Crònica pandèmica fallera de Cullera Salva Andrés - Coordinador del llibret
Les Falles de Cullera, tornarem a celebrar, la fi d’eixa amarga espera, que quasi em desespera, no m’ho puc ni imaginar.
El mig any faller tornà, però tots amb mascareta, quan tothom se la llevà, va ser una gran cagà, veure’s junts en la barreta.
Durant la pandèmia, moltes coses han passat, t’ho contaré amb paciència, perquè tingues evidència, i per fer-ho ben rimat.
També m’ha causat enuig, una nova comissió, ja que no li fa rebuig, al valencià d’El Puig, creant-nos confusió.
Reelegit de president, el Cake a Junta Local, està la mar de content, té ple el seu compte corrent, pels dos dècims de Nadal.
Pocs llibrets s’han publicat, en paper o en digital, els diners s’han estalviat, la cultura han oblidat, fent faenafuig al final.
Tenir els casals tancats, quasi acaba amb les falles, i els fallers desconnectats, com ja no estan implicats, no van ni a beure cassalles.
Pel que fa a la promoció, el concurs va ser suspés fent que alguna comissió, aturés la difusió, i no fera res de res.
Són els artistes fallers, els altres grans oblidats, perquè no han rebut diners, per a fer els seus afers, quasi estan ja arruïnats.
Tot açò que t’he contat, ha passat d’esta manera, i ara ja esperem l’esclat, per a sentir al mercat: Bona nit, Falles de Cullera.
“Aquest poema participa al Premi Cullerot organitzat per la JLFC”
142
