EL BARRI DE LA PAU
El cost total de la construcció va ser de 863 milions de pessetes
eclesiàstic conserva el seu antic aspecte rural i es troba envoltat de tres masies: ca l’Arnó, can Cadena i can Planes. Els tres edificis són els únics que han aconseguit salvar-se de la voracitat constructora, encara que la seva funció actual no tingui res a veure amb el seu brillant passat agrícola (13).
El popular molí de la Verneda, també conegut com el molí d’Altafulla. L’edificació es trobava situada al costat de la casa Llarga, en els mateixos terrenys on més tard s’hi va construir la planta industrial de la Coca-Cola seva estada a Barcino (nom que rebia la província barcelonina). L’objectiu de la noblesa era el d’afavorir la molineria, ja que constituïa una de les principals fonts d’ingressos de l’erari públic durant l’Edat Mitjana (15). Els camps de conreu, sobretot d’horta i vinya, van anar creixent i consolidant l’economia del municipi fins al segle XVIII, època en què Sant Martí va començar a distingir-se, a més a més, per la seva forta industrialització fins al punt que en ple segle XIX era conegut com el “Manchester català” (16). Així, mentre al sector nord del municipi es potenciava la producció agrícola, la molineria i la instal·lació de les fàbriques anomenades “prats d’indianes” (17), l’àrea del Poble-
nou va ser, fins que va esclatar la Guerra Civil, una de les pioneres de la revolució industrial a Catalunya. El molí de la Verneda La indústria s’ha anat perdent per donar pas als habitatges. Del que no en queda ni una sola pedra de record és del popular molí de la Verneda, també conegut com el molí d’Altafulla. L’edificació es trobava situada al costat de la casa Llarga, en els mateixos terrenys on més tard s’hi va construir la planta industrial de la Coca-Cola. Quedava, doncs, just enfront de l’actual barri de la Pau. Molt a prop hi havia hagut també el molí d’Estalella, que havia estat força vinculat al de la Verneda durant l’Edat Mitjana. Ambdues edificacions apareixen relacionades en diversos documents antics que tracten d’operacions de permutes i cessions realitzades pels nobles propietaris (18). Però el molí de la Verneda, tot i que ha desaparegut, segueix sent una llegenda viva a Sant Martí i no pas per la seva importància econòmica dins l’antic municipi, sinó perquè d’ell en va sortir un personatge que va esdevenir un mite: el general Josep Manso Solà. Malgrat que els estudiosos assenyalin que la trajectòria heroica que s’explica d’ell té més aparences de tradició que de realitat, la història popular narra que Manso, —nascut a Borredà l’any 1785— servia de mosso en el molí en el moment en què les tropes napoleòniques intentaven conquerir la ciutat de Barcelona. Durant la invasió, l’exèrcit francès va assaltar l’explotació on treballava el jove, que va ser vexat i colpejat pels militars. Aquella humiliació va ser excessiva per al mosso, i va decidir deixar la feina i allistar-se com a soldat voluntari per combatre les hostes napoleòniques. Afirmen que va ser tan gran l’èmfasi que va posar en la seva tasca, que al cap de molt poc temps ja se’l reconeixia com el cabdill de les guerrilles que actuaven a la riba del Besòs. Les seves gestes militars durant la Guerra del Francès van fer que se li atorgués el grau de general i que fos conegut arreu d’Espanya. El militar va rebre també en propietat la masia i les terres de ca l’Arnó, que estaven ubicades, com ja s’ha esmentat anteriorment, al voltant de l’església de Sant Martí de Provençals. Josep Manso va morir a Madrid l’any 1863.
59 auro invento-05-juny 2022
L’impuls del Rec Comtal i el procés d’industrialització El Sant Martí del segle IX no tenia res a veure ni físicament ni econòmicament amb el que es va annexionar a Barcelona. Les batalles navals que es lliuraven a la costa mediterrània donen idea que l’aigua arribava ben bé fins l’actual carrer Pere IV. El Poblenou, doncs, mil anys enrere no existia. El traçat del riu Besòs, com ja s’ha esmentat, tampoc no seguia el mateix curs actual (14). Les contínues guerres i la insalubritat d’una part del territori a causa de les àrees d’aiguamolls van fer que durant molts anys hi hagués pocs assentaments humans en l’antic municipi. La construcció del Rec Comtal va suposar un canvi substanciós en la vida del terme. Entre els anys 954 i 966, el comte Mir va ordenar la canalització de la sèquia, que anava des de Sant Andreu fins a la ciutat de Barcelona, tot aprofitant l’antic sistema d’aqüeductes ideat pels romans durant la
