Beneixama Cultura, Fiesta y Patrimonio 2020 by editorialmic

Autora: Inma Albero Ferrero

SALUTACIONS

17 CONCURSOS

DE DIBUIX

08 Salutació de l´Alcalde. 12 S alutació Comissió de Festes. 14 S alutació del Rector de la Parròquia. 15 S alutació de la Jutgessa de Pau. 16 Salutació del Regidor de Cultura.

17 Concurs Cartell Anunciador Festes 2020. 22 Concurs de Dibuix Divina Aurora 2020. 26 Treballs Guanyadors del concurs Infantil de dibuix Mig Any 2020.

30 ARTICLES

DE FESTA 32 Il gatopardo. 35 El 6 de setembre. 36 Mestre i Company. 37 Capitania Cristians 2019. 40 Homenaje a dos artistas. 42 Entre el peto i la motxilla. 44 In memoriam a Rafa Ferrero Molina.

Edita: M. I. Ajuntament de Beneixama Equip de documentació i coordinació: Aurora Calabuig Sarrió, Adelaida Ferre Tortosa, Ángela Navarro Mataix, Borja Richart Francés, Eva Espinosa Francés (Regidora de festes), Francesc Gascó Navarro, Josep Miquel Conca Alonso, Juan Carlos Silvestre Payà, Juan Carlos Valdés Vera (Regidor de Cultura), Maria Conca Martínez, María Valdés Sarrió i Teresa Pascual Luna (Regidora de Turisme). Portada: Fotografia: José López Giménez, Dia de tormenta. 1r premi del Concurs de fotografia Pepe Mas en l´apartat Beneixama en totes les seues facetes Disseny maquetació i impressió:

Dipòsit Legal: A 359-2013 L’equip coordinador no es responsabilitza ni subscriu necessàriament les opinions expressades pels autors, als quals agraïm la seua col·laboració desinteressada. 4

MANUALITATS 48 Manualitats COVID-19.

GENT I POBLE

ASSOCIACIONS

62 Cròniques d´un any.

94 AMPA.

75 A la memòria dels meus amics Emilio Pons i Cosme Valdés.

96 Club ciclista.

76 Cuando abres el viejo baúl.

98 Societat Coral.

112 HISTÒRIA I

PATRIMONI

154 ANUNCIANTS I

COL·LABORADORS

114 Les barrelles, unes herbes amb molta historia.

100 Donants de sang.

119 ¿Qué sabemos de nuestros antepasados?

101 Grup de muntanya.

122 Gent de Mariola.

102 Grup de danses.

124 La històrica obertura del Partidor de les Aigües.

77 T ío Chato. 78 Camino de Santiago, del Cardenal Paya. 80 C ada estiu torne a la mar. 82 E nsenyar en temps de Corona Virus. 84 X XXIV Premi Poeta Pastor 2019. 88 D ades meteorològiques. 89 M emòria secretaria municipal.

106 Societat musical La Pau. 108 ReplanaRest.

128 De roques, pedres i penyes. Arquitectura de pedra en sec a Beneixama. 152 Els Museus de Beneixama: una anàlisi dels seus visitants durant l’estiu de 2020.

Guia de CONTINGUTS 5

“100è aniversari de la Novena del Reverend Pare Gonzalo a la Divina Aurora” Os saludamos, hija predilecta del Padre, Divina Aurora, cuyo resplandor nos conduce a la posesión de la celestial Patria. 6

Autor: Juan Francisco Parra Payà 7

Salutació de L’ALCALDE

Año atípico el que estamos viviendo. Sensaciones extrañas a la hora de sentarme a escribir este Saluda y no poder expresar todo lo que tradicionalmente se debería de transmitir en estas líneas, todo aquello relacionado con nuestras Fiestas Patronales, aniversarios, capitanías, novedades, anécdotas… Nunca hubiera podido imaginar que como Alcalde de Beneixama estuviera escribiendo para esta revista en una situación tan diferente para tod@s. 2020, en el ámbito festero, nos debería de haber dejado momentos para la historia de Beneixama. Desafortunadamente lo recordaremos como el año que no se pudieron realizar nuestras Fiestas de Moros y Cristianos a causa de una Pandemia, la cual nos hizo velar más que nunca por la salud de tod@s nuestr@s vecin@s. Han sido momentos difíciles para nuestro pueblo, decisiones que se han tenido que adoptar día a día, paso a paso, siempre pensando en el bienestar de la población y en el de tod@s los que nos visitan. Estoy convencido de que con la voluntad, esfuerzo y responsabiliad de cada un@ de nosotr@s, volveremos a la normalidad y retomaremos la rutina habitual que tanto nos caracteriza. Pronto estaremos de nuevo en nuestros “masets”, con nuestra escuadra, apoyando a nuestra Comparsa o Filá, haciendo los proyectos habituales para la capitanía, ensayando o escuchando música festera, preparando ese ansiado aniversario, trabajando para la consolidación en la fiesta de la nueva comparsa, en definitiva, retomando el rumbo festero para que 2021 sea otro año más de Moros y Cristianos y este 2020 quede tan solo en anécdota para la historia.

tanto festera, como cultural e histórica. Nuestra intención no es otra, que a pesar de las circunstancias que estamos pasando, acercarnos a tod@s vosotr@s a través de esta revista, para dar un aire diferente a esta situación y transmitiros las vivencias de este último año y, sobre todo, de la historia de Beneixama. Espero que sea de vuestro agrado y la disfrutéis como siempre. Para finalizar, quisiera animar a tod@s los componentes del ámbito festero que se han visto involucrados en esta Pandemia y que les ha llevado a cesar su actividad y a tomar decisiones poco agradables, a la vez que mostrarle mi más sincero agradecimiento por el apoyo recibido en estos duros momentos. Concejalías de Fiesta y Cultura, Comisión de Fiestas, Cristianos, Estudiantes, Labradores, Moros, Piratas, Cofradía, nuestra querida Banda de Música que ha sido el ente más perjudicado, pronto estaremos trabajando codo con codo y volveremos a ser partícipes de nuestras queridas Fiestas de Moros y Cristianos. A todo nuestro pueblo, muchas gracias por la comprensión, apoyo y comportamiento en esta situación tan surrealista. Os emplazo para que el próximo año, tod@s junt@s, disfrutemos de las tradiciones, del atractivo, del calor y de la humanidad que desprende BENEIXAMA.

Muchas gracias. Un abrazo.

Afortunadamente hemos podido disfrutar del medio año festero, que un año más ha sido todo un éxito, demostrando la hermandad y el buen hacer de tod@s los que hacemos posible la realización de este evento. Este año el Ayuntamiento ha decidido lanzar la revista que en estos momentos está en tus manos, porque considera que es la publicación anual más importante de Beneixama,

Vicente Ibáñez Cruz Alcalde del M. I. Ayuntamiento de Beneixama

Any atípic el que estem vivint. Sensacions estranyes a l’hora d’asseure’m a escriure aquest Saluda i no poder expressar tot el que tradicionalment s’hauria de transmetre en aquestes línies, tot allò relacionat amb les nostres Festes Patronals, aniversaris, capitanies, novetats, anècdotes… Mai haguera pogut imaginar que com a Alcalde de Beneixama estiguera escrivint per a aquesta revista en una situació tan diferent per a tots. L’any 2020, en l’àmbit fester, ens hauria d’haver deixat moments per a la història de Beneixama. Malauradament ho recordarem com l’any que no es van poder realitzar les nostres Festes de Moros i Cristians a causa d’una pandèmia, la qual ens va fer vetlar més que mai per la salut de tots/es els/les nostres veïns/es. Han sigut moments difícils per al nostre poble, decisions que s’han hagut d’adoptar dia a dia, pas a pas, sempre pensant en el benestar de la població i en el de tots/es els/les que ens visiten. Estic convençut que amb la voluntat, l’esforç i la responsabilitat de cadascú de nosaltres, tornarem a la normalitat i reprendrem la rutina habitual que tant ens caracteritza. Prompte estarem de nou en els nostres “masets”, amb la nostra esquadra, fent costat a la nostra Comparsa o Filà, fent els projectes habituals per a la capitania, assajant o escoltant música festera, preparant aquell anhelat aniversari, treballant per a la consolidació en la festa de la nova comparsa, en definitiva, reprenent l’esperit de la festa perquè 2021 siga un altre any més de Moros i Cristians i aquest 2020 quede tan sols en una anècdota per a la història. Afortunadament hem pogut gaudir del mig any fester, que un any més ha sigut tot un èxit, i ha demostrat la germanor i el bon fer de tots els que fem possible la realització d’aquest esdeveniment. Enguany l’Ajuntament ha decidit llançar la revista que en aquests moments és a les teues mans, perquè considera que és la publicació anual més important de Beneixama, tant festera, com a cultural i històrica. La nostra intenció no és una altra que, malgrat les circumstàncies que estem passant, apropar-nos a tots vosaltres a través d’aquesta revista, per a donar un aire diferent a aquesta situació i transmetre-vos les vivències d’aquest últim any i, sobretot, de la història de Beneixama. Espere que vos agrade i gaudiu d’ella com tots els anys. Per a finalitzar, voldria animar a tots els components de l’àmbit fester que s’han vist involucrats en aquesta pandèmia i que els ha portat a cessar la seua activitat i a prendre decisions poc agradables, al mateix temps que mostrar-los el meu més sincer agraïment pel suport rebut en aquests moments tan durs. Regidories de Festes i Cultura, Comissió de Festes, Cristians, Estudiants, Llauradors, Moros, Pirates, Confraria, la nostra benvolguda Banda de Música, que ha sigut l’associació més

perjudicada, prompte estarem treballant braç a braç i tornarem a ser partícips de les nostres benvolgudes Festes de Moros i Cristians. A tot el nostre poble, moltes gràcies per la comprensió, suport i comportament en aquesta situació tant surrealista. Vos convide perquè el proper any, tots junts, gaudim de les tradicions, de l’atractiu, de la calor i de la humanitat que desprén BENEIXAMA . Moltes gràcies. Una abraçada.

Vicente Ibáñez Cruz Alcalde del M.I. Ajuntament de Beneixama

Autor: Juan Francisco Parra Payà

Fotografia: Reyes Cerdà Mira. Trio, primer premi del concurs de fotografia Pepe Mas 2019 en l´apartat de Festes de Moros i Cristians.

2020, L´ANY QUE VA CANVIAR LES NOSTRES VIDES

uan acomiadàvem la Nostra Patrona a les portes de la seua ermita el 9 de setembre de 2019, ningú podia imaginar que a l’any següent només celebraríem el mig any fester, ni Sant Joan, ni molt menys les nostres estimades Festes de Moros i Cristians. Estem lliurant una batalla real i cruel amb un ampli sector de la nostra societat que ens ha obligat a adoptar decisions difícils, perquè aquesta realitat distòpica és incompatible amb la celebració de les festes tal qual les coneixem. 2020 sens dubte ens marcarà a tots, quedarà en el nostre record per la lluita contra la COVID-19 i pel que ha suposat, circumstàncies que necessàriament han fet modificar l’estructura d’aquesta revista i motiu pel qual vam proposar eliminar l’apartat de Festes una vegada suspeses. Aquesta revista és molt més que un programa d’actes o una revista festera, és la memòria col·lectiva del nostre poble i per això pensem que la seua publicació era necessària també l’any de la cancel·lació de les Festes de Moros i Cristians. Aquest any 2020, tres presidents iniciaven amb molta il·lusió projectes nous, Juan Romero a la Filà de Moros, Tere Cambra a la Filà de Cristians i Elvira Martínez a la Comparsa d’Estudiants, havia de ser l’any de la integració de la Comparsa de Pirates a la festa, que ja van participar com una més en el mig any fester, en el qual van beneir la seua bandera envoltats

n aquests moments de dificultat i incertesa, la unió de tots els festers, i la nostra capacitat per consensuar una única veu entre Comissió, Ajuntament i Parròquia, és fonamental per a eixir reforçats i enfrontar el futur amb optimisme i il·lusió. És el temps de teixir amplis consensos que ens enforteixen com a societat i com a poble.

GUILLERMO VALDÉS SANZ President de la Comissió de Festes

de festers, i un any que havia d’haver estat l’avantsala de la celebració del 50 aniversari de la Comparsa de Llauradors en 2021, però que quedarà en blanc per a tothom. Però, fins i tot en aquestes circumstàncies adverses, hem d’adaptar-nos, mantenir l’esperança i la unió de tots els festers, perquè tenim davant nostre un futur prometedor ple d’oportunitats. Suspendre ha estat una decisió dolorosa per a tots els membres de la Comissió de Festes i per al MI Ajuntament de Beneixama, però, davant el binomi festes i seguretat, vam tenir clar des de l’inici de la pandèmia que, de no poder garantir això últim, ens veuríem abocats a la seua cancel·lació per no poder garantir la seguretat de festers i visitants. Gràcies als capitans de 2020 per entendre que allò que és urgent havia de deixar pas a les coses importants i a tots en general per la vostra comprensió, perquè aquest any toca agafar força i preparar amb més ganes, il·lusió, entrega i dedicació les festes de 2021. Fins que arribe el moment, molt ànim a tots i en la festa ens tornarem a trobar, perquè tornarem.

COMISSIÓ DE FESTES

unca pensé, al aceptar el cargo de la concejalía de fiestas, que tendría que enfrentarme a una decisión tan complicada cómo la suspensión de nuestras fiestas de Moros y Cristianos. Pero la situación que estamos viviendo no dejaba otra alternativa. Espero y deseo que en el 2021 podamos reunirnos y celebrar nuestras fiestas cómo se merecen, todos juntos. Confío que así sea. EVA ESPINOSA FRANCÉS Regidora de Festes MI Ajuntament

nguany hem experimentat la trista sensació que per desgràcia els toca sentir a molts festers i veïns quan del 5 a l’11 de setembre no poden estar al poble per diverses raons. És el moment de reflexionar, deixar els individualismes i aconseguir que les Festes se celebren en uns dies en què tots puguem gaudir-les sense cap impediment. Tornarem al 2021 amb més il·lusió i, esperem, més units.

n aquesta situació d'incertesa, més que mai, no ens ha de faltar la solidaritat i la cooperació per poder tornar a veure els carrers de Beneixama en plena ebullició per celebrar les nostres festes. Vull agrair a la meua filà la confiança que ha dipositat en mi per presidir aquesta gran família, i no dubte que l’any vinent podrem celebrar-les com pertoquen.

JUAN ROMERO MAESTRE President Filà de Moros

esprés d’aquesta situació tan difícil que ens toca viure i després de la cancel·lació de les nostres estimades festes de Moros i Cristians, ens tornarem a retrobar amb més alegria. Tornarem a estar amb les nostres esquadres, amb la nostra comparsa, amb la nostra festa, que tant ens uneix com a persones i com a poble.

TERESA CAMBRA SIRERA Presidenta Filà de Cristians

avant d’aquesta excepcional situació que ens ha dut a prendre una difícil decisió, hem d’encoratjar-nos si cal més com a poble que any rere any viu amb intensitat la celebració de les Festes de Moros i Cristians en honor a la Divina Aurora. Tothom hem deixat aparcats projectes il·lusionants que sens dubte reprendrem l’any vinent, sabedors de la seua transcendència. Endavant!

ELVIRA MARTINEZ GRACIÁ Presidenta Comparsa d’Estudiants

e vegades la vida ens presenta moments de dificultat com els que estem vivint ara mateix. Ningú pot estar preparat per a un esdeveniment així, però pot tindre la capacitat de pensar i reflexionar, és per això, que tots els festers de les comparses i filaes hem d’estar units perquè les properes festes del 2021 eixim amb més força i il·lusió.

JOSE LOZANO SANTONJA President Comparsa de Llauradors

stamos inmersos en un momento de incertidumbre, de miedo provocado por un agresivo virus, que ha afectado incluso a nuestras queridas fiestas, pero tanto en el pasado, como en la actualidad, no nos olvidemos de invocar a Nuestra Madre, para que con su Manto proteja a los hijos de nuestro pueblo y más pronto que tarde podamos reunirnos para celebrar las fiestas en su honor.

DANIEL MATAIX GRACIÁ President Comparsa de Pirates

GESTORA DE LA CONFRARIA MARE DE DEU DIVINA AURORA

a suspensió de concerts i de totes les festes de Moros i Cristians ha estat un colp molt dur per a tots. Però la música és, sense dubte, una cosa capaç d'alçar ràpidament l'ànim, i prompte tornarem a donar l'alegria perduda als nos-

tres carrers en forma de cercavila o de concert, amb més il·lusió que mai per oblidar aquesta dura etapa que ens ha tocat passar.

ERNESTO ROMERO SARRIÓ President Societat Musical LA PAU de Beneixama

Fotografia: Francesc Gascò.

Queridos amigos: Este año nos ha venido una situación inesperada: la pandemia del “coronavirus” o Covid 19. La emergencia sanitaria en la que ha desembocado nos ha arrastrado a la supresión de las fiestas de Moros y Cristianos en honor a la Divina Aurora, así como todos los actos lúdicos, musicales y culturales preparados para el pueblo por parte de la concejalía de fiestas. Parece como si la epidemia nos quisiera robar la alegría. Verdad que toda enfermedad que lleva a la muerte nos roba la alegría de vivir y esta es una de ellas. Ya se cuentan por miles de muertos los que se ha llevado por delante llenando de sufrimiento el mundo. Pero hay algo que la enfermedad no nos podrá nunca quitar sino que nos la puede aumentar: La adhesión a nuestra patrona, la Divina Aurora. A ella recurrimos en los momentos de más sufrimiento, tanto físico como moral, como es el actual. Por ello, estos días nos habrán robado la alegría de los Moros y Cristianos, que no acompañarán a la Virgen, no podremos escuchar las bandas de música desde buena mañana, para la recogida de los capitanes, ni asistir a las misas festeras, ni a la ofrenda de flores, ni escucharemos el tronar de los arcabuces, ni la recitación de los versos de las embajadas, ni podremos participar en las procesiones con los portadores de la Virgen vestidos de festeros, ni tampoco gozaremos de los cantos de los “motetes”, ni veremos la salida de la Virgen, ni la entrañable entrada a su Ermita, ni asistiremos a las cenas, almuerzos, capitanías, etc.. Pero San Pablo nos dice: “…estad alegres en el Señor, estad siempre alegres…” Estamos determinados a que el coronavirus no nos robe la alegría. Este año, se nos invita a tener otra actitud en las fiestas: Los festeros creyentes se convierten en creyentes sin traje de fiesta y la Virgen los convoca para participar con todos los demás creyentes a considerar sus palabras “…meditaba todo ello en su corazón”… Por ello, por medio de las Eucaristías que celebraremos y demás actos

Salutació del RECTOR litúrgicos, la Divina Aurora nos invita a escuchar con atención las palabras de su Hijo y hacer lo que Él nos diga, para cambiar de conducta, por lo que solicitamos su intercesión para que “disipe las tinieblas de la culpa que envuelve nuestra alma” , a tener un gran respeto por nuestra “casa común” que es nuestra tierra y que con tanta frecuencia maltratamos, que es el paraíso que Dios nos ha regalado, a obrar con generosidad con nuestro prójimo, al que con tanta ligereza juzgamos, a ver al otro como un hermano al que servir, “ya que todos somos hermanos, criados al amparo y sombra de vuestro manto”, del que sin embargo, tantas veces intentamos sacar provecho de modo egoísta, a actuar siempre con amabilidad, con buenas formas, a desterrar la violencia y agresividad de nuestras palabras y actos, a tener paciencia con los defectos ajenos y así “reine en este vuestro querido pueblo la concordia y la paz” bajo el amparo de nuestra Madre , la Divina Aurora. La fiesta pasa de exterior a interior produciendo con esos cambios una inmensa alegría. Este año, es más necesario que nunca celebrar las fiestas en su honor aun con la tristeza de no vernos acompañados por las comparsas, para mantener la esperanza en un futuro incierto para todos, ponernos a sus pies para solicitar el milagro de la eliminación de la pandemia. Ojalá estas fiestas, no de “alboroto” sino de “reflexión”, nos sirvan para mirar a la Divina Aurora de corazón entregándonos en cuerpo y alma a su Hijo, para asemejarnos más cada día a ella, que es la “sin mancha ni arruga”, la imagen de lo que el mundo está destinado a ser y que nosotros ya podemos estar realizando en nuestro día a día con nuestros actos de bondad y justicia. Felices fiestas a todos, especialmente a los enfermos y ausentes. Que el Señor tenga en la gloria a todos los difuntos, principalmente a los que nos han dejado este año. Vuestro cura: José Limorti Guill.

Salutació de la JUTGESSA DE PAU Hemos entrado en una etapa de la vida sin precedentes, extraño y con muchas pruebas que se deben superar de la mejor forma posible, pues el cómo se actúa ante la adversidad siempre marca el camino que nos lleva a tomar decisiones tanto simples como de gran magnitud, atrayendo unos resultados más o menos positivos.

para la familia y para la comunidad. A veces merece la pena hacer un recogimiento para ayudar a que la vida vaya mejor después.

Son momentos de abrir el corazón y la sensatez, de abrirse a la coherencia social para mirarnos como una gran familia con el fin de que el egoísmo, la incoherencia, los desacuerdos o la maldad no tengan cavidad ahora, mañana y nunca. Cambiar el modelo individual y familiar creará un modelo distinto de sociedad porque la familia es la base de la sociedad y si la familia se enferma, la sociedad se adolece.

Recordarles que el Juez de Paz es una figura que depende del Ministerio de Justicia y es imparcial ante cualquier ideología política, refiere funciones en tres ámbitos: judicial, penal y civil para mediar y prestar lo que se denomina auxilio judicial. Para terminar con mi escrito, un homenaje especial a estas fiestas 2020 donde la añoranza y el reconocimiento de su valor existen en los corazones de los benexamuts. ¡Alcemos las banderas de todas las comparsas en una sola por un bien común! porque lo más importante es seguir adelante con las mismas ganas de vivir.

Hago una llamada a la responsabilidad sabiendo perfectamente qué es lo más saludable y correcto para uno mismo,

Lola Salamanca

Fotografia: Aurora Calabuig Sarrió.

Si ens hagueren dit que enguany no hi haurien festes, no ens ho hauríem cregut. Tot s’ha precipitat, tot ha ocorregut molt ràpidament. La pandèmia de la COVID-19 ha propiciat que es deixen de fer moltes coses. Des de març hem estat confinats, hem deixat de fer la vida que fèiem abans i, per suposat, hem suspès moltes festivitats, tot per intentar que la pandèmia no progresse i que no n’augmente el nombre de morts. Des de l’equip de govern sempre hem optat per fer la revista. És una publicació on es queda reflectida tota la vida del poble, any rere any. Apareix la informació meteorològica, les dades de la secretaria municipal, les activitats que hi han realitzat les associacions del poble, un fum d’articles molt interessants i les cròniques de tot l’any. Hi ha gent que pot pensar que aquest any no calia fer la revista, però nosaltres pensem tot el contrari. Aquest any era més important fer-la, ja que serà una font d’informació molt important per a les generacions futures. D’ací a trenta anys o més, els nostres fills, al llegir la revista, veuran reflectit tot el que ha passat enguany i el perquè no es fan festes. Per tot açò pensem que s’ha de fer aquesta publicació, hem de seguir facilitant a la població tota la informació de l’activitat del poble i l’accés a una gran quantitat d’articles molt interessants de gent que vol col·laborar amb nosaltres.

Salutació del REGIDOR DE CULTURA Aquest és un any tan estrany que per això m’he decidit a fer un saluda. Hem d´explicar el perquè de les coses i espere que amb aquestes paraules es quede tot explicat. També era tradicional que aquesta revista es donara a conèixer per la meitat del mes d’agost. Aquest any, no teníem molt clar quan es podria fer la presentació de la revista. Tot han sigut dificultats des del principi, però amb l’ajuda de molta gent per fi hem arribat al final del camí. Ací està la revista i espere que vos agrade molt. M´agradaria donar les gràcies a totes les persones que ens han ajudat i han volgut col·laborar amb nosaltres. També demanar disculpes per tots els possibles errors i per no presentar la revista en els dies en què era habitual. Per últim, volem donar el nostre condol per les víctimes de la pandèmia als seus familiars i amics i esperar que en el 2021 ja tinguem una vacuna i es puguen realitzar les festes com tots els anys.

Juan Carlos Valdés Vera Regidor de Cultura

Per les circumstàncies especials que concorren enguany, no podíem deixar de posar el cartell guanyador del concurs . És per això que vam decidir incloure´l a l´interior del programa perquè en quede constància.

ACTA CONCURSO CARTEL ANUNCIADOR FIESTAS 2020 En el salón de plenos de M.I. Ajuntament de Beneixama, con fecha 1 de julio de 2020, se reúne el jurado designado para resolver el fallo del concurso de pintura del “Cartel Anunciador Fiestas 2020”. El jurado está compuesto por miembros del equipo redactor de la Revista Beneixama 2020, sin designar ningún presidente ni vocales, los miembros son: • Francesc Gascó • Adelaida Ferre • Ángela Navarro • Borja Richart Actuando cómo secretarios Juan Carlos Valdés Vera, Teresa Pascual Luna y Eva Espinosa Francés, con voz, pero sin voto. Se presentan un total de dos obras, entre las cuales, el jurado por unanimidad selecciona las siguientes: PRIMER PREMIO Valorado con 600 euros y diploma a la obra: “Beneixama esclata de festa” de Alejandro Villalba Canales. SEGUNDO PREMIO Valorado con 300 euros y diploma a la obra: “Armes” de Vicente Payà Matáix. Y en prueba de su conformidad, firman la presente acta en Beneixama en la fecha indicada.

Juan Carlos Valdés Vera Secretario

Teresa Pascual Luna Secretaria

Eva Espinosa Francés Francesc Gascó i Navarro Secretaria Jurado 17

1r Premi cartell anunciant festes 18

2n Premi cartell anunciant festes 19

Autor: Reyes Cerdà Mira.Generaciones, segon premi del concurs de fotografía Pepe Mas 2019 en l´apartat de Beneixama en totes les seues facetes.

Guanyadors concurs de dibuix Divina Aurora 2020

1r primària “La Divina Aurora arriba a l’església” Eva Payà Pascual

2n primària “La Divina Aurora de Beneixama”. Abel Juan Pérez 22

3r primària “La Mare de Déu de Lucas”. Lucas Molina Pérez

4t primària “La processó del dia 8”. Alexandra Albero Timofeev 23

Guanyadors concurs de dibuix Divina Aurora 2020

5è primària “La Divina Aurora envoltada en el poema”. Diana García Pérez

6è primària “Aquello que reluce en medio de Beneixama”. Jaume Valdés Payà

Autor: Juan Francisco25 Parra Payà

Guanyadors de dibuix Mig Any Fester 2020

Infantil 4 anys “Les Estudiantes”. Elsa Mataix Pérez

Infantil 5 anys “Moro i cristiana”. Roger Torres Martínez

Primer primària “L’Ambaixada”. Laia Valdés Calabuig

Segon primària “Les comparses de Beneixama”. Mar Pons Amorós

Guanyadors de dibuix Mig Any Fester 2020

Tercer de primària. Desireé Cortés Aledo

Quart de primària. Nuria Vélez Sanchis.

Guanyadors de dibuix Mig Any Fester 2020

Cinquè primària “Els quatre festers”. Maria José Juan Samper

Sisè primària “La nit del correfocs”. Marc Torres Martínez

Articles de FESTES

Autor: Inma Albero Ferrero

ARTICLES DE FESTES

IL GATTOPARDO Se vogliamo che tutto rimanga come è, bisogna che tutto cambi

A la memòria de Rafa Ferrero

finals de la dècada dels cinquanta del passat segle XX l’escriptor italià Giuseppe Tomasi di Lampedusa va escriure una elegant i genial novel·la que va ser rebutjada per les grans editorials Einaudi i Mondadori. Es tractava ni més ni menys que d’ Il Gattopardo. L’any 1963 el director Luchino Visconti feia una molt anomenada versió cinematogràfica de la novel·la en la qual l’empobrit aristòcrata don Fabrizio, príncep de Salina, encarnat pel gran actor Burt Lancaster, havia de conduir la seua antiga família per una Sicília envaïda per les tropes de Garibaldi i, en definitiva, fer-la creuar una Història on els canvis no deixaven de succeir. L’antiga societat deixava pas a una altra de més moderna on els privilegis de classe cada vegada comptarien menys, on la xicoteta burgesia rural escalava posicions sobre la lànguida decadència de la noblesa. Els palaus es descantellaven, la política tradicional es desestabilitzava, la societat canviava de forma imparable. Arribat un moment, el nebot de don Fabrizio, (un Alain Delon que es mostrava en tota la seua esplendor i bellesa), amolla a son tio la frase de la pel·lícula, del llibre, de tota una època que se’n va, si volen que tot es quede com està, cal que tot canvie, li diu. El nebot, més jove i actiu que don Fabrizio, ha comprés que, en la situació en la qual es troben -està pensant en la seua classe social- tot ha de canviar perquè ells es mantinguen en el lloc. Fa potser més d’una dècada que vaig començar a escoltar converses d’amics, de família, de coneguts als quals la festa uneix per uns dies, si era o no era convenient que les nostres festes de moros i cristians buscaren un millor calendari que no l’inamovible 5-10 de setembre. La societat canvia, deien uns, i més tard o més prompte ens hi hem d’adaptar;

les festes sempre han sigut així i així han de continuar, deien altres, és la tradició, i la tradició no es toca. No puc imaginar-me un 6 de setembre sense fer l’entrada, això no pot ser de cap manera, s’alçava la veu ací i enllà. Vés per on ha arribat l’any 2020 i enguany tindrem un 6 de setembre sense l’entrada. I un 7 sense ofrena, sense serreta, sense ambaixada, sense retreta, i un 8 sense processó, ni diana... i no continue perquè ja fa prou de mal al fester i al poble en general. I així, sense festes... resulta que viurem les dates assenyalades amb la festa en la memòria, que és exactament el que fem tots aquells que, sent festers com el que més, no podem vindre al poble més que quan les dates ens ho permeten. Però el cas és que, igual que sobrevivim uns, podreu també sobreviure la resta. L’any que ve les viurem (o les viureu) amb més gana, el món no haurà acabat. Arribats ací, quin remei, haurem trencat la tradició tot just perquè la tradició puga continuar l’any vinent sense que ningú quede darrere per causa de l’epidèmia. I crec que ací està el quid d’aquest assumpte, la tradició no és impermeable a la realitat que l’envolta, s’ha de saber adaptar si vol sobreviure amb força i amb la vista posada en el futur. Fa molts anys que no visc al poble, unes coses i unes altres m’han dut d’ací cap allà, però sempre, amb alguna dificultat, he aconseguit estar a Beneixama el dia 6 de setembre. Cert que de vegades amb el temps just per a enfilar-me dins del trage especial i arribar a temps de desfilar amb els amics de l’esquadra «La Babutxa» (enguany lamentablement de nou de dol, ara amb la pèrdua irreparable d’un dels seus membres fonamentals com era el caporal Rafa Ferrero). Sempre hi he arribat, deia, fins i tot quan ho tenia més difícil per

la distància. Sempre, fins fa alguns anys quan les coses s’han posat literalment impossibles. Des d’aleshores he començat a encadenar 6 de setembre, un rere l’altre, amb reunions de treball interminables, si no directament fent classe. A les autoritats els ha pegat per començar el curs els primers dies de setembre. Pensen que els xiquets seran millors i més sabuts si ho fem així. No se m’oblida que tota la meua generació hem arribat fins ací començant l’escola més enllà del 15 de setembre i l’institut en octubre! Per culpa d’això el món sembla estar en la ruïna. Bé, el nostre poble (a mi m’agrada dir que és el meu poble, què hi vaig a fer) té la idiosincràsia que té, un fum de gent mig de dins, mig de fora, com jo, que ens hi agrada vindre a veure els amics, la família, els carrers, la serra (ai, la serra!), que ens agrada conversar a la fresca de les nits d’agost, etc. I que ens hi agrada vindre i ajudar a mantenir la Festa tal com l’hem coneguda de xiquets. Per què venim? Per què ens enfilem dins del trage cada setembre? El poeta alemany Rainer Maria Rilke va escriure que la infància és la vertadera pàtria de l’home i jo tinc una foto amb el meu pare d’algun dia de setembre de 1975. El meu pare i jo anem vestits de moro, la meua germana Cristina va de mora. Van ser les últimes festes per al meu pare. Impossible dir-ho mirant la foto, mirant el seu rostre tranquil i confiat, amb els dos fills a recer. Quan la mire, la foto, em pregunte si és rellevant que siga el dia 7 o 8 de setembre o qualsevol altre dia. I em pareix que la data concreta empal·lideix davant la importància del record, davant la petjada que deixa la festa en un xiquet, davant la constitució d’una pàtria petita, però nostra.

ARTICLES DE FESTES

d’una temporada agrícola i l’inici de la següent. Eren una pausa ben merescuda en el treball valent de la comunitat. Els treballs, però, canvien. Beneixama no ha perdut, afortunadament, l’essència agrícola, però també hi ha molta gent que no treballem a l’agricultura i els nostres calendaris no són com voldríem nosaltres. Privats de la festa, ens privem també de la ritualització necessària per a construir la identitat que ens ha d’arrelar al poble, sobretot en el cas dels xiquets, que són qui ha de fer l’arrel i que no hi poden estar. I sense la identitat l’arrel es desdibuixa, les filaes perden socis i no tenen recanvi generacional. En l’imaginari de molts xiquets el poble s’esvaneix, la casa, a la llarga, es pot posar en venda.

“ La meua germana Cristina i jo amb el nostre pare, José Martínez Llàcer, durant algun dia de les Festes de 1975” És per això que vull tornar dins del trage. Però resulta que les coses venen malament. Que els pares ho tenen cada vegada més difícil per conciliar la vida laboral i les dates inamovibles de la festa. Que els xiquets tenen escola des del 6 o 7 de setembre (algun any des del 3!), que no sabem com fer-ho per a poder estar al poble. I que un dia desistim. Aleshores no hi ha festa que valga per a desenes o centenars de persones vinculades emocionalment al poble, a un poble que perd habitants i veu com alguns carrers van quedant buits, com les cases deixen de mantenir-se i comencen també a perdre valor.

Si escric açò és perquè estic convençut de la importància antropològica de la festa per a un poble (el nostre o un altre). Justament perquè estime la tradició que compartim i que m’ha fet buscar aquest país petit. La festa ha resultat un marc de significació total per a les societats. Símbol d’un calendari, d’un ritual, de la repetició cíclica del temps. Les persones som animals de costums i necessitem aquests costums per a elaborar les nostres identitats, fixeu-vos si no en els dies del confinament. Cap cosa a celebrar, cap tradició, cap arribada d’estació, cap festa religiosa, cap lloc on arrelar, un desastre, vaja. Ens agrada ocupar el mateix lloc a taula. Ens agrada ritualitzar unes dates i això té tot el sentit. En el cas de Beneixama, les festes arriben a la fi de l’estiu, a la fi

I la festa és fonamental com a període ric en contradiccions, ple d’ordre (hi ha tota una litúrgia que respectem en la vestimenta, en la repetició dels actes) i també de transgressió en els horaris, en els costums, en una certa relaxació moral, si ets més jove, i en una relaxació de les pautes contra el colesterol, si ja no ho ets tant. Establim contactes i converses amb gent que veiem poc, amb la qual no xarrem la resta de l’any, i a qui ens agrada saludar, una vegada més, a la plaça o on siga que ens hi trobem. Aquesta presa de consciència col·lectiva no té lloc amb la mateixa intensitat en cap altre moment més enllà de la festa. Per això debilitar la festa és també debilitar aquesta consciència col· lectiva i, al cap i a la fi, debilitar també el poble. Cal per això molt seriosament preguntar-se què volem per a Beneixama. La resposta a això la sabem, volem el millor. Aleshores cal veure si els mitjans per a aconseguir-ho consisteixen a romandre immòbils mentre el món canvia a la carrera al nostre voltant o en fer alguna cosa per a minimitzar -que no eliminar- els danys que aquests canvis produiran en la nostra identitat i, per tant, en la pàtria dels nostres xiquets, que són el futur. Els pobles del voltant ho fan. O almenys ho debaten en els llocs adients i no sols, com deia a l’inici de l’article, en converses d’amics o de família. I ara vull dir una cosa ben important: ací totes les filaes van elevar davant la Comissió de Festes el resultat d’una votació en favor que es produïra aquest debat i que va tenir en totes les filaes un resultat aclaparador. I què?

