Naturalment - AC Falla Rei en Jaume I - 2023

Felicitat i harmonia

Amb la festa fallera

La tenim a cabassos,

La vivim amb el cos i

Amb l’ànima també!

Res com la primavera

Entrant al calendari

I el sol mediterrani En la nostra pell!

Joia és l’única paraula

Amb la falla plantada,

Única i nostra, la millor!

Mentre la música ens abraça

En cercaviles i al casal

I el cor despert ens diu: viviu!

25

Any rere any som i fem Falla!

Ni que ploga ni que el vent

I el mal oratge ens repten!

Valenciania de soca i d’arrel

Esperem el dia de plantada,

Rebem la primavera florida

Sentim nostra la pólvora

Al so de la música festera

Rodem pel poble, festegem!

I cremant falla, comencem!

Fani Criado Ripoll

Edita

AC Falla Rei en Jaume I

Dipòsit legal

V-3618-2018

Coordinació

Antonio Bolufer Garcia

Javier Montañez Fernández

Correcció lingüística

Salva Andrés Martín

Disseny, maquetació i portada

Javi Montañez Fernández

Disseny i maquetació adjunt

Thais Gorgonio Bonet

Roxana Sandín Vidal

Coordinació de publicitats

Antonio Bolufer Garcia

Impressió Blauverd impressors

Tirada 330 exemplars

Explicació de les falles

Salva Andrés Martín

Carlos Aragó Llopis

Antonio Bolufer Garcia

Fotografies

Joan Castelló Lli

Fernando Navarro Marcos

Col•laboradors literaris

Arxiu de la comissió

Junta Local Fallera de Cullera

Crèdits

Sainet

Francisco Fernández Ruiz

Poesies

Salva Andrés Martín

Carlos Aragó Llopis

Antonio Bolufer Garcia

Fani Criado Ripoll

Francisco Fernández Ruiz

Il·lustracions

Roberto Català Nàcher

Thais Gorgonio Bonet

José Mendoza Albert

Javier Montañez Fernández

Inyaki Pinto Olivert

Roxana Sandín Vidal

Col·laboracions literaries

Susana Albert Martínez

Salva Andrés Martin

Sara Bixquert Fèlix

Luis Bohigues Vallet

Antonio Bolufer García

Joan Castelló Lli

Àngels Falcó González

Quique Falcó González

Hugo Font Lafarga

Mario Font Lafarga

J. Gabriel Figueres Hernández

Virgínia Fita Bondía

Isabel Galindo Renart

Ramón Marí Bohigues

Álex Morales Fernández

Carles Orobal Vidagany

Loredana Sáez Ruano

Ramón Solaz Gil

Agraïments

L’Associació Cultural Falla Rei en Jaume I agraeix la col•laboració de totes les persones i entitats que d’alguna manera han participat en la realització d’aquest llibret. Tanmateix, no s’identifica necessàriament amb les opinions, expressions i crítiques que apareixen a l’interior, declinant qualsevol responsabilitat.

Participació en concursos

«Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres»

«El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2023»

«El present llibret ha participat en el XXVII Concurs de Llibrets Fallers organitzat per la Junta Local Fallera de Cullera sota el patrocini de l’Ajuntament de Cullera»

Convencions ortogràfiques

Aquest llibret està adaptat a l’acord 31/2018 de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua pel qual s’aprova l’acord normatiu sobre algunes convencions ortogràfiques.

Falla Rei en Jaume I

@fallareienjaumei

Versió digital en valencià

Portada

Javier Montañez Fernández

Autor de la portada

En el present exercici s’ha volgut enllaçar, més si cap, la portada amb la temàtica i la maquetació interna del llibret, per això és necessari que, abans, s’explique la temàtica d’aquest. Entenem Naturalment com un concepte que pot representar tot allò que aquest exercici volem transmetre en el nostre llibret. En primer lloc, naturalment, la nostra comissió commemora el 25é aniversari de la seua fundació, i es tracta d’un ítem que ens ha permés narrar tota la història des dels seus inicis. En segon lloc, les nostres falles tracten aquest any el tema de la natura, la falla gran, de caràcter més satíric, es recolza en una granja per fer crítica de tots aquells aspectes que, naturalment, afecten la nostra ciutat, i la infantil, és un cant a la protecció de la Mare Natura i tots els seus elements. Per últim, a la part literària, hem emprat el joc de paraules natural i ment per a demanar als nostres col·laboradors que ens escriguen textos relacionats amb aspectes sobre la protecció de la natura, l’entorn, la societat, i com no, de les Falles.

Explicat el tema, a la portada podem veure un arbre que representa l’entorn natural, amb unes arrels que, girant la portada, simbolitzen el cervell, la ment. Per a accentuar el caràcter faller del llibret, de l’arbre brollen fruits que simbolitzen alguns aspectes del món faller com la pirotècnia, la música o la indumentària. Pel que fa als colors, s’han escollit el blau per a l’arbre i les lletres, un color que simbolitza els oceans, i el verd que és el color propi de la natura (i també el corporatiu de la comissió), per tal de representar el planeta Terra, fet que s’aconsegueix amb la circumferència que envolta la figura. Finalment, el blanc és el color escollit per al fons, un color que va lligat a la pulcritud, tret de la natura que es defensa en cadascuna de les col·laboracions literàries.

Pel que fa a les tècniques emprades, s’han combinat dues principalment, en primer lloc, per al fons de la portada, s’han utilitzat la superposició d’elements amb estètica naturista que segueix l’interior del llibret. I una vegada confeccionat el fons, s’ha usat la tècnica splatter per a donar profunditat i textura a la portada. I, d’altra banda, s’ha dibuixat a ma alçada la figura de l’arbre de la vida amb els elements fallers que pengen de les seues branques amb l’aplicació Adobe Illustrator.

Naturalment... Fem llibret

Antonio Bolufer Garcia Coordinador del llibret

Corria l’any 1998 quan aquesta Falla va començar a caminar amb les titubejants passes pròpies d’aquells que s’inicien a la vida. Transcorregut el temps, ens presentem davant de vosaltres, estimades i estimats lectors, 25 anys després, amb les ganes intactes, les il·lusions ampliades, la voluntat predisposada i la Comissió engrandida per a presentar-vos el projecte que vertebrarà les expressions falleres de l’exercici present.

Com bé sabeu, les Falles, suposen una manifestació humana que esdevé mirall del seu pensar, del seu sentir, de les seues inquietuds, convertint-se en arxiu viu ineludible per al coneixement de la societat valenciana, i en aquest cas cullerenca, de cada temps i època. La imatge especular que ens mostra actualment el mirall d’aquesta Comissió mostra una consciència més profunda amb una necessitat pròpia de l’època present, però, ben pensat, de qualsevol època: la de posar els peus a terra i pensar en allò que és essencial, en allò que és natural. Tota època té les seues distraccions, les seues ambicions, els seus afanys, les seues superficialitats i les seues idolatries que torben la visió del que és realment important, d’allò que ens constitueix i que possibilita que siguem qui som com a espècie i com a individus, és a dir, el planeta i la natura, la nostra terra, la nostra llengua, les nostres tradicions, les nostres expressions i manifestacions com a poble.

