Possibles precedents ideològics de La Creu del Matrimoni en els llibrets de falla de la ciutat de València (1850-1865), les crítiques a la dona i al matrimoni Ramon Estellés Feliu Universitat de València
Q
uan Blai Bellver publica La Creu del Matrimoni (1866), la història del llibrets de falla sembla encetada de feia poc. Els primers llibrets conservats dels quals tenim notícia són de 18501. La visió del matrimoni que ens aporta Blai en el seu llibret i la manera en què apareixen tractades les dones són pròpies del seu tarannà liberal i del masclisme de l’època. Però les causes que expliquen l’atreviment de fer públics aquests plantejaments en un llibret de falla adreçat a un públic alfabetitzat i d’un cert nivell econòmic –que jo mateix he ubicat en un altre lloc en l’àmbit de la burgesia2– potser hauran de ser cercades en precedents específics. El present article vol presentar el buidatge dels llibrets anteriors a l’any de publicació de La Creu del Matrimoni conservats en les col·leccions públiques, tot presentant una se1 Veieu Sàtira i falles. Les expliacions falleres de Bernat i Baldoví, de Josep Lluís Marín i Garcia, PUV, València, 2010, especialment les pàgines 13 a 21. 2 Ramon Estellés i Feliu, “Blai Bellver (1818-1884) i les falles de Xàtiva, una iniciativa burgesa fallida”, El Verí del Foc-9, Xàtiva, 2015, pàgines 12 a 19.
El Verí del Foc 10 77