ARTICLES DE FESTES

fent-se, però d’ací a trenta o quaranta anys. De veritat que necessitem tant de temps? Tanta por ens fa debatre idees que no podem fer-ho en les institucions que ens donem a nosaltres mateixos per a regir les festes? Jo no sé a vosaltres, però a mi em sembla escandalós que aquest debat no es produïsca en el lloc adient. En el millor dels casos em fa el mateix efecte que em fan les tuteles dels poderosos sobre els pobles considerats ignorants i incapaços de decidir; en el pitjor em recorda la por de qui està en el poder per si fora el cas que la gent a qui representa aquest poder poguera decidir el contrari del que el poder pensa i vol. I açò, democràticament parlant, és una contradicció que una societat adulta hauria de saber evitar.

“1975. Fent la processó del dia 8 amb el meu pare. El xiquet del fons, Raúl Ferrero, fa el mateix amb el seu” En quin temps pensa vindre la democràcia? No creu aquesta Comissió en la majoria d’edat dels seus representats -persones per cert ben adultes que li han manifestat per escrit la seua voluntat? Per què aquesta Comissió, on estan representats els interessos de tots, no fa el pas endavant per a promoure un debat seriós i un estudi de les diferents possibilitats respecte d’aquesta qüestió que està en boca de tots i de totes? Per què ignora d’aquesta manera la voluntat expressada per la immensa majoria dels socis de les filaes? Quina classe de representació és aquesta? Fa uns anys, el meu amic José Vicente Berenguer i jo vam presentar un escrit

davant la Junta que la Filà de Moros celebra el dia 10 de setembre, tot just, com és tradició, el dia dels Estudiants (no poguérem defendre’l en persona perquè els dos treballàvem). En aquell escrit demanàvem que es produïra el debat sobre la conveniència o no de canviar les dates de les festes. Jo mateix vaig defensar la idea un altre 10 de setembre posterior en què sí que hi vaig poder estar. Els socis i les sòcies dels moros em van escoltar amb atenció, fins i tot un home de tradició i fester de pedra picada com era Juan Llin va intervindre amb gran alegria meua defensant el mateix que jo defensava. En acabar la Junta algú se m’acostà per a dir-me que això que jo havia dit acabaria

Acabe contant el final de la història amb què començava. Il Gattopardo de Giuseppe de Lampedusa va ser rebutjat per les editorials i l’autor va morir sense veure publicat un llibre que després seria cabdal en la literatura italiana (i europea) del segle XX. Finalment, i això vol dir en aquest cas de manera pòstuma, l’editorial Feltrinelli va acceptar el manuscrit i el llibre va sobreviure al temps, com el seu autor desitjava. També les nostres festes poden sobreviure i fer-se més fortes si les fem un poc flexibles. La canya s’ha de doblegar una miquiua perquè el temporal no la trenque. I temporal n’hi ha, i del fort, no és exactament culpa de ningú, sinó dels mateixos vents de la Història. Som nosaltres qui hem de decidir què fer, com actuar. Cal fer una ullada al cens del poble (he de dir del vostre poble?), a l’edat dels socis de les filaes, i a l’edat d’aquells que es donen de baixa; no precisament els majors, no, sinó els joves, els que pensen si paga la pena poder gaudir la festa només quan el calendari acompanya. Les coses, la tradició, han de poder canviar perquè res no canvie. La frase és sense dubte paradoxal, enigmàtica i molt coneguda. Ens situa davant l’espill i ens interroga sobre allò que volem. Que no ens passe pòstumament i que puguem, com a mínim, decidir. Que puguem veure els carrers de gom a gom i amb el nombre més gran de xiquets gaudint de la música i de la festa, fent poble, construint la seua pàtria en la infantesa. • Josep Martínez Sanchis (Joan Benesiu)

ARTICLES DE FESTES

El 6 de setembre Q ualsevol 6 de setembre que tingueu en la vostra memòria haurà sigut un dia especial, segur. Perquè cada 6 de setembre ha marcat l’inici de la festa a Beneixama, i si alguna cosa caracteritza Beneixama és la importància que dona a les seues festes. Tant és així, que ens dediquem a elles en cor i ànima i podem passar hores discutint pel més mínim detall de festa. El 6 de setembre de l’any passat va ser especialment important per als que formem la Comparsa de Pirates. Un dia gran, d’alegria i emocions a flor de pell. Va ser una jornada de germanor i camaraderia entre socis i amics pirates, des de bon matí i fins a ben avançada la revetlla (el que al poble diem un ADSL: “almorzar”, dinar, sopar i lo que faça falta). A la desfilada de l’entrà vam sentir gran recolzament per part del públic que aplaudia sense parar i, al llarg de les festes, moltíssima gent del poble ens va animar a seguir i ens va desitjar sort. Gràcies de tot cor! Enguany havia de començar la progressiva integració de la comparsa a les festes. Se’ns plantejava com un any de

molt de treball i dedicació, però l’enfrontàvem amb la il·lusió de consolidar la comparsa. Les festes d’enguany serien les primeres en les quals participaríem en actes de festa lluint el trage que ens identificarà per sempre. Però ningú comptàvem amb un enemic xicotet, invisible, si bé, ben maligne. El despietat COVID-19 ha canviat radicalment el panorama i ha tombat tots els plans que ens n’havíem fet. El 6 de setembre de 2020 serà molt especial per a tots els beneixamuts, segurament el més especial que haurem viscut mai. Perquè no tindrem moguda de músiques, perquè no ens vestirem de fester, perquè no desfilarem. El COVID-19 ens ha deixat sense festes, furtant-nos música, trons i el goig d’eixos dies tant esperats. Serà trist i costa inclús d’imaginar, però no perdem la perspectiva. Davant de tant de patiment com ha causat esta malaltia, nosaltres només hem de guardar-nos l’anhel de festa per a l’any que ve. El 6 de setembre de 2021 tornarem amb més ganes i amb més energia, amb més il·lusió si cap, i desfilarem una altra vegada pels carrers del nostre poble. No dubteu que

els pirates ho farem amb tot l’entusiasme i, al ritme de les nostres marxes ràpides, tractarem d’engrandir les festes en honor de la nostra patrona la Divina Aurora. Des dels fulls d’este programa de NO FESTES vos diem: Fins l’any que ve! ESQUADRA DRAGUTS (Turgut Reis alies “pirata Dragut”) ESQUADRA JEIREDDINES (Khair ed-Din Pasa Turbesi alies “pirata Barbarroja”) ESQUADRA ROXELANAS (Sultana Alexandra Anastasia alies “Roxelana”) P.D. Encara que la mar està embravida i les roques semblen estar a prop, el vaixell pirata és fort i àgil i la tripulació valenta, dura i aguerrida. Quan torne la calma i el bon temps, i arribem a port... beurem i menjarem, desfilarem i ens abraçarem, riurem i plorarem... tots junts i més units que mai! I sempre, i en qualsevol circumstància, mai oblideu que la vida pirata és la vida millor!!!!!!!!! •

ARTICLES DE FESTES

Mestre i Company A la memòria de Valeriano Silvestre.

¡Siempre orgulloso y altivo! ¡Siempre soberbio y osado! .../... Nuestras frentes humillemos posternados a sus pies, y la Cruz enarbolemos, y sus glorias proclamemos como el pueblo aragonés. Pastor Aycart

Constantment insistia als diferents presidents i directius de la Filà en els seus incessants desitjos d’enaltir les ambaixades amb ostentacions i acompanyaments dignes per a actes tan importants dins del programa de festes. Quants moments compartits, quants assajos a l’antic maset de la plaça en els quals anaves corregint-me l’entonació, la intensitat, la velocitat, les pauses, l’expressivitat en els gestos... Per l’interès mostrat en el meu aprenentatge, per tot això i més, sempre t’estaré molt agraït.

1955. Després processó dia 9. Valeriano Silvestre, José Payà i José Mataix.

ixí comencen i acaben les ambaixades de Pastor Aycart que tantes vegades va declamar en les Festes de Moros i Cristians de Beneixama, el seu poble natal. Així, un 30 de març de 1940 a Beneixama, comença en el món aquest beneixamut, seguint els passos de son pare, el “Tío Xato”, un dels més grans i recordats ambaixadors que ha tingut la Filà de Moros.

Encara recorde l’últim dels assajos per a les passades festes del 2019, que com ve sent habitual duem a terme els ambaixadors de tots dos bàndols, en el qual encara vas aparèixer pel maset dels cristians, malgrat el teu delicat estat de salut, per a rectificar, corregir i polir als ambaixadors novells.

Molt prompte, amb tan sols 15 ó 16 anys, passaria a exercir el càrrec d’ambaixador de la Filà de Moros de Beneixama i recitar aquests bells poemes del Poeta Pastor, càrrec que posteriorment compaginaria amb altres ambaixadors com son pare Juan Silvestre, Alfredo Molina, José Antonio Frígols i un servidor, que el considera el seu mestre. Persona afable, simpàtica, amb caràcter marcat, de veu greu i ronca, gestos expressius que sempre recordarem de les seues representacions.

2005. Desfilada dels caramels.

I quan faltaven dotze dies per a complir els huitanta anys, el passat 18 de març te’n vas anar, ens vas deixar. Sense tindre opció a comiats ni acompanyaments ni a tu ni a la teua família en tan trista i especial situació a causa del confinament total per la pandèmia declarada pel COVID-19, espere que servisquen aquestes breus i humils paraules com a homenatge a la teua persona i a la teua brillant trajectòria com a ambaixador. Valeriano, allà on estigues, et pregue que demanes a la Verge, a la Divina Aurora a la que tant adoraves que vetle per tots nosaltres i, especialment, pel grup d’ambaixadors. • Vicente Ferrero Ambaixador de la Filà de Moros de Beneixama.

ARTICLES DE FESTES

Capitania Cristians 2019

ota aquesta meravellosa aventura va començar un dia 10 de setembre de 2014, quan ens presentem Capitans voluntaris per a les Festes de 2019. Iniciàvem així, uns anys plens de reunions, menjars, nervis, riures, discusions, i moltes ganes de gaudir d’una Capitania formada per la il·lusió de tres famílies d’AMICS. Els anys van passar i la il·lusió fomentant-se. Planejar, pensar en un boato, refer idees, vestits, decoració, detalls, pastes, servei de menjades… era una gran responsabilitat. Tots aquests sentiments, units a la nostra gran il·lusió es van fer realitat, el 2019 va arribar!!!! Encara que si bé és cert que el nostre somni va semblar truncar-se i esvair-se tristament a l’inici de l’any, finalment tot va quedar en un gran, grandíssim esglai després del qual reprenguérem amb més força el nostre treball en la Capitania. Va arribar Sant Joan, la nostra proclamació com a Capitans de manera oficial. Una nit màgica, plena de nervis! Començava la nostra àrdua labor.... Setembre va començar amb la pintada dels escuts als nostres carrers (encara que ens han durat poc per haver asfaltat de nou els mateixos), engalanant façanes, ultimant pastes, recollint vestits i complements… quan per fi, va arribar el dia de l’Entrada, dia en què vam voler representar a la nostra Filà amb un boato carregat d’il·lusió, amb família i amics que ens van ajudar a poder ferho realitat. Les nostres esquadres i amics no van dubtar a acompanyar-nos. Estàvem feliços i molt emocionats, i així es va poder demostrar en les nostres cares. Encara que si bé és cert que l’arribada de la nostra carrossa al Castell havia de ser perfecta, un error en els focs artificials, va estar a punt de llan-

çar-ho a perdre, però finalment tot va quedar en una anècdota. Des d’aquestes lletres volem donar-vos les gràcies a tots vosaltres sense els quals no haguera sigut possible poder realitzar tota aquesta meravellosa bogeria. Gràcies per ajudar-nos.

Moments especials en tenim molts, però ens centrarem en uns quants dels quals volem fer esment; El primer dia en què sent els Cristians “Capitans de Dia”, iniciàvem la Diana. Un gran honor en què totes les comparses i filaes reteren honors a la nostra Filà. Aquest mateix dia vam convidar a tots els nostres familiars i amics a esmorzar en senyal d’agraïment per tot el treball realitzat. El dia de la Verge, un dia especial en el qual celebrar el dia gran de les festes de manera diferent, i feliç per ser el dia gran de la nostra Patrona!! Va començar amb la Diana i va finalitzar amb el gran plaer de poder ballar la bandera de la nostra Filà a la plaça de l’Església, com ho fera 20 anys arrere el pare del nostre capità del dia, Juan Carlos Valdés. El tercer dia, va ser un dia que sabíem que havíem de gaudir al màxim perquè s’acabava el nostre temps. Va ser un dia inoblidable en el qual vam poder alleujar la nostra pressió veient que tot havia eixit bé, però ple de nostàlgia en veure entrar a la verge a la seua ermita amb el seu vaivé característic després de l’última processó, sabent acabada la nostra capitania.

ARTICLES DE FESTES

Gràcies a les nostres esquadres Camelot i El Reforç per estar amb nosaltres des del primer fins a l’últim dia. No podem oblidar, des d’aquestes lletres, l’AGRAÏMENT enorme a la nostra volguda Filà de Cristians que en tot moment ens va ajudar, va secundar i va transmetre el gran compromís adquirit com a Capitans. I a un amic que desinteressadament ens va dissenyar el

logo de la capitania i el text del nostre boato. A tots ells, gràcies. No per deixar-ho l’últim siga menys important, el nostre agraïment més sincer a Andrés Ferrero Camús, el nostre ambaixador i amic per haver acceptat l’encàrrec amb gran esforç i dedicació, de fer les tres ambaixades al nostre costat. En definitiva, uns anys previs replens d’idees i unes festes irrepetibles i

inoblidables. Gràcies a totes aquelles persones que desinteressadament ens han ajudat a poder fer possible tot aquest somni. Gràcies a les nostres famílies, ja que sense el seu suport tot això, no haguera sigut possible. • CAPITANS CRISTIANS 2019

ARTICLES DE FESTES

Homenaje a dos artistas

ace ahora 36 años que le escribí a tu Padre un articulo en le programa de fiestas del año 1984, y por tanto respetando el mismo, se podría ampliar, titulándolo HOMENAJE A DOS ARTISTAS , PADRE E HIJO. “EL TIO JUAN CACHORRO Y SU HIJO VALERIANO, EMBAJADORES”. Nunca pensé que esto pudiera llegar a ocurrir, pero esta vida es así y no la podemos cambiar, simplemente lo único que podemos hacer es resignarnos y confiar en que tanto el uno como el otro, estarán declamando las Embajadas en el Cielo, con el mismo entusiasmo con que lo hacían en vida, con sus paisanos escuchándolos en la plaza. Pero en esta ocasión tendrán un público diferente y especial, con la misma atención y cariño, pero en la Gloria, En el cielo; en primer lugar, LA DIVINA AURORA, Y EL AUTOR DE ESTAS MARAVILLOSAS EMBAJADAS, D. JUAN BAUTISTA PASTOR AICART, su Hijo D. JUAN BAUTISTA PASTOR VALDÉS, Nieto, D. LUIS VALDÉS PASTOR, sobrino, D. OLEGARIO PASTOR ALCARAZ, D. JOSÉ MARIA MILÁN ALVAREZ, y EL EMINENTISIMO SR. D. MIGUEL Payà Y RICO, todos ellos de un rico nivel intelectual, y admiradores de esta joya de EMBAJADAS; junto con todos los Embajadores

fallecidos de distintos bandos, filas,comparsas y pueblo, incluyendo todos los Benejamenses, incluso el Mundo, congregados en una inmensa plaza, presidida por Dios. RECORDANDO HACE 36 AÑOS AL TIO JUAN “CACHORRO”, EMBAJADOR DE LA FILA DE MOROS, EN UN ARTÍCULO DEL PROGRAMA DE FIESTAS, TITULADO, “HOMENAJE A UN ARTISTA”. EL CUAL COMO CARIÑOSO RECUERDO REPRODUZCO ÍNTEGRO, TAl COMO SE PUBLICÓ. Cuando llegan los días de fiestas, raro es el benejamense al que no le pasa por su imaginación el recuerdo de alguna persona que ya ha fallecido, y con más fuerza, si este paisano ha estado de forma activa vinculado a dicha fiesta. Yo guardo varios recuerdos relacionados con muchos de ellos, pero sobre todos ellos, este año predomina el imperioso recuerdo de un festero en particular, pues aparte de que ya ha fallecido en el transcurso de este año, y que por lo tanto, está muy reciente en el recuerdo de todos nosotros, es porque era un <<fuera de serie>>, <<una buena persona>>, y un <<verdadero y consumado artista>>. Supongo, querido lector,

que ya habrás adivinado de quien se trata; pues sí efectivamente, <<EL TIO JUAN CACHORRO>>. En todas las épocas han surgido valores que se han perdido sin pena ni gloria, después de haber dejado de percibir chispazos del pedestal artístico que palpitaban en sus entrañas. Beneixama siempre ha tenido reserva de valores artísticos, que le han proporcionado grandes figuras en el campo del arte y de la música, y que , sin duda, <<EL TIO JUAN>> entre ellas. Como si se tratara de una película, veo en la pantalla del recuerdo de aquel hombre, cuando estaba en el negocio de la bodeguita de Alicante, y que en cuanto me veia entrar, en lugar de saludarme con un <<buenos dias>>, nos saludabamos con <<SALUD Y PREZ OH!, CAPITAN>>, a lo que yo contestaba: <<DIOS GUARDE AL NOBLE EMIR>>; en segundo lugar el clásico abrazo, y depués de preguntar por los amigos del pueblo, soltaba algún párrafo , algo así como, <<YO ME LA LLEVE AL RIO, CREYENDO QUE ERA MOZUELA, PERO TENIA MARÍO>>. Cuando después vino a vivir a su Beneixama, como él solia decir, se acrecentaron más los lazos de amistad, y todas estas frases de salutación las tenía para todo el mundo sin excepción alguna. Consideremos el reconocimiento de los méritos y cualidades del <<PROFESOR>> de las Embajadas de Beneixama desaparecido, y en la justicia de honrar su memoria, con tributo de admiración y cariño de sus paisanos y amigos, por la inspiración y constancia de que hizo gala a lo largo de su fecunda vida como Embajador, y con su otra faceta de artista, como músico incansable con su querido saxofón, que nos hacía vibrar de emoción, cuando interpretaba algo a su modo y estilo peculiar. Nadie como él interpretó jamás con mayor fidelidad y afición los sentimientos de este pueblo.

ARTICLES DE FESTES

No podemos olvidar tampoco, la genial interpretación en el papel de <<Don Generoso>> en la Zarzuela de la <<Rosa de Azafrán>>, especialmente en el momento de la poesía que recia en un instante determinado de la obra. Cuando ya tenia escrito este artículo, dedicado a la memoria de Valeriano y recordando a su padre, recibo la desagradable noticia el día 2 de mayo, del fallecimiento de otra buena persona, y también muy vinculado a la fiesta, al igual que otro verdadero artista en muchas facetas, el buen Amigo, Eleuterio Molina Sanz. Que, si ya de por sí, la muerte es triste, le añadimos que en estas fechas estábamos con la pandemia del coronavirus, y ni siquiera se le pudo hacer un entierro como Dios manda, y él se lo merecia. Fue Socio Fundador de la Comparsa de Labradores junto a Francisco Camús Bellod, otra buena persona, Embajador, Poeta y Presidente, formando parte los dos de la Directiva, un verdadero entusiasta y trabajador incansable, diseñando y dibujando banderas, ayudando a la pintura del castillo y a todo lo que se le pedia, con entusiasmo y agrado. Recuerdo con verdadera emoción, cuando al finalizar, especialmente la embajada del dia de la Virgen, que uno de los primeros en darme un sincero abrazo, al momento de apearme del caballo, con lágrimas en los ojos, de emoción y alegria, era mi Amigo Eleuterio, el cual también acudirá a la Embajada del Cielo en el palco de honor, junto a Paco “Pana”. También era uno de los primeros en acudir el día 6 a medio dia, al desfile de las Bandas de Música frente al Ayuntamiento, pues era un enamorado de nuestra laureada Banda de Música “La Paz”, asistiendo a todos los conciertos en que sonaba la música, fuese de la clase que fuese, pues también formaba parte dels “ Dimonis Emplomats”, con dulzaina y tamboril. Posee una colección de videos filmados por él, de fiestas y distintos eventos, de muchos años atrás, la mayoría relacionados con el pueblo, que representan una verdadera joya, de recuerdos y detalles curiosos dignos de admiración.

En cuanto a sus aficiones, además de las fiestas, es de resaltar su profesionalidad en la pintura digna de admiración ya que era un verdadero Maestro. Así como su escrtitura, pues tiene escrito un libro de memorias familiares muy interesante, con 441 páginas, con relatos reales y bien escritos, así como muchas poesías y diversos artículos, todos ellos de mucha calidad literaria, y a todo esto sin tener estudios superiores, como la mayoría de los niños en aquella época, incluyéndome a mí, pero Eleuterio era muy inteligente y aplicado, pues solamente lo que le pudo enseñar hasta los nueve años, una gran Maestra, Dña. Luisa Victoria Gonzálbez, que falleció en Alicante el día 2 de febrero de este año 2020, una persona encantadora, profesional y buena comunicadora, denominada entre nosotros, como “ La Maestra del Salse”, el cual en aquel entonces estaba bastante poblado, acudiendo a clase, unos 15 niños, y aprovecho la ocasión, para rendir un sentido y merecido homenaje, a otro de los niños que acudía a dichas clases, mi Amigo, Vicente Berenguer Silvestre, persona excelente, con sensibilidad y simpatía especial, creo que estas actitudes positivas en parte, las aprendieron de esta maravillosa Maestra.

Formó parte de la Directiva de la Asociación de Pensionistas y Jubilados, como secretario los cuatro años en que fuí yo presidente, y esto nos unió muchísimo, él fue el impulsor del concurso de pintura que creó esta Asociación, resultando todo un éxito de participación de pintores de mucha categoría, tanto locales como de muchas otras poblaciones, y como muestra de ello, la exposición que tenemos en la sede. A todos y cada uno de los que se mencionan en este escrito, les otorgo el título más valioso que se puede obtener en la vida, que no lo conceden los Colegios ni en las Universidades, pues solamente lo otorgan, los valores de cada uno, y es el de … “¡Buena Persona!”. Honremos pues, la memoria de quienes, con tanto amor e inspiración, supieron interpretar sus más nobles sentimientos y aficiones, engrandeciendo el buen nombre artístico de nuestro querido pueblo, y sabedor desde lo más íntimo de mi corazón, de que en la medida que un pueblo enaltece a sus más ilustres y queridos hijos, se honra a sí mismo. •

José Payà Valdés.

ARTICLES DE FESTES

Entre el peto i la motxilla

’any 2019, pel que fa a les festes, suposava un repte per a la Esquadra Oficial de Gastadors de la Filà de Moros. Tot i que la majoria de nosaltres ja portàvem molts anys representant-la, aquest any tindríem un gran nombre d’incorporacions, set per a ser-ne exactes. A més, com a circumstància excepcional, s’havia confiat en nosaltres per a dur el banderí al llarg de totes les festes i eixe fet suposava una gran responsabilitat que havíem acceptat amb moltes ganes. El mes d’Agost anava passant i el poble ja començava a fer olor de festa. Amb tot açò també començava una part important de les nostres festes: la vespra, i amb ella un gran nombre de preparatius. Els capitans ultimen els detalls, les esquadres encomanen els seus trages, la Mare de Déu es vist de gala i, per descomptat, un fet característic és trobar les esquadres oficials als carrers del poble assajant. Així començaria la nostra vivència de les festes. Com qualsevol altre any, una vesprada calorosa a les escoles velles, faríem la primera quedà per a vore la gent que anàvem a ser i fer un xicotet primer contacte, en haver-hi tantes noves incorporacions.

Cal destacar que la majoria de les persones que s’incorporaven eren dones i encara no havien tingut l’oportunitat de gaudir d’aquesta experiència a l’esquadra infantil, on comencen a forjar-se alguns dels vincles que més tard a l’esquadra dels majors s’acaben afiançant. Açò ho feia encara més complicat perquè havien d’ensenyar-se des de zero.

Aleshores, se’ns plantejava una situació en què havíem d’ensenyar-li tot el que sabíem de l’esquadra i tot el que comporta formar part d’ella, i representar la Filà en totes les festes i pràcticament en tots els actes. I així ho vam fer, tenint en compte que les diferències entre tots nosaltres eren

ARTICLES DE FESTES

prou grans, sobretot en l’edat. Però, açò no va ser un problema per a ningú, ni per als que duien més temps, ni per als més joves. Des dels primers assajos ja començava a veure’s que tindríem un mes per davant ple de moments molt bonics i quasi inoblidables. I així va ser, al final a tots ens unia les ganes de gaudir de les festes i disfrutar, i quan un grup de gent per molt distinta que siga, té una finalitat comuna, acaba entenent-se i aconseguint tot el que es proposa. La Família (em permetreu que utilitze aquest terme per referir-me a tot el grup, perquè al final és la sensació que em va quedar a mi i a molts de nosaltres) que es va formar i la unió que va sorgir entre tots nosaltres va ser molt sòlida. Els grans vam cuidar dels més menuts i els vam ensenyar tot allò que sabíem. És quasi anormal la gran relació que vam fer tots en tan sols un mes i els vincles emocionals que van sorgir i que a dia de hui continuen. Respecte al banderí, ens va fer molta il·lusió que fora la nostra esquadra l’encarregada de tindre aquesta gran responsabilitat. Era un fet que mai s’havia donat (fins on nosaltres sabem) en la Filà i seríem els primers en experimentar-lo. Sens dubte, sabíem que anava a ser un maldecap més per a tots nosaltres perquè les nostres festes compten amb un gran nombre d’actes i havíem de complir en tots ells, com a Esquadra i com a substituts del sergent. Finalment, va ser tot un orgull representar la nostra Filà portant el banderí també i poder viure aquesta experiència. Sempre li he trobat molt de sentit a la frase de “Una imatge val més que mil paraules”, és per això que si poguera resumir aquest escrit amb una imatge no tindria dubte de quina triar. Per tant, m’he decidit a posar-la a l’article i encara que és un poc confusa, és un moment molt bonic, potser un dels millors de la meua estada a l’esquadra. És aquell que es produeix any rere de any, el 9 de setembre quan acaben les festes. Per a nosaltres acaben en el maset, agafats en una abraçada i un mar de llàgrimes que ens contagiem els uns als altres i que representen la unió d’aquest grup d’amics que no podrà trencar ningú. Després d’haver format aquesta forta amistat entre tots nosaltres, no em

queda altra cosa que demanar que açò es continue. El que vull dir és que encara que les circumstàncies de cada any seran diferents i que cap serà igual a l’anterior, m’agradaria que es continuaren transmeten uns valors en aquesta esquadra. Valors com l’amor a les nostres festes, que seran el més important que tenim alguns de nosaltres (si no tots), el fet de ser un grup i que ningú estiga per damunt de ningú, l’acollida incondicional als nous membres de l’esquadra com si foren un més des del primer día, i la unió com a grup que hem aconseguit fer entre tots. Al final tots provenim de famílies mores i d’avantpassats que de segur han conviscut en molts moments de festa, fins i tot en la mateixa taula i en antics masets, quan la gent quasi no tenia per a menjar i les festes eren un dels pocs motius d’alegria que hi havien. De segur que allà on es troben, estaran ben contents de veure com les generacions que han deixat tenen la mateixa implicació que algun día ells també van tindre per la festa i per la seua Filà. I, per descomptat, recordar sempre que aquestes

festes són en honor a la Divina Aurora i la il·lusió que comporta viure estos dies acompanyant-la pels carrers del nostre poble. Vull tindre un record especial amb una part de l’esquadra amb la quan enguany ja no podrem comptar. Per a un grup de gent aquesta etapa ha arribat al final, una generació que ho ha donat tot per ella i ha fet tot allò que estava a les seues mans. El major agraïment que poden rebre seria un fort aplaudiment al finalitzar un cercle, un moviment... però sobretot el reconeixement de la gent major de la Filà, que vinguera i els agraira la feina feta i els donara les seues felicitacions per haver fet el rogle tan bé. Diu molt d’aquesta gent que hui es retira, i deixa un gran llegat per a la nova generació de gent que ha entrat a formar part de l’esquadra, i els ensenya el camí i els valors que ha de seguir hui i sempre l’esquadra Oficial de Gastadors de la Filà de Moros de Beneixama. Un membre de l’Esquadra agraït de tota la feina feta per aquest grup de gent. •

ARTICLES DE FESTES

In Memoriam a Rafa Ferrero Molina

ai mor qui no s’oblida. És difícil acomiadar-se del que mai volgueres que se n’haguera anat. A un amic, fester... fins a sempre, Rafa. Els que et vam conèixer et vam estimar. Estem tristos, sentim una gran pena per la teua absència. Per què tan aviat? Ens assalten eixos misteris més profunds de la història de la humanitat. Sembla un somni que ens envolta la ment i el cor. Tots els que t’estimàvem sabíem qui eres. Que estimaves molt als teus i a les teues coses – festes, motos –, als companys...

Ací ens hem quedat per a expressar-te el nostre agraïment com a gran persona, fester, amic...

Com diu Alberto Cortez “Quan un amic se’n va es queda un arbre caigut que ja no torna a brotar perquè el vent l’ha vençut”.

Des del cel guia’ns. Guarda’ns un lloc per a que en un futur ens trobem de nou i puguem trobar l’alegria, la teua estima, el teu saber i bon fer.

Una vegada més es confirma que som humans i que no sabem del misteri de la vida. Per què Déu no evita que persones en plenitud ens deixen en este vall de llàgrimes?

No deixes d’acompanyar-nos. Cuida de tots els teus benvolguts com ací a qui tant cuidaves, per poder anar per este dur camí que la vida ens ha posat per davant.

Gràcies pel teu exemple, il·lusió, constància... perquè a pesar de no tindre la teua presència, sapiguem fer el millor en esta vida. El teu record quedarà sempre entre nosaltres, com el de tants altres que ja esteu junts. Mai ningú ens el podrà furtar. Gracies Rafa pel teu exemple i la teua amistat. P.D: Enguany tampoc desfilarem, una bestiola que ni es veu ens ha tingut “engabiats” a casa sense traure el cap durant molt de temps. No hi ha festes, no hem tingut porrats, ni traques, ni entraetes, ni trons... res de res. Fes de caporal amb tots els que esteu allí i de segur que disfrutareu. Una abraçada. T’estimarem sempre. •

La teua esquadra “La Babutxa”

ARTICLES DE FESTES

MANUALITATS

Autora: Andrea Parra Samper

Manualitats covid-19 En aquest apartat de manualitats COVID-19, reflectirem la campanya que es va llançar des de lÁjuntament a lábril de 2020 perquè tots els xiquets i xiquetes de Beneixama realitzaren tot tipus de manualitats durant el dur confinament. Volem deixar constància en aquesta revista de totes elles i així fer un homenatge a tots els xiquets i xiquetes que han fet front al confinament per la pandèmia de la COVID-19 amb valentia, solidaritat i molta imaginació. Els seus personatges i situacions ens recorden que, a vegades, podem viatjar i entretindreńs només amb el poder de la nostra pròpia ment. #EstemAmbtu #JuntsHoAconseguirem

MANUALITATS

GENT I POBLE 60

Autor: José López Giménez, Sombras61

GENT I POBLE

Cròniques d’un any

questa és la història d’un virus sorgit a la Xina, que residència DomusVi d’Alcoi, per exemple, de 140 residents, ha provocat, a nivell mundial, un caos sanitari, soci- moren 73. Beneixama, òbviament, no és aliena a la magnitud al i econòmic de terribles conseqüències. El primer dels esdeveniments. Al nostre poble, alguns xiquets i xiquetes malalt per una pneumònia d’origen desconegut ingressa a dediquen part del seu temps de confinament a fer dibuixos, l’Hospital de Wuhan el 8 de desembre de 2019. No obstant redaccions i manualitats sobre el Coronavirus. Sense possiaixò, està ciutat, no s’aïlla fins al 23 de gener de 2020. Entre bilitat d’acudir a l’escola, gran part d’eixe temps, el dediquen aqueixes dues dates, passen quasi dos mesos en els quals a fer els deures. Moltes famílies, al no poder deixar als fills milers de persones es desplacen entre la ciutat xinesa i la amb els avis, troben grans dificultats per a poder compagiresta del món. Fins a 25 països notifiquen els seus primers nar el treball amb la cura dels xiquets. En aquest context, el casos entre el 20 de gener i l’1 de febrer. El 31 de gener, un teletreball, passa de ser un instrument marginal a una eina imprescindible. A part del turista alemany, que es troba virus, la solidaritat també estiuejant a l’Illa de la Gomees contagia en aquests dies: ra, és el primer cas de Coroalguns voluntaris del nostre navirus detectat a Espanya. poble es posen a construir La primera defunció, té lloc, viseres de protecció, i moltes a València, el 13 de febrer. Un veïnes, cusen mascaretes. mes més tard, el 13 de març, El 28 de maig, l’Ajuntament Espanya suma ja 4.209 casos dona a conéixer els primers diagnosticats i 120 morts. casos de Coronavirus en la El govern confirma, què nostra localitat. Aqueix dia, l’endemà decretarà l’Estat a Espanya, els contagiats asd’Alarma. La població queda cendeixen a 237.906, i la xifra confinada i se suspenen la de morts a 27.119. Malgrat majoria d’activitats. Les neles tremendes dificultats, fastes conseqüències per a amb el pas dels dies, les col’economia, no es faran esses van millorant. El sistema perar. Nombrosos treballasanitari, que havia estat a la dors entren en els denomivora del col·lapse, va aganats expedients de regulació fant aire. S’entra en la detemporal d’ocupació (ERTO), nominada desescalada, una o en el pitjor dels casos, perobertura d’activitats i serden el seu treball. Davant la veis, per fases escalonades, falta de recursos, hi ha gent a les quals van accedint les que es veu abocada als mendiferents territoris en funció jadors socials. A més, davant de la seua situació. No obsla pitjor epidèmia en un setant això, a Beneixama, per gle, l’escassetat de proves motius de seguretat, s’anidiagnòstiques, respiradors ran suspenent tots i cadasi material de protecció per Foto makersbeneixama (voluntaris del nostre poble que han cun dels actes, activitats i als sanitaris, fa que les regiconstruït viseres de protecció). festivitats que donen vida al ons més afectades patisquen enormes dificultats. Davant un sistema sanitari, en molts nostre poble. Es cancel·len les festes de Sant Vicent, Sant Isiterritoris, a la vora del col·lapse, els hospitals habiliten to- dre i Sant Joan, i finalment, les nostres benvolgudes festes de tes les zones disponibles. Aleshores, l’exèrcit construeix amb Moros i Cristians, un fet, que segurament no ocorria, des de la prestesa hospitals de campanya. Els militars, les persones Guerra Civil. Alguns afirmen, que tot el que està passant, és que treballen en serveis essencials, i els sanitaris, es conver- la “guerra” que les nostres generacions no han viscut. Unes teixen en els herois d’aquesta història. Aquests últims, que paraules del llibre Serem Atlàntida, del nostre paisà Josep s’estan jugant la vida per salvar la nostra, reben tots els dies, Martínez Sanchis, em fan pensar en eixa idea: “Així les coses a les 8 de la vesprada, des dels balcons i terrasses, un me- arriba la Segona Guerra Mundial, que, en general, congelarà i rescut homenatge en forma d’aplaudiment. Aquesta xicoteta ajornarà les vides i les expectatives de tothom fins al punt que part dels habitatges, sempre infravalorada, es converteix en moltes ja no arribaran a cumplir-se mai”. • lloc fonamental de les nostres cases. La població més vulnerable és, sens dubte, la gent més major. En algunes resiJuan Bautista Payà Sanchis dències d’ancians, apareixen situacions dramàtiques. En la Cronista oficial de Beneixama

GENT I POBLE

JULIOL DE 2019

> Exposició de pintores de Benei· xama. El 6 de juliol, a les 20 hores, té lloc, a la Sala d’Exposicions Temporals, la inauguració de l’exposició Pintores Locals. Al llarg del mes de juliol, María José Juan, Mari Fina Payà, Pepi Sanz, Lola Sarrió, Puri Payà, Puri Pastor, Fina Ferrero, Carmen Sanchis Navarro i Fina Camús, dirigides per Lola Albero, Amparo Sanchis i Carmen Sanchis Puig, mostren algunes de les seues obres. Són un col·lectiu de dones que, des de fa tres anys, entre el mes d’octubre i el mes de juny, es reuneixen tots els dilluns, de 6 a 9 de la vesprada, per a gaudir d’una afició que els dona moltes satisfaccions. > El fatídic 15 de juliol. En aquesta funesta jornada, passades les dues del mig dia, una columna de fum procedent de la nostra serra comença a encongir el cor dels habitants de Beneixama.