La materialització d’aquesta consciència és el projecte que des de la delegació de llibret de l’AC Falla Rei en Jaume I hem elaborat amb la inestimable ajuda dels nostres col·laboradors literaris i gràfics, la delegació de falla i les nostres falleres i fallers, i que hem anomenat: “Naturalment”. No és pas arbitrària l’elecció del nom. El diccionari normatiu valencià conté dues accepcions de la paraula natural que ens interessen per al nostre propòsit: la primera defineix natural com “produït per la naturalesa, que no ha patit cap procés d’elaboració ni de transformació” i la segona, “que es comporta sense afectació, sense artifici.” Tenint al cap aquestes definicions sols caldria tenir en compte que naturalment no és sinó la forma de fer o de ser d’acord amb el que és natural o segons la naturalesa o d’acord amb ella. Per a saber què és “natural” en nosaltres només s’ha de mirar ací fora: el nostre riu, la nostra muntanya, la nostra mar, la nostra Albufera però també la nostra Amazònia. Per a saber el que és natural en nosaltres només cal mirar-nos dins: qui som, quina llengua parlem, els sentiments que broten amb l’aroma encisador del taronger o de la càlida calor mediterrània. Aquest llibret intenta entendre millor a l’ésser humà intentant entendre millor al ser valencià, partir d’allò particular per a abastar allò universal.

Aquesta ha sigut la premissa que ens ha permés plantar la llavor del llibret que després de ser cultivat i collit et presentem com a fruit del nostre treball. A les seues pàgines podràs trobar tota una sèrie d’escrits que busquen reafirmar eixa naturalitat que ens conforma.

Com a valencians cal repensar la nostra festa principal. No hi ha major mostra d’amor que aquella que busca millorar constructivament allò que s’estima. Per això ens replantegem ací la festa de les Falles, com fer-la més sostenible, més respectuosa amb la natura i amb qui no la viu de primera mà. Com aprofundir en la vida de casal, pilar fonamental de la festa. Però també la nostra llengua i l’educació amb ella a les escoles públiques ens fan ser qui som. Abordats ací ambdós amb ànim reivindicatiu no s’ha de perdre de vista que indefectiblement la llengua és la que possibilita que siguem nosaltres, els valencians. La nostra terra i els seus productes, allò que ens ofereix de manera natural la natura és part també de qui som, és part també de ser valencians. Comprar i consumir productes que la terra i la mar ens brinda i que les nostres veïnes i veïns amb esforç diari ens ofereixen és també una forma d’actuar naturalment i d’estimar-nos com a poble.

Com a habitants de la Terra la natura en sentit ampli és part imprescindible d’aquest llibret. Perquè no ho oblidem, som terrícoles, habitem la Terra. Pareix una obvietat, però en aquesta societat cada vegada més tecnològica cal posarho de manifest. En una època com l’actual en la qual uns dels afanys és habitar altres planetes ací volem reafirmar un habitar més natural, un habitar naturalment en el que és el nostre planeta. Amb aquesta finalitat trobaràs articles que ens parlen sobre diferents aspectes de la relació humà-natura mostrant les diverses cares d’aquest fenomen. Articles que ens parlen de la natura com l’espai de l’oci, del descans i de la pau, de la contemplació del grandiós, de l’infinit, del desmesurat. Qui es manté impertorbable davant eixe murmuri de brases que és amagar del sol al capvespre? Però natura també com a responsabilitat. I per això ens preocupem per la seua defensa, per la seua cura, per fer unes falles i llibrets sostenibles, un turisme que la tinga en compte i unes ciutats més amables amb ella. Temes tots ells tractats també al llibret.

La mateixa configuració física del llibret busca ser reflex de la mateixa amb l’ús de tota una gamma de colors i formes que expressen la seua vivacitat. Tanmateix, no sols el llibret ens parla de la natura sinó així també ho fan els monuments. La falla gran sota el lema En la granja de cullera ia ia o, pretén ser reflex de la imatge que una retina crítica de granger es pot formar observant aspectes de la natura de la nostra ciutat. Per la seua banda, a la falla infantil, anomenada T’estimem Pachamama, podrem apreciar un cos central representació de la Mare Terra, deïtat pròpia dels habitants dels Andes, rodejada de tota una sèrie d’il·lustres personalitats que dedicaren la seua vida a la protecció i defensa de la natura i actuaren naturalment llegant-nos a les generacions posteriors una preocupació i cura per la natura que humilment assumim en aquesta comissió.

M’agradaria fer referència a Salva Andrés, un amic i faller que per motius personals aquest any no ha pogut estar al capdavant d’aquest projecte, però que ha estat ajudant-nos en la mesura que li ha sigut possible, que ens ha deixat un grup de treball molt unit i amb unes arrels fermes i infrangibles. Voldria agrair també el treball de tota la delegació de llibret, que no ha estat poc, i de totes aquelles persones que han col·laborat escrivint articles, il·lustrant-lo amb dibuixos, aportant fotografies. Menció a banda a la Junta Directiva, que des del primer moment ens ha brindat tot el seu suport, i a les persones que han ajudat amb les publicitats, ja que sense aquesta injecció econòmica provinent dels establiments col·laboradors difícilment el llibret es podria realitzar. Per a acabar, voldria fer menció a una cita d’Albert Camus: “Cada generació es creu destinada a refer el món. La meua sap, tot i això, que no el refarà. Però la seua tasca tal volta serà més gran. Consisteix a impedir que el món es desfaça.” Ací teniu, doncs, la humil aportació d’aquesta Falla a eixe impediment. Posar en relleu que si alguna cosa farà que el món se sostinga és ser el que som de manera natural: habitants de la terra i valencians.

Presidenta d’Honor

Luisa López Osa

Qui bé em coneix sap que és per a mi tota una satisfacció ser la Presidenta d’Honor de la comissió en un any tan especial com és el 25é aniversari de la seua fundació. Porte aquesta falla en el cor des del moment en el qual em vaig vincular i en tots aquests anys ha sigut per a mi un pilar fonamental en la meua vida.

Si mire enrere no puc oblidar-me d’eixe grup d’amics del meu fill, que tantes vegades han passat les vesprades en ma casa, i del fet que un dia se’ls va ocórrer fundar una comissió fallera. Tenien molta il·lusió per començar aquest projecte, i sense dubtar-ho, jo, com moltes altres mares del grup, els vam animar i els vam ajudar en tot el que vam poder, constituint així, pocs anys després, el Grup de Dones Col·laboradores de la comissió o, com molts d’ells ens han denominat afectuosament, Grup de Mares Col·laboradores.

El resultat perdura hui en dia i eixa xicoteta família que va nàixer l’any 1998 ha crescut i evolucionat amb el pas dels anys, però no ha perdut mai l’esperit i el caràcter familiar que els va moure a iniciar aquest camí. El mateix ocorre amb el Grup de Dones Col·laboradores, que després de tants anys continuem juntes al peu del canó, amb noves incorporacions que s’han sumat en aquest camí, per tal d’aportar el nostre xicotet granet d’arena a la Falla Rei en Jaume I.

Voldria desitjar a Gretel, Isabel, Valeria i Marc un any ple d’alegries. Totes elles són persones molt arrelades i compromeses en la comissió, i és per a mi un orgull molt gran poder compartir aquest any amb elles. Així, m’agradaria desitjar-vos a totes i tots, falleres, fallers i Grup de Dones Col·laboradores, unes bones Falles 2023, estic segura que junts gaudirem de la millor festa del món, que són les Falles, en la millor comissió del món. Visca

Presidenta

Gretel Prieto Vallet

Falleres i fallers, les Falles de 2023 estan a capgirar la vista. Arribat aquest moment, ja no pararem fins al dia 20 (per tornar a començar), i ja està tot enllestit i preparat per a gaudir de la millor festa del món. Després de quatre anys com a presidenta d’aquesta falla, i amb una gran varietat de situacions i moments viscuts, dels quals he aprés de tots sense cap excepció, torne a dirigir-me a vosaltres. Un any més, m’agradaria animar-vos a viure tot el que ens està per vindre: festes, actes culturals, esdeveniments gastronòmics, i en definitiva tot el que envolta a la nostra festa.

