Els canvis, sense cassalla Salva Andrés - Coordinador del llibret
La reunió havia acabat, i com manava la tradició de la comissió era el moment de començar a preparar la paella. El tema estrella encara sobrevolava l’ambient: la continuïtat de l’artista faller. Aquell dia, i sense previ avís, el president de la comissió, que abanderava l’opció del canvi, es disposà a alterar el menú habitual. Mentre sofregia alguna cosa que per l’olor hauria de ser ceba, s’escoltaven diversos comentaris: “El premi no ha sigut bo”, “L’acabat deixava molt a desitjar”, “Posa massa poc”. El silenci es va fer amb els primers glops de cassalla. La meua amb aigua freda. I poc després el flaire de les gambes envaïa les meues foses nasals. És l’aniversari i aquest any hem de tirar la casa per la finestra, hui dinarem arròs a banda i també llogarem un artista d’especial. Diversos gots de colpets s’alçaven a l’uníson en escoltar aquestes declaracions fetes pel president. La cassalla, començava a eixir-se’n dels vasos i a deixar la seua fragància en l’atmosfera del casal, al mateix temps que els comentaris adquirien més eufòria: “Aquest any guanyarem segur”, “Tindrà una alçada de 15 metres”, “Doblet de ninots indultats”. I a poc a poc l’aroma d’anís sec deixava pas a una profunda olor de socarrat, més aviat cremat. En el moment de seure a taula, tots teniem gana, l’alegria era desbordant i, en veure’m, el president em va preguntar: bé, què et sembla? Sense temps per a pensar, de la meua boca van eixir les següents paraules: “Val més boig conegut que savi per conéixer, i si parles de l’arròs, opine el mateix, preferisc la paella”. I de sobte, un colpidor mutis.
“Aquest microrelat participa en el Premi Murta de les Lletres Falleres al millor microrelat d’un llibret de falla”
144
