Espotitza't {
Nom masculí Préstec de l'anglés americà ‘spot’. Anunci publicitari el missatge del qual busca persuadir al públic al qual va dirigit perquè compre productes o serveis a una marca o perquè la conega i la seguisca.
El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2023 i participa en els premis de les lletres falleres (www.lletresfalleres.org).
INTRODUCCIÓ MONOGRÀFIC FALLA MAJOR FALLA INFANTIL COMISSIÓ COL.LABORADORS
MIRANT AL FUTUR FALLER: AMBICIÓ
DAVANT UN PRESENT QUE DEIXA ARRERE ELS TEMPS DIFÍCILS
Les Falles no han sigut immunes a l’efecte de la pandèmia. Després de diversos exercicis plens d’incertesa, la tenacitat i la força dels fallers ens continuen portant a barallar per conquistar els guardons que demostren que la festa de tots els valencians és art, cultura i tradició
Ambició i renovació. El futur faller encara un exercici en el qual la normalitat sembla que ha arribat. És el temps de recollir els fruits sembrats després de diversos exercicis en els quals la festa de tots els valencians i valencianes ha sobreviscut a les vicissituds de la pandèmia. Però hem continuat treballant per demostrar que les Falles són art, cultura i tradició. Els premis que coronen l’esforç
de cada any, en el qual tots els membres de la nostra comissió s’uneixen per a demostrar que la Falla Rois de Corella és més que una família, poden ser la recompensa a la tenacitat i la força que aquesta festa ha demostrat malgrat les majors dificultats que haja pogut travessar. Som història. Però també present i futur. I ho encarem amb l’aspiració de continuar demostrant que som ‘Falla’.
CRÈDITS
EDITA
Associació Cultural
Falla Roís de Corella
DELEGACIÓ DE LLIBRET
Alba Castaño del Olmo
Beatriz de Zúñiga Marqués
PUBLICITAT
Alba Castaño del Olmo
MAQUETACIÓ
Beatriz de Zúñiga Marqués
CORRECCIÓ LINGÜISTICA
I TRADUCCIONS
Mª José del Olmo Muñoz
IL.LUSTRACIÓ DE PORTADA
Felip Ariza
FOTOGRAFIES
Reines: Salva Gregori
Fillolets: Salva Gregori
Monogràfic: Beatriz de Zúñiga Marqués
IMPRESSIÓ
Publimanía Gandia
TIRADA 400 exemplars
DIPÒSIT LEGAL A-119-2004
ALTRES IMATGES 123RF
La Falla Roís de Corella defensa la llibertat d'expressió, però no necessàriament compartix les opinions dels seus col.laboradors.
LA PUBLICITAT I LES FALLES. PROMOCIÓ DE LA FESTA I INFLUÈNCIA DE LA SOCIETAT EN LES NOSTRES COMISSIONS
eflexionar envers la nostra societat actual és un dels millors exercicis que com a associació cultural que som devem realitzar entre les nos- tres activitats. Introduïm enguany una reflexió sobre un tema impor- tant: la publicitat. Quina és la seua influència en les falles des dels dos punts de vista diferents? Com a emissors ens projectem cap els demés com a grup social compacte: tenim una personalitat pròpia que ens caracteritza, al llarg dels anys ens hem posicionat dintre del teixit associatiu de la nostra ciutat, hem donat a conèixer les nostres fortale- ses com a comissió; de manera efí- mera amb els nostres monuments, la seua sàtira i la seua crítica, però, històricament, el nostre llibret esde- vindrà el millor producte cultural
que podem oferir a la societat. Com a receptors hem sabut adaptar-nos als canvis que la societat ha anat mostrant al llarg dels anys. Vivim temps on la imatge i la pa- raula ens identifiquen, on exposem la nostra quotidianitat i el nostre projecte professional o personal. Es publiciten les marques per obtindre els millors rendiments econòmics (origen primigeni de la publicitat) però, molts dels actes que formen part de les nostres vivències diàries són, en realitat, reclams publicitaris per atraure les masses, per modifi- car hàbits, consum i canvis d’ideo- logia. El llibret actual recull una sèrie de consideracions importants sobre els diferents aspectes socials en què ha esdevingut la promoció des de les diferents vessants. També, com han anat canviant els mitjans, els recep- tors i la finalitat. La importància de ser conegut i ser acceptat. Vos con- videm a reflexionar, però sobretot, volem que estimeu el nostre millor producte què és la nostra activitat al llarg de cada exercici, són les per- sones que treballen per a fer de la nostra comissió una manera de vida agradable i estimada. És el respecte i foment de les tradicions. La nostra idiosincràsia com a grup.
ANY 2022
SEGON PREMI
Crítica Local
SEGON PREMI
Monument Major Secció Primera
PRIMER PREMI
Ingeni i Gracia infantil
Secció Primera
SEGON PREMI
Monument Infantil
Secció Primera
18 é PREMI
Festival Musical Infantil
SUBCAMPIONS
Truc Absolut Masculí
Espera! tornem unenreresegon
«LA HISTÒRIA ÉS ÈMULA DEL TEMPS, DIPÒSIT DE LES ACCIONS, TESTIMONI DEL PASSAT, EXEMPLE I AVÍS DEL PRESENT, ADVERTIMENT DEL FUTUR»
Miguel de Cervantes
MONOGRÀFIC FALLA MAJOR FALLA INFANTIL COMISSIÓ
COL.LABORADORS
LA INFLUÈNCIA DE LES FALLES EN LA PUBLICITAT: EXPLOSIÓ D’IMATGE, COLOR I FOC
És innegable que Falles i publicitat es donen la mà i artistes i dissenyadors busquen la nostra atenció. La influència de la nostra festa va més enllà del seu caràcter tradicional i artesanal. Anuncis i cartells s’han omplit d’imatges, paraules i colors que també els converteixen en exemples de la creativitat dels valencians
Imatge. Color. Paraules. Eslògan. Sàtira. Són només alguns termes que poden relacionar-se amb el creatiu món de les Falles. Però també amb el sector de la publicitat. La necessitat de mirar-se en l’art, en la il·lustració, el disseny o l’artesania, de cridar l’atenció, de posar el focus en la crítica, són comunes en dues disciplines unides per la història. De Renau a Sorolla, de Ceballos i
Sanabria a Paco Roca, creadors i dibuixants, artistes fallers i pintors, han apostat per recórrer en algun moment els camins que discorren entre l’art de les Falles i el de la publicitat. En aquest recorregut en forma de ‘llibret’ per la imatge i el color, però també per la música i el disseny, descobrirem que la nostra festa inspira tots els àmbits de la societat.
La publicitat és:
Imatge
Eslògan
Color
Música
Una imatge val més que mil paraules. I el foc és la millor publicitat de la nostra festa, el millor espot que ens ha donat a conéixer al món. No hi ha límits per a la festa. Fins als anuncis més coneguts poden fer gust de tradició i els ninots es converteixen en protagonistes. La publicitat parla el llenguatge més faller.
CLAVELL
CLAVELL Nº5
Reproducció de l’anunci del mític perfum Chanel
Nº5 on defensem el poder del clavell com a una de los flors més importants de la nostra festa i que t’acompanyaran a l’Ofrena
LOCALITZACIÓ:
MUSEU FALLER
Allí on l’escenari s’obri sempre a les falles
ELEMENTS FALLERS uSinagües uSabates de fallera
FALLERS
uJosé Luis Peiró
uMª José del Olmo
uManolo Benítez
PERDURAR. EL PODER DE L’EMOCIÓ EN PUBLICITAT
LOURDES MÍNGUEZ
PUBLICISTA I ESCRIPTORA
D iu un protagonista que reclama temps i presència. Entonces m’observe, i observe més enllà, i m’emocione, perquè sé que no soc només jo qui sent això.
rec que si un publicista busca alguna cosa per sobre de qualsevol cosa és el perdurar d’una història; que l’emoció no se’n vaja.
Escric aquestes línies després de veure el nou anunci d’Estrella Damm per a l’estiu 2022. Com un clàssic de l’estiu, portava uns dies esperant a veure’l, volia descobrir amb quina història em sorprenia. No esperava massa, tan sols una història bonica al costat del mar m’era suficient per evadir-me una mica. Darrerament hi ha massa soroll al meu cap. Massa inquietuds. I de sobte, em trobe amb un missatge que em paralitza, que sembla parlar-me a mi, que posa veu al que pense.
El tiempo que nos ha tocado vivir es mi vida. Aquí, ahora y así.
La simplificació sempre ha estat una característica important. Vivim perseguint el dia i el consum ràpid és inevitable. La gent demana llibres curts, relats, històries condensades en frases a les quals poder tornar de forma senzilla. Això és una cosa que sempre ha caracteritzat la publicitat, el deure de commoure en poc temps, el ser capaç que t’escolten entre la multitud, que a més ara sembla encara més difícil amb la quantitat de contingut que consumim. O potser no?
Emocionar és indispensable, et proporciona aquesta connexió amb les teues persones, el que en termes publicitaris significa acostar-te de forma honesta a aquells que puguen estar interessats en el teu producte -el teu missatge- avui, demà, i sempre; que senten aquesta unió perquè puguen evolucionar amb tu.
En crear una història que connecte involucrem, creem una peça permanent, una obra fruit d’una generació. La publicitat sempre va formar un paper important en les nostres vides, sempre va tenir aquesta capacitat. El que ara anomenem engagement parla d’això.
EL
Core ll ament .
CORELLAMENT
Amistat, felicitat i diversió són els valors d’aquest anunci de la marca de cervesa Estrella
Damm batejada com ‘Mediterráneamente’
LOCALITZACIÓ: PLATJA DE GANDIA
El nostre lloc refugi, allí on es posa el sol
ELEMENTS FALLERS
uBrusó uMocador
FALLERS
uElena Martínez
uAdrián Burgos
uCandela Montaner
uSandra Cardete
uXavi Montaner
uToni Moreno
uLui Pla
uJoaquín Barber
uCarmen Barber
uAdriana Jiménez
uArancha Serrano
uMateo Cháfer
uJuanma Cháfer
uAlba Castaño
uCayetano Barber
Seguir la pista d’una firma amb la qual et sents identificat en valors perquè t’agrada el que diu, com ho diu, la seva estètica, la seua història, perquè t’inspira i perquè t’aporta. Perquè parla el teu mateix llenguatge, perquè ha arribat a les teues emocions. El perdurar. Resulta que quan una marca amb la capacitat d’oferir-te un producte afí a les teues necessitats connecta amb les teues emocions, obre una porta màgica, perquè exerceix el poder que les persones la vegen com un punt d’inspiració. S’atorga la gràcia de l’artista. El consumidor posa la seua mirada en ella i queda pendent que el segueixca sorprenent, li confia l’espera fins al següent missatge. S’està creant un vincle emocional que va més enllà d’una compra puntual o de cobrir una necessitat. Perquè li parlem a éssers humans i si hi ha alguna cosa que ens caracteritza és just això, la nostra necessitat d’emocionar-nos. Per això quan conectem amb algú o alguna cosa som generosos, u
La publicitat té la possibilitat de mostrar com ens sentim en un determinat moment històric. Això és meravellós. Reflecteix creences, hàbits, pors, necessitats.
Necessitem que ens compten històries, necessitem que ens emocionen. La imatge, el to, la música i les paraules. Dona igual si és un brand film, una gràfica o un reel de 20 segons
ens obrim i desitgem conèixer més. Això en publicitat és fidelització, vendes a llarg termini.
I succeeix. De ben segur veus una campanya en què et sents reflectit, com si et parlara a tu, com si estiguera comptant la teua pròpia història. Saps el que més m’agrada de la publicitat? Més enllà de vendre productes, té un poder benevolent i intrínsec, el de reflectir-nos. La publicitat té la possibilitat de
mostrar com ens sentim en un determinat moment històric. Això és meravellós. Reflecteix creences, hàbits, pors, necessitats. L’arxiu publicitari guarda un diari artístic sobre com som i què ens mou. I això va més enllà, perquè ben fet, esdevé la capacitat d’aportar valor a la societat si sap utilitzar la seva veu.
L’anunci d’Estrella Damm del 2022 dirigit per Oriol Villar em parla d’un xic que se sent perdut i li mana un missatge al seu jo futur en forma de diari per dir-li que necessita donar-se un temps. Han sido dos años duros, compta, i necessita recuperar la il•lusió de l’ara. Així, el veiem fer un viatge en solitari pels Pirineus fins a arribar a la Costa Brava, per recuperar-se de la seva tristesa. Mentre el mirava, no he sentit que ningú tractara de vendre’m res, només veia una història que em commovia.
El tiempo que nos ha tocado vivir es mi vida . Primer, sorpresa. Després, atenció. I després, la inevitable emoció. No ho haguera descrit millor. La lletra, de Rigoberta Bandini, reflecteix a la perfecció aquesta necessitat de parar, repensar, i viure, aquí, ahora y así. I veure-ho m’ha inspirat.
Necessitem que ens compten històries, necessitem que ens emocionen. La imatge, el to, la música i les paraules. Dona igual si és un brand film, una gràfica o un reel de 20 segons. La retòrica és imprescindible. Arribar a les persones, dir-los una cosa rellevant, aportar. Altrament ningú t’escoltarà. L’emoció en la publicitat és com la poesia en la novel•la. La fa especial; humana, i perdurable. Pots comptar alguna cosa o pots fer que ho recorden per sempre.
Taronja. What else?
TT
TARONJESSO
TARONJESSO
La taronja és el cítric de la nostra vida i de la nostra terra. En aquest anunci reivindiquem el seu alt valor com a producte autòcton, com si de la marca amb més prestigi de café, Nespresso, es tractara
LOCALITZACIÓ:
MUSEU FALLER
El lloc on la foscor sempre precedeix als flaixos
ELEMENTS FALLERS uMocador
FALLER uJavier Mata
JEAN PAUL ORXATER
Hi ha incomptables anuncis de perfums, com aquest de Jean Paul Gaultier, però un mariner-faller podria anunciar perfectament el nostre producte estrela: l’orxata
LOCALITZACIÓ:
AL CARRER
Els carrers de Gandia són per a perdre’t i en ells pots trobar tot el que necessites, fins i tot a aquest faller tan ben combinat
ELEMENTS FALLERS uPantaló faller
FALLER uCarmelo Montaner
LA
o cal pertànyer al món de la publicitat per ser conscient del gran canvi que ha patit en els darrers anys, però el cert és que des de dins encara es sent més vertigen. Cada vegada és més difícil parlar de publicitat, ja que es difumina la línia entre el que és publicitat i el que no ho és. I tot i que les institucions fan esforços per fer cada vegada més identificables els espais publicitaris, per controlar la influència de les marques sobre les persones i els seus hàbits de consum, el cert és que és inevitable: la publicitat forma part de la nostra vida i es fon amb ella.
Si bé en la dècada dels 90 la publicitat es limitava als seus espais en tele, ràdio, i premsa, hui en dia és aclaparador parar-se a pensar com inunda totalment la nostra vida: és
al nostre mòbil, a les sèries que veiem, a les apps que utilitzem, implícita en la vida de les persones a les quals seguim, als carrers pels quals passegem, en la música que escoltem, en els esports que veiem, i fins i tot als productes que consumim. I el més important: a nosaltres mateixa.
El canvi de paradigma, segons la meva opinió, va començar en la passada dècada amb les xarxes socials, que van introduir una nova manera de fer comunicació, en la qual es va trencar la barrera que separava el mitjà de comunicació de l’espectador. I és que amb les xarxes socials tots som ambdues coses: creadors del contingut i consumidors del mateix. Això és el que anomenem prosumer, que ve de la unió de producer + consumer.
Amb això vam entendre que tot és contingut susceptible de ser explotat, comercialitzat i monetitzat. Ja no només ens interessaven les sèries de la tv i els articles de la revista: ara ens interessava la vida dels nostres companys de feina, els nostres amics de la infància, els nostres familiars o els nostres veïns.
Però sobretot, el més important és que van canviar la nostra forma de relacionar-nos. Les xarxes van canviar la nostra forma de parlar amb els nostres amics, d’interactuar amb companys de feina, de mantenir el contacte amb els familiars i fins i tot de lligar.
I tota aquesta nova forma de relacionar-se compleix 3 característiques bàsiques: no té barreres, és immediata, i la més important: queda sempre registrada per les plataformes. Aquest registre és l’actiu més poderós per a les marques, que podria resumir-se molt fàcilment de la següent manera: si la plataforma coneix el teu estil de vida, els teus
RODET Monyo
interessos, els teus gustos, amb qui ets i la teva forma d’actuar, no és tremendament fàcil per a ella predir quins productes ets més susceptible de consumir, i, per tant, triar aquella publicitat que serà més efectiva per a tu?
Aquest és el veritable canvi que hem viscut en la publicitat: hem passat de la publicitat per a les masses, a la individualització. La capacitat de crear la publicitat més efectiva per a cada individu, rendibilitzant al màxim els costos i disparant els índexs d’eficàcia. Dona por i il•lusió alhora, veritat?
I aquest és precisament el centre del debat: Atempta la vida digital i les dades que se’n generen contra la privacitat de les persones?
Tanmateix el debat és molt més profund, perquè és cert que amb la vida digital hem renunciat a part de la nostra privacitat, però també hem guanyat molt a nivell cultural.
Personalment, em fascina veure com les noves generacions han estat capaces de crear un nou model de publicitat, basat en la vida de les persones i en models de referència, i professionalitzar-lo fins a crear un gènere propi.
MONYO RODET
Eixe pèl que se’t queda quan et lleves el pentinat de fallera... Això
sí que és un pèl Pantene. Tot pegat i amb molta gràcia, tota una tendència per a les falles de 2023
LOCALITZACIÓ:
VESTUARI DEL MUSEU FALLER
On el caos en llevar-se el vestit està assegurat
ELEMENTS FALLERS
uMaquillatge
uRodet
uPinta
uGanxos
FALLERA
uAlba Castaño
Em fascina veure com els joves youtubers han transcendit als programes de televisió convencionals, per crear el seu propi contingut, seguit per milions de persones i enfocat a un públic al qual són capaços d’influir. I com el subgènere del «podcast» viu el seu auge generant contingut de qualitat amb la capacitat de segmentar al màxim els interessos de les persones.
Em fascina veure com ha evolucionat la figura de l’influencer, des que Isabel Presley servia bombons en les seves festes a principis dels 90, fins que Dulceida adopta el mateix paper al segle XXI sent el suport perfecte per a un sense fi de maquillatges, marques de moda i qualsevol producte lifestyle.
Em fascina veure com sorgeixen figures i models que transcendeixen l’àmbit digital per inundar la vida política i social, com l’activista Samantha Hudson capaç de donar visibilitat a la nova realitat LGTBIQ+ des d’una perspectiva transgressora i reivindicativa, o el nou moviment Plus Size que defensa la cabuda en la societat de nous modelos de cos no normatius i igual de vàlids en els quals milers de persones s’identifiquen.
Em fascina veure els nous científics millenial com Javi Santaolalla, Quantum Fraqture o la Gata de Schrödinger, acostar a la ciència els més joves des d’una perspectiva actual, i a referents culturals com Jedet retransmetre de forma multicanal la seva transició de gènere per ser model i mirall on multitud de persones es puguen mirar.
Em fascina veure persones com Ter, Antonio García Villaran o Jaime Altozano divulgar art en totes les seves formes des d’una perspectiva Gen-Z, donant resposta i generant debat alhora que duen a terme una aportació cultural de valor incalculable. u
FICA ELS TEUS SOMNIS A JUGAR
El Nadal pot convertir-se en un mític anunci de loteria, una bona ocasió per a traure la manta morellana i resguardar-se del fred de desembre
LOCALITZACIÓ: PASSEIG
GERMANIES
Columna vertebral de Gandia, camí directe de la Falla Roís de Corella a la recollida de premis a l’Ajuntament
ELEMENTS FALLERS
uManta morellana
FALLERS
uAlba Argentó
uRubén Mahiques
uIsabel Martínez
uJoan Escolano
uLidia Morant
I em fascina com tots ells poden posar la seva màgia al servei de la publicitat d’una forma tremendament professionalitzada, donant cabuda a la teua marca en el seu contingut en forma de stories, publicacions i/o mencions com a forma de monetitzar la seva aportació i generar un negoci basat en valors, imatge i vendes.
Però, sobretot, em fascina com tots els que formem el màgic sector de la publicitat, hem estat capaços de captar aquesta realitat i adaptar-nos-hi, per crear un nou model de comunicació publicitària en constant moviment, canvi i evolució.
É s cert que darrere de tot el que acabe de relatar, hi ha un fi publicitari amb l’objectiu de generar vendes, però... No és un canvi positiu independentment de la finalitat que el motive?
I sí, ja no és un anunci de la tele, de la ràdio o del diari. Publicitat ets tu, sóc jo, i tots els que vivim en el vertiginós i imparable món digital que ha vingut per quedar-se. l
PUBLICITAT, ÈTICA I PUBLICITAT ENGANYOSA
DOMENEC BERNAD AGUSTÍ
PRESIDENT DE FACUA COMUNITAT VALENCIANA
e s de FACUA Comunitat Valenciana, en primer lloc voldríem agrair la confiança depositada en l’organització per a explicar i fer-vos arribar la importància de ser un ciutadà informat i format a l’hora de fer una compra. Moltes gràcies a la Falla Rois de Corella.
En l’associació portem més de 10 anys d’activitat a la Comunitat Valenciana i més de 40 en l’àmbit nacional espanyol. És un moviment ciutadà que sorgeix de la necessitat de defensar als ciutadans afectats pel frau massiu que va suposar el cas de l’oli de colza. Després d’aquella primera batalla el moviment consumerista, que no consumista, ha continuat creixent i expandint-se al llarg del territori, i allà per 2009 es van sembrar les
llavors per a constituir l’associació i lluitar localment pels drets dels ciutadans valencians.
«Consumerista» és una paraula encara no acceptada per la RAE, però en ella s’inclouen els termes «consum» i «activista». Parlem així d’un ciutadà que ha d’estar informat i format per a poder ser actiu en les seues relacions en la societat consumista actual.
Tots els dies tenim incentius per a comprar l’últim model de mòbil, proliferen els «dies sense IVA» o amb descomptes, i moltes dates assenyalades o costums han passat a convertir-se en un fenomen consumista, lluny ja del seu significat romàntic, religiós o de la pròpia festivitat.
Així, rebem molta publicitat agressiva, suposades ofertes que no podem refusar, ofertes que tenen un temps limitat. Estem subscrits en canals de noticies o correu electrònic que ens arriben diària o setmanalment amb ofertes per ser membre de la comunitat de la marca o descomptes que no trobaràs en la web.
Però, realment necessitem tot allò que comprem? O millor, són reals els descomptes que ens ofereixen?
Són varies les preguntes que ens podem fer i evidentment sempre podem tindre un capritx i fer una compra d’aquest tipus. Però és important tindre un sentit crític per a
CADA JUGADA COMENÇA EN TU TRUCA MEN
TRUCADORS, ESTA ÉS LA VOSTRA MÀ!
TRUCADORS, ESTA ÉS LA VOSTRA MÀ
El truc forma part de la nostra festa, no hi ha casal sense unes quantes baralles de cartes i encara que no totes les mans et fan guanyar, algunes tenen moltes possibilitats
LOCALITZACIÓ:
CASAL DE ROÍS DE CORELLA
Nostra casa i la casa de tots els fallers
ELEMENTS FALLERS uCamisa de faller
FALLERS uRaúl García uJorge Benítez uIsmael Giner uJoan Villarroya
LOVE FALLERES REALS
Així són les falleres reals i al natural. Sense pudors, sense vergonyes, sense miraments, falleres de veritat, perquè, què hi ha més bonic que el cos d’una dona?