Aquest any, a més, commemorem el 25 aniversari de la nostra fundació, una fita molt especial i emotiva, però també una gran responsabilitat que hem intentat dur de la millor manera possible des de l’inici de l’exercici. Un exercici en el qual hem crescut d’una manera impressionant, fet que ha comportat un repte tant per a mi com per a la junta directiva, ja que hem treballat de valent perquè en aquest mes de març tots gaudim de la festa amb germanor, comboi i naturalitat.

Naturalment, no em puc oblidar dels representats que m’acompanyen en aquest exercici. Els tres estan fortament arrelats a la nostra comissió. Començant per Marc i Valeria, que els he vist créixer, des que eren uns nadons, al costat de les seues famílies, molt vinculades a la falla des de la seua fundació. I també Isabel, que a banda de ser una fallera “de tota la vida”, m’uneix a ella una relació personal d’amistat des de fa molts anys. Per això, crec que no podriem tindre millor representació per a un any com aquest.

Com no podia ser d’altra manera, en aquest exercici tan emocionant també tenim la sort de tindre una Presidenta d’Honor. Una dona molt important dintre de la nostra falla, Luisa López Osa, dona col·laboradora i vinculada a la comissió des dels primers dies. Personalment, he compartit amb ella molts moments i us puc dir que estima la falla veritablement.

Per finalitzar, sols em queda agrair a tota la gent que directament o indirectament col·labora en la comissió: falleres i fallers, fallers d’honor, grup de dones col·laboradores, negocis i amistats. A tots vosaltres, gràcies, perquè amb el vostre suport hem complit vint-i-cinc anys d’història, i amb tots vosaltres en pensem acomplir molts més.

I naturalment, visca l’AC Falla Rei en Jaume I.

Fallera Major

Isabel Galindo Renart

Falleres i fallers, grup de dones col·laboradores, amics i amigues, estimada família de la falla Rei en Jaume I, quin goig, quina alegria poder adreçar-me a vosaltres com a Fallera Major.

El sentiment faller tan profund i arrelat a l’ànima que sempre he sentit s’embolcalla aquest any d’una emoció especial. El privilegi i la il·lusió per ser Fallera Major en la fita del 25é aniversari és un regal al cor que mai no oblidaré. Tot un desig fet realitat.

Acompanyada amb la llum dels somriures de Marc i Valeria, que representen el suport i el treball del calor familiar d’aquesta falla, digne de lloança, sé que farem d’aquest any faller un record màgic de pólvora i passió festera. Compartir-ho amb vosaltres, sens dubte, és la millor manera de viure-ho. I amb tu, Gretel, després de tants anys, tants moments, perseverança i dedicació a la falla t’has convertit en símbol de lluita i felicitat, i enguany, com sempre, em dones afecte i estàs al meu costat.

Família Galindo, Carmina i Juan Carlos, i especialment a tu, Carlos, sou essencials en la meua vida. Heu fet possible que la meravella de somni que em corria per les venes des de xiqueta siga real. A més, vivint-ho amb el vostre amor i suport, gràcies. I per descomptat, dedicar unes dolces paraules d’agraïment a les persones que també m’envolten, familiars, amics, amigues i a les falleres d’Espolí, ja que compartiu aquest somni juntament amb mi amb moltíssima estima i il·lusió.

No vull acabar sense acomboiar-vos perquè gaudiu al màxim d’aquestes festes josefines, amb coneixement, alegria, felicitat i que participeu en tot allò que s’ha organitzat de bon grat. Entre totes i tots sostindrem la cultura, la música, les tradicions, la pólvora i l’exposició més gran d’art del món a l’aire lliure: les nostres Falles.

Espere i desitge representar la comissió com es mereix, sobretot amb tota la il·lusió i sentiment que sempre he tingut per aquesta xicoteta i a la vegada gran comissió. Sols em queda dir: visca la Falla Rei en Jaume I.

Goig i flamarada de carrer; espurna, batec d’agradable sentiment. Nodreixes la immortal festa amb estima, amb somriure plaent, De bon grat commous dolçament sensibilitats d’enteniment. A Cullera teixeixes, com a digne pesquer, xarxes d’esperit faller.

Noble representant, fortuna i gràcia de viure el bon voler. Veritable encís que acomboia la festa. Esclat de pólvora entesa. Com el mestre Talens, sembres llavor de genuïna passió valenciana, poses música al terrer on conrea l’ànima nostra falla.

Amb flaire celestial i ulls de mar, ameres cors de senzillesa i sinceritat. Ens fas partícips de fervor, d’il·lusió amb aroma de tradició.

Subtilesa de princesa, mans de faenera, cor de mainadera, guareixes de bon fer. Exquisida i radiant, filtres la llum dels quadres de Sorolla al món faller.

Gratament obsequies per onsevulla brisa d’eternitat. Per estima, acompleixes el somni de fallera regnant, per tendresa, com el Xúquer silent abraça la mar, per beutat, brolles feliç desembocant generositat.

Joia i princesa de la falla Rei en Jaume I . Gràcies, estimada Na Isabel.