En pocs minuts els pitjors presagis es confirmen: a la carretera de Fontanars, a prop del límit amb la província de València, es declara un incendi que portarà conseqüències terribles per al nostre poble. Altes temperaturas, fort vent, baixa humitat i una vegetació resseca són la gasolina perfecta perquè el foc es propague amb virulenta rapidesa. Les flames, en només mitja hora, descendeixen tot el barranc Franc i pugen la lloma del Pontal buscant l’Ombria de l’Espasa. El primer impuls de molts beneixamuts és pujar a la muntanya per a tractar d’apagar l’incendi, però tant Guàrdia Civil com Policia, tallen l’accés a qui s’aventura a fer-ho. No obstant això, algunes persones que veuen perillar les seues casetes, aconsegueixen accedir a elles i es produeixen escenes de tensió i perill. A poc a poc van arribant efectius per a combatre el sinistre. Una vintena

de mitjans aeris, 51 dotacions de bombers, brigades de la Diputació de València i agents mediambientals, així com efectius de la Unitat Militar d’Emergències (UME), són els encarregats de les tasques d’extinció. Els principals mitjans de comunicació, tant a nivell autonòmic (Diario Información, Levante-EMV, Televisió À Punt), com nacional (El País, El Mundo, RTVE, Antena 3, La Sexta, Telecinco), es fan ressò de la notícia. El periòdic Las Provincias, per exemple, pública en la seua edició del dimarts 16 de juliol de 2019: “El incendio provocó una fuerte humareda que alcanzó los 4,5 kilómetros de altura, obligando a desviar algunas aeronaves. A última hora de la tarde la columna se adentraba en el mar. Las imágenes de radar mostraban la expansión del penacho de humo del incendio hacia el sureste, sobrevolando Benidorm y el litoral de la Marina Baixa”.

GENT I POBLE

JULIOL DE 2019

Les tasques d’extinció s’estenen durant aproximadament 20 hores. Finalment, es calculen que són unes 876 hectàrees les cremades. Queden reduïdes a cendres les nostres espectaculars sendes del Blanquinal, el Madronyal i el Pontal. A més, el foc arrasa llocs emblemàtics de la nostra serra com el racó de les Coves, el barranc de Baldó, l’Ombria de l’Espasa i el barranc del Madronyal. No obstant això, en tota desgràcia, encara que semble contradictori, sempre convé extraure’n una part positiva, per tant, convé recordar, que romanen inalterats alguns llocs importants com el barranc de la Mollonera i el Xarc Blanc, amb les seues respectives sendes, o la microreserva del Toll Vell i la senda homònima. També sobreviuen l’Ombrieta de l’Atotxar, i quasi tota la senda de la lloma de les Cabres, així com tota la Replana de Rita, la Graveta i la zona de Castelló. Curiosament, en els dies anteriors, a la Serra de l’Ombria, entre Biar i Banyeres de Mariola, va haver-hi diversos conats d’incendi, per això es remena la hipòtesi que l’incendi que ha destruït gran part del nostre patrimoni natural haja sigut intencionat. Com és possible que hi haja gent que siga capaç de cometre aquestes barbaritats? > Josep Guia, presenta a Beneixama el seu nou llibre. El divendres 19 de juliol, a les 20.00 hores, de nou a la polifacètica Sala d’Exposicions Temporals, el nostre paisà Josep Guia i Marín, presenta el seu nou llibre Els inicis del cant coral al País Valencià. L’Orfeó Valencià El Micalet (1893-1905). L’obra és una edició corregida i augmentada de l’exposició commemorativa del 125é Aniversari de l’Orfeó Valencià El Micalet. Aborda el naixement del moviment coral al País Valencià, a cavall entre finals del segle XIX i principis del XX, encara que, òbviament, posant l’accent en la capital i, com no, en el seu orfeó de referència, El Micalet. La seua investigació es mostra de manera cronològica i temàtica, en textos, imatges i retalls de premsa.

> XII Edició del Beneixama Rock. Quina millor manera per a mitigar la pèrdua de gran part de la nostra serra que amb un art terapèutic, la música. El dissabte 27 de juliol, a partir de les 21 hores, s’escolten els primers sons de la XII Edició del Beneixama Rock. Els incombustibles del rock combatiu per antonomàsia: Maniàtica són

un excel·lent cap de cartell per a enguany. A més, els de Villena, venen acompanyats per Poncho K, de Sevilla, el grup manxec Combo Calada, el grup de Godella Insoma, 5 artistes individuals de diferents gèneres musicals que s’anomenen Periferia Norte, i finalment, Novus Ordo, un grup de rapcore valencià. •

“Entre el 26 de juliol i el 2 d’agost té lloc, amb gran nombre de participants, la IIa Setmana Ciclista de Beneixama”. Foto: Pep Mas

GENT I POBLE

AGOST DE 2019

> Un any més, l’Ensaiet Fester, com a pròleg de la festa. El dissabte 10 d’agost, a l’encantador recinte de la piscina municipal, té lloc, un any més, el denominat Ensaiet Fester. El còctel de benvinguda s’inicia a les 21.00 hores, i se serveix a continuació l’esperat sopar. Organitzat per la Comissió de Festes, el propòsit de l’esdeveniment és fomentar l’amistat entre els festers, un lloable objectiu si tenim en compte que la competència entre les diferents entitats festeres ha sigut, en moltes ocasions, motiu de confrontació. És bo sembrar llavors que amb el temps floriran i donaran els seus fruits. Com tots sabem, la música i la festa són part d’un tot, no concebríem l’una sense l’altra, per això, la nostra Societat Musical La Pau amenitza la vetlada amb conegudes peces de música festera. Finalment, la nit culmina amb la tradicional disc-mòbil. El dia 30 d’agost té lloc el XVIé Triatló de Beneixama. Foto Pep Mas. > Carrera solidària organitzada per la Parròquia Sant Joan Baptista. El diumenge 18, se celebra en la nostra localitat, una carrera solidària organitzada per la Parròquia Sant Joan Baptista de Beneixama. La finalitat de la prova, recaptar fons per al Centre Missioner Verbum Dei de Siete Aguas (València). Justament, les seues missioneres han participat en les activitats parroquials que han tingut lloc la setmana d’abans a la Fundació Elena Santonja. És des d’ací d’on parteixen, a això de les 9.00 del matí, els corredors que completen, a través d’un circuit urbà, els 5 quilòmetres de la carrera curta, o els 10 de la llarga. A més de trofeus per als guanyadors, els participants entren en un sorteig de productes donats per associacions, comerços i empreses de la nostra localitat. Finalment, per a reposar forces després de l’esforç, l’organització serveix un aperitiu. > Agost, mes de la pintura a Beneixama. Sembla que en els últims anys, el mes d’agost s’ha convertit a Beneixama en el mes de la pintura. El diumenge 11, a partir de les 9.00 del matí, els més menuts posen a prova la seua creativitat i destresa en el consolidat Beneixamart Infantil. A les 19.00 hores s’exposen les

obres dels xicotets artistes i, tot seguit, es produeix el lliurament de premis. És un bon aperitiu per a acudir al tradicional Porrat, on els festers ultimen els preparatius per a les properes festes. El Porrat és una tradició que va nàixer, possiblement, a principis dels anys cinquanta del segle passat. La veritat és que, a nivell culinari, ha experimentat un canvi significatiu, puix en els seus orígens, els festers únicament gaudien d’un got de vi i un grapat de torrat. Finalment, el diumenge 25, organitzat per l’Associació de Pensionistes i Jubilats de Beneixama, se celebra el XIII Concurs de Pintura a l’Aire Lliure Vila de Beneixama. El jurat, format per pintors locals, decideix atorgar a Salvador Ribes Villalba, el primer premi, a Antonio Requena Solera, el segon, i Javier Molina Gil, el tercer. > Interessant xarrada sobre Agroeco· logia a càrrec de María José Paya Val· dés. El dia 28, a la Sala Jove de l’edifici de correus, de 19.00 a 21.00 hores, hi ha una interessant xarrada sobre Agroecologia a càrrec de l’enginyera agrònoma María José Payà Valdés. En primer lloc, realitza una xicoteta exposició sobre el procés gradual del naixement de l’agri-

cultura: un fet transcendental en la història de la humanitat que transformarà una societat nòmada de caçadors recol·lectors en una societat sedentària d’agricultors i ramaders, molt més complexa i estratificada. A continuació, Maria José realitza una explicació cronològica de l’evolució agrícola. Les transformacions més acusades, en aquest camp, es produiran amb l’aparició de la denominada Revolució Verda, a mitjan segle XX. Però aquesta important modernització també tindrà conseqüències terribles per a l’ésser humà, com el desplaçament de llauradors, la pèrdua de biodiversitat o la degradació dels sòls; serà la llavor que farà germinar l’arbre de la conscienciació ecològica, que donarà peu, a final del segle XX, al naixement de l’Agroecologia. Aquesta nova ciència, presenta tres principis fonamentals: el de biodiversitat, que sosté que la diversitat ha de ser la base de l’estabilitat dels ecosistemes i que l’alimentació ha de ser variada, el principi d’equilibri, que ens diu que un organisme ha de romandre en equilibri, amb una alimentació saludable, perquè els desequilibris porten malalties i, finalment, el principi de reciclatge de matèria i energia. •

GENT I POBLE

SETEMBRE DE 2019

determinar, s’avance la processó al dia 5 i, una vegada passades les festes, es vote en l’Assemblea General de la Confraria si es perpetua el canvi o retorna la tradició. A les 20.00 hores comença, amb una gran quantitat de gent, l’esperat acte. L’èxit de la cerimònia farà molt difícil que els partidaris de la tradició vegen triomfar els seus plantejaments. A continuació, els festers es dirigeixen als seus respectius masets per a gaudir del tradicional sopar. Es creu, que este costum de sopar el dia 5 va començar a implantar-se acabada la Guerra Civil. Al principi, i en alguns casos, el sopar no se celebrava al maset, sinó a casa del President de l’entitat festera. A aquests primers sopars només estaven convidats els homes, els quals, servits per filles de festers, donaven compte de l’àgape amb els seus propis utensilis de taula: plat, coberts, tovalló, etc. Són reminiscències d’una societat pobra i masclista, que, afortunadament, va quedar arrere fa molts anys.

> Per primera vegada en la història, la processó es converteix en el primer acte de les nostres festes de Moros i Cristians. Per a tractar de solucionar la controvèrsia sobre el canvi de la processó del dia de l’entrada, la Confraria

de la Mare de Déu posa l’assumpte en mans de l’Arquebisbat de València, al qual pertany, eclesiàsticament, el poble de Beneixama. La Comissió de Festes acorda amb els Serveis Jurídics de l’Arquebisbat que enguany, tal com es va

> Per sort, minven les dificultats per a obtindre pólvora. Cada vegada són més les dificultats que tenen els amants de l’arcabusseria per a poder gaudir de la seua tradicional afició. En els últims anys s’han disparat els obstacles per a adquirir pólvora, ingredient imprescindible per a les nostres festes de Moros i Cristians. Problemes de proveïment, traves en la normativa, mala qualitat, o

GENT I POBLE

SETEMBRE DE 2019

una excessiva pujada del preu, són algunes de les nombroses càrregues que disparen la dificultat per a obtindre l’explosiu. Per això, poblacions com Biar i Muro d’Alcoi, han de suspendre els seus actes d’arcabusseria i alardos. A més, a d’altres localitats es veu reduïda significativament la quantitat, tant de gent que dispara, com de trets realitzats. Per sort, quan arriben les nostres festes, sembla que les dificultats minven i un any més els nostres cops i arcabussos tornen a inundar de soroll i pólvora els carrers de Beneixama. > Primeres conseqüències de l’in· cendi. Mentre als penja-robes tornen alguns vestits festers, comença a apagar-se la música, i va cremant-se l’última pólvora, es fa present, com a epíleg de la festa, el mal temps. El dia 10, la pluja fa que se suspenga la disc-mòbil prevista. A més, acabades les festes, també es postposen les tradicionals danses. Una perillosa gota freda és la culpable de les cancel·lacions. El dia 12, alguns veïns d’Ontinyent passen un vertader calvari amb el desbordament del riu Clariano. A la nostra província es veu especialment afectada la Vega Baixa, on les abundants pluges, que en alguns llocs arriben fins als 500 litres per metre quadrat, destrueixen cases i neguen poblacions senceres, i provoquen fins i

tot, algunes morts. El desastre retrotrau a èpoques pretèrites. De funesta memòria es la pantanada de Tous, quan el 1982, la pressió de l’aigua acumulada va trencar la presa i va sepultar desenes de poblacions. A Beneixama, on també s’ha desbordat l’intermitent Vinalopó, els problemes dimanen d’un esdeveniment que ha cremat el cor dels habitants del nostre poble fa a penes dos mesos, el desolador incendi del 15 de juliol. El terreny cremat es troba sense la vegetació necessària per a retindre l’aigua que baixa amb força de la muntanya. Alguns barrancs es converteixen en fortes torrenteres que arrosseguen al seu pas un carregament inesperat de fang i cendra. L’entrada est del poble és un autèntic riu paral·lel que inunda

l’Avinguda de Banyeres i es dirigeix, amb força inusitada, cap al poliesportiu que, construït al llit de la Rambleta, hi fa de barrera, acumulant-s’hi més d›un metre d’aigua. > Juan Bautista Francés Parra, gua· nyador de la Primera Edició del Con· curs de Composició de la UNDEF. A mitjan setembre, el jove compositor de Beneixama Juan Bautista Francés Parra, s’alça amb el primer premi de la Primera Edició del Concurs de Composició de Música de Moros i Cristians organitzat per la UNDEF (Unió Nacional d’Entitats Festeres). CLAYMORE, la marxa cristiana del nostre paisà resulta triada per un expert jurat d’entre 12 dotze destacades obres. •

GENT I POBLE

OCTUBRE DE 2019

> La Fireta Xe Que Bo i la Solana Trail, alimenten de gent els carrers de Beneixama. El cap de setmana del 5 i 6 d’octubre, com una espècie de principi de gots comunicants, la VIIIa Edició de la Fireta Xe Que Bo, alimenta de gent els carrers de Beneixama i les persones que ens visiten, s’alimenten dels bons productes que ofereix la nostra localitat. Un any més, l’oferta gastronòmica, com d’altres aspectes, és àmplia i variada. La Comparsa de Llauradors, una entitat arrelada en la tradició i que de manera encertada la fomenta, realitza una interessant exposició d’utensilis tradicionals de cuina, oferint, també, una recepta típica: Coquetes Fregides. Enguany, per a tractar de fer més atractiu l’escenari on es desenvolupa la fireta, té lloc, una curiosa iniciativa, el Primer Concurs popular de balcons Fira al carrer Beneixama. El guardó al balcó més bonic o vistós és un lot de productes de Beneixama. Aleshores, s’alça amb el primer premi el balcó d’Ángela Barceló Amorós. El diumenge 6, malgrat els estralls causats per

l’incendi, els corredors responen a la crida de la IX Edició de la Solana Trail. Són al voltant de 1000 esportistes els que gaudeixen de la nostra consolidada carrera. Enguany, per a no trepitjar les zones afectades per l’incendi, s’adapta el recorregut, una circumstància que augmentarà la distància, tant de la carrera llarga, 30 quilòmetres, com de la curta, 21.

> III Figatellà i Coca de Creïlla de Be· neixama. Un any més, Beneixama celebra, el dimecres 9 d’octubre, la festa de tots els valencians. A això de les 11:00h del matí, una vegada realitzats els tradicionals actes per a commemorar l’efemèride, la gent gaudeix dels nostres productes estrela, en la III Figatellà i Coca de Creïlla de Beneixama. La incorporació a la taula de l’esdeveniment, de la senzilla però deliciosa Coca de Creïlla, és tot èxit, perquè en poc temps la demanda en supera, de molt, l’oferta. > Un Beneixamut, en el Campionat del Món d’Ultrafons. Com ja vam veure, el nostre corredor de llarga distància, Miguel Mataix Gracia, havia sigut convocat per la selecció espanyola per a participar en una de les disciplines atlètiques més dures: el Mundial d’Ultrafons. La competició està prevista per als dies 26 i 27 d’octubre a la localitat d’Albi (França). Per a preparar la prova, realitza durant els 3 mesos anteriors una mitjana de 200 km setmanals. A més, es concentra amb l’equip espanyol durant 6 dies, a la ciutat de Segòvia. Uns dies abans de la competició, Miguel viatja cap a França acompanyat de molts nervis, però també de familiars i amics que mitiguen aquesta pressió i li atorguen un plus d’energia per a enfrontar aquest nou repte. Després de jornades maratonianes d’entrenament, el dissabte 26, les seues cames resistents es posen en moviment, comença sobre les 9.00 del matí el campionat del

GENT I POBLE

OCTUBRE DE 2019

món. L’objectiu dels 465 participants, de 45 països diferents, és recórrer en 24 hores el major nombre de quilòmetres possibles dins d’un circuit tancat. Fins a la meitat de la prova, les cames responen i el nostre paisà oscil·la entre les places 15 i 16. No obstant això, en aquestes competicions tan difícils, no és estrany que aparega algun imprevist: lamentablement, cap a les 15 hores de carrera, un fortíssim mal de panxa deixa el nostre corredor fora de joc. Durant un parell d’hores es debat entre retirar-se o continuar. Però la tenacitat, la perseverança, i el no rendir-se mai han format part de la seua carrera, tant vital, com a esportiva, per això, fent un gran esforç, decideix posar-se en moviment i comença a caminar. Amb el pas de les hores i els quilòmetres va trobant millors sensacions. Finalment, comença a remuntar algunes de les posicions perdudes i acaba la carrera en un meritori lloc 37, després de recórrer 232,198 km. El lituà Aleksandre Sorokin es proclama campió del món amb una distància de 278,973 km. L’estadunidenca Camille Herron, amb una magnífica marca de 270,116 km., bat el rècord del món femení.

> X Aniversario de l’Oktoberfest. La cervesa, segons els arqueòlegs, ja es coneixia fa 6.000 anys. A l’antic Egipte va ser considerada com una beguda de déus i es deia, que era un dels presents amb els quals la deessa Isis va voler ajudar a la humanitat. També a Roma, el nom llatí reflectia la relació d’aquest valuós líquid amb la divinitat, perquè en honor a la seua deessa de l’agricultura, Ceres, la cervesa hi va rebre el nom de cerevisia, del qual prové la paraula que designa en valencià aquesta beguda. No sé si serà

un nèctar dels déus, el cert i segur és que els simples mortals podem gaudir d’ella. Per a exercir aquest dret, el dissabte 26 d’octubre, té lloc, al local de la Penya la Pinya, la Desena Edició de l’Oktoberfest. Aquest any augmenta, tant el nombre de participants, com la quantitat i la varietat de la cervesa. Els quasi 200 cervesers donen compte d’uns 1000 litres de cervesa, continguts en unes 2930 botelles de 72 varietats diferents. A més, els organitzadors condimenten la diversió amb Patrulla 66, un magnífic grup musical.•

GENT I POBLE

NOVEMBRE DE 2019

> La Guàrdia Reial interpreta el pas· doble ARTE, de Juan Bautista Francés Parra. Per a tractar de recuperar i mantindre el major nombre de tradicions possibles, una vegada al mes, al Palau Reial de Madrid, la Guàrdia Reial realitza el Relleu Solemne de la Guàrdia, tot rememorant el que es feia diàriament al temps dels reis Alfons XIIé i Alfons XIIIé. Mostren així la vinculació entre l’actual Guàrdia Reial i els seus antecedents històrics. Durant el relleu realitzat el 6 de novembre de 2019, la Banda de Música de la Guàrdia Reial interpreta el pasdoble ARTE, del nostre paisà Juan Bautista Francés Parra.

> Plataforma ReplanaRest, una associació que brolla i creix amb força per a recuperar la nostra serra. El dissabte 16 de novembre, a les 17.30 hores, a l’Auditori de Beneixama té lloc una xarrada sobre incendis forestals a càrrec d’Artemi Cerdà, Catedràtic de Geografia Física de la Universitat de València. L’acte està organitzat per la Plataforma ReplanaRest, un grup de participació ciutadana sense ànim de lucre, sorgit arran de l’incendi que va assolar la nostra benvolguda serra el 15 de juliol. El seu objectiu principal és la conscienciació, mobilització i actuació de la població local per a rehabilitar les zones cremades. La plataforma està formada per gent molt diversa, però amb un afecte comú: l’estima per la Replana, i un objectiu comú: la seua més ràpida recuperació. Amb la finalitat de tindre tota la informació possible, les primeres setmanes mantenen infinitat de reunions amb experts, administracions, associacions ecologistes, etc. Per a donar-li visibilitat al projecte apareixen als mitjans de comunicació, tant premsa,

com ràdio i televisió. Alguns dels seus representants ixen al programa Terra Viva de la televisió valenciana À Punt. Recolzada per nombroses associacions del poble, en molt poc temps, s’incorporen a la plataforma més de 100 persones. A més, algunes empreses, tant de Beneixama com de fora, contribueixen a la causa de manera altruista. Amb una rapidesa inusitada, l’agrupació es posa prompte en moviment, i forma grups de voluntariat que treballen en tasques de reconstrucció de senders, construcció de barreres anti-erosió, creació d’un planter en la Fundació Elena Santonja, etc. També, una de les seues primeres iniciatives, i possiblement la llavor que ha fet brollar l’entitat, és tractar que l’empresa encarregada dels treballs post-incendi, a la zona de la serra pertanyent a la Conselleria, modifique els seus mètodes d’actuació. Segons denuncien, s’han esborrat senders, s’han arrancat senyals del Sender PR-CV 52, s’ha produït una tala indiscriminada, etc. Per als experts és convenient retirar la menys quantitat de fusta cremada possible, puix afavoreix el sòl i, quan es podreix, facilita la proliferació d’insectes necessaris per regenerar l’ecosistema. També serveix de lloc de descans per als ocells que, amb els seus excrements, escampen les llavors. Un dels assoliments importants de l’associació és la seua intervenció en els treballs a desenvolupar a la zona de la muntanya de propietat municipal. A més, pretenen que la repoblació de la serra de la Replana es convertisca en un camp d’investigació que servisca per a millorar les actuacions després d’un incendi. L’èxit de l’enorme treball i esforç que estan realitzant, serà importantíssim per al poble de Beneixama. > XXXIV Certamen de Poesia Pastor Aicart 2019. El dia 23 de novembre es lliuren a l’Auditori Municipal els premis de poesia Pastor Aicart. Enguany, la guanyadora en la modalitat de poesia en valencià és Glòria Biosca Díaz, amb el poemari El viatge de l’àvia. Per la seua banda, Jesús G. Moreda Gamundi, pel seu poemari Vivencias, s’emporta el guardó en la modalitat de castellà.

> Vicent Sanz i Pérez, Premi Joan Coromines d’investigació filològica, històrica o cultural. El 30 de novembre, la Societat Coral El Micalet de València celebra al Teatre Micalet, la gala de la 32a Edició dels Premis Miquelet 2019. El Premi Joan Coromines d’investigació filològica, històrica o cultural, s’atorga al nostre paisà Vicent Sanz i Pérez, per La música del Ball dels Espies. Origen, característiques i expansió. El treball del musicòleg, compositor i professor de Beneixama, analitza aquest acte cultural d’àmplia tradició i estima a la nostra veïna localitat de Biar. A més, en aportar una data més antiga de la primera transcripció musical d’aquesta tonada (1893), contribueix a una perspectiva renovada sobre els seus inicis. També ofereix al lector altres aspectes interessants, com una instrumentació per a banda, una transcripció i anàlisi del guió musical, els llocs on s’interpreta, o la datació aproximada dels seus inicis. •

GENT I POBLE

DESEMBRE DE 2019

> Una festa de Santa Cecília, cinc il· lusions complides. El dia 1 de desembre, continuant amb els festejos de Santa Cecilia, té lloc la tradicional cercavila de recollida de nous educands. Els il·lusionats músics que passen a augmentar les files de la nostra societat musical són: Malena Pastor Mollá (Flauta), David Lorente Albero (Percussió), Inés Sanchis Sarrió (Saxo Alt), Fátima Bellod Payà (Piano) y Sandra Navarro Sirera (Trompa). Seguidament se celebra la missa i la processó i finalitzen els festejos amb el clàssic Dinar de Germanor. El dia d’abans, els músics han fet el Concert Extraordinari i el tradicional Soparet del Músic, i han realitzat el diumenge 24 de novembre la Diana i l’acostumat Esmorzar. > Concert de Nadal de la Societat Coral de Beneixama. El dissabte 21, a les 20.30 hores, a l’Auditori Municipal, la Societat Coral de Beneixama realitza el seu tradicional Concert de Nadal. Sota la batuta del seu director Alexis Jornet Valls, intervé la pianista Mireia Luna. En la primera part, les cinc xiques del Cor de Veus Blanques, interpreten les cançons I’m Goin’ Up a Yonder i Kusimama, i a continuació, la coral al complet canta Dos palomitas, Theree Contemporary Latin Settings y Adiemus. En la segona part, s’escolten, entre d’altres, La nit de nadal, El noi de la mare o Sant Josep es fa vellet.

> La processó del dia de l’entrada es canvia definitivament al dia 5. Com ja vam veure, la Comissió de Festes havia acordat amb els Serveis Jurídics de l’Arquebisbat de València que s’avançara la processó al dia 5 de setembre i una vegada passades les festes, es votaria en l’Assemblea General de la Confraria si es perpetuava el canvi o retornava la tradició. Doncs bé, el 22 de desembre, l’esmentada assemblea decideix per majoria el canvi definitiu. Es confirma així que la processó del dia 5 de setembre és, de manera definitiva, el primer acte de les festes de Moros i Cristians. > Presentació del poemari il·lustrat Parcel·la 56, d’Andrea Parra Samper. El 27 de desembre, a la polifacètica Rata Cellarda, Andrea Parra Samper, dóna a conéixer el seu poemari il·lustrat Parcel·la 56. En els seus versos tracta de mostrar els sentiments que li van aflorar com a conseqüència del terrible incendi que va assolar la nostra serra el 15 de juliol. Per a tractar d’ajudar a esmenar les conseqüències d’aquest espantós esdeveniment, Andrea realitza un gest que l’honora: donar part de la recaptació de la venda per a futures actuacions de la Plataforma ReplanaRest. Malena Sanchis Sarrió i Paco Romero Ferrero, en un escenari que coneixen bé, amenitzen la vetlada amb una mica de música.

> Quedada Esportiva Solidària, or· ganitzada per la incombustible Pla· taforma ReplanaRest. Amb la finalitat de recaptar fons per a continuar amb les activitats de restauració de la nostra serra, la incombustible Plataforma ReplanaRest, organitza, el 28 de desembre, una Quedada Esportiva Solidària. És una marxa no cronometrada ni competitiva amb modalitat de corredors i caminants. A les 10 del matí, els més de 350 participants ixen des de la Plaça de l’Ajuntament i es dirigeixen cap al Salze per a tornar, després de fer 8 quilòmetres, al lloc d’origen. Seguidament, per a reposar forces, l’associació prepara un xicotet aperitiu. A més, sortegen un bon grapat de productes donats de manera altruista per nombrosos col·laboradors. > Beneixama demostra un any més que és un poble solidari. El diumenge 29 de desembre a les 18.30 hores, té lloc en l’utilitari Auditori Municipal, el ja consolidat Nadal Solidari. Enguany actuen els alumnes i les alumnes de primer i segon de primària, que ballen una cançó nadalenca; Andrea Parra Samper, que llig alguns dels poemes continguts en el seu recentment presentat poemari Parcel·la 56; el Cor de Veus Blanques de la Societat Coral; les xiquetes del Grup de Gimnàstica Rítmica; la cantant Tània Navarro, i també, l’actor i contacontes Miguel Ángel Montilla. El total dels donatius aportats per la gent solidària del nostre poble, ascendeix a 1.480 Euros, la meitat destinats a AVAF (Associació de Voluntaris d’Acolliment Familiar), i l’altra meitat per a la compra de material destinat als treballs post-incendi en la serra de la Solana. D’altra banda, els productes de primera necessitat són portats a l’Asil de Villena. •

GENT I POBLE

GENER DE 2020

> Això diu que era una vegada… un nou sopar de l’IEVM. Amb gran assistència de públic, tant de Beneixama com de pobles de la comarca, té lloc l’11 de gener, al Maset dels Llauradors, el sopar anual de l’IEVM (Institut d’Estudis de les Valls de Mariola). En primer lloc, Romà Francés i Josep Puig, President i Secretari de l’Institut respectivament, prenen la paraula. Seguidament, la professora Maria Conca és l’encarregada de presentar una conferència, que sota el títol Això diu que era una vegada... realitza l’especialista en literatura popular i professor de la Universitat d’Alacant Vicent Brotons. Finalment, després del sopar, seguint el fil del tema tractat, es conten contes, rondalles, succeïts i anècdotes dels pobles de la comarca. > Miguel Ángel Montilla, actua de nou a Beneixama. El diumenge 12, a les 17.30 hores, l’actor torna a la nostra localitat després de la seua divertida intervenció en la Gala Solidària. En aquesta ocasió, també a l’Auditori Municipal, el contacontes fa les delícies de xicotets i majors amb el seu espectacle Cuentos entre sábana y manta. Finalment, per a diversió dels més menuts, acaba l’actuació fent que pares i mares pugen a l’escenari a ballar. > Mig metre de neu i un cúmul de pro· blemes. Com marcaven les previsions, el diumenge 19, a això del migdia, comença a ploure. Les conseqüències per a la festa de Sant Antoni Abad són

prompte evidents. La benedicció i el repartiment de bambes han de fer-se a l’interior de l’església. A més, ha de suspendre’s tant la cavalcada d’animals com la cercavila. Finalment, la processó, la foguera i el berenar previstos per a la vesprada, han d’ajornar-se fins al divendres 26. És una llàstima que el mal temps entele la celebració del desé aniversari de l’actual comissió organitzadora de la festa. De fet, per a commemorar l’efemèride, sortegen 10 cuixots. Llavors, amb la baixada de les temperatures, la pluja es transforma en neu i el dilluns 20, Beneixama es desperta amb un bell mantell blanc que en alguns llocs arriba fins a mig metre. Però aquesta vegada la neu ve acompanyada d’un perillós company: el vent. Tots dos provoquen la caiguda de molts arbres i una apagada generalitzada. La llum, que en gran part de la població ha deixat

de funcionar a les 10.00 de la nit del dia 19, no retorna, en alguns llocs, fins a la vesprada del 21. Sorprenentment, hi ha cases que passen quasi 48 hores sense subministrament elèctric. El motiu és un problema amb el transformador de la companyia elèctrica. Moltes famílies, amb xiquets xicotets, passen moments de dificultat al no poder cuinar i estar sense calefacció. El justificat cabreig de la població es fa palés tant en alguns mitjans de comunicació com en les xarxes socials. Altres conseqüències del mal temps són el tall d›algunes carreteres i el tancament de col·legis. A Beneixama, els alumnes no van a escola fins al dimecres 22. Com deia un autor que llegia no fa molt de temps, a vegades la neu crema. > Homenatge a dos beneixamuts que van estar al camp de concentració de Mauthausen. El 27 de gener de 1945, l’Exèrcit Rus alliberava els escassos presoners que quedaven amb vida del camp d’extermini d’Auschwitz. Per aquest motiu, l’ONU, el 2005, va convertir la data en el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust. En aqueix horrible lloc, s’estima que els nazis van assassinar-hi a prop d’un milió de persones, en la seua majoria jueus. En commemoració de la referida data, el 28 de gener, dins del projecte Construint Memòria, Villena és el lloc triat per al lliurament de les denominades Rajoles de la Memòria. L’acte és un homenatge a Antonio Sáez Pardo, de Villena, Francisco Barceló Solera, de Canyada, Santiago Mas Francés, de Camp de Mirra, i Salvador Calatayud Alonso i Miguel Maestre Mollà, de Beneixama. Aquests cinc homes de la comarca van estar als camps de concentració i extermini de Mauthausen i Neuengamme. Miguel Maestre Mollà, va nàixer a Beneixama el 1900, i va arribar a Mauthausen el 22 de maig de 1941. No obstant això, no existeixen dades sobre la seua destinació després de la seua entrada al camp. De Salvador Calatayud Alonso es coneix que va arribar al mateix camp uns mesos abans, concretament, el 25 de gener de 1941, i que va ser alliberat el 5 de maig de 1945. •

GENT I POBLE

FEBRER DE 2020

els cants dels Majos, i es realitza la tradicional ronda la nit del 30 d’abril a l’1 de maig. Al gener del 2018 presenten, amb el títol A les danses toquen…2, un nou CD. És el segon editat, ja que van publicar el primer l’any 2000. Un ball d’activitats, durant aquests 40 anys, que han convertit l’entitat en una de les associacions més estimades de la nostra localitat.

La plataforma ReplanaRest, planta llavors en la consciència mediambiental dels més menuts. Amb motiu de la celebració del Dia de l’Arbre, la Plataforma ReplanaRest organitza els dies 31 de gener i 1 de febrer, diverses activitats. Una de les seues finalitats és plantar una llavor en la consciència mediambiental dels més menuts. Per això, moltes d’aquestes tasques van dirigides a ells. Aleshores,

els escolars visiten el planter situat a la Fundació Elena Santonja, on es troben els xicotets arbres que seran, com els xiquets, el futur de la nostra serra. A més, es reconstrueixen camins, es fan tasques de reforestació i s’escometen treballs d’esplai de palla, un tractament eficaç per a reduir les pèrdues de sòl.