LOCALITZACIÓ:
CASAL DE ROÍS DE CORELLA
Eixe lloc on pots ser tu al natural
ELEMENTS FALLERS uSinagües uSabates de fallera
FALLERS uAlba Serrano uVictoria Morant uSari Martínez uLaura Morant uMila Perelló
valorar si el preu és raonable, si el producte ens resulta necessari i, en cas de donar-nos el capritx, saber que no provocarà un augment de l’endeutament familiar o personal més gran del que ens podem permetre.
A més, també tenim altres tipus de publicitat, com a cartelleria en comerços, rebaixes (cal diferenciar descomptes o campanyes com Black Friday, Cyber Monday o dies determinats del períodes de rebaixes), o la publicitat en xarxes socials, cada vegada més popular i on s’ha d’advertir de què es tracta d’una publicació amb publicitat. Són moltes les plataformes utilitzades per a fer-nos veure la necessitat de fer-nos amb un producte o servei.
Una de les publicitats més agressives ocorre en la venda comercial de serveis, com a llum i telefonia, on a vegades les dures condicions de treball d’alguns tele-operadors els obliguen a intentar vendre ofertes que després són difícilment realitzables per les companyies, ja que si no aconsegueixen clients no cobren.
En FACUA, a nivell nacional, l’organització realitza campanyes per a mostrar casos de fraus amb la publicitat, demanant als ciutadans i usuaris que li’ls facen arribar exemples de preus unflats després d’aplicar
u
DOLCE&FALLES light verd
falsos descomptes, entre altres; així com campanyes on es busca l’anunci més sexista, que realitzem en els últims anys per a denunciar el masclisme en la publicitat.
Obtenim resultats amb aquestes campanyes? En moltes ocasions aquestes denúncies en xarxes aconsegueixen frenar fraus i evitar que altres usuaris caiguen en ells, però gràcies al suport ciutadà, tant de socis com per
Hem de continuar denunciant abusos, ja siga per part d’empreses o entitats públiques, per a traslladar la importància d’un consumidor informat
DOLCE&FALLES
Un perfum pega tant en una platja paradisíaca com els nostres complements fallers. Si Dolce&Gabana pot permetre’s el luxe de passar per aigua la seua fragància, per què no nosaltres amb la nostra festa?
LOCALITZACIÓ:
PORT DE GANDIA
La nostra terra, la nostra olor de sal, la nostra mar i les nostres millors vistes
ELEMENTS FALLERS
uJopetí
uArracades
uPintes
FALLERS uJuanma Cháfer
uArancha Serrano
simpatitzants, tenim la força com a organització per a ser escoltada i influir en processos on s’han aconseguit millores.
Tenim exemples recents amb els horaris de la publicitat de cases d’apostes, amb el tabac o amb la prohibició de la venda a porta freda en la comercialització elèctrica que tant hem patit la ciutadania -sobretot sectors més desprotegits com les persones majors- d’aqueixos comercials a deshores fent porta a porta per a vendre un servei de llum.
Ara bé, ens queden reptes com tota la nova publicitat que ha sorgit en el mercat de les criptomonedes, on hi ha una regulació mínima però que seria necessari ampliar. Igualment amb la publicitat en el joc, on hi ha hagut avanços però sense haver arribat encara fins on va prometre el Ministeri de Consum.
I aquests reptes són només alguns dels molts que ens queden com a organització i com a societat. Hem de continuar denunciant abusos, ja siga per part d’empreses o entitats públiques, per a traslladar la importància d’un consumidor informat i amb eines per a actuar en la societat consumista en la qual vivim.
Per a acabar, des de FACUA Comunitat Valenciana us reiterem el agraïment de comptar amb l’organització per a sensibilitzar sobre la publicitat enganyosa i les seues conseqüències i tornar a fer també de la crítica un element principal de la festivitat fallera.l
HO NECESSITE
LOLA GARCÍA MONCHO FALLERA DEL GRAU
i nston Churchill deia que si tingués tant sols un «peñique» se’l gastaria en publicitat. Des d’aleshores ha plogut bona cosa i efectivament la publicitat ha demostrat la força que continua tenint en tots els indrets en general i en l’influencia que exerceix en les diferents xarxes socials en particular i com arriben, traspassen i rebenten l’àmbit merament comercial d’una tenda física per moure verdaderes fortunes via online.
En aquestos moments tendència és el cinturó, la gavardina, el barret, les sabates, el vestit, la bossa, l’abric... així podem continuar fins i tot al cotxe, la casa, els aliments, electrodomèstics, és a dir tot, absolutament TOT del que fem ús cada dia pot resultar tremendament golós depenent de qui ho tinga, ho utilitze o t’ho mostre. Et crea una urgència terrible per adquirir-ho, una angoixa i un estres que fins que no ho has comprat i ho tens al teu poder no pots pensar en res més. És
pitjor que una droga dura. Ja s’han encarregat unes bones ments, farcides de neurones ben espavilades, que açò siga així.
De fet ha nascut una nova professió: «influencer» s’anomena, i serien aquells que et diuen quin producte has d’utilitzar, com, quan i de quina manera. També et diuen com combinar-ho amb quins altres productes, que per a seguir vivint, et resulten a partir d’eixe moment totalment imprescindibles. Aquesta gent que abans dèiem que sempre està: «a punt de pujar al cotxe amb una sabata a cada peu, ben polit» són els «portadors últims» i «mostradors de productes» i la seva professió és anar sempre ben mudats amb les darreres tendències al damunt, i t’ho mostren d’una manera tant exquisida que fins i tot, als més pocs inclinats a evolucionar, canviar o renovar en el seu aspecte tant físic com material, cauen a les seves arpes d’astracan com deia el Terenci, i no els hi poden amollar.
Tot aquet resultat visual que ens arriba a nosaltres i que aconsegueix el propòsit marcat, és degut a l’obra d’un gran equip humà, tècnic i material que està al darrere del/a/e famós/ famosa /famose, de torn i que fa possible que el producte a vendre tinga un magnetisme tant fort que no te’l pugues llevar del cap fins que al remat te’l compres.
D’això es tracta la publicitat, i quan aconsegueix que t’enamores del producte en
22 de desembre PAPERETES
DE NADAL
seràs el malson de tots els teus amics
EL PELAT LOTER
No hi ha Nadal sense paperetes de la falla. Ens encanta perseguir a tothom amb la nostra loteria amb «farda», és molt made in falles
LOCALITZACIÓ: CASAL DE ROÍS DE CORELLA
El casal val per a tot, d’allí ix la loteria i allí un dia celebrarem que ens ha tocat, no ho dubtes i compra ELEMENTS FALLERS uBombetes de les grans
FALLER uGonzalo Muñoz
BEBOT 20 DE MARÇ
FINS 12h DORMINT
EL TEU BABY POSTFALLER
qüestió i que no tingues tranquil•litat ni descans fins que ho tens a casa, és quan ha triomfat. Aleshores els publicistes han fet molt bé el seu treball.
Saben on tocar, depenen del producte la publicitat pot ser més emotiva, més real,
més dolça, més dura, més simpàtica. Poden produir tantes emocions com productes publiciten, el resultat final seran les vendes naturalment, i els diners que s’han guanyat amb el producte.
Avui en dia, tot es compra i tot es ven, tot
BEBOT
Si Dodot sabera com acaben els nostres fallerets després de la cremà i amb cinc dies de falles a l’esquena, sens dubte trauria una edició especial 20 de març
LOCALITZACIÓ:
CASA D’UN
FALLERET
El lloc en el qual creixen els somnis, es cuida l’amor per les falles i per la nostra festa, s’inculca, es mama i es respecta
ELEMENTS FALLERS
uBrusó
uMocador
uSuèter corporatiu
FALLER
uBosco de Zúñiga
té un preu i ja sabem que en diners... tot és més fàcil.
Segons l’època de l’any també s’encara de diferent manera la publicitat dels productes, els colors, les formes, tot depèn de tot i tot ha d’encaixar. Cada època marca el preu i crea la necessitat de comprar que és l’objectiu primordial de la publicitat. Per exemple a l’estiu la calor, la llum, el dia és més llarg i mana prou el color blau, l’aigua en totes les seves besants (per beure, per banyar-se, per regar etc). A l’hivern la temperatura baixa i mana el nadal i el fred i tot el que comporta amb colors rojos i verds. A la primavera colors mes suaus i dolcets i a la tardor tots els colors terra. Res està per inventar, tot està més que estudiat, analitzat i comprovat per encarar-se en el moment idoni al possible comprador i que li siga verdaderament impossible no adquirir el producte perquè li costaria la vida i la salut.
I així anem passant i vivint, amb els armaris i els caixons plens de coses per estrenar, d’objectes que ni recordem per a que eren, de peces de roba que no necessitem ni ens posarem mai, a la fi són trastos que en el seu moment ens van crear la «necessitat urgent» i no ho hem utilitzat mai, però eixa publi- u
FALLERS AMB AMOR
citat si que va ser molt necessària.
Hi han tècniques tant velles com el món i altres que cada dia neixen condicionades a l’evolució, a la innovació i al progrés.
Fa molts anys un llaurador li tornava una burreta al que li la va vendre perquè la burreta no feia res del que el venedor li va assegurar que feia. La contestació del venedor va ser: - Així, ara mateix has venut tu la burra!
Hi han determinades olors que inciten a comprar, molt estrany resultaria un gran supermercat que no tingués un forn amb
l’olor del pa acabat de coure, perquè? Molt fàcil, és una de les olors que més inciten a comprar, un altra que també ho provoca és l’olor del cuir i alguna més, tant que inclús algunes d’elles estan prohibides per l’efecte que produeixen.
Altra tècnica que també s’utilitza és pujar la temperatura del local / tenda/ galeria/etc. és a dir que el punt de venda tinga uns quants grau més de calor i aquest fet produeix una reacció de compra immediata, compulsiva i ràpida per part del client, per sortir-se’n
FALLERS
AMB AMOR
La marca més popular de refrescos sempre ha sigut coneguda per fer grans campanyes publicitàries. Un dels seus eslògans més coneguts
és «comparte la felicidad» i en les falles el que més fem és això: compartir la felicitat i viure amb amor
LOCALITZACIÓ:
ON PLANTEM
LA CARPA
Ja se sap que tot amor de joventut fallera es destapa en una carpa
ELEMENTS FALLERS
uMocador
FALLERS uSilvia Climent uDani Hernández
ràpid del lloc, però amb un o més objectes. Amb aquesta tècnica el venedor ha guanyat temps i diners.
Efectivament Churchill tenia molta raó, allò de cria fama i tira’t a dormir no és tant sols una dita, si no una gran veritat, cada persona te una «fama» damunt i la majoria de vegades no és de veres, però no cal perdre el temps desmentint-t’ho perquè és inútil. La «gramàtica parda» de carrer confirma cada dia que pots fer mil bé i una a mitges i ja l’has fotut llaurador! Per tant fes soroll, fes propaganda d’allò que vulguis que es sàpiga del objecte que tens per a oferir, ara ja saps que ha de ser atraient, ha d’entrar pels cinc sentits dels cos a ser possible, quan més millor (colors, sorolls, olors, gustos i tactes) doncs tota pedra fa paret, perquè tot junt crea eixa necessitat de deixar tot el que estàs fent i anar immediatament a adquirir l’objecte en qüestió, aleshores quan no quede gens d’estoc i el producte que s’ofereix s’hagi esgotat, o puge molt el preu i hagi encara més demanda voldrà dir que la feina ha esta molt ben feta. Tal vegada el producte no valga res, però la publicitat ha estat meravellosa.
Per cert, vos deixe que he vist unes esportives i no m’agradaria quedar-me sense elles.
l
FALLER COETER
Si els bombons més coneguts Ferrero Rocher mereixen ser portats amb guants i corbatí respectant la seua classe, les nostres traques no són menys
LOCALITZACIÓ: CASA DE CULTURA MARQUÉS DE GONZÁLEZ DE QUIRÓS
Aquesta emblemàtica localització coneguda com a Casa de la Marquesa, acull en nombroses ocasions a les vinti-tres comissions de Gandia
ELEMENTS FALLERS uTraca
FALLERS uPaco Pla uCristina Sanvicente
PUBLICITAT EN SÈRIE
MIKEL LABASTIDA
PERIODISTA ESPECIALITZAT EN DIGITAL I TELEVISIÓ
pel que es promocionava. El cas és que hi ha anuncis que encara recordem amb nitidesa -encara que d’alguns hagen passat més de 30 anys- i de les sèries que interrompien ni ens recordem. Però eixe és un altre tema.
a publicitat va ser durant molts anys el preu que ens tocava pagar per veure sèries a la televisió, el peatge necessari perquè les cadenes poguessen emetre-les. Els anuncis es colaven entre trames, enmig d’una discussió entre Maddie i David a ‘Luz de luna’, en una persecució policial a ‘Canción triste de Hill Street’, o després que Bob s’apareguera reflectit en un espill a ‘Twin Peaks’. Podíem enfadar-nos davant d’aquells talls o assumir-los amb paciència, que és pel que optava la majoria. Ens acostumarem, els vàrem fer nostres, fins i tot ens interessàvem
La publicitat va deixar de molestar en les sèries per formar-ne part del seu argument. Va ser així com ens endinsem en agències de ficció per conèixer-les per dins, igual que abans havíem entrat en diaris de ficció, comissaries de ficció o hospitals de ficció. Els publicistes eren éssers competitius i despietats si ens atenim al personatge d’Amanda Woodward, vilana de ‘Melrose Place’, que va arribar al culebrot per amargar la vida d’Allison Parker, que no estava tan preparada per a aquest món tan furibund. Però en aquella ficció dels 90 tot era exagerat i maquiavèl•lic, així que mereix la pena no quedar-se amb aquesta perspectiva.
Hi ha anuncis que encara recordem amb nitidesa -encara que d’alguns hagen passat més de 30 anys- i de les sèries que interrompien ni ens recordem.
VILLAPAELLA & VILLAFIDEUÀ
VILLAPAELLA & VILLAFIDEUÀ
Hi ha marques com Fairy que defensen que tenen el millor netejador contra els greixos, nosaltres reivindiquem la millor paella i fideuà de tota la terreta
LOCALITZACIÓ: CARRER BENICANENA
Eixe que tallem per a poder celebrar la vida
ELEMENTS FALLERS uSamarreta fallera
FALLERS uFalla Roís de Corella uJoaquín Barber com a guanyador a la millor paella
exercici 22/23
L’últim treball de Robin Williams en televisió va ser precisament un retrat del món de la publicitat. A ‘The crazy ones’ encarna el poc ortodox cap de l’empresa, que s’ha d’enfrontar sovint a la seva pròpia filla
HOLA, SOC JÚNIOR, FELIÇ DESPERTÀ!
No se’n vagen encara, encara n’hi ha més. L’últim treball de Robin Williams en televisió va ser precisament un retrat del món de la publicitat. A ‘The crazy ones’ encarna el poc ortodox cap de l’empresa, que s’ha d’enfrontar sovint a la seva pròpia filla, que és la directora creativa de l’agència i té bastant més sentit comú que ell. La sèrie no acabà de funcionar entre l’audiència i potser és perquè parlava d’aquest altre tòpic dels publicistes, com a persones de vida desordenada i hàbits excèntrics, no massa creïbles.
Tampoc va tenir massa sort ‘Trust me’, malgrat que estava contada en un to realista i amb bastant humor. El guió carregat d’ironia permetia sobretot conèixer les relacions que s’estableixen entre els treballadors d’aquest tipus d’empreses i els diferents rols que adquireixen a l’hora de dissenyar una campanya. Haguera pogut tindre millor recorregut, però fins a les millors campanyes fracassen de vegades. u
HOLA, SOC FALLER, DESPERTÀ!FELIÇ
Era 1997 quan Airtel va fer aquest conegut anunci per a Nadal. Hui ens comuniquem a través de les pantalles i les aplicacions, però no hi ha res com una cridà o una conversació cara a cara
LOCALITZACIÓ:
CASA D’UN
FALLERET
Quantes vegades haurà sonat el telèfon per a dir-nos un simple «baixes a la falla?»
ELEMENTS FALLERS uPolar faller
FALLER uFernando Orts ‘Júnior’
Els anuncis es van colar d’una manera peculiar en l’episodi pilot de «A dos metros bajo tierra», on la trama era interrompuda per anuncis ficticis sobre productes relacionats amb la funerària. Mort i humor es donaven la mà en aquesta original idea, que, no obstant això, no va tenir continuïtat en la sèrie. Potser perquè era molt arriscada i això pot ensumar l’audiència.
La gran sèrie sobre la publicitat estava per arribar. I es va anomenar ‘Mad Men’, sobre els creatius que poblaven el Manhattan dels anys 50. A través de la figura de Don Draper vam conèixer com es venia als consumidors en aquella època, el moment en què es van establir les bases sobre moltes de les formes de promocionar que coneixem avui en dia. En realitat la màgia de la sèrie residia en el protagonista. Ell era com l’anunci perfecte. Tot al seu voltant semblava de somni, donaven ganes de comprar aquesta vida que portava (èxit laboral i entre les dones, família idíl•lica), pero a mesura que ho destapaves descobries que tot era una careta, com alguns
anuncis, que simplement es tractava d’una percepció enganyosa. Però ho comprenem. Si em demanaren portar una sèrie a una facultat de publicitat portaria aquesta. I mostraria als futurs professionals la seqüència en què Draper ven a una empresa una idea a través d’un carrusel kodak (en la primera temporada) en què van apareixent fragments de la seva vida. La publicitat de vegades és vida. I gràcies a ‘Mad Men’ ens reconciliem amb ella.
SA ALTESA MÀXIMA
La nostra altesa màxima és el nostre mocador, el nostre escut. Pensar en verd és pensar en Roís de Corella, pensar en verd és pensar en la millor falla del món. Pensa sempre en verd
ELEMENTS FALLERS uMocador
A través de la figura de Don Draper vam conèixer com es venia als consumidors en aquella època, el moment en què es van establir les bases sobre moltes de les formes de promocionar que coneixem avui en dia l
SA ALTESA MÀXIMA
PENSA EN VERD, PENSA EN ROÍS
Eslògan
Germanor. Foc. Patrimoni. Art. Cultura. Arrels. Paraules que funcionen com un eslògan. Són les Falles, la festa universal de tots els valencians. De Gandia, per al món. Perquè la festa ho inunda tot. Fins als anuncis més coneguts, que sonen en la nostra ment com ho fa una mascletà.
LA FALLERA FAN DELS CURTS
Eixa fallera que no es perd ni la presentació d’un curtmetratge ni un festival, qualsevol acte és bo per a traure les roses
PÚBLIC OBJECTIU DE: uModa uTendències uCosmètica
IKEA
La llar, l’àmbit més privat de les persones. Emocions, records i vivències, el lloc on tot creix i tot viu
«BENVINGUT A LA REPÚBLICA INDEPENDENT DEL TEU CASAL»
Són el públic ideal dels anuncis de...
DE LEMES A ESLÒGANS FALLERS: UN CANVI GENERACIONAL A LES FALLES DE GANDIA
MIGUEL PÉREZ FUNDADOR INFOFALLES
Aquest article ha estat presentat al Premi Ajuntament de Benirredrà al millor article dels Llibrets de Falla de la Federació de Falles de Gandia any 2023
Les Falles són el reflexe de la societat. Així de cru i així de clar. I ho són fins a tal punt que van des de donar nom a barris o zones de pobles i ciutats a ser rebutjades per alguna part de la societat sota la premissa de ser una festa tancada, per als fallers i falleres, conjugada amb soroll, bufera i tall de carrers i farcida de tòpic típics. És a dir: el pur reflex de la societat.
I així es contempla també a l’hora d’expressar sentiments, passió pels colors, bogeria per l’escut, i discussió sobre si ets de monument o de festa.
Entre eixes dèries del faller, s’ha instal·lat una nova que si bé rebé no ho és, sí que ha estat edulcorada per la fornada de joves entremesclats amb tecnologies digitals passant de l’antigor a la modernor sense perdre una altra essència: la lluentor i en alguns casos fins i tot, la coentor. Ficat el lector en antecedents, una d’eixes coentors que han passat a lluentor per a alguns són els lemes o «eslògans» reconvertits en frases fetes i senyes d’identitat fallera. Una mena d’aquell ¡Som i serem! ¡Manem i manarem!, o ¡Guanyem i guanyarem! Recorde quan començava en aquest món de les Falles, uns lemes eren frases que sempre aportaven alguna cosa en positiu, com a mena de fita històrica per a diferenciar-se dels altres o ficar en solfa que eixa comissió té pedigrí. Alguns el llinatge o ‘«l’alta alcurnia» la duien a l’Himne i en sonar les primeres notes ja sabies de qui es tractava. Allò ha passat a millor vida i hui les enveges encara són intacte, però de lemes, publicacions i publicitat reconvertida al màrqueting digital hi ha un cabàs.
Em cridava l’atenció el «Tot és falla» que lluïa -i encara ho fa- la falla Lluís Belda, com si la resta que fem a les comissions no fora falla pensava jo. Clar, has de viure i conviure amb gent de la comissió per saber la seua història. Els Navarro-Bover me la contaren a les portes de la piscina del Bingo.
u
Sota l’ample lema que abraça des de les il·lusions fins a les discussions és aplicable la màxima de què, ací a les Falles en general passa el que passa perquè ja se sap, ací tot és falla. I no falla el lema a l’hora de resoldre que si aspires a gran monument és perquè ací tot és falla; o si, per contra, has de pencar sense esperar rebre res a canvi, és perquè eres badoc o simplement tot es falla.
N o podia deixar passar allò que a l’any 1978 sentia per primera vegada i que, al llarg dels anys, vaig sentir després moltes vegades.
Entre els camps de Sema plens d’albergines i pebres, en botar la Séquia Mare hi havia un poble xicotet que s’iniciava en la festa fallera. I se’ls ocorregué ficar allò de reflectir la realitat: un poble xicotet, sense tradició fallera, i que havia «d’entrar dins Gandia» a demostrar el que eren. Doncs eren això: pocs però valents.
I així es podia, i es pot, llegir al seu estendard i escut. A poc a poc demostraren ser molts i així ho han fet al llarg de dècades. Cert és que passats ja uns anys, el lema o eslògan va decaiguent. Molt pocs s’assabenten de la Història en majúscules que hi ha o pot hi haure rere d’ell. Molt gastat ha estat la denominació de «coreans» i el joc que fan ja al segle XXI del cor -corazón, en castellà- i li afegeixen al dibuix el sufixe -ea. D’aquesta forma capta més l’atenció
ELS FALLERS QUE SEMPRE VAN A LA MASCLETÀ
Els que mai fallen a una mascletà o despertà però que tenen més por que una tronà
PÚBLIC OBJECTIU DE: uRebaixes uCoses per a la llar uJoguets per als nets uJoieria
FAS PUM
JA NO HI
HA STOP»
PRINGLES Hi ha coses que una vegada comencen no pots detindre
per als jo - ves i noves generacions que no un lema que ni tan sols està ja a l’escut de la Ciutat de Gandia.
Cada vegada són menys els que queden sabent que eixe lema de «Sense llum per culpa vostra» és una paròdia a mode de crítica al lema de la ciutat de Gandia que lluïa al seu escut «Sic Luceant Opera Tua» (Així brillen les teues obres). I els fallers de Corea, en plena «guerra mundial» disputant-se el paral·lel 38 li recordaren als governants que, a l’altra part de la via no hi havia llum, ni fanals, i sols clots i abandonament, d’ahí que els tiraren en cara -de la forma que la censura els permetia- dir-los als polítics que ahí, a Corea, estaven sense llum per culpa d’ells. Hui sols alguns nostàlgics i velles glòries reivindiquen açò front al modern cor. Ja no tan lluny i deixant les Falles en blanc i negre, ens sorprèn quan comença a utilitzar-se als inicis de segle i amb la creació de la Falla del Parc de l’Alqueria Nova allò de la «Falla 21 del Segle 21». Eixa data i eixe número marca també l’època de les Falles a Gandia. Hui són vint-i-tres les comissions u
falleres, però es pot vore com a l’inici dels anys 2000 ja va adoptant-se una nova forma de comunicació fallera.