Carlos Aragó Llopis

JuntaDirectiva

ÀREA FALLERA

Vicepresidenta 2a

Estefania Garrigós Carbó

Delegada d’actes oficials

Estefania Garrigós Carbó

Delegació d’igualtat

ÀREA ADMINISTRATIVA

Presidenta

Gretel Prieto Vallet

Secretària

Susana Albert Martínez

Vicesecretària

Sara Borrull Muñoz

Delegada de Junta Local Fallera

Susana Albert Martínez

Delegat de censos i recompenses

Quique Falcó González

Alexandra Pastor Blasco

Maria Ribera Sanjuán

Clara Sanjuan Cambiazzo

Marta Monzón Bonet

Thais Gorgonio Bonet

Delegada de cadets

Isabel Galindo Renart

Delegació d’infantils

Estefania Garrigós Carbó

África Maire Gómez

Desa Vicente Alonso

Noemi Grau Bisbal

Vanesa Aranda Rionegro

Begoña Benedito Berges

Agueda Ruiz Garcia

Delegada de dones col•laboradores

Marian Escolà Montagud

Delegació de la setmana fallera

Estefania Garrigós Carbó

Javier Jiménez Sapiña

Sara Borrull Muñoz

Hugo Bou Martínez

Pedro Aguilera García

Damian Pastor Blasco

ÀREA ECONÒMICA

Vicepresidenta 1a

Marian Escolà Montagud

Tresorer

Quique Falcó González

Vicetresorera

Marian Escolà Montagud

Comptador

José Luis Carles Tamarit

Vicecomptadora

Begoña Benedito Berges

Delegació de rifes i sortejos

Thais Gorgonio Bonet

Joana Moncho Castelló

Delegada de loteries

Gretel Prieto Vallet

Delegació de fallers d’honor

Patricia Monzonís Font

Jorge Sanz Ros

Delegació d’indumentària fallera

Laia Moncho Castelló

Joana Moncho Castelló

ÀREA FESTIVA

Delegació de festes

Alexandra Pastor Blasco

Maria Ribera Sanjuan

Clara Sanjuan Cambiazzo

Delegat de música i so

Javi Montañez Fernández

Delegada d’esports

Sara Borrull Muñoz

Delegat dels músics

Antonio Bolufer Garcia

Delegació de disfresses

Maria Ribera Sanjuan

Clara Sanjuan Cambiazzo

ÀREA D’INFRAESTRUCTURES

Vicepresident 3r

Antonio Bolufer Garcia

Delegació de falla

Salva Andrés Martín

Antonio Bolufer Garcia

Delegació de la plantà

Carlos Blasco Todosantos

Javier Juan Galindo

Hugo Maire Gómez

Sergio Sevilla Blanco

Delegació de la cremà

Alejandro Galindo Renart

Juanjo Nicolau Bonet Barraquer

Francisco Mahiques Vicente

Delegada de sostenibilitat

Begoña Benedito Berges

Delegació de carpa

Thais Gorgonio Bonet

Gretel Prieto Vallet

Francisco Mahiques Vicente

ÀREA CULTURAL

Delegada de cultura

Laura Barbero Fenollar

Delegació de llibret

Antonio Bolufer García

Javier Montañez Fernández

Delegació de la promoció del valencià

Isabel Galindo Renart

Javi Montañez Fernández

Nuria Moscardó Prieto

Gretel Prieto Vallet

Clara Sanjuan Cambiazzo

Grup de sainet

Estefania Garrigós Carbó

Javier Jiménez Sapiña

Sara Borrull Muñoz

África Maire Gómez

Benjamín Altur Bedoya

Mariló Galindo Ruiz

Delegació de xarxes socials

Clara Sanjuan Cambiazzo

Comissió

María del Valle Aguilar Román

Pedro Aguilera García

Susana Albert Martínez

Jair Alcaire González

Benjamín Altur Bedoya

Valèria Altur Lobera

Salva Andrés Martín

Maria Àngel Osa

Carlos Aragó Llopis

Andrés Aragó Martínez

Nicolás Aragó Martínez

Vanesa Aranda Rionegro

Laura Barbero Fenollar

Hugo José Beltrán Font

Begoña Benedito Berges

Sara Bixquert Félix

Carlos Blasco Todosantos

Luis Bohigues Vallet

Antonio José Bolufer Garcia

Carlos Bolufer García

Sara Borrull Muñoz

Enrique Bosch Farguet

Hugo Bou Martínez

Ian Cano Viel

Elís Carbó Sampedro

Salvador Cardona Adam

Víctor Carles Albert

José Luis Carles Tamarit

Noemí Castelló Agut

Rocío Castelló Arlandis

Pere Cazador Alapont

Pedro Vicente Cazador Pellicer

Laura Colom Àlvarez

Antonio Colom Simó

Daniel Corso Martínez

Javier Crespo Subiela

Martina Creus Grau

Candela Creus Grau

Sergio Cuesta Bravo

Deborah Dos Santos Amorim

Marian Escolà Montagud

Jorge Escrihuela Ferrer

Vicente Escrivà Jiménez

Cristian Fabra Aguado

Emma Falcó Escrivà

Enrique Falcó González

Marta Fariza López

Araceli Ferrer Calatayud

Marina Figueres Grau

Meredith Figueres Monzonís

Mario Joan Font Lafarga

Carla Franco González

Alejandro Galindo Renart

Isabel Galindo Renart

Mariló Galindo Ruiz

Yarisa García Blasco

Estefania Garrigós Carbó

Sonia Garrigós Grau

Stephane Giménez Ferrer

Thais Gorgonio Bonet

Noemi Grau Bisbal

Maria Grau Sala

Paula Heredia Rubio

Rebeca Ibor Simón

Enrique Rocky Illana Beltrán

José Daniel Iniesta Font

Sergi Ivanoff Crespo

Boris Sergi Ivanoff Morro

Javier Jiménez Artés

Javier Jiménez Sapiña

Javier Juan Galindo

Carolina López Calatayud

Elisabeth López Sancho

Cristian López Sancho

Claudia Lozano Sala

Nuria Mahiques Cardona

Adrián Mahiques Garrigós

Francisco Mahiques Vicente

Sergio Mahiques Vicente

Àfrica Maire Gómez

Hugo Maire Gómez

Brian Marí García

Laura Martínez Lobera

Vicente Martínez Lobera

Fernando Martínez Romero

Lázaro Martínez Tolosa

Inmaculada Miguel Pérez

Joana Moncho Castelló

Laia Moncho Castelló

Ignacio Montagud Font

Javier Montañez Fernández

Marta Monzón Bonet

Patrícia Monzonís Font

Alba Moscardó Prieto

Carlos Moscardó Prieto

Núria Moscardó Prieto

Antonio Muñoz Muñoz

Carlos Narbona Bolinches

Juan José Nicolau i Bonet

Raquel Olivert Beltrán

Pau Parra Miñarro

Alexandra Pastor Blasco

José Damián Pastor Blasco

Carolina Pedrós Pelegrí

Llorens Pedrós Pelegrí

Maria Pigaga

Carla Piris Torres

Laura Prieto Sapiña

Gretel Prieto Vallet

Iván Puig Marco

Lara Ramos Gimeno

Daniela Reduán González

Julián Renart Andrés

María del Pilar Renart Andrés

Julián Renart Cerveró

Juan Manuel Renart Herrera

Carla Renart Tormos

Maria Ribera Sanjuán

Carlos Rico Aguirre

Adrián Rodríguez Ibor

Carlos Ruiz Alonso

Águeda Ruiz Garcia

Rubén Sala Garrigós

Clara Sanjuán Cambiazzo

Jorge Sanz Ros

Arman Sargsyan

Lucía Sevilla Blanco

Sergio Sevilla Blanco

Alexis Sola Peiró

Norberto Vallet Sapiña

Desa Vicente Alonso

Maria Jesús Viel Cuenca

Recompenses

CULLERA D’ARGENT

Laura Fenollar Barbero

Marina Figueres Grau

BUNYOL D’ARGENT

Laura Fenollar Barbero

Elizabeth López Sancho

Alba Moscardó Prieto

Arman Sargsyan

BUNYOL D’OR

Andrés Aragó Martínez

Noemí Grau Bisbal

Fernando Martínez Romero

Clara Sanjuán Cambiazzo

BUNYOL I CULLERA D’OR AMB FULLES DE LLORER

Jorge Sanz Ros

Marian Escolà Montagud

Gretel Prieto Vallet

Julián Renart Andrés Antonio Colom Simó

Artista Faller

Xavi Tur

EXPLICACIÓ FALLA GRAN

Secció

Primera

Lema

En la granja de Cullera ia ia o

Guió i Crítica

Carlos Aragó

Antonio Bolufer

En la granja de Cullera... IA-IA-O!

En la granja de Cullera, ho tenim tot preparat, i ja sense més espera, us direm l’actualitat.

També la festa fallera, hem volgut satiritzar, i és que ací en Cullera, hi ha molt per amenitzar.

Espantaocells turístic

Amb este espantaocells, volem allunyar els mals, i tots eixos desgavells... que fan alguns animals!

Cullera ha d’espantar, certs veïns i alguns turistes, dedicats a protestar, i que són uns egoistes.

Ocell turista 3P

Pipes, passeig i platja, per gastar-se ben poquet, el voràs allà on vaja, amb el seu moneder quiet.

Ocell veí antioci nocturn

Vol convertir Cullera, en ciutat dormitori, de nit es desespera, culpant al consistori.

Ocell veí xarxa-social

Este sols té un objectiu: despotricar a les xarxes, siga hivern o en estiu, penjarà les seues queixes.

La mala llet de les comissions

Estes vaques tan falleres, sempre estan de mala llet, i és que les munyen senceres, deixant-les sense un gallet!

S’espera a les comissions, època de vaques flaques, perquè les institucions, ens trauran fins els collons, entre tants imposts i taxes!

La porquera fallera (i veïnal)

Sempre la festa fallera, amb el seu llop ha comptat, un que bufa i desespera, convertint-se en veïnat!

Un maniàtic del soroll, de la música i la festa, si li bufes el bescoll... a la policia protesta!

En defensa d’aquests llops, hi ha fallers que són porquets, que mamen cassalla a glops, deixant els carres poc nets.

D’oca en oca i pagues perquè et toca!

Per qualsevol muntatge, et visita este animal, i revisa el teu obratge, costant-te un dineral!

Diuen que si són Falles, la paga junta local, que és com si t’ho retalles, de la subvenció final!

