HISTÒRIA LOCAL
ERES MÉS CONEGUDA QUE LA RUDA
L
a ruda, una planta originaria d’Àsia i Europa i difundida per tot el món, ha estat una herba amb moltes propietats curatives i fou emprada per a altres remeis casolans. Estes característiques feren que els nostres avantpassats es fixaren en ella per a usos terapèutics i medicinals. Des de temps immemorials i en diferents cultures, l’home aprofità els beneficis de la ruda com a arbust curatiu i protector de maleficis. Entre altres pobles cal citar: Sumeris, egipcis, hebreus, caldeus, grecs i romans. Els Romans, per exemple, eren fidels conreadors d’este herbaci. Va tindre un caràcter sagrat per a caldeus i egipcis ja que tenien ple convenciment que era un do dels seus Deus. Era comú portar una rameta de ruda quant els patricis es congregaven en assemblea per jutjar a l’enemic i així reservar-se del mal d’ull. És la cultura xinesa la que més a popularitzat la ruda, adjudicant-li característiques benèfiques. La gastaven per a combatre les febres palúdiques, els mals pensaments i les bruixeries. De fet és molt comú vore en els basars xinesos la planta de ruda. Durant la Edat Mitjana, era cultivada als claustres dels convents i monestirs, per la seua fama antiafrodisíaca. També en l’antiguitat la ruda tenia la missió d’ajudar avortar el embarassos no desitjats i al mateix temps dins dels rituals ancestrals era considerada símbol de puresa ja que les dones preparaven infusions de ruda per a netejar el seu interior espiritual. Durant molt de temps, els rams de ruda eren emprats en les esglésies per a espargir l’aigua beneïda. És per això que fou anomenada ’Planta del perdó’. Oriünda d’Àsia Menor i escampada per tota la Mediterrània, la podem trobar silvestre o domesticada, i és el nostre clima templat propici per a ella ja que es una planta de fulla perenne i verda amb un creixement continuat tot el any i les seues flors son xicotetes i grogues. Són moltes les propietats que se li atribueixen al llarg dels segles i encara avui en dia resulta la planta medicinal mes utilitzada. Entre els seus atributs és la planta esotèrica per excel·lència. Se la coneix com l’herba dels mils usos, protectora dels mals esperits i energies malignes. Entre els seus atributs esotèrics destaquen els següents: protegeix de manera general i actua com a prevenció psíquica, creant un camp de
163
protecció al voltant de qui la posseeix. Espanta els mals esperits i allunya i absorbeix a la vegada les corrents negatives que poden pertorbar la harmonia de la casa. També permet i atrau les bones vibracions de les amistats i familiars, atrau circumstancies positives i a més té la propietat de protegir-nos contra la mala sort i l’enveja. Per gaudir dels seus beneficis és aconsellable tindre-la i conrear-la en casa. Si amb el temps la planta comença a debilitar-se o fer-se groga és una senyal que esta obrant en benefici de la casa, absorbint la negativitat que es troba en l’ambient. Si açò ocorre, simplement s’ha d’aconseguir una altra per a repetir el cicle protector anterior de la nostra llar. Nota: és aconsellable que siga regalada per un altra persona. Donada la seua forta olor, que desprèn tan sols quant la toques, és motiu per a fora també usada per espantar mosques, mosquits, pudentes, puces i més insectes. També era usada en pocions per a untar els llocs on defecaven gats i gossos. Últimament ha estat descoberta
en l’agricultura ecològica per combatre les plagues d’insectes. Al seu olor pestilent, diu el refranyer castellà: “Dicen que los pastores huelen a ruda y lana pero huelen a tomillo y bejorama”. Altre refranyer popular de la ruda : Casa on hi ha ruda, l’àngel la saluda. On se cria ruda, no mor cap criatura. El qui té ruda en casa, salut no li falta. A la casa que hi ha ruda, Deu l’ajuda. La ruda, tots los mals cura. Si sabérem les virtuts de la ruda, la buscaríem fins la lluna. Però aquesta planta, que tants atributs positius se li atribueixen, també ha patit la seua llegenda negra. Es per això que fou mal utilitzada i prohibida per tot arreu atribuint-li l’apel·latiu d’herba abortiva’. En conclusió, s’ha de reconèixer que molts medicaments de la terra han estat desvirtuats i mal utilitzats, causant-li mal i descrèdit i quedant les bones virtuts oblidades, fent del seu nom un mal qualificatiu i perdent el seu vertader sentit curatiu. Vicent Moncholí
MASSANASSA
