NOTES PER A L'HISTÒRIA DE SANT MARTÍ DE PROVENSALS (1918)
Document 1 (veure Apèndix)
assert que testimonian un sens fi d’escriptures existents al Arxiu de la Corona d’Aragó (3) quedant destruida en bona part la llegenda que transcriu en ses obres Victor Balaguer dient qu’el derivatiu PROVENSALS prové de l’any 1113 en quina data s’atribueix la vinguda d’alguns provensals qu’acompanyaren a la comtesa Na Dolsa de Provensa amb motiu de son casament amb el comte Ramon Berenguer III. Diu la llegenda: Volgue’l compte monstrar-se galant i hospitalari amb els provensals que vingueren a les festes del seu casament i acompanyant la seva esposa, i, per eix fet, els concedí algunes terres dels encontorns de Barcelona, senyalant i donant-los-hi les qu’eran al entorn de la capella o ermita consagrada a St. Marti. S’hi establiren dits provensals i d’aquí el nom. Molt erradament volgué dit senyor cercar l’etimología de PROVENSALS, amb relació amb els provensals de Provensa de Fransa: lo que hi ha es l’equivalencia de noms derivant-se uns i altres del llatí PROVINCIA, PROVINCIALIS. Com en la majoria de pobles, l’aubada del naixement de St. Marti de Provensals la veiém perdre’s en la foscor del temps: aixó, no obstant, si be no hi han documents fins al any 989 época de Borrell II, que quelcom puguin probar-nos, als que trobém desde aquesta época ens diuen que situada entre conreus existia ja una CEL-LA o capella rural, aislada. Aital capella mes tard fou aixecada a parroquia per satisfacció dels feligresos que segurament vivian en llurs masies edificades dintre parroquia essent sufraganea de Sta. Maria del Mar de Barcelona. Fou declarada d’ascens regida per un Rector de provisió Reial fins a la darrera meitat del segle XIX, en temps del venerable Mossén Francisco Rodó, que passá a ésser tenencia del Clot i St. Marti, mercés al creixement de la població, se fraccioná en dos parroquies, la del Clot i la del Taulat, formant un municipi independent, com mes tard veurém, amb 21 regidors, estant inclosa aqueixa gran URBS entre el mar, montanya, Barcelona i St. Andreu de Palomar.
6 auro invento-05-juny 2022
II FOSQUEDAT EN EL ORIGENS DELS CRISTIANISME A BARCINO – VINGUDA DEL APOSTOL ST. PAU – TREVALL DEL CRISTIANISME – PREVENCIÓ ROMANA – INVASIÓ DELS BARBRES – DESTRUCCIÓ DE BARCINO – NOVES PERSECUCIONS I PUGNES – AMURALLAMENT DE BARCINO I SA PROSPERITAT – DECRETS DE PERSECUCIÓ DE DIOCLECIÁ – TRIOMF DEL CRISTIANISME I MUTACIONS RADICALS DEL IMPERI – INTRUDUCCIÓ DEL CULTE DELS SANTS – ADVOCACIÓ DE SANT MARTI I SANTA EULALIA – JUSTIFICACIÓ DEL AUTOR – UNA OBJECCIÓ REBUTJADA – S’INICIA EL POBLE DE SANT MARTI DE PROVENSALS
Amb dificultat pot saber-se, quan la salvadora doctrina de Jesucrist, comensá a purificar l’esperit dels que vivien enlluernats per lo paganisme. Els autors mes moderns no’s manifesten pas d’acord en senyalar la data ni si foren els Apostols els que vingueren a predicar en la Tarraconense. N’obstant, Mossén Bernat Boades (1) afirma que l’Apostol St. Pau dugué a Barcino les primeres llums evangéliques. Flóres (2) també ho afirma copiant-ho de Marca, i, el deixeble de St. Pau, St. Climent ho corrobora, encara que amb una relació poc precisa, dient de St. Pau, que ET AD OCCIDENTES TERMINOS VENIENS. [[[…falta pàgina...]]] fitant-se de la divisió imperial la enmotllá a les seves necessitats, transformant la metrópoli civil en religiosa, i la ciutat, amb son vast territori, esdevé la diócesis. A mida que’l Cristianisme’s va estenent crida l’atenció de l’Imperi despertant la suspicacia dels gobernants quins dictan mides d’ordre contra la nova religió, mes sens apel-lar encara a grans violencies, lo que fá que el Cristianisme prengui volada fins a l’any 250, en que Daciá ordená a totes les ciutats del Imperi la busca, captura i cástig dels cristians. Vingué l’irrupció dels bárbars, un compost heterogeni de gent germánica als qui unia l’esperit de pillatge, destrossant i devastant quant trobaren a son pas sols pe’l desig d’arreplegar un gros botí i derrocar la civilització romana. Barcelona no escapá a tanta destrucció (3): els barbars se’n apoderaran si be no precisa l’historia quant durá l’ocupació retornant al poder imperial. Valeriá decreta nova persecució contra els cristians que ocasioná innombrables victimes; l’Orient pugna per separar-se d’Occident esdevenint mig segle de revolucions; les ciutats d’importancia se trobaren en el cas d’aparellar-se a totes les eventualitats, i per aixó, Barcino, alsá muralles al seu entorn amb la pressa que les necessitats de la lluita li reclamavan, siguent les quatre portes en els mateixos indrets que originariament. Fortificada Barcino, en condicions de resistir,