L’ovella negra del PP

Un bon cisma ha provocat, en esta legislatura, als companys ha abandonat provocant una ruptura.

Porta anys reconvertit, però ara s’ha postulat, a ser l’amo del partit, i encapçalar el llistat.

Llaurador indignat (i la comissió també)

Quina crisi estan patint, estos pobres llauradors, i els pocs que van subsistint, van furtant-los els melons.

Carabasses carregarem, unes quantes l’any passat, fent que ens indignarem... per culpa d’algun jurat!

El pou dels desitjos de la nova legislatura

Ara el nostre ajuntament, aquest pou ha habilitat, per tindre coneixement, del que vol l’electorat.

Mostreu certa prioritat, a l’hora de desitjar, i demaneu amb trellat... Molts més llocs per aparcar!

President Infantil

Marc

Nicolau Benedito

Hola a tota la comissió, amics, amigues i simpatitzants de la Falla! Ser President Infantil per a mi és un somni fet realitat i un orgull formar part d’aquesta comissió. Enguany tinc la sort de viure unes Falles molt especials. Per una banda, per què vaig a viure-les junt amb Valeria, Fallera Major Infantil, Isabel, Fallera Major i, Gretel, la nostra Presidenta. Estic molt content de poder compartir aquest any al costat de vosaltres, no podia tindre millor companyia. Valeria, la meua millor amiga, com si fora germana meua, ens coneixem des que hem nascut i any rere any hem viscut milers de moments junts i, com no podia ser d’altra manera, aquest somni també el viurem junts. Isabel, que ens ha vist créixer, ens coneix de sempre, afectuosa i atenta sempre amb nosaltres, gràcies per tot. I Gretel, que també ens coneix inclús abans de nàixer, sempre pendent de nosaltres. Gràcies pel teu esforç i dedicació, no podíem tindre millor capitana per a embarcar-nos en aquest somni. I, per altra banda, per què estem d’aniversari. La nostra comissió compleix 25 anys!

Tinc l’orgull de formar part d’aquesta xicoteta gran família des que vaig nàixer fa ja nou anys. Tots els que em conegueu sabeu que soc un xiquet desinquiet, que m’agrada molt anar a la falla, i que tinc molt bons moments viscuts en ella. Altres, o no els recorde, o no els he conegut, però algunes anècdotes les conec per què me les han contat mon pare i ma mare, sobretot mon pare, que coneix bé la falla, ja que ell junt amb una quadrilla d’amics fa ja 25 anys decidiren fundar-la, així, també m’agradaria donar-li les gràcies pels consells rebuts (i els que queden) perquè mon pare durant quatre anys també va ser President d’aquesta comissió i espere algun dia ser-ho jo també.

No vull oblidar-me de tota la gent que he conegut aquest any, i a la que ja coneixia, per tot el suport i consells rebuts i, per descomptat, donar les gràcies a una part important d’aquest somni, a la meua família, per estar sempre al meu costat i ajudar-me en tot, en especial a mon pare i ma mare, per què sense vosaltres no haguera sigut possible aquest somni.

Abans d’acomiadar-me, voldria convidar a tots a gaudir de la nostra Festa, de les nostres tradicions i compartir cada instant amb nosaltres. El meu desig és que les Falles 2023 siguen inoblidables i les recordem sempre. Que la germanor fallera estiga present durant totes les Festes. Gràcies per deixar-me complir aquest somni! Visca la Falla

Rei En Jaume I i visca les Falles de Cullera!

FalleraInfantilMajor

Valeria Mahiques Garrigós

Estimats amics, falleres i fallers d’aquesta comissió, abans de nàixer, quan estava en la panxa de ma mare, ja sabia que anava a ser fallera d’aquesta comissió. El meu pare és fundador d’aquesta falla i ha sigut President. La meua mare ha sigut Fallera Major i el meu germà va ser President Infantil. Com podeu comprovar les meues arrels són totes falleres.

Per a mi la falla és com la meua segona casa, perquè passe moltes hores en el casal, m’agrada molt la festa, la música i la pólvora, però sobretot gaudir dels jocs i dels divendres al casal, ja que soc “la secretària”.

La meua il·lusió era ser Fallera Major Infantil i aquest any ho he aconseguit, a més amb la millor companyia possible: el meu amic Marc que és el President Infantil, i Isabel, que és la Fallera Major, amb els quals tinc molt bona relació. Hem començat amb els actes, els preparatius dels vestits, les proves i la festa, però no puc esperar ja més al mes de març. A més, aquest any la meua falla celebra el vint-i-cinqué aniversari, ja que la comissió es fundà en 1998, per a mi és un plaer representar a la falla en aquest any tan assenyalat.

Vos pregue que gaudiu tots de la festa de les Falles i que per a la meua comissió i la dels majors siga un any inoblidable, per a mi i la meua família ho serà segur.

Tots a una veu: ja estem en Falles!

En este any d’aniversari, tenim dos representants, que seran el comentari, de Cullera i dels voltants.

Ja des del bressol mantenen, eixa tradició fallera, i hui un somni compleixen, després de tanta espera.

Valèria és una xiqueta, sempre plena de dolçor, que estima esta falleta, amb molta passió i amor.

Serà el centre de mirades, per una innata tendresa, i en totes les desfilades, mostrarà una gran bellesa.

Marc és el nostre xiquet, i és tot gràcia i alegria, i no pot parar mai quiet, gaudint les Falles nit i dia.

Aquest any de president, lluirà amb elegància, als actes seriós i atent, sempre de bona presència.

Són imatge i semblança, d’un gran sentiment faller, que a partir d’ara avança, cap a un somni per fer.

I ja és moment d’afirmar, que en aquesta comissió, mai no podríem trobar, millor representació.

Salva Andrés Martín

ComissióInfantil

Evelina Antonenko

Sara Bolufer Renart

Bruna Bonet Sánchez

Laia Bosch Grau

Leyre Carles Albert

Neus Cazador Alapont

Valentina Corso Figueres

Maria Costa Bañuls

Amanda Del Olmo Olivert

Paula Escrihuela Ibor

Ariannne Ferrando Ruiz

Nuray Ferrando Ruiz

Mar Figueres Monzonís

Virginia Galindo Ruiz

Daniela García González

Claudia Garrigós Ruano

Iris Hernandorena Ruano

Carla Lorente Pedrós

Laia Mahiques Barbero

Valeria Mahiques Garrigós

Raquel Martínez Montero

Aitana Mena Badia

Atenea Olivert Viel

Indira Olivert Viel

Noa Piris Torres

Ainara Renart Boquera

Mar Renart Cerveró

Clauida Renart Iniesta

Inés Renart Tormos

María Renart Tormos

Lucía Renart Tormos

Andrea Rico Vicente

María del Valle Santos Aguilar

Aitana Sanz Monzonís

Martina Vallet Pons

Oliver Aguilar Ortiz

Pau Blasco Todosantos

Erik Bolufer Renart

Javier Bolufer Renart

Joan Camarasa Galindo

Enzo Carbó Grau

Iker Colom Tomás

Alfredo Costa Bañuls

Thiago Del Olmo Olivert

Alejandro Ferrándiz Jiménez

Xavi Hernandorena Ruano

Xavi Ivanoff Crespo

Andreu Nicola Gavarrell

Marc Nicolau Benedito

Izan Pastor Aranda

Aleix Reduán González

Martín Renart Boquera

Recompenses

DISTINTIU D’ARGENT

Sara Bolufer Renart

CULLERETA D’ARGENT

Sara Bolufer Renart

DISTINTIU D’OR

Eric Bolufer Renart

Aitana Mena Badia

Marc Nicolau Benedito

Noa Piris Torres

Paula Escrihuela Ibor

CULLERETA D’OR

Eric Bolufer Renart

Aitana Mena Badia

Marc Nicolau Benedito

Noa Piris Torres

Paula Escrihuela Ibor

Artista Faller

Jorge Gil

EXPLICACIÓ FALLA INFANTIL

Secció

Primera

Lema

T’estimem

Pachamama

Guió i Crítica

Salva Andrés

Pachamama

Ella és la protagonista, Mare Terra anomenada, d’esta falla naturista, que este any us hem plantada.

