ENTREVISTA
Samantha BOSQUE
Artista creativa i racional
► Per Josep Segura
“No visc de somnis, sóc molt més racional, estic oberta a què qualsevol cosa bona que em pugui passar acabi sent un "somni" acomplert.” Artista, creativa i racional, amant del seu treball, aquests potser són els trets que defineixen millor Samantha Bosque, tant en l’àmbit professional com personal. De nacionalitat andorrana, Bosque va néixer a la ciutat de Barcelona l’any 1973, i va créixer en un entorn on la pintura era molt present, ja que el seu pare, pintor i decorador, tenia l'estudi a casa. En l'adolescència, Samantha va vehicular el seu vessant creatiu triant estudiar disseny, a l'escola Elisava de Barcelona, encara que, si hagués pogut marxar a estudiar fora, hauria anat a Roma a fer restauració. A la pintura s'hi va introduir, inicialment, per l'obra dels hiperrealistes nord-americans. Aquesta artista polifacètica ha après a tenir una ment oberta que l'ha portat a formar-se en diferents àmbits i tècniques com ara el disseny, la pintura, la cal·ligrafia, les humanitats i, fins i tot, la psicologia, i a interessar-se per altres disciplines, en el fons complementàries amb la seva obra, com ara la fotografia, la filosofia o la literatura, que ha canalitzat en els seus projectes del món de la publicitat, la pintura, l'art urbà, el muralisme, els retrats... Un recorregut ràpid per la seva trajectòria ens porta, per exemple, a la Biennal de Venècia, el 2013, amb el projecte “Memòria Oblidada”; a la Primavera fotogràfica de Barcelona, l'any 2000, amb els “Descontextualitzats”; a fer el primer mural de grans dimensions a Andorra la Vella, el 2016; a col·laborar amb la Fundació Arrels, amb retrats de persones sense llar, de gran format, que es van poder veure al Convent de Sant agustí de Barcelona, el 2017; a l'exposició "Varium et mutabile semper femina" al voltant de l'eròtica; a pintar un gran nombre de murals en espais urbans del país, en els quals retrata persones i evoca la història en diàleg amb el present d'Andorra o també a Trieste, amb un projecte impulsat per la Fundació Benetton, l’any 2017. Rere el conjunt de tota la seva obra batega el seu interès a qüestionar amb la pintura, els homes, les dones, en definitiva l'individu i la seva posició davant del món i davant dels altres. Els retrats, que d'una manera o una altra són presents en tots els vessants de la seva obra, constitueixen una de les facetes fonamentals del seu treball pictòric. Des de gent del carrer fins a personalitats andorranes, i fins i tot alguns animals domèstics, han passat pel seu estudi.
Fotos: Jean-Luc Herbert
Perruqueria:
Maquillatge: Cidalia de Gala Perfumeries
