La dona «A las vellas valencianas esta falla dedicamos, y honor en hacerlo hallamos porque son nuestras paisanas. Flores puras y lozanas que Dios quiso conceder a Valencia, para ver con su belleza estremada, la obra más arrematada de su infinito poder.1»
Manolo Sanchis Ambrós Revista Cendra
L
a nostra història es desenrotlla a una xicoteta ciutat amurallada, pròxima al Mediterrani i voltada d’horta, en la qual, existia des de temps immemorial un cert culte al foc que es mesclava amb un gust autòcton envers l’artesania i l’ornamentació. El ritu del foc havia patit daltabaixos en la història de la ciutat, sent des de principis del segle XIX quan tímidament es converteix en un fet diferencial i autòcton respecte dels altres ritus del foc de l’àrea mediterrània, gràcies a les millores que pateix any rere any la primitiva foguera, amb la incorporació del modelatge de cares i mans, així com la confecció d’una estructura semblant a un escenari que eleva els ninots del sòl i els converteix en protagonistes indiscutibles de la foguera, dotant-los de personalitat pròpia. Personalitat que, si bé alguns l’adquireixen per si mateixos, altres, els més, necessiten un cartell explicatiu, o un llibret, perquè així el públic entenguera el motiu de “l’acte de fe” que s’hi representava. 1 A nuestras vellas paisanas, 1893, llibret de la plaça de Sant Gil. Autor desconegut.
El Verí del Foc 10 85