Natura

Sembla que a la humanitat, no ens preocupa la natura, tot ho hem contaminat... Tenim la cara molt dura!

Sol

El sol amb l’esplendor, és l’estrella de la llum, responsable del calor... I d’encendre algun fum!

Lluna

Puja i baixa les marees, il·luminant la foscor, ensenyant moltes cares, per a tu quina és millor?

Planetes

De la Terra els germans, envolten nostre planeta, uns menuts, altres més grans, una família perfecta.

Migracions

Amb l’escalfament global, van buscant un lloc millor, faran un vol mundial, per no passar més calor.

Elements

Trobem tots els elements, que formen l’ecosistema, una mica descontents, tant de fem és un problema.

Fàbriques

Cada dia contaminats, pels motors del planeta, al confinament tancats, deixàrem la Terra neta.

Vent

Bufa el vent sense parar, compte que no el molestes, o mourà sense dubtar, un grapat de tempestes.

Aigua

L’Aigua està molt preocupada, per la salut dels oceans, de plàstics està inundada, que han tirat tots els humans.

Terra

La terra és el lloc on creix, tota la vegetació, que d’oxigen abasteix, a tota la població.

Foc

Has de tindre molta cura, per tenir-lo controlat, deixa’l sol en la natura...

I farà algun feredat!

Ecologistes

Per al planeta defensar, hi ha molts bons ecologistes, us els vaig a presentar, voreu com són d’altruistes

Jacques Cousteau

Defensava els oceans, i ara mira des del cel, com hem pogut els humans, contaminar a granel.

Greenpeace

Protegir els animals, salvant-los de l’extinció, sempre sobre els seus navals, preparats per a l’acció.

Greta Thumberg

Per trobar la solució, la nostra Greta lluita, posar fi a la pol·lució, serà la seua gran fita.

Frank de la jungla

Ell no sols és conegut, per eixir en televisió, sinó per ser bon escut, d’animals en extinció.

Ozó i Al Gore

La capa té un gran forat, i Ozó s’està entristint, Al Gore li l’ha arreglat, les emissions reduint.

Wangari Muta Mathaai

Muta sempre ecologista, d’unes arrels africanes, ha estat una gran duelista, contrària a les guerres.

Dones Col ·laboradores

No seria just passar per alt en aquest any d’aniversari tota la tasca que ha realitzat el Grup de Dones Col·laboradores per la nostra comissió. Tot i que ja des de l’any fundacional de la comissió van estar al costat de tots els membres fundadors (la gran majoria eren fills d’aquestes), no va ser fins a finalitzar el segon exercici quan el grup es va constituir formalment. És innegable que la presència i el suport d’aquest col·lectiu dins de la nostra comissió va ser determinant en els nostres primers anys d’existència.

Amb el pas del temps moltes són les dones que han format part d’aquest grup, que ha sigut i és part activa i fonamental de l’AC Falla Rei en Jaume I. En un primer moment, eren les mateixes mares dels fallers, però en els últims anys, amb la forta crescuda de la comissió infantil, aquest grup s’ha vist ampliat amb la integració d’algunes de les mares dels més xicotets de la falla, creant així un heterogeni grup de dones unides per un sentiment: treballar i gaudir de la festa fallera a l’AC Falla Rei en Jaume I.

Per això, ens agradaria agrair públicament tot l’esforç i tot el treball que han realitzat durant els vint-i-cinc anys d’història de la nostra comissió. Una història que no haguera sigut la mateixa sense la dedicació i la col·laboració desinteressada de totes i cadascuna d’elles. Així mateix, les animem a continuar treballant en pro de la nostra falla, amb la mateixa passió i alegria per molts anys més.

Col·laboradora de La Flor Rosita Aguado Pérez

Components

Col·laboradora Major Luisa López Osa

Eva Alapont Arlandis

Pilar Alapont Asensio

Paqui Aragó Tomás

Mari Aragó Tomás

Silvia Aragó Tomás

Amparo Artés Hervís

Carolina Blanco Zambrana

Pepita Carbó Sanz

Yolanda Cerveró Tamarit

Raquel Crespo Ruiz

Pepita Colom Beltrán

Encarna Escrivà Beltrán

Leticia González Velert

Maria Jesús Fuster Martínez

Olivia Galindo Renart

Isabel Gómez Chornet

Carmen Grau Borràs

Rosa Quiles Riera

Maria José Ruano Colom

Pepita Sapiña Sapiña

Susana Todosantos Alapont

Raquel Torres Font

Encarna Tur Molina

Guardons

Artista: Jorge Gil

Lema: Donetes cap al futur

Secció: Primera

Premi: Primer

Artista: Xavi Tur

Lema: Cullera té un futur espacial Secció: Primera

Premi: Cinqué

Quart premi a la Promoció i

Participació a la IV Mostra de Sainets

l’Ús del Valencià

19é Premi Llibrets Fallers GVA

Premi d’Enginy i Gràcia Secció Primera Falles Infantils

Tercer classificat Tenis de Taula

Guanyador Gimcana Junta Local Fallera de Cullera

Millor Ninot Infantil de la Secció Primera

Premi Cullerot al Millor Poema Satíric

Records

Naturalment... Tenim un origen

Quique Falcó González i Salva Andrés Martín Fallers de l’AC Falla Rei en Jaume I

Abril, 1998. Un jove grup d’amics decideix abandonar la seua comissió de tota la vida per a muntar una nova falla a la localitat de Cullera, una falla que en aquells moments seria la que en feia catorze, número amb el qual està inscrita tant en Junta Local Fallera de Cullera com en la Junta Central Fallera de València. La idea originària era muntar-la al final del carrer Rei en Jaume -d’ací el seu nom- al principi de l’avinguda del Port. Des d’aquell moment, i després de complir amb tots els requisits establits per la JLFC, però amb la negativa de plantar la falla al lloc triat, el somni d’aquell grup d’amics es duu a terme. Moltes han sigut les penalitats que han hagut de sofrir fins hui en dia, però per a molts d’aquells que començaren l’aventura i que hui continuen en actiu i al capdavant, l’esforç paga la pena. En aquell llarg camí burocràtic fins que es va constituir la comissió, i mentre encara no se’ls havia atorgat una demarcació concreta per a situar un casal faller, se celebraven les reunions en el Bar Caçadors.

D’aquestes reunions en el Bar Caçadors va sorgir la primera Junta Directiva de la comissió, encapçalada per Julian Renart i Andrés com a primer President. En ella, es trobaven integrats alguns fallers que actualment encara són part activa de la comissió, com Francisco Mahiques, Jose Luís Carles, Susana Albert, Juan José Nicolau, Antonio Colom o Alejandro Galindo. Altres membres que desenvoluparen càrrecs en aquest primer any foren Yolanda Cerveró, Javier Juan, Miguel Ángel Martínez, Eva Garcia, Ana Olivert o Luis Gabriel Mena.

No més de trenta falleres i fallers començaren aquell somni, que tingué el seu punt àlgid en els primers anys del segle XXI, on el cens de la falla va passar els 130 fallers adults. Pel que fa al cens infantil, a l’any fundacional va ser molt reduït a causa de la joventut de les falleres i fallers (pocs passaven els vint-i-cinc anys), i sols es comptava amb una comissió infantil d’uns 10 components.

