ENTREVISTA
Arnau OROBITG ► Text i fotos: César De Pablos
art connectat amb les arrels
El d’Arnau Pérez Orobitg, és un perfil molt difícil de trobar. Autor del poemari ‘Distàncies’ i guanyador de dues edicions del Concurs de poesia Miquel Martí i Pol, va decidir, ara fa 10 anys, treballar de pastor, un ofici que li ha permès descobrir la seva llibertat. Amb formació en Belles Arts i Antropologia, l’Arnau ha explorat disciplines com ara l’escultura, la pintura, la il·lustració i el muralisme, essent aquest últim el format amb el qual va homenatjar la vida i obra de Sergi Mas. El retrat de quatre semblants, que evoca l’estil figuratiu de Pérez Orobitg i ens pot retrotraure a l’estil propi d’alguna peça de l’exposició ‘Opus Naturae’, s’exhibeix a una de les tanques que separa el carrer Na Maria Pla de les obres executades a l’antic pàrquing del Bulevard Fener. Vius al peu del Cadí, on ets pastor. Suposo que aquesta connexió amb la natura és el punt de partida de la teva inspiració com artista, més que res perquè l’assumeixes com la teva vida. És una simbiosi. És estar-hi integrats. No puc entendre un àmbit de vida on només tingui relacions humanes. Em resulta difícil. La natura és quelcom més que una musa? És que no la separo. No la veig fora de mi. Estic amb la natura. Anomenar-la o denominar-la ja és separar-la, així que prefereixo més els termes gaians (en referència a Gaia) que els de natura. És una manera de sentir-t’hi incorporat. Això s’ha reflectit a la vella ruralitat del Pirineu, en la manera en què es van poblar les muntanyes i com es van integrar en l’anomenada natura.
així ho hem vist a les teves xarxes socials. No tant a les xarxes socials, perquè en soc un usuari molt precari, però on sí que vehiculo més aquest missatge és en la meva vida, no tan sols de cara al públic. El missatge de la meva vida és no separar-me de l’animalitat, de la vegetació, de la integració als ecosistemes... vull sentir-me una part viva de la pròpia vida. No puc entendre l’existència sense això. No és que sigui un resistent conservador o un anarco-primitivista, és que senzillament intento no allunyar-me més... és, fins i tot, mantenir-me a prop de dues generacions prèvies, dels padrins.
“El missatge de la meva vida és no separar-me de l’animalitat, de la vegetació, de la integració als ecosistemes”
Quin aprenentatge t’ha aportat una vida de pastor, envoltat per les teves ovelles? Més que un aprenentatge o experiència que pugui extrapolar, el que em queda és la vivència, el fet de viure això. El pastoralisme no és quelcom que experimenti de manera esporàEts una persona molt crítica envers qüestions dica ni per fer un post d’Instagram, és com visc, és que amenacen la natura, com ara la industrialit- la meva font d’ingressos i això comporta que faci la zació i la degradació dels ecosistemes... o almenys meva vida a la muntanya.
22
| DONA SECRET | Núm. 83 · Febrer 2022
