HISTÒRIA I PATRIMONI
Les barrelles, unes herbes amb molta història
S
ovint, quan parlem del patrimoni ens venen al cap el conjunt d’edificis singulars i monuments que hi ha en una població o territori concret, és el que la UNESCO defineix com Patrimoni Cultural Material; però a més hi ha el Patrimoni Cultural Immaterial que són el conjunt de manifestacions culturals i tradicions que es transmeten de generació en generació, del qual Beneixama és tan ric, i el Patrimoni Natural, entés este últim com el conjunt de riqueses naturals o ambientals d’un territori i les relacions o aprofitaments que els éssers humans n’han fet d’elles. I és precisament d’este tipus de patrimoni del qual us vull parlar en este article en parlar-vos d’unes plantes, les barrelles, molt comunes als nostres camps, tant al secà com al regadiu, que una volta seques, el vent arranca des de la base de la tija i se les enduu rodant com una pilota, sent així com dispersa les llavors.
La barrella més abundant a Beneixama és la barrella pun· xosa, la denominació científica de la qual és Salsola kali, i rep este nom perquè tant les fulles com les bràctees de les flors acaben en una espina curta i afilada, de manera que tota la planta és punxosa. La nostra barrella punxosa, que ara és considerada una mala herba, juntament amb altres plantes barrelleres, tenen darrere de si una llarga història d’aprofitaments per part de l’home que ara passe a comentar.
Barrella punxosa (Salsola kali)
Mata seca de barrella
Esta imatge que segur que molts beneixamuts tenen gravada en la memòria, és molt comú vore-la a finals de la tardor i durant l’hivern i la primavera; sovint les trobem també apilades, formant garberes, en cavitats i recers del terreny.
Barrella punxosa (Salsola kali)
Barrelles acumulades pel vent
114
Des de temps immemorials l’home ha utilitzat les cendres de les plantes barrelleres per a obtenir lleixius amb els quals rentar i blanquejar la roba, per a la fabricació del sabó i per a la produc· ció del vidre. I açò és perquè estes plantes acumulen en els seus teixits una gran quantitat de substàncies alcalines, sals sòdiques i potàssiques que eren necessàries per a estos menesters. La recol·lecció i el cultiu d’estes plantes i la posterior comercialització de les cendres que es produïen al cremar-les, així com l’obtenció
