Regina Arnero Delgado | 2n de batxillerat | Montcau - La Mola 3r premi | A 2019
Obres els ulls Obres els ulls, no massa, els tens adolorits. No veus bé amb l’ull esquerra, per sort sembla que el dret encara veu nítidament. T’aixeques del llit, cansada, i t’arrosegues fins el lavabo. Poc a poc et vas desvestint, lentament, sense pressa. Et baixes els pantalons i et desfàs de la blusa, quedes nua davant del mirall. No reconeixes la persona que reflecteix l’objecte, la pell pàlida que t’havia caracteritzat sempre es veu maquillada de colors més foscos. La cuixa dreta ha estat la més mal parada, un extens blau la recobreix. Et fa mal, molt mal. Et fa quasi tant mal com l’esquinç del turmell esquerra. Els braços estan prou bé penses, plens de petits hematomes poc dolorosos. Les costelles dretes són el que et fa més mal. Podries tenir alguna trencada penses, et costa respirar i tant sols reseguir-les amb el dit el mal s’agreuja. La cara t’ha canviat, n’estas segura. Tens l’ull esquerra inflat, de color blau, t’arrepenteixes del que vas dir. El llavi superior està ple de talls, no pots somriure. De fet fa temps que no somrius, no t’he n’havies adonat. Un cop t’has repassat de dalt a baix un parell de cops al mirall entres a la ducha. El contacte de l’aigua amb el teu cos t’adoloreix al principi i t’alleugereix més tard. T’ensabones amb calma, és l’únic moment de pau que tindràs en tot el dia, l’únic moment per tu, per reflexionar. Fa temps que no veus la teva família, no cal parlar ni dels teus amics. Vas trencar amb el passat per crear un futur. Tanques l’aigua i t’emboliques amb la tovallola. Tornes a l’habitació i dubtes quina roba posar-te, ja fa temps que no et vesteixes per a tu mateixa. Esculls un vestit vaporos decorat amb flors liles, s’apropa l’estiu i ja comença a fer calor. Escoltes un soroll. La porta. Ja ha tornat. Baixes les escales amb calma, prepares el teu millor somriure i t’apropes alegrement. Li preguntes com ha anat a l’oficina, avui ha tardat menys del normal. Et respon de mala manera. Pobre, ha tingut un dia dur a la feina penses. Intentaràs no fer-lo enfadar, no s’ho mereix. Ho intentes però no ho aconsegueixes. S’enfada quan et mira de fit a fit i veu el vestit que llueixes. T’insulta repetidament, t'humilia, i comença tot. Rectifiques, no comença: acaba. L’últim insult va acompanyat d’un cop de puny. Un altre. Seguit de molts més. Caus a terra, no ho aguantes. En aquest moment et poses a pensar en quin moment va comemçar tot. Quan es va convertir l’amor en violència. No pots distinguir un inici, ja fa molt d’això. Una patada. T’arrepenteixes de no haver seguit els consells de la teva mare, ni els del teu millor amic. “M’estima” penses, m’estima i per això em tracta així. És la seva manera de mostrar efecte. Un altre patada. Ja no notes les cames. El teu cos no aguantarà molt més. T’arrepenteixes de tot, tant de bo poguessis tornar enrere. Un fortíssim cop al cap et deixa inconscient. Les flors liles es tenyeixen de vermell. Ja no penses. Ja no obres els ulls.
62 / XXXè Certamen Literari Mercè Blanch /