> Nou i important premi per a l’escrip· tor Josep Martínez Sanchis. L’11 de febrer, l’alcaldessa Ada Colau, presideix al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, la cerimònia de lliurament dels Premis Ciutat de Barcelona 2019. Un dels guardonats és el nostre paisà Josep Martínez Sanchis, que rep el Premi de Literatura en Llengua Catalana per la seua última novel·la Serem Atlàntida. En el seu discurs, fa referència al lloc d’on procedeix, “un xicotet poble al sud del País Valencià. Situat en els límits geogràfics de la nostra llengua materna, allí, (esmenta), fem tot el possible perquè aquesta es mantinga i es transferisca de generació en generació”. Dedica el premi a tots els que vivim en aquesta vella terra de frontera.

desaparició de les Danses, es proposa recuperar i recopilar les diferents passades. En els anys següents, el grup actua a diferents localitats, i participa també en nombrosos festivals. D’igual manera, en un parell d’ocasions, organitzen a Beneixama aplecs de danses amb grups d’altres localitats. Al juliol de 2001, l’entitat realitza una mostra d’indumentària tradicional dels segles XVIII i XIX. Igualment, a l’estiu de 2003, organitzen l’exposició Virtuts de les nostres plantes. Mostra d’herbes medicinals de Beneixama. El 2005, amb motiu de la celebració del seu 25é Aniversari, preparen tasques diverses i interessants. En primer lloc, presenten el llibre: Usos i virtuts dels nostres plantes, de Juan Sirera Valls. La publicació és una compilació i ampliació de la mostra realitzada el 2003. En segon lloc, realitzen la mostra fotogràfica anomenada A les danses toquen: imatges de la nostra cultura popular, així com la representació de Les collites: temps de faena i ball, amb muntatge audiovisual barrejat amb els balls més populars. I, finalment, investiguen

> El Grup de Danses de Beneixama ce· lebra el seu 40é Aniversari. Amb motiu de l’efemèride, a mitjan febrer, un equip d’Intercomarcal Televisió visita l’associació per a fer balanç de tots aquests anys. L’entitat naix el 1980, quan un grapat de joves, preocupats per la imminent

> Anotacions històriques sobre el pa· per de les barrelles en la fabricació del sabó i del vidre, una interessant con· ferència a càrrec de Joan Pérez Albe· ro. Organitzada pel Grup Cresol_Bnx, té lloc, el dia 23 de febrer, a les 18.00 hores, a la sala exterior de l’Auditori. Joan Pérez Albero, desgrana les propietats i la història de les denominades barrelles o plantes barrelleres. Les cendres d’aquestes i d’altres plantes van ser utilitzades, des de temps immemorials, per a blanquejar teixits, elaborar sabons i fabricar vidre. El lleixiu de cendres ja s’usava en l’antiga Roma per a blanquejar la roba. Aquest lleixiu s’obtenia mesclant les cendres riques en carbonats sòdics i potàssics, amb aigua. La proporció adequada era: dues parts d’aigua i una de cendra. Al litoral mediterrani peninsular, on creixien en abundància aquestes plantes barrelleres, va sorgir, durant tota l’edat mitjana i la moderna, una intensa activitat econòmica basada en la seua producció, la comercialització del seu producte, la pedra de barrella, i la fabricació de sabó. Els ports d’Alacant i Cartagena van tindre una incessant activitat d’aquest valorat article, perquè els fabricants de sabó francesos i genovesos, així com els productors de vidre venecians, requerien aquest material per a fabricar els seus productes. Pel port d’Alacant eixien cap als ports europeus les barrelles de Villena, Elda, Novelda Agost, Elx, Alacant i Oriola. Durant el segle XVIII, la barrella i la sosa constituïen el 80% de les exportacions del port d’Alacant. La importància econòmica de la producció i comercialització de les barrelles, la posa de manifest el botànic Mariano Lagasca i Segura. (Encinacorba -Saragossa- 1776, Barcelona 1839): “tales plantas habían dado más millones a la nación que las minas del Potosí y de Guanajuato, localizadas en los territorios de ultramar”. •

GENT I POBLE

MARÇ DE 2020

Dues dones al capdavant de dues entitats festeres. L’1 de març, Elvira Martínez Gracià, s’estrena com a Presidenta de la Comparsa d’Estudiants amb una festa infantil dedicada al futur de l’estudiantina. Els més menuts gaudeixen amb les manualitats, taller de caps, taller de dibuix, taller de polseres i més coses que la directiva de la comparsa ha preparat per a ells. Cal recordar, que al gener, una altra dona, Teresa Cambra Sirera, és triada per a estar al capdavant de la Filà de Cristians.

> Concurs de Fotografia Pepe Mas. A principis de març es donen a conéixer els guanyadors del Concurs de Fotografia Pepe Mas. En la categoria Moros i Cristians, s’emporta el primer premi, per la fotografia titulada Trío, la fotògrafa de Castalla Reyes Cerdà Mira, qui també és la guanyadora de la categoria Beneixama en totes les seues facetes, per la instantània Generaciones. El segon premi, en aquesta categoria és per al fotògraf de Sax José López Giménez, per Día de Tormenta. > El Mig Any Fester, barrera entre la normalitat i el desastre. El divendres dia 6, com a tret d’eixida del Mig Any Fester, té lloc, al Maset de la Filà de Cristians, la presentació de la revista Moments de Festa. Des d’un primer moment, crida l’atenció la portada de la publicació, ja que sobre un fons blanc apareix només el títol. Segons refereix Guillermo Valdés Sanz, president de la Comissió de Festes, és una cosa simbòlica, perquè cada persona, en la seua imaginació, pose el seu moment de festa. A l’interior, a través de sis capítols, estan els moments de festa del jove però experimentat fotògraf Leandro Albero Parra. Els textos són poesies d’Andrea Parra Samper, i el disseny és de Malena Ramírez. Amb total normalitat, continuen els dies 7 i 8 de març els diferents actes que conformen la celebració del Mig Any Fester. Malgrat les notícies, ningú anticipa el que està a punt de passar. Sense ser-ne conscients en eixe moment, el mig any es convertirà en una espècie de barrera entre la normalitat i el desastre. De fet, el Concert de Mig Any, previst per al 14 de març, ja no arriba a celebrar-se.

El Coronavirus ho contagia tot. El 14 de març, davant la imminent situació de crisi sanitària ocasionada pel coronavirus, el govern declara l’estat d’alarma i estableix mesures extraordinàries de contenció i suspensió de nombroses activitats i serveis. A Beneixama, lògicament, les primeres conseqüències no es fan esperar. En l’àmbit esportiu, es cancel·len totes les activitats de les escoles esportives, es tanca el Pavelló Municipal i s’ajorna la carrera ciclista de Sant Josep. En el terreny educatiu, s’acorda la suspensió de les classes de manera indefinida. En l’esfera cultural, es tanquen els diferents museus i l’agència de lectura i se suspenen totes les activitats, com la presentació del llibre de Pedro Amorós Un aire de extrañeza, que estava prevista per al dia 21 de març. A més, es tanquen tant la Llar del Pensionista com tots els Albergs Municipals. No obstant això, es mantenen, per la seua importància en aquests temps difícils, els serveis Menjar a casa i Ajuda a domicili. El poble de Beneixama queda, com la resta del territori, en total confinament. Sense una justificació de necessitat mèdica o motiu laboral no es pot eixir a la via pública. Tancats a casa, a penes arriba so de l’exterior. És un silenci estrany que, al marge d’algun cotxe i el tractor que desinfecta els carrers, només es trenca, a les 8 de la vesprada, als balcons, amb els aplaudiments en homenatge als sanitaris que s’estan jugant la vida per salvar la nostra. Quan finalitzen els aplaudiments, alguns veïns animen a la gent posant música, una mica d’ànim perquè no s’estenga el descoratjament.

A la majoria de les cases, l’únic contacte amb l’exterior ve de la mà de la televisió, on els milers de contagiats i morts, inunden les notícies i ens encongeixen el cor. També, les xarxes socials es converteixen en l’únic vincle que ens queda amb familiars i amics. Per elles ens assabentem que, a part del virus, la solidaritat també es contagia en aquests dies. Alguns voluntaris del nostre poble estan construint viseres de protecció i moltes veïnes estan cosint mascaretes. Davant aquesta travessia en el desert d’esdeveniments a la nostra localitat, em veig en la impossibilitat de continuar exercint les meues tasques com a Cronista. Per tant, he de tancar amb aquesta pàgina, la pàgina de les cròniques d’aquest any. M’acomiade amb el desig de reprendre prompte la meua funció, perquè serà senyal que les coses van millor. Sens dubte, els moments que estem vivint, romandran impresos en les pàgines dels llibres d’història. •

GENT I POBLE

A la memòria dels meus amics Emilio Pons i Cosme Valdés

e colp i de sobte se n’han anat dos dels meus millors amics de Beneixama. Emilio va faltar el passat mes de setembre del 2019 i Cosme el passat mes d’abril. Poc més de mig any hi ha hagut de diferència. Emilio als 70 anys i Cosme als 71. Els dos, quintos meus. Emilio sense adonar-se que se n’anava i Cosme intuint que podia anar-se’n sense remei. Emilio patint el justet i Cosme envoltat dúns dies de sofriment i dissortadament confinats pel Covid-19. Els dos heu deixat dona, dos fills i néts. De segur que hauríeu fet un pla de vida, ho tindríeu tot ben organitzat per tal de complir-lo i és quan en aquests moments no ha pogut ser més inoportuna la vostra mort. Nérem molt amiguets des de xicotets i ho havíem seguit sent tota la vida. De xicotets vivíem a la part de dalt del poble i ens buscàvem sempre per a jugar al carrer i a casa de la iaia dÉmilio. Ell, encara que no vivia a Beneixama venia sempre a léstiu i per Pasqua. Però es sentí sempre beneixamut fins al final de la seua vida.

El dia 25 de maig de 2019 ens citàrem a Beneixama els quintos nascuts a lány 1949 per tal de celebrar l’aniversari dels 70 anys. Ho férem a casa dÉmilio i Mª Amparo. Casa, per cert, sempre oberta i a disposició de tots nosaltres. De segur que eixe dia ens miràvem els uns als altres intentant recompondre el pas del temps. Dintre de nosaltres, més dún pensaria: 70 anys, i no m´ho crec!, ara encetem el camí cap els vuitanta, però hi estarem tots? Ja no estaven entre nosaltres Maruja, la dona de Cristo, Amalia Hernández i Evaristo Molina. Dáquestes coses parlàvem precisament Cosme i jo, que ens asseguérem junts en el dinar. Comentàvem que, clar, tots voldríem arribar però que sabiem que més dún no arribaria a complir-los. I és que com deia el filòsof Séneca “Que locura es para el hombre

hacer planes para toda la vida, cuando ni siquiera está seguro del día de mañana”. Ningú podía imaginar que vosaltres dos seríeu els primers en encapçalar la llista dels que hi érem. Eixe dia Emilio i Maria Amparo actuaren de bons amfitrions, la taula preparada, els aperitius i el dinar excel·lents. Emilio, com sempre, ens va rebre a tots amb el somriure en la boca. En ell, el silenci i la mirada n’eren normalment les seues paraules . Cosme era més comunicatiu. Al llarg del dinar no parava de xarrar i li faltà temps per explicar-nos el pasteló que a l´estil de Beneixama havia fet per l’ocasió la seua dona Pepi. Des de feia un grapat d’anys desenvolupaven uns “hobbies”molt afins a la seua personalitat. Emilio era un enamorat de la numismàtica. Posseïa una gran col· lecció de monedes i, a més, un xicotet museu de botitjons de diferents estils. A Cosme li agradava molt la cuina. No de bades en distintes trobades de quintos es deixava vore la seua mà, però, a més, era un mestre de l’herbero. Coneixia fil per randa totes les herbes i combinacions per a fer-ne.

falten dos. Però em quedarà el record d’haver compartit la meua vida amb unes bones persones, amics d´amics i amigues, bons marits, treballadors, bons pares i bons iaios i mai oblidaré aquestes bondats de l’amistat que compartírem junts durant tota la nostra vida: els jocs de xiquets, les converses d’adolescents, els esmorzars de festes, les trobades de quintos, la complicitat que ens teníem i els afectes. M´ acomiade de vosaltres dedicant-vos aquest bell poema escocés que diu: “Puedes llorar porque se ha ido, o puedes sonreír porque ha vivido. Puedes cerrar los ojos y rezar para que vuelva, o puedes abrirlos i ver todo lo que ha dejado. Tu corazón puede estar vacío porque no lo puedes ver, o puede estar lleno del amor que compartiste. Puedes llorar, cerrar tu mente, sentir el vacío y dar la espalda, o puedes hacer lo que a él le gustaría: sonreír, abrir los ojos, amar y seguir.” DESCANSEU EN PAU. •

A hores d’ara em trobe com a tamboret sense potes. De les tres que hi érem, en

Manolo Pascual Berenguer

GENT I POBLE

Cuando abres el viejo baúl

inales de agosto y la mujer sabe que no lo puede posponer más. Apenas queda tiempo. El baúl es antiguo, de madera y hierro, herencia de familia. Es pesado, pero la tapa cede fácilmente al esfuerzo. Hay ropa de invierno pulcramente doblada, abrigos, bufandas, gruesas rebecas. Pero la mujer sabe que, bajo ella, hay chilabas, blusas de raso, diademas de lentejuelas. Y entrelazados con los tejidos y los velos de tul, aparecen recuerdos que creía ya olvidados. En cada pliegue de la ropa, en cada fleco, en cada delicado bordado, se esconde una imagen, un sonido, una voz, un beso. Cirios de longitud abrumadora, una chaqueta de vestir, una sonrisa. La impaciencia de llegar a tiempo a misa mayor. Raso y pasamanerías engarzando antiguas vivencias.

como si quisieran recuperar los cuerpos que albergaron. Es verdad que la infancia nunca vuelve, pero permanece para siempre agazapada en ese pantalón de raso de la talla cinco, que ha pasado de hermanos a hermanos y luego a primos.

—A quina hora ve el tio? —Com sempre, vora les dotze.

La vida sigue. La fiesta empieza a lo grande, como siempre, con música y campanas al vuelo, pero ella sabe que algún día seremos nosotros lo que susurremos palabras desde el fondo del baúl. Y presiente que serán palabras de esperanza. •

Y, efectivamente, el viajero llega en el autocar al que el pueblo llama la Conxa, cargado de sonrisas y fotos en blanco y negro. De nuevo los recuerdos emergen entre las colgaduras de balcón y los mantones de Manila. La mujer lo sabía de antemano: abrir el viejo baúl ha sido como abrir la caja de Pandora, ya no hay forma de cerrarla. Es darse de bruces con el abismo del pasado, donde los recuerdos permanecen desordenados pero diáfanos. Ya ha encontrado la capa bordada, la blusa con apliques de pasamanería, las babuchas verdes, y entre ellos, de nuevo, la memoria avivada de tantas cosas: el aperitivo en la mesa, la pelota de cocido, la toña. Y en torno a la mesa, ellos, los que ya no están y ahora susurran palabras de esperanza desde el fondo del baúl. El aire es intenso. Huele ya a pólvora, a sudor, a naftalina, a ilusión contenida y ansiada. La mujer coge aire y continúa rebuscando en el viejo baúl. Y encuentra sonrisas y lágrimas cosidas a cada pespunte. Las prendas cobran vida,

La mujer intenta cerrar el baúl pero no puede. las bisagras se resisten como si tuvieran vida propia. Las voces le hablan ahora de seguir adelante, sin mirar atrás, al compás de las marchas, moras o cristianas, que dentro de unos días llenarán las calles. Por fin, no sin esfuerzo, ha cerrado el baúl con profunda nostalgia. Las voces han callado de repente. Han vuelto a la cálida oscuridad de los recuerdos mientras la brisa cálida de finales de agosto agita las cortinas de cretona.

Amparo Puig Valdés. Abril de 2020

GENT I POBLE

Tío Chato

l día 24 de Marzo de 2020, nos dejó Juan Sanchís Sanz, más conocido por “El Chorricos”, era una gran persona, muy querido por todos, su familia, sus amigos y conocidos. Nacido en Beneixama, aunque de muy joven se marchó a Torrent donde se estableció y formó su familia, nunca ha dejado de lado sus raíces, su gente, viniendo siempre que podía a su pueblo a disfrutar tanto de sus fiestas como a cuidar de sus olivos fumándose un puro del terreno. Era una persona que por donde pasaba sembraba alegría y a todo el mundo sonreía. Nosotros, su familia, siempre lo tendremos en nuestros corazones y allá donde esté, seguro que los que estén con él serán un poco más felices. • Descanse en paz.

GENT I POBLE

Camino de Santiago, del Cardenal Payà.

or iniciativa de Federico Giménez Huerta, Presidente de la asociación del camino de Alicante, el cual puso toda su ilusión e interés en esta etapa del camino del Cardenal Payà, desde Banyeres de Mariola a Beneixama, que previamente señalizaron con sus correspondientes flechas amarillas, pero por cuestiones de salud no pudo venir, lo cual lo lamentamos todos, pero él en especial, puesto que tenía mucha ilusión. Vinieron en autobús de Alicante cincuenta peregrinos, más otros tantos de Beneixama, total más de cien, todos con la alegría y buena disposición que proporciona el ambiente que reina en el Camino, ya sea el tramo corto o el largo.

Llegamos a Banyeres de Mariola y nos estaban esperando muchas personas, entre ellos el Sr. Alcalde D. José Sempere, que nos atendieron con cariño y buenas maneras en la explanada del cementerio, obsequiándonos fuimos obsequiados con pastas, café y timonet, lo cual nos dio fuerzas para emprender los 13 Km que teníamos por delante. El Sr. Alcalde se incorporó a la etapa en compañía de todos nosotros llegando al albergue de la estación de Benejama, que, por gentileza de este Ayuntamiento, nos preparó Juan Carlos Valdés, concejal de cultura, un aperitivo con todos los detalles y buen hacer. Muchas gracias a los dos Ayuntamientos, por todos los detalles que tuvieron.

yeres, lo cual es una fortaleza de origen almozárabe, construido en el siglo XIII que se sitúa sobre un cerro a una altura de 830 metros de altitud sobre el nivel del mar, su elemento más significativo es su torre de homenaje de 17 m. Dentro del recinto existe un aljibe y una ermita, actualmente es sede del Museo Festero; el estado del Castillo es bastante bueno, fruto de una restauración realizada en las décadas setenta y ochenta.

Antes de emprender el camino hacia Benejama, visitamos el castillo de Ban-

Esta vía estuvo dando servicio entre los años 1884 y 1969, o sea 85 años y

El camino discurre por la antigua vía del tren chicharra, ahora denominado camino verde, el cual resulta un verdadero acierto, sin vehículos que puedan conllevar algún peligro para el caminante.

GENT I POBLE

que alcanzó a unir desde Cieza (Murcia) hasta Gandia (Valencia), pasando por los pueblos de Cieza, Jumilla, Villena, Biar, Beneixama, pedanía del Salze, Banyeres, Bocairent, Alfafara, Agres, Muro, Cocentaina, Alcoy, Lorcha y Gandía; el primer tramo se inauguró, entre Villena y Banyeres en el año 1884. Su velocidad media, tanto de la mercancía como en el tranvía de pasajeros era de unos 20 Km. por hora, lo cual para la época estaba muy bien, recuerdo que en la temporada de vendimia, cuando el tranvía subía la cuesta de Banyeres, a los jóvenes les daba tiempo de bajar, coger uvas y volver a subir. En este trayecto de Beneixama a Banyeres, el precio del billete era de 80 céntimos de peseta; pero el auge de la popularidad fue muy importante en la posguerra con el estraperlo.

descubrimiento de los restos de Santiago Apóstol. En Beneixama hemos tenido la suerte de tener este personaje relevante, protagonista y de especial relevancia del Camino de Santiago, el Eminentísimo Sr. D. Miguel Payà y Rico, que dispuso la realización de los trabajos de excavación arqueológica, discretamente enmascarados en el subsuelo de la catedral, tendentes a localizar los restos óseos del apóstol Santiago. D. Miguel Payà y Rico consiguió que previos los estudios científicos necesarios para garantizar su historicidad, al Papa León XIII, promulgase en 1885, la bula “Deus Omnipotens”, autentificadora de los restos mortales de Santiago el Mayor encontrados en Compostela, a raíz de lo

cual se derivó una exaltación del culto al Apóstol, especialmente a través del entonces ya más que milenario fenómeno de la peregrinación nacional, europea e incluso universal a su tumba, y es de suponer que sea gracias a este ilustre personaje, que se tenga tanta afición en Benejama a realizar el Camino de Santiago, ya que a todos los benejamenses nos resulta familiar y muy querido, por las muchas y valiosas cosas que logró en nuestro pueblo. La comida fue el final de esta exitosa marcha, con agradecimiento a todos, especialmente a D. Federico Ramirez Huerta, Impulsor de esta etapa.•

Jose Payà Valdés

Una vez cerrada la línea, se desmontaron la mayor parte de los puentes, raíles y traviesas, y a partir del 2002, desde diversas asociaciones se comenzó a presionar para recuperar este trayecto como sendero, conocido en la actualidad como vía verde, y es transitable a pie o en bicicleta en gran parte del que fuera antiguo trazado del chicharra. Llegamos al Albergue de la estación, que con todo detalle y cariño nos preparó Juan Carlos, Concejal de Cultura del Ayuntamiento de Beneixama, un aperitivo que lógicamente despachamos con ganas después de la larga caminata, haciéndonos la foto de grupo frente a la placa del Camino del Cardenal Payà y ratificando por unanimidad la proclamación de nuestro presidente en Benejama, D.Fernando Juan Alonso, persona muy afectiva, dispuesta y gran entusiasta del Camino, el cual ha demostrado en multitud de ocasiones su valía y colaboración. A la llegada al pueblo, visitamos la iglesia de San Juan Bautista, influidos todavía por el Camino del Cardenal Payà, y con las sabias explicaciones de D. Jose Limorti, cura párroco, que en la pila del bautismo donde preside un busto del Cardenal, sobre la influencia que este tuvo en la Iglesia y el Pueblo; rematando estas sabias explicaciones a cargo de D. Jaime Pascual Sirera, sobre la influencia de este gran personaje en el

GENT I POBLE

Cada estiu torne a la mar

ot i que soc de secà i m’agrada perdre’m per camins i sendes i pujar i baixar llomes i barrancs, cada estiu torne a la mar. Sí, allí, als peus de l’esdentat Mondúver. I estarà encalmada, arrissada o enfurismada però ella, sempre, m’espera amb els braços ben oberts. Al llarg dels anys tots dos hem bastit llaços de complicitat. Jo li conte històries de terra endins: eixides i excursions que he anat fent al llarg de l’any, paratges nous que he descobert, racons que paga la pena visitar, cims on he pujat... i ella, sempre agraïda, em consola amb tota la llum als ulls. A més a més, en contemplar la ratlleta del blau, em transmet calma i serenor. I a la seua vora, com dos amants, festegem de cap a cap i mentre jo la contemple ella va acaronant-me els turmells. Així, de l’Auir estant, anem passant l’estiu, passejant amb gavines i corrioles. I de tant en tant, com vaixell que atansa el far, tots dos esguardem el Mondúver i el Montgó, serres que estan a l’aguait com dos gegants mirant al mar. I quan ja no és cassola en forn, que només en queda una brasa i l’Alt de la Safor va vestint-se amb un barret, em done el darrer bany. És llavors quan guardem els nostres secrets en un flascó i ens

acomiadem, tot desitjant-nos sort per tornar-nos a veure. La mar, ai la mar, en tinc molts bons i dolços records, però també amargs com la fel. I és que tots no som pescadors, només ells la coneixen bé. Per això, malgrat que el cel estiga atavellat o ras com un ull de peix, que la lluna brille embarbada, ajaguda, girada o porte rogle; que el vent bufe de terra o vinga de popa o de proa, els pescadors, molt d’hora, ixen a la mar desitjant vent i vela i mai no perdre la tramuntana de vista. Aniran mar endins, allà al blau, navegant vers la ratlleta i volent la mar i les arenes. I saben que la mar els vol valents, sí, qui no s’arrisca no passa la mar però aniran alerta, no els tire el rall! Saben que quan brama és perquè demana i és llavors que no vol homes, que als qui ofega sempre torna. I efectivament, tota pesca té el seu art però ells saben que temps al peix que ell picarà, tot i haver d’anar allà lluny, on diuen que brama la tonyina. Per tornar a port, buit o carregat, el gat vell sap molt bé que allí on té el nas ha de posar el cul. Dues fotografies relacionades amb la mar tinc gravades en el record, dos moments de la meua infantesa que de ve-

gades es passegen pels meus somnis. La primera, segurament l’estiu de 1962, quan els meus pares em van portar a Benidorm en una excursió organitzada per la Tuna del poble. Degué ser la primera vegada que jo veuria la mar, i hauria de tindre entre cinc i sis anys. La fotografia és un record impagable, de segur que els reconeixereu a tots. D’esquerra a dreta tenim: Desiderio López i la seua filla Amparo. Tot seguit tres tunos: Pepe Sarrió tocant la bandúrria, al seu costat amb la guitarra Juan Luna (Pinxiules), i tombat al terra amb la pandereta Daniel Conca (Nenico). Després ma mare, Fina Sirera, que em té a mi al braç. Al meu costat Angeles (la Pitata), després Pepica (la Molinera) i al seu costat Magdalena (la Pitata). Al darrere de Pepica hi ha un home que jo no sé qui és (podria ser Pepe Mas?). La fotografia està feta des del Mirador del Castell, que està sobre el tossal d’Alfalig o Canfali. Aquest tossalet divideix la platja de Llevant i la de Ponent. Just al darrere de Sarrió s’hi veu la Punta del Moro, i la muntanya que veiem al fons és la Serra Gelada. I la segona, estiu de 1968, és amb els companys i amics de classe. Fou una excursió de fi de curs que organitzaren els mestres de l’escola, i per haver acabat l’Educació Primària. El lloc crec que torna a ser Benidorm. En primer plànol Pedro Sanz (Peritxe), jo i Ginés Iborra (un dels fills de Fedora). Al darrere, quasi no s’hi veu, crec que és Francisco Torres i el xiquet del costat podria ser Pedro Vañó. D’aquesta excursió tinc un record gravat d’aquells que et deixen petjada per sempre més. Algunes vegades, i xarrant amb l’amic Ximo Hernández, ha eixit a la conversa. I és que, en aquells anys, que l’escola et portés d’excursió a la platja era tot un luxe, molt poques vegades eixíem del poble. La mar ens emocionava, quina alegria eixir de les quatre parets de l’escola, encara que fos per un dia. Llavors Benidorm encara era, com aquell que diu, un poble, amb un turisme sostenible i un valencià viu. Un plaer passejar per l’arena de Llevant o banyar-se al Racó

GENT I POBLE

de l’Oix. El dia anava sent més que perfecte: banys, jocs, castells de sorra...però de sobte tot va canviar quan un “goto de agua” vaig demanar. Ja us podeu imaginar la vergonya que hi vaig passar en aquell maleït quiosc, i les burles i conyetes dels amics i companys que vaig haver d’aguantar. Fou sens dubte la meu primera fiblada pel que respecta a la discriminació lingüística, d’aqueixes que et deixen senyal i rastre. Vist des d’ara em recorda la cançó “El Tio Canya” d’Al Tall, recordeu què diu? Però també em fa reflexionar que, 52 anys després, a casa nostra continuem patint discriminacions per parlar la nostra llengua. Quan anem a un judici, en els centres sanitaris i en l’administració, per les forces de seguretat, als mitjans de comunicació... Sí, aquell got d’aigua em calmà la set, la xafogor asfixiant d’aquell migdia estiuenc, però inflamà el meu orgull per sempre més. Aquella excursió escolar, que sovint he recordat, em menà per dreceres cercant la identitat. Un altre fet, relacionat amb la mar, va marcar la meua infantesa: la pèrdua d’un amic i company de classe. Però no solament la meua, sinó també la de la resta d’alumnes i mestres de l’escola. Un malaurat accident que trasbalsà una

família i tot un poble. La mar, que quan més en té més brama, s’emportà un 21 de juliol d’aquell estiu de 1968 el jove Francisco Torres. Tanque els ulls i encara veig tot un poble de dol, compungit i plorant tan injusta mort. Deu anys, només tenia déu anys. Torres, a la vora voreta Torres, i castells de sorra a la vora voreta, bassals d’aigua, jocs i capbussons. Ones que van i venen i tota la llum als ulls. I de sobte l’enfurida mar, gairebé d’amagat i amb traïdoria, et va llevar la vida aquell dolorós juliol, estiu del seixanta-vuit. L’escola es vestí de dol i tot el poble et va plorar. Costà omplir aquell buit gravat per sempre més, com un dolorós esgarrany en la nostra infantesa. En aquell temps esquinçat, clavillat com una magrana, fosc com una gola de llop

i robat a colps i bastonades per messiànics salvapàtries: d’uniforme, camisa blava o sotana. Torres, i castells de sorra a la vora voreta. Ones que van i venen i tota la llum als ulls. I és que el mar, com diu l’escriptor Alessandro Baricco, “encanta, el mar mata, commou, esglaia, també fa riure, de vegades desapareix, de tant en tant es disfressa de llac, o bé construeix tempestes, devora naus, regala riqueses, no dóna respostes, és savi, és dolç, és potent, és imprevisible. Però, sobretot, el mar ens crida”. Efectivament, tot això i molt més és el mar i a mi també em crida, cada estiu. Per això hi torne amb gran alegria, però també amb un gran respecte. Sí, allí, als peus de l’esdentat Mondúver. •

Vicent Luna i Sirera Alcoi, maig 2020

GENT I POBLE

Ensenyar en temps de Corona Virus

ue l’aparició del corona virus ha implicat un canvi ben radical a les nostres vides és (o hauria de ser) tan obvi que no caldria ni esmentar-ho. Les circumstàncies excepcionals que han suposat per a tots (professorat, alumnes, famílies...) l’aparició del coronavirus, ha fet que ens hàgem hagut de replantejar, en molts casos, la manera d’abordar la nostra docència com a professionals que som de l’educació. Els primers dies de saber que a la Xina hi havia aquesta infecció, potser no en féiem massa cas. Wuhan ens quedava massa lluny per pensar que això ens podia arribar a nosaltres. Però ens va arribar com un malson. De primeres no sabíem què faríem, si ens hauríem de quedar a casa o si continuaríem fent classe a l’institut. I en un parell de dies es va declarar el confinament i l’institut va quedar lluny, i ens havíem tancar a casa per tal de mirar que el virus que venia no ens afectara tant com es pensava. I era una mica paradoxal haver de lligar unes maneres de fer noves amb unes informacions primerenques que li havien llevat importància (“és com una grip, quasi no es nota...”) a un virus que en tenia, i molta. Vull pensar que va ser per falta d’informació i no per enganyar el conjunt de la població per motivacions polítiques. Vam haver de canviar de cap i de nou la planificació de les activitats setmanals i l’explicació i la correcció de totes les tasques proposades. I tot això d’avui per a demà, i amb la preparació digital que cadascú tenia, en fóra molta o poca. En un principi, ni tot l’alumnat tenia un accés adient a la xarxa ni les eines disposades per la Conselleria (Itaca, Web família, Aules...) estaven preparades per a absorbir, d’un dia per a un altre, el volum de persones connectades i el seu ús. En poc més de tres dies es van crear díhuit mil aules virtuals noves a tot el

País Valencià, i el sistema va col·lapsar ràpidament. Com que en molts casos el sistema fallava, ni nosaltres podíem disposar de les eines ni el nostre alumnat podia accedir-hi de manera adequada. Vam haver de fer mans i mànigues per tal d’atendre les demandes educatives que el nostre alumnat requeria a l’hora que continuàvem amb la nostra tasca docent. Van ser uns moments durs enmig de la incertesa d’un virus del qual només en coneixíem el nom i poca cosa més de seriosa, i un munt de rumors contradictoris. L’única certesa: havíem d’estar tots tancats a casa i, per tant, lluny dels nostres centres educatius i del material humà que configura la seua raó de ser. Vam fer conforme vam poder, conscients que, no hi havia més remei que esperar les millores de la xarxa i de les mesures que la Conselleria havia posat al nostre abast per tal que tot funcionara de la millor manera possible. Cal dir que en un temps rècord, les eines informàtiques a l’abast del professorat i l’alumnat (augment de la velocitat d’ús d’Aules i Ítaca, lliurament de tauletes a l’alumnat que no disposava d’accés adequat a la xarxa) van millorar molt i molt i això ens va facilitar la feina diària. Però tot plegat no era prou. A mesura que el temps de confinament va anar avançant, es van fer més paleses les mancances que, com a docents, teníem: el mite dels “nadius digitals” i els “immigrants digitals” calia revisar-lo. Ni nosaltres, com a persones que havíem arribat a la societat digital érem tan dolents, en general, ni els nostres alumnes, que havien nascut ja enmig d’aquesta mena de societat, eren tan destres que no tingueren problemes a l’hora de realitzar determinades tasques. Paral·lelament a la nostra feina, anàvem coneixent una mica com anava

afectant el confinament i les primeres mostres de la crisi de maneres diverses: famílies que portaven bé el confinament i s’havien organitzat de manera que ara tenien més temps de gaudir de tots plegats; famílies que no se suportaven; pares i mares que anaven perdent la feina o la poca que tenien no els permetia viure de manera correcta... mil i un casos diferents que t’arribaven a través del contacte de la xarxa entre planificacions, correccions i entrevistes telefòniques. I el curs anava passant mentre apareixien notícies contradictòries pel que feia al tractament i la contenció de la malaltia a les diverses comunitats autònomes i als països més o menys pròxims. I no tornàvem als centres educatius, ni quasi podíem veure els nostres veïns, tancats com estàvem amb pany i forrellat pel confinament. A poc a poc, la finestra de l’ordinador, del mòbil o la tauleta va esdevenir l’única manera efectiva de comunicar-nos amb els nostres alumnes i les seues famílies. Tots, professorat, famílies i alumnat vam anar aprenent a familiaritzar-nos amb l’ensenyament a distància de manera que un dels efectes d’aquesta pandèmia, si més no en l’àmbit educatiu, ha suposat un salt endavant pel que fa a l’ensenyament a distància i a la digitalització dels mitjans educatius que, ben possiblement, hauria tardat encara bastants anys a esdevenir-se. El fet d’ensenyar a distància també ha suposat un repte per a les persones que ens dediquem a l’ensenyament perquè hem hagut d’aprendre a mesurar les feines i les tasques que proposàvem al nostre alumnat de manera que, si en un principi potser en programàvem massa, a poc a poc vam anar ponderant el volum de feina amb la diferència en la manera d’explicar i d’ensenyar. Cal remarcar que la preparació de les classes a distància necessita d’un temps previ

GENT I POBLE

per part del professorat que no el que fas a l’aula en directe. Has de preveure, per exemple, graus de dificultat de les activitats en funció de cada grup d’alumnes i, moltes vegades quasi individualment. Per no parlar d’aquells alumnes que, per raons ben diverses, necessiten una atenció personalitzada habitualment, i la pandèmia ens ha allunyat d’ells i només la tecnologia ens permetia acostar-nos-hi. El fet d’estar lluny de les aules ha fet que haguérem de refer de dalt a baix totes les programacions d’aula perquè era impensable poder explicar i fer de la mateixa manera que teníem previst inicialment. Però és clar que una programació que a l’aula pots fer i variar en un moment, si és el cas, des de casa i a distància suposa una complicació afegida de difícil solució. Els pares no són mestres i cal pensar que moltes mares i pares devien trobar-se amb moltes dificultats a l’hora d’assumir la tasca d’ajudar els fills i filles a seguir les classes des de casa. Com també per part del nostre alumnat. Tanmateix, cal pensar que tot el que hem aprés de l’ensenyament a distància i les eines tecnològiques de què disposem ens ajudaran en d’altres situacions complicades que potser vindran. L’aprenentatge digital ha vingut per a quedar-se i no hem de pensar a negligir-lo. Hem de tindre’l com una eina més d’ajuda en la nostra tasca com a docents. Fotografia Autor: Andrea Parra Samper. Per no parlar dels joves, dels adolescents, acusats de ser uns transmissors asimptomàtics, tancats a casa en un moment de les seues vides en què més necessiten relacionar-se els uns amb els altres. I sempre posat l’ull sobre elles i ells. També es veritat que algunes persones han actuat de manera irresponsable sense complir els requeriments de distància social i mascaretes, però crec que socialment se’ls va estigmatitzar. No sabem encara de quina manera els pot haver afectat aquest temps de confinament i les noves formes de relacionar-se, de relacionar-nos. I no dic res dels menuts de les escoles i les primeres edats d’ensenyament. De tot plegat, em queda la certesa que els nostres centres educatius i la nostra feina com a ensenyants no són res sense els nostres alumnes i les nostres

famílies. Ens necessitem mútuament. La presència i la convivència en un centre educatiu entre l’alumnat i el professorat i les sinèrgies que s’hi produeixen, junt amb la col·laboració constructiva de les famílies i els ajuntaments milloren l’aprenentatge i la formació humana dels nostres alumnes. Aquesta pandèmia ens hauria de fer reflexionar a tots sobre què ensenyem, com ensenyem i de quina manera afecta la nostra tasca docent a les persones que tenim al nostre càrrec. Si perdem de vista el factor humà i ens centrem únicament en la transmissió d’uns coneixements desconnectats de la realitat més immediata, no estarem fent bé la nostra tasca. Fóra desitjable que els horaris laborals de tots respectaren la conciliació familiar i laboral que ja es dóna a d’altres països europeus que ens

porten anys d’avantatge. L’extensió del teletreball i uns horaris més raonables serien beneficiosos per a tothom i els resultats acadèmics i productius segur que millorarien. Els nostres alumnes necessiten que les seues famílies els atenguen humanament i, també, acadèmicament, però això només es pot fer de manera efectiva si els horaris de feina dels pares són el suficientment flexibles perquè interferesquen el menys possible amb la vida familiar. Ben possiblement haurem de crear una nova societat més respectuosa amb el medi ambient, de manera que els éssers humans no siguem una plaga per a aquest planeta nostre. Des de casa, l’escola, els instituts, tenim l’obligació moral i ètica de fer-ho possible. • Un mestre

GENT I POBLE

Acta del Jurat de la trenta-quatre edició del concurs de poesia Poeta Pastor Aicart MODALITAT VALENCIÀ/CATALÀ

eunits, a l’Ajuntament de Beneixama, els membres de Jurat: Maria Conca, José Lozano, Àngela Sirera, Vicenta Tortosa, que hi actua com a secretària, amb absència de Maria Calvo i Francesc Sarrió, que han fet arribar les seues valoracions, després de constatar la qualitat literària dels 23 poemaris presentats,

ACORDEN: Concedir, per unanimitat, el premi de poesia Poeta Pastor 2019 al poemari El viatge de l’àvia, de Glòria Biosca, per la bona construcció dels versos, la coherència temàtica, la senzillesa en l’exposició i l’emotivitat que desprèn.