I el punt àlgid s’alcança amb l’entrada de sàvia nova a les comissions, sobre tot de gent jove i de famílies falleres de tradició que, no volent copiar els «clixés» dels seus pares o les falles del seu barri, formant famílies s’acosten de nou a les falles amb una visió molt més modernista i actual, donant inici als colors identificatius de camise tes, mocadors, parques i altres vestuari festiu-fa ller. Tot això sí, amb la lògica inscripció per a fer palés qui són, on som i que pretenem.
S’agafa doncs, una nova forma de donar a conéixer nous lemes i noves intencions. Es donà pas a les camisetes, per alguns més «cools» anomenades samarre tes, on el samarro de torn exhibeix amb lluentor i coentor el lema que enguany algú ha plasmat a la ves timenta acolorida on formes part de la comissió oficial. No els nomenaré perquè a molts dels qui sou fallers o heu anat a actes multitudi naris com ara les Paelles el Sopar de Germanor o a qualsevol comissió en un acte festiu, les haureu vist. I no fa falta que diga els colors o els lemes que cadas -
EL FALLER DE LES XARXES SOCIALS
En totes les falles hi ha un influencer. El que porta penjant el mòbil a totes parts, que et trau fotos fins de la bombeta que acaba de tirar per a publicar-la
cú porta des de fa anys o aquelles comissions que cada cert temps el canvien.
Sols he intentat fer un breu repàs per allò que pot semblar estrany, però que a la fi, el que ha passat és la conversió del lema, de l’eslogan, de l’allò de «tota la vida s’ha fet així» a iniciar una etapa tan efímera com el foc i la falla que enguany portes este lema i al més que bé, un altre. La vida i les Falles són tan efímeres com el món virtual on el que vivim. l
LA FALLERA QUE ESTÀ EN TOT
Li pots preguntar el que vulgues que ella ho sap, on treballa un, quina botiga ha obert, si hi ha una tela en un lloc o en un altre, tot
PÚBLIC OBJECTIU DE: uRebaixes uNovetats uRevistes
COLÓN
Siga un detergent o un complement faller, compara
ESLÒGAN
ANA LLOPIS
PERIODISTA I POETA
Text poètic presentat al Premi Joan Climent de l’any 2023
Hui és el dia que ho aconseguiràs, mentre contemple com a la nit Gandia brilla, i passege a vora mar, imaginant que algun dia salvem la fresca, i tornem fent país, com quan la joventut era encara nostra.
Hui és el dia que em tornaràs a conquerir, i tornarem a riure si em dius allò de xiqueta vols un moaki, o ací menjant pastissets de Tano, com quan la vida era encara per a nosaltres.
Ho tornarem a fer, en este esplendor mediterrani, on som pólvora, som tradició, som foc on una mascletà és simfonia, ens tornarem a perdre perquè queda a la memòria com un eslògan, l’olor de la nostra platja en hivern, i qui ho ha viscut ho sap, sempre amb tu, allà on camines, plaer en estat pur, hui per a tu i per a mi de nou, nítidament inesborrable. l
PARLA’M DE TU
MANUEL GRACIA GASCÓN DIRECTOR CREATIU I ESTRATEGA DE MARCAo te abandona», «Piensa en verde», «Cuando haces pop, ya no hay stop», «¿Te gusta conducir?», «Think different», «Si bebes, no conduzcas», «Bienvenido a la república independiente de tu casa», «Destapa la felicidad», «Porque yo lo valgo», «Just Do It», «Yes we can».
Si lliges les frases anteriors, és possible que per a tu només siguen expressions buides o simples, sense un significat que vaja més enllà del literal. Ara, et convide a llegir-les, novament, agregant un nou component:
«No te abandona» (Rexona), «Piensa en verde» (Heineken), «Cuando haces pop, ya no hay stop» (Pringles), «¿Te gusta conducir?»
(BMW), «Think different» (Apple), «Si bebes, no conduzcas» (DGT), «Bienvenido a la república independiente de tu casa» (Ikea), «Destapa la felicidad» (Coca-Cola), «Porque yo lo valgo» (L’Oreal), «Just Do It» (Nike), «Yes we can» (Barack Obama) .
Com has pogut notar, totes aquelles frases que abans eren «buides» han adoptat així, gairebé per art de màgia, un nou i potent significat en relacionar-les amb una marca. És més, segurament, moltes d’elles et sonen; algunes les coneixes fa anys, mentre que d’altres són més actuals, però totes busquen el mateix: quedar-se el major temps possible al teu cap i, tant de bo, per sempre al nostre cor. Des d’aquest moment ja no parlem de «frases» o «expressions», sinó de eslògans.
U n eslògan, també anomenat claim, és una frase curta que té l’objectiu i la funció de transmetre una idea de la manera més clara, directa i creativa. Hi ha molts tipus de eslògans segons el seu ús, però bàsicament, són dos els més importants: els que acompanyen una mar -
LA FALLERA RADICAL
No li toques la festa, no canvies tradicions, no mogues una coma perquè «això sempre s’ha fet així»
PÚBLIC
OBJECTIU DE: uProtocol uActes uProductes tradicionals
«PROBABLEMENT LA MILLOR FESTA DEL MÓN»
ca, aquests exerceixen un rol de descriptor, la contextualitzen i promouen que se’n parli més sobre ella i, amb això, aquesta aconsegueixi posicionar-se; també hi ha els eslògans que funcionen com a concepte i titular de campanya, l’objectiu dels quals és transmetre la idea de la mateixa per cridar l’atenció dels consumidors.
CARLSBERG BEER Probablement no, les falles són la millor festa del món però l’eslògan d’aquest anunci era així i no ens ha quedat una altra que reproduir-lo u
Un eslògan que acompanya una marca, tindrà més permanència en el temps, mentre que un que actue com a titular de campanya, tindrà una vigència dins de la durada de la pròpia campanya. Per exemple: «Si bebes, no conduzcas» és un famós eslògan d’una campanya de la DGT, que hui en dia no s’utilitza,
EL FALLER OCUPAT
Sempre pegat al telèfon siga per treball o per la falla, organitzador nat, és el senyor ocupat PÚBLIC OBJECTIU DE: uModa uTecnologia uAplicacions per a organitzar uMaterial d’oficina
«PREN-TE UN RESPIR, LLEVA’T EL FAIXÍ»
KITKAT
Hi ha moments en els quals toca relaxar-se, siga per a prendre’t un dolç o tirar-te en el casal després de la processó
encara que segueix en la ment de molts, perquè l’expiració de la campanya va posar fi al seu ús. No obstant això, altres com «Just Do It» de Nike, porta anys en ús i seguirà així per molt de temps més, ja que, en actuar com a descriptor de la marca, constitueix un element propi d’aquesta, acompanyant-la sempre.
Els claims ajuden les marques de diverses maneres, una de les més distintives és permetre que els consumidors sàpiguen a què es dediquen aquestes, per exemple, «Lo bueno sabe bien» de Pescanova, ens parla que és una marca de sabors, d’alimentació, igual que el famós: «El secreto está en la masa» de Telepizza.
Ara bé la principal, però alhora, més complicada, funció d’un eslògan, és transmetre els valors, l’essència i la personalitat d’una marca. Aquest és un dels exercicis més complexos que hi ha en el món del Branding. Si s’ és capaç de transmetre l’ essencial, es generaran connexions especials amb el públic i consumidors. Els valors ens connecten, la personalitat ens acosta, per tant, aquest és el gran repte: connectar i generar relacions de llarg recorregut. Alguns bons exemples d’aquestes connexions poden ser: «¿Te gusta conducir?» de BMW, «Think different» de Apple, «Red Bull te da alas» o el famós «Destapa la felicidad» de Coca-Cola.
Aleshores, el eslògan o claim, serà sempre una frase curta, però poderosa, capaç de sintetitzar una idea més àmplia i que busca que el públic, no només sàpiga més sobre una marca, sinó connectar per sempre amb ella.
Un claim és la resposta que una marca et donaria si li diguéssim, «Háblame de ti / Parla’m de tu».
Si s’ és capaç de transmetre l’ essencial, es generaran connexions especials amb el públic i consumidors. Els valors ens connecten, la personalitat ens acosta, per tant, aquest és el gran repte: connectar i generar relacions de llarg recorregut. l
LA NOSTRA PUBLICITAT SÍ QUE ARRIBA AL COR
MARIA MORAGUES
GERENT EN POSICIONA2
uasi tres anys enrere el món es paralitzava i ens deixava orfes. Sense anticipació, ni temps de reacció, deguérem posar punt i a part a les nostres vides. No fórem conscients del que ens havia tocat viure ni tampoc de les conseqüències personals, econòmiques i festives.
Una barreja de sentiments assolaren el nostre dia a dia. Angoixa, amoïnament i desconfiança foren les emocions que ens van envair de sobte i que al llarg dels mesos persistiren, com si de la resistència es tractà. I per tal de no caure a un estat d’afebliment total, començarem a brotar paraules d’ànim que ens consolven en una situació tan dràstica i contundent.
En aquest moment, el paper psicològic i publicitari començà a aflorar per tal que la societat renaixera d’aquest cataclisme. Milions de ‘call to action’ (crits a l’acció) perquè des de casa, els nostres ànims milloraren, buscant la programació d’activitats que apaivaguen els alt i baixos. «Practica esport des de casa». «La plataforma de videotrucades et deixa parlar mitja hora gratis amb els teus amics o família». I així, començarem a adaptar-nos a una realitat paral•lela en la que tots i totes no ens haguera agradat viure mai.
I amb el transcórrer dels dies, ens adonarem també que les nostres benvolgudes falles tampoc es celebrarien a maig, ni tampoc al març següent. Però com és habitual, els fallers i falleres continuarem avant des del primer dia de confinament.
Les nostres esperances es resumien en un eslògan: Tornarem. Una paraula que compendia la necessitat de cremar per seguir plantant falles. Que resumia la nostra enyorança per continuar gaudint de la millor festa. I sobretot per conservar una tradició convertida en Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
Ens aferrarem a un eslògan que ens mostrava l’esperança després de mesos devastadors. El qual tots i totes cridàvem a xarxes socials, als cassals, a les assemblees i fins i tot, a actes tan destacats com els plenaris municipals.
LA FALLERA ENIGMÀTICA
Mai parla però s’assabenta de tot i quan parla amb cura perquè pot traure’t temes de quan vas ser reina infantil fa deu anys. És una tomba, de fiar, escolta però no opina, sempre atenta però mai conflictiva, passa d’embolics
PÚBLIC
OBJECTIU DE: uTot li val, perquè tot vol saber-ho
«SI BEUS, NO PLANTES»
DGT
Si beus ni plantes, ni dispares, ni cremes ni conduïsques ni parles que després venen els penediments
LA FALLERA AMB MIL CÀRRECS
Ha passat per tots els regnats possibles, no s’ha deixat ni un, que no li ho conten
PÚBLIC
OBJECTIU DE: uModa uComplements
«ACÍ TU ERES LA REINA»
BUGER KING
En la falla sempre pots ser protagonista
És que, malgrat no hi ho creem, la publicitat també està al món faller. I un clar exemple fou: #Tornarem, però hi ha molts més, amb els que hi convivim i no ens adonem.
Publicitat sentimental
La publicitat es troba a l’abast de tots nosaltres. Milions d’impactes rebem al llarg dels dies. Fins i tot, sense assabentar-nos, som els receptors. Les empreses analitzen tots els nostres moviments. Què fem, on estem,
quines són les nostres preferències… I són coneixedores gràcies a les facilitats que nosaltres com a usuaris d’internet els facilitem. Quan creem un compte a qualsevol xarxa social, venem la nostra ànima i també les nostres dades. No sols personals (que també), fins i tot les nostres preferències i hàbits.
Les empreses s’aprofiten d’eixa informació tan valuosa per enviar-nos publicitat de tots i cadascun dels seus servicis i productes.
Quantes vegades has buscat un viatge a algun lloc i després t’ha aparegut publicitat d’aquest destí, fins i tot, al correu electrònic?
Doncs bé, aquest és el preu que hi paguem per utilitzar de forma gratuïta les xarxes socials i els buscadors.
Però aquest fet no ocorre tan sols al món empresarial. Després de diferents processos de digitalització i innovació, les associacions i fundacions també fan servir tècniques
EL FALLER ‘PAXÓN’
No li demanes que s’afanye amb alguna cosa, no és la persona adequada per a l’estrés faller
OBJECTIU DE: uCosmètica uMassatges
OBAMA Frase típica dels divendres a la nit perquè ‘yes we can’
(però menys ambicioses) per augmentar el nombre de socis o promocionar els seus esdeveniments interns.
Les falles som un reflex de l’evolució i consolidació de la publicitat en la vida quotidiana de les persones.
O no et sona #deroisalcel? O ‘Felicets’?
O ‘Ser pradero mola’?
Aquests eslògans foren creats perquè els fallers i falleres sentirem pertinença posi- u
LA FALLERA QUE SEMPRE ESTÀ
No importa si és un divendres de Nadal o de agost, ella sempre està en la falla. És l’ànima de la festa
PÚBLIC
OBJECTIU DE:
uCosmètica
uModa
uPotingues
uPerruqueries
uProductes saludables
«EL MAQUILLATGE DE LES MATINERES
MAXFACTOR
El maquillatge de les que a primera hora estan en la falla
tiva i que creés una necessitat als no fallers. Convertint-se en una marca diferencial de les comissions i un concepte interioritzat per tots els associats.
Una selfie dels fallers i falleres sempre va
acompanyat del seu hashtag descriptiu que ens defineix com a associats. Amb el qual mostrem l’orgull de pertànyer a la nostra comissió. Perquè la nostra publicitat sí que arriba al cor.
l
EL MÉS GRAN MIRATGE
PURA MARÍA GARCÍA ESCRIPTORA
Text poètic presentat al Premi
Joan Climent de l’any 2023
Aquest món té un tercer ull amb mirada enrevessada que ens parla amb to mentider i ens diu allò que en agrada. Paraules exageres, mentides i falsedats. Un abric ens fa sentir que som elegants i rics; unes botes amb taló, que caminem sobre un món on només tenim al cor luxúria, felicitat, un bon gust que ens portarà a tindre una gran mansió, un cotxe potent, veloç i una vida amb un guió escrit sense tindre en compte nostra feble decisió. La publicitat és mirall fet amb un cristall estrany, semblant als espills de feria que deformen i fan grans a nosaltres els humans. l
La publicitat és:
Encara que diversos, els fallers som un. Quan es tracta de defensar la nostra universal festa, la germanor fa acte de presència. Però també lluitem per reivindicar la nostra comissió. Mocadors, bruses, samarretes... qualsevol peça és digna de mostrar el nostre escut i, com no podia ser d’una altra forma, les nostres senyals d’identitat.
SEGRELLES, RENAU
I EL DOMINI DEL COLOR
NOELIA CAMACHO MARTÍNEZ
PERIODISTA ESPECIALITZADA EN CULTURA
Aquest article ha estat presentat al Premi Ajuntament de Benirredrà al millor article dels Llibrets de Falla de la Federació de Falles de Gandia any 2023
capacitat d’artística dels grans noms de la cultura per a aproximar-los al món creatiu i festiu. També, per a aprofitar-se del seu talent i donar-los la responsabilitat que siguen els encarregats de projectar la imatge de les Falles al món. Però l’obra de Segrelles, de la qual està a punt de complir-se un segle, té alguna cosa que la fa ja quasi icònica als ulls de tots.
ra l’any 1929. I ja res va ser igual. L’il·lustrador valencià Josep Segrelles (Albaida, 1885-1969) es convertia en el creador del primer cartell anunciador de les Falles d’aquell any. Segrelles, que amb el pas de les dècades no sols va obtenir una important influència en el cartellisme i la il·lustració espanyola del segle passat sinó que ha arribat a inspirar als creadors més singulars de les últimes dècades com el cineasta i productor Guillermo del Toro (‘El laberint del faune’, ‘La forma del agua’), va ser l’artífex del qual ja és un disseny per a la història. El seu particular univers es va plasmar en aquesta peça que ja és un dels dissenys publicitaris més recordats de l’àmbit faller. I no va ser un fet causal. Les Falles sempre han confiat en la
Q uè caracteritza aquest particular disseny?, caldria preguntar-se. La resposta és senzilla: el color. Eixe extraordinari tractament cromàtic que dona força a un disseny gens convencional i que és capaç de barrejar a bufons amb falleres, nodrir-se del negre per a donar després amb una explosió de roig o convidar a l’espectador a fixar la mirada en els guants de tonalitat fúcsia que porten els singulars personatges que Segrelles retrata en aquesta joia de la publicitat fallera i que es conserva en el Museu Faller.
I és que color, publicitat i Falles van de la mà. Ningú pot imaginar-se que una festa que fia el seu esplendor als focs artificials, els ninots que omplin els carrers cada setmana fallera i a la seda que configura una de les indumentàries més reconegudes del planeta, obvie el color.
Els creadors ho han sabut sempre. Segrelles va obrir la porta i el testimoni el va
PANTONE FALLER
Sagrada Família Corea
Granat = roig sense llum
PANTONE FALLER
Crist Rei
Granat passionari
GRANAT
Aquest color forma part de les tonalitats del roig fosc. Denota serietat i formalitat. Recorda a la sang més fosca, a l’amor madur, la passió i la tradició, allò que perdura.
EN PUBLICITAT SIGNIFICA:
POSITIU uFormalitat uSerietat uVitalitat uPassió uAmor
NEGATIU uDolor uViolència uSofriment uGuerra
PANTONE FALLER
Sant Nicolau-Mosquit
Granat amb flit
PANTONE FALLER
Av. República Argentina
Granat amb sabor a bonítol
reprodueixen uns focs artificials que envolten al Micalet.
Renau, que en aquesta primera etapa descobreix les possibilitats del disseny gràfic i la imatge publicitària, desafia les normes establides convertint la rigidesa d’aquesta mena de productes, basats sobretot en una estètica més tradicional i costumista, en una exemple de modernitat cosmopolita. De nou, el color és protagonista. Sobretot, eixa tonalitat verda que contrasta amb els blaus del cel i el blanc perlat que representa un castell de focs artificials.
Segrelles i Renau es van servir del cromatisme per a dotar de major personalitat uns dissenys que si bé avui es poden trobar en els museus, s’utilitzaven per a anunciar dates l
prendre Josep Renau (València, 1907- Berlín, 1982) apenes uns anys després. Si bé és cert que el seu disseny va ser per a la Gran Fira de València de 1931 i no per a les festes josefines, l’il·lustrador valencià també va recórrer a una explosió de tons, coincidint amb l’etapa en la qual havia abraçat el ‘art déco’, que va donar aquest toc festiu a una peça, també molt recordada, en la qual va dibuixar a un llaurador valencià a lloms d’un imponent -i acolorit- cavall sobre un fons en el qual es
Segrelles i Renau es van servir del cromatisme per a dotar de major personalitat uns dissenys que si bé avui es poden trobar en els museus, s’utilitzaven per a anunciar dates, actes festius, publicitar esdeveniments i congregar al major nombre de valencians. Ha passat quasi un segle de l’aparició dels dos cartells, caracteritzats per un extraordinari domini del color, i les seues obres, imitades i reconegudes, continuen sent recordades per la seua impressionant força. Com les Falles, plenes de color, aquests cartells publicitaris, quan potser no se sabia encara les múltiples funcions que tindria la publicitat, són ja part de la Història contemporània.
Renau, que en aquesta primera etapa descobreix les possibilitats del disseny gràfic i la imatge publicitària, desafia les normes establides convertint la rigidesa d’aquesta mena de productes
PANTONE FALLER
Passeig Lluís Belda
Blanc familiar
PANTONE FALLER
Beniopa
Blanc de barranc
BLANC
El color blanc representa allò més pur, net i innocent en les cultures occidentals. En altres cultures com algunes orientals representa qüestions negatives: l’ànima que se’n va.
EN PUBLICITAT SIGNIFICA:
POSITIU uPuresa uJoventut uNeteja uSimplicitat uSofisticació uEsterilitat uClaredat uElegància
NEGATIU uElitisme uAntipatia uEsterilitat uFredor
PANTONE FALLER
Benipeixcar
Blanc de vareta
PANTONE FALLER
Grau
Blanc tan blanc com el no-res
LA VIDA NO ÉS DE COLOR ROSA? LA PERCEPCIÓ DELS COLORS
LYDIA VILLARMIN GREGORI DIRECCIÒ D’ART EN L’AGÈNCIA DE PUBLICITAT CREATIVADOS
reacciona generant sensacions en funció dels colors percebuts.
e rcebem el món en colors. Tenim aquesta sort evolutiva que fa que el nostre cervell evoque sensacions mitjançant la percepció dels colors.
El color és una percepció generada en el cervell d’un observador que interpreta els missatges nerviosos enviats per l’ull després de descompondre les diferents longituds d’ona de la llum rebuda…………. Bla, bla, bla…
Açò és el que apareix en milers de llibres, pàgines d’internet i un fum de documentació, perquè sí, si hi ha teories, històries, documentació que explica el funcionament i el perquè dels colors.
Però anem un poc més enllà…
Sabeu que la ment interpreta els colors i
És molt interessant saber que per a mi un color pot tindre un significat alegre i per a una altra persona pot ser trist, segons l’experiència que haja tingut en ell, posem-nos en un cas, sempre s’ha dit allò de «La vida de color de rosa» si ho traduïm al que la gent fa referència és a viure una vida meravellosa, feliç… Però ací està l’error, per a mi el color rosa no és felicitat, ja que em recorda la meua infantesa quan el «babi» del col·legi era rosa i el dels xics blau on ens diferenciàvem si eres xic o xica, bo al que anem després de portar més de 10 anys «babi rosa» tots els sants dies era l’únic color que no volia veure a l’hora de vestir-me, el tenia avorrit. Però anem més enllà recorde també aquelles fires on vaig haver d’anar al dentista per la càries que hem va ocasionar un «cotonet» de color rosa, tot m’indicava que el color rosa no em portava unes vibracions bones, així que intentava fugir del color rosa.
En l’actualitat els colors són una part fonamental del dia a dia, rebem estímuls
u
PANTONE FALLER
Màrtirs
Indi d’especial
PANTONE FALLER
Vila-Nova
Indi ho tornarem a guanyar tot
Aquest blau fosc en realitat rep el nom d’indi, perquè està derivat de la combinació entre dos colors primaris: el blau i el roig. Dramàtic, es relaciona amb el món del teatre i queda especialment bé combinat amb colors clars. Representa els rituals i les tradicions, el passat i el futur
EN PUBLICITAT
SIGNIFICA:
POSITIU uEspiritualitat uIntuició uAutoritat uIntegritat uTradició uCreativitat
PANTONE FALLER
Tradicional
Indi de tota la vida
NEGATIU uFanatisme uAdicció uConformisme
El ‘Vichy’ més tradicional
hi ha un codi establit per a cada sector
Un clar exemple del que impliquen el significat dels colors en la societat, fer-nos creure que una cosa «insana» siga sana, que un color fosc siga per als dies clars
visuals per tot arreu, ja caminant pel carrer, per la televisió o en la roba.
