Falles... animals? 17
|Figures d’animals als cadafals fallers de Xàtiva
Rafa Tortosa i Garcia
Arran l’aparició de figures d’animals al cadafal faller d’aquesta comissió del present exercici, ens hem vist obligats a parlar sobre els monuments fallers i l’aparició de peces que representen animals bé siga com a remat de la falla o com una figura complementaria a aquest. A la majoria de les vegades, l’aparició de una classe d’animal al cadafal ha fet influir en la determinació del lema així com el desenvolupament del tema per totes les escenes que conformen la falla. Hi ha lemes que s’han fet famosos al llarg de la història de les falles, i que any rere any han anat repetint-se per tota la geografia valenciana. El lema de «burrades» o les vessants com «Burrocràcia», «Quantes burrades», «L’hora de les burrades» o «Si els burros volaren» és freqüent trobar-lo quant a l’esbós es mostra com a figura principal la representació d’un o diversos burros. Altres exemples podrien ser «Gataes», «Monaes», «Quins pardals», «Ratoneries»... imaginant-se quin seria el remat. De les prop de cent vint casos que hem trobat a la història fallera de la nostra ciutat hem arribat a la conclusió de què les figures dels animals es presenten d’acord amb tres aspectes. El primer és que els animals es presenten als cadafals com a tal, representant el seu estat natural, amb la seua fisonomia i una estètica que representa la realitat. Pot aparèixer un gos junt un ésser humà per exemple, unes aus volant o cavalls arrossegant un carro o de manera eqüestre. Aquest tipus es sol donar menor importància sent una figura secundaria, atès que no són influents a l’hora de traçar el tema del monument actuant com a complement. Açò no vol dir que podem trobar figures que siguen part del conjunt del remat conformant una situació on es requerisca un animal. Clar exemple d’açò pot ser la representació de la figura literària del Quixot que vaja damunt del seu cavall, com és el cas de «Quixotades» (M. Blanco, Molina – Claret, 1984), «Festes d’estiu» (A. Díaz, J. R. Jiménez, 1987) on apareix un home sobre un cavall en el moment de trobar-se a dues potes o els indis amb els seus cavalls a «La reserva índia de Xàtiva» (A. Bernat,