Beneixama, a 9 de novembre de 2019 Vicenta Tortosa (Secretària del Jurat)

El viatge de l’àvia E

PSEUDÒNIM: EUTERP

DÓNA’M LA MA

diferent, trobaries un camí tan Ningú s’esperava que í, cam se pes sen d’aigües glaçades i ma ni rellotges de temps, da ba rri d’a ra ho se sen d’efímera aparença. en un món particular, la teva saviesa Has perdut el rumb de . companyen dia rere dia t’a d sur i les cares de l’ab ta cos s que s’a Tot i la certesa del no-re s, nt, desconegut per tot ere dif í cam un t xin vas tei trar. en ràs ixa n segur m’hi de que serà teu i on de be dóna’m la clau No et quedis sola, àvia, a. n d’una nova existènci mó que ha d’obrir aquest

SOTA LA PLUJA

cords s el perfum dels re Sota la pluja trobarà iç. fel cia àn ria d’una inf i aquella olor d’aleg çant ràpid, an av ira bo de cs parra Veuràs de lluny els s iso gr tremig d’uns dies passant de llarg, en rxaran. que de ben segur ma or dels prats s la música, la fresc Sota la pluja sentirà humida. ria d’herba fresca i i aquella olor d’aleg pats, yin sentiments estri Malgrat t’acompan m llu el petit raig de veuràs un cop més brillar per a tu. a , foi co que tornarà,

GENT I POBLE

MEMÒRIA FUGISSERA

TEMPESTES D’ESTIU

T’has instal·lat en la buidor dels mots, que ja no juguen ni es barallen. Resten en un racó de casa mentre folls busquen els teus records, que es van allunyant imparables.

A través de la finestra oberta veig de lluny com s’atansen els núvols, acolorint les muntanyes de grisos brillants, mentre observes com avança la pluja lliscant avall per l’herba verda.

Res no pot aturar aquest viatge cap a terra desconeguda, només ens queda el ressò dels teus propis pensaments i una memòria que esdevé fugissera.

L’aigua arriba per foradar el silenci reivindicant tempestes d’estiu que tant t’agraden mirar, i el teu esguard serè l’observa plaent perquè l’entens i et reconforta.

MALSON

Cada gota rodola sense parar i se submergeix terra endins, no vol res més que trobar l’arrel i formar part d’aquest paisatge, per tornar a ser llavor, vida i llibertat.

Demà potser tornaràs a ser tu i pensaré que tot segueix com abans, parlarem de la jovenesa, de l’avi, de quan cantaves i cosies. Tornarem a riure i creurem, un cop més, que tot ha estat un malson!

REPTE CONSTANT No escric a debades, és el meu cor que parla quan la boca no pot i ho faig recordant la teva tendresa i les teves paraules plenes de dolçor. La vida se’m presenta com un repte constant, a voltes sento que tot s’immobilitza i veig transcórrer els dies indiferents, però arriba aquell vent sobtat que giravolta la meva existència i em fa encarar amb valentia aquesta nova realitat.

POLS DE SILENCI Sovint em volten idees de mort i malaltia que es desplacen esfereïdes del pensament a la boca i retroben el sabor amarg d’una realitat inevitable de la que no podem defugir. La vellesa, impossible de vèncer, em porta al desfici de qui espera amb recança. Avui observo com t’abraces als teus records, mentre el viatge emprèn veloç camí. Les teves paraules es polvoritzen i m’esgarrifo de la buidor que s’atansa. Miro les teves mans i només hi veig engrunes de records. Pols de silenci d’un llarg viatge que esmicola el teu passat.

CAMINARÉ AMB TU Quan tot sembli fosc i trist, lluny i distant, trobaràs l’escalfor de la meva mà al teu costat, no caldrà dir què tens, què vols, ni on vas, jo sempre seré allà, perquè no vull res més que caminar amb tu, teixir il·lusions i cercar esperances, sense preguntes, sense condicions.

FINAL DE TRAJECTE Exhaust final de camí que tots haurem de recórrer per arribar al destí d’aquest llarg trajecte. El cor esmunyirà l’últim plany mentre els nostres records, les nostres vivències i tot allò que som, viatjaran cap al país de l’eternitat. I et miraràs les mans però no les veuràs, els peus, tampoc hi seran. Tantes coses trobaràs a faltar, tants canvis veuràs arribar, que fins i tot aquell silenci profund es tornarà, avui, bell cant de renaixença.

GENT I POBLE

Acta del Jurat de la trentena quarta edició del concurs de poesia “Poeta Pastor Aicart” MODALITAT CASTELLÀ Reunits a l’ajuntament de Beneixama els membres del jurat: Carmen Sanchis i Manel Amorós amb l’absència de José Isaías Richard, Maria Jose Paya, Andrea Parra y Teodoro Flores Carpio, que van enviar per correu la seua valoració dels poemes.

ACORDEN: Donar el premi de poesia Poeta Pastor 2019 en la seua modalitat de castellà al poemari ”Vivencias”, de Jesús G. Moreda Gamundi, premi dotat amb 500 € i trofeu.

Beneixama, a 11 de novembre de 2019 Carmen Sanchis Puig Presidenta

VIVENCIAS

PSEUDÓNIMO: JULIO ABRIL He bajado a la calle. Todo es calma y vacío. Todo es pausa y silencio. Ni las hojas se mueven. Ni los pájaros cantan. El viento vago aguarda allende las veletas. El sol se desentume y acaricia los vidrios de los escaparates. Se desgarran los velos que cubrieron la noche. Ninguna nube mancha los azules del cielo. Ninguna sombra arrastra cuerpos por el asfalto. Ningún latido surca las venas de neón manchadas de desidia. Las persianas bajadas. Detrás, los sueños duermen y el tiempo teje olvidos con que vestir la vida y desnudar la muerte. Paseo por las calles. Todo sigue silente. Caligrafías torpes de tintes harapientos se aferran a los muros escupiendo su rabia pueril y su ignorancia en demanda de asilo. Apaleadas, lloran de hambre las papeleras. Los ojos apagados de las farolas miran las pisadas del óxido sobre la soledad clavada en las aceras. Los hilos de la luz ponen rejas al mundo y amarran las fachadas. Repican los relojes. La pereza se asoma. La codicia se pone su uniforme de diario y brota la ambición plantada en las macetas.

Nadie nos enseña a vivir. No existen libros para eso ni se imparten cursos ni másteres. Aprendemos a base de tropiezos y de caídas, a base de fracasos y de golpes, pero nadie nos enseña a levantarnos después ni a suturar nuestras heridas.

Nadie nos enseña a llorar y a secarnos las lágrimas para seguir viendo el camino. Nos habitúan a cruzar por puentes y a pisar alfombras mullidas. Pero nadie nos acostumbra a vadear los ríos ni a transitar con los pies descalzos por pedregales. Nadie nos enseña a pedir perdón ni a perdonar; Tampoco que el valor de las cosas, en ocasiones, no coincide con su precio prestado en almoneda. Nos dejan crecer creyendo que los mares no cubren, que conseguiremos la luna con solo pedirla, que podemos volar sin alas y andar sobre el agua. Nos hacen crecer sin raíces y sin nidos, envueltos de algodones, mecidos por caprichos y desvaríos de cera y guiados por estrellas fluorescentes. Nos exprimen la inocencia para abocarla al cieno mientras enjambres de moscas pacen en la mirada desdeñosa de las orquídeas. No nos preparan para nadar a contracorriente ni para soportar adversidades ni para recibir un no ni para ver a los demás felices. Soñamos sueños ajenos que flotan en el polvo y escribimos al dictado con lápices sin punta. Nos extraviamos en medio de excesos y fulgores. Nos cuesta descender del pedestal al que nuestra soberbia nos aúpa y aceptar que somos arena con la que juguetea el viento. Nos cuesta recalificar nuestras noches vacías y descoser nuestros errores. Cabalgamos por páramos nevados

GENT I POBLE

buscando soles que calienten y cobijos contra los embates del temporal. No nos enseñan a vivir ni tampoco a morir y escondemos la muerte entre cenizas y bajo coronas de olvido. Ilusos, le damos la espalda pensando que si la ignoramos pasará de largo sin querer darnos cuenta que Caronte va, como sombra, a nuestro lado remando su barca.

He levantado la persiana. Está lloviendo fuera. Hilos de agua se descuelgan remisamente por los vidrios de mi ventana. Las farolas, todavía encendidas. Un tenue y líquido visillo envuelve su luz amarilla. El cielo, sobre los tejados, gris, casi negro, como mi ánimo. Un pájaro se posa en el alféizar, junto al geranio rojo. Algunos de sus pétalos han caído en la tierra. Los coches pasan agitando sus limpiaparabrisas y salpican a la gente que corre oculta bajo los paraguas sorteando los charcos y su prisa. Acerco mi boca al cristal y lo lleno de vaho. Con mi dedo dibujo un corazón y espero a que las gotas lo deshagan. Está lloviendo fuera y también dentro de mi alma. Pero mi alma no lleva chubasquero.

He vuelto a respirar la fragancia de los saúcos, a cortar rosas y celindas, a dibujar caminos en el humo y a llenar de colores los pliegues de mis ecos. He vuelto a perseguir los sueños de la lluvia de convertirse en charcos y a borrar nubes en mi alma y ausencias en mi techo. Dicen que recordar es volver a vivir mas no es posible desandar lo vivido ni desclavar la escarcha de nuestro frío. He vuelto a vestirme la ropa de la nostalgia y a leer los poemas que escribió mi desasosiego. He querido pisar de nuevo las huellas que dejé en la arena. Han desaparecido; las han arrastrado el mar y el viento. He vuelto a bañarme en el río, a recorrer las calles, y me he cruzado con la gente. Todo parece igual pero nada es lo mismo; todo ha cambiado. El agua no es aquella agua y no conozco a las personas. Tampoco nosotros somos los mismos, también hemos cambiado aunque no nos hayamos dado cuenta.

Dicen que recordar es volver a vivir y una vez más, he vuelto a libar la memoria de mis años de niño distorsionada por el tiempo y la añoranza. Los recuerdos son selectivos y caprichosos y hacen aflorar en la nieve amapolas y mariposas o confinan en el olvido las penumbras que recorrieron un ayer del que solo quedan cenizas frías y que quizás no fuera tan feliz como ahora lo imaginamos. He regresado a mi pasado flanqueado de chopos y oliveras, a aquellos paisajes sedientos donde se incrustan mis raíces y donde crecen los vacíos y las enredaderas del silencio.

GENT I POBLE

Dades meteorològiques de l’any 2019 Mesos

T.Max.

T.Min

Mitja

Pluja

Gener

20º

-6.2º

7.3º

Febrer

27º

-4.7º

9.8º

2.3

Març

26.7º

0º

12.2º

10.5

Abril

27.5º

1.7º

13.2º

186.4

Maig

31.7º

5º

17.7º

4.1

Juny

39.7º

9.5º

22.4º

Juliol

39.7º

15.7º

26.8º

1.3

Agost

41.2º

12.7º

26.4º

17.4

Setembre

34.7º

12.7º

22.2º

118.1

Octubre

32º

5.5º

17.7º

Novembre

24º

-1º

11.7º

Desembre

21.7º

-0.5º

10.6º

59.1

16.5º

46 dies

457.4 l/m2

* Temperatura més baixa: -6.2º el 11 de gener. * Temperatura més elevada: 41.2º el 9 d´agost. * Temperatura mitjana: 16.5º. * Pluja mesurada en un sol dia: 73 l/m2, el 21 d´abril.

Neu

Pedra

Tronada

Boira

Rosada

Gel

0 dies

2 dies

11 dies

10 dies

30 dies

18 dies

DADES ASTRONÒMIQUES DE L´ANY 2019 * Arribada de la tardor, el 22 de setembre a les 13h.31m. * Arribada de l´hivern, el 21 de desembre, a les 10h.02m. * Distància mínima al Sol, el 3 de gener 147.091.473 km. * Distància màxima al Sol, el 4 de juliol 152.095.287 km.

GENT I POBLE

Memoria de la Secretaría Municipal 2019 – 2020

I – RÉGIMEN DE SESIONES (2019) - El Ayuntamiento Pleno celebró 5 sesiones ordinarias y 8 extraordinarias. - La Junta de Gobierno Local celebró 20 sesiones ordinarias y 5 extraordinarias. También cabe destacar las numerosas reuniones informativas celebradas por las distintas Comisiones y Concejalías. Decretos y Resoluciones de la Alcaldía............................... 219

2.2. LICENCIAS DE APERTURA (2019) Comunicaciones Ambientales (actividades inócuas)..............3 Licencias Ambientales (actividades calificadas).....................1 Cambios de titularidad de actividad........................................5 2.3. OTRAS LICENCIAS URBANÍSTICAS (2019) De ocupación y uso (cédulas de habitabilidad).....................22 De segregaciones....................................................................4 2.4. CORRESPONDENCIA (2019) Entradas (recibidas por el Ayuntamiento)........................ 2.885 Salidas (emitidas por el Ayuntamiento)........................... 1.362

II – SERVICIOS MUNICIPALES 2.1. LICENCIAS SOBRE CONSTRUCCIONES Y OBRAS (2019) Construcción y rehabilitación de viviendas.............................7 Construcción de naves, locales e industriales........................3 Obras menores, reformas y mejoras....................................65

III – PRESUPUESTO MUNICIPAL 2020 (Clasificación económica)

ESTADO DE GASTOS Denominación

Importe €

Gastos de personal

499.218,05

Gastos de bienes corrientes y servicios

643.374,00

III

Gastos financieros

1.000,00

Transferencias corrientes

186.910,00

Fondo de contingencia y otros imprevistos

30.423,00

Inversiones reales

21.000,00

VII

Transferencias de capital

0,00

Variación de pasivos financieros

0,00

Capítulos A) OPERACIONES CORRIENTES

B) OPERACIONES DE CAPITAL

TOTAL PRESUPUESTO DE GASTOS. . . .

1.381.925,05

ESTADO DE INGRESOS A) OPERACIONES CORRIENTES I

Impuestos directos

692.671,76

Impuestos indirectos

19.001,00

III

Tasas, precios públicos y otros ingresos

265.602,29

Transferencias corrientes

393.850,00

Ingresos patrimoniales

10.800,00

Enajenación de inversiones reales

0,00

VII

Transferencias de capital

0,00

VIII

Variación de activos financieros

0,00

Variación de pasivos financieros

0,00

B) OPERACIONES DE CAPITAL

TOTAL PRESUPUESTO DE INGRESOS. . . .

1.381.925,05

GENT I POBLE

ESTADO DE GASTOS (clasificación por Programas) 011

Deuda Pública

1.000,00

132

Seguridad y Orden Público

59.241,10

133

Ordenación del Tráfico y del Estacionamiento

1.200,00

135

Protección Civil

3.000,00

136

Servicio de Prevención y Extinción de Incendios

9.000,00

151

Urbanismo

42.486,61

1522

Conservación y Rehabilitación de la Edificación

6.200,00

1532

Pavimentación de Vías Públicas

19.500,00

160

Alcantarillado

4.000,00

161

Abastecimiento domiciliario de agua

5.206,00

1621

Recogida de Residuos

60.000,00

1622

Gestión de Residuos sólidos urbanos

70.800,00

165

Alumbrado público

51.500,00

170

Administración General del Medio Ambiente

15.000,00

221

Otras Prestaciones Económicas a favor de Empleados

4.600,00

231

Asistencia Social Primaria

23.300,00

241

Fomento del Empleo

4.050,00

311

Protección de la Salubridad Pública

6.806,00

323

Funcionamiento de Centros de Enseñanza preescolar, Primaria y E.E.

28.370,10

330

Administración General de Cultura

5.000,00

3321

Bibliotecas Públicas

10.300,00

334

Promoción Cultural

58.550,00

3371

Instalaciones de Ocupación del Tiempo Libre

23.800,00

338

Fiestas Populares y Festejos

105.200,00

341

Promoción y Fomento del Deporte

41.650,00

342

Instalaciones Deportivas

38.650,00

414

Desarrollo Rural

5.000,00

430

Admón. General de Comercio, Turismo y Pymes

38.674,84

432

Información y promoción turística

2.310,00

912

Órganos de Gobierno

71.286,36

920

Administración General

505.821,04

929

Imprevistos y funciones no clasificadas

30.423,00

932

Gestión del Sistema Tributario

30.000,00

TOTAL GENERAL

1.381.925,05

GENT I POBLE

IV.- PARQUE DE VEHÍCULOS al 1 de Enero de 2020: Camiones.................................................................................9 Furgonetas........................................................................... 181 Turismos........................................................................... 1.038 Motos.................................................................................... 130 Ciclomotores........................................................................ 143 Tractores.............................................................................. 120 Remolques........................................................................... 107 TOTAL VEHÍCULOS...........................................................1.728 V.- POBLACIÓN OFICIAL: Vigente para 2019.............................................................1.721 VI.- JUZGADO DE PAZ Y REGISTRO CIVIL: 6.1.: Movimiento del Juzgado, año 2019 Actos de Conciliación...............................................................2 Juicios de Faltas...................................................................... Expedientes de Traslado de nacimiento..................................1 Expedientes de rectificación de errores.................................. Expedientes de cambio de nombre......................................... -

Expedientes de matrimonios civiles........................................8 Expedientes de solicitud de nacionalidad............................... Exhortos y Cartas-Ordenes cumplimentados..................... 170 6.2.: Movimiento del Registro Civil, año 2019 Inscripciones Principales: De Nacimientos.....................................................................18 De Matrimonios.....................................................................11 De Defunciones......................................................................10 Inscripciones Marginales.......................................................63 Certificaciones expedidas.................................................... 190 De nacimientos......................................................................69 De matrimonios.....................................................................25 De defunciones......................................................................60 De nacimientos para D.N.I.......................................................8 Fes de vida.............................................................................28 Beneixama, Julio de 2020. El Alcalde: Vicente Ibáñez Cruz La Jueza de Paz: Mª Dolores Salamanca López El Secretario: Jesús Benavent Pons El Secretario: Miguel Lozano Micó

ASSOCIACIONS 92

Autor: Blai Vanyó Vicedo, Posta de Sol. 93

ASSOCIACIONS

AMPA

nguany em dirigisc, com a presidenta de l’AMPA, a tots els veïns de Beneixama des d’una publicació tan emblemàtica com és la revista de Festes. És una publicació important per a tots els beneixamuts i l’esperem amb impaciència quan arriba l´agost. És un regal per a tots poder informar-nos dels esdeveniments que han tingut lloc al poble, recordar amb imatges allò que ens van oferir les festes passades i instruir-nos amb brillants articles sobre la història del nostre poble. Gràcies a l’ajuntament per fer-lo possible en un any tan complicat per a tots. Enguany és diferent per molts motius. En l’àmbit personal, vinc d’una capitania en la Filà de Cristians en la qual he participat amb els meus amics i amb la meua família, fent quedades, dinars, viatges ací i allà per a tancar aspectes de la festa... D’altra banda el Coronavirus que afecta el total de la població ha malbaratat plans de tota mena. Situacions totalment opostes. El COVID 19, com també és anomenat el virus, ha acabat amb el curs escolar mancant un trimestre. Aquest fet s’ha traduït també en inactivitat per a l’associació de mares i pares, ja que ha sigut impossible realitzar excursions, xarrades educatives, extraescolars i un munt d’activitats que inclouen fins i tot la Trobada d’escoles en valencià o la Fi de curs. Ens hem vist privats de la llibertat per a eixir al carrer, de jugar amb els nostres fills als parcs i de realitzar moltes activitats que mai pensaríem que ens serien vetades. Malgrat tot això, durant el començament del curs, l’AMPA va poder realitzar algunes activitats com per exemple la tradicional Pastorà i la Sant Silvestre que junt amb l’Ajuntament ve celebrant-se ja uns anys, la xarrada anual que ofereix Mila Torró als alumnes de 5é de primària sobre la menstruació i els canvis hormonals i

ASSOCIACIONS

la festa de carnestoltes amb la seua corresponent cercavila i el berenar al gimnàs del col·legi. Enguany, a més, havíem aconseguit començar el curs amb optatives de diferent índole com ball modern i peque-sport per als més menuts i robòtica i anglés per a xiquets de totes les edats. Esperem poder oferir-les de nou el pròxim curs. Ens hauria agradat que les circumstàncies foren diferents i poder haver fet tot el que estava previst per a aquest curs escolar, no obstant això hem de ser conseqüents amb les circumstàncies que ens ha tocat viure i aprofitar tot aquest temps de tancament a les nostres cases per a gaudir de les nostres famílies i passar cada moment amb els nostres fills. Des de l’Associació de Pares i Mares del CEIP Divina Aurora, ens solidaritzem amb totes aquelles famílies que estan passant o han passat un mal moment, tant econòmic com familiar, a causa de la situació d’emergència que ha causat el virus. També el nostre suport als capitans de les diferents Filaes, que amb tota la il·lusió estaven preparant els seus boatos, carrosses, vestits i altres coses necessàries malgrat la incertesa de si se celebrarien les festes o caldria suspendre-les.

Esperem de tot cor que el començament del curs i en general l’any vinent siguen millors en tots els aspectes i que recuperem, no sols la llibertat de reunir-nos amb les nostres persones volgudes, sinó també,

la normalitat del nostre treball i les nostres rutines tan necessàries en les nostres vides.• Aurora Calabuig Sarrió Presidenta de l´AMPA

ASSOCIACIONS

Total Superació per carretera, camins o senders ens crea una sensació agradable, i eixe contacte amb la natura, els companys i nosaltres mateixos és el que ens fa gaudir de la bicicleta. Els socis del CCBENEIXAMA i simpatitzants de la bicicleta coincidim en eixa sensació. Igual dona que ens desplacem en bici per anar a la feina, per fer un «recao», eixir a competir en una carrera o acabar el repte d’una marxa ciclista, tots tractem de viure les bones sensacions que ens produeix pedalejar.

ntrem a viure en una nova situació que ens porta el COVID19. Si l’any passat vam patir la pèrdua de part de la serra, enguany hem perdut part de la nostra llibertat per tal de protegir la nostra salut. Les persones hem buscat adaptacions per superar els problemes que ens crea aquesta situació i des del món del ciclisme no hem parat. A la bicicleta li hem adaptat «rodillos» per

continuar pedalejant i buscant la superació. Els socis del CCBENEIXAMA hem continuat pedalejant en casa amb els «rodillos», uns que ja els teníem i altres que han estat creatius i se’ls han fabricat per continuar actius. Eixir per a gaudir de la bicicleta potser és el fonament del CCBENEIXAMA. La bicicleta com a mitjà per desplaçar-se

La superació l’hem viscuda aquests darrers anys fent eixides tots els diumenges de l’any, ajuntant-se per celebrar la tradicional carrera de Sant Josep (ajornada enguany, però que recuperarem tan prompte com siga possible), la nova Clàssica de Beneixama en 2019 que esperem que torne, la Sant Silvestre ciclista en desembre, la Setmana Ciclista en estiu, la IV Bici-O en gener de 2020. Tot per tal de continuar promocionant eixes sensacions de vida que dóna el ciclisme. En les fotos que acompanyen l’article veureu cares d’alegria per poder rodar en bicicleta. Vos animem a participar, eixint en bicicleta per tots els llocs i comprovar que vos fa millorar la vostra salut que tant hem respectat des del confinament.

ASSOCIACIONS

En especial, vull felicitar l’esforç i la superació pel seu treball de Paco Castelló com a regidor d’esport en afavorir el ciclisme en Beneixama; càrrec de regidor que ha ocupat Marcel Sarrió, que ens deixa com a tresorer del club, i a qui hem d’agrair-li la seua implicació en el club i desitjar-li el millor com a regidor. Felicitar també als socis Julian Ferrero, pels pòdiums que està aconseguint en el MTB; a Xesco Castelló, per la nova etapa que comença dins del ciclisme de carretera en l’equip professional d’Israel “ISRAEL CYCLING ACADEMY “; i a Miguel Mataix, defensant la samarreta d’Espanya en el mundial de resistència a peu en Albi (França).

Per a finalitzar, el Club Ciclista Beneixama felicita el poble de Beneixama en les seues festes de moros i cristians de 2020, que encara que ens tocarà adaptar-les a la nova situació, segur que ens superarem. •

ASSOCIACIONS

Un any estrany

n any més, encara que un tant estrany, des de la revista/programa de festes i a requeriment de la comissió de redacció d’aquesta, volem donar a conèixer a tot el poble la nostra activitat al llarg del període que comprén des de l’emissió de l’anterior fins ara i que són els següents: El divendres 26 de juliol organitzàrem un viatge per als membres del cor i acompanyants per assistir a la tercera vetlada del 65é CERTAMEN INTERNACIONAL D’HAVANERES I POLIFONIA de Torrevella en la qual vam poder escoltar les actuacions del Cor Veu Llatina d’Itàlia, del Choeur Chantez a Dieu de Corea del Sud, de la coral Sharinghiming Singers dels EEUU i de la qual en vam tornar encantats.

Al setembre, cantàrem: la Missa Major del dia 8, els motets en les processons dels dies 8 i 9 i en la processó del trasllat de la imatge de la patrona a l’Església Parroquial (que va ser avançada a la vesprada del dia 5) tan sols cantàrem “La estrella de la mañana” a l’eixida de la Verge de l’Ermita i que, per cert, creiem que el canvi va ser tot un èxit atesa la gran afluència de públic de totes les edats.

El 8 d’agost, dia de la festivitat del Diví Salvador, i dins les festes patronals d’Alfafara, cantàrem la Missa Major a l’Església de la Transfiguració.

Foto de Mateo Belda El dia 4 d’octubre, dins la campanya de Concerts Intercanvi Coral de la FSMCV, oferírem a l’auditori municipal un concert junt a l’Agrupació Coral Bocairent. Foto de Llorenç Ferrero

Foto de Mateo Belda

ASSOCIACIONS

Foto d’Imma Albero

Al desembre, cantàrem el dia 8 la missa de la Immaculada Concepció, el dia 21 oferírem el tradicional concert de Nadal a l’auditori municipal, la nit del 24 de Nadal, com sempre, cantàrem la tradicional missa del gall i el dia 28, el grup de veus blanques (xiquetes) d’aquesta Societat Coral participà en el VIIIé festival Nadal Solidari, organitzat pel M.I. Ajuntament de Beneixama.

va exercir de Bisbe el nostre il·lustre paisà En Miguel Payà i Rico; fer una visita a la ciutat i al voltants de Conca. Aquest viatge s’ha ajornat per al 10 i 11 d’abril de 2021. Al juliol teníem prevista l’assistència a una de les vetlades del “66º CERTAMEN INTERNACIONAL DE HABANERAS Y POLIFONÍA” de Torrevella que també va ser suspesa i ajornada a juliol de 2021. També, i sense data concreta, teníem previst un intercanvi amb la Coral polifònica Cristóbal Pastor d’Onil dins la XVIIa campanya d’intercanvis musicals organitzada per la FSMCV que també va ser suspés. Quin any més estrany i especial! Des del 12 de març que vam fer l’últim assaig no hem pogut ajuntar-nos i això comporta un trencament en el ritme de l’activitat del cor, encara que el mestre ens va passar els àudios de les peces que estàvem assajant i, per altra banda, una desmotivació per a la major part dels components del cor.

Foto de Llorenç Ferrero Ja en 2020, per causa de la declaració de l’estat d’alarma per la pandèmia produïda pel COVID19, es va suspendre el concert “Nit de Boleros”, que enguany hagués complit el desé aniversari i, encara que no s’ha celebrat la festivitat, cantarem la missa major del dia del patró Sant Joan amb totes les mesures de seguretat corresponents. Per la nit, amb la Societat Musical La Pau farem el tradicional càntic de l’Aurora de manera virtual. Els dies 18 i 19 d’abril teníem programat un viatge a Conca per cantar la missa major del diumenge a la Catedral, on

I quina llàstima!, quantes activitats que s´han deixat de fer, no sols per la nostra part sinó en el conjunt de totes les associacions tant del poble com a nivell de la Comunitat; però, com el primer és la salut de les persones, no hi ha més que acceptar les coses com venen i a l’any que ve, o en poder-se, més i millor. Des d’aquestes línies un xicotet record i homenatge a totes aquelles persones que ens han deixat a causa d’aquesta maleïda pandèmia i, com no sabem si se celebraran les festes de moros i cristians en honor a la Divina Aurora, tan sols ens resta pregar-li que ens protegisca i ens lliure de tot mal. I per la nostra part, desitjar-los a tots molta salut. •

Societat Coral Beneixama

ASSOCIACIONS

Donants de sang

osiblemente todos tenemos la esperanza de que se borren del recuerdo estos casi cuatro meses de días tristes y nubes plomizas, y de que vuelva a abrirse una nueva época, aun contando con las restricciones monetarias y las deficiencias físicas que se avecinan. Recordaremos durante mucho tiempo, y quizá nunca lo olvidemos, por supuesto, a los muertos: a los que en cada familia han tenido que despedir y los que, aun no siendo nuestros familiares, han desaparecido tan trágicamente. Nos han tocado el corazón, nos han hecho vibrar de tristes sentimientos y, en nuestro fuero interno, hemos acompañado emocionalmente, en la soledad y en el dolor infinito, a sus familias. ¿Cómo es posible que en la época que vivimos, de tecnología maravillosa, de comodidad y abundancia social (aunque

100

no para todo el mundo, por desgracia), una enfermedad mortal haya invadido el mundo? ¡Por Dios, que no estamos en el s. XV! Sin embargo, pienso que no es momento de preguntarnos nada, de cuestionar nada, de reprobar nada, sino de trabajar juntos aportando lo que cada cual tenga: inteligencia, esfuerzo, generosidad… como nos han demostrado los trabajadores de nuestro país, empezando por los sanitarios. ¡Todos tan necesarios y cruciales en un hospital! Tantos han caído por falta de medios que deberíamos, como sociedad, estar avergonzados. Y entre todos los que han ayudado con su granito de arena, vosotros, mis queridos DONANTES. Eso es solidaridad. Habéis duplicado en la pasada convocatoria de abril vuestra donación anterior. Después de tanto tiempo sin salir de casa, sin contacto con vuestros amigos y familiares, sin hablar con casi

nadie, con preocupaciones personales… que os hayáis presentado 60 donantes en un pueblo como Benejama dice mucho de vuestra humanidad. Os agradecemos de verdad, de corazón, vuestra ayuda, así como al Ayuntamiento y al Maset de los Moros, donde se realizaron las extracciones para disponer de más espacio, porque desde el primer momento habéis estado ahí, sin cuestionar nada, apoyando en todo lo que hemos solicitado. Y personalmente, gracias también a todo el equipo de colaboradoras (Mª Tere, Vicen, Mª Carmen y Mª Ángeles) que contribuyen con su apoyo desde hace tantos años a que las donaciones en nuestro pueblo sigan adelante. Os doy las gracias y os deseo mucha suerte. • Armonía

ASSOCIACIONS

Grup de Muntanya

a ha passat un altre any i, si al programa de festes del 2019 vam haver de parlar de l’incendi de la nostra serra i com això ens havia fet patir, ara ens toca parlar del virus COVID-19 i de com aquest ens ha canviat un poc la vida a tots i totes.

pluges d’aquest any, les llavors estan començant a rebrotar. La muntanya una vegada més ens dóna, amb aquesta recuperació tan alentidora, una lliçó de vida. Nosaltres també superarem aquesta crisi humanitària i

l’any que ve tornarem amb més ganes de viure i compartir vivències amb els que ens envolten. Reprendrem aquelles activitats anul·lades durant l’any i també en gaudirem de noves. Salut i muntanya.

Com cada any el Grup de Muntanya de Beneixama havia previst fer un munt d’activitats com la Setmana Cultural de Muntanya o el ral·li infantil i que, a causa del virus, no s’han pogut portar a terme. Però, com que ens agrada ser positius volem destacar que sí que n’hem pogut fer d’altres com la visita a Pego o la marxa a la Sagra, la qual està convertint-se en un clàssic. També, s’han fet avanços en el refugi del grup, del qual tots podrem gaudir quan estiga completament acabat i aquesta situació haja passat. Allí podrem fer reunions, paelles, gatxamigues, passar caps de setmana amb amics i riure, respirar aire amb olor de romer, connectar amb la serra i recuperar el temps perdut en el confinament envoltats de l’entorn i la companyia que ens fa feliços. Per una altra banda, ens agradaria fer menció a la gran labor i dedicació de la Plataforma Replana Rest amb la serra. En som molts els que estem lluitant perquè es faça el més correcte per a la seua recuperació. I com es pot veure, gràcies al seu esforç i també a les

101

ASSOCIACIONS

Grup de Danses

assat l’estiu, arribem a les portes dels dies més esperats per als beneixamins i beneixamines, que enguany, de manera excepcional, haurem de viure des del recolliment, sense pólvora ni cercaviles, puix les circumstàncies

manen, i el benestar comú de tota la població ha de ser la nostra prioritat. Aprofitem aquesta publicació per fer balanç del nostre any, i agrair-vos al poble i visitants la vostra gratificant presència en tots els actes i encontres que programem.

