2021 BENEIXAMA
GENT I POBLE
De pedra picada
E
ls que vivim fora de Beneixama, de tant en tant tornem al poble, per visitar els familiars i amics, participar en algun esdeveniment puntual o, simplement, per llaurar la memòria. Quan vivien els meus pares, moltes vegades quedava amb ells en “La Moncloa”. Ja us podeu imaginar que no em referisc al palau que és la seu oficial i la residència del president del Govern espanyol, no, evidentment em referisc a una altra “Moncloa”. I és que a prop de ma casa, a tocar del restaurant Ca Pere i tot just en la mateixa paret de El Teular, on fa anys es va obrar un petit quiosc per a l’antic camp de futbol, els iaios del barri, i aprofitant les parets mig enderrocades d’aquest petit habitacle, van improvisar un assolellat recer. I acudien cada dia per prendre-hi el sol, compartir llargues converses parlant de les seues coses, esmolar la memòria, acaronar la solitud, reviure la infantesa...A aquest petit refugi els mateixos iaios el coneixien amb el nom de l’esmentat i conegut palau. Li posarien aquest nom, com és de suposar, perquè es passaven les hores intentant arreglar el món, parlant de política, criticant el Govern..., però també recordant batalletes, enyorant esdeveniments, maleint fatalitats, llaurant amb rella de tall ample els seues records. I jo hi anava, i passàvem les hores xarrant amb altres amics i coneguts dels meus pares, com els que podem veure en aquesta fotografia. Assentats i d’esquerra a dreta: Vicente Luna Camús (Luna), Vicente Sarrió Francés (Soqueta) i Félix Pérez Muñoz. Dempeus i d’esquerre a dreta: José Barceló Calabuix,
40
“L’Estat espanyol és l’únic que després de quaranta anys de dictadura passa a un sistema democràtic, però sense depuracions, ni explicacions, i sense que ningú no demane perdó” Manolo Sanchis Barceló (l’Aranya), Cosme Valdés Ortiz (l’Ollero), Juan Maestre Pérez (Balí), José Pérez Boronat (Rosella) i José Sirera Luna (el Morenet). I hi havia un tema, la Guerra d’Espanya, que d’alguna manera sempre acabava eixint, doncs la majoria d’ells havien anat i en tenien amargs records: Contra tu, assedegats de poder, ells s’alçaren en peu: empunyant les colpistes armes, violant la llei democràtica, esvalotant el nostre poble. Contra tu, invocant les essències, trencaren la pau: enfrontant pares contra fills, fomentant i encomanant l’odi, provocant la destrucció. Contra tu, emmirallats pel feixisme, portaren la foscor: afusellant nobles ideals, empresonant la veritat, perseguint la justa raó... I per tu, maleint salvapàtries, et férem costat: defensant el Govern legítim, demanant més i més justícia, bastint l’anhelada igualtat. Per tu, mastegant impotències, en la nit patírem: ofegant ideals i somnis, frustrant desitjos i projectes, aguantant ofenses i menyspreus. Per tu, somniant el demà, mai no vàrem defallir: llaurant solcs i solcs d’esperança, fornint moltes complicitats, fixant en l’horitzó el teu esguard. Avui, encegats per aquesta pactada letargia, hem
oblidat el nom esfumat en la nostra memòria. Anys a venir vindràs, sí, on legítimament et pertoca, perquè molts et necessitem més que mai, orfes tots de boca. Hui, navegant per camins de llum, he vist aquell dolor, l’esgarrany feridor, copsant la mirada tricolor. Alguns d’ells, com fou el cas de mon pare, quan acabà la guerra hagueren d’anar forçosament a fer la mili. Així que després de patir els efectes emocionals, familiars, de salut personal i de tot tipus que suposaren els tres anys d’aquell conflicte bèl·lic, hagueren de suportar el reclutament obligatori i, a sobre, a les ordres d’aquells que s’havien revoltat contra el legítim Govern de la II República. Per això pense que aquelles generacions, aquells homes i dones que hagueren de patir els efectes d’una injusta guerra i, ai! les conseqüències de la postguerra, van ser de pedra picada. Us imagineu uns cinc o sis anys entre guerra i mili, fora de casa, vivint amb l’ai al cor, passant tota mena de penalitats i lluny de la família? A mi sincerament em costa imaginar-ho, tot i que també vaig fer forçosament tretze mesos de mili, però afortunadament en altres circumstàncies. A aquelles gene-
