Mireia ENTREVISTA
GUTIÉRREZ:
“L'esquí alpí m'ha donat tot, i ara sóc la persona que sóc gràcies a l'esquí” L’1 de març, pocs dies després de participar en el Campionat del món de Cortina d’Ampezzo, a Itàlia, Mireia Gutiérrez va anunciar la seva retirada de la competició. Als 32 anys, una de les millors esportistes del país, va posar punt final a una llarga trajectòria de 18 temporades dedicades a l’esquí alpí, les tretze darreres en el circuit de la Copa del Món. “La vida d'un esportista d'elit té un principi i un final” reconeix la Mireia, que té moltes ganes de començar una nova etapa en la seva vida.
► Per Noelia Farias · Fotos: Agence Zoom
L'anunci de la teva retirada ha provocat un gran impacte en el món de l'esport. T'ho esperaves? Sí, la veritat que hi va haver molta gent que no ho esperava, crec que la gran majoria. Però, com ja he dit abans, la vida d'un esportista d'elit té un principi i un final. Crec que, encara que soc jove, he arribat al límit amb el meu cos, ja que últimament tenia molts dolors físics en un genoll. Necessitava un canvi, era el moment i ara tinc moltes ganes de començar una nova etapa de la meva vida.
molt diferents. Comporta un nivell d'estrès i de pressió molt gran. Això fa que a vegades fracassem perquè mentalment no hem estat a l’altura. La vida d’un esportista d’elit comporta molts sacrificis i, en el cas d’una esquiadora com tu, pocs dies de descans entre temporada i temporada. Què t’ha fet allargar tant la teva carrera esportiva? Com acabes de dir, la veritat és que no tenim gaires dies de descans, perquè entrenem tot l'any. No tenim un mes on no fer res. Físicament, el nostre motor o xassís és el nostre cos, per això l'hem de mantenir sempre bé. El fet que hagi allargat la meva carrera esportiva ha estat per a millorar, per a obtenir bons resultats i arribar on volia arribar, que era la Copa del Món. És cert que les lesions, aquests dos últims anys, m'han frenat i m'ha jugat una mala passada, perquè em van fer parar, dos o tres mesos, durant la temporada. La motivació constant, la meva passió per l'esquí, creure en mi mateixa i estar envoltada de gent que confiava en la meva feina, m'ha fet seguir i intentant arribar allà on vaig arribar.
En aquests 18 anys, ha estat més gran el desgast físic o el psicològic, a causa de la pressió que comporta l’esport d’alt nivell? Crec que és més gran el desgast físic, perquè són moltes lesions, operacions, moltes hores d'entrenament, de gimnàs per a aixecar quilos, fent càrdio i entrenant a les pistes d'esquí, perquè l’esquí és molt físic, no és com esquiar per lliure o alguns diumenges. Malgrat tot, considero que el desgast mental és el més dur per a mi, perquè al final, en entrenar cada dia, ets com una màquina, si has d'entrenar tres hores, ho fas; però, el desgast mental és una circumstància que no et permet entrenar. En els entrenaments estàs més re- L’expresident de la Federació Andorrana d’Eslaxada, no tens tanta pressió, però els dies de carrera són quí, Albert Coma, i el teu germà, i durant molts
“La vida d'un esportista d'elit té un principi i un final”
36
| DONA SECRET | Núm. 73 · Abril 2021
