HISTÓRIA LOCAL
DON JOSEP ALBA,
“PARE” DELS FUNDADORS DE LA COOPERATIVA DE VIVENDES POPULARS, DE CONSUM, DE L’ESCOLA LA FLORIDA, I DE CAIXA POPULAR
En este centenari de LA TERRETA trobe oportú fer un recordatori d’una de les persones més influents en la Massanassa d’aquests darrers 100 Anys : don Josep Alba.
L
’avinguda més ampla i moderna de Massanassa porta el nom de don Josep Alba, rector que fou de la parròquia de Sant Pere entre els anys 1950 i 1978. A la seua mort, vint anys després, en estes mateixes pàgines de LA TERRETA (1998) se publicaren articles i relats que rememoraven la seua admirable activitat pastoral. Convide a la lectura d’alguns dels paràgrafs d’aquells escrits, com un resum dels trenta anys viscuts entre els massanassers, i que el convertiren en un personatge mereixedor del carrer que el poble li dedicà en els anys 90 del passat segle. Després, entraré a explicar la relació de don Josep amb estes quatre experiències cooperatives, entre les més destacades del cooperativisme valencià dels darrers cinquanta anys. Francisco Escrivà, vicari en Massanassa 1958-1961) : “Els primers contactes que vaig tindre amb ell, va ser quan recent ordenat sacerdot, vaig ser destinat a Catarroja en 1957, en les reunions de
l’Arxiprestat. En eixes reunions Don Josep destacava per la seua paraula intel· ligent i de pau tractant sempre de traure-li fruit a la reunió.
tòlica (JARC), i hagué d’anar a buscar-lo a la marjal. Això era una indicació de la seua preocupació i interès pels problemes reals del poble.
Recorde com a anècdota que un dia, vingué a veure’l D. José Vila, primer consiliari de la JOC , i després coordinador de tots els moviments juvenils d’Acció Catòlica, per a proposar-li ser consiliari de la Joventut Agrícola Rural d’Acció Ca-
Al nomenar-lo a ell consiliari de la JARC, jo estava en Sant Antoni de Catarroja i haguí d’anar a Massanassa a ajudar-lo com a vicari, durant poc més de tres anys. Vaig notar en ell una actitud d’humilitat, pobresa i preocupació per les persones i coses del poble. Ramón Coscollà: La primera nota que sorprenia de la seua forma de ser era la humilitat. Don Josep va ser tota la vida un home molt humil, a exemple del seu Mestre. En els anys cinquanta, quan encara ser rector suposava un gran prestigi social, inclús posicions de poder per la situació sòcio-política de l’època, la seua actitud era justament la contrària : la de un home senzill del poble, sense privilegis de cap classe. Amb tots parlava, amb tots es feia, però les seues preferències anaven sempre cap als senzills. Però ademés, no fugia del treball físic. Recorde en la construcció de la “nova església” com treballà durament com a peó d’obrer. No només organitzava
MASSANASSA
130
