa les sales dels lactants.
El fet de que l’escola comptés amb biblioteca, capella i teatre, va fer que es convertís en un centre cultural per tota la zona. Aquest fet es veu reforçat encara més amb la creació al 1962 de l’associació d’antics alumnes de l’escola, anomenada Alisos, en referència al nom en castellà del vern La seva forma i orientació permetia que tant les sales de lactants com les aules de parvulari tinguessin bona il·luminació, ventilació, i connexió amb un ampli i assolellat jardí, amb zona de jocs, i una petita zona d’arbres on s’ubicarà una escultura d’una mare amb el seu nen en braços, tot i que al barri sempre es va conèixer com "la verge", segurament perquè porta un vel que li cobreix tant el cap com el seu cos nu. Es tracta de Maternitat, obra d'Eulàlia Fàbregas. La façana també es va decorar amb un mosaic de trencadís que mostra línies de colors i dibuixos de flors i nens, amb un traç infantil. La guarderia s’inaugura finalment el 26 de juny de 1963. A l’acte assistirà de nou Carmen Polo de Franco que serà rebuda pels alts càrrecs de l’entitat promotora, La Caixa, les autoritats locals, un grup de distingides dones barceloneses, així com els directors del grup escolar i la directora de la guarderia, senyora Gusi.
