Pablo Paniello Jiménez | 4t d’ESO | Jesús Salvador 2n premi | A 2016
Contes entranyables del meu avi Tinc els ulls tancats... tot és fosc... encara que ho intento, no puc obrir-los... estic surant en un líquid dens... quasi llefiscós... tanmateix, s’hi està molt bé... no m’importaria sortir més tard però estic un xic aclaparat... em falta espai... decideixo trencar la bossa en la que estic ficat... sento crits d’ànim i de disbauxa... em moc... s’escolta gent repetint les mateixes paraules tranquil•litzadores... “aguanta, aguanta, ja arriba”... no sé on han d’arribar, però tinc ganes d’eixir... em costa cada vegada més respirar... a poc a poc vaig veient llum fins que el meu cos surt a l’exterior... passo d’estar a una temperatura confortable a tenir molt de fred... de sobte, em tallen el cordó per on m’alimentava deixant-me un forat perfecte al mig de la panxa... “Eiii!!! “. Un home de mitja edat m’agafa i sense esperar-m’ho em regala una manotada al cul. M’ha fet mal i decideixo acompanyar els meus plors amb crits ensordidors perquè sàpiguen que en Ramon Mallofré ha arribat al món. Unes hores més tard em desperto perquè tinc gana. No sé què fer, començo a gemegar i aconsegueixo que vinguin els meus pares. Al costat, hi ha un home amb cara de bona persona, mirada tendra, cabell blanquinós i unes incipients arrugues que contrasten amb les seves dents coral•lines: és el meu estimat avi Miquel. ********** Avui bufaré sis espelmes i rebré obsequis de tota la família. M’han comprat joguines, roba, jocs per la videoconsola ... però el que més m’ha agradat és un llibre que porta com a títol “Grans contes adaptats de la literatura medieval”. M’encanten les històries de cavallers i castells Me l’ha regalat el meu avi i avui estic content perquè m’ha convidat a dormir a casa seva. - Ramon, vinga, a dormir que és molt tard – m’afanya l’avi Miquel. - Una mica més iaio, que vull jugar més estona amb els videojocs– intento reclamar uns minuts de pròrroga lúdica en un dia tan assenyalat. - Són les onze! Si vas al llit t’explicaré un relat del llibre que t’he regalat. Aquesta oferta sempre surt efecte perquè no hi ha res que m’agradi més que el meu avi m’expliqui un conte... no sé com s’ho fa però li posa una entonació i un èmfasi que sembla que ens fiquem dins la història. - El Llibre de les bèsties, de Ramon Llull... començarem pel capítol I que es titula “De l’elecció del rei” ... Ens acomodem al llit, els dos ajaguts i tapats per un llençol blanc. La seva respiració s’accelera i el to de veu esdevé més greu per revestir d’emoció el relat. - En una bella plana per on passava una bella aigua estaven les bèsties salvatges que volien escollir rei. L’acord fou pres per la major part i decidiren que el lleó fos rei; però el bou contrastava molt fortament aquella elecció (...) Les parpelles em pesen, els ulls lluiten aferrissadament per no tancar-se, porto moltes hores acumulades de nervis i emocions, no obstant, estoicament, intento no adormir-me. La trama tracta d’una guineu avariciosa, Na Renard, que vol prendre el poder al rei lleó. Uneix forces amb l’elefant per matar el monarca traint-lo però finalment, l’elefant aplica la justícia i confessa al lleó els plans de Na Renard i maten la guineu. M’encantaria ser el lleó... el rei de la selva... el rei dels animals... la imatge del meu avi s’esvaeix... la seva veu es va allunyant
10 / XXXè Certamen Literari Mercè Blanch /
