El vestit espacial
El vestit espacial és una escafandre pressuritzat que pot incloure dispositius de control tèrmic i altres suports vitals, per a fer diferents tasques en l’espai. Els vestits espacials es poden classificar, segons la seua activitat, en intravehiculars (IVA) o extravehiculars (EVA). Els EVA protegeix als éssers humans de la calor, el fred, la radiació i la nul·la pressió atmosfèrica de l’espai fora de la nau o estació espacial. Els IVA son més lleugers i còmodes i s’utilitzen com a mesura de seguretat, durant la reentrada a la Terra, però també existeixen vestits per a tots dos entorns, coneguts com IEVA (intra/extravehicular activity).
By:
Àlex Jordà Ismael Fernàndez Alejandro Rocher Eva Climent
Al principi els vestits eren confeccionats a mesura, posteriorment es van modificar per a crear un model estàndard que pogueren adaptar-se a l’operador i finalment es va arribar a un model intermedi on alguns elements són estàndard i altres fets a mesura. Però, quin és el seu origen? L’escafandre astronàutica de 1935 Enginyer, pilot, militar, inventor, polític, pioner de l’aeronàutica... Poques matèries se li escapaven a Emilio Herrera, l’espanyol que en 1935 va desenvolupar un «escafandre astronàutica» que posteriorment la NASA va adaptar per als viatges espacials. Va nàixer el 13 de febrer de 1879, a la ciutat de Granada i va ser un protagonista de la conquesta espacial llargament oblidat. En 1897, amb sol divuit anys, va ingressar en l’Escola d’Enginyers militars de Guadalajara, donant així inici a una brillant carrera com a militar, la qual continuaria en la Companyia d’Aerostació. En ella va obtenir el seu títol de pilot de globus en 1905. Sis anys després, en 1911 Herrera torna a fer història en graduar-se en la primera promoció de pilots d’aeronaus a Espanya, i poc després, en 1914, va mostrar les seues habilitats en pilotar un avió que cobria la ruta Tetuà-Sevilla. Herrera va ser un dels grans impulsors del Laboratori Aerodinàmic de Quatre Vents (Madrid), inaugurat en 1921, i precursor de l’actual Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (INTA), un organisme depenent del Ministeri de Defensa encarregat de projectes de recerca espacial i aeronàutica. No obstant açò, les mires d’un dels enginyers espanyols més importants del segle XX no es conformaven amb solcar aire.
5
QUÈ PASSA? XIV