A l’hora de fer un disseny en l’agència el primer que pensem és el que volem transmetre i a quin sector volem dirigir-nos, ja que hi ha un codi establit per a cada sector.
Uns exemples clars podria ser el color roig el color de la «Coca-cola» que implica que la teua marca siga roja, doncs que tinga caràcter, força, que impose.
Un altre cas seria el color verd, un color
molt de tendència, ja que el nostre cervell l’associa amb el medi ambient, amb lo ecològic…
Aquests 2 colors són un gran exemple, veiem l’evolució de la marca de «McDonal’s» vegem com de ser un color roig (que representa en si a un «menjar basura») passa a ser un verd, ja que últimament apostem per ser persones més eco friendly, més saludables … Un clar exemple del que impliquen el significat dels colors en la societat, fer-nos creure que una cosa «insana» siga sana, que un color fosc siga per als dies clars.
D’això tracten els colors, juguen amb les emocions sentiments i vivències de les persones.
La vida no és de color rosa, pot ser que siga groga, o blava.
A l’hora de fer un disseny en l’agència el primer que pensem és el que volem transmetre i a quin sector volem dirigir-nos, ja que
PANTONE FALLER
Carrer Major i Passeig
Morat dels senyorets
PANTONE FALLER
Parc Alqueria Nova
Morat lozanitzat
MORAT
És un color molt valorat en el món del màrqueting i la publicitat perquè s’associa a l’espiritualitat, l’elegància i la sofisticació. També fa referència a la nostalgia, el passat i el misteri. S’utilitza molt en cosmètics, de neteja i de glamur.
PANTONE FALLER
Plaça Escoles Pies
Morat Fallera Major
EN PUBLICITAT SIGNIFICA: POSITIU uEspiritualisme uAutenticitat uVeritat uLuxe uMisteri uCreativitat NEGATIU uIntroversió uDecadència uNostalgia
LA LLUM QUE ENS FA RENÀIXER
PERE HUERTA
FOTÒGRAF, ACTOR
I DIRECTOR DE TEATRE
Aquest article ha estat presentat al Premi Ajuntament de Benirredrà al millor article dels Llibrets de Falla de la Federació de Falles de Gandia any 2023
Però quina relació poden tenir aquestos dos conceptes? I com tractar-ho?. «Que passa?, els vaig preguntar, que no teniu el treball fet? Com que no ho tenim fet ningú, doncs anem a reventar-li els esquemes? Canviem la classe? És això?.
o sabia ben bé com tractar-ho. Era una classe normal aparentment. Aquest semestre teníem la publicitat com a tema estructural. I mil aspectes més, tants com volgueren, a investigar. Però aqueixa proposta inusual em va sorprendre. En un primer moment jo els havia comentat la possiblitat de treballar des de diversos punts de vista, i analitzant diversos aspectes, la Llum. Com a eix principal, com a punt de partida. La llum i la publicitat. Un punt radicalment essèncial com és lògic, però tractat des de mil òptiques diferents.
Però aqueix matí, com dic, em plantejaren la següent qüestió: «Sí, la llum sí, però perquè no ens expliques la llum en les falles?», «Tenim el març a dues setmanes», «No dius que hem d’eixir dels plantejaments inicials, de plantejaments buits de contingut?. Que hem d’eixir conscientment de la nostra zona de comfort?, doncs anem-hi: la llum a les falles, va»
Bé, sí és cert, el març el tenim ja ací pràcticament. Doncs bé, molt bé: La llum en les falles. Anem a començar ja»
Eixir de la zona de comfort és tirar endavant en un tema que no coneixes? Que no t’has plantejant mai? Possiblement, però és la millor manera de confrontar el tema, plantejar-te’l. Va ser certament una classe diferent i fins i tot molt dinàmica. La participació va ser extraordinària i tot i que no hi era tota la gent, em va semblar que va ser molt productiva.
De vegades l’hivern et deixa l’aula mig buida amb catarros i coses així, amb les pluges que vénen de sobte i ho arrassen tot i en tres i no res. I em va saber greu que no hi forem tots. Hi va haver molta burrera i algunes aportacions realment importants.
Maria ens digué que si a través de la fotografia ens hi podríem acostar al plantejament d’aquest tema, que ella tractava de fer sempre les fotos de bon matí, amb el primer sol dibuixant els carrers i els elements de qualsevol espai o zona urbana i les poques persones que es bellugaven per Gandia a aqueixes hores. «La llum és in-
PANTONE FALLER
Benirredrà
Roig de poble
PANTONE FALLER
Marqués de Campo Perú Roig anisat
ROIG
Un dels colors més utilitzats en publicitat, s’associa a la passió, la força i el perill. És el color de la sang per això ens evoca sensacions extremes. S’usa sovint per a sentiments eròtics i de fortalesa, per això el podem trobar en tot tipus de marques publicitàries.
EN PUBLICITAT SIGNIFICA:
POSITIU uAtreviment uForça uCalor uEnergia uPassió uImportància
PANTONE FALLER
Plaça San Josep Raval
Roig santificat
NEGATIU uAgressió uImpacte uAlarma uTensió
tensa i vibra i et fa creure que la pots tocar. És màgica», ens comentà Maria. «De vesprada, al capvespre, sol passar pràcticament el mateix. La llum ho enbolica tot, amb matissos febles i contundents alhora. Per a mi és la millor hora del dia per a fer fotografia, sembla que els objectes cobren vida pròpia. Tot es revesteix d’aqueixa llum tan íntima».
«I creus que, possiblement, el monument faller cobre vida, podríem dir, per aquesta llum incident?» Li vaig preguntar. «És aquesta la relació Llum – Falles?»
A migdia la llum cau a plom, amb una verticalitat extrema, i potser convertisca els ninots, els cadafals i cadascun dels elements de la falla en una tètrica representació muda. Possiblement el pitjor moment per anar a veure falles. No sé. Tot depén del punt de vista. Lògicament. Em va agradar moltíssim l’aportació de Maria. Hi hagueren comentaris del tipus de: «Sí jo això ho he vist», «Jo també faig fotos a aqueixes hores», «Doncs a mi no m’agraden les falles, ni amb llum ni amb sense llum. L’únic bo de les falles és la casalla», «A mi m’agradaria tenir una càmera»...
Cadascú a la seua. Llevat de Pau. Pau em va seguir l’argument: «Sí, jo crec que Maria té raó. La llum del primer moment del dia i quan ja se’n va el sol, ajuda a llegir el monument des d’una pròximitat que és dificil d’explicar però que jo ho veig al meu cap, saps»
La llum en publicitat ho és tot. Els coneixements de fotografia que expliquem a classe ajuden molt a entendre la seua importància vital en tot el referent a qualsevol aspecte de l’escena, el producte a treballar o el missatge que es vulga donar. Jo volía incidir en això, i no podia. Dues preguntes més se’n va anar al fem: Hi havia com ganes de contar coses de contar-ho tot, de no fer classe, de dir la teua, vinguera al cas o no. Però finalment, encara sort, poguérem redreçar el debat, sí és que s’hi podia anomenar
així.
A migdia la llum cau a plom, amb una verticalitat extrema, i potser convertisca els ninots, els cadafals i cadascun dels elements de la falla en una tètrica representació muda
La llum en publicitat ho és tot. Els coneixements de fotografia que expliquem a classe ajuden molt a entendre la seua importància vital en tot el referent a qualsevol aspecte de l’escena
PANTONE FALLER
L´Alquerieta i Museu Faller
Groc els últims en arribar
PANTONE FALLER Serpis
Groc guardia civil de tràfic
GROC
Evoca sentiments agradables i alegres, la llum i l’or.
Molt utilitzat en productes infantils o de oci es relaciona amb la felicitat, l’abundància, l’acció i la riquesa. No obstant això, es considerat un dels colors més ambigus, que irriten, perquè també representa l’enveja, la ira i la traïció.
EN PUBLICITAT SIGNIFICA:
POSITIU uOptimisme uFelicitat uVelocitat uAmistat
NEGATIU uIra uTraició uIrracionalitat uFragilitat
Els vaig llançar una pregunta. Bé, la forma en què apreciem els elements de la falla, segons quina hora del dia, és millor, més intensa i t’ajuda molt a l’impacte que et produeix sempre que t’hi acostes a un monument faller, sí és cert, jo pense el mateix, però només hi tenim llum ací? La llum natural reflectida? O potser, hi ha alguna cosa més? Què en penseu?
I després Estela i Anna n’aportaren alguna cosa més: «Jo veritablement no sé exactament el que pense, no sé si pense això o no, és a dir, tot açò és molt complexe, però vull dir, bueno, no sé» Aquesta era Estela, molt indecisa i una mica nerviosa. «Jo crec que la llum dels ninots els hi ve des de dins. Vull dir, és el modelatge, la creativitat, la riquesa de faccions, gestos i expressions que aconsegueixen els i les artistes al taller. La Pintura, així en majúscules, perquè és un element essencial en la falla, també ens dóna llum. La pintura crea sombres i marca
l’orientació d’una llum que no hi veiem, que no hi és, aparentment, però que tanmateix la percibim com a real, l’estem «veient». Això és, bueno, això és crec que el pense, si més no, bueno. Sí és això»
I Anna, menys nerviosa, concluí: «Per a mi l’autèntica llum de les falles és la que trobem als ulls dels xiquets. És tan espectacular el que veuen i tan grandiós el que ténen al davant, que la mirada de sorpresa, d’alegria és impagable. Aquesta és per a mi la llum de debó. Però no l’única: la llum dels castells acompanyats de la olor a immillorable de la pólvora, la llum neta, intensa dels vestits de les fallerers i fallers. I la llum, també intre d’altres coses, quan en cremar la falla cauen les llàgrimes que acomiaden l’any i la millor experiència viscuda per tots»
I jo afegiria ara recordant aqueixa classe tan atípica de publicitat, afegiria també la llum que es desprén de les abraçades, de l’estima que senten pares, criatures, artistes, i tothom. De la llum que ens arriba al cor en sentir la música, inexplicable el sentiment aquest que aporta la música sempre. Immens i únic.
Afegiria la llum que tenim a dintre quan arriben les falles nostres, mil.lenàries, properes, patrimoni de tots. La llum de la falla efímera que va i torna i ve i es crema i renaix de les cendres. La llum del Foc, així també en majúscules, principi i final de tot.
La llum que tenim a dintre quan arriben les falles nostres, mil. lenàries, properes, patrimoni de tots. La llum de la falla efímera que va i torna i ve i es crema i renaix de les cendres l
PANTONE FALLER Junta Local Fallera
GRIS
El gris és un color molt influenciat per la cultura de las persones. Alguns ho perceben com la indeterminació o la mediocritat, però altres ho reben com la tranquil.litat, la pau i la tenacitat. Al ser fruit de la fusió de dos colors neutres: negre i blanc, es considera el gran color neutral.
EN PUBLICITAT SIGNIFICA: POSITIU uTranquil·litat uEquilibri uElegància uSaviesa uDelicadesa
NEGATIU uAvorriment uIndecisió uResignació
El parxís faller
NEGRE
Té connotaciones negatives perquè s’associa a la mort, però també a l’elegància.
EN PUBLICITAT SIGNIFICA:
POSITIU uSofisticació uGlamur
NEGATIU uOpressió
Nosaltres som més de truc!
PANTONE FALLER
Plaça El.líptica
Negre ressorgidor
TARONJA
Visibilitat molt alta, té un efecte estimulant al mateix temps que representa el calor.
EN PUBLICITAT SIGNIFICA:
POSITIU uVitalitat uEnergia
NEGATIU uFrivolitat
PANTONE FALLER
Exércit Expanyol - Jardinet
Taronja carabassa
PANTONE FALLER
Plaça Prado
Blau d’alcaldia i ministeri
BLAU
Es considera molt beneficiós per a la ment i el cos. Transmet i evoca confiança.
EN PUBLICITAT SIGNIFICA:
POSITIU uIntel·ligència uConfiança
NEGATIU uFredor
VERD
Aquest color representa la joventut, l’esperança, la relaxació i el benestar.
EN PUBLICITAT SIGNIFICA:
PANTONE FALLER
Plaça Mercat
Amb el verd pujat
POSITIU uNaturalesa uSalut
NEGATIU uAvorriment
El parxís faller
ESPILL DE BOIRA
PURA MARÍA GARCÍAEstengueres les mans captivadores, em mirares amb els ulls traïdors.
Ta boca deia silencis traspassant les paraules.
S’obrí la porta de la mentida, presó plena d’ànimes i cossos.
Mai no seré perfecta si tu em mires.
Mai no podré caminar un camí que és propi. Perquè tu esperes amagada als minuts del teu temps fugisser, futur miratge.
Presonera soc de cadenes invisibles que mouen les teues mans encisadores. Espill tan fals com irreal.
Espill de boira.
Espill que dibuixa una silueta despullada en què ja no em reconec. l
PANTONE FALLER
Roís de Corella
Combinació guanyadora
VERD + BLANC
D’una banda, el verd té un gran poder curatiu, el qual el fa que siga el color més relaxant per a l’ull humà. El verd és un color que suggereix estabilitat, frescor i resistència.
D’altra, el blanc és la puresa, la pau i la virtut, així com la neteja, i la elegància. Considerat el color de la perfecció, s’associa amb la seguretat
EN PUBLICITAT SIGNIFICA: POSITIU uAmor uAmistad uFesta uTradició NEGATIU uRes
Som especials, som diferents
El ‘vichy’ no s’estudia en psicologia del color però ens ho inventem
Som ‘Vichy’ com el tradicional
El nostre mocador no està en desús perquè és guapetmolt
Sense semprecanvis,amb el mateix
LA PUBLICITAT DE 2023: LA CAMPANYA ELECTORAL
Més colors quequanel televisor es quedavasense senyaloque els mocadors fallers
El primer és l’elecció del candidat
EN TEMPS DE DESCOMPTE
Tot per a embrutar la ciutat de mil cartells electorals. Això ho pague jo!
Es deu a la seua massa grisa, als seus acèrrimsseguidors
Igual que els despertadors, les portes automàtiques o la dutxa, les eleccions també van ser un invent dels grecs.
Deixant enrere les transmissions de poder per herència o designació (o siga, el que hui podríem considerar un autèntic «dedazo»), els homes lliures grecs van començar a votar a mà alçada en les circumscripcions per les diferents candidatures. De les mans alçades i les pedres blanques i negres per determinar el posicionament, fins a la primera llei electoral, que es va redactar a Roma allà pel 139 aC i introduïa per primera vegada el vot secret i el concepte de papereta electoral.
Temps passats no sempre van ser millors, però almenys pel que fa als processos elec-
Despeses en fotografies i photoshop, tot el que faça falta per a llevar-li deu anys i que siga el més esplèndid
*Parlem de «candidat» perquè la majoria són homens
Blaus per ací
Verds per allà
Colors diferents, iguals comportaments
Roig per ací i per allà
torals, tenim per a totes les opinions i gustos. Tot i que encara estaven molt allunyats d’una veritable elecció popular, per demostrar als votants que es tractava de la persona idònia per al càrrec, els candidats havien de mostrar primerament les seues capacitats i se’ls obligava a complir amb aquelles promeses amb què havien aconseguit el poder.
A les eleccions romanes, els aspirants organitzaven grans banquets i oferien entre els futurs votants entrades per poder gaudir
Açò està massa net, vaig a ficar un altre cartellet
dels tan aclamats jocs, però què hi ha dels mítings polítics als quals tan habituats estem hui dia? Doncs bé, d’estes primeres experiències comunicatives basades en l’oratòria des de l’arenga, l’eloqüència i la persuasió, ha arribat fins als nostres dies la tan recurrent expressió de «montar el poyo».
D el llatí «pòdium», feia referència a les apassionades trifulgues que els antics grecs muntaven mentre escoltaven els oradors exposar les seues particulars idees polítiques.
D’aquells fangs...
I és que els precedents ja ens avisaven que allò d’enviar missatges de manera estratègica a la ciutadania podia ser un gran aliat per aconseguir el tan ansiat poder i reconeixement públic.
una mentida amable que una negativa absoluta», són alguns dels consells que li deia Quinto al seu germà Marc Ciceró allà per l’any 64 aC abans que arrasara en les eleccions.
I dos mil anys després, estes recomanacions de Quinto semblen tretes de qualsevol manual actual carregat d’un pragmatisme com a mínim sorprenent. Sentiments més que idees, promeses sense programes i, això sí, una habilitat especial per captar l’interès, per impressionar, per apassionar.
«Recordeu a tots els que estan en deute amb vostè, que han de pagar-li amb el seu suport»,» cal simular aquelles qualitats que no posseeixes», «la gent prefereix u
Diuen que les emocions que transmeten les persones que aspiren a governar són la informació més valuosa per al subconscient dels seus votants, ja que a partir d’estos sentiments (positius o negatius) iniciaran la recerca d’arguments racionals per justificar el seu vot. Per tot això, si entenem la publicitat com un espai d’ interacció social, sembla apropiat pressuposar les seues implicacions polítiques.
Un altre per ací que els ciutadans encara no saben qui son
Camions amb megàfon i el que faça falta
Tot ple de publicitat fins que no sigues capaç de reconéixer la ciutat
Apareixeran seguidors, voluntaris i personatges diversos capaços de portar banderes a canvi d’un globus
Els mitjans de comunicació només informaran del candidat: entrevistes, notícies, reportatges o videoclips, ens els trobarem en televisió en tots els formats
H ui per hui, no hi ha cap dubte que les campanyes polítiques es viuen amb els cinc sentits, que s’han convertit en la propaganda més cotitzada, que les conteses electorals es comencen a gestar des del dia u de la legislatura i que, com ja feien els antics grecs, l’estratègia o «strategos» és la clau per aconseguir aparèixer en la majoria de les paperetes el dia del recompte.
Són molts els detalls que ens avisen que ens trobem en temps de descompte. —Has notat que el regidor de torn et somriu més que abans quan vos creueu pel carrer?, pressa per inaugurar sense acabar l’obra
I els seus companys de partit li xuplaran tot el que puguen el cul. Oh sí el meu candidat! El que vosté diga, candidat!
promesa al barri?, cartells amb les cares de sempre mirant-te des de qualsevol cantó? Recién inaugurat l’any 2023, quan encara resen als nostres caps les nadales, ja estan a punt de deixar-los pas a les enganxades melodies identitàries dels principals partits i a les promeses amb quatre anys de caducitat. Res és casualitat en este món en què es mesura tot el mil•límetre. Tot forma part de la concorreguda batalla electoral.
Obri la finestra i respira. Ja fa olor a campanya, i això, es nota. l
SÀTIRA
JOSE MANUEL PRIETO PART
ALCALDE DE GANDIA I ESCRIPTOR
Un candidat
No hi ha res més contrari a la sàtira fallera que la propaganda política. Que l’excés de les formes del poder, tan d’altre temps i tan erròniament invocades. I per a mi, que he estat a les dues vessants i des de les dues trinxeres, l’evocació del poder em resulta vana i desacomplexada. Perquè el poder, tot i que la sàtira –més bé la crítica— no ho vulga entendre, ja no s’exerceix des de l’autoritat i des de la imposició. Més bé al contrari: roman obert al desig de millora col·lectiva, al propòsit d’esmena, a la invocació de l’esperança transformadora des de la cooperació i el respecte mutu cap a la societat que governa.
D’altra banda, existeix crítica fallera perquè perviu, encara, el desig de somoure l’antic poder i, d’una manera més contem-
porània, de retratar-lo. El contrari a la propaganda és la sàtira. No necessita de la precisió de cap teoria de la comunicació ni de la bellesa formal de la publicitat. Altrament, sols és necessari l’enginy, la nostra manera tan valenciana de vore i d’entendre la vida, i l’imaginari col·lectiu que somou l’esperança i s’entrega a l’humor, la mordacitat i la virtut brillant del nostre tarannà.
No són temps per a la bona publicitat, perquè no hi ha més valor afegit que el valor objectiu que cada mirada atorga a les coses. L’única mirada compartida, que perviu i somou, és encara la sàtira, l’ingeni. Capaços de fer vore en l’espill impúdic de la realitat –tan necessari, tan lluny de vegades— als poders, a les actituds dels governants o a les rutines i els vicis de les ciutats. Per això les festes sobreviuen als cicles de la història. I per això l’explicació, tan antiga com l’estoreta velleta, necessita del vell encanteri del verset cap al poder o el capital. I a l’inrevés, clar. Perquè, pobre del que no ix en la falla sense la necessitat de la impecable publicitat. Beneïda propaganda la del ninot que, amb elegància, caricaturitza, i espera els mortals amb l’implacable veredicte del foc.
I els mitjans perdran el cul per saber l’última ocurrència del candidat
EL MILLOR CARTELL ELECTORAL?: LES FALLES
VÍCTOR SOLER BENEYTO REGIDOR DE L’AJUNTAMENT DE GANDIA
Entrevistes en prime time amb les preguntes entregades abans perquè ens solten els seus discursos polítics
na de les millors publicitats polítiques és, sens dubte, la falla. Els qui ens dediquem a això de la política apreciem sincerament aparéixer representats en el monument, d’una forma o una altra. En eixa crítica, unes vegades subtil, unes altres molt directa, està l’essència del que la ciutadania en general i els fallers en particular, pensen de cadascun de nosaltres.
De vegades, amb només un ninot, en una situació determinada, veiem reflectida tota una actitud o comportament de qualsevol de nosaltres, eixe és l’enginy i eixa és la gràcia de les falles. Des dels seus inicis fins ara, les falles han centrat gran part de la seua crítica en les autoritats, tant civils com eclesiàstiques, arribant en alguns moments (parlem
Debats a dos, a tres, a quatre, a cinc i a sis. Totes les cadenes competint per tindre «el debat de l’any»
del segle XIX) a haver de passar una censura prèvia abans de ser plantades. Eixa crítica continua en l’actualitat, encara que s’ha centrat molt més en la pròpia vida política. Una altra qüestió important i que és motiu d’orgull i tret d’identitat per a les nostres falles és el tema dels llibrets fallers.
Tots es nodreixen considerablement del món polític per a centrar en ells la major part de la seua crítica. Raríssim, és el llibret en el qual no aparega l’alcalde o alcaldessa de torn i els regidors i regidores que més rellevància tenen en la vida de la ciutat. Per eixe motiu, és tan important per a nosaltres el fet d’aparéixer tant en el llibret com en el monument, perquè, com sempre he dit, «si no estàs en la falla no existeixes». Quin gran orgull és veure que una comissió i un artista faller s’han pres el temps i l’art necessaris per a modelar el teu ninot!
Ja ho deia Oscar Wilde quan va sentenciar que: «Hi ha solament una cosa en el món pitjor que parlen de tu i és que no parlen de tu». En
El que va poder ser i no serà
eixa frase està condensada l’essència de la crítica fallera. El fet d’aparéixer en la falla significa que estàs ací i, encara que lògicament preferim els afalacs, aquests són difícils d’aconseguir en el món faller, per la qual cosa generalment ens conformem amb el fet d’estar en ells.
D’altra banda, els fallers sou especialistes a exposar les situacions amb una particular i elegant gràcia, la qual cosa fa que sempre, o quasi sempre, el fet de veure la nostra imatge convertida en ninot de falla, ens arranque un somriure quan no una riallada. Cert és també que caldria veure les cares dels mateixos polítics quan la crítica no els fa –no ens famassa gràcia, eixes paraules que ixen a l’aire obrint-se pas entre unes dents que pretenen expressar un somriure, donarien sens dubte arguments suficients per a escriure tot un llibret.
nostra ciutat. Si vols saber el que passava a Gandia en un any determinat, només has de buscar en la prestatgeria el llibret d’una falla i ací tens, sens dubte, tota la informació sobre aquest tema: qui era alcalde, qui estava en l’oposició, què obres o projectes s’havien realitzat o havien fracassat... i tots els temes que van marcar la vida de la ciutat aquell any. Així, dins de qualsevol campanya electoral com la que estem a punt de començar, qualsevol aparició a l’escena fallera és benvinguda i, ja que parlem de propaganda política, de segur que els polítics, tots nosaltres, ens buscarem com cada any en cada monument per a tindre una imatge real, satírica, però real, del que pensen els ciutadans de nosaltres.
