HISTÒRIA LOCAL
COMPANEJAR Faula
A
plegue al llit del barranc, alegrant-me la vista de l’aigua, completament transparent, que discorre entre grans pedres. Regalat per sa encantadora música i invadit per la seua frescor, me puc assentar un temps per a gojar de la seua companyia i fruir del seu entorn. Tinc l’oportunitat de recuperar forces i refrescar-me, per a afrontar, només el creue, l’última costera de l’itinerari, empapant-me de la fresca humitat. He deixat arrere l’ombria dels alts del tallat i el bosc de pins i xara aclarida, per a canviar-ho per la vegetació de ribera característica: baladres, vimeneres, chops, juncs, saücs... Mereix la pena detindre les accelerades passes que, sendera avall m’han dut fins on estic i, donant-me un respir, quedar-me molt quet, per a escoltar lo que la corrent i l’entorn me diuen: Tan sol se sent el sò de l’aigua, que pot tindre el cabal equivalent al d’una gran
159
séquia de l’horta; mes, ací corre de pressa, esmonyint-se entre les pedres. Donant una intensitat mijana, i un to entre agut i greu, per lo que també s’endevina, sense vore’l, el toll que du. Tot lo demés es silenci; ni el cant d’un pardalet m’acompanya. I, ¿qué més podria
desijar en mig d’esta soletat enganyosament agrest i dura? Mire a terra..., per ací camina una formiga... Ara em bota al peu una menudíssima aranya, per dos vegades, esvarant-se i caent avall, com si intentara
MASSANASSA
