Moments del socialisme català
COMENCEM A PATIR UN CERT DESGAST Quelcom s’estava ja movent en contra nostra.
De l’any 1985 no tinc excessius moments en el record, exceptuant potser la mort de Manuel Sacristán, referent de l’esquerra del nostre país, que militava en l’espai comunista, a qui des de la meva època universitària havia respectat molt. L’any 1986 es va iniciar amb l’ingrés d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea i, poc després, el març de 1986, va tenir lloc el referèndum sobre la permanència d’Espanya a l’OTAN, en la qual el PSC hi va participar defensant la posició oficial, encara que amb un entusiasme relatiu en determinades parts del territori. El referèndum es va guanyar -com ja he assenyalat- a tot Espanya, i això va obrir un espai de comoditat al govern de Felipe González, que li va permetre guanyar les eleccions de 1986, encara que amb 18 escons i un milió de vots menys (a Catalunya vàrem perdre uns 300.000 vots i 4 diputats en relació a 1982). Quelcom s’estava ja movent contra nosaltres. L’abril de 1987 van tenir lloc les eleccions municipals. Van ser guanyades pel PSC, però els símptomes apuntats pel resultat de les Generals es van confirmar, amb uns resultats que no van resultar satisfactoris, tot i la nostra victòria a Catalunya, 79