Lògicament en campanya eixirem al carrer demanant el vot, buscarem la manera de transmetre-vos el nostre ideal de ciutat i tots els projectes que tenim per a millorar Gandia. Vull demanar des d’ara mateix perdó si en algun moment ens passem de pesats i espere, sincerament, no arribar a avorrir-vos, ja que, com de costum, intentaré estar present en tots els actes que organitzeu, ja no per aquesta campanya permanent en la qual vivim instal•lats, sinó perquè soc un enamorat de les falles i m’ho passe realment bé quan vos visite i i em feu partícips de la nostra gran festa.
D es del respecte i admiració a la gràcia i imaginació amb la qual ens representeu, expose el meu desig d’aparéixer en tots i cadascun dels monuments gandians i, especialment, espere veure el meu ninot en la falla Roís de Corella, segur que està tan ben encertat com el que podeu veure en la maquetació d’aquest article.
És sens dubte una altra manera de veure l’actualitat, les persones i el dia a dia de la l
Bones falles i paciència en la campanya!
I quan cal decidir què votar t’adones que haguera sigut igual que el candidat fora un robot
TOT PER LA FALLA
JOSEP ALANDETE MAYOR VICEALCALDE I REGIDOR DELEGAT D’URBANISME
Aquest article ha estat presentat al Premi Ajuntament de Benirredrà al millor article dels Llibrets de Falla de la Federació de Falles de Gandia any 2023
I quan ja estiguem farts i ben farts ens cridaran a les urnes (cosa que no criticarem ací que la democràcia cal defensarla dia a dia), però tant com anomenar-ho la «festa de la democràcia»...
n a nit més el mateix malson recurrent s’ensenyoria dels seus somnis i el despertava de sobte d’un sobresalt. I no s’ho esperava. Havia dedicat gran part de l’any a fer tot tipus de xarrades i relacions per controlar el gran dia, el dia de la plantà, per a que res no s’escapara del que havia previst. Fideuades diürnes i nocturnes, milers de paelles, arrossos al forn, torrades de xulles i embotit amb el colesterol afegit, partides de truc, discomòbils, cassalles i cubates a qualsevol hora, actes protocol•laris, fins i tot va haver de fer de disc jòquei improvisat en una d’aquelles vetlades inacabables que saps com comencen però mai saps com s’acaben i on va triomfar en companyia de dos companys del consistori. I
ara portava un mes amb eixe malson esquerp que li deixava el cos malmés i anava consumint-li l’energia que necessitava ara més que mai per la gran cursa del mes de maig sense que tot eixe esforç haguera servit de res. Volia reconfortar-se pensant que, tot val a dir-ho, en l’assumpte de les xarxes socials havia complit i la seua presència era notable a pesar dels caïnistes que es queixaven per exagerada i per escassa alhora responent a la inveterada parèmia «Mal si fas, mal si no fas». Amb tot, la màxima «Tot per un M’agrada» l’havia seguida fil per randa, sense deixar que cap minut de la seua vida descansara de la faràndula en què s’havia convertit la vida d’este mil•lenni.
Però a dos mesos de les eleccions, la prova
I que bé que quedem adaptant les eleccions però sense fer accessible la vida diària, eh?
que siga malament». Però ell havia optat per portar els deures fets, amb cara de no haver trencat mai un plat, massa bon xic, al capdavall. Ara, era massa tard, i el dia D s’acostava. Fet un flam, no es va atrevir a passejar-se la nit de la plantà per no repetir la malastruga experiència que se li apareixia mentre dormia i així intentar trencar el bucle maligne que maldava per solsir el seu assossec per sempre.
L’hora de la veritat havia arribat. Es va alçar de bon matí en un dia enteranyinat de núvols amenaçadors i començà el recorregut per totes i cada una de les falles de la ciutat sense que la seua efígie ni cap comentari sobre ell apareguera en els distints monuments dels diferents barris. Li caigué l’ànima als peus mentre el plovisqueig esdevenia pluja torrencial i els bots i els barrals feien acte de presència pels carrers i places de Gandia. Pogué refugiar-se vora la falla Roís de Corella i quan la tamborinada va acabar, s’acostà i es veié amb les seues ulleres de miop en una
de foc s’acostava i el malson no li presagiava res de bo. Era un somni que es repetia a mitjan nit i ja no el deixava dormir fins a l’alba i on es veia bambant amunt i avall la nit del quinze de març per tots els carrers de Gandia i el Grau a la recerca de la seua imatge esdevinguda ninot de falla sense trobar-ne cap rastre mentre que els seus adversaris brollaven a tort i a dret en cada monument que visitava. S’alçava llavors d’un revol i es veia a l’espill amb el rostre desconjuntat, els ulls esperitats, tot pres d’una angoixa aclaparadora que anava corsecant-lo per dins sense remei. De vegades pensava que no havia encertat l’estratègia mediàtica. Potser hauria estat millor arribar tard o mai als actes, fer cara de pomes agres a tothora, caminar amb el posat de qui se sap superior i atorga el seu salut a la plebs, qualsevol cosa que el fera destacar encara que provocara rebuig aparent però marcant una aurèola de pertinença al sagrat club dels polítics. Ja se sap «Que parlen de tu, encara u
Uns vota que et vota I altres compte que et recomptaré
Triat el guanyador, totes les promeses s’esfumaran
TORNAR A COMENÇAR, UNA ALTRA VEGADA, TORNAR A COMENÇAR MENTIDES I RINYES TORNAR A TROBAR ELS VELLS
DISCURSOS I JUUUUNTS TORNAR A
COMENÇAAAAR
TORNAR A COMENÇAR EL CORTE INGLÉS
La tornada al col·legi, tornar a començar exercici faller i les noves configuracions polítiques no tenen tant de diferent. Els inicis sempre poden ser meravellosos o no, però el que està clar és que està tot per descobrir
de les escenes del cadafal. Un lleu somriure se li esbossà, «toca, almenys n’isc en una», i tornà a peu caminant pausadament cap a casa. Mentre s’acostava a Lluís Belda s’hi fixà en un ninot que no havia vist adés en la seua primera visita. I sí, era ell, cara redona, barba blanca, ulleres blaves... Com se li havia pogut passar? I així va comprovar que en totes les falles el criticaven amb ninots i versos. Era com si l’aigua hagués canviat les imatges i textos que havia vist en la seua retina i tot haguera estat un immisericorde miratge. Semblava un home nou, desvanit, pagat d’haver passat a la història de la ciutat com la persona més criticada per les falles l’any 2023. I qui, havent aconseguit aital condició, no estaria ben orgullós del seu pas per la vida? l
La publicitat és:
Música
No hi ha Falles sense música. Les notes del nostre himne i els càntics de la nostra comissió poden arribar, fins i tot, a convertir-se en el millor anunci del món. La creativitat fallera és tan àmplia que som capaços de crear les nostres pròpies lletres, plenes d’enginy i gràcia, i de versionar fins a les tornades publicitàries més conegudes.
AMIC MEU, SOLS TU TROBES COETS,
PER NOSALTRES SI FA FALTA
TIRES UNA MASCLETÀ. TU ENS UNIXES, ENS COMBOIES, TU ENS OMPLIS DE PÓLVORA L’AMBIENT.
ALLÀ ON VAGES ET SEGUIREM, DEL TEU BRAÇ FALLER EM PERDRÉ
ET SEGUIREM AL PASSACARRER
FINS AL FINAL. ALLÀ ON VAGES
ET SEGUIREM, DEL TEU BRAÇ FALLER EM PERDRÉ
DARRERE DE L’ESTENDART, ERES GENIAL BRINDEM PEL GRAN
PASSACARRER
AMIC MEU
AMSTEL
Hi ha amics que són un tresor, el mateix troben llenya que coets, cal buscar-los
Escolta la lletra original
A LA BANDA DE LES FALLES PERSPECTIVA
MUSICAL SOBRE LA FESTA
EVíctor Hugo (1802 – 1885)
Dramaturg
n capçale aquest article amb la cita del cèlebre dramaturg francès Víctor Hugo que ens aboca a la part més abstracta de la música, aquella que, sense cap tipus d’explicació, ens transporta al més dins de cadascú de nosaltres i, alhora, fa brollar els sentiments més purs de la humanitat.
La música és part essencial de qualsevol festa i que, com a tal, els valencians la portem segellada a foc al nostre ADN. No de bades, les bandes de música de la Comunitat Valencia estan declarades com a Bé d’Interès Cultural per la Generalitat Valenciana i, actualment, està en tràmit la petició de ser declarades com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
Doncs aquestes mateixes bandes de música són les que ens omplen de festa, alegria i gresca els carrers.
N o cal anomenar que allà on hi ha una banda, hi ha un grup de persones desfruitant-la, sentint-la, i en el millor dels casos, apreciant-la com a art.
Però...últimament estem vivint una decadència musical severa.
No de bades, cada vegada es prima més la qüestió econòmica que l’artística (però com sempre, qui paga, «mana»).
Les falles, al igual que no es poden entendre sense els seus majestuosos monuments on l’artista faller fa brillar el seu art obnubilant; la pólvora i el foc, part essencial de la tradició festiva; la llum del més de març; l’àcida sàtira i crítica social i l’acolorida indumentària, tampoc ho pot fer sense la música, i molt menys, relegar-la a un segon plànol.
A les falles de Gandia, a diferència d’altres poblacions, pels diferents actes que s’hi celebren, es deurien de poder traure a la llum la part més majestuosa (que no avorrida) de les bandes de música.
VICENT MENGUAL CAUDELI DIRECTOR EN LA SOCIETAT MUSICAL DE BENIRREDRÀ u
Fa uns anys donava gust vore com el dia
«La Música expressa allò que no ho poden fer les paraules, però no pot romandre en silenci»
de la Crida fallera, cada comissió preparava les seues cassoles d’arròs al forn i, a primer hora de la vesprada d’aquell dissabte del més de febrer, es realitzava un acte molt emotiu: l’entrada de bandes de les Falles de Gandia.
Un acte on les falles, i per tant, la societat civil gandiana, li atorgava per uns moments un espai privilegiat a la música de banda, essent els autèntics protagonistes d’aquest acte.
Actualment aquest acte ja no hi existeix i, amb el pas del temps, la música a les falles ha anat convertint-se en una «discomòbil» ambulant.
Però continue reivindicant que les vesprades falleres a Gandia es presten a posar en vàlua allò que reforça el sentit del passacarrer i, per tant, ocupe el lloc que li pertoca.
Algú s’imagina la desfilada prèvia al bateig, o l’ofrena a la Mare de Deu dels Desemparats sense música?
Vaig més enllà, a la processó de Sant Josep, acte distintiu de la festa fallera a Gandia, quin sentit tindria no fer-la amb una banda de música?
Queda clar que els matins a Gandia, son actes festius més populars on, la festa més desinhibida s’apodera dels carrers i dels casals fallers (llevat de la protocol•lària visita de les Falleres Majors a les diferents comissions falleres), però, no lleva que la resta d’actes (sobretot els vespertins) requereixin d’una formalitat festiva que a dia d’avui, poques
comissions les propicien.
Les nostres bandes, aquelles que des de ben petits en el cau matern de cadascú de nosaltres hem conegut per mitjà d’avantpassats i familiars, estan en risc.
Aquella part de sacrifici silenciós, de feina constant assaig rere assaig, cada vegada més invisibilitzada, on els músics preparem amb cura, respecte i estima cada una de les notes que des dels nostres instruments regalem a qui ens escolta, aquesta màgia artística, està més que mai en perill de desaparèixer dels nostres carrers.
Què pensaria el nostre estimat Victor Hugo del tracte que li donem a la música si vingués a visitar les nostres falles?
Aquesta pregunta, ja correspon a cadascú de vostès respondre-la.
Pel que a mi em pertoca continuaré lluitant, des de la meva humil posició, per a seguir dignificant la música de les nostres bandes i alhora, intentant que les falles sempre estiguin a la banda de la música. l
ARRIBEN LES FALLES UN ANY MÉS I ALGÚ AMB EL SEU TREBALL LES VA A
FER FUNCIONAR ESTÁN ACÍ, ESTÁN ALLÀ TOT ESTÀ CONTROLAT
MON PARE ÉS UN ARTISTA ÉS UN SER ESPECIAL, AMB ELL TOT ESTÀ A PUNT, QUE ARRANQUEN LES FALLES
CREC QUE MON PARE ÉS ARTISTA (SI QUE HO ÉS, ÉS ARTISTA)
CREC QUE MON PARE ÉS ARTISTA (SI QUE HO ÉS, ÉS ARTISTA)
MON PARE ÉS ARTISTA
EL CORTE INGLÉS
No hi ha res com la imaginació d’un xiquet, poden convertir al seu pare en elf o artista
TORNA, AL CASAL TORNA ACÍ T’ESPEREM.
TORNA AL CASAL TORNA ET NECESSITEM...
EL TEU DISPAR, LES TEUES PAELLES, LES TEUES JUGADES
I LES TEUES MANS.
TORNA AL CASAL TORNA PER FALLES. PER FALLES.
TORNA AL CASAL
EL ALMENDRO
Cal tornar sempre al lloc on som feliços, al casal per falles
i a casa per Nadal
Escolta la lletra original
LES FALLES, LA GÈNESI DE LES XARXES SOCIALS
MARÍA GARDÓ
PERIODISTA ESPECIALITZADA EN DIGITAL
Aquest article ha estat presentat al Premi Ajuntament de Benirredrà al millor article dels Llibrets de Falla de la Federació de Falles de Gandia any 2023
Perquè les abraçades i les mirades cara a cara no es poden substituir.
Falles i xarxes socials tenen molt més a veure del que aparenten a simple vista. Es podria dir, fins i tot, que les primeres han estat la gènesi de les segones. Per començar, ambdues funcionen com dos importants elements socialitzadors. Les festes josefines són el principal moviment associatiu dels municipis valencians on es celebren. Els xiquets hi troben un altre món en el qual relacionar-se més enllà dels seus companys de col•legi o del seu entorn habitual. Allà fan amics i creen els seus propis grups. Mentrestant, els adults arriben fins i tot a trobar parella a les comissions (sí, ací les falles han funcionat i funcionen com una espècie de Tinder). Malgrat tot, les xarxes socials no podran mai substituir el cara a cara d’un sopar al casal o una nit de plantà.
Després hi ha els memes. Aquestes imatges, vídeos o textos distorsionats amb finalitats caricaturesques, que van passant de dispositiu a dispositiu en l’actualitat, ja existien i existeixen en els ninots de falla. Una imatge caricaturitzada, un cartell amb un jocós vers i ja tenim el meme. I espai, perquè alguns dels primers ninots van arribar a picar tant algun veí que es va arribar a les mans en més d’una ocasió.
I és que històricament, els monuments han servit per traure la palestra amb humor i sorna els temes més actuals del panorama polític i social. Així, els monuments han funcionat com una espècie de mur de Twitter o Facebook en el qual s’han anat exposant i comentant conductes, notícies o altres qüestions candents. Sí, en aquest sentit, les Falles han estat també el feed, el fil de Twitter, el vídeo de TikTok, el grup de WhatsApp... I tot i que és veritat que en els monuments ha anat guanyant força amb els anys el vessant artístic davant la crítica ferotge, encara queda part d’aquelles falles satíriques.
I què dir dels i les influencers, que por-
ten existint en les Falles des que es van crear. Si en TikTok hi ha l’experta en moda, la que dona la volta al món, el que presumeix de catxes i gimnàs o la que balla cada dia una cançó en un reel; el món faller compta amb els seus propis rols coneguts per tots dins d’un casal.
En l’imaginari d’una comissió hi ha el que porta tot l’any preparant el concurs de paelles, sí, aquest que controla a la perfecció l’origen de la fusta que cal posar, el control del foc, els grams d’arròs i el punt de sal. Es podria passar els dies fent tutorials de YouTube de com cuinar la paella perfecta. Després hi ha el de la traca, que es riu de Caballer. Podria fer directes a TikTok amb els seus espectacles pirotècnics. També hi ha la que no es perd ni un sopar de sobaquillo, ella té el manual de com portar l’outfit perfecte per a les nits de casal i el kit per sobreviure a una nit de cubates. Entre els influencers de falla trobem, al seu torn, a la que obre la barra de la discomòbil, ella és la que arrossega a tots a la pista quan encara se’n va pel postre. Podria ser la protagonista de tots els reels d’Instagram amb els balls del moment. I què dir de la que ven tota la loteria en dos dies o la que plora en cada acte (la drama queen). I com no tenim l’indignat per tot, que ompliria les seves xarxes socials de crítiques i queixes per qualsevol imprevist. Fins a fils de Twitter desenvoluparia. O la buñolera, que podria vendre els seus menjars per tota
Espanya si els mostrara en xarxes i muntara una empresa amb un bon màrqueting digital al darrere. També el que no para de ballar davant la xaranga (que acabaria convertit en meme, si no ho ha fet ja) o la que arrossega els altres a per la cassalla prèvia al sopar o menjar. Tots ells han estat i són influencers al seu casal.
Tradició i modernitat es donen la mà en aquests temps, quan fins han aparegut les falles intangibles, aquests monuments que només es planten en l’univers virtual. Ja hem vist les conegudes com a falles NFT, que no es toquen però ací estan, en algun lloc d’Internet.
Als carrers, al casal o al metavers, que visquen les Falles. l
SOM ELS ROISEROS I ESTEM REQUETEBÉ
, VESTITS SEMPRE DE VERD
AMB COS DE SUPERMODELS.
SOM VERDEEEETS
I SEMPRE ANEM A CENT, AMB FOC, RITME I MARXETA
SOM ELS ROISEROS CONGUITOS
ROISEROS, VESTITS DE VERD, AMB COS DE SUPERMODEL! RO-RO
Escolta MÚSICA MONOGRÀFIC
PERQUÈ HO PASSES BÉ.
FALLERES, FALLERS, LLESTOS PER A VESTIR-SE, COM ENS AGRADA EN EL PASSACARRER I A L’OFRENAR. REPETIM?
FALLERES, FALLERS, LLESTOS PER A VESTIR-SE, COM ENS AGRADA EN EL PASSACARRER I A L’OFRENAR.
REPETIM?
NATILLAS DANONE
Repetim sempre perquè ens encanta vestir-nos, perquè ens encanta ofrenar, repetim?
Escolta la lletra original
SOM EL ‘TRENDING TOPIC’ DE LES FESTES NACIONALS
LAURA BARBER
PERIODISTA I FALLERA DE REPÚBLICA ARGENTINA
Aquest article ha estat presentat al Premi Ajuntament de Benirredrà al millor article dels Llibrets de Falla de la Federació de Falles de Gandia any 2023
n l’actualitat, 4,62 bilions de persones posseeixen un perfil en xarxes socials, la qual cosa equival a un 58,4% de la població. Més de mig planeta connectat al servei de la immediatesa, l’opinió pública sense censura i l’entreteniment constant.
Entreteniment i connexió, dues paraules unides a la nostra festa; dues paraules que compartim amb allò que, en aquests moments, connecta el món siga com siga el país, comunitat autònoma o població: les xarxes socials.
Des de fa uns anys, són un dels recursos més poderosos per a aconseguir resultats de negoci, abast i visibilitat. És una solució fàcil, i la majoria de vegades orgànica, per a apostar per la publicitat en tota mena de perfils.
Un impuls tant per a grans com xicotets. Les Falles de València, i les nostres, les de Gandia, adquireixen mil i una possibilitats de crear llaços entre comissions, connectar entre persones i aconseguir inculcar entre els uns i els altres l’amor per aquesta festa tan genuïna, potenciant la realitat i allunyant-se del món virtual que tant ens envolta. Però no del tot.
Des que, alguna ment prodigiosa va descobrir que les associacions de qualsevol punt del món podien tindre un perfil en xarxes socials, les comissions falleres es van llançar a la comunicació del ‘ací i ara’, convertint-se, sense cap mena de formació, en autèntics Community Managers fallers. Un desafiament que afrontaven amb la finalitat d’augmentar la visibilitat de tots els seus actes i accions corporatives de manera autodidacta. La publicitat aplega a les Falles en mans dels fallers.
Va arribar el 2020. Els nostres monuments fan un pas arrere i emprenen una llarga espera, trista i desoladora, per a contribuir amb la situació sanitària que, en aqueix moment, va paralitzar el món per complet. I ací, gràcies a la tecnologia i les xarxes socials,
estava cadascuna de les nostres comissions, retransmetent el dolor de tots els valencians i l’esperança de tornar a ser els qui vam ser.
Moviments solidaris, retransmissions en vius, challenge fallers, moments de recordar, reines i presidents llançant missatges d’ànim… Ens convertim, gràcies a la responsabilitat i el bon fer, en el trending topic de les festes nacionals.
Les xarxes socials van passar a ser una part imprescindible del nostre dia a dia; aquella eixida cap a les bones notícies i el moment de donar-li al ‘off’ dels mals pensaments, pors i incertesa, però sobretot, a ajudar-nos a sentir a prop als qui estaven lluny.
Estar lluny, al març. Que difícil.
En l’actualitat, cada any, una gran quantitat de valencians parteixen a altres països i ciutats amb el propòsit de trobar un camí millor, allunyant-se dels seus sers estimats i de les Falles.
Arriba març i, qui ho porta en la sang però està lluny, afronta el repte de no tirar molt de menys i aprofitar els màxims recursos per a viure-les de prop.
Gràcies a les xarxes socials i allò que ens ofereixen, les Falles han donat la volta al món i han arribat al cor dels més fallers, sentint-les a milers de quilòmetres, però alhora molt pròximes. Aconseguint la fórmula perfecta per a gaudir d’unes falles diferents, però gaudir-les.
Des de llavors, s’han convertit en una eina
imprescindible entre tots els recursos, una manera de transmetre i mostrar els nostres valors, costums i tradicions. Un estil de comunicació i publicitat sense cap fi econòmic, però sí social. Així que, van arribar per a quedar-se, i cada vegada amb més força. No sabem com evolucionaran, ni amb quins fins continuarem utilitzant-les. Tampoc si apareixeran nous reptes, combinarem les plataformes actuals amb unes noves o simplement, si apareixeran aquells influencers fallers, que ja han passat per València, però encara no han arribat a Gandia. Qui sap, igual és una manera de continuar elevant la nostra festa i convertir-la, per sempre, en el trendig topic de les festes nacionals.
Ens segueixes? Ens veiem en el casal, i en les xarxes! l
ESTAVA JO A LA NOSTRA PLATJA, MARE, QUINA CALOR
VAIG ANAR AL BARET, REDÉU QUINA FRESCOR.
LA MEUA ESQUENA ESTAVA ENCESA, QUI EM DONA LA CREMA?
AI, FES-ME TU EL FAVOR, LI VAIG DIR AL MADRILENY.
TU EM DONES CREMETA, JO ET DONE FALLETA
ESTRENY BÉ EL TUB,
QUE IX MOLT DOLCETA.
TU EM DONES CREMETA, JO ET DONE FALLETA
POSA-HO BOCA AVALL,
QUE QUEDA UNA MIQUETA.
TU EM DONES CREMETA
O.N.C.E.
Em dones el que em dones jo et done falleta perquè és el millor que puc oferir-te
PRIETO, VINE CAP ACÍ
PRIETO, QUÈ ÉS EL QUE TENS?