Primera presentació de l’AC Falla Rei en Jaume I. Any 1998. Arxiu: la comissió.

Falleres i fallers amb la falla infantil el segon dia de Falles. Any 1999. Arxiu: la comissió.

Ambient festiu en el primer casal faller. Any 1999. Arxiu: la comissió.

Grup de fallers durant la primera cremà. Any 1999. Arxiu: la comissió.

Constituïda la comissió, un dels primers maldecaps que van tenir fou trobar una demarcació on dur a terme totes les activitats. En els inicis, van anar d’un lloc a un altre, ja que la demarcació assignada per la JLFC va ser la barriada de La Bega i el camí de l’Escollera, zona que en aquells moments estava per urbanitzar: sense construir i plena de camps, i aquest fet va portar que la falla tinguera el primer casal al carrer Caminàs, Iloc que només s’arrendaria pels mesos més propers a la festa fallera. Es tractava d’un local de dimensions molt reduïdes, amb un sol bany i una antiga cambra frigorífica que servia de nevera i al mateix temps de magatzem. Les falleres i fallers treballaren molt per condicionar aquest local, dotant-lo d’una barra i decorant-lo amb tot allò que trobaven per convertir-lo en la seua segona casa.

Amb tot enllestit, faltava trobar l’artista faller encarregat de fer les nostres primeres falles, figura que vam trobar en el cullerenc Vicent Montagut, conegut afectuosament com a “granota” qui plantaria Pot·ting, una composició amb un centre de reduïdes dimensions amb un xicotet remat i quatre escenes que l’envoltaven. Com és raonable en un any fundacional, el pressupost fou molt discret: 500.000 pessetes, uns 3.000 €. En canvi, la falla infantil, amb el lema La mar salada, la realitzaren els mateixos fallers, amb una base feta per l’artista de la falla gran, plena de ninots que tenien a casa d’anys anteriors, tot i això, es va aconseguir evitar el temut últim premi en ambdós casos.

Les primeres Falles, les de l’exercici 1998/1999, sempre seran recordades pels fallers amb molt d’afecte, i el gran ambient festiu de la comissió va permetre que el cens es doblara l’any següent. A principis de l’exercici es va celebrar l’acte de proclamació en el Restaurant el Cisne, un sopar que va congregar a més d’un centenar de persones, i que va ser la posada de llarg de la nostra comissió i va servir per a proclamar als nostres dos primers representants: Ana Olivert Milán com a Fallera Major i a Javier Renart Andrés, germà menut del President, com a President Infantil.

Es va comptar amb l’ajuda de molts familiars que ajudarien econòmicament a la comissió, convertint-se en Fallers d’Honor i col·laborant i assistint a tots els actes que s’hi celebraven. També, durant la setmana fallera, moltes mares i pares dels mateixos fallers s’encarregaven de realitzar alguns dinars i sopars per a la comissió, persones, que posteriorment serien el germen del grup de dones col·laboradores. Un grup que ha estat sempre al nostre costat, i ens han vist créixer, patir, alegrarnos... El seu suport ha estat sempre fonamental per aconseguir l’estabilitat de la falla i anar endavant. A més, són les persones que apadrinaren el primer estendard de la comissió.

Des del primer dia, la comissió va apostar per la festa com a element diferenciador de la resta de les falles del poble, i ja des del primer any se celebrà la mítica festa remember, la cercavila nocturna del segon dia de Falles, nits del rock, festes temàtiques de disfresses o altres esdeveniments com les concentracions tunning, que tan de moda estaven a principis de segle. El caràcter jove i familiar de la comissió va propiciar aquest fet i ràpidament ens vam convertir en una comissió referent en aquest aspecte, cosa que atrauria molta gent jove els anys posteriors.

No vam tardar a integrar-nos dins del món faller cullerenc. Aquest primer exercici es va participar en tots els actes que la Junta Local Fallera va organitzar, com els campionats esportius, de jocs de taula, o algunes festes com el concurs de Paelles. Es va aconseguir el nostre primer banderí, curiosament, al campionat faller de futbol-sala en la categoria Benjamí-Aleví, una alegria per a tota la comissió.

I aquestes línies són un resum del naixement i l’establiment d’una falla dins d’una ciutat amb molta tradició fallera com és la nostra. Estem parlant de vint-i-cinc anys, i no en són pocs! Però en volem molts més! Tot costa, però a poc a poc anem fentnos lloc en aquesta festa que vivim al cent per cent i volem que perdure amb el pas del temps com també volem que la nostra falla continue endavant, sempre mirant cap a un futur on seguirem de la mà falleres, fallers, col·laboradors, veïnat, amistats... Tots junts per a gaudir de la Falla Rei en Jaume I.

Fallers al costat de l’estendard abans d’eixir de cercavila. Any 1999. Arxiu: la comissió.

La comissió davant del primer casal faller. Any 1999. Arxiu: la comissió.

Eixida del lliurament de premis amb els primers banderins. Any 1999. Arxiu: la comissió.

Naturalment... Evolucionem

Quique Falcó i Salva Andrés Martín Fallers de l’AC Falla Rei en Jaume I

No més de trenta fallers començaren aquell somni, que tingué el seu punt àlgid en els primers anys del 2000, on el cens de la falla passava de 120 fallers. Des d’aquell moment, el nombre de fallers i falleres de la comissió anà minvant, fet agreujat durant els anys de la crisi econòmica, en els quals, amb molt d’esforç, tot just arribava als quaranta fallers. Encara que pareix que la falla està encallada des de fa alguns anys, continua avant. En els últims temps el nombre de fallers ha anat minvant, cosa que ha fet que no es participe en algunes activitats de JLFC de forma assídua i continua com, per exemple, el teatre. Falta una major implicació de la gent, dels fallers, i no conformar-nos que ens ho donen tot fet.

Actualment, aquesta tendència pareix que torna a canviar, i és gent jove la que s’apunta a la comissió, i a més a més, amb ganes de treballar i d’aportar idees i, sobretot, el seu xicotet granet d’arena. En aquests moments la falla, i l’ambient que a ella es viu, és com una gran família. La comissió infantil és una part imprescindible. Als primers anys eren molt pocs els xiquets que hi havia, però, amb el pas del temps, aquesta anà augmentant, sobretot amb el naixement dels fills d’aquells fallers que començaren aquesta aventura, així com veïns de la zona i amics, una vegada assentada la falla en la seua demarcació corresponent.

La comissió en la presentació de l’exercici 1999/2000. Any 1999. Arxiu: la comissió.

La comissió en la presentació de l’exercici 2022/2023. Any 2023. Arxiu: la comissió.

Pel que fa al cens de la comissió, us la mostrarem millor amb aquesta taula, en la qual es poden apreciar millor els importants canvis al llarg d’aquests 25 anys tant a la comissió adulta, com a l’infantil. A colp d’ull veiem com als primers anys de la dècada del 2000 el nombre de fallers es dispara, però malauradament aquesta tendència es veu frenada i la comissió comença a fer-se més menuda, o com diríem nosaltres, més familiar, gràcies en gran part per la forta crisi econòmica iniciada l’any 2008, i tocant fons l’exercici 2013/2014, amb tan sols 51 fallers adults.

A partir d’ací, la tendència ha sigut creixent, progressivament, gràcies a factors com l’arribada de gent jove, la continuïtat dels membres de la comissió infantil en la major o la revitalització que va suposar la inauguració de l’actual casal faller.

Així, aquest exercici s’ha arribat al màxim històric de components adults, amb un total de 132. També es pot observar l’evolució del cens infantil. Amb uns inicis amb bastants pocs components a la comissió infantil, comprovem que a partir de l’exercici 2004/2005 el cens comença a augmentar, gràcies, en major part, a tota la descendència directa dels fallers fundadors de la comissió i dels qui estaven aquells anys a la falla.

