Rut Alemay Garrido | 2n de batxillerat | Sant Nicolau 2n premi | A 2018
No sóc ningú La teva tassa preferida que hi ha sobre la taula del menjador torna a ser freda com cada matí. Penso que algun dia tornaràs a seure davant la taula de fusta que grinyola i arrufaràs el nas en fer el primer glop de llet calenta. És una estupidesa, ja ho sé. Recullo la tassa i la deixo dins la pica. En obrir l’aixeta, l’aigua hi cau amb fúria al damunt com si volgués destruir aquest record que perdura dins meu. No acostumo a ser una persona gaire sentimental encomparació dels escriptors d’avui en dia, però els anys d’experiència que arrossego sobre meu m’han dit que una persona pot canviar així com els vents ho fan en alta mar i sobretot si aquest canvi té un motiu. En el meu cas, el meu motiu ets tu. Després de tant temps, ja m’he acostumat a veure la tassa freda, a sentir un buit al meu costat mentre dormo, a no tenir ningú amb qui parlar quan és l’hora de sopar, a no saber fer-me el nus de la corbata a la primera, a no despertar-me amb un petó de bon dia, a sortir de casa sense companyia... Detalls que temps abans trobava insignificants ara són els que omplen la meva sensació de solitud a poc a poc. Cada dia m’és més difícil sortir al carrer sabent que trobaré una nova parella asseguda al banc, davant de l’estany de casa nostra, demostrant al món el seu amor incondicional. Per què vam decidir viure davant d’un parc? Ah, ja me’n recordo, nosaltres érem els que sèiem en aquell banc temps enrere agafats de la mà i rient entre petó i petó. Ara l’única cosa que no deixo anar és el bastó que vas regalar-me per les noces de platí. Sé que si em tanco dins de casa encara em sentiré més sol, es per això que segueixo amb el nostre negoci de la floristeria. Encara recordo el dia que la vam obrir i el somriure d’orella a orella que feies quan el primer client va entrar per la porta. Era l’única botiga de l’avinguda que hi havia oberta fins ben entrada la nit, ja que tu sempre dedicaves tots els teus esforços perquè cada ram de flors, per al dia següent, tingues un toc especial. Ara tanco a l’hora que totes les altres botigues també tanquen, no tinc valor per fer el que feies tu si no estàs a la vora meu alegrant-me el dia i recordant-me que giri el cartell abans de sortir per la porta cada nit. És en aquell lloc de parets de color carbassa i ple de testos farcitsd’orquídies, lliris, bromèlies, i flors de noms que només recordaves tu, on volia que el rellotge parés d’avançar i immortalitzes el moment en què tu em miraves i deies que m’estimaves. Aquests instantsen els quals el temps només avançava per la gent del nostre voltant són els que més trobo a faltar. El quadre de l’escriptori on sortim tu i jo el dia del nostre casament, l’he posat a la tauleta de nit de la nostra habitació. Així cada cop que em llevo sense el teu petó, puc veure la imatge i recordar el millor dia de la meva vida. Les fotos que tenim per casa m’ajuden a superar els dies que em sento més sol i també són l’únic que em consola veure quan tinc un mal dia. Algunes tardes, de tant en tant, vaig a donar una volta pel parc d’aquí davant per veure si et trobo llegint El Perfum,de Patrick Süskind, com el dia que et vaig conèixer. T’encantaven les novel•les de terror, això és el primer que vaig saber de tu i el primer del qual em vaig enamorar.Quan vam anar a viure junts, cada nit llegies i l’endemà al matí, mentre et prenies el got de llet, m’explicaves el que en pensaves i jo et deia que t’hauries d’haver fet crítica en comptes de florista. Tots aquests instants que passava al teu costat em feien feliç. Si no fos perquè ara ja no estàs al meu costat, no hi hauria arribat a pensar mai en res de tot això, ni m’hauria plantejat com d’important eres i ets a la meva vida, i ni m’hauria arribat a imaginar el buit que m’has deixat al cor. Demà farà deu anys del dia que vas morir. Costa molt escriure aquestes paraules sabent que mai les arribaràs a llegir. Com cada any, agafaré el cotxe que vas comprar-me el dia del meu aniversari
/ XXXè Certamen Literari Mercè Blanch / 45