QUE QUÈ ÉS EL QUE TINC?
QUE TINC DE TOT.
QUE QUÈ ÉS EL QUE TINC? QUE TINC DE TOT.
TINC POEMES, TINC ASSESSORS, TINC AL VILA, TINC AL MENGUAL,
TINC AL NAHUEL, ESTIC EMPASTRAT
PRIETO, QUE NO T’HE ENTÉS
PRIETO, QUE QUÈ ÉS EL QUE TENS?
QUE QUÈ ÉS EL QUE TINC?, QUÈ PESAT
QUE QUÈ ÉS EL QUE TINC?
QUE TINC DE TOT. TINC A VALLÉS, TINC COMPROMÍS I TINC COMPROMISOS, TINC
A LA LIDU BEN SOCARRÀ I TINC ELECCIONS
ABANS DE L’ESTIU
LES TAPETES
O.N.C.E.
El nostre alcalde té de quasi tot, excepte gambes i xopitos, podria fer-nos la carta d’un bar
LES NOVES CAMPANYES DIGITALS QUE FUNCIONEN
JOSÉ MIGUEL REYES
Di ns d’una gran agència de publicitat, màrqueting o gestió de mitjans existeixen infinitat de termes anglosaxons per a definir una no menor infinitat de llocs dins del complex i modern organigrama que s’ha creat al voltant del mercat publicitari. Quan els pressupostos són importants, la mateixa persona no s’encarrega del desenvolupament del missatge, el plantejament i la programació dels impactes o la contractació dels espais. No obstant això, en les agències més modestes, tot això pot acabar sent el treball d’un líder de projecte amb més aspecte d’home orquestra que d’expert en comunicació.
La publicitat del segle XXI ha creat xicotets compartiments estanc en els quals un dels
perfils més valorats és el del ‘copywiter’, un tipus de redactor publicitari que té com a especialitat la recerca de conceptes que transporten els conceptes bàsics d’un producte, un bé, un servei, una persona o una idea perquè el públic, siga com siga la seua naturalesa, puga emetre una valoració. D’una forma més clara i realista, el ‘copywiter’ s’encarrega de produir el contingut editorial que alimentarà les eines que s’usaran en la comunicació d’una campanya publicitària, siga com siga el suport. I d’ací la rellevància ja que, en la publicitat de l’última dècada, el missatge ha adquirit una importància colossal.
Si les dades manaren, el sector publicitari a Espanya no podria negar que viu un bon moment. En el primer trimestre de 2022, el conjunt de la inversió publicitària ha crescut un 7,7% enfront del mateix període de l’any anterior, arribant a una xifra de negoci de 1.114,8 milions d’euros, segons dades oferides per InfoAd. Només el mes de març, la inversió va créixer un 5,1%, augmentant en tot el trimestre l’activitat en suports com a radi, publicitat exterior i digital, el segment en el qual major inversió es realitza amb notable diferència i que inclou la despesa en eines de cerca o xarxes socials. El que aquests nivells mostren és que els suports digitals, el volum dels quals continua creixent any rere any, es mengen ja el 47,5% de la inversió en publicitat.
E n un mercat cada vegada més digital i amb major varietat d’espais, el problema d’agències i empreses que busquen vendre els seus productes és la cada vegada menor permeabilitat dels clients potencials respecte als missatges publicitaris. Segons dades de l’estudi ‘Ask Your Target Market’, només el 5% dels usuaris que veuen vídeos en YouTube presta atenció a la publicitat que incorpora el vídeo i el 81% diu no prestar-li cap. Per posar-ho en context, un estudi similar realitzat a l’audiència de la televisió convencional mostrava que només el 12% no li prestava cap atenció als anuncis. Aquest escenari, que es trasllada quasi amb les mateixes dades als anuncis en mitjans ‘online’ escrits, és una de les grans preocupacions de la publicitat digital. A menor atenció, menys efectivitat, menor retorn de la inversió i menys alegria per al client.
Formats més informatius
Les piruetes de la publicitat ‘online’ per a salvar aquest gran problema han fet que els formats s’hibriden al màxim i els continguts publicitaris es construïsquen d’una forma més informativa de cara a poder entrar d’una forma més amigable en la lectura de l’audiència. És el que es diu contingut patrocinat o ‘branded content’, que no és més que l’evolució natural del publireportatge, vestit amb forma de text periodístic de qualitat i que busca posar en valor un fet noticiable alhora que posa una empresa, bé o servei en el seu mateix nivell de rellevància. «Quan desenvolupes idees per a una campanya, les que més recorregut tenen i les que més calen en l’audiència solen ser les que tenen una història darrere», detalla Paco, que ha treballat com ‘copywriter’ en l’elaboració de
continguts per a anunciants del pes de la LaLiga o Iberdrola.
Els grans mitjans aprofiten l’estirada econòmica d’aquestes campanyes, per la qual cosa pocs s’han resistit a incloure en les seues portades digitals espais per a aquesta mena de contingut pagat. En la seua estratègia i en la seua manera d’entendre la diferència entre notícies i publicitat queda com es crea l’espai i de quina forma es destaca. Mitjans com els del grup Vocento desenvolupen productes basats en el posicionament i l’optimització SEO de notícies, secundant-se en l’enorme trànsit de les seues webs informatives i en el trànsit que aquestes aporten. Per a això, els continguts de marca es publiquen dins de l’estructura del diari ‘online’ però diferenciats amb tipografies i maquetació personalitzades perquè el lector tinga la certesa de què es tracta d’una cosa diferent. Uns altres, com a Unidad Editorial o Prensa Ibérica disposen de portals específics per a aquest model de publicitat.
S iga com siga el format, són els clients els qui solen marcar el pas. «Quan una gran campanya té continuïtat i els continguts són tan específics que necessiten un desenvolupament web diferent al del mitjà, se sol desenvolupar un web sol per a allotjar aqueixos continguts, que està dins del periòdic digital a nivell de servidor o de domini, però que està pensat, dissenyat i produït per al con- u
SOC LA VALENCIANA UNA DONA COM CAP ALTRA, ESTIC FARCIDA DE BONA PAELLA;
SOC LA VALENCIANA UNA
DONA COM CAP ALTRA, EN L’ESMORÇAR
I EN EL DINAR A LA BARRA
M’AGRADA ANAR
UNA DONA COM CAP
ACEITUNAS LA ESPAÑOLA
Som les valencianes, dones com cap, no som olives, però estem farcides del millor menjar
Escolta la lletra original
JO SOC AQUELL TELMITO DE
LA COREA TROPICAL
QUE TOCANT CANTAVA
LA CANÇÓ DEL TELMO-KAOS
I COM VEURAN VOSTÉS
ELS RELATARÉ
LES MÚLTIPLES EMPASTRAES
D’AQUEST PRESIDENT SENSE IGUAL.
ÉS EL TELMO-KAOS
EMPASTRANT I EMBOLICANT, ÉS EL TELMO-KAOS EMPASTRANT I
EMBOLICANT ÉS L’IDEAL, TELMO-KAOS
TELMO-KAOS COLACAO
No hi ha millor cançó per al president de la Federació de Falles de Gandia
Escolta la lletra original
tingut patrocinat en qüestió», explica Rafa Honrubia, un dels responsables de l’agència Munk Studio, que ha desenvolupat espais d’aquest tipus per a mitjans com El Confidencial o Las Provincias.
En relació a quin contingut és el que es premia en aquesta mena de reportatges, Rafa i Paco el tenen clar: «El de qualitat». Aquest tipus d’accions de ‘branded content’ busca construir una bona imatge de la marca i dels seus productes mitjançant la generació i publicació en web i xarxes socials de continguts de valor per a l’usuari. «Introduir-ho en una història de qualitat que connecte amb el lector és essencial per a un ‘branded content’», recalca Paco.
Amb aquesta mena d’estratègies, la inversió en ‘branded content’ no ha parat de créixer en els últims anys i es preveu, segons diversos estudis, que arribe als 402.000 milions de dòlars a tot el món a l’any 2025. Aqueixos mateixos estudis diuen que un contingut patrocinat capta 22 vegades més atenció que un ‘banner’ publicitari, millora un 59% el reconeixement de la marca i més d’un 50% la percepció de la marca o producte. En definitiva, millora l’experiència de l’usuari i la de la marca.
Anuncis sí, però segmentats
Els anuncis anomenats ‘tradicionals’ continuen sent una opció bastant popular per a
agències, empreses i experts, sobretot quan es tracta de campanyes de ‘remarketing’ –aqueixes que, després de visitar un web, segueixen a l’usuari per la resta de pàgines o xarxes socials– i d’anuncis hipersegmentats, l’anomenada publicitat programàtica.
Segur que has notat que, en molts webs, els anuncis sembla que estan pensats per a tu. Que, encara que no hages vist mai un anunci d’aqueix festival o d’eixa marca de roba, sembla que és just el que estaves buscant. Tot això és la publicitat programàtica, que posa qüestions com el ‘big data’ al servei de marques i empreses. Això, que podria sonar excessivament futurista és ja part de l’estratègia de milers de campanyes a tot el món. «Comprem paquets de dades per a arribar al públic objectiu del client inserint la publicitat en els mitjans de comunicació i plataformes ‘online’ que més convinga. Per a això, segmentem el públic d’una forma precisa i triem el context adequat per a aconseguir la màxima repercussió», detalla Nicolás Torrano, Global Business Development Manager en Adberry, especialistes en màrqueting de dades.
El que fa la publicitat programàtica és tan senzill i tan complex com mostrar els anuncis d’una campanya només a les persones a les quals, pel seu perfil, més els puga interessar. «Podem segmentar per moltes qüestions i comportaments, però sempre seran dades que el propi usuari ha consentit compartir amb aplicacions o webs», detalla Nicolás. I ací és on entren en l’escenari les galetes dels webs i com les controlen els navegadors i, sobretot, la informació que els usuaris ens deixem recopilar en utilitzar una ‘app’ en el nostre mòbil. Per posar un exemple, una u
campanya de programàtica pot mostrar en plataformes com Spotify els anuncis d’un curs de postgrau a l’alumnat potencial i per a això se serveix, ‘a grosso modo’, de les dades que els mateixos usuaris aporten en la plataforma o del consum de música en ella. El màrqueting de dades no pot segmentar qüestions sobre política o orientació sexual, però sí que pot mostrar els anuncis només als usuaris que tenen instal•lada en el seu telèfon intel•ligent determinada ‘app’ per a lligar o l’aplicació d’un periòdic.
L a clau està en les dades i, per això, les normes d’ús de cada web o aplicació en les quals es puguen incloure aquests anuncis i que recopilen dades per a segmentar altres campanyes han d’incloure expressament la normativa vigent que marca la Unió Europea i que és bastant estricta en aquest sentit. Plataformes com Google també s’han posat serioses com el compliment estricte del Reglament General de Protecció de Dades (RGPD), directiva europea relativa a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de les seues dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades, en aplicació des de 2018 però que no ha complit rigorosament fins a les multes han començat a ser severes. Els experts en màrqueting digital entenen que la publicitat programàtica augmentarà el seu volum de negoci de manera exponencial en els pròxims anys però sempre com a complement d’estratègies en les quals es complemente amb xarxes socials i ‘branded content’. «Aporta bons resultats i és més fàcil que tinguen efectivitat que altres mètodes», detalla Nicolás, l’agència dels quals ha treballat per a universitats, empreses de telefonia, del sector de l’oci o de la sanitat
privada amb resultats molt interessants. I és que, comparada amb altres formes de publicitat ‘online’ més tradicionals, la programàtica permet una millor segmentació gràcies a l’ús del ‘big data’ i la recopilació de dades dels usuaris, la qual cosa permet realitzar campanyes publicitàries més precises en les quals es té en compte el perfil d’usuari i el seu comportament. El sistema és més simple, ja que plataformes, mitjans i anunciants treballen en un mateix mercat, reduint temps d’execució i costos i fent més àgil la posada en marxa de la campanya. Tot això fa que es milloren les taxes de conversió, ja que, gràcies a la segmentació per perfil d’usuaris, els anunciants disposen d’un trànsit de major qualitat i amb més possibilitats de comprar el seu producte o servei o recordar la seua marca. A més, tenen un major abast, ja que es pot col•locar anuncis en xarxes, canals i localitzacions geogràfiques diverses.
Va deixar escrit el publicista i analista francés Pierre Lemonnier, considerat una de les figures més destacades del que hui és el ‘copywriting’, que «un text publicitari no és bo si no resulta infinitament superior en la tècnica, els fets, l’emoció i el ritme, respecte al que un bon periodista escriuria sobre el mateix tema». I en aqueix punt està dirigint la publicitat digital d’aquesta dècada els seus esforços: a donar-li al públic productes de qualitat, centrats en els seus interessos i aportant valor humà al que els volen vendre. Perquè, que no s’oblide: la publicitat sempre tracta de vendre alguna cosa a algú. l
EL XICOTET HA DE CRÉIXER, BOMBETES MENUDETES NO HAS DE TIRAR, MENUDETES NO GRÀCIES, PERQUÈ PUGA CRÉIXER I EM FAÇA
UN MASCLET I ET DIVERTISCA BÉ
MENUDETES NO GRÀCIES
HAS DE DEIXAR-LES CRÉIXER
SOM LES XICOTETES RECORDA-HO BÉ, FINS
QUE SIGAM XICOTETES
DEIXA’NS CRÉIXER, MENUDETES NO GRÀCIES,
ÉS EL QUE HAS DE DIR,
PERQUÈ TOTHOM EL PUGA SABER,
MENUDETES NO GRÀCIES
HAS DE DEIXAR-LES CRÉIXER
MENUDETES NO GRÀCIES
MINISTERI D’AGRICULTURA
Les bombetes xicotetes cal
deixar-les créixer, tira de les grans que seràs un/a valent/a
INTRODUCCIÓ MONOGRÀFIC FALLA MAJOR FALLA INFANTIL COMISSIÓ COL.LABORADORS
q
UN MONUMENT QUE
FA HOMENATGE A UNA HISTÒRIA PLENA DE CREATIVITAT I INNOVACIÓ
El monument que engalanarà els nostres carrers pretén rendir tribut a la importància de la publicitat. Color i imatge es fonen en un disseny que exemplifica l’aposta de la nostra comissió per innovar i demostrar que les Falles són art, cultura i devoció
Un espectacle de sensacions, que no deixarà indiferent als centenars d’amics i veïns que acudeixen a la crida de la nostra comissió cada any per a descobrir el nostre gran monument faller. Aquest exercici mirem al futur des de la influència de la publicitat. Conjuminem Falles i innovació. Creativitat i disseny s’uneixen en una celebració del color, de la sàtira i la gràcia que el
nostre artista faller és capaç de fer confluir en una obra d’art efímera que acabarà devorada per les flames. Com els anuncis, els tascons publicitaris o els ‘espots’ televisius, el nostre art és efímer, però queda en la retina, s’adhereix al nostre sentiment faller. No hi haurà pena quan el foc acabe amb el tribut que la Falla Rois de Corella fa aquest exercici a la modernitat.
LEMA SPOT ARTISTA GERMANS MELIÁ
EXPLICACIÓ FRAN SANJAIME CAMARENA
SET QUARTETES I TORNEM
La publicitat, que gran invent, vendre a l’altre el que vol escoltar fent-se gala amb missatge potent incitant al consumidor a gastar!
Promociona neteja, alimentació, o qualsevol producte sense trellat, fins i tot l’utilitza per entrar en acció algun polític destrellatat.
Spot hem posat enguany per lema, tot i que estàvem entre un parell, però donarem guerra amb el tema i un mantra hem pensat fer d’ell:
es pot vendre foc en l’infern, es pot comprar aigua a la mar, es pot suar i tindre fred a l’hivern, però no es pot viure sense cagar,
es pot competir a secció primera, es pot anar millorant cada mes, es pot guanyar amb una crítica certera, es pot amb tot el que imagines i més!
I així estimats lectors del llibret és com encetem enguany l’explicació amb un cartell d’allò més complet per al vostre gust i satisfacció.
Esperem que gaudiu novament i que ningú se senta flagel•lat, puix el més castigat, honestament, soc jo que ací estic ben pringat. u
ACCEPTA LES COOKIES PER SEGUIR
Des del principi dels temps, començant a la prehistòria, per presumir de la victòria la publi ha sigut un passatemps inspirant per aconseguir la glòria!
Els primers artistes rupestres amb domini del dibuix infantil explicaven de forma subtil algunes de les escenes campestres, inventant el paper dels mestres.
La tècnica de la comunicació d’aquesta manera evolucionava, i en realitat al temps la cagava deixant a la pedra una erosió d’interminable duració.
Però el problema no era el gravat sinó la intenció del mateix, puix com fa la cua d’un peix la publicitat ho deixa tot esguitat... Ale, jo ja ho he amollat!
Amb l’aparició i l’ús del paper al seu primer format de pergamí la informació arribava ja fins al veí exposant els gustos sense voler: possiblement l’influencer primer.
Però fins molt de temps després el pamflet no es va imprimir en sèrie, deixant la informació a la intempèrie, puix tothom volia saber més enfitant-se de notícies en excés.
Així naix un mitjà de comunicació per tindre al personal informat i poder generar més d’un debat: aquesta menuda (o gran) revolució tenia a la gent sempre en tensió.
És en aquest precís instant quan la publicitat ataca de nou, aprofitant-se que esclata el show donant petjades de gegant col•locant productes de forma elegant.
Ja a principis del segle passat la ràdio anava agafant poder per informar i el que fos menester, a través d’ondes d’ample modulat un mitjà de transmissió en nou format.
La veu donava pas a la imaginació i els anuncis eren molt clars, si volies podies creuar els mars (en vaixell, que no hi havia avió), valenta però arriscada decisió.
I així a poc a poc, molt lentament, vam arribar fins a un moment decisiu per a la publicitat en actiu, que es mostra incansablement i que fins i tot arriba a ser turment.
La televisió des del primer dia va ser un aparador de primera que ven el que vol de forma certera, imposant un caire d’alegria al consum d’allò que anuncia.
Bé siga a la tele en grisos, plana, grossa o a tot color, la publicitat ens fa flac favor emetent-nos constants avisos d’allò que necessitem amb matisos. u
Per sort l’hem deixada de banda o això pensa algun alliberat, que ho ha llegit molt espavilat després de fer una comanda d’un mòbil que arribarà d’Holanda.
No alça els ulls de la pantalla tot el dia connectat a l’aparell, deixant-se dels dits la pell, mentre les seues neurones retalla i al so de la publicitat balla.
És un constant bombardeig d’anuncis que entren via directa, sovint més eficients que una secta, als quals sols els cal fer un tanteig per a intentar vendre’t allò més lleig.
Fins a tal punt hem arribat, que per no llegir acceptem “galetes” que ens deixen les decisions nuetes, i quan t’adones ja l’has cagat, i de basura tens el correu petat.
Arribats fins a aquest punt el lector s’estarà preguntant... tot aquest rotllo gegant que ha començat ben amunt que té a veure amb el conjunt?
Doncs és molt fàcil d’explicar tenint en compte aquesta falla, i no parlem de menudalla, el missatge d’enguany ha de calar i us hem venut el que anem a plantar!
Propaganda! Ben farcit de publicitat! Oferida en la dosi necessària tot i que de forma temerària, esperem que us cause necessitat i us deixe amb ganes del segon plat.
Oh Benvinguts, passeu passeu, vostés volen un? De pastisset... la crítica és fina i segura, ho promet, i quan feu Pop, Stop ja no fareu, penseu en verd, ara toca, és lo seu!
TONNER SENSE TINTA
Ara que arriba el moment decisiu el partit socialista treballa de valent per agradar a qualsevol col•lectiu i aconseguir els vots de la gent.
Prieto vol guanyar les eleccions liderant el partit que defén el poder però parteix amb moltes pretensions i té al davant molta feina per fer.
Com està d’alcalde per carambola ara vol treure els vots per si mateix mentre veu que la dreta reviscola... Gandia el necessita a ell, s’ho mereix!
No vol aparentar ser flor d’un dia ni caure ràpid com un llamp en l’oblit, per això pensa un format amb energia que deixe al ciutadà desvanit.
Sap aprofitar-se de la situació i està fent bona publicitat, guanyant-se d’alguns l’admiració i marcant a altres un bon regat.
Hui Gandia té visites constants de gent notòria i ministerial, com que Diana va tocar la glòria és bon moment per lluir del percal.
Amb ajuts, subvencions i picaresca ha posat en marxa importants projectes sense a penes armar cap gresca entre corporació i regidors electes.
A tots els públics ha d’arribar com una gran empresa internacional, que en lloc de fer menjar per emportar munta escenes de forma teatral.
Ofereix un menú ben complet amb diferents projectes en ment que als ciutadans Prieto promet i que a poc a poc forma van prenent.
El veí pot visualitzar amb gust com si fos un vell jubilat totes les obres que estan fent l’ajust per anar millorant la ciutat.
En té almenys una per a cada barri perquè sap satisfer les necessitats, i no vol semblar un cagarri amb un programa ple de forats.
El següent pas és identificar-se amb un eslògan trencador que siga original, sense passar-se, concís, amb elegància i finor.
Li direm Esplendor mediterrani, perquè Gandia m’agrada molt...
(Amb aquesta es van rebregar el crani pensant que el tema estava resolt).
u
Pensa en Veraño, però és una errada i Gandia continua sense Brillar, caldrà pensar en una altra bobada, que aquesta idea ja la van cremar.
El que ha de deixar molt clar és que som Capital del turisme i tots ho haurien de pillar si no volem provocar un sisme.
I si ho escrivim en anglés? Gandia, the best of València...
I en tres paraules i mitja només? I’m lovin it! que té més potència.
Sembla que el projecte va avançant i necessita una imatge corporativa, que deixe de banda el costat pedant i que mantinga la il•lusió viva.
Prieto necessita un attrezzo ben variat per no acabar sent massa avorrit, ara que el repertori social ha ampliat mostrant-se d’allò més divertit.
Un dia duu la vesta de confrare, altre el trobes amb roba de carrer, com que no vol que la festa mai pare també els pots trobar amb gala de faller.
Amb pantaló pitillo ben apretat o amb xandall per semblar esportista, dona gust veure’l sempre ben uniformat fent-se notar com a nou cap de llista.
El que importa és oferir bona carta perquè per a gustos tenim els colors, i mentre el poble amb els diners farta ell s’assegura evitar mals pitjors.
Prieto es mostra “happy” i a mil li està quedant tot ben redó!, i si no vol acabar fent el mandril és hora d’escoltar el que diu la població.
Amb els pressupostos participatius aconsegueix idees per al programari perquè a la gent no li falten motius per demanar des de fora del plenari.
Cada barriada es mobilitza en massa per obtenir xicotets millores mentre ell els projectes repassa anotant sense falta les grans demores.
El jove aprenent i emprenedor ha estudiat el càrrec a consciència per no perdre’s a la fi en la remor ni demostrar cap mena de carència.
Ha superat amb èxit el marge inicial el període de prova ha estat aprovat, la ciutat ha vist que Prieto té potencial i aconseguirà acabar el mandat.
Sembla que ho tenim tot enllestit i en breu podrem fer inauguració d’aquesta fantasia sense sentit si no és menester fer coalició.
I si aquest últim fos el cas vagen triant de la carta el menú que a algú li tocarà de nou el nas, però ell continuarà sent el número u. u
IN-COMUNICATS
Tal com fa el bruixot medieval ha començat a plantejar pocions barrejant a personatges de la ciutat; s’ha convertit en l’homeòpata local que basa algunes de les decisions en les xerrameques que li han contat.
El partit popular de Gandia cada dia que passa està pitjor: s’ha acostumat als antidepressius!