Dissabte 1 de juny de 2019, el poble de Banyeres de Mariola ens va convidar al 15é Aplec de les Danses dels Pobles de la Serra Mariola. Els nostres veïns, que ja havien organitzat la quarta edició al 2008, ens van rebre molt amablement als pobles dels voltants, que mostràrem les nostres danses al so de la dolçaina i el tabal pels carrers del casc antic. Vam acabar la jornada amb el tradicional sopar i sarau al parc municipal de Villa Rosario. Durant els mesos d’estiu vam assajar al pati de les escoles velles, mentres preparàvem l’actuació de la Novena. Malauradament, el mateix “Dia de les Paelles” començava el temporal de gota freda anunciat dies abans, i vam haver de suspendre la dansà del primer dia de Novena, i vam ajornar la nostra actuació per al 20 de setembre. Un dia abans, l’últim dia del tradicional Novenari a la Mare de Déu, va tindre lloc la dansà popular davant de l’Ajuntament, i

102

ASSOCIACIONS

vam rebre de manera inesperada la visita de Fermín Pardo i Pardo; folklorista, músic i escriptor valencià, i gran expert en música tradicional valenciana, qui ha dut a terme un extens treball de recopilació del folklore per tot el nostre territori. Des d’ací li agraïm la seua inestimable presència, i queda convidat a acompanyar-nos en la resta d’activitats que realitzem durant l’any. Una vegada finalitzades les festes, mentre el poble anava buidant-se i tornant a la tranquil·la normalitat, nosaltres no vam baixar el ritme dels assajos, puix teníem programades tres actuacions al mes de novembre. La primera d’elles a Pedreguer (La Marina Alta), al XXIIIé Aplec de Danses celebrat el 9 de novembre a l’Espai Cultural de la població. Amb aquesta actuació conjunta, tornàvem al Grup de Danses de Pedreguer la visita que ens varen fer l’any passat durant la Novena. Quinze dies després, el 24 de novembre, ens vam desplaçar a la veïna població d’Alcoi, convidats pel Grup de Danses Carrascal, amb qui vam compartir actuació al vestíbul de l’Ajuntament, dintre del III Aplec de Danses celebrat en honor a Santa Cecília sota el títol “Compartint tradicions, fem germans”. Per últim, una setmana més tard, vam tancar el cicle d’actuacions fora del nostre poble a la Vila Joiosa. El 30 de novembre vam ballar i tocar al Teatre Auditori de la població, a la XXa Mostra de Danses Tradicionals i Populars de la Vila Joiosa, en una actuació conjunta amb el grup de danses local “Centener”. Com tots els anys, la Nit de Nadal, vam eixir pels carrers del poble a demanar l’asguinaldo, acompanyats d’amics del grup i veïns que se’ns anaven unint pel carrer. Feia goig vore tantes quadrilles de pares amb xiquets i jóvens pel carrer, amb panderetes i cascavells, mantenint viva aquesta tradició tan genuïna. Nosaltres, amb instruments de corda i percussió, vam cantar nadales populars valencianes i d’altres pròpies del poble, com “Baixen cantant i ballant” del mestre Vera, i “Adorar al Jesuset”, de la nostra veïna Norín Silvestre. Des d’ací agraïm a tots els que ens soleu acompanyar i a aquelles cases que tenen el gust de convidar-nos a passar una bona estona tots junts. Ja entrat l’any 2020, la televisió Intercomarcal ens va proposar realitzar una

103

ASSOCIACIONS

gravació sobre la història i indumentària del grup de danses. Així, aprofitant el 40é aniversari de la nostra formació, ens posàrem a treballar en un extens programa, que gravàrem el 14 i 15 de febrer, i quedà dividit en tres parts. La primera d’elles recopila la nostra trajectòria, activitats i publicacions dutes a terme durant aquestos 40 anys d’història. Mentre uns ballaven i assajaven,

els components més veterans feien un repàs d’aquest període i mostraren la indumentària inicial del grup de danses. La segona i tercera part constitueixen un reportatge sobre l’acurada mostra d’indumentària realitzada al Museu Poeta Pastor i Museu Etnogràfic, amb peces antigues conservades amb molta estima i d’altres reproduïdes. A l’emblemàtic Museu Poeta Pastor presen-

tàrem la indumentària pròpia dels dies de mudar i més festiva, mentre que al Museu Etnogràfic, tot aprofitant el marc de l’antic llavador, oferírem una mostra d’indumentària d’estiu i d’hivern, d’home i de dona, i també l’explicació de com col·locar correctament el mocador al cap dels homes. Des d’ací volem agrair a televisió Intercomarcal, i especialment a Joan Lluís i Ricarda, l’oportunitat oferida per mostrar l’extens treball dut a terme en aquests 40 anys de recorregut com a grup, i la nostra implicació en mantindre els costums i el folklore del nostre poble. També agraïm a l’Ajuntament la cessió dels espais per a fer les gravacions. Aquests programes els podeu veure a la nostra pàgina de Facebook (https://www.facebook. com/dansesbeneixama/), així com a la web d’Intercomarcal televisió. Unes setmanes després, recent finalitzats els actes del Mig Any, anaven succeint-se de manera accelerada les notícies sobre el SARS-CoV-2 vinent des d’Àsia, es va paralitzar tot tipus d’activitat prescindible, i per suposat, les reunions socials i festivitats. Passà-

104

ASSOCIACIONS

vem els dies aïllats a les nostres cases, però coneixedors que arribat el mes d’abril, havíem de celebrar la Xa edició de la Festa de l’Oli i el Vi, encara que fora des del confinament. Així, vam fer la nostra particular celebració als balcons i terrats del poble, vam enregistrar aquestes instantànies en un vídeo que compartírem per les xarxes socials. I va arribar el 30 d’abril, i seguíem tancats a les nostres cases. Era la Nit dels Majos, i nosaltres no ens podíem quedar sense la tradicional ronda; així que, amb la inestimable aportació del nostres versadors i l’equip de muntatge i edició, vam donar a conéixer aquesta nova versió, que a continuación reproduïm:

“Els Majos del Confinament” 1. Maig és benvingut si porta alegria que sobra tristor, i falta ens faria. Tra, lara lara la lara lara la lara lailero. Tra, lara lara la, lara lara la, lara lailo 2. Cantarem els majos, del confinament, sempre ací tancats, sense vore gent. Tra ....... 3. Tot el dia en “pijama” batí o camisó, només em pentine “pa” eixir al balcó. Tra.......

4. Cantem esta nit amb molta il·lusió, perque mai es perda esta tradició. Tra...... 5. Les coses senzilles tenen més valor, quan no ixes de casa per força major. Tra...... 6. Queda’t en ta casa llava’t bé les mans, no et toques la cara, ni et furgues el nas. Tra......

i tirarme un pet, enmig de la plaça. Tra....... 8. Quan açò s`acabe farem un dinar, ens abraçarem i podrem ballar. Tra....... JOTA Com un pardal dins la gàbia, tancats en casa estem tots, ara és quan em done compte, de “lo” lliure que era jo.

7. Que ganes que tinc d`eixir de ma casa Ens ho vam prendre amb bon humor, i cap a les huit de la vesprada, amb els balcons adornats, ens posàrem a cantar el maig. I fins ací la crònica del nostre intens i a la vegada gratificant any. A hores d’ara el 16é Aplec de les Danses dels Pobles de la Serra Mariola, que s’havia de celebrar a Castalla el 6 de juny, ha quedat suspés, i no saben com es desenvoluparà la resta del nostre calendari. Des del Grup de Danses de Beneixama vos transmetem la nostra força per a viure aquests dies tan assenyalats amb el millor dels ànims, donem gràcies per trobar-nos tots ací i amb la mirada posada en les desitjades festes del proper any. •

105

ASSOCIACIONS

Banda de Música amos hasta que las perdemos. Lo mismo ocurre con las celebraciones de un pequeño pueblo, están ahi, se celebran todos los años y ya está, pero si de pronto desaparecen, las echamos de menos como lo que son, algo muy importante. La Banda es lo mismo, estamos acostumbrados a verla, a escucharla, pero ahora que no suena notamos que algo importante nos falta. Antes de continuar, queremos recordar que la actividad de nuestra Escuela de Música no ha parado en ningún momento. Ello ha supuesto tanto para alumnos como profesores, un esfuerzo grandísimo, digno de nuestro mayor reconocimiento. A todos los alumnos y profesores de nuestra Escuela de Música, muchas gracias.

n las ocasiones extremas, es cuando los pequeños detalles de la vida pasan a ser los más im-

106

portantes. Un abrazo, una reunión de amigos, serían unos ejemplos. Cosas que tenemos y que por tanto no apreci-

También queremos agradecer su interés a nuestro director, Mario Roig Vila. Desde la distancia obligada, en Albaida,

ASSOCIACIONS

Procesiones o Pasacalles. Sin vosotros, nuestro trabajo no tendría sentido.

hemos tenido contacto permanente. En unas ocasiones imaginando, en otras ya con normas publicadas, como íbamos a volver a hacer lo que mas nos gusta, la música.

ta a la normalidad sea lo mas llevadera posible. Bien sea en nuestro Auditorio o en cualquier lugar al aire libre donde se puedan dar las medidas de seguridad y aforo correctas. Y así lo vamos a hacer.

En el momento de escribir este artículo, aun estamos en ello. Pero seguro que en el momento de leer estas líneas ya estaremos ensayando, o tengamos algún acto, hecho ya o previsto.

Vamos a trabajar para conseguir este objetivo y estamos seguros de conseguirlo, teniendo en cuenta la gran acogida que nos dáis siempre.

Seguro que el próximo año celebraremos nuestras fiestas. Este año toca animarse y ver con optimismo el futuro. •

Gracias a todos los que tenéis por costumbre venir a los Conciertos, a los que vais caminando junto a la Banda en

ERNESTO ROMERO SARRIÓ Presidente de la Sociedad Musical LA PAU de Beneixama

La Banda, con la alegria que da la música, quiere colaborar para que esta vuel-

Y gracias también al Ayuntamiento y a todos los Socios, por vuestro apoyo incondicional.

107

ASSOCIACIONS

Autor: Miquel Mas

EL PERQUÈ DE LA PLATAFORMA

l’octubre, durant la Fireta Xe que Bo! es va fer una primera assemblea de persones preocupades per la serra a la plaça de l’Ajuntament. La reunió fou motivada perquè els treballs que diversos veïns observaren no s’ajustaven al projecte que setmanes abans ens havien presentat les autoritats en les reunions informatives i en

la taula de concertació. Tot conversant ens adonarem que l’incendi encara no s’havia apagat i calia protegir la serra de la Solana de possibles especulacions a l’hora que començaven a sorgir les iniciatives que podíem dur a terme en el futur. Durant aquell temps havíem observat com l’empresa adjudicatària als terrenys propietat de la Generalitat extreia

sospitosament una gran quantitat de llenya cremada sense respectar el plec de condicions, els espais protegits i les especies d’alt valor ecològic. Tampoc no van respectar els indrets cremats, que són molt més sensibles, i van destrossar un sòl molt fràgil amb les seues grans i pesades maquinàries. Mesos després, amb les pluges torrencials es va comprovar que eixa agressió soferta va ocasionar una gran perduda de sòl que va acabar cobrint els carrers del poble de fang i cendra. Després de la reunió del 7 d’octubre, molts veïns del poble ens organitzàrem per a crear una nova eina de treball, una plataforma que rebia el nom de ReplanaRest. Dintre d’aquesta no sols van participar-hi individus, sinó que també s’hi van unir moltes associacions locals i veïnes: Grup de Danses, Associació de Patchwork, Club Esportiu Tribici, Grup Muntanya Beneixama, AMPA Beneixama, Moto Club i la Colla El Reclot. A tots ens unia la lluita per preservar el patrimoni natural de Beneixama.

Voluntariat Sender Blanquinal. Autora: Amparo Ferrero

108

La primera acció de la Plataforma fou organitzar una xerrada a càrrec de Ferran Gandia amb el suggerent títol

ASSOCIACIONS

més agressius perquè sembla que no seguien criteris mediambientals, per la qual cosa forçarem una reunió amb el cap d’obra. En l’encontre va quedar patent la diferència de criteris entre l’administració, que veia la serra com un negoci, i els habitants, que la veiem com un tresor natural per a recuperar. L’administració es va encontrar davant d’una ferma oposició veïnal que no esperaven, però malauradament encara no van canviar els criteris d’actuació. DESENVOLUPAMENT DE LA PLATAFORMA

de “Com aconseguir un tapet verd i no acabar xirivia”. Ell prové de l’associació ecologista “L’arrel” d’Ontinyent, els quals tenen una experiència de més de 30 anys lluitant per la recuperació i protecció del bosc autòcton mediterrani. La seua experiència ens va obrir els ulls i ens va donar indicis del que passaria. I ara, amb el pas del temps, veiem que no es va equivocar. Dues setmanes

després vam rebre la visita inesperada d’Artemi Cerdà, professor de geografia de la Universitat de València, que a dia d’avui continua sent un dels nostres experts assessors. Ell ens va acabar d’obrir el ulls i ens va encoratjar per a continuar endavant. A finals d’octubre els treballs a la serra no havien canviat i cada vegada eren

Vista l’envergadura que estava prenent la Plataforma, amb més d’un centenar de membres junt amb les associacions col·laboradores, començàrem a organitzar-nos en grups de treball especialitzats en matèries específiques. A més, decidírem posar en coneixement de tothom les nostres reivindicacions i poc temps després diversos mitjans de comunicació es posaren en contacte amb nosaltres. A partir de novembre vam aparèixer en la premsa escrita i en diversos mitjans audiovisuals, i fou llavors quan l’administració va començar a tenir en compte les nostres peticions.

Quedada solidària. Autora: Clara Pons

109

ASSOCIACIONS

Parcel·la estudi tesi UMH. Autor: Jorge Mataix

Finalment, fruit d’aquest treball i coordinats amb la regidoria de Medi Ambient i la Generalitat Valenciana, es va poder elaborar un document tècnic de base que ha servit per a canviar els criteris d’actuació a la zona afectada per l’incendi. Els treballs tècnics elaborats, l’aparició en els mitjans de comunicació i la difusió a través de les xarxes socials de tot el que estàvem fent va provocar que nombroses associacions, centres educatius, empreses i particulars es posaren en contacte amb nosaltres per a ajudar-nos en el que fos necessari, ja fora de forma econòmica amb la donació de diners o materials, o de forma activa, ajudant amb els voluntariats organitzats per la plataforma. Per a dur a terme les primeres accions a la muntanya calien aconseguir diners ja que no teníem cap font de finançament. La primera activitat fou un encontre lúdic-esportiu celebrat el 28 de desembre que va reunir al voltant de 300 persones. L’alta participació de beneixamins i de persones de les comarques veïnes ens va donar forces i ànims

110

per a continuar endavant. Els diners recaptats en el Nadal solidari 2019 també foren cedits a la Plataforma per a dur a terme els voluntariats posteriors. Per últim, Andrea Parra va elaborar un poemari il·lustrat en el qual narrava la seua vivència arran de l’incendi, i va destinar un important percentatge dels beneficis al nostre projecte. En el moment de crear el calendari d’actuacions per al voluntariat es varen

Dia de l’Arbre. Autora: Adelina Gracià

contemplar diverses opcions prioritàries, com la protecció del sòl per a evitar l’erosió i recuperar els senders. Aquestes accions es varen intentar fer el més ràpid possible per a evitar grans perjudicis amb les pluges estacionals encara que no arribàrem a temps de fer tot el que desitjàvem. La zona cremada es va convertir en un laboratori d’experimentació per a la Universitat de València i la Universitat Miguel Hernández gràcies a la realització d’una tècnica anome-

ASSOCIACIONS

nada encoixinat –mulching en anglésque consisteix en escampar palla pel sòl amb la finalitat d’evitar-hi l’erosió i afavorir la germinació natural de les llavors. Gràcies a una telefonada ben encertada aconseguírem quasi 10 tones de palla de l’Albufera de València per a dur a terme aquesta important acció. Altre dels projectes que encetàrem per creure en la seua utilitat i emergència fou promoure l’educació mediambiental a tota la població, però especialment als més joves, que a la fi seran els qui gaudiran de la recuperació de la serra. Dintre d’aquest apartat, duguérem a terme la celebració del dia de l’arbre entre el 31 de desembre i l’1 de febrer amb els alumnes del C.P Divina Aurora, on es va efectuar una activitat de restauració del sòl i la plantació simbòlica i commemorativa d’espècies autòctones, plantes de les qual encara a dia d’avui tenen cura els xiquets. També treballàrem la consciència mediambiental amb els més menuts de Beneixama, tot organitzant junt amb l’AMPA la plantació de llavors autòcto-

nes que han germinat dins del planter cedit per Càritas, ubicat al pati de la Fundació Elena Santonja. UNA MIRADA POSADA EN EL FUTUR Malauradament totes les activitats que havíem mamprès es van veure truncades per la irrupció de la pandèmia ocasionada per la COVID-19. Algunes de les activitats que vam haver de cancel·lar foren: un voluntariat amb la participació dels alumnes dels Salesians de Villena; una jornada formativa d’usos tradicionals de la serra amb l’associació “Pedra i calç”; un voluntariat amb la col·laboració de RIESMA per a acabar d’utilitzar les últimes tones de palla de l’Albufera; i moltes altres activitats que intentarem reprendre en els pròxims mesos amb la nova normalitat. Un dels projectes pensat a llarg termini més ambiciós, il·lusionant i important és la creació de nuclis de dispersió. Es tracta de buscar zones idònies on es reuneixen una sèrie de condicions òptimes per a replantar especies

autòctones amb la finalitat d’afavorir la regeneració de l’ecosistema mitjançant la dispersió natural de les seues llavors i evitar el monocultiu del pi. El planter posat en marxa és la base del projecte ja que les llavors germinades serviran per a engegar els primers nuclis de dispersió després de l’estiu, una vegada reprengam el calendari de voluntariats mensuals. * * * Des d’aquestes pàgines hem volgut donar a conèixer el que ha sigut la creació i consolidació d’un nodrit grup de persones amb diverses inquietuds, des d’artístiques fins a tècniques, amb una única finalitat: recuperar la Serra de la Replana i aconseguir millorar-la, de manera que hem de veure l’incendi com una oportunitat per a implementar un ecosistema mediterrani madur assimilable el carrascar de la Font Roja d’Alcoi. Per això convidem a tothom a participar en les activitats proposades per ReplanaRest i aportar-hi cadascú el seu granet d’arena. •

Planter Fundació i Caritas. Autora: Andrea Parra

111

HISTÒRIA I PATRIMONI 112

Minat. Autora: Aurora Calabuig Sarrió

113

HISTÒRIA I PATRIMONI

Les barrelles, unes herbes amb molta història

ovint, quan parlem del patrimoni ens venen al cap el conjunt d’edificis singulars i monuments que hi ha en una població o territori concret, és el que la UNESCO defineix com Patrimoni Cultural Material; però a més hi ha el Patrimoni Cultural Immaterial que són el conjunt de manifestacions culturals i tradicions que es transmeten de generació en generació, del qual Beneixama és tan ric, i el Patrimoni Natural, entés este últim com el conjunt de riqueses naturals o ambientals d’un territori i les relacions o aprofitaments que els éssers humans n’han fet d’elles. I és precisament d’este tipus de patrimoni del qual us vull parlar en este article en parlar-vos d’unes plantes, les barrelles, molt comunes als nostres camps, tant al secà com al regadiu, que una volta seques, el vent arranca des de la base de la tija i se les enduu rodant com una pilota, sent així com dispersa les llavors.

La barrella més abundant a Beneixama és la barrella pun· xosa, la denominació científica de la qual és Salsola kali, i rep este nom perquè tant les fulles com les bràctees de les flors acaben en una espina curta i afilada, de manera que tota la planta és punxosa. La nostra barrella punxosa, que ara és considerada una mala herba, juntament amb altres plantes barrelleres, tenen darrere de si una llarga història d’aprofitaments per part de l’home que ara passe a comentar.

Barrella punxosa (Salsola kali)

Mata seca de barrella

Esta imatge que segur que molts beneixamuts tenen gravada en la memòria, és molt comú vore-la a finals de la tardor i durant l’hivern i la primavera; sovint les trobem també apilades, formant garberes, en cavitats i recers del terreny.

Barrella punxosa (Salsola kali)

Barrelles acumulades pel vent

114

Des de temps immemorials l’home ha utilitzat les cendres de les plantes barrelleres per a obtenir lleixius amb els quals rentar i blanquejar la roba, per a la fabricació del sabó i per a la produc· ció del vidre. I açò és perquè estes plantes acumulen en els seus teixits una gran quantitat de substàncies alcalines, sals sòdiques i potàssiques que eren necessàries per a estos menesters. La recol·lecció i el cultiu d’estes plantes i la posterior comercialització de les cendres que es produïen al cremar-les, així com l’obtenció

HISTÒRIA I PATRIMONI

de la «pedra de barrella» (de la qual parlaré més endavant), van suposar l’aparició d’una activitat econòmica que va perdurar fins ben entrat el S. XIX, quan primerament Nicholas Leblanc (17421806) i posteriorment Ernest Solvay (1838-1922) van descobrir el mètode d’obtenir la sosa i la potassa, necessàries per a la producció del sabó i del vidre, de forma industrial. És difícil determinar quan i on s’inicia l’explotació i el cultiu d’estes plantes i la consegüent producció de la pedra de barrella. A la Península Ibèrica i més en concret a la costa mediterrània, des de Catalunya i el País Valencià, fins a Múrcia i Almeria, és a partir del S. XV quan comencen a aparèixer els primers documents de caràcter fiscal i notarial, a més de cròniques de viatgers, que donen testimoni de la producció i comercialització d’este preuat producte que va suposar una gran activitat comercial entre els segles XVI i XVIII per al port d’Alacant perquè els fabricants de sabó francesos i genovesos, així com els productors de vidre venecians requerien este material per a fabricar els seus productes. Pel port d’Alacant eixien cap als ports europeus les barrelles de Villena, Elda, Novelda, Agost, Elx, Alacant i Oriola. Durant el S. XVIII la barrella i la sosa van constituir el 80% de les exportacions del Port d’Alacant. La importància econòmica de la producció i comercialització de les barrelles queda reflectida en el següent text que Mariano Lagasca (1776-1839) deixà escrit en la seua obra: «Memoria sobre las plantas barrilleras de España» (1817). «Tales plantas habían dado más millones a la nación que las minas del Potosí y de Guanajuato, localizadas en los territorios de ultramar»

El botànic Lagasca, durant la seua estada en aquesta zona de la mediterrània que esmentàvem abans com a metge de l’exèrcit que lluitava contra els francesos en la Guerra d’Independència, el 1810 visità el sud de la Península Ibèrica i la província d’Alacant, herboritzant paper i llapis en mà a l’estil de Cavanilles de qui havia sigut el seu deixeble predilecte. Trobant-se ací, en el país de les barrelles, va determinar estudiar-les amb tota cura. Fruit d’estes observacions va ser l’obra abans esmentada, on descriu amb tota mena de detalls les plantes barrelleres de la Península Ibèrica, dedicant especial atenció a la Barrella Fina d’Alacant (Halogeton sativus) perquè era la més preuada i de la que s’obtenia la millor sosa. De Mariano Lagasca tenim potser la descripció més detallada del procés d’obtenció de la pedra de barrella.

Barrella fina d’Alacant (Halogeton sativus)

«L’elaboració de la pedra de barrella era una operació que corria a càrrec del cremador o mestre barreller que era auxiliat per un ajudant i quatre o cinc peons. D’ells depenia l’èxit de la tasca i el preu final obtingut pel producte. El procés començava amb la recol·lecció de la barrella que es feia des de mitjan agost fins octubre. S’arrancaven les mates i es deixaven esteses en el mateix lloc on eren collides per a posteriorment fer garbons, o garberes si no hom pensava cremar-les immediatament, procurant sempre que no estigueren massa apretades per facilitar-ne l’orejament. L’operació es realitzava en el mateix lloc on es collien les barrelles. Es feien uns clots de forma circular i s’omplia el clot amb les barrelles i s’iniciava la combustió que podia durar entre 28 i 40 hores ininterrompudes. La combustió havia de fer-se molt lentament perquè es produïra la correcta fusió de les tiges. Si era massa ràpida s’obtenien moltes cendres i si era lenta es podia produir carbó, la qual cosa influïa notablement en la qualitat de la pedra obtinguda i el seu preu. Per això calia esperar a iniciar l’operació els dies en que corria l’aire.

L’obra de Mariano Lagasca

Durant el procés calia fer la xoca que consistia en anar remenant la mescla fundent a fi d’expulsar les bombolles d’aire que s’hi produïen i obtenir una massa homogènia. Esta operació es realitzava tres vegades: la primera quan s’havia cremat la meitat de l’herba, la segona després de cremades les tres quartes parts i l’última en acabar tot el procediment, finalitzat el qual, es cobria el clot amb terra i es deixava reposar la massa unes quaranta-huit hores per a què acabara de quallar. Passat eixe temps s’obria una rasa al costat del clot per extraure la pedra de barrella elaborada».

115

HISTÒRIA I PATRIMONI

Ja en l’antiga Roma es feia servir el lleixiu de cendres per a blanquejar la roba. Este lleixiu s’obtenia mesclant i posteriorment colant, les cendres riques en carbonats sòdic i potàssic en aigua en la proporció aproximada de dos parts d’aigua per una de cendra. D’esta manera les sals contingudes en la cendra quedaven dissoltes en l’aigua. La qualitat del lleixiu depenia en gran part de l’origen de les cendres, les més preuades eren les que s’obtenien de les branques fines de fusta dura (carrasca, roure, faig etc.), però sobretot les procedents de plantes que creixien en medis salins rics en sals potàssiques, és a dir, algunes de les nostres plantes barrelleres. I encara que no tinc dades concretes envers la producció de barrelles a Beneixama si que les hi ha de la veïna població de Villena, tant de la producció com de la comercialització i l’ús que se’n feia a les indústries locals de sabó i de vidre.

distinto de los aprovechamientos anteriores más o menos esporádicos. Se cultivaba en rotación con el centeno en las tierras de peor calidad o exclusivamente en terrenos salinos. En 1761 la extensión había aumentado a 791 tahullas (67 hectáreas). Existía una fábrica de vidrio en las cercanías de Villena, y el excedente era llevado a los hornos de Salinas y otros del reino de Valencia. .../... Durante el S XIX, por el avance prodigioso de la vid se roturan extensiones de monte bajo y pinar, retroceden los cereales, aumenta más moderadamente el olivo y desaparecen el azafrán y el salicornio. .../... En 1828 la producción de salicornio todavía surtía las tres fábricas de jabón blando que había en Villena. A mediados de siglo ya se había extinguido este cultivo, que como el resto de las plantas barrilleras estaba en franca decadencia en Alicante (S. MIÑANO, loc. y op. cit.)»

Salicòrnia (Salicornia ramossissima)

Sobre la producció de barrella, que a Villena anomenen salicornio, José Viera y Clavijo (1731-1813), escriptor, botànic i historiador espanyol, coetani de Cavanilles, amb qui va mantenir una relació epistolar molt intensa, afirma: «El salicor cultivase bastante en algunos puntos de las provincias orientales de España, y principalmente en los territorios de Villena, Elche y pueblos circunvecinos» (1). Però tal volta les dades més significatives sobre la producció de salicor als camps de Villena i la seua utilització en la fabricació de sabó i vidre siguen les que ens proporciona Sebastián García Martínez en la seua obra «Evolución agraria de Villena hasta fines del siglo XIX.» en afirmar: «En los siglos XVI y XVII, más importancia revisten el cultivo del azafrán y del salicornio. El azafrán, aun ocupando escasa extensión, resultaba uno de los cultivos de mayor rendimiento económico. También es en esta época cuando se inicia un aprovechamiento racionalizado del salicornio, planta barrillera relacionada con la vegetación natural de la zona y empleada en la fabricación de vidrio, jabón y con fines medicinales. .../... El salicornio ocupaba una extensión de 702 tahullas (60 hectáreas) y tenía el carácter de un verdadero cultivo industrial,

116

Herba gelada (Mesembryanthemum crystallinum)

Part de la producció de barrella, com s’ha vist fins ara, seria utilitzada en les fàbriques locals de sabó i vidre, i la resta dedicada a l’exportació. De l’activitat exportadora i de la presència de comerciants estrangers a la província d’Alacant i la comarca de Villena al llarg del S XVIII, són molt rellevants les dades que en aporta Vicente Seguí Romá en la seua obra «Comerciantes extranjeros en Alicante (1700-1750). Hombres de negocios franceses y genoveses en una ciudad mediterránea.» «En su comercialización (la barrilla) estuvieron interesados un buen número de comerciantes extranjeros, entre los que se incluía Pedro Choly cuyas totales adquisiciones durante su dilatada vida profesional para su posterior remisión a Marsella rondarían los 20.000 quintales, siendo los lugares abastecedores Guardamar, Villena, Alicante-Elche, Los Alfaques de Tortosa y el campo de Murcia-Cartagena.

.../... En otras ocasiones, los vendedores se obligaban a no vender la barrilla a otro comprador distinto al del pacto, a quien consideraban preferencial, como acaeció en 1717 con el ali-

HISTÒRIA I PATRIMONI

cantino Jaime Pastor, arrendatario de la sosa del Saladar de Villena que pactaba con Choly la entrega de 600 quintales de la cosecha de ese año.

.../... En el veraniego mes de julio de 1744 era el ilicitano Jaime Fluxá quien le hacía venta con las mismas condiciones y precio, de otros 1000 quintales de la cosecha producida en el término de Villena”

.../...

Esta activitat vidriera al sud-est espanyol s’explica per l’abundància de matèries primeres que hi havia a la zona: arena, pedra calcària i plantes barrelleres que actuaven com a fundent, obtenint-se un vidre sòdic de gran qualitat i baix punt de fusió, la qual cosa permetria la producció generalitzada de vidre a un cost assequible. I per acabar, vull fer referència a la fabricació de sabó a Beneixama, activitat de la qual n’és testimoni el sobrenom de «saboners» que duen les famílies que van promoure estes indústries.

En los últimos 25 años se les reconocían al marsellés 31 escrituras o cartas de obligación que corresponden a las 3 ventas que se hicieron en Villena/Alto Vinalopó» L’obtenció del lleixiu de cendres i l’ús que se’n feia per a blanquejar els teixits queda molt ben descrita a la cita que es fa a «La descripción de Villena de 1771 en el Correo General de España. Edición comentada» «Estos blanquimentos, que se hacen en la Ciudad de Villena con mucha mas hermosura que en otras partes, los executan las mugeres que se dedican á esta operacion; y es en esta forma: hilado el Cañamo, y puestos en madejas, se cuecen estas con legias de mata, elaboradas antiguamente con plantas como la sosa. Para ello se quemaban totalmente las plantas, poniendo las cenizas en un colador de tela, sobre la que se vertía agua hirviendo. Con esto se formaba barro y se disolvían algunas sales, entre ellas carbonato de sodio y otras que tienen carácter básico y blanquean la ropa. Esta operación se hacía por ocho horas, en tres ó quatro veces: despues se cuelan otras tres veces con las mismas legias, con esto queda el hilo muy suave, y pierde la rudeza natural que tiene: despues de tegido se vuelve á colar algunas veces, y con agua, sol, y sereno se quedan los lienzos perfectamente blancos». Com he comentat a començament de l’escrit, la tercera activitat econòmica en la qual el paper de les plantes barrelleres és fonamental, és la producció de vidre, que s’obtenia de la fusió, en forns i a elevades temperatures de la sílice, (abundant en l’arena de platja), juntament amb pedra calcària (carbonat càlcic) i les cendres de les plantes barrelleres. Si bé és cert que la sílice és el principal component del vidre, presentava uns greus inconvenients: l’elevada temperatura de fusió (1800-2000 ºC) i l’elevada viscositat quan es fonia complicava el modelat i la manipulació. Per corregir estos inconvenients s’afegien a la mescla les cendres de barrelles que feien que disminuïra la temperatura de fusió i la viscositat, i el carbonat càlcic, que feia que augmentara la resistència química i la duresa del vidre. Al País Valencià hi ha vestigis de l’existència de tallers vidriers que daten de l’època romana a la veïna població de Salines, i d’ascendència andalusí a Busot i l’Olleria. A Elx, l’arqueòleg Pere Ibarra (1858-1934), en «las Actas de Elche» data l’existència al S. XV de forns de vidre regentats per mestres vidriers a l’estil de l’offici català. I pel que fa a la nostra comarca, a les proximitats de Villena, en 1761, també hi havia una fàbrica de vidre, com he comentat abans.

Vicente Amorós Silvestre i Vicente Payà Mataix

Pastilla de sabó

A Beneixama hi ha documentades dues fàbriques de sabó que daten dels anys posteriors a la Guerra Civil, quan el mètode Solvay d’obtenció de sosa i de potassa s’havia generalitzat per tota Europa i per tant ja no utilitzaven les cendres de barrelles per a la seua producció. Una estava ubicada a l’actual c/ Cardenal Payà aproximadament enfront de l’actual pastisseria L’Aurora, instal·lacions que posteriorment es van traslladar a un local al mateix carrer situat davant de la fàbrica de gèneres de punt de Celestino Berenguer. Estava regentada per Vicente Amorós Silvestre i tenia com a soci a Vicente Payà Mataix. Esta fàbrica va estar en funcionament fins els anys 50 del segle passat, segons testimonis de Vicentica Amorós Molina i d’Ana Payà Pérez, filles dels promotors.

117

HISTÒRIA I PATRIMONI

Anunci del Programa de Festes de l’any 1943

Sabó «Flor» de la fàbrica d’Ismael Silvestre Conca

L’altra, segons m’informa Juan Silvestre, va sorgir per iniciativa d’Ismael Silvestre Conca i de Daniel Amorós que inicialment va tenir les instal·lacions al carrer Doctor Silvestre i que posteriorment, en separar-se els dos socis, es va traslladar a les «Cases de Maestre», regentada ja únicament per Ismael Silvestre amb la marca pròpia de «Sabó Flor». Em comenta Àngela Silvestre, que son pare, en els últims anys de vida de la fàbrica va encetar la producció de sabó en pols per a rentadores, que seria l’antecedent dels actuals detergents. Esta fàbrica va finalitzar la seua activitat també entre els anys 50 i 60 del segle passat. •

Sabó «Flor» de la fàbrica d’Ismael Silvestre Conca

118

Joan V. Pérez Albero (Carrasquenyo)

HISTÒRIA I PATRIMONI

¿Qué sabemos de nuestros antepasados? Los archivos y la genealogía

a historia es algo apasionante; nos permite conocer el pasado de las sociedades humanas y los hechos más importantes de un determinado lugar del mundo.

El estudio del pasado es esencial para ubicar a las personas en el tiempo, necesitamos saber de dónde venimos. Conocer la historia es fundamental para comprender la condición del ser humano, su acervo cultural nos ayuda a construir su propia identidad y nos facilita interpretar su idiosincrasia. Pero, ¿Qué es la historia?, según dice el DRAE en algunas de sus acepciones, como: “1. Narración y exposición de los acontecimientos pasados y dignos de memoria, sean públicos o privados”. “4. Conjunto de los sucesos o hechos políticos, sociales, económicos, culturales, etc., de un pueblo o de una nación”. Mayoritariamente se deja constancia escrita de los hechos históricos, es decir, que se escribe sobre reyes, generales y grandes personajes. Biografías de personajes antiguos que han dejado un gran legado, pero no suele quedar reflejada la historia ni el conocimiento de la mayoría de las personas que nos han precedido. Hemos de tener en cuenta que la historia la hacen todos los hombres y todas las mujeres de todos los pueblos, con sus vivencias y sus inquietudes y no solo los reyes y generales con sus guerras y las conquistas de territorios. Esas vivencias también deberían quedar recogidas por escrito. Para llevar a cabo cualquier estudio histórico familiar es necesario recopilar diversos documentos personales, escritos, fotografías y por supuesto realizar investigaciones en los registros públicos y privados, así como en los archivos eclesiásticos. El análisis de toda esta información nos permite construir e interpretar diversos aspectos históricos de una sociedad y de nuestros propios antepasados, como por ejemplo la vida cotidiana, el tipo de vestimenta, la alimentación, las tradiciones, las actividades económicas, los acontecimientos históricos en los que participaron, la época en la que transcurrieron sus vidas. Todos los seres humanos somos historias vivas.

Además de ubicar los hechos en un momento y en un lugar específico, nuestra historia nos enseña a pensar. Contemplar las experiencias que sucedieron antes de nosotros nos invita a reflexionar y entender por qué ocurrieron, permite mirar nuestro propio reflejo histórico y aprender de él. Por ello a los que además de la historia en general, la que se enseña en colegios, institutos, universidades, etc., nos gusta indagar en nuestra propia historia y en la de los familiares que nos han precedido, le damos un valor sobre añadido a la conservación y puesta en valor de los archivos en los que podemos encontrar sus huellas. Cuando mi cuñada Puri Francés Camús, nacida en Beneixama, me pidió que investigara sus antepasados, por mis conocimientos genealógicos. Lo primero fue averiguar la naturaleza de sus padres y abuelos, para conocer si en esas localidades se conservaban, además de los datos del Registro Civil que comenzaron en 1871, los libros sacramentales de sus respectivas parroquias, se trataba de Beneixama y El Camp de Mirra. En Beneixama se conservan libros sacramentales desde 1774, los de El Camp de Mirra desde 1939. Esto limitaba inicialmente la búsqueda. Por otra parte, es importante señalar que dichas localidades, junto con La Canyada, formaron parte del municipio de Biar, hasta 1795. Por esta vinculación hay muchas inscripciones que se pueden encontrar en los archivos tanto municipales como principalmente en los eclesiásticos de Biar desde 1541, que afortunadamente se conserva intactos. Con esta información básica comencé a investigar generación tras generación. Aunque en algunas localidades, por la pérdida de sus archivos históricos, de momento no he podido seguir la búsqueda, en otras el trabajo ha sido fructífero. Hasta

Ninguna de estas vidas se puede interpretar correctamente sin entender el contexto y puntos de partida. Hay una larga historia detrás de cada uno de nuestros antepasados que podemos intentar averiguar para comprender mejor su historia, hasta llegar a nosotros mismos. Una mirada a lo que ocurrió en el pasado nos da un panorama completo de por qué el mundo es como es, no solo en el contexto global si no en nuestra realidad más cercana y familiar.

