Leire Oliver Martínez | 2n d’ESO | Tecnos 3r premi | B 2018
Cos o ment – Senyora Swan, com a muller del senyor Swan, ens agradaria que fos vostè l’encarregada d’omplir la fitxa setmanal que hem d'emplenar tots els científics quan fem un experiment. Aquesta vegada, hem pensat que seria un honor que l’omplís vostè, ja que, segurament, és la persona que passa més temps amb el seu seu marit i , per conseqüent, pot deixar constància de l’experiment en tot moment. Intenti explicar com pugui el comportament del pacient, el seu estat i qualsevol símptoma estrany que presenti. Ah! caldria que el seu marit no conegués l’existència dels formularis ja que, si així fos, podria intervenir i modificar l’anàlisi dels resultats. – Per mi serà un honor doctor, no ho dubti, intentaré omplir les fitxes de la manera més clara i precisa que pugui. Li asseguro que el meu marit no sabrà res de tot això. Totes les setmanes intentaré portar els fulls al laboratori. Un cop acabada la conversa, em vaig dirigir cap a l’habitació de l’hospital on reposava el meu espòs. No li havia quedat cap marca del transplantament, a banda d’una petita cicatriu que començava al front i s’endinsava dins el seu cabell dissimuladament. Encara que no sabia si podria dir el mateix quan es despertés. Canviaria el seu comportament?, es recordaria de mi? Al cap i a la fi, ara portava el cervell d’una altra persona. Va arribar el divendres, havia de fer els deures que m’havien encomanat, així que, en quant els meu marit va anar a dormir, em vaig posar mans a l’obra. 24 de novembre de 2023, cas IDC, Sra. Swan, fitxa 1: El subjecte ha passat la setmana amb normalitat. Fa quatre dies que li van donar l’alta hospitalària, després de realitzar-li les últimes proves. El seu comportament és l’habitual. Reconeix perfectament a tots els seus amics i familiars, i, pel que sembla, no té cap trauma de l’accident de cotxe que va tenir previ al transplantament i causant d’aquest. Es mareja de tant en tant i té lleus mals de cap, però poc importants. Ell diu que es troba normal, com si mai li haguessin fet cap intervenció quirúrgica. Es pot afirmar que, ara per ara, tot està en ordre. No sabia què més escriure, així que ho vaig signar, i vaig guardar el full dins d’un sobre. Jo no era ni metge ni científica, per aquest motiu, i malgrat els meus esforços, les meves paraules potser no eren les més adequades. A més a més, se’m feia estrany anomenar "subjecte" al meu home, però el doctor m’havia indicat clarament que en el formulari l’havia de dir d’aquesta manera, com a "subjecte" de l’experiment que era i respectar el seu anonimat. De moment estava tranquil•la ja que, tal i com havia escrit a la fitxa, el meu marit només tenia marejos i mal de cap. Però uns dies més tard ja no vaig poder dir el mateix. Tot va ocórrer l’anterior dijous, quan anàvem passejant tots dos pel centre de la ciutat i el meu espòs va saludar inesperadament a un senyor. La cara d’aquell bon home no em sonava de res i, sembla ser que ell tampoc ens coneixia a nosaltres. Però el meu home semblava totalment convençut que sabia qui era aquella persona. Em vaig disculpar per l’error de la meva parella i vam continuar passejant. Al principi vaig pensar que havia estat una confusió sense cap mena d’importància, però uns metres més endavant, es va repetir l’escena: el meu home va
54 / XXXè Certamen Literari Mercè Blanch /
