estvdis Montse Oliva
EL BARRI DE LA PAU
UN "GRUPO" QUE HA ESDEVINGUT BARRI El polèmic “Grupo la Paz” ha aconseguit passar a la història. El macro-polígon d’habitatges de l'est de la ciutat s’ha integrat perfectament a la trama i a la vida urbana del districte desè de Barcelona. Però en cap moment volen que es perdi de vista que tenen identitat pròpia. No com una agrupació de blocs, sinó com un barri. Els pobladors del centenar d’edificis ubicats entre els carrers Guipúscoa i Gran Via i entre la rambla Prim i Extremadura —via que marca el límit entre els municipis de Barcelona i Sant Adrià— no es cansen de reivindicar la denominació de barri de la Pau per referir-se a una realitat guanyada després de molts anys de lluita. L’apel·latiu “grupo” té un cert regust a una època en què la zona era sinònim de deixadesa i degradació, i els seus pobladors estan decidits a enterrar per sempre aquella vella imatge marginal. Per això, a poc a poc la Pau s’està convertint en el que volen els seus veïns: en un dels barris més populars i, alhora, més combatius de Sant Martí de Provençals. Els terrenys de l’antic poble de Sant Martí, durant molts segles dedicats a l’agricultura, acullen des de fa poques dècades una de les zones d’habitatges més denses del sector sud-est de la ciutat. A més de la Pau, el districte desè de Barcelona comprèn els històrics barris del Clot-Camp de l’Arpa, el Poblenou i la Llacuna, o els de més recent creació com són la Verneda Alta i Baixa, Besòs, la Palmera, Joan Anton Parera i Sant Martí (1). Més d’un poblador de la Pau assegura que es difícil trobar un barri en tota la ciutat que tingui uns límits tan clars. Tothom sap on comença i on acaba exactament el polígon d’habitatges. És cert que no hi ha cap mena de complicació a l’hora d’ubicar-lo amb exactitud. L’extens grup està situat
Montse Oliva (1966-2018) va ser periodista, cronista parlamentària i delegada a Madrid del diari "El Punt Avui". També té un llibre sobre el barri Parera.
entre el quadrant format per les àrees de Besòs, Verneda Alta, Via Trajana i la Palmera. La relació històrica i associativa que els uneix és molt estreta, sobretot quan es tracta de compartir els equipaments que manquen en un cantó o en l’altre. Però des de diferents sectors s’insisteix que, definitivament, es deixi de confondre la Pau amb Sant Martí o la Verneda i es respecti la seva autonomia. L’Associació de Veïns es queixa que, moltes vegades, fins i tot es fa difícil que ho entenguin els mateixos habitants, ja que molts mantenen la denominació de grup. Aquests límits físics tan ben marcats i l’aferrissada defensa de la seva independència l’han portat, en ocasions, a donar una imatge d’una àrea excessivament tancada, gairebé aïllada. La seva inicial configuració com a gran polígon d’habitatges amb una problemàtica comuna molt específica ha contribuït també, sense buscar-ho, a crear un esperit veïnal d’apropament i d’unió. Uns trets força generalitzats que, segons recalca la majoria, no s’han de capgirar en cap moment perquè es consideren uns ciutadans integrats i sensibilitzats amb tot el que succeeix a la resta de Barcelona. Tot i aquesta actitud d’obertura, el que és cert és que hi ha veïns que afirmen que es té més la sensació de viure dins un poble que dins d’una gran ciutat. En una localitat edificada sobre 165.000 metres quadrats i poblada per poc més de 8.000 persones on, com en tot nucli rural, hi ha una mica de tot, però manquen moltes més coses que les que sobren. Perquè, si per alguna qüestió a molts encara els costa definir-se com a barri, és per la falta d’alguns serveis i equipaments que els habitants consideren indispensables per deixar de ser l’antic grup d’habitatges de l’Obra Sindical (2). Un barri que es comunica amb la ciutat Els habitants de la Pau tenen els millors accessos per sortir de la ciutat en direcció al Maresme i a Girona. En un tres i no res, es col·loquen al final de la Gran Via, des d’on es pot enllaçar amb un important nus de comunicacions. La xarxa permet accedir a la N-II i a l’A-7, en direcció Girona. Una de les vies més noves és la Ronda del Litoral que, en el
55 auro invento-05-juny 2022
Publiquem alguns fragments del llibre "La Pau" publicat el 1995 per la Generalitat de Catalunya dins la col·lecció "Els barris d'Adigsa". Adigsa era l'empresa pública catalana (Administració, Promoció i Gestió, S.A.) que s'encarregà de gestionar els polígons d'habitatge públic heretats del franquisme.