119

HISTÒRIA I PATRIMONI

ahora el resultado de esta investigación genealógica de Puri Francés Camús es la siguiente: En alguna de sus líneas ascendentes he llegado hasta la decimosexta generación, sobre el primer cuarto del siglo XVI, de esta generación he localizado diez antepasados de las siguientes localidades: 1 de Biar, 2 de Ontinyent, 2 de Bocairent, 3 de Caudete, 2 de Onil. En total he documentado la identidad de 2.963 de sus antepasados, de ellos 1.280 distintos, es decir que he encontrado

Localidad

un importante número de antepasados comunes, algo totalmente normal en cualquier investigación genealógica. A continuación, se inserta gráfico con el número de sus ascendientes hallados en cada generación.

Todos estos antepasados, con los datos registrales correspondientes, se pueden consultar en mi página web genealógica: http://usuarios.villena.es/genealogia-celiberti-ribera/ •

Las localidades donde he documentado inscripciones de bautismo, matrimonio y defunción son un total de 32, lo que confirma la gran movilidad que se ha dado siempre a lo largo de la historia. Ricardo Celiberti Morales Diplomado en Genealogía, Heráldica y Nobiliaria

Estas son las localidades y el número de antepasados:

Nacimiento

Matrimonio

Defunción

Agres (Alicante)

Albaida (Valencia)

Alcoi (Alicante)

Banyeres de Mariola (Alicante)

Beneixama (Alicante)

Benissoda (Valencia)

1 3

Biar (Alicante)

822

611

Bocairent (Valencia)

El Camp de Mirra (Alicante)

La Canyada (Alicante)

Cartagena (Murcia)

Castalla (Alicante)

Castelló del Duc (Valencia)

Caudete (Albacete)

Chinchilla de Montearagón (Albacete)

Enguera (Valencia)

Fontanars dels Alforins (Valencia)

Fontanelles - Biar (Alicante)

Gaianes (Alicante)

Ibi (Alicante)

Millena (Alicante)

Monòver (Alicante)

Novelda (Alicante) Muro d’Alcoi (Alicante)

1 24

4 2

Onil (Alicante)

144

109

Ontinyent (Valencia)

Petrer (Alicante)

Sax (Alicante)

Teulada (Alicante)

València (Valencia)

Villena (Alicante)

Yecla (Murcia)

TOTALES

120

1281

869

HISTÒRIA I PATRIMONI

ANTEPASADOS Y DESCENDIENTES DE: VICENTE FRANCÉS MOLINA Y MARÍA DOLORES CAMÚS SERRANO

Investigación y gráfico elaborado por Ricardo Celiberti Morales. Diplomado en Genealogía Heráldica y Nobiliaria.

121

HISTÒRIA I PATRIMONI

Valls de Biar i Beneixama (Gimeno)

Gent de Mariola I sóc a la sendera lluminosa perquè en mirar-te sempre hi ha una angoixa que curulla les ànimes pensívoles. Joan Valls i Jordà. (Tast d’eternitat)

I I en aquest indret ens ha tocat viure. Sí, ací, en les tres valls septentrionals de la flairosa Serra de Mariola. Des d’on comença la Valleta d’Agres -entre l’Alt dels Bolcadors i la Penya el Frare, allí on pren l’aigua el Molí de l’Estret- fins l’encimbellada Biar i la fronterera Canyada. Justament on hi arriben totes dues valls, la de Biar i la de Beneixama. II Al llarg de molts segles ací hem viscut, aixoplugats en la foscor de coves: del Vinalopó, en Gomar, Bolumini, l’Emparedada, l’Illa, Santa Bàrbara i a recer dels assolellats abrics. Bocairent (Cadena SER)

Valleta d’Agres (Belda Ingenieros)

122

Neolítics d’aquells primers poblats: Serrelles, Montserrades, Mas Menente, Molí Roig i el Tossal de Mariola. Ibers peninsulars de pell de brau, ilercavons, edetans, contestans que van bastir poblats al capdamunt dels tossals: Lloma Galbis, Serrella, les Penyetes, valents guerrers d’esmolada falcata. Ací, en la Hispània Citerior i ben connectats a la Via Augusta pel llegendari Camí de Cabdet, els romans bastiren les seues viles: els Recorrals i la Vila Bucarius, la Casa Candela i l’Hortet del Rei, testimoni de ponts, arcs i calçades. Hem estat sarraïns de Sharq al-Andalus i també de la taifa de Daniya, llauradors d’aixada, llegona i falç, bastint alqueries, castells i torres: Benasaura, Almisrà, Negret, la Mina.

HISTÒRIA I PATRIMONI

IV Però els polítics, ai las!, el polítics no entenen de relacions i sempre han fet, quina vergonya! orelles sordes, esquinçant la comarca natural: primer amb aquella artificial i fatal División Provincial, després repartint-nos en tres comarques diferents. Des de llavors no som ni carn ni peix, i per segons qui fins i tot fonedissos. Hem estat anys i panys oblidats pel llevant i aquells que mirant-se el melic s’ho tiren tot al coll, i també cobejats pel ponent que ho agrana tot. Hui, els nostres huit pobles i les nostres tres valls, estan separades per murs administratius. Ai Mariola, ets al migdia d’or! Banyeres de Mariola (Ruta Jaume I)

III Un dia els Déus es declararen la guerra i un d’ells ens menà a construir un regne, amb la creu i per la força de les armes. I com l’aigua que entra per cada solc negant a poc a poc el bancal, avançà la llengua, costums i lleis. Per voluntat del rei Jaume I, aleshores monarquia composta, vam estar units amb la federació, Corona catalanoaragonesa. I pel cèlebre Tractat d’Almisrà les nostres valls varen esdevenir terres valencianes de frontera, la clau que tancava el regne pel sud, cruïlla de camins, llengües, cultures. I aquell fet marcà les relacions dels nostres pobles: Agres, Alfafara, Bocairent, Banyeres i Beneixama, Biar, el Camp de Mirra i la Canyada. I vàrem viure anys i panys bastint xarxes de complicitat: festives, agrícoles, econòmiques, culturals, lingüístiques...anant amunt i avall, pujant, baixant, creuant totes tres valls de punta a punta, així com ho fa el vell Camí de Xàtiva.

El Toll Blau (Valenciabonita.es)

Tractat d’Almisrà (Vilaweb)

Ara, però, sembla que bufen altres vents més nostrats, d’enllà les muntanyes i vora la mar. Som gent de Mariola, i tant que sí! i ens en sentim molt i molt orgullosos. Cert que som una comarca petita, però ningú ens negarà que tenim dret a decidir el nostre futur. Malgrat verinoses divisions encara estem tossudament alçats, fidels com el vi a la sang de la terra, ordint complicitats a tot arreu, llaurant els apedaçats bancals erms, passant la rella i l’esmolada corbella. Deixeu-me que amb sincera humilitat, des d’aquesta il·luminada frontera, us porte a la memòria uns breus versos estellesians: “Oh guerrillera Mariola verda!/ amb els genolls clavats a terra, et pregue/. Pregue per tu, perquè vigiles sempre/, perquè assegures un futur claríssim/[...] un dur combat, una dura victòria”. I és que, com dia Just Sellés, “res no hi ha com la terra d’un, que no debades galopa el cor quan sent!”.•

Cava Gran d’Agres (TripAdvisor)

Vicent Luna i Sirera

123

HISTÒRIA I PATRIMONI

La històrica obertura del Partidor de les Aigües Autor de les fotografies: Josep Miquel Martínez als, culturals i de concòrdia que caldria posar en valor, reconèixer, protegir i difondre. Com que el Partidor es troba molt a prop del municipi de Banyeres de Mariola, l’edifici és molt conegut pels banyerencs i banyerenques. No passa el mateix amb el veïnat de Beneixama i Bocairent que, tot i estar igualment implicats en aquest secular sistema de reg, la llunyania fa que moltes persones no hagen escoltat mai parlar de l’acte d’obertura anual ni de la història del repartiment d’aigües que es remunta als temps de la Reconquesta. Les darreres èpoques, l’Administració agrària ha promogut la construcció de grans basses d’emmagatzematge d’aigua al municipi de Beneixama, un fet que ha anat en detriment de la conservació del sistema antic de reg que en alguns punts ha arribat a perdre’s. El nou sistema de grans basses i de bombament d’aigua també provoca la pèrdua del coneixement i del vincle ancestral entre Beneixama i el riu Vinalopó, amb el patrimoni d’estructures associades, com els assuts, els molins, les séquies, els llavadors, etc.

El partidor, obra de l’arquitecte Pròsper Lafarga, inaugurat en 1911.

’obertura anual del Partidor de les Aigües és un acte que congrega l’últim dissabte de març les comunitats de regants de Beneixama, Banyeres de Mariola i Bocairent per a netejar el sistema intern de l’edifici de distribució d’aigua i així donar per inaugurada la temporada de reg de cada any. La tro-

124

bada, que antigament tenia una funció eminentment pràctica de manteniment, ha esdevingut en una jornada lúdica i d’encontre que congrega un grup habitual de persones que està format per membres de la comunitat de regants i d’altres veïns que s’hi volen apropar. La cita té uns valors històrics, patrimoni-

L’obertura es produeix a les 12 del migdia de l’últim dissabte de març, quan es congreguen els presidents o representants de cadascuna de les comunitats de regants de Banyeres de Mariola, Beneixama i Bocairent a les portes de l’edifici del Partidor de les Aigües. Per a les persones que no ho sàpien, el Partidor es troba molt a prop de la coneguda font del Sapo, baixant per un camí de vianants que naix a l’altra banda de la carretera on està ubicada la font. Junt als membres del Sindicat del Reg assisteixen totes les persones que desitgen veure com es fa la neteja i com és el sistema hidràulic interior, que només pot visitar-se eixe dia. Una vegada presents els tres representants procedeixen a obrir la porta, que té tres panys, un per cada municipi implicat. Tot seguit, ope-

HISTÒRIA I PATRIMONI

i Bocairent i l’altra meitat de l’aigua va cap a Beneixama, quan és retornada al riu després de passar per dos antics molins fariners. A més d’aquesta divisió, existeix un altre conducte anomenat la «Teula del Rei» que, segons la documentació, es tracta d’un favor del rei Joan II d’Aragó que es va concedir l’any 1459. Aquest privilegi històric consisteix en una teula d’aigua suplementària que, segons citen els documents, es concedeix per a «donar a beure als cavalls». Potser els nostres avantpassats no utilitzaven la nomenclatura moderna «cabal ecològic», però eren ben conscients que el riu necessitava fluir per a conservar tota la riquesa natural associada.

La porta del Partidor que s’obre amb tres claus una vegada a l’any.

raris de les comunitats de regants netegen el fang, les fulles i la brutícia del sistema interior de distribució que s’ha acumulat al llarg de l’hivern. Totes les persones interessades poden aleshores accedir a l’interior de l’edifici per a veure com es distribueix l’aigua de reg per als tres municipis.

L’acte, com hem dit, té diversos valors a protegir. En primer lloc, l’històric. L’aigua captada a l’Assut de la Tosca arriba a través d’una séquia al Partidor, una estructura arquitectònica que ha estat fent la funció de dividir les aigües en dues parts des de l’Edat Mitjana. Una d’elles és compartida entre Banyeres

En segon lloc hi ha el valor patrimonial. El Partidor de les Aigües forma part d’un sistema hidràulic de reg complex format per llavadors, assuts, séquies, braçals, basses, trestalladors, comportes, etc., que abasta els municipis de Bocairent, Banyeres de Mariola, Beneixama, Camp de Mirra i la Canyada. L’edifici actual del Partidor, on es fa l’acte d’obertura, data de 1911. Va ser projectat per l’arquitecte Pròsper Lafarga per a substituir un edifici anterior del qual no existeix documentació

La canalització que porta l’aigua des de l’Assut de la Tosca

125

HISTÒRIA I PATRIMONI

L’interior del Partidor

gràfica. Els elements arquitectònics del sistema de reg que data del segle XIII tenen un valor patrimonial per la seua antiguitat i perquè algunes parts constructives es troben encara en ús segles després de la seua construcció. A banda dels vestigis materials, existeix un valor com a patrimoni intangible perquè el costum de fer l’obertura és molt antic, s’ha mantingut fins els nostres dies i això mereixeria ser declarat com a patrimoni immaterial. En tercer lloc caldria posar en valor el caràcter cultural. La cita anual és una ocasió per al retrobament entre persones dels tres pobles que permet mantindre un vincle territorial entre els mu-

126

nicipis. Malgrat la senzillesa de l’acte, es tracta d’un costum molt antic que té un valor cultural per conformar una tradició heretada dels nostres avantpassats amb la qual els pobles manifesten la seua mentalitat i manera d’ésser. Conscients que no es valora allò que es desconeix i, per tant, no es protegeix allò que no es valora, l’Institut d’Estudis de les Valls de Mariola (IEVM) ha iniciat una campanya de difusió d’aquest acte. Per això està gestionant (ara interromput per la crisi provocada pel Covid-19) la presentació d’una proposta de moció conjunta per a ser presentada als plens de Banyeres de Mariola, Beneixama i Bocairent. L’IEVM pretén sumar a la iniciativa el major nombre possible d’as-

sociacions i entitats dels tres pobles perquè tinga un gran recolzament i participació de la societat civil. La moció demana que cadascun dels tres ajuntaments inicie els tràmits per a la declaració de l’acte d’Obertura anual del Partidor de les Aigües com a Bé Immaterial de Rellevància Local. En segon lloc es demana que, una vegada referendat pel ple municipal, es comunique la petició a la Direcció General de Cultura i Patrimoni perquè l’acte d’Obertura anual del Partidor de les Aigües s’incloga en l’Inventari del Patrimoni Cultural Valencià amb la qualificació de Bé Immaterial de Rellevància Local. • Josep Miquel Martínez

HISTÒRIA I PATRIMONI

Les sèquies del partidor

L’entrada d’aigües al partidor

127

HISTÒRIA I PATRIMONI

De roques, pedres i penyes Arquitectura de pedra en sec a Beneixama Miquel Mas Navarro

‘Tota pedra fa paret’

uan estudiem geologia, ens diuen que hi ha tres tipus de roques: metamòrfiques, magmàtiques i sedimentàries. La que tenim per tota la nostra zona és un tipus de roca sedimentària anomenada calcària i formada principalment per fragments esquelètics d’organismes marins com el coralL, que és com a dir que la nostra vall va estar fa milions d’anys, davall de la mar.

Maestrat. També la usaven per a pavimentar camins, com en algun sector que encara queda de la Via Augusta al seu pas per Moixent; per a fer ponts i aqüeductes i un llarg etcètera. Però, abans ja la usàvem de mil i una maneres; per exemple

Pràcticament totes les civilitzacions han fet servir la pedra com a material de construcció, per ser un element normalment abundant i relativament fàcil de treballar on, si ets hàbil, no necessites cap morter que facilite la unió entre elles. És allò que anomenem tècnica de pedra seca o pedra en sec. Al Neolític, quan l’ésser humà passa de nòmada i caçador-recol·lector a agricultor i pastor, comença a usar la pedra per a la confecció de refugi i habitatge, com a marge o parat en cultius, per a la construcció de mallades i corrals, com a element de defensa en forma de simples murs, cas del poblat iber de la Bastida de les Alcusses, a la voreta de Fontanars dels Alforins; i de forma més humil, per a delimitar propietats, típic del Pinós o Monòver, al Vinalopó Mitjà, o a Vilafranca, a l’Alt

128

F oto 2: Sacsayhuaman, fortalesa cerimonial inca del segle XV a dos quilòmetres de Cusco. Està construïda en pedra en sec perfectament encaixada. Hi ha pedres de més de 9 metres d’alçada i moltes tones de pes.

HISTÒRIA I PATRIMONI

cereal i fins i tot arròs en llocs quasi impossibles, com a les Marjaletes de la serra del Benicadell, a més de 800 metres d’altura. Eixos eren els anomenats ‘bancals de la fam’. Cavanilles, a finals del segle XVIII ens diu en el pròleg de les seues ‘Observaciones’: ‘...roban a la naturaleza inculta eriales, convirtiendolos en campos útiles: suben a lo mas alto de los montes para reducirlos a cultivo’.

oto 3: Un dels centenars de murs Mani que hi ha al llarg de la ruta al voltant de F l’Annapurna (250 km), al Nepal. Estan compostos per pedres amuntonades amb cert ordre. En cada pedra es grava un mantra (normalment el Om mani padme hum . Es troben al costat de camins com a pregària als esperits.

amb un sentit religiós com als talaiots i les taules a Menorca; els menhirs, com els del Baix Vallés i altres conjunts megalítics com ara el de Guadalperal a Extremadura, conjunts funeraris i necròpolis com les Navetes a Menorca o els dòlmens, molt abundants per tot arreu del món. Ja veiem que la pedra en sec està present a tot el món. La podem trobar amb gran mestria a les construccions inques al Perú o Equador, als temples d’Angkor a Cambodja, a les piràmides egípcies i maies, als ponts dels aqüeductes romans i en infinitat de fortaleses de moltes cultures d’èpoques d’abans que els morters es feren servir. Però jo vull acotar el seu ús a terres valencianes i en especial a les nostres comarques. Com hom sap, som un País de muntanyes, especialment el territori Diànic, les anomenades Comarques Centrals o comarques de la Muntanya. Vivim envoltats d’una geografia accidentada, escassament coberta de terra i molt alterada pels actius geològics, tot allò ha conformat un paisatge força pedregós que l’home ha hagut de transformar, fent de la necessitat virtut, i utilitzant l’abundància de roca per a fer, generalment, construccions senzilles de pedra en sec, per tal de racionalitzar el treball agrícola i ramader: barraques de pedra, camins, murs i parats, elements

per a la gestió de l’aigua, eres, pletes, tancats, corrals, ponts, clapers, etc. Al llarg del segle XVIII i principis del XIX, el fort creixement demogràfic, les crisis econòmiques i la fam, fa que l’aprofitament de l’escàs terreny disponible es porte a extrems. Es van talar boscs, assecar estanys i marjals, aprofitar vessants empinades de muntanyes on es van construir parats de pedra per a fer bancalades que, de vegades, només albergaven un únic arbre, un grapat de

És cert que alguna cosa ens ha de quedar de la nostra herència morisca, però no podem documentar cap abancalament de l’època Almohade (segle XIII), ni d’abans de l’expulsió dels moriscos a principis del segle XVII, però és segur que algun dels que veiem tenen eixe origen, especialment en zones on un parat envolta a una olivera mil·lenària. També és possible que en quede algun a Beneixama que era una alqueria habitada i cultivada des d’abans del segle XIII. Al Llibre del Repartiment llegim que l’any 1248 es reparteixen les terres de la vall conquerides per Jaume I als nous colons. Un total de 152 jovades, el que és una gran quantitat de terreny que inclou regadiu, a les vores del riu Vinalopó, i secà, als peus de la serra. Sabem per aquest llibre que la repoblació per part de colons vinguts del Principat (especialment de Lleida a la nostra zona) no va ser efectiva de manera expeditiva, sinó de forma gradual. També sabem que es va haver-hi d’introduir mà d’obra

F oto 4: Església de Beta Georgis o Sant Jordi. Es tracta d’un edifici rupestre excavat en la roca basàltica roja a la ciutat monàstica de Lalibela, a Etiòpia. És del segle XIII.

129

HISTÒRIA I PATRIMONI

passat amb els camins que han tingut una contínua tasca de manteniment al llarg de, fins i tot, mil·lennis, com ara el camí de Xàtiva.

F oto 5: Temple de Bayón, a Angkor Thom, Cambodja, anomenat el temple de les 216 mirades, construït cap al segle XIII amb pedra en sec tallada (carreus). Els tipus de roca són laterita i arenisca. Exemple d’una perfecta execució d’obra amb pedra seca. musulmana (anomenats moriscos després de la conquesta) per tal de treballar les terres dels nous senyors, com podem llegir en l’Arxiu de la Corona d’Aragó, reg. 10, fol. 82: ‘El 28 de juny de 1259 es dóna una pla a Beneixama a Ximén Peris de Foces, terme d’Almirrà, per a construir cases per a sarraïns’, fet que demostra que hi havia pocs cristians al lloc. També és més que possible que algunes terres, les menys productives, és a dir, les situades a la serra, quedaren en mans dels moriscos, encara que no fora en propietat. Així doncs, desconeixem a hores d’ara si les zones sensibles de ser cultivades de

la nostra serra ja tenien parats realitzats pels nostres ancestres musulmans, primer, i moriscos, després; però, com hem vist, és d’esperar que sí. De segur que molts parats estan construïts per Beneixamins d’abans del XVII (després de tot, l’any 1609, data de l’expulsió, no està tan lluny en el temps), però podríem arribar a afirmar que potser algun, fins i tot, siga d’abans del segle XIII. Aquests parats han hagut de ser reconstruïts una vegada i una altra fins als nostres dies, com ha passat en altres llocs de les nostres comarques on encara trobem arbres mil·lenaris amb el seu parat de pedra en sec, també mil·lenari. Açò també ha

F oto 6: Els bancals de la fam, amb conreu de secà, a Callosa d’en Sarriá, construïts a finals del XIX. La foto és dels anys 30 del segle passat, presa per Otto Wunderlich.

130

A Beneixama no hi ha documentats despoblats moriscos fruit de l’expulsió, com a molts llocs de la Marina o la Safor on sí que queden alqueries amb bancals abandonats i parats realitzats i mantinguts pels hereus dels antics pobladors musulmans; indrets que han quedat congelats en el temps. Després de la conquesta per part de Jaume I, els natius passen a treballar per al nou amo i, com ja he dit, les terres menys productives eren les que aquests feien servir. Aquestes terres eren les que grimpaven per muntanyes on el terreny era rocós, difícil de treballar, amb poca aigua i pitjor climatologia. També podríem anomenar a aquests com a ‘bancals de la fam’. La necessitat fa que es treballe zones inversemblants. A Beneixama es puja per les faldes de les solanes de la Replana i, en alguns casos, també s’aprofiten alguns llocs ben endins de la serra, normalment a la vora de barrancs que podrien proveir ocasionalment d’aigua als cultius. Al nostre poble no es va arribar als extrems d’altres llocs de les accidentades comarques veïnes, on el terreny és realment aspre i difícil, però sí que hi ha bastants mostres d’aprofitament extrem en forma d’abancalaments de pedra en sec, treballats amb més o menys art. Viure en una vall ampla, vasta, fèrtil, poc pedregosa i amb abundància d’aigua, va restar importància als cultius de subsistència a la muntanya, encara que els nostres avantpassats la van fer servir per a usos agrícoles i amb moltes més utilitats: carboneres, forns de calç, llenya, caça, ramaderia (les faldes de la serra estan plenes de corrals encara), comerç de neu, etc. Domesticar la nostra Replana, per altra part, no era una tasca excessivament complicada si la comparem amb altres llocs de les comarques més aspres dels nostres voltants, com la serra del Benicadell o les accidentades muntanyes de la Safor, la zona oriental del Comtat o la Marina, on guanyar un metre de superfície cultivable en un vessant suposava moure molts metres cúbics de pedra per a fer un parat, i així poder conrear un garrofer,

oto 7: Un dels mollons més característics de la nostra serra amb un gran valor sentimental per a mi: el Molló del Pontal. F La foto és d’abans de cremar-se la lloma en juliol de 2019. Marca la zona central de la senda homònima i el vam fer aprofitant una barraca per a caçar al perdigot l’any 1993, mentre obríem el sender. Els mollons haurien de ser sagrats, però ara hi ha la moda de recol·locar pedretes i altres pràctiques que, de vegades, provoquen l’enderrocament de les construccions. (Coordenades UTM 30 S 693332 42896640) una olivera o un ametler. Tot i això, tenim bons exemples en barrancs com el de l’Esquerra, el barranc i romeral del Cospinar, el barranc Franc o les parts més elevades dels barrancs Fondo i de la Lloma Prima. L’abandonament de l’agricultura de subsistència, la dificultat o impossibilitat d’accedir a algunes zones amb tractors, el pas del temps, l’oblit i la desaparició de la gent gran que ens transmet oralment la nostra història més recent, ha fet que vegetació i la desmemòria hagen devorat a poc a poc aquests vestigis. Va haver-hi una època on l’home li guanyava terreny a la serra (quan es vivia de la muntanya i es vivia a la muntanya), i una altra en la qual la serra va anar reconquerint aquell terreny perdut. Tot i això, la major part d’aquells parats tan treballats pels nostres avantpassats no han desaparegut del tot (encara), majoritàriament només han sigut engolits per la natura, més o menys deteriorats pel pas dels anys i, de vegades, per la mà destructiva de l’home. L’incendi del 15 de juliol de 2019 va destapar molts d’aquests llocs que havien caigut en l’oblit. Així com aquell terrible incendi de 1994 ens va descobrir moltes sendes i indrets també oblidats, el de l’any passat ens ha mostrat tot un sistema d’aprofitament agrícola de la part més abrupta del nostre terme municipal: llomes escarpades i estrets barrancs de la serra de Beneixama. Aquests mesos d’hivern, he recorregut molts d’aquests llocs, llavors intransitables, i hi he trobat molts forns de calç, alguna barraca amagada i un bon nombre de carboneres, però, sobretot, he vist molts bancals amb parats de pedra en sec en llocs que mai no haguera imaginat, encara que els vols americans de l’any 46 i 56 ja ens donaven una idea del que hi havia amagat.

F oto 8: Fita de terme municipal entre Beneixama i Fontanars dels Alforins al barranc de la Mollonera, molt prop del barranc del Xarc Blanc. A la fita posa Ontinyent per ser d’abans de 1927, any en què Fontanars obté la independència de l’actual capital comarcal. (Coordenades UTM 30 S 694518 4291297)

131

HISTÒRIA I PATRIMONI

F oto 9: Fita o molló de terme situat en l’inici del barranc de la Mollonera, al camí de Rita. La foto antiga és de l’any 1958 feta pel meu pare Pepe Mas Sarrió, la de l’esquerra és de juny de 2020. Antigament, sovint, feien servir monòlits de pedra que es trobaven pels voltants. (Coordenades UTM 30 S 692952 4291010) Crec que el barranc per excel·lència per a visitar aquests cultius abandonats amb parats de pedra en sec, és el barranc Franc: tot ell, des de la Talaieta fins al pouet de la Sarseta, passant pels parats del racó de la Santa (encara en ús), pel preciós camí del corral del Tio Ginyao, pels bancalets del racó del Carlista i pels barranquets que s’enfilen cap al Racó de les Coves. Un fet que em va cridar l’atenció, va ser descobrir que tot aquest barranc està ple de parats de pedra construïts de forma perpendicular al sentit de les aigües. Alguns són d’una alçada considerable (tres i quatre metres). Ara podem entendre perquè aquest barranc va suportar millor la DANA de setembre passat que va fer tant de mal al barranc del Madronyal. Els parats van fer de fre a la gran quantitat d’aigua que s’escorria pel terreny calcinat, que sense cap classe de vegetació ni ancoratge, no podia absorbir o minimitzar el seu impacte. Supose que molts haureu visitat la revolta del barranc del Madronyal al Pou de la Neu on veiem pedres de més de dues tones de pes que van ser arrossegades per la força de l’aigua. Sembla increïble el que és capaç de fer una bona pluja. Ja ho diu Raimón en la seua cançó: ‘al meu País, la pluja no sap ploure’.

F oto 10: Fita o molló que marca el recorregut de la Vereda de Biar a la Font de la Figuera a l’altura dels Calderons, en el terme del Camp de Mirra. Aquests mollons són anteriors al segle XVI. (Coordenades UTM 30 S 688196 4289303) barranc del Madronyal i que estan construïts perpendicularment al barranc, d’aquesta manera van ajudar a evitar danys majors en la DANA. Trobem abundants bancals amb parats prou deteriorats i amb poca pedra en el vessant oest de la lloma del Pontal que cau cap al barranc del Racó de les Coves.

Hi ha parats de cuidada factura, com els que ja he anomenat del Racó de la Santa i els del voltant del corral del Tio Guinyao. També en podem trobar alguns molt ben acabats a l’altura de la Cova del Carlista que escalen pel vessant esquerre del barranc Franc ocupant els xicotets barranquets de la Solana de Richart, on fins i tot es va arribar a excavar la roca mare per tal d’eixamplar el bancal. Parats ben alts, realitzats amb pedra de gros calibre al centre del barranc formant bancalets on trobem peus carbonitzats d’oliveres rebrotades amb molta força aquesta primavera. Ací el foc va ser especialment intens, arribant a abastar temperatures de 1.100 ºC. També hi ha alguns murs a la vora del barranc de Baldó, al racó de Maestre, fins i tot un gran forn de calç als voltants de la caseta que hi ha a l’entrada del barranc. Hi ha molts bancals, la majoria sense marge de pedra, a l’ombria del Blanquinal entre el Pouet de Bellot i la Lloma Llarga. Envoltant el Pou de la Neu podem trobar alguns bancals amb pedra en sec que rodegen el pou en direcció al

132

F oto 11: Al veí terme de Biar, sovint trobem aquests mollons que fiten parcel·les a la serra. Com a curiositat, les ratlles en baix relleu que veiem al capdamunt ens indiquen la direcció que cal seguir per a trobar el següent molló.

HISTÒRIA I PATRIMONI

especialment els que hi havia al fons dels barrancs, arrasats per la devastadora força de l’aigua de les pluges de setembre que recorria tots els barrancs amb molta força atesa la falta d’ancoratges naturals a les llomes acabades de cremar. També podem trobar bancals en la desembocadura de quasi tots els barrancs de la solana de la serra de Beneixama, molts d’ells ja devorats per la serra, com al barranc de la Lloma Prima, al barranc de l’Esquerra o al de Sant Joan. En aquest últim, a la vora del corral, s’han salvat uns parats on la pedra està perfectament encaixada, un impecable treball d’algun artesà anònim.

F oto 13: El Cantal Redó, en el vessant dret del barranc Franc a l’altura de les solanetes de Richart. Es tracta d’un cudol prou arredonit que va caure des de les Penyes Roges. El camí de les Tres Pedres dins del barranc Franc passa pel seu costat. (Coordenades UTM 30 S 692727 4289982) Anomenem romerals a Beneixama a eixos llocs que són zona de transició entre la serra i la vall, al peu de les solanes replanines. La major part d’ells han anat avançant cap a la vall devorant antics abancalaments. La millor mostra és el romeral del Cospinar on el foc va destapar un complex sistema de parats per a formar cultius d’olivera i ametler, acotant i encaixonant els barranquets. Hi ha parats realitzats per a un únic ametler o per a una olivera. Altres han desaparegut,

Ja a la serra, trobem bancals, alguns amb pedra en sec, als dos costats del Coll dels Llops, cap a l’est, baixant per la senda del Toll Vell, i a l’oest, a la Solana del Baratero al peu de la Caseta dels Caçadors, al coll de la Lloma Prima i al racó de Malacara (just davall de l’Alt dels Tres Pinets). Aquests bancals, amb grans parats, baixen uns metres pels dos barrancs que flanquegen la Lloma Prima, l’homònim i el barranc de la lloma del Limbo. En aquest sector, la maquinària que va traure pins després l’incendi del 15 de juliol de 2019, va fer una bona destrossa en els parats i en la senda de la Lloma Prima, uns parats construïts abans del segle XVII i que, des de 2018, estan reconeguts per l’UNESCO com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat; però clar, no es pot esperar molt d’una administració que destrossa la seua pròpia microreserva de flora i deixa treballar a empreses que van

oto 12: Claper o vedruna. Es tracta d’un refugi perquè els conills puguen criar lluny de depredadors. Aquest el trobem en la F part alta de la lloma de Sant Joan, en l’alt de la Torre, a la vora del camí. (Coordenades UTM 30 S 696375 4290305)

133

HISTÒRIA I PATRIMONI

un dels mestres margers que va fer aquest meravellós treball. Per a realitzar aquesta obra d’enginyeria, es va fer la caixa del camí picant la roca a mà a la part de la muntanya, i elevant el camí amb elegants parats, a la part de la vall. Era testimoni d’aquells treballs, l’enyorat Manolo Sanchis ‘l’Aranya’ que, en companyia del seu pare i altres treballadors de Beneixama, van picar molta roca i menejar molta pedra per tal de fer la caixa del camí. Alguns barrancs es van travessar realitzant tot el camí damunt d’un doble mur de pedra en sec, cas del barranc del Perelló, que hui anomenem el Malpas, prop de la caseta del Sastre. Mostra de l’exquisida i ferma realització de l’obra és que va aguantar la forta avinguda d’aigua del barranc en les pluges de setembre de 2019, encara que va rebentar per la part de dalt. Tot i això, va quedar en peu i ha sigut reconstruït amb encert per la Diputació d’Alacant (només li sobra el tub de plàstic que treu el cap un poc massa). Un altre parat espectacular que trobem a aquesta carretera de la mateixa tipologia (amb doble mur) està al mateix canvi de terme. Hi ha alguns més baixant cap a Fontanars dels Alforins. Encara que ja no és al terme de Beneixama, m’agradaria destacar el mur que cerca la casa del Moro, una cosa espectacular, de segur una de les millors mostres de la tècnica de la pedra seca als nosaltres voltants. F oto 14: El Cantal Ferrat, situat en la Rambla de Banyeres de Mariola, a la vora del camí de Xàtiva. En el detall podem vore una punta de ferro antiga clavada en un clevill. (Coordenades UTM 30 S 699254 4290021) rapinyar la fusta que encara fumejava després l’incendi, sense cap classe de control. Només la pressió que va exercir el poble de Beneixama a través de la plataforma Replanarest va aconseguir parar tota aquella orgia devastadora. Anem ara als alts de la Replana, on trobem bancals al mas de Rita. Encara hui són visibles quasi tots, però de la pedra que conformava els seus marges, a penes queden uns pocs vestigis. També hi ha els Bancalets d’Alonso, a la rodalia de Rita, per on, antigament, passava la senda del Pontal anant cap a Fontanars dels Alforins, on l’anomenen camí

134

vell de Beneixama. Ací, com a Rita, la pedra és testimonial. A Beneixama, no hi ha a penes mostres de senders o camins treballats amb la tècnica de la pedra en sec. El millor exemple el trobem a la carretera de Beneixama a Fontanars, que es va començar a construir a principis dels anys quaranta del segle passat (es va fer primer el sector de Fontanars, l’any 1942, i després el de Beneixama, on va arribar l’any 1948) i és una mostra excepcional de l’ús de la tècnica de la pedra en sec. Sabem que l’alforinec Josep Bordera Pastor va ser

Pel que fa a les sendes, llevat d’algun parat testimonial en la senda del Madronyal i els que vam fer els voluntaris del Grup de Muntanya de Beneixama entre els anys 1993 i 1994 quan vam obrir la xarxa PR-CV 52, només hi ha un camí amb parat de pedra en sec dins del terme, i és el camí de les Tres Pedres al seu pas pel barranc Franc. Aquesta era la ruta que hom usava abans que estiguera operativa la carretera a finals de la dècada dels quaranta del segle passat. El camí, que transita el marge dret del barranc, havia sigut engolit per la vegetació i confós entre el dèdal dels antics parats dels bancals. El Grup de Muntanya, l’any 1995-96 va recuperar una part del camí entre el barranc del Perelló i el Cantal Redó i va quedar enquadrat dins

HISTÒRIA I PATRIMONI

S’utilitzen mollons per a dividir parcel· les o per a marcar senders. A la senda del Pontal hi ha un ben gran que vam alçar quan la vam reobrir l’any 1993 i que va aguantar fins fa uns anys ben plantat. Va caure quan alguns usuaris del sender van agafar el costum de posar pedretes per dins dels forats del molló i vam acabar fent-lo caure. Al llarg del sender trobem molts més mollons que senyalitzen les zones menys clares.

oto 15: Parats en el Corral de Sant Joan que envolten el barranc homònim, F on comença el camí que puja cap a la serra per la lloma. Hi ha molts en aquest recollit indret molt ben treballats, amb una bona feina d’encaixat de pedra. (Coordenades UTM 30 S 696857 4288984) de la senda dels Avions (sender que ha sigut contínuament boicotejat), però hui es pot seguir molt bé fins al límit del cremat, en el racó del Carlista. En ell podem veure pedres de gros calibre que conformen la caixa del sender. És una mostra única de pedra en sec en els senders de Beneixama que hauríem de fer valdre i no deixar que de nou siga engolit pel matoll i l’oblit fins que dins d’unes dècades, desaparega del tot. Seria molt interessant continuar aquest camí fins al Pou de la Sarseta i buscar la senda que remuntava el barranc fins a la Replana, senda que apareix molt clara a les fotos del vol americà que va fer el Army Map Service serie A de l’any 1946 i en el de la sèrie B de 1956.

neixama i Fontanars dels Alforins. A part dels mollons de pedra que fan de frontera, encara podem trobar fites construïdes amb carreus (pedra tallada) per l’ajuntament d’Ontinyent a principis del segle XX on es pot veure escrit en baix relleu la paraula ‘Onteniente’ (No oblidem que Fontanars formava part d’Ontinyent fins a 1927). També hi ha dues llomes de la Mollonera, un que tanca el terme per llevant i fita amb Banyeres de Mariola i l’altre per ponent que en limita amb el Camp de Mirra. Ací, la divisió de termes està marcada ocasionalment amb mollons de pedra.

