HISTÒRIA LOCAL
RELAT DE COM ENS DIVERTÍEM LA JOVENTUT PER PASQUA EN LA DÈCADA DELS CINQUANTA (1950-1960)
P
erquè si amics, per les pasqües de llavors ens ajuntàvem al voltant de vint xics i xiques i formàvem el que es coneixia com “penyes” o bé “rogles”i ens reuníem per a divertir-nos junts els dies de pasqua, ens posàvem d’acord i realment costava el seu; teniem que vestir-nos igual xics i xiques, tot per destacar i captar més atenció que altres rogles que es formaven com “La penya el Roble”, “Els enamorats” i nosaltres “La penya Scaramouche”, també ens féiem publicitat perquè encara que oficialment no hi havia concurs es formava una competició subliminal, es feien uns pamflets que apegàvem per les parets de Massanassa i de Catarroja i inclús ens inventàvem cançons amb temes relacionats amb la penya. Per a posar-li el nom a la penya, després de múltiples xarrades, ens decidíem per qualsevol cosa que estiguera de moda en eixe moment i en el nostre cas decidirem que es digera “Penya Scaramouche” com una pel·lícula de moda del moment. Recorde, que ens vam posar d’acord per a vestir-nos tots amb camisa de quadros i pantalons blaus, les xiques faldes blaves (que vos pareix?) , perquè
bo, també contractàvem un músic que tocara l’acordió i un altre un “chasban” i si ho permetia els diners arreplegats en alguna ocasió un saxo o trompeta. També ens ajuntàvem i amb el carro d’algun component de la penya arreplegàvem fulles de les palmeres que per aquelles dates es podaven i amb elles decoràvem el sequer que ens feia més gràcia, per a anar a ballar els dies de pasqua.
-ara em ve al cap una anècdota o miraclet que ens va passar, vos conte: El dia de rams era costum del següent, anàvem a casa de companys que tingueren carro i cavall, els netejàvem i després arreplegàvem a les pascueres i ala! cantant la cançó de la penya recorrent Massanassa i Catarroja.
A tot açò, la beguda que consumíem era “llimonaes”, “sarsa”, maduixa, xocolate i altres segons tenien en la fàbrica.
Doncs bé, eixe mateix Diumenge anàvem a casa de Pepe “El Cardenal” i altres a casa de “Martinetes” José Martínez Peris, que desgraciadament ja
MASSANASSA
152
