Moments del socialisme català
LA QÜESTIÓ SINDICAL. RELACIONS PSC-UGT (1) “Al sindicat va tenir lloc la ressaca del Congrés de fusió del PSC, que va ser molt complicat...”
La qüestió sindical va ser, com ja he assenyalat, un dels temes centrals en el procés d’unitat i en les etapes posteriors. La tradició de les diferents organitzacions en relació a l’afiliació sindical era diferent, més flexible en el PSC (C) on era possible militar en qualsevol de les organitzacions sindicals de classe (UGT, USO, CCOO i en els sindicats unitaris com l’STAC) i únicament orientada a la UGT en el cas de la FSC (PSOE). El procés d’unitat es va decantar definitivament a favor d’aquesta posició, i paulatinament els militants assalariats del nou partit, que encara no ho eren, es van anar afiliant a la UGT, en algun cas de forma col·lectiva com a la Federació de Banca de la USO, liderada per Rafael Madueño. El problema sindical dins del PSC, no obstant, no era només de concepció de les relacions entre el partit i el sindicat i els criteris subsegüents d’afiliació, sinó també i sobretot després del Congrés d’Unitat, de correlació de forces i de disputa de l’hegemonia interna. L’antiga FSC (PSOE) considerava la UGT 43