Utilitzem la pedra en sec per a fer barraques per al tord o el perdigot, de fet, el molló del Pontal era una barraca de perdigot abandonada. També per a realitzar clapers, que són llocs on s’amaguen els conills per a criar lluny de depredadors. A la serra de Beneixama n’hi ha uns quants. També es gastava la pedra per a la construcció de barraques i refugis. A diferència d’altres llocs més rocosos, com a Monòver o el Pinós on es diuen ‘Cucos’ (per dir algun de la nostra província), a Beneixama no era un costum construir amb tanta mestria aquest tipus de barraca, però encara en podem veure alguna. Jo només en conec dues de pedra en sec, una a la vereda del Campet, a l’altura de la Practicanta, i l’altra a la vereda de Banyeres de Mariola, en Llopis. Totes dues estan en el marge d’un bancal. Supose que quan es va despedregar el lloc, en construir la riba, van aprofitar la gran quantitat de pedra per a fer una xicoteta barraca

Cal destacar encara un camí més, el camí vell de Bocairent en el sector que va des de la Venta de Soler fins a la Caseta del Senyoret. Ací la caixa del camí discorre per davall del nivell dels bancals circumdants que alberguen sembrats. Sembla que quan es van despedregar, els llauradors van anar conformant un bonic i perfecte mur de pedra de bon grossor i alçada que envolta el camí pel sud creant un bonic indret, molt agradable de passejar. Amb la pedra en sec, també es construeixen els mollons que senyalitzen propietats i termes municipals. En Beneixama no som una excepció i tenim un barranc de la Mollonera que divideix el terme de Be-

F oto 17: Bancals antics al coll de la Lloma Prima i el racó de Malacara. Mil i una vegades hem passat per ací sense veure’ls en tota la seua magnitud. Aquest és ben alt i té una llargària de més de 30 metres. Els bancals baixen un tros pel Barranc de la Lloma Prima. (Coordenades UTM 30 S 695338 4289725)

135

HISTÒRIA I PATRIMONI

de pedra en sec on caben dues persones. De les dues barraques, la de la Llopis està a punt de caure (és un gran cau de conills), mentre que la de la Practicanta, encara que en peu, és un xicotet abocador. Com a curiositat, en el Delme, ja en terme de Camp de Mirra, a la vora del camí del Corralet, hi ha una caseta ja arruïnada, que va ser construïda d’una forma curiosa. No arriba a ser pedra en sec perquè es va usar morter en la seua construcció, però aquest lligant, és simplement fang. Crec que és l’única construcció d’aquest tipus que he vist a la nostra zona. Altres construccions utilitzaven la pedra en sec de manera parcial, com la barraca del Pou de la Neu, o molts dels forns de calç que hi ha disseminats per la serra de Beneixama. També era utilitzada en la fabricació de la base de carboneres i eres quan el desnivell del terreny ho feia necessari. Certes pedres (o roques) són una referència clau d’un lloc, i fins i tot donen nom al paratge. A Beneixama potser el lloc més característics siga el Cantal Redó, al barranc Franc, que és una roca de forma arredonida que va caure de les Penyes Roges. Està a l’altura del barranc dels Avions. També n’hi ha una de molt característica, encara que està a la Rambla, al terme de Banyeres de Mariola, al recorregut del camí de Xàtiva: el cantal Ferrat. Sembla ser un lloc on un ferrer muntava el seu taller per a ferrar les cavalleries que circulaven pel camí, diuen que quan s’avorria, incrustava als clevills de la roca ferradures i puntes de ferro. Un altre ús de les pedres era l’amuntegament amb més o menys ordre per a marcar un enclavament amb una significança especial. Als voltants de Beneixama hi ha tres llocs així: l’Alt de les Salves de la vereda de Biar a la Font de la Figuera, a l’altura dels Calderons, l’Altet de les Salves de la serra de la Creueta de la Canyada, i la Creueta de Biar, a la ruta del camí de Xàtiva damunt la Rambla de Banyeres de Mariola. En aquests tres llocs es perdia de vista el poble de Biar i es resava una salve alhora que es llançava una pedra al muntó demanant la protecció per al viatge a la Mare de Déu de Gràcia, patrona del poble.

136

oto 16: Parats que baixen des dels barranquets de la Caseta dels Caçadors per F la solana del Baratero. A les fotos aèries del vol americà de l’any 1946 es veu que no estaven ja en ús. Són molt antics, fets amb pedres grans i un acabat prou bast, el que no impedeix que que estiguen ací un bon grapat d’anys aguantant. (Coordenades UTM 30 S 695451 4289955) La roca mare també ha sigut objecte de treballs per a diversos usos, per exemple fer codolles, clots d’aigua o cocós, que generalment eren ampliacions dels existents naturals. Ací bevien persones i bèsties, o se’ls donava un ús cinegètic, habitualment és on s’enviscaven pardalets. D’aquests exemples en tenim per tot arreu. Els més evidents els trobem als Calderons (calderó = codolla), també al cabesset de la Talaieta hi ha algun forat de bona mida. Al peu de la serra hi ha el clot de Galvany (davall

de la lloma homònima), així com molts tolls en els fons de molts barrancs, com el del Cocó, a la vora de la caseta de Castelló, al fons del barranc de la Mollonera. Fins i tot el Pouet del Madronyal era un toll que es va tapar fent-li una volta i una boca (amb pedra seca) perquè l’aigua s’hi conservara més temps. També a la roca mare es feien runes per a fabricar jocs tipus tres en ratlla, un exemple el trobem al castell de

HISTÒRIA I PATRIMONI

oto 18: El foc va deixar sense arbres els vessants del barranc del Racó de les Coves i ara podem apreciar la quantitat de F bancals que el temps i la serra havien anat devorant. En la foto viem la caiguda a ponent de la lloma del Pontal. (Coordenades UTM 30 S 693148 4289785)

oto 22: La Cova del Tio Damià o Cova del Carlista. Aquest indret està tot envoltat de preciosos parats, molt ben executats F que pujen pels barranquets de la solana de Richart. Els bancals situats més amunt, fins i tot tenen un tros excavat en la roca mare. (Coordenades UTM 30 S 692371 4290140).

137

HISTÒRIA I PATRIMONI

Salvaterra a Villena on hi ha un joc d’origen califal (segle X) gravat a la roca. Altres elements que podem trobar gravats a la roca són l’art rupestre (deriva del llatí rupestris i aquest de rupes que vol dir roca), amb un ús més esotèric i antic, com a les ‘Graelletes’ del cabesset de Sant Bertomeu del Camp de Mirra. Molta és la toponímia que fa referència a roques, pedres i penyes, com Penya de la Blasca, els Picatxos, la Pedregosa, Barranc dels Mollons, Barranc de les Codolles, Cases de les Penyetes de Baix, Cases de les Penyetes de Dalt, les Penyetes, Pedrera de la Baldona, Pla de les Moles, Mas de Penya Blanca, Llometa de Cantalots, Penya de l’Engarbaor, Lloma de la Mollonera, Morro de la Solana de Cantalots, Solana de Cantalots, Barranc de les Codolles de Candela, Pas del Runal, Mas de les Penyes Velles, Mas de les Penyes Noves, la Pedregosa, Alt de la Codolla, els Calderons, Mas de la Penyeta, les Penyes Roges, la Penya de l’Àguila, les Penyes de Sanxet, la Penyeta de l’Àguila, el Cantal Redó, el Cantal Ferrat, el Camí de les Tres Pedres... en trobaríem un bon grapat més. La UNESCO, reunida a Illa Mauricio el dia 28 de novembre de 2018, ens va fer un preciós regal tot declarant la tècnica

constructiva de la pedra en sec o pedra seca com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. En la resolució deia: ‘L’art dels murs de pedra seca es refereix al coneixement relacionat amb la fabricació de construccions de pedra en apilar roques unes damunt d’altres sense utilitzar cap altre material, a excepció del sol, de vegades també sec’. Destaca així mateix, que ‘és una tècnica utilitzada des de la prehistòria que exemplifica una relació harmoniosa entre els éssers humans i la natura’. El comité va valorar que és una tradició viva i que proporciona a tots els seus professionals un fort sentit d’identitat i juga un paper fonamental en la creació i el manteniment de l’entorn vital. A Beneixama no queda cap marger (persona que construeix murs o marges de pedra en sec), però sí a la Marina o a les Illes Balears, on treballen normalment en xalets, jardins i camins públics tot construint preciosos murs. També hi ha moltes associacions per tot arreu del País Valencià que es dediquen a recuperar la pedra en sec oferint tallers i estimulant voluntaris. No seria una idea gens menyspreable treballar per la recuperació del poc patrimoni que queda a la serra de Beneixama i pel qual sembla que ningú ja vol fer res. Els corrals van desapareixent, al Pou de la Neu li queden dues

F oto 20: Parats al fons del barranc Franc a l’altura de la caseta del Sastre. Perfecte. (Coordenades UTM 30 S 693103 4289326)

F oto 21: Parat al fons del barranc Franc a l’altura del Racó del Carlista. (Coordenades UTM 30 S 692102 4290087)

F oto 19: Sistema de parats del fons del barranc Franc. Tot el barranc entre la Sarseta fins a la Talaeta està travessat per aquest tipus de parats. Els que veiem a la foto estan als voltants de la cova del Tio Damià o cova del Carlista. (Coordenades UTM 30 S 692374 4290082)

F oto 23: Parats en un barranquet secundari que baixa del racó de les Coves. (Coordenades UTM 30 S 692948 4289930).

138

HISTÒRIA I PATRIMONI

oto 24: Vista General del barranc del Racó de les Coves. La part de baix de la foto és ja el barranc Franc. Tots els bancals F conserven els seus parats de pedra en sec. (Coordenades UTM 30 S 4289903 4289903).

F oto 25: Parats al Racó de la Santa, en la Boquera, enfront del corral del Ginyao. Jo crec que són els parats més ben treballats del terme de Beneixama, per desgràcia no van resistir la DANA de setembre passat. (Coordenades UTM 30 S 693108 4288807).

139

HISTÒRIA I PATRIMONI

F oto 26: Aquest parat està situat al fons del barranc Franc, al peu del corral del Tio Ginyao. És de més de 100 metres de llarg (quan vaig fer la foto hi havia molta herba), i és un bon treball del marger que el va fer. (Coordenades UTM 30 S 693171 4288709).

F oto 27: Parat als peus del cabesset de la Talaeta, en el fons del barranc Franc (en aquest sector anomenat ja Rambla del Torrelló, i un poc més endanvant, Barranc de les Mules). Crida l’atenció la roca incrustada en la riba, se suposa que ja estaria ací i al seu voltant es va fer el parat, perquè ha de pesar 5 o 6 tones. (Coordenades UTM 30 S 693263 4288166)

140

HISTÒRIA I PATRIMONI

oto 28: Sistema de parats de pedra seca en el barranc de l’Esquerre, al ponent de la lloma de les Cabres. Hi ha tot un enF tramat de marges de pedra molt ben realitzats on encara veiem les oliveres que no fa tant de temps van ser abandonades. També trobem una caseta ja arruïnada. Molts dels parats travessen perpendicularment el barranc i el remunten un bon tros camí dels alts de l’Atotxar. (Coordenades UTM 30 S 691758 4288255)

oto 30: El Cospinar. En aquest lloc, quan la lloma i els seus barrancs adjacents desemboquen en el romeral, es crea un F sistema de barrancs més xicotets entre el barranc de la Lloma Negra i el barranc de la Lloma Torta on els parats van jugant per a adaptar-se a l’orografia del terreny. L’incendi de juliol de 2019 va descobrir una gran quantitat de treball de pedra seca. (Coordenades UTM S 30 695088 4288475).

141

HISTÒRIA I PATRIMONI

tronades, també al Pouet de Bellot i a altres indrets, els forns de calç es van enderrocant, de les carboneres es perd la seua ubicació, no sabem on estaven les eres de la vall. La pedra en sec va caient i els camins vells són condemnats a l’oblit i sovint (massa sovint) maltractats o directament llaurats i esborrats. Crec que caldria fer un esforç institucional i associatiu per tal de recuperar allò que és i ha sigut part del nostre passat i de pas, convertir-ho en un homenatge a eixa gent que ho va fer possible. Pense que en oblidar, menysprear i abandonar, faltem al respecte als nostres avantpassats i al dur treball que van fer per a crear i mantenir totes aquestes infraestructures. Hui som molts els que gaudim de la serra, cada dia creix el nombre d’usuaris de camins i senders, però me n’adone, amb molta llàstima, que ja hem oblidat els noms dels llocs per on passem (de vegades els inventem), no valorem els elements patrimonials que trobem al nostre abast, de vegades no sabem ni que estan ací; tampoc sabem qui els va fer i per què. Hem de fer valdre tot allò i, com ja he dit, recuperar el respecte pel nostre patrimoni oblidat i per la gent, quasi sempre anònima, que el va fer possible. Un humil agraïment. Quan furgue en el nostre passat a la recerca del patrimoni perdut, no puc deixar de recordar a la gent que en va imbuir en vena el desig de conéixer i no oblidar ‘lo nostre’, allò pel que ells van treballar tant. No puc oblidar al meu amic, company de tanta aventura i familiar, Marcel·lí Sarrió. Tampoc a la gent que, encara que no entenia per què teníem eixe interés per allò que a ells els va donar tant de treball dur i tant de patiment, ens ajudaven

F oto 31: Barranc del Pou de la Neu. El parat més alt és el que fa de marge del camí que va del pou a la barraca. Aquests parats van fer d’amortiment d’arramblades en les pluges de setembre, diferint l’aportament de les aigües del barranc del Pou de la Neu al del Madronyal, que va ser el que més va abocar al barranc de les Mules i aquest a la Rambleta en Beneixama, inundant tot el poble de fang i cendra el setembre passat. (Coordenades UTM 30 S 693604 4289052)

F oto 29: Olivera amb el seu propi parat en el Cospinar. (Coordenades UTM 30 S 695082 4288065)

142

HISTÒRIA I PATRIMONI

oto 32: L’increïble parat de la Casa del Moro, al terme de Fontanars dels Alforins, un mur de més de 6 metres d’alçada F que, llevat d’un sector de la zona posterior, es conserva en molt bon estat des que el van fer, segurament l’any 1942. (Coordenades UTM 30 693550 4292847)

oto 36: Era en la casa de les Penyetes de Baix, en el camí vell del Campet a la Canyada. Veiem com per a compensar el F pendent, es va realitzar un muret de pedra en sec per a fer l’era. (Coordenades UTM 30 S 691873 4283985)

143

HISTÒRIA I PATRIMONI

F oto 33: Barraca de pedra en sec a la Practicanta, en el camí de la vereda del Camp de Mirra. No he aconseguit trobar la foto que vaig fer l’any 2006 on es veia en perfecte estat. Hui, la volta de pedra s’ha enfonsat al fons i el racó serveix d’abocador de plàstics i bidons vells. (Coordenades UTM 30 S 692172 4286998)

F oto 34: Barraca de pedra seca de Llopis, en la vereda de Banyeres de Mariola, aquesta ha resistit pitjor el pas del temps, en la foto de baix de 2006 la veiem en perfecte estat, hui està quasi arruïnada perquè els conills han fet una xicoteta urbanització amb ella i per l’abandonament que fem els humans d’un patrimoni al que no donem valor. (Coordenades UTM 30 S 697950 4288439)

F oto 35: Caseta de pedra i fang en el camí del Corralet, en el Delme, al Campet. És una construcció amb murs de bona grossària, molt ben acabada, en la que només ha solsit un tros de la paret de llevant i el sostre. Crec que una bona obra de maçoneria i fang, mostra única a la nostra vall. (Coordenades UTM 30 S 691275 4286338)

a buscar una senda, una codolla o un topònim. El meu padrí en eixa tasca va ser Manolo Sanchis ‘L’Aranya’ amb qui em va quedar tanta conversa pendent; també recorde amb especial estima a Josep Candela ‘Pepet el Morenet’ que tant sabia del nostre poble i la nostra serra. Amb tots ells tinc un deute de gratitud ben gran perquè hi han contribuït a forjar el meu caràcter, la meua personalitat i l’esperit de lluita per tal de preservar tot allò que uns van crear i altres van lluitar perquè no ho oblidarem. La Talaieta, 9 de juny de 2020, dia 87 de quarantena per la COVID-19

F oto 37: Altet de les Salves en la vereda de Biar a la Font de la Figuera, en els Calderons. Ultim lloc des d’on s’endivina el campanar de Biar. (Coordenades UTM 30 S 688260 4288458)

144

F oto 38: Creueta de Biar, en la ruta del camí de Xàtiva, damunt la Rambla de Banyeres. (Coordenades UTM 30 S 698409 4291573)

HISTÒRIA I PATRIMONI

oto 39: Parat doble que salva el barranc del Perelló, en l’anomenat ‘Malpas’, a la carretera CV-657 entre Beneixama i FonF tanars dels Alforins. Va rebentar per la part de baix en la DANA de setembre, però va quedar en peu amb penes i treballs. No està malament per a una obra que té 70 anys i està feta de pedra en sec. (Coordenades UTM 30 S 693105 4289082)

oto 40: La carretera CV-657 en el port del Moro, just on canviem de província. Ací trobem un llarg parat de pedra en sec F realitzat, segurament, l’any 1942. (Coordenades UTM 30 S 691195 4290001)

145

HISTÒRIA I PATRIMONI

F oto 41: El camí del corral del Tio Ginyao a la carretera de Fontanars. Aquest camí, treballat amb un parat a doble cara, travessa el barranc franc i va fer de dic de contenció a la pluja de setembre, evitant mals majors al poble. A la part de llevant té un dipòsit de més d’un metre de fang i cendra. (Coordenades UTM 30 S 693179 4288698)

Foto 42: Imatge presa cap al lloc on vaig fer la foto 40. Ací veiem l’aspecte del camí del corral del Tio Ginyao el dia 14 de setembre, l’endemà que la DANA arrasara la serra de Beneixama. Ens adonem de la importància dels parats de pedra en el fons dels barrancs. Dels tres que més aigües aporten a la Rambleta (barranc Franc, barranc del Madronyal i barranc del Pou de la Neu), el barranc Franc és de més conca, però l’antic i intrincat sistema de parats, fins i tot als barranquets secundaris, va evitar mals majors al poble. (Coordenades UTM 30 S 693179 4288698)

146

HISTÒRIA I PATRIMONI

oto 43: Parat del camí de les Tres Pedres dins del Barranc Franc a l’altura de la coveta del Tio Damià o coveta del Carlista. F (Coordenades UTM 30 S 692326 4290055)

oto 44: Parat del camí de les Tres Pedres dins del Barranc Franc a l’altura de la caseta del Sastre, molt prop de la ‘nova’ F carretera. Aquest camí es va deixar d’usar com a comunicació entre valls en 1948, en ser inaugurada la carretera de Fontanars dels Alforins a Beneixama.Es l’únic sender en què es va utilitzar la tècnica de pedra en sec per a confeccionar la caixa del camí a tot el terme de Beneixama. (Coordenades UTM 30 S 692939 4289584)

147

HISTÒRIA I PATRIMONI

F oto 45: El camí vell de Bocairent a l’altura de la Venta Vella o Venta de Soler. Veiem el mur de pedra al sud del camí que de forma intermitent apareix en aquest sector, entre la venta i la caseta del Senyoret. (Coordenades UTM 30 S 697868 4287255)

148

HISTÒRIA I PATRIMONI

149

Vol fotogramètric realitzat els anys 1956-1957 per l’Army Map Service del EE.UU. És l’anomenat Vol Americà Sèrie B. Hi ha un anterior, de 1946-1947 anomenat sèrie A, encara que la seua qualitat no és molt bona i per això he optat per posar el de 1956. Tots dos formen part d’un projecte anglo-americà anomenat Casey Jones, nascut després de la segona guerra mundial per tal de cartografiar tot el territori europeu i el nord d’Àfrica. El vol es va iniciar l’any 1946 sense el consentiment de Franco. A la foto podem veure els antics bancals i camins. També ens podem adonar de la poca vegetació que hi havia a la muntanya. Estaven en plena postguerra on es van esprémer tots els recursos de la serra, especialment la llenya. 1 Corral de Maestre i tot el romeral de Maestre. 2 Cabesset de la Talaeta. 3 Casetes de la Talaeta. Només hi ha dues i el camí no van més enllà de la caseta de la Talaeta. 4 Lloma de les Cabres. 5 Barranc de Baldó, a l’entrada veiem els bancalets que hi havia en l’alt del racó de Maestre. 6 Llomes del Gironés, ací els bancalets entren ben endins pel barranc del Gironés.

150

7 Corral de Lluna i inici de la senda del Pontal. Ací arribava el camí de les Tres Pedres i continuava cap a l’interior del barranc Franc fins a la Sarseta. 8 Ombria del cabesset del Maigmó i senda del Madronyal. 9 Sant Lluis o, com se li anomenava abans: corral dels Mancos. 10 Corral del Tio Ginyao (també corral de Franco o corral de Nacher). 11 Senda del Blanquinal per l’ombria del cabesset de la Creu. 12 Pouet de Bellot. 13 Pou de la Neu i tot el sistema de bancals que l’envoltava. 14 Senda del Pontal. 15 Barranc del Perelló i bancals, hui abandonats, del fons del barranc. 16 Caseta del Sastre i bancals que l’envolten. 17 Lloma Llarga i senda del Madronyal. 18 Barranc del Madronyal. 19 Senda del Pontal i lloma dels Sumaorets. 20 Ombria de la lloma del Pontal i barranc del Racó de les Coves, on veiem tots els bancals de la foto 18. 21 Barranc del Perelló on està el Malpàs i el parat de la carretera a la foto 39.

22 Barranc del Racó de les Coves i els bancals de les fotos 23 i 24. 23 Cantal Redó 24 Racó del Carlista (hui l’anomenem ‘Racó dels Socialistes’). 25 Racó de les Coves 26 Senda del Pontal a la Replana de Rita, com veiem, no hi ha cap camí, només sendes. 27 Barranc de la coveta de les Golondrines. 28 Barranc dels Avions. És curiós que aquests dos últims barrancs tinguen nom de dues aus que són cosines, l’avió comú (Delichon urbicum) i l’oroneta (Hirundo rustica). En el cas del barranc de les Golondrines, de segur és perquè aquestes aus fan niu dins de la cova homònima. 29 Cova del Tio Damià i bancals adjacents. 30 Bancals del fons del barranc Franc, a la vora de la carretera de Fontanars, on es veu encara el camí vell. 31 Pou de la Sarseta 32 Barranc de la Sarseta. Ací es veu molt clarament el traçat de la senda de la Sarseta que pujava a la Replana i enllaçava amb els camins alforinencs que es distingeixen pel seu traçat recte. Aquestes sendes són coetànies del camí dels Forns, a la Replana.

HISTÒRIA I PATRIMONI

Mapa de situació de les fotografies extret del mapa de l’Institut Cartogràfic Valencià, escala 1:50000

BIBLIOGRAFÍA: • La arquitectura de la piedra seca. Rafael Cebrian. Carena editors, s.l. 2011 • Camins històrics. Rutes per l’Alcoià i la Vall d’Albaida. Valls de Beneixama i Biar. Miquel Mas. Institut d’Estudis de les Valls de Mariola 2018 • Pedra i Calç. Col·lectiu Pedra i Calç, Caixa Ontinyent, obra social 2018. • Revista del Vinalopó número 21. CEL Centre d’estudis local del Vinalopó, 2018. Versió en PDF http:// pedraseca.gva.es/documents/168838666/168971389/ Revista+del+Vinalopo%CC%81_21+Dossier+Pedra+Seca_ reduida.pdf/ba5a51de-ed43-4f0f-b131-f2b198036b35 • A un tir de pedra. Els forns de calç de la Safor. https://www. auntirdepedra.com/2015/01/els-forns-de-calc-la-safor. html#more Òscar Martí, David Gomar i Vicent Cervera. • Fototeca del patrimonio artístico. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. http://www.mcu.es/fototeca_ patrimonio/search_fields.do?buscador=porCampos • La arquitectura de la pedra en sec. Revísta Mètode. Universitat de València. https://metode.cat/revistesmetode/document/larquitectura-de-la-pedra-en-sec.html

• La Muntanya d’Alacant conserva paisatges agrícoles heretats segle rere segle. Joaquin Beas 2010. https://es.linkedin.com/pulse/la-muntanya-dalacantconserva-paisatges-agr%C3%ADcoles-heretats-beas • L’Alt Maestrat, paisatges de la pedra en sec. Paisatges Turístics Valencians. http://paisajesturisticosvalencianos. com/va/paisajes/lalt-maestrat-paisatges-de-la-pedraen-sec/ • La feixa pedra seca (artesania amb pedra seca). PIERRE SECHE, DRY STONE WALLING, TROCKENMAUERN. Vedrunes pels conills de Tavertet. https://lafeixapedraseca. com/feines-2/diferents-tipus-de-construccions-ambpedra-seca/vedrunes-pels-conills-de-tavertet/ • Tocat per la pedra. Casimir Romero García https:// lafeixapedraseca.com/feines-2/diferents-tipus-deconstruccions-amb-pedra-seca/vedrunes-pels-conillsde-tavertet/ • Visor de Cartografia de la Generalitat Valenciana. Institu Cartogràfic Valencià. https://visor.gva.es/visor/ • Centro de descargas del Centro Nacional de Información Geogràfica. Ministerio de Transportes, Mobilidad y Agenda Urbana. http://centrodedescargas.cnig.es/ CentroDescargas/index.jsp •

151

HISTÒRIA I PATRIMONI

Els Museus de Beneixama: una anàlisi dels seus visitants durant l’estiu de 2020

assejant pels carrers de Beneixama podem trobar que les col·leccions museogràfiques o llocs visitables van augmentar considerablement des de finals del segle XX. En aquest moment comptem amb quatre espais: Torre de la Talaia, Museu Poeta Pastor, Museu Etnogràfic i Exposició Permanent Navarro Ferrero. Encara que aquests espais estan adaptats per a rebre visites en moments puntuals, la falta de pressupost i de tècnics al seu càrrec, problemes que no solen ser patents en poblacions de major mida que la nostra, no fan possible la seua obertura continuada en el temps per tal que, tant locals com forans, puguen gaudir dels edificis o els objectes que es troben al seu interior.

es troben al voltant de la Plaça de l’Ajuntament, mentre que l’Etnogràfic i l’Exposició Permanent Navarro Ferrero es localitzen en edificis germans, l’un enfront de l’altre. La proposta duta a terme era que de 10 a 12h es visitarien els dos de la plaça i de 12 a 14h els altres dos restants. Pel que fa al nombre total de visitants, aproximadament, han passat unes 50 persones per aquestes instal·lacions durant huit dies. Entre els visitants de fora del nostre poble trobem que han vingut de localitats com: Banyeres de Mariola, Villena, Petrer, Torrevella, València, inclús de Cuba.

Vista exterior de la Torre de la Talaia.

Durant aquest estiu tant particular, atesa la situació causada per la pandèmia mundial de la Covid-19, s’ha volgut fomentar un turisme local i de proximitat i, com no, els nostres espais patrimonials havien d’estar disponibles, encara que fóra en un horari reduït. Tot i que altres anys els museus havien estat oberts durant alguns dies, en aquest moment es va decidir posar al capdavant una persona especialitzada en història i arqueologia que podia tenir les portes obertes i, a més, realitzar les explicacions pertinents a totes aquelles persones que ens visitaven. L’horari establert s’ha limitat als diumenges de juliol i d’agost, en horari de 10 a 14h, i no era simultània l’obertura de tots els museus. Quan es va plantejar el problema que era inviable obrir tots els museus a la mateixa vegada, la millor solució que es va trobar va ser obrir-los de dos en dos. Un punt a favor d’aquesta opció fou la proximitat entre tots ells: per una banda, tant la Torre de la Talaia com el Museu Poeta Pastor

152

Diversos visitants al Museu Etnogràfic.

Un dels principals problemes que hem trobat durant aquests mesos és el gran desconeixement que hi ha per part de les poblacions veïnes del nostre patrimoni. És cert que molts dels que ens visitaven coneixien la Torre, però mai havien visitat el seu interior; sabien que l’antic llavador estava en aquell edifici, però desconeixen per complet la mostra museogràfica que acompanya la visita; havien escoltat parlar del Poeta Pastor, però no sabien que podien gaudir de part del mobiliari de la seua casa i els seu premis; coneixien d’oïdes José Navarro Ferrero o inclús eren exalumnes d’ell, però mai havien vist part de la seua obra concentrada en un mateix espai. Aquesta desinformació es va intentar suplir durant aquests mesos mitjançant la comunicació en les xarxes socials.

HISTÒRIA I PATRIMONI

Considerem que són una eina fonamental en el món tecnològic en el qual vivim. Els resultats van ser mitjanament bons perquè, amb el pas de les setmanes, les visites ja no entraven de casualitat perquè estaven al poble i havien vist una porta oberta, sinó que, gràcies a la difusió, havien decidit passar el matí del diumenge a la nostra localitat. A més, durant el mes d’agost, per incentivar les visites de caràcter local i donar a conèixer el nostre patrimoni entre els mes menuts, es realitzaren dos tallers sota els títols “Torres i castells del nostre entorn. El cas de la Torre de Beneixama” i “El Museu Etnogràfic de Beneixama i els seus objectes”. La nostra intenció amb aquests tallers era doble. Per una banda, el principal objectiu era que els xiquets i xiquetes del poble conegueren tant els edificis com la història que va lligada a aquests, sempre des d’una perspectiva lúdica, però mai deixant de banda el rigor històric dels coneixements adquirits durant aquests matins. En total van participar un total de 30 xiquets i xiquetes, en diversos grups, ja que era important adequar el discurs segons rang d’edat. La segona de les nostres intencions era que els més menuts i menudes feren de forma indirecta de difusors de coneixement i així augmentar el nombre de visitants. Està demostrat que després d’aquest tipus de tallers és recomanable que els escolars realitzen una visita als museus amb els seus familiars i amics, ja que aquests els poden mostrar tot el que han aprés. Aquest fet s’ha vist de forma molt clara al registre de visites els diumenges posteriors als tallers, quan els visitants locals hi han augmentat en gran mesura. Considerem que aquesta ha estat una tasca de gran importància, ja que el fet de conéixer el patrimoni del nostre voltant des que som petits fomenta una estreta relació de pertinen-

ça amb allò que ens envolta, perquè únicament coneixent i valorant el nostre patrimoni som capaços de poder garantir la seua protecció i manteniment al llarg dels anys. Per concloure, podem dir que l’experiència d’aquest estiu ens ha fet veure que l’horari ha sigut bastant encertat. Gran part dels visitants, sobretot els que venien de poblacions veïnes, aprofitaven per a veure prompte la Torre i el Poeta Pastor, després anaven a esmorzar a algun dels bars de la localitat i, posteriorment, visitaven el Museu Etnogràfic i l’Exposició Permanent Navarro Ferrero. En aquest punt cal destacar la gran tasca de difusió feta sobre la gastronomia del nostre poble i com els museus i llocs visitables són potenciadors de part de l’economia local. A més, el fet d’agrupar dues destinacions durant el mateix horari fomenta la visita dels llocs més desconeguts. Molta gent que venia a visitar la Torre de la Talaia aprofitava per conéixer el Museu Poeta Pastor, igual que ocorria amb el Museu Etnogràfic i l’Exposició Permanent Navarro Ferrero. Podem dir que l’experiència dels visitants ha sigut satisfactòria i tots ells s’acomiadaven de nosaltres amb paraules gratificants, alhora que sorpreses pel patrimoni que Beneixama pot oferir. Per la nostra part, únicament agrair a aquelles persones que han fet possible aquesta experiència i, en major mesura, als visitants, a més d’encoratjar els agents polítics del nostre poble a continuar amb aquesta important tasca de difusió i conservació del nostre patrimoni. • Alba Martínez Pérez Arqueojocs: Didàctica, Arqueologia i Difusió del Patrimoni.

Imatge del taller “Torres i castells del nostre entorn. El cas de la Torre de Beneixama”

153

Autor: Alfonso Pastor Juan

Anunciants i COL·LABORADORS

ANUNCIANTS I COL·LABORADORS

155

ANUNCIANTS I COL·LABORADORS

156

ANUNCIANTS I COL·LABORADORS

157

ANUNCIANTS I COL·LABORADORS

158

ANUNCIANTS I COL·LABORADORS

159

ANUNCIANTS I COL·LABORADORS

160

ANUNCIANTS I COL·LABORADORS

161

ANUNCIANTS I COL·LABORADORS

162

ANUNCIANTS I COL·LABORADORS

163

ANUNCIANTS I COL·LABORADORS

164

ANUNCIANTS I COL·LABORADORS

165

ANUNCIANTS I COL·LABORADORS

166

ANUNCIANTS I COL·LABORADORS

167

ANUNCIANTS I COL·LABORADORS

168

ANUNCIANTS I COL·LABORADORS

169

ANUNCIANTS I COL·LABORADORS

170

ANUNCIANTS I COL·LABORADORS

171

ANUNCIANTS I COL·LABORADORS

172

ANUNCIANTS I COL·LABORADORS

173

ANUNCIANTS I COL·LABORADORS

174

ANUNCIANTS I COL·LABORADORS

175

ANUNCIANTS I COL·LABORADORS

176

ANUNCIANTS I COL·LABORADORS

177

ANUNCIANTS I COL·LABORADORS

178

ANUNCIANTS I COL·LABORADORS

179

ANUNCIANTS I COL·LABORADORS

180

ANUNCIANTS I COL·LABORADORS

181

ANUNCIANTS I COL·LABORADORS

182

ANUNCIANTS I COL·LABORADORS

183

ANUNCIANTS I COL·LABORADORS

184

ANUNCIANTS I COL·LABORADORS

185

ANUNCIANTS I COL·LABORADORS

186

ANUNCIANTS I COL·LABORADORS

187

Autora: Inma Albero Ferrero

Beneixama Cultura, Fiesta y Patrimonio 2020

Articles inside

De roques, pedres i penyes. Arquitectura de pedra en sec a Beneixama.

La històrica obertura del Partidor de les Aigües.

Gent de Mariola

Les barrelles, unes herbes amb molta historia.

Donants de sang

Societat musical La Pau.

ReplanaRest

Grup de danses

AMPA

Grup de muntanya

Societat Coral

Club ciclista

XXXIV Premi Poeta Pastor 2019.

Ensenyar en temps de Corona Virus.

Cada estiu torne a la mar.

Tío Chato

Cròniques d´un any

Camino de Santiago del Cardenal Paya.

Cuando abres el viejo baúl.

A la memòria dels meus amics Emilio Pons i Cosme Valdés.

Entre el peto i la motxilla.

In memoriam a Rafa Ferrero Molina.

Homenaje a dos artistas.

Capitania Cristians 2019.

Mestre i Company

Salutació del Regidor de Cultura.

El 6 de setembre

Il gatopardo

Salutació Comissió de Festes.

Salutació del Rector de la Parròquia.

Salutació de l´Alcalde.

Salutació de la Jutgessa de Pau.