Entitats
On es troben els qui falten? Les persones dislèxiques i l’obstacle a superar al llarg de la vida
E
l divendres, dia 25 de març a l’Auditori Salvador Seguí de Massanassa, es va celebrar una sessió informativa i de sensibilització al voltant de la dislèxia. com a cloenda de l’acte es va inaugurar l’exposició fotogràfica de Jonathan Sendra amb el títol “El valor de lo distinto”, exposició que vam poder-la visitar fins al dijous dia 31 de març. Com que és un tema poc conegut per la població en general, hem considerat des de l’Associació Trenca-Dis, aportar una visió esclaridora de quines són les circurmstàncies en les quals les persones que són dislèxiques s’hi troben, en particular en l’entorn escolar, però que son permanents al llarg de la vida. La dislèxia és una Dificultat Específica de l’Aprenentatge (DEA), que es caracteritza per la presència de dificutats per a llegir amb fluïdesa (velocitat i precisió), i que també afecta a les habilitats d’escriptura, Segons Lyon, Shaywitz i Saywitz (2003), estes dificultats es presenten de manera inesperada, ja que d’altres habilitats cognitives es desenvolupen amb normalitat i la instrucció lectora és adequada. L’atenció a les necessitats específiques de recolzament educatiu (LOE, 2006), inclou l’alumnat que presenta dificultats d’aprenentatge de la lectura (DAL o dislèxia). Increïblement, este tipus de dificultat, que, segons les dades estadístiques d’altres països del nostre entorn més avançats en diagnosticar-lo, afecta a una proporció entre el 5 i el 10 % de l’alumnat Flynn i Rahbar, 1994), sembla ser el mes oblidat en el nostre sistema escolar” (Carrillo et al., 2011). Segons fonts estadístiques consultades, el nombre d’alumnes que es van presentar a les Proves d’Accés a la Universitat
24
(PAU) en el curs 2018-19 fou de 21.171 en tota la Comunitat Valenciana. Pel que fa a l’alumnat amb dislèxia, prendrem com a premises de partida les següents evidències: La prevalència de la dislèxia per a les llengües transparents com l’espanyol, o el valencià, poden prendre valors entre el 3,2 i el 8% (González et al., 2013; Carrillo et al., 2011). La mes que demostrada evidència científica sobre la no correlació entre Capacitat Intel.lectual (CI) i la Dificultat Específica d’aprenentatge (DEA) a la qual ens referim com a dislèxia habitualment. L’alumnat amb dislèxia té una intel. ligència normal o superior. Totes les persones amb dislèxia tenen dificultats amb l’ortografia (Artigas-Pallarés, 2002). Els adolescents amb dislèxia presenten dèficits en consciència fonològica, la qual cosa afecta a l’eficàcia lectora i escriptora. (González et al., 2013). Poden presentar dificultats en activitats de memoria operativa o de memoria de treball (Furnes i Samuelson, 2011). És a dir, no cal ser estadístic per comprendre que hauríem de trobar estos percentatges entre el col.lectiu de l’alumnat que finalment es presenta a les PAU. Si apliquem els percentatges, hauríem de trobar un total entre 677 i 1694 d’alumnes que es presenten a la PAU i que, a més, tenen dislèxia. En definitiva, seria una mitjana aproximada de 1058 alumnes.
Massanassa FE S T E S D E SAN T JOAN 2022
