Josep M. Sala
EL CONGRÉS D’UNIFICACIÓ (SEGON CONGRÉS) Potser l’única manera de realitzar la unificació entre dos partits de dimensions similars era que un dels dos s’imposés a l’altre, que el manteniment de l’equilibri, sense dilucidar l’hegemonia, resulta inestable i porta a la crisi permanent. El Segon Congrés potser va ser l’aplicació pràctica d’aquest principi teòric.
Entràvem en un moment decisiu que havia de culminar en el Segon Congrés del partit que Gabriel Colomé ha definit com el veritable congrés d’unificació. Es tractava de comprovar si el partit unificat era o no viable, quines eren les relacions de força dins el mateix i, per tant, quina orientació de futur s’adoptava. Més enllà dels conflictes locals, de la derrota electoral del 80, de les diferències polítiques i organitzatives dels partits preexistents i també del seu reflex en els sectors que configuraven el nou partit, potser el desenvolupament del Segon Congrés ve explicat en un text que crec que és de Maurice Duverger -al qual vaig accedir bastant després d’aquests anys i que ara no he pogut trobar- on afirmava que l’única manera de realitzar la unificació entre dos partits de dimensions similars era que un dels dos s’imposés a l’altre, que el manteniment de l’equilibri, 50