Hi ha una manca general d’alegria perquè a les urnes té molta por i no els hi falten els motius.
En passar la fira de la ciutat, quan l’adscripció ja havia votat, saltà la sorpresa des de València canviant de sobte al candidat, i deixant-ho tot en paper banyat imposant a dit sense clemència.
Moragues arriba amb els deures fets i un poal ben ple de vaselina per fer la selecció més oportuna, vol «clavar-la» i els ha deixat a tots quiets desempolsant-los de la rutina i fent-los desconfiar de la fortuna.
Com diuen que l’experiència és un grau i en matèria política va molt sobrat el candidat ha començat a fer carrer, així que per evitar un possible frau les medicines alternatives ha provat aconsellat per algun remeier.
Està buscant la solució perfecta perquè no fa tant però tampoc fa poc que l’ombra de Míster T voltejava, i ara ell vol posar la marxa directa per no caure de nou en l’enroc i fer de Gandia una ciutat blava!
La falta notable de comunicació potser ha fotut els plans a més d’u i els ha deixat in-comunicats, generant rebombori i acció parlant de traïció sense tabú on han quedat satisfets quatre gats.
Aquest maleït colp de gràcia al ciutadà de dretes acalora i fa que es trobe malament, per això va corrent a la farmàcia (la de guàrdia que obre a tota hora) a la recerca d’un bon medicament.
En arribar s’ha format bona cua allà estan tots els afiliats fent-se creus per no plorar, algun patidor la situació avalua pensant en els perjudicats i en l’Hemoal que s’acaba d’esgotar!
Soler presenta molt mala cara: ell ja es pensava candidat i ha anat corrent a medicar-se, han deixat que se li escape la vara quan pensava que ho tenia xuclat i en segon pla haurà de conformar-se.
Definir que és el que li passa sembla difícil d’explicar ja que té el cap que li rebenta, pareix que per molt que faça així no hi haurà forma de governar necessita d’aspirines almenys trenta!
Ha estat uns anys treballant dur per netejar-li la cara al partit i treure els vots de baix de les pedres; però l’han canviat per un més madur, que presenta un currículum més florit i amb més cara que els poliedres!
Un altre que es mostra absent fent càbales del lloc que li toca és el pobre del penitent Gregori. Ha perdut el somriure de Profident, aquest canvi gràcia li ha fet poca i a esperar quatre anys més a priori.
Tots aquests anys a la rereguarda esperant que s’obrés el miracle i al final s’ha complit la pregària, però la maniobra el seu pas retarda deixant-lo apartat a l’umbracle: l’estratègia li ha eixit contrària.
Del disgust se li ha tallat el dinar i està esperant l’antiàcid per previndre el mal de fetge, tant de dolor no el pot suportar, ell que és un exemple d’home plàcid quasi segur que ha d’anar al metge.
A Mª Carmen, Gemma i Cristina, els han entrat grans tremolors i es veuen en perill d’extinció, per això demanen un poc de morfina per ometre i no fer cas dels rumors, elles són dones de gran ambició! u
Mentrestant al Grau i a Beniopa, Daniel i Toni com grans abanderats estan pensant comprar-se bolquers, tot i que estiguen fets amb estopa no volen quedar-se fora tot plegats i “ni gota ni gota” perdre dels diners.
Però no tots a la cua estan decebuts, també hi ha qui aprofita l’ocasió i per això busca la pastilleta blava per «posar-se a tono» en uns minuts, Barber vol tornar a entrar en acció la Viagra és la que ens faltava!
La novetat l’ha deixat ben excitat i amb ganes de fer nova política dura per guanyar-se un bon lloc de regidor, primer caldrà estar ben posicionat i per això fidelitat procura intentant assegurar-se el favor.
I així està el partit, patint mal d’amors, ben necessitat de benes i tiretes pels problemes de comunicació, falta els fa aprendre dels errors per curar uns als altres les ferides fetes i omplir les eleccions d’emoció.
Molta sort en la propera campanya i un bon xupito de Fortasec per així evitar mals majors, i si la majoria absoluta guanya esperem que ningú es faça el suec i arranquen de nou els motors!
SENSE BATERIA
I això és el més proper que tenim per la fallerofòbia que patim i que ha ajudat al veïnat a fer-se a la idea del seu retrat.
En aquesta escena us parlarem amb sinceritat, no ens tallarem, del delegat de la nostra barriada, i no es tracta de cap bovada.
A punt d’acabar la legislatura hi ha un regidor amb la cara molt dura que com que ha fet prou el borinot encara li hem tret més d’un ninot.
Per aquesta part de la ciutat no ha aparegut ni per casualitat, ometent el vessant més social, no res en quatre anys, ja li val!
Mireu si ha estat greu la cosa, que la gent, que és molt xistosa, sembla que un dia el van veure passar però directe cap a la taula d’un bar.
Com que a Roís no ha fet cap testeig i això ens ha paregut molt lleig, sempre hem inventat el personatge per fer d’ell a la crítica un passatge.
Amb IndiaNahuel vam encertar i al mig del clau vam donar referent a qüestions d’aparença com tota història que comença.
Portava un bon fuet a la mà i no precisament dins d’un entrepà, volíem ajudar-lo a arribar fins ací convidant-lo a vindre qualsevol matí.
Però el reclam no va fer efecte (no som el seu lloc predilecte) i a la pandèmia vam sobreviure, solitaris, però amb un somriure.
Després arribà la següent oportunitat quan vam tornar a viure en llibertat i amb la crítica ens van premiar doncs el seu caràcter vam clavar.
Nahuèrcules, heroi del món grec, de vinets anava un poc cec: havia creat el seu propi celler on es debatia entre fer o no fer. u
Fins i tot tenia la seua marca “No ni Nah”, un vi de plusmarca, que es bevia mentre ell pensava “... i l’esmorzar, quan em tocava?”
Doncs estimats lectors del llibret quan ell vol tot és pensat i fet, però en qüestions de protocol gira més que el cap d’un mussol.
I ara estem un any després ací apretant-nos ben fort el faixí perquè el barri no funciona i no ho salva ni el nou Mercadona!
Liduvina, que és tot un amor (i la nostra presidenta d’honor), es preocupa més per la zona que aquell que la feina abandona.
Mentrestant el senyoret Nà presumint del seu tarannà, viu de la festa al festival pensant-se que encara és xaval.
Com comença el temps d’eleccions i vol tocar-se de nou els collons, busca el vot de l’electorat juvenil fent petjades amb molt de sigil.
També accelera amb la cultura fins a arribar a perdre la cordura, però anar més enllà del passeig li suposa gairebé un mareig.
Es veu que no estem a cap mapa o que no ens considera gent guapa, continuem sent els grans oblidats com si ací visquérem quatre gats.
Sabeu d’aquells anuncis de torrons on tots junts canten cançons per celebrar la vida en família? Doncs a nosaltres ningú ens auxilia.
I aquells de menjar de mascota on el gat corre ràpid i bota per demostrar les habilitats? Doncs a nosaltres ens té creuats.
Per últim, i el que més m’agrada, aquell que sembla una escapada amb un paisatge ben pintoresc que et transporta aroma ben fresc, aquell que diu amb un llaç groc que Com a casa a cap altre lloc, així m’imagine al senyor regidor “covant els ous” com un caçador.
Una vegada té el seient assegurat a per altres quatre anys sense trellat, assegut a una cadira ben rústica mentre gaudeix del món de l’acústica.
Això sí, que no falte l’esmorzar, un menjar més important que el dinar, que així sembla que està reglat durant el període que dure el mandat.
De moment ací esperarem a veure ara quan es vote que fem, i si ens retornen a adjudicar al mateix ja vorem si la relació floreix.
Tant de bo el resultat agrade a tots per poder alçar els nostres gots i brindar per tindre un bon futur, incert, però que siga segur, que com diu una xica molt animà:
“Hi ha un home que em fa somriure més que el meu marit”... doncs nosaltres tenim un acudit:
SayoNarahuel, baby! u
ERROR 404 NOT FOUND 24
Quan ja ho teníem tot lligat ara va i comença el tenderete que té a més d’un desorientat seguint el fil destrellatat del nostre amic Alandete.
Este ja no sap per on pegar per tindre el seu protagonisme, sense tindre molt d’on triar: del seu equip no es pot confiar, parlem clar i amb realisme.
Com que la cosa està fotuda, sense haver demanat permís us convidem a un poc de beguda, i us donem una cordial benvinguda a la República Dependent de Compromís.
El dia que Josep entrà a l’ajuntament amb el pacte de l’aliança del futur i un discurs i relat coherent, el seu paper va anar en augment prometent un govern segur.
Amb Diana es mostrava confiat ambdós es necessitaven: per mantenir al PP relegat un conveni havien signat i com a coalició ho petaven.
Ell que no havia clavat mai la pota mostrant-se sempre molt correcte, ara es quedava amb cara d’idiota (per no dir altra paraulota) per la simple llei de causa-efecte.
Per quatre anys havia resistit els punyals dels seus companys que l’armaven de dia i de nit deixant el seu partit ferit sense ser conseqüents amb els danys.
Si hi havia la possibilitat que alguna cosa anés malament ho havia encertat tot el desgraciat i l’havien deixat ben desarmat i amb molt de malestar a l’ambient.
Per això enfront dels rumors que escolta nostre polític ha preferit fer-se el suec per presentar-se candidat altra volta sense fer cas a tot allò que l’envolta assegut a la seua cadira a un aplec.
Vet ací un home rodejat de caixes intentant muntar un nou equip, buscant una ganga com en rebaixes per tapar els llocs de les seues baixes i lluitant contra tot estereotip.
Sembla d’allò més entretingut intentant posar-ho tot al lloc, però pareix que s’ha quedat mut perquè vol fer-los passar per l’embut i pocs tenen ganes de seguir-li el joc.
Uns perquè no ho veuen clar, altres perquè més bé ho veuen fosc, i uns tercers que podrien ajudar prefereixen el cap no clavar mentre estiga un candidat tan tosc.
Ell no perd l’oportunitat per buscar el fixatge estrella que no siga una calamitat i faça el seu somni realitat sense haver de mostrar mamella.
I per molt que mire les instruccions per seguir-les al peu de la lletra val més ajustar-se als guions que anar perseguint els seus sons jugant a veure qui els perpetra.
Ay Alandete! El cotó en pel no enganya i tens molta brutícia que netejar, molt hauràs de suar en campanya per no pegar-te una castanya i els teus edils revalidar.
Però encara no està res perdut, i amb un poc d’enginy i gràcia i després de tot el que ha plogut pots convèncer fins al més rabut... Són coses de la democràcia. u
PILES ESGOTADES
Ací estem enguany novament, parlant de la Factoria De Ficció que ens completa el parlament sense fer a dures penes discreció.
Amb la batuta aferrada a la mà i la tonadeta familiar al tambor, a les falles Telmo fa i desfà amb semblant còmic i atacador.
La primera legislatura li va servir per a veure-li al llop les orelles i d’un bon equip es va proveir buscant a fallers que foren titelles.
La seua idea era consolidar un projecte de caire personal per tornar a fer les falles brillar en la Gandia més cultural.
I per això amb molta simpatia buscant a cada comissió es va fer amb el millor de Gandia procurant-li bona devoció.
Es va marcar una tribu de negrets que li ballaven massa bé l’aigua abusant de «l’aigua» de les aixetes baix la cobertura del seu paraigua.
Treballadors incansables i patidors esforçant-se per ser un referent que menejaven les àrees sense pors passant a ser un equip molt present.
El president es mostrava eufòric i amb les seues millors gales cantava amb el pit unflat, pletòric mentre baixava al museu les escales:
Jo soc aquell, Telmito, de la Vilanova i Coreà que cante, cantaré i cantava la cançó en aquest sarao!
I com veuran tots vostés ara els passaré a explicar multitud de qualitats i mèrits del grup que he pogut captar...
Era en eixe precís instant quan la cançó es quedava en blanc deixant a l’assemblea expectant com si hi hagués un entrebanc.
Què collons és el que passa? Per què sembla que ha quedat mut? Al presi se li afonava la barcassa i no volia parlar d’això el tio cabut.
Era incapaç de fer agraïments sense posar-se primer ell la medalleta i la gent es va cansar de tants intents enviant-lo a poc a poc a fer punyeta.
De cara al segon mandat com que les baixes eren notables sense buscar-li els tres peus al gat volgué rodejar-se de cares amables.
Gent jove i amb un aire més fresc que retornaren la il•lusió, formant sense voler un grup dantesc amb eixides constants de guió.
És aquesta la representació fallera per a una festa que és patrimoni? Però si treballen gairebé a la torera i fent més pudor que el meconi!
Això pensaven els espectadors, perquè aquells prèviament anunciats vivien sense admetre els errors defenent els seus relats.
La catàstrofe era evident però com si fos un músic del Titànic el líder alçava la veu ben potent i entonava de nou sense pànic.
Jo soc aquell, Telmito, de la Vilanova i Coreà que cante, cantaré i cantava la cançó en aquest sarao!
I com veuran tots vostés ara els passaré a explicar multitud de qualitats i mèrits del grup que he pogut captar...
I ja sabeu el que està passant: de nou cegat pel seu egoisme les medalles s’anava posant centrat en si, com fent onanisme. u
Va perdre la possessió del museu, el control de les activitats, el malestar es vivia a tot arreu i s’escoltaven grans barbaritats.
Els membres giren a mil revolucions passen, miren, pateixen i se’n van (encara que sempre hi ha excepcions i sols Déu sap quant duraran).
De nou la tribu és un formatge amb forats grans com un finestral que fan molt de mal a la imatge d’aquell vell projecte colossal.
Ja veurem a un no molt llunyà futur si a la tercera va la vençuda, amb un presi que s’ha fet madur i que no dona la batalla per perduda.
Mentre busca l’equip de la reforma una cosa queda molt clara segur que el seu projecte transforma i amb intenció de cantar amb la vara:
Jo soc aquell Telmito de la Vilanova i Coreà que cante, cantaré i cantava la cançó en aquest sarao!
I com veuran tots vostés ara els passaré a explicar multitud de qualitats i mèrits del grup que he pogut captar...
Tot i que fa bon efecte hem patit problemes del directe i alguna escena no s’ha gravat, però no patiu que tot eixirà perfecte que hem fet la falla amb afecte i al març ho tindrem tot desvelat.
Per si encara no ha quedat clar aquest exercici hem volgut casar l’actualitat amb la publicitat, jugant amb els anuncis, i no a l’atzar, per al dia de Sant Josep poder cremar tot allò que hem versionat.
Productes de tota mena i personatges que donen pena però que ens fan riure a diari, que s’enreden com una trena i us deixaran amb la boca plena amb el nostre particular temari.
Ací repartim per a tots bonament intentant fer-ho el més decent i ben farcidet d’ironia, l’any vinent tornarem novament segons bufe de llevant o de ponent per parlar dels afers de Gandia.
Si hi ha algú que s’ha sorprés i en conseqüència s’ha sentit ofés no ha sigut eixa la nostra intenció, ací sols hem deixat palés tot allò que nosaltres hem entés sobre la ciutat i la nostra situació.
I si algun altre s’ha pixat de riure o almenys li hem tret el somriure, felicitats, aquestes lletres van per tu!, l’expressió fallera va per lliure, l’hem de defensar i fer perviure tot i que semble un gest inoportú.
Fins ací aquesta crítica anual d’allò que ha passat a nivell general amb el nostre puntet de picant, enguany no ens hem portat tant mal ni hem generat cap vendaval... o potser encara ens estem reservant.
MANTENIDORES
Arancha Serrano Martínez
Alba Serrano Martínez
Les nostres mantenidores són dos germanes que pertanyen a la comissió des del primer dia. Han participat en festivals, cavalcades, nits d’albades i passacarrers. Juguen al truc, es disfressaven les nits del 17 de març i han portat bandes de diferents colors i diferents regnats, tant infantils com d’adultes. Les dos han segut Reines de la Falla, en anys consecutius. Tenen ben merescut aquest privilegi. Però el que fa que hagen estat les nostres mantenidores és una raó molt important: Estan orgulloses de que la seua mare, Sari, siga enguany la nostra Reina de la Falla.
PRESIDENT
José Luis Peiró Moncho
Les falles són una festa de carrer, d´indumentaria, pólvora, bandes de música, foc, monuments....però també són la voluntat de superació dels fallers que fan que any darrere any, siguen les falles cada vegada millors. Durant tot l´any hem treballat de valent i com diuen, tot esforç té la seua recompensa.
O almenys això esperem.
Afrontem les falles amb il.lusió i ganes. Volem que tots, fallers i veïns, participen de la nostra festa. El nostre casal té les portes obertes per a ells i per a aquell que vullga disfrutar de la nostra festa amb nosaltres. Es hora de disfrutar fallers, ens ho mereixem.
Bones Falles.
REINA DE LA FALLA
Sari Martínez Ibáñez
PRESIDENT
JOSÉ LUIS PEIRÓ MONCHO
Mila Perelló Ventura
REINA DE LA FESTA
Victoria Morant Lozano
ACOMPANYANT
RAMÓN SERRANO QUÍLEZ
REINA DE LA POESIA
Lucía Rodríguez García
UNA FALLA INFANTIL QUE MIRA AL FUTUR: ELLS SÓN EL NOSTRE LLEGAT
Aquest exercici, els nostres fallers i falleres infantils, demostren més que mai que mirar cap avant ha sigut sempre una de les virtuts de la falla. Ells i elles, que són els que mantindran viva la festa de tots els valencians, tenen en el seu xicotet monument, el reconeixement que mereixen
Exemplifiquen el present i el futur de la Falla Roís de Corella. Els nostres xicotets fallers i falleres són els que ens animen a continuar defensant les vertaderes arrels valencianes. Ells i elles són els protagonistes d’una falla infantil que és tot un homenatge al que està per vindre, a un destí en el qual no hi ha pors. L’esperança és el futur i el futur és d’aqueixos xicotets valencians que
continuaran conservant les arrels de les nostres festes. Creure en nosaltres mateixos, en la nostra comissió, és creure en aquells que, el dia de demà, representaran a la nostra falla allà on vagen. El nostre monument, el que lluirà als carrers de la nostra estimada ciutat, és l’homenatge ple d’esperança i voluntat que la nostra comissió vol portar als xiquets i xiquetes del món.
M’INTERESSA EL FUTUR PERQUÈ ÉS EL LLOC ON PASSARÉ LA RESTA DE LA MEUA VIDA.
Woody Allen
La història que venim a contar no hauria de sorprendre a ningú, ja que qualsevol pot ser número u: no es tracta de ser lider sinó destacar.
El que narra aquests versos és mestre i us escriu des de l’experiència amb un raonament basat en la ciència i valorat a l’escola cada trimestre!
Cada classe sempre és especial amb xiquetes i xiquets molt diferents, hui us presentaré a una, estigueu atents, està inspirada en una història real.
Tots ells eren tan únics i genials que fins i tot un club d’herois van crear per als seus super poders valorar atenent que en realitat som tots iguals.
Quatre van ser els seus fundadors i com que són enginyosos i artistes l’anomenaren el Club dels Especialistes un nom ben directe i sense pudors.
Però molts més es volien adherir, tots volien el seu protagonisme així que carregats de molt d’optimisme a poc a poc al Club es van afegir.
Ara us descriuré a cadascun d’ells, i si algú se sent identificat ho pot confessar amb sinceritat que açò ho han vist fins els més vells.
LEMA CHEROIS ARTISTA ESTUDIO CHUKY EXPLICACIÓ FRAN SANJAIME CAMARENA u
Però si no apareixeu a la llista que ningú pense que és pitjor simplement no ho coneix l’autor o és que us he perdut de vista.
El superpoder que defineix a DANI és que és un xiquet ple d’amor, que viu el dia a dia amb molt d’humor i rebosa un caràcter molt espontani.
Sempre que pot fa grans abraçades a tots els seus amics i amigues, i no és menester que tu li ho digues, puix forma part de les seues jugades.
Participa a classe de manera activa i li agrada ser el centre d’atenció, per això a vegades rep l’ovació quan a la resta de companys motiva.
L’especialitat que en Dani es veu SÍNDROME DE DOWN li diuen, i tal com els científics descriuen podríem trobar-la a tot arreu.
Té un cromosoma més que la resta i això li provoca els ulls xinats, però amb els seus gestos desenfadats és capaç de conquerir qualsevol gesta.
Li agraden els mitjans de comunicació i vol arribar a presentar notícies, fent dels teleespectadors les delícies treballant a un plató de televisió.
BERTA té un poder impressionant, raona més ràpida que un coet per a ella tot és un pensat i fet sempre a millor i cap a davant.
D’ençà que era ben menudeta li van veure ALTES CAPACITATS, passa el dia fent raonaments innats... és de les millors de la terreta!
No necessita mai la calculadora, el seu cap és com un ordinador que funciona sense cap motor, és una xiqueta molt somniadora!
Li encanta fer problemes de mates plantejant diversitat de solucions, per no parlar de les operacions que sempre acaba sense errates.
En qüestions de fer memòria com a les taules de multiplicar li pots preguntar una a l’atzar doncs se les sap de forma notòria.
Diuen que té el cervell d’un geni i de major vol ser inventora per aconseguir fer alguna millora fent un bon ús del seu ingeni.
ERIC és el més xicotet del club i li agrada tindre-ho tot ordenat, de la seua actitud no hi ha debat: és més quadriculat que un cub!
Ho fa de manera obsessiva el seu poder no pot controlar, pensa que si no ho pot arreglar el món se n’anirà a la deriva.
Té un TOC amb les línies rectes que pot arribar a causar-li plors, es passa el dia pels corredors ordenant tots els objectes.
El destí va voler ser tan capritxós que ara té una dent que se li escapa i a vegades dissimuladament la tapa no pot veure-la i es fica nerviós.
Malgrat això és molt divertit, sembla que es passa el dia jugant, quan cada desordre ell va arreglant per mostrar tant com és de polit.
Un bon projecte té en la ment per tindre controlada la seua imatge, vol ser un dentista amb bon bagatge i poder posar al lloc la seua dent.
El poder de LUCIA és d’altres mons, pot llegir sense fer ús dels ulls, ho aconsegueix fent servir uns fulls que interpreta amb els dits en segons.
La gent que té un DÈFICIT VISUAL el sistema Braille tenen com a eina que els ajuda a fer tota la feina d’una manera sensacional!
Tenen els folis plens de puntets tots ells amb el relleu marcat formant un sistema codificat que impressiona a tots els xiquets.
Gairebé és un text invisible digne d’algú amb gran potencial que pot destacar a l’àmbit social i no sols per ser molt sensible.
Com que tot ho percep pel tacte és bona treballant el modelatge i tots es barallen pel seu fixatge: els seus treballs creen impacte!
Aspira arribar a ser una artista amb obres d’art transgressores, creant tendències innovadores que siguen portada de revista. u
HUGO és sempre un puntal amb la seua habilitat supersònica, és una màquina de l’electrònica i de tota la tecnologia actual.
Duu una motxilla plena de coses que sempre el tenen entretingut i ho arregla tot en un minut amb estratègies ben exitoses.
Però prefereix treballar al seu aire i no és perquè siga un xiquet solitari, sinó que per a ell suposa un calvari treballar amb un grup molt xarraire.
L’AUTISME conjuga a la perfecció intel•ligència i espai personal, aconseguint èxits amb molta moral treballant amb el seu propi guió.
Hugo és excessivament meticulós, fins i tot podria desactivar una bomba mentre juga al pati a la comba i sense despentinar-se ni un tros.
Per tot això i moltes coses més videojocs voldria programar per treballar a casa amb el cap clar i demostrar tot el que ha aprés.
