LITERARIS
UNA SOCIETAT INSOSTENIBLE Vicent Cucarella Tormo, economista
H
an passat cent anys des de la primera publicació de la revista “La Terreta”. Durant aquest segle han canviat molt les condicions de vida, tant a Massanassa com a la resta del món. En 1917 en el planeta vivien aproximadament 1.900 milions d’habitants, amb un consum moderat i unes necessitats energètiques escasses. Era una societat senzilla, que esperava gaudir d’un futur amb major benestar. En aquella època es confiava en aprofitar l’explotació dels nous recursos naturals descoberts, els avanços de la tecnologia i el potencial energètic d’un combustible relativament nou i fàcil d’usar com era el petroli, així com l’extensió de l’ús de l’electricitat. Excepte per assumptes conjunturals adversos (guerres o catàstrofes), s’intuïa un increment continuat de les condicions de vida de la humanitat, aprofitant els serveis prestats per les noves màquines mogudes per energia barata.
MASSANASSA
La societat actual pretén augmentar constantment la producció i el consum, oblidant que els recursos són escassos i cal emprar-los amb trellat. No es pot créixer permanentment en un planeta finit Els massanassers –com la resta d’occidentals- hem gaudit d’eixos canvis espectaculars durant aquest últim segle i ens hem acostumat a una vida basada en l’ús fàcil de l’energia. Hui, cent anys després, els científics tremolen amb les seues previsions. Ara
som aproximadament 7.400 milions d’habitants al planeta; i no sols en som molts més, sinó que cada vegada usem més objectes i més energia per persona. Abans la producció i el consum servien principalment per a satisfer unes necessitats bàsiques, mentre que en l’actualitat s’ha capgirat la relació: ara es creen necessitats artificials per a que cada vegada consumim més i més. La publicitat s’encarrega de generar una insatisfacció personal permanent amb l’objectiu de que el consum i la producció no paren d’augmentar. L’actual sistema econòmic necessita créixer constantment, a pesar de que així s’esgoten els recursos naturals, es contamina el medi ambient i es desestabilitza la biosfera. Cada vegada és més complicat mantindre el ritme d’extracció que requereix aquest mode de vida. I, damunt, l’abús dels combustibles fòssils està provocant un canvi climàtic de velocitat inimaginable i conseqüències temibles. En 1917 s’albirava un futur millor i així ha sigut. Ara, en 2017, les previsions sobre les condicions de vida futures no són tan favorables. Per primera vegada es preveu que el benestar de la pròxima generació serà inferior a l’actual. Això és així perquè en les nostres decisions actuals de producció i de consum no tenim en compte el dany que generem al planeta. Ens oblidem de la contaminació produïda, de l’efecte sobre el clima, de la disminució de recursos escassos i no renovables, etc. Eixe “oblit” és el que ens ha permès créixer tant en termes econòmics durant les últimes dècades prèvies a la crisi. Hem estat aprofitant una energia i unes matèries primeres que havien sigut generades pel planeta durant milions d’anys; i que nosaltres estem esgotant en poc de temps.
174
