Entitats
Dones Progressistes de Massanassa
Habitar la casa
I
es féu el silenci. I els carrers es buidaren del soroll dels cotxes però també de les criatures i la gent que en el carrer conviu. La pandèmia ha fet un tall en les nostres vides, en la vida de tothom. El món s’ha parat de colp i volta!!!, he escoltat en molts medis. Però no, no s’ha parat. Ha deixat de funcionar tal i com el vivíem i entre d’altres coses la vida continuava dins de casa, reservant les relacions socials per a un altre moment o situant-les en mode “virtual” com senyal d’inici d’una era que hem de pensar. Hi ha un tall que podem significar d’obertura a noves formes, noves experiències que ens col·loquen en un altre lloc des d’on poder mirar i mirar-nos. La casa i tot el que en ella passa ha cobrat una importància rellevant perquè ens ha mostrat la misèria de la vida i de les condicions en que molta gent viu; però també ha posat sobre la taula el reconeixement de la importància de moltes pràctiques i maneres que abans permaneixien sense paraula, sense importància per a molta gent, invisibilitzades per altres esdeveniments d’allò important en la vida, i que han passat a mostrar la grandesa que incorpora, i que són necessàries en el sosteniment de la vida.
que ens fan humans, que ens permeten viure i contribuir al benestar. Diu YAYO HERRERO: “Es pregona que la llibertat arriba després de superar el regne de la necessitat, però la necessitat en els humans, les necessitats de cures, no es superen mai. Hem d’aprendre a viure lliures sabent-nos inherentment eco i interdependents”. Moltes d’aquestes pràctiques del “cuidado” quan es viuen des de la imposició o en condicions de precarietat, són viscudes restant vida de qui les fa. És el que passa amb moltes dones que
procuren i sostenen la vida pròpia i del seu entorn en un desafiament continu a l’abatiment, esgotament, la invisibilitat i el nul agraïment a la seua aportació. Reconèixer és començar a aprendre. Aquestes pràctiques de les cures, aspirem a que siguen una herència Universal per tothom, fent possible l’acompanyament de la vida. Que no ens pese cuidar la vida
Pilar Tormo. Dones Progressistes de Massanassa
El refugi en les cases ha possat en primer pla les pràctiques i la importància del “ cuidado”, la importància de les relacions humanes properes que curen , perquè cuidar és acompanyar la vida i sostenir-la. Són pràctiques que les dones han anat creant i fent possible amb elles la humanització que ens permet créixer i estar en el món. Ni naixem a soles, ni ens fem en solitari. Ens fem en relació, establint uns vincles que no solament ens fan dependents uns d’altres, sinó també de la Natura, els ecosistemes i la resta d’éssers vius que poblem aquest Planeta nostre. El mite de l’autosuficiència i la independència ens ha fet molt de mal i ara ha mostrat la seua carència en aquests temps de pandèmia, perquè gira l’esquena, creix al marge, de les relacions
82
Massanassa SANT JOAN 2021
