Curset Tan bon punt arriben, els clavo una bronca. No m’agrada cridar, però això és el que esperen de mi: que brami, que renegui i que els faci fer flexions per qualsevol collonada, per molt que es tracti d’un curset de supervivència de cap de setmana que pots contractar a l’FNAC. Fetes les presentacions, els batejo amb sobrenoms: Gras-amb-ulleres, Pits-deplàstic, Músculs-de-gimnàs i Peus-plans, una altra concessió a les pel·lícules d’acció que no té res a veure amb la realitat de l’exèrcit, on et criden pel nom i prou. Explicada la teoria, pugem a l’avioneta. Gras-amb-ulleres es creu Rambo. Pits-de-plàstic i Músculs-de-gimnàs flirtegen. Peus-plans es mira avergonyit les sabates. Llavors els dic que saltin, sense paracaigudes ni hòsties. Em pregunten si m’he tornat boig. Però aquest curset no va de la meva salut mental, sinó d’aprendre a sobreviure en situacions extremes. –Vigileu on trepitgeu que hi ha mines! –els adverteixo abans d’abandonar-los a la seva sort. El diumenge els espero a la sortida del camp de pràctiques. L’únic aprovat és per a Peus-plans que apareix ensangonat i sense un tros d’orella. Li faig la foto, li entrego el diploma i li recordo on és la botiga de regals.
Lluís Planellas Giné Barcelona 87