CARLA és molt poc comunicativa quan arriba l’hora de parlar, el seu gran poder la fa callar o parla amb algú de forma exclusiva.
Com que pateix molta timidesa sembla que sempre està al seu niu, però sols es MUTISME SELECTIU allò que marca la seua raresa.
Ningú recorda quan va començar tot, és així des de ben menudeta, sempre ha sigut una bona xiqueta no és que vulga fer als mestres boicot.
Aquest és un gran poder per ella perquè ha d’escollir molt bé als amics per fer-se escoltar i evitar embolics treballant en grup o també en parella.
Alguns diuen que parla moltíssim, d’altres que no l’han sentit dir ni mú, però que no s’espante ningú que el seu és un do valuosíssim!
Quan siga fadrina serà molt valenta escoltarà i es farà escoltar pels demés, la gent valorarà tot el seu progrés i serà alcaldessa o fins i tot presidenta.
Si per alguna cosa destaca el poder que JAUME és perquè en ell el so flueix en colps sonors com una traca.
Fa servir uns implants a l'oïda perquè pateix un DÈFICIT AUDITIU i per això quan ell somriu sembla un robot però amb vida!
És el més divertit dels estudiants sempre gastant bromes als companys, i quan algú el mira amb ulls estranys ell se'l guanya amb els seus encants.
Si alguna lliçó no l’interessa agafa i li abaixa un poc el volum per fer el que va sent «bomba de fum» sense mostrar gens de flaquesa.
Però cal que vaja amb precaució per evitar que el pillen despistat, puix cal semblar ben confiat i poder respondre a la qüestió.
En uns anys vol anar a la discoteca per fer de dj i combinar les cançons lligant els ritmes en bones sessions mentre la gent els braços aixeca.
Un poder important té MARIA que als primers cursos la turmentava perquè al llegir s’equivocava... deia que el mestre li tenia mania.
Però res més lluny de la realitat, barreja algunes consonants i vocals, ja que li semblen gairebé iguals; sembla que té el cervell embruixat.
DISLÈXIA juga a la confusió i per això cal concentrar-se molt per a tindre el treball ben resolt prestant als textos molta atenció.
La xiqueta estudia bé les formes i la posició que manté cadascuna, resolent paraules de forma oportuna segons allò que diuen les normes.
Tal com presenten la panxeta cal diferenciar entre la «b» i la «d», i ara ja ho fa sola d’allò més bé tenint clar l’esquerra i la dreta!
Maria està tan emocionada que ara diu que vol ser escriptora per escriure llibres i ser autora doncs les lletres són el que li agrada. u
El super poder que presenta MARC a priori sembla un poc conflictiu perquè ell és un xiquet molt viu sense ser menester anar al parc.
El TRASTORN GREU CONDUCTUAL parla de gent que empra mal la força i tot i que per evitar-ho s’esforça en realitat és un cas prou habitual.
A l’escola ha aconseguit transformar les espentes i els cops de puny en un repte de setembre a juny si aprén primer a dialogar.
Quan no està d’acord o s’enfada ara pinta mandales de colors que l’ajuden a canalitzar els humors per tornar a la calma altra vegada.
Necessita moments de tranquil•litat doncs a ell no li agrada ser diferent i per això quan dibuixa està pendent de no excedir-se en velocitat.
Amb carinyo treballa els color, ha aprés que pot expressar-se amb ell, bé siga amb llapis o pinzell de major voldria ser un gran pintor!
L’última de les nostres xiquetes sembla que tinga al cul formigues (quasi tantes com a la cara pigues), sempre pensant en fer malifetes.
JÚLIA té HIPERACTIVITAT
un poder més ràpid que el vent que li posa les pulsacions a cent, sempre a moltíssima velocitat.
Als esports sempre és la primera i guanya totes les medalles però sempre atraient les rialles perquè a l’humor també és una fera.
Pensa que el seu temps és foc i per això de tot vol fer justícia, tant fa si la història és real o fictícia el que importa és resoldre el joc.
S’ha convertit en un remolí molt difícil de controlar que de l’emoció coses pot trencar com les aspes d’un vell molí.
Li han recomanat que faça ioga però ella voldria ser jutgessa donant colps de mall amb destresa i lluint ben orgullosa la toga.
Per no fer-ho llarg i pesat estalviarem en lletres i paper i tallarem ací, al meu plaer, ara que l’atenció us he captat.
No hem parlat de LLUIS el xinés ni tampoc de JOAN el pèl-roig, però tots dos també són un goig i van fer que el club millorés.
Ens deixem a LAURA la xafardera o a LEIRE la més alta de classe, que també haurien de tindre un passe i aparéixer d’alguna manera.
MIREIA, GABRIEL i LAIA CAYETANO, DARIO i GEMMA, CANDELA, MARIO i CHEMA, de la comissió infantil de la falla...
Com heu vist en aquesta explicació aquest és un club molt complet que a qualsevol persona admet sense posar cap fre ni condició.
Tots poden ser membres d’ell doncs tots tenim un poder especial; la personalitat és el que preval, això és digne d’un altre nivell! l
EL VALOR D’UNA FAMÍLIA QUE TRASPASSA LA TRADICIÓ VALENCIANA DE GENERACIÓ EN GENERACIÓ
Som Falla. No hi ha res que enorgullisca més a la comissió Roís de Corella que els seus propis fallers i falleres. Història, present i futur de la nostra ciutat. Emblema de l’aposta per la tradició i les arrels de Gandia. La nostra defensa és la dels valors de la festa de tots els valencians i valencianes.
Roís de Corella. El nom d’una comissió, la nostra, que a través dels anys ha sabut traspassar els valors de la tradició valenciana de generació en generació.
U na família nascuda de les més profundes arrels d’una festa que és Patrimoni de la Humanitat i un exemple d’unió malgrat les adversitats. Tots els que cada dia lluitem per mantindre encesa la flama de
les Falles estimem l’olor de la nostra pólvora, la creativitat dels nostres artistes fallers, el disseny de la nostra indumentària o l’aroma de les flors que adornen les nostres ofrenes. Som història i valenciania. Passat, present i futur d’un amor incommensurable pel tribut que cada mes de març oferim a la millor festa del món.
uLucía Andrade Morelli
uMar Andrés Moratal
uSara Aparisi Morant
uNuria Arbona Llácer
uSonia Arbona Llácer
uRubén Arbona Perelló
uAlba Argentó Gomar
uMiquel Ángel Arlandis Castellano
uAna Bañuls Peris
uJoaquín Barber Deusa
uNaira Barrios Iníguez
uMelissa Bataller Cotaina
uJosé Luis Benítez Ibáñez
uManuel Benítez Ibáñez
uJorge Benítez Morant
uRosa Blasco Boix
uFrancisco Burgos Martín
uPaqui Bustos Cervera
uSheila Cabanes Guerola
uFrancisco Calafat Pérez
uAida Camarena Moncho
uElena Camarena Moncho
uToni Camarena Pozo
uJuan Carlos Camarena Santamaría
uMªJosé Camarena Signes
uSandra Cardete Colomina
uAna Carnicer Fernández
uAlba Castaño del Olmo
uDamià Castaño del Olmo
uDamián Castaño Marín
uJuanma Cháfer Giner
uJavier Climent Bañuls
uMireia Climent Perelló
uSilvia Climent Perelló
uIñaki Climent Puchades
uBeatriz de Zúñiga Marqués
uMªJosé del Olmo Muñoz
uMarina Denia Ferrer
uIrene Domínguez Castillo
uJuan Andrés Escolano Martí
uNeus Estevan Blasco
uNuria Estevan Blasco
uEmpar Estruch Aparisi
uJose Falquet Motilla
uLara Faus Mejías
uRosa Femenía Flores
uIsabel Ferrer Catalá
uGema Franco Morant
uDavid Franco Morant
uRaquel Gálvez Arrebola
uJose Gálvez Castilla
uJuan Miguel García Faus
uYolanda García Molina
uRaúl García Rodríguez
uJoan García Savall
uNicolás Garrido Puchalt
uJuan Gasque García
uClaudia Gasque Peiró
uIsmael Giner Serena
uSandra Gracia Cloquell
uTeresa Gregori Castelló
uMari Carmen Guillem Serrano
uPedro Ivars Agostinelli
uMarcos Jiménez Izquierdo
uAdriana Jiménez Sanvicente
uCristina Jiménez Sanvicente
uJoaquín Juan Samper
uJulia Llácer Lloret
uLaura Llinares Gálvez
uFrancisco Llinares Martínez
uMario Llopis Moragues
uMªÁngeles Llopis Todolí
uDaniela Llorens Bataller
uMaria Llorens Gomar
uFrancina López Savall
uVanessa Mahíques Cogollo
uRubén Mahíques Giner
uJorge Marco Delgado
uPaula Marcos Muñoz
uAlfredo Martínez Casanova
uElena Martínez Ferrer
uIsabel Martínez Ferrer
uJesús Martínez Fuster
uSari Martínez Ibáñez
uCelia Mascarell Terraes
uJavier Mata Pons
uEduardo Mata Pons
uMarcelo Mata Quintana
uMaria Mata Quintana
uMireia Melo Giner
uAna Miñana Signes
uJorge Miret Bustos
uAngela Moncho Miñana
uPilar Moncho Sebastiá
uInma Montaner Blanes
uCarmelo Montaner Ivars
uAna Morant del Río
uAina Morant Gracia
CENS Major
uPablo Morant Gracia
uLaura Morant Lozano
uVictoria Morant Lozano
uPaco Morant Paniagua
uLidia Morant Rodríguez
uToni Moreno Melero
uPaula Muñoz Martínez
uGonzalo Muñoz Montaner
uGonzalo Muñoz Moratel
uDavinia Oltra Noguera
uFernando Orts Seguí
uNector Pascual Sanchis
uMere Pastor Ballester
uMaria Pastor Bustos
uSuni Pastor Bustos
uRoser Peiró Estruch
uBlas Peiró Mascarell
uCharo Peiró Moncho
uJosé Luis Peiró Moncho
uMªJosé Pellicer Cremades
uRafa Penadés Escrivá
uRamón Penadés Matoses
uMila Perelló Ventura
uAlba Pérez Canet
uRaquel Peris Llorca
uElvira Pla Blay
uEnrique Pla Blay
uFrancisco Pla Blay
uSalvador Pla Blay
uLui Pla Femenía
uMaira Pozuelo Ruiz
uMartha Pozuelo Ruiz
uOlga Puig Escrivá
uEduardo Quilis Martínez
uMar Quilis Pellicer
uSilvia Quintana Perelló
uJosé Luis Ribes Catalá
uLucía Rodríguez Garcia
uNeus Rodríguez Garcia
uFrancisco Javier Rodríguez López
uMªJose Rodríguez Signes
uAlexia Roig Llorens
uCharo Ruiz Flores
uJose Samblás Murillo
uPau Samblás Torres
uÓscar Sánchez Alvarez
uJose Vicente Sánchez Ribes
uFrancisco Sanjaime Camarena
uMaria Santamaría Moragues
uCristina Sanvicente Ferrer
uFanny Savall Todolí
uAlba Serrano Martínez
uArancha Serrano Martínez
uRamón Serrano Quílez
uGemma Soler Camarena
uMaria Soler Camarena
uSalvador Soler Martí
uFran Soler Micó
uEva Torres Tarrazona
uMaria Vidal Arlandis
uCarlos Vidal Oltra
uJoan Vidal Sanchis
uJoan Villarroya Sanchis
uRuxandra Vincea
Infantil
uAlma Arlandis Pozuelo
uCarmen Barber Castaño
uCayetano Barber Castaño
uErik Benítez Carnicer
uNoah Benítez Carnicer
uZoe Benítez Morant
uCarla Boigues Pérez
uHugo Boigues Pérez
uAdrián Burgos Montolio
uMartina Burgos Pla
uInés Camarena Moncho
uMateo Cháfer Serrano
uAriadna Cicuéndez Monzó
uBosco de Zúñiga Pérez
uPolo de Zúñiga Pérez
uJana Escolano Morant
uLeire Franco Savall
uLeire García Escrivá
uAitana Garrido Cortés
uNicolás Garrido Cortés
uDarío Garrido Oltra
uRaúl Gasque Peiró
uAlejandro Granero Montanero
uAura Guijosa Revenga
uMario Ivars Bañuls
uAlba Juan Vidal
uLuna Marco Pozuelo
uMia Marco Pozuelo
uNora Martínez López
uCandela Montaner Cardete
uXavi Montaner Cardete
uMarc Ortiz Perelló
uAnder Orts Melo
uFernando Orts Melo
uIrene Peiró Guillem
uCarla Penadés Miñana
uMartín Penadés Miñana
uMireia Samblás Torres
uGala Sánchez Mahiques
uZoe Sánchez Mahiques
uGabriel Sanjaime Vincea
uAlba Soler Moncho
uMartina Tusen Granero
uClaudia Viciano Estruch
EXECUTIVA 2023
José Luis Peiró Moncho
Laura Morant Lozano
Mª José del Olmo Muñoz
Alba Castaño del Olmo
Joaquín Barber Deusa
Alfredo Martínez Casanova
Alba Serrano Martínez
Manolo Benítez Ibáñez
Fanny Savall Todolí
ÀREA PRESIDÈNCIA
PRESIDENTA D’HONOR:
uNa Liduvina Gil Climent
PRESIDENT:
uJosé Luis Peiró Moncho
VICEPRESIDENTA:
uLaura Morant Lozano
DELEGADA DONES:
uFanny Savall Todolí
ÀREA SECRETARIA, CULTURA I PUBLICACIONS
SECRETÀRIA:
uMª José del Olmo Muñoz
VICESECRETÀRIA:
uAlba Castaño del Olmo
DELEGADA DEL LLIBRET:
uAlba Castaño del Olmo
DELEGACIONS &
VICEDELEGADA LLIBRET:
uBeatriz de Zúñiga Marqués
DELEGADA D’ARXIUS:
uMª José del Olmo Muñoz
VICEDELEGAT ARXIUS:
uDamián Castaño Marín
DELEGADA DE XARXES SOCIALS
uAna Bañuls Peris
DELEGAT D’EMISSIÓ:
uFrancesc Pla Blay
DELEGADA PUBLICITATS:
uAlba Castaño del Olmo
ÀREA D’ECONOMIA
TRESORER:
uJoaquín Barber Deusa
COMPTADOR:
uAlfredo Martínez Casanova
LOTER:
uAlfredo Martínez Casanova
DELEGAT COMPRES I CASAL:
uPaco Calafat Pérez
ÀREA FESTES
DELEGADA FESTES:
uAlba Serrano Martínez
VICEDELEGAT FESTES:
uManolo Benítez Ibáñez
DELEGADA CAVALCADES:
uSari Martínez Ibáñez
VICEDELEGADA CAVALCADES:
uVictoria Morant Lozano
DELEGADA OFRENA:
uElvira Pla Blay
DELEGAT BANDA MÚSICA:
uJosé Luis Peiró Moncho
ÀREA DE JOCS
DELEGAT DE JOCS:
uGonzalo Muñoz Moratel
DELEGAT TRUC ABSOLUT:
uFran Burgos Martín
DELEGADA TRUC FEMENÍ:
uIsabel Martínez Ferrer
DELEGADA BAC:
uSari Martínez Ibáñez
ALTRES DELEGACIONS
DELEGAT CURTMETRATGE:
uFrancesc Pla Blay
DELEGATS MONUMENTS:
uJoaquin Barber Deusa
uDamià Castaño del Olmo
uFran Sanjaime Camarena
DELEGAT PRESENTACIÓ:
EXECUTIVA DELEGACIONS
uEnrique Pla Blay
VICEDELEGADES PRESENTACIÓ:
uFanny Savall Todolí
uElvira Pla Blay DELEGADA PASSAREL·LA:
uCristina Sanvicente Ferrer
DELEGATS PLANTÀ:
uSalvador Pla Blay
uJuan Miguel Camarena Asensio
uJoaquín Barber Deusa
DELEGAT CREMÀ:
uSalvador Pla Blay
DELEGAT CARPA:
uManolo Benítez Ibáñez
DELEGAT D’ESMORZARS:
uGonzalo Muñoz Moratel
DELEGATS TRANSPORT FALLES:
uJosé Ribes Català
uNéctor Pascual Sanchis
DELEGAT DESPERTÀ:
uRamón Serrano Quilez
RECOMPENSES
GESMIL DE COURE
JUNTA LOCAL FALLERA
Empar Estruch Aparisi
Lara Faus Mejías
Raúl García Rodriguez
Nicolás Garrido Puchalt
Joaquin Juan Samper
Vanessa Mahiques Cogollo
Ana Morant del Río
María Vidal Arlandis
Joan Vidal Sanchis
Joan Villarroya Sanchis
GESMIL D'ARGENT
JUNTA LOCAL FALLERA
Francisco Calafat Pérez
Raquel Gálvez Arrebola
Alba Serrano Martínez
Arancha Serrano Martínez
ESCUT D'ARGENT
FALLA ROÍS DE CORELLA
Manuel Benítez Ibáñez
Raquel Gálvez Arrebola
Julia Llácer Lloret
Mª José Pellicer Cremades
Maria Santamaría Moragues
Alba Serrano Martínez
RECOMPENSES
ESCUT D'OR FALLA ROÍS DE CORELLA
Liduvina Gil Climent
Alfredo Martínez Casanova
Mª José del Olmo Muñoz
JOIA COMISSIÓ
FALLA ROÍS DE CORELLA
Sari Martínez Ibáñez
Col.laboradors
AMICS I COL·LABORADORS, LA MÀ ALIADA QUE EXEMPLIFICA LA UNIÓ DE LES FALLES
Sense l’ajuda dels quals ens acompanyen dia a dia no podríem continuar demostrant que les Falles són exemple de concòrdia i tolerància. El seu suport i passió per la festa han sigut essencials per a una comissió que agraeix que junts hàgem recorregut el camí de ‘germanor’ que és la festa de tots els valencians i valencianes
Ens van acompanyar en la idea ‘boja’ de dissenyar el millor ‘llibret’ del món. Però no sols això. Han estat al nostre costat. Han aportat el seu xicotet granet d’arena faller. Ho han fet sempre i ho han continuat fent amb el pas dels exercicis. No van dubtar a participar en el Verkami que va ajudar a finançar un somni que ja és una realitat i que ara tens entre les teues mans. Des de les seues cases
o comerços, des dels seus negocis o petites empreses, són ja molt més que col·laboradors: són els nostres amics. Tots ells fan que la paraula ‘germanor’ cobre molta major importància si cap per a la nostra comissió. Amb les seues aportacions i la seua mà estesa, sempre a l’altre costat, són part de la nostra història. Només podem agrair el seu compromís constant. Gràcies, gràcies i gràcies.
Gràcies
uAida Vidal Urmeneta
uAlba Castaño del Olmo
uAlba Pérez Canet
uAlberto Rallo
uAlicia Soriano Payà
uÁlvaro Ribes Lainez
uAna Bañuls Peris
uAna Sánchez Amat
uAntonio Pedro Aranda
uBeatriz de Zúñiga Marqués
uBegoña Comes Adell
uCarlos Caneiro Gago
uCarmina Pérez Canet
uClaudia Garcia Escrivà
uCristina Bea Seligrat
uCristina Jiménez Sanvicente
uCristina Niclós Trull
uCristina Sanvicente Ferrer
uElena Roche Romero
uEliseo Millan Homedes
uElodie Oliveira Benito
uEva Torres Tarrazona
uFamilia Alberola Pérez
uFamilia Bañuls Contero
uFamilia Benítez Carnicer
uFamilia Benítez Morant
uFamilia Montaner Cardete
uFamilia Muñoz Montaner
uFamilia Orts Melo
uFamilia Penadés Miñana
uFamilia Pérez España
uFamilia Sanchez Mahiques
uGonzalo Muñoz Montaner
uGracia Morant Moreno
uHector i Oliver Segura Voltas
uHumberto Pastor Cabrera
uIsabel Bernabeu García
uIsabel Sanahuja Franch
uJavier Villar Sevilla
uJessica Martorell Martínez
uJoaquin Barber Deusa
uJulia Rodrigo Sanz
uLaura García Herrero
uLola Domínguez Oliver
uLola Valls Fuster
uLuis Miguel Fuster Llorca
uMª Ángeles Ruiz Jiménez
uMar Cabanilles Lorenzo
uMar Melero Moreno
uMaria Gardó Muñoz
uMaría José Enguix Lebrón
uMerce Castillo Soler
uMiguel Pérez Campos
uMila Perelló Ventura
uMª Jose del Olmo Muñoz
uNaiara Barrios Iñiguez
uNoelia Camacho Martínez
uPatricia Cabezuelo Campos
uPaula Oliver Marqués
uQuim Perelló i Miró
uRemei Calabuig Pont
uSandra Gracia Cloquell
uSusanna Ligero Tormo
uVictoria Morant Lozano
uYolanda Aparici Fuster
uZaira Escribano Doménech
DISTRIBUIDOR OFICIAL DE SANEAMIENTOS Y GRIFERÍAS MUEBLES DE BAÑO Y MAMPARAS
TODO PARA LA INSTALACIÓN DE FONTANERÍA ENERGÍA SOLAR Y RENOVABLES
ALMACEN Y EXPOSICIÓN
PLAZA ALQUERÍA NOVA Nº7 | 46702 GANDIA (VALENCIA)
PARKING GRATUITO - CALLE MOLLÓ Nº35
TELÉFONOS: 962877919 - 962869087
VISITE NUESTRA WEB: WWW.SANEAMA.COM
A la falla dels nostres cors, lloc que forma part de les nostres vides des dels seus inicis, no podem més que agrair-li eternament tot allò que ens ha regalat en forma d’amistats, vivències, rialles i somriures. Visca la Falla Roís de Corella!
Per unes falles 2023 repletes de bons moments.
Família Muñoz MontanerPer a la meua Sari la reina de la falla. Gràcies per ser sempre tan atenta amb mi al llarg d’aquests anys a la falla!!
Durant un temps, he estat absent, tanmateix, per a tu he estat visible, he sigut una més. Has comptat amb mi per als actes dels reinats de les teues filles, i això és molt d’agrair. A mi m’ha omplit molt, i m’has fet sentir especial! Sempre he tingut un suport molt gran per part de la teua família i pel temps heu anat sent una família molt important per mi. Les teues filles són, i les considere, molt bones amigues meues, i tu i Ramon sou unes grans persones, que em feu sentir especial. Em feu somriure, sentir que estic on he d’estar, i em rodegeu d’estima que és la vitamina més energètica per a la salut emocional!!!
Aquest any tan especial per a tu, vull desitjar-te un gran reinat, i espere i desitge que gaudisques de cada acte, de cada passacarrer, de cada moment faller!!
I et recorde que, per descomptat, ací estaré, recolzan-te tal i com tu ho has fet sempre amb mi, captant els teus millors moments perquè les xarxes socials s’ òmpliguen de gom a gom amb la teua alegria i felicitat.
Us estime Sari i família.
A la familia de Gandia que sempre té un lloc per als amics. Gràcies per fer-nos sentir sempre afortunats de tindre-vos. Un abraç.
Carmen i Cayetano: Seguiu valorant i respectant la nostra cultura i les nostres tradicions. Són el millor be que tenim com a poble.
El millor premi és compartir-lo, perquè compartida la vida és més. Gràcies a Roís per tant, gràcies a la meua familia per més.
Que tot siga etern: els meus xiquets, la meua Alba, l’amor i l’amistad.
Per als meus nebots estimats.
Tant viscut amb tu i tant per viure, Su. En la falla o on siga però sempre amb tu. I amb els meus xiquets: Polo i Bosco.
Si vols un llibret com aquest apunta’t a la Falla Roís de Corella