Adrià Aguacil Portillo | 2n de batxillerat | Institut Pau Vila 1r premi | A 2018
Exposició “Segle XXI: una època fosca” Any 2245, Museu d’Arqueologia de Catalunya Al vestíbul del museu, la família Garcia deixava les seves pertinences dins d’una taquilla amb Sistema d’Apertura de Bona Voluntat. Per obrir-la, se la saludava dient-li <<Bon dia, Eugènia>>. Si la intel•ligència artificial adherida al pany –l’Eugènia– detectava bones intencions en la vibració de la veu, deduïa que no pertanyia a un lladre, i s’obria. Era infal•lible. -Mama Ofèlia! –va dir l’Ausiàs, un nen de set anys, mirant la dona que tenia al costat-. Què hi veurem aquí? -No ho sé, fill! –va respondre-li l’Ofèlia-. La mama Peronella ens ha dit que era una sorpresa. L’Ausiàs es va col•locar bé la faldilla i es va girar per mirar la seva altra mare. Però la Dafne, la seva tercera mare, el va interrompre. -No ho vulguis saber abans d’hora, reietó! Quan entrem, ja ho descobriràs. -Però mama Dafne... -Exacte! –va exclamar la Peronella-. Fes cas a les teves mares. De sobte, va aparèixer l’holograma d’un home vestit amb una americana. -Benvingudes! –va exclamar-. Sóc en Marc, un historiador especialitzat en el segle XXI. Avui us faré de guia! -Ostres! –va fer l’Ausiàs-. Va vestit com els antics! I es diu Marc, com els vostres re-re-rebesavis! El guia els va fer entrar. Van passar per les sales de la Prehistòria, l’Antiguitat, l’Edat Mitjana, l’Edat Moderna i l’Edat Postmoderna (compresa entre els anys 1789 i 1999). Finalment van arribar a l’exposició estrella. S’anomenava: Segle XXI: una època fosca. Es van aturar just a l’entrada. -El segle XXI –va començar el guia-, qualificat pels historiadors com l’edat mitjana de la modernitat, fou un període convuls. Les guerres van devastar països sencers. Grans epidèmies, com l’Ebola, van provocar milions de morts. El poc reciclatge que es practicava i les tones de deixalla que s’abocaven als oceans van crear illes de bosses de plàstic de la mida d’Austràlia. La contaminació va originar el canvi climàtic. Aquest va causar ciclons, huracans, violentes tempestes i l’extinció de milers d’espècies. L’augment de les temperatures va desfer els pols i el mar va pujar fins a submergir moltes ciutats costaneres, entre elles Barcelona. De fet, aquest museu s’alça deu metres més amunt de l’antic museu arqueològic, que va quedar negat. Quan, ja al segle XXII, es va aconseguir reduir la contaminació, restaurar per complet la capa d’ozó i tornar a formar els pols, el nivell del mar va descendir i es van recuperar les ciutats. Però no senceres. Sabeu que fa dos-cents anys no es podia anar en barca fins a la Sagrada Família? I la platja de Barcelona no estava a la Pedrera, sinó dos quilòmetres més avall! L’Ausiàs i les seves mares van fer una ganyota de sorpresa. -I per aquest motiu, avui dia es poden fer excursions subaquàtiques pel barri gòtic, l’antiga catedral, les Rambles i el Maremàgnum –va afegir el guia. -Que estrany! Jo pensava que tot això sempre havia estat sota l’aigua... –va dir la Dafne. -El segle XXI fou una època de retrocés. Per desgràcia, alguns dels problemes que hi havia, com la superpoblació, encara els patim. Anem a veure què conservem d’aquests humans gairebé primitius! El guia els va conduir cap a dins. Es van aturar davant d’una vitrina que contenia uns objectes prims i rectangulars de la mida de la mà. Tenien una petita pantalla de vidre. Al costat hi havia
/ XXXè Certamen Literari Mercè Blanch / 41
