Dones, prou de fer el ninot! Toni Cucarella
P
orta a la mà i no sobre el cap, a manera d’aventador, la bafarada o globus, com si ella fóra personatge d’una vinyeta de còmic en comptes d’una foto. Expressa un anhel, o una ambició, el seu particular I have a dream. Ella vol ser alcaldessa. I li faria un goig que res és prendre possessió del càrrec vestida de vint-i-un-botons de fallera, amb tot l’adreç i totes les bandes. Un somni per avançar en la paritat política d’hòmens i dones, un clam de legítim feminisme actiu. Feminisme faller. No obstant això, a tal reivindicació, sincerament, no li veig el mèrit. Rita Barberà, ara improductiva senadora (valga la redundància) a Madrid, ho va ser durant anys. Avui, tres ciutats de primer ordre europeu (Barcelona, Madrid, París) tenen alcaldessa. La dona ha entrat amb força a la política i és qüestió de temps que la seua taca d’oli s’hi faça més extensa (Hosanna!). Però la revolució de les dones a les institucions falleres, per a quan? No, no cal un gest rebotat a la manera de les bra-burners que en protesta cremaren els seus sostens, i, posem per cas, desfilaren d’ara en avant sense sinagües. Caldria prendre exemple de Rosa Parks i ocupar els seients destinats als hòmens en l’autobús de la segregació femenina fallera. Digueu un nom de dona que haja presidit mai una Junta Local fallera, a Xàtiva o arreu del País Valencià. Quantes comissions falleres estan presidides per dones? No cal, doncs, que alleugereu el vestit faller eliminant-ne corfolls a manera de revolta. Bufes de pato. Ocupeu, dones, els setials preeminents on s’ajoquen els hòmens com un privilegi vitalici. Anheleu amb força, construïu el somni i feu-lo realitat: Jo, Presidenta (de la Junta Local Fallera). Prou de fer el ninot!
El Verí del Foc 10 11
