Josep M. Sala
MOMENTS DE TEMPESTA Com molt sovint succeeix, els moments de calma anticipen moments de tempesta.
Les eleccions municipals de 1987 i les generals de 1989 ja havien estat uns primers indicis -que ja he assenyalat- del desgast del nostre projecte polític a Espanya i el seu reflex a Catalunya, que es traduiria de nou en un descens en les eleccions generals de 1993, amb la pèrdua de la majoria absoluta en el Congrés dels Diputats, i finalment en la derrota de 1996 que obriria les portes al govern de la dreta de 1996 a 2004. Els problemes polítics són sempre causa de problemes interns i la dècada dels 90 en aquest sentit va ser una etapa conflictiva en el PSOE i el PSC. En el Congrés del PSOE de novembre de 1990 vaig ser elegit, juntament amb en Raimon Obiols i en Salvador Clotas, membre de la Comissió Executiva Federal, de la mateixa manera que en el Congrés anterior del PSC vaig ser de nou elegit secretari d’Organització. La presència en les dues Comissions Executives em va permetre ésser testimoni d’aquests moments de tribulació. En el PSOE s’obre la confrontació, en certa forma larvada fins aquest moment, entre guerristes i renovadors, una primera 94
