Aprendre a tocar el piano El Mateu va decidir aprendre a tocar el piano el dia que s’havia d’acabar el món. Ell no ho sabia, clar. Ni tampoc cap altre humà. Però aquell diumenge en que va decidir obrir la tapa del piano del seu avi per primera vegada, era el mateix diumenge que els àngels havien decidit acabar amb la vida terrestre. Començaria al capvespre, quan el Sol es posés per darrera vegada. El Mateu va aprendre la escala de do major sobre les dues del migdia, després d’haver dinat mirant un vídeo per internet de teoria musical bàsica. La raó de que hagués decidit aprendre a tocar ara el piano, després de tants anys amb l’instrument agafant pols a casa seva, era res més que l’avorriment. Vivia sol i treballava des de casa, així que tenia molt de temps lliure. A les quatre de la tarda, ja era capaç de tocar l’Himne a l’Alegria, molt lentament. Igualment, era una fita impressionant, per algú amb la seva nul·la experiència. I el millor de tot: ell es divertia aprenent. No podia evitar pensar en el seu avi i en les cançons que hi solia tocar quan encara estava viu. A les cinc de la tarda, va baixar la tapa del piano i, amb un somriure al rostre, va dir: “Demà continuaré”.
Gabriel Rosselló Salleras Porreres (Illes Balears) 57
