HISTÓRIA LOCAL
Teatre a Massanassa (VII) X- Conclusions El currículum teatral d’aquest poble de l’Horta Sud on vivim és paral·lel al de la resta de poblacions valencianes: 1r- El teatre valencià, des de finals del segle XIX, es troba molt lligat al sainet en valencià o bilingüe, com es pot observar encara a la nostra població. Quan els grups locals escenifiquen obres de més volada són en castellà. Recordem que per a Terra Baixa, trien la versió castellana d’Echegaray i no una adaptació al valencià de l’original en català d’Àngel Guimerà. 2n- A final dels seixanta i principis dels setanta, naix a tot l’Estat un teatre independent, compromés amb la realitat política, econòmica i social. També a terres valencianes apareixen grups innovadors. A la nostra localitat, Teló d’Aquiles s’atrevix a realitzar muntatges més arriscats precedits d’un debat previ sobre les tècniques interpretatives. 3r- A partir dels anys 80, molts ajuntaments valencians inicien un camí que no en totes ha perviscut: les escoles municipals de teatre. Hereva d’aquell grup innovador i de tots els anteriors, al nostre poble naix el 1994 l’Escola Municipal de Teatre (EMT), que porta a escena sobretot obres originals dels seus monitors, amb intervencions en castellà i en valencià, que pretenen entretindre, divertir i educar a partir d’un text amb contingut d’actualitat social i moral. L’ús exclusiu del valencià viu els seus millors moments de la mà del jove David Rosaleny Moreno els últims anys del segle XX.
Cartell publicitari d’una actuació a Catarrojat de V.Catalá. (Vicentico el Pintor pare) A Catarroja, representa el 18-04-1934 Una ajuda (de J. Peris Celda) en la gala benèfica que organitzar la societat ABC per als pobres de la localitat. Amb un altre massanasser, Juan Bautista García, actua en la Sociedad Teatral el Progreso (fundada el 1887), que tenia la seu en el teatre del mateix nom, un espai que després es convertí en el cine Chepa (1956-1977).
Per tot açò, podem afirmar que Massanassa és un poble teatrer que, de “fer carasses, monaes, xirigotes i porritos” amb què entretindre’s i divertir, ha aconseguit tindre una escola de teatre estable, tot passant per grups integrats en la tònica teatral valenciana de cada moment, sempre amb gent interessada a mudar el seu paper quotidià a la vida per un altre que els permet relacionar-se, disfrutar i descobrir una part seua que d’altra manera podia haver quedat amagada. És de remarcar el fet que algunes persones vinculades als grups locals dels anys setanta han arribat a ser regidors i alcaldes de l’ajuntament democràtic massanasser.
XI- Recordatori als nostres còmics
Novembre passat ens deixava l’últim dels comediants nostres d’altres temps. Volem que les paraules finals siguen d’homenatge i gratitud a tots ells. I ho farem recordant algunes dones i alguns hòmens a qui ja férem referència al principi d’un relat que iniciàrem el 2011. Són actrius i actors locals de qui la població més gran en guarda memòria entranyable. Uns noms que evoquen molta admiració, pel seu art i per les rialles compartides. Representen tota la resta de veïnes i veïns que, amb la seua generositat, ens feren riure i plorar, contribuir a sentir-nos units com a poble. No hi ha dubte que Vicent Catalá Crehuá (1888-1965), conegut per “Vicentico el Pintor pare”, és una de les persones vinculades al teatre fet a Massanassa que més recorden els massanassers majors.
MASSANASSA
Cartell publicitari de l’actuació de V. Catalá a Catarroja el 21-11-1948 138
