Josep M. Sala
OBIOLISTES I CAPITANS: EL CONGRÉS DE SITGES ...el desenvolupament d’una nova política en el territori que anava covant “la rebel·lió de les federacions. ...era pràcticament unànime la demanda d’una Comissió Executiva reduïda i per tant molt menys nombrosa que les últimes elegides. Es creia que així seria més eficaç i menys procliu a les actituds dilatòries. El PSC mentrestant, a més d’influir, com hem vist, en la governança del PSOE, seguia el seu propi camí. L’any 1993, sobretot després de les eleccions generals del 6 de juny entrem en una etapa molt important de la vida del partit que culminarà en la crisi del Congrés de Sitges. Deixem que siguin les paraules de Quim Nadal en el llibret que commemora els 30 anys del PSC, el que faci la descripció del moment inicial: “A partir del resultat de les eleccions de 1992, el Partit dels Socialistes de Catalunya es va anar trobant en la dificultat d’administrar el llast del desgast que generaven algunes de les qüestions més espinoses del socialisme espanyol, i la desigual implicació dels dirigents en aquests matèries, el distanciament creixent del primer 106
