De reines, misses, bellesses... i falleres Kepa Llona i Sanz
C
ada mes de juliol comença a posar-se en marxa l’engranatge necessari perquè, després de l’estiu, vint-i-sis nous noms s’afigen a la llarga llista de quasi 2.000 senyoretes i xiquetes que han representat, com a falleres majors i corts d’honor, les nostres festes falleres, des que en l’exercici de 1.930 fóra creat el Comité Central Faller, precedent de l’actual Junta Central Fallera. Per a trobar una resposta perquè a València triem cada any una representació de la festa, és necessari indagar un poc en la història. Sense cap dubte té també gran transcendència, per a trobar un fonament, la cerca de la bellesa femenina en una representació simbòlica. En la vella Europa, ja en el segle XVIII és conegut el costum antic de triar reis i reines simbòlics per a les distintes festivitats, en les quals les guanyadores representen les virtuts de la nació i altres idees abstractes. Es crea un símil entre la vida real dels reis i de les corts europees, i la vida fictícia, que és l’única cosa al que poden aspirar les gents del poble. A Espanya no he trobat referències a este tipus de festivitats. Les primeres mencions que assenyalen una dona, presidint un acte amb qualitat de reina, són les corresponents a les
El Verí del Foc 10 15
