HISTÒRIA I PATRIMONI
De roques, pedres i penyes Arquitectura de pedra en sec a Beneixama Miquel Mas Navarro
‘Tota pedra fa paret’
Q
uan estudiem geologia, ens diuen que hi ha tres tipus de roques: metamòrfiques, magmàtiques i sedimentàries. La que tenim per tota la nostra zona és un tipus de roca sedimentària anomenada calcària i formada principalment per fragments esquelètics d’organismes marins com el coralL, que és com a dir que la nostra vall va estar fa milions d’anys, davall de la mar.
Maestrat. També la usaven per a pavimentar camins, com en algun sector que encara queda de la Via Augusta al seu pas per Moixent; per a fer ponts i aqüeductes i un llarg etcètera. Però, abans ja la usàvem de mil i una maneres; per exemple
Pràcticament totes les civilitzacions han fet servir la pedra com a material de construcció, per ser un element normalment abundant i relativament fàcil de treballar on, si ets hàbil, no necessites cap morter que facilite la unió entre elles. És allò que anomenem tècnica de pedra seca o pedra en sec. Al Neolític, quan l’ésser humà passa de nòmada i caçador-recol·lector a agricultor i pastor, comença a usar la pedra per a la confecció de refugi i habitatge, com a marge o parat en cultius, per a la construcció de mallades i corrals, com a element de defensa en forma de simples murs, cas del poblat iber de la Bastida de les Alcusses, a la voreta de Fontanars dels Alforins; i de forma més humil, per a delimitar propietats, típic del Pinós o Monòver, al Vinalopó Mitjà, o a Vilafranca, a l’Alt
128
F oto 2: Sacsayhuaman, fortalesa cerimonial inca del segle XV a dos quilòmetres de Cusco. Està construïda en pedra en sec perfectament encaixada. Hi ha pedres de més de 9 metres d’alçada i moltes tones de pes.