La comissió infantil assoleix el seu zenit l’exercici 2014/2015, amb un total de 95 membres, a partir d’ací, la tendència és a la baixa, atés que molts dels infantils han passat a la comissió adulta des d’aquells anys, així mateix, sembla que la tendència es torna a revertir, amb les noves fornades de xiquets de la segona generació de falleres i fallers.

Cens històric

Primer casal situat al carrer Caminàs dels Hòmens. Any 2023. Arxiu: la comissió.

Segon casal situat al carrer Maestro Serrano. Any 2023. Arxiu: la comissió.

Casal en el qual hem passat més exercicis, al carrer Pintor Segrelles . Any 2023. Arxiu: la comissió.

Demarcacions

Parlem ara de la demarcació, i és que el lloc escollit pels nostres fundadors per a donar vida a aquesta falla era al carrer que dona nom la comissió, el carrer Rei en Jaume I, davant del bar diagonal, però malauradament no es van rebre els permisos pertinents per a assentar-se en aquesta demarcació. Així que, en els inicis de la nostra comissió vam anar d’un lloc a un altre perquè la demarcació que ens havien donat per part de la Junta Local Fallera de Cullera estava encara construint-se, de manera que havíem de mantenir-nos fora durant uns anys fins que la zona on ara ens situem fora urbanitzada.

Una vegada aclarit el tema de la demarcació, tocava buscar un casal, un casal que ha anat canviant de lloc com també les nostres falles. Així les primeres Falles les vam passar al barri de Sant Antoni, situant el primer casal en el carrer Caminàs, una planta baixa situada enfront del restaurant Casa Ramon. Després ens vam traslladar al Carrer Maestro Serrano, un local que abans havia sigut un gimnàs i que de segur tots coneixem com el gimnàs Ziur.

El següent casal el vam tenir ja més a prop de la nostra demarcació, i durant molt poc de temps vam estar situats també al carrer Metge Joan Garcés, molt prop del forn Signes.

I després d’aquests canvis, a la fi, ens vam asseure en la nostra demarcació fins al dia de hui, al carrer Pintor Segrelles, al nostre casal antic, i dic antic perquè a causa de la tendència a l’alça de la comissió ens vam veure obligats a traslladar-nos a uns escassos 20 metres per tal de trobar un casal de dimensions majors, el casal que tenim en aquests moments i que se situa al carrer Ateneu Musical 59.

Activitats

Així mateix, la comissió organitza i ha organitzat diverses activitats al llarg d’aquests anys, com per exemple als anys 2003 i 2004 la falla, amb la col·laboració d’una empresa local, organitzà dues concentracions Tunning, aprofitant l’auge d’aquella moda en aquells moments, amb una sense fi de premis (als Iniciats tops, als Professionals Top, al Millor Interior, al Més Espectacular, al Més Sorollós, etc.) dividits en diverses categories. Els ja tradicionals sopar de Sant Joan, sopar impulsat per aquesta fornada de joves i nous fallers que abans hem nomenat i que han anat enriquint la nostra comissió amb les seues ganes de treballar. La Nit de Halloween, que tot i no tenir un gran seguiment per la comissió adulta en els seus inicis es va mantenir pel “comboi” que els feia als fallerets i falleretes que conformen la nostra comissió infantil, però ara fins i tot per als adults ha adquirit una importància en el nostre calendari fester, i cada any rep més seguidors. I com no, la festa més icònica de la nostra comissió, la Nit Remember, una festa instaurada pels fundadors perquè era la música que ells van ballar quan eren més joves i que seguim mantenint amb molt bona acceptació tant pels fallers com per gent externa a la nostra comissió que es deixa veure pel casal per tal d’escoltar una música que mai passarà de moda. També tenim el concurs de paelles de la setmana fallera (dia que coincideix sempre amb l’endemà del Remember pel qual molt poca gent està disponible per muntar i preparar tot l’esdeveniment), el concurs de paelles del Nou d’Octubre, etc. Destaca, per la seua periodicitat, el campionat de truc, denominat “Ciutat de Cullera”, que se celebra a principis del mes de setembre, que compta amb una gran participació i porta celebrades 13 edicions. Així, amb molt de treball i esforç, hem evolucionat per ser una comissió que té un calendari faller carregat d’activitats en cada mes de l’any: culturals, esportives, festives o gastronòmiques.

Tanmateix, més recentment, estem apostant per fer honor al qual som, una associació cultural, per això intentem millorar cada any el nostre llibret i promoure la nostra llengua i les nostres tradicions. A més a més, també ens agrada participar en totes les activitats esportives que proposa la JLFC, on hem aconseguit molts bons resultats. Per últim, som conscients també de la importància de la falla, i per això, cada any intentem plantar dues falles que així ho demostren, intentant optimitzar al màxim els recursos destinats a les dues falles, i millorant actes com la presentació de projectes, o el tracte amb els artistes, acordant amb ells les crítiques i visitant-los regularment.

Així, hem de continuar treballant tots junts per a seguir creixent i evolucionant, adaptant-nos als nous temps que estan per vindre, i deixar així una comissió amb molta salut per a les futures generacions. En uns inicis se’ns va arribar a etiquetar com a una comissió caprici d’uns joves, que seria flor d’un dia. Amb el pas dels anys ha quedat demostrat que s’equivocaven, que el nostre compromís amb la festa fallera continua vigent, i que a més a més continuem avançant cap a un futur on sols els mateixos membres de la nostra comissió establiran els seus límits.

Concentració ‘‘tuning‘‘ organitzada per l’AC Falla Rei en Jaume I. Any 1999. Arxiu: la comissió.

Concurs de paelles 9 d’Octubre a la Falla Rei en Jaume I Any 2015. Arxiu: la comissió.

Celebració de la nit de Sant Joan a la falla Rei en Jaume I. Any 2022. Arxiu: la comissió.

Naturalment... Els màxims representants

Salva Andrés Martín

Faller de l’AC Falla Rei en Jaume I

En els vint-i-cinc anys de la nostra història hem tingut persones que han representat a la nostra comissió en els actes oficials que la Junta Local Fallera ha organitzat durant els exercicis fallers. Totes elles, amb un nexe comú d’estima pel món faller, i també, com no pot ser d’altra manera, per la nostra comissió. Parlem, és clar, dels Presidents, Falleres Majors, Presidents Infantils i Falleres Majors Infantils.

Dins d’aquestes figures, pren rellevància la del President, que a banda d’acomplir una funció representativa és també la principal figura administrativa d’una comissió. La nostra comissió ha comptat amb un total de 9 presidents, sent Gretel Prieto la que més voltes ha desenvolupat aquest càrrec, amb un total de cinc, a més de l’única dona. Li segueixen amb quatre exercicis Julian Renart, Jose Luis Carles i Juanjo Nicolau amb quatre legislatures cadascú. La següent figura de la qual hem de parlar és la de Fallera Major, una figura que històricament era purament representativa, però que a mesura que passen els anys s’implica més en les tasques organitzatives de les comissions. Un total de 15 falleres han dut a terme aquest càrrec, sent Clara Sanjuan la més longeva, a causa de la pandèmia, amb tres exercicis exercint el càrrec. Altres falleres que han repetit en el càrrec, però sols una vegada, són Patricia Monzonís, Pilar Renart i Maria Jesús Viel. A més, dues falleres han exercit aquest càrrec havent sigut prèviament falleres Majors Infantils, aquestes són Andrea Muñoz i Isabel Galindo.

La comissió infantil també ha estat representada per diversos xiquets i xiquetes que han crescut a la nostra comissió i hui en dia encara continuen sent part activa d’aquesta. Pel que fa als presidents infantils, han estat la figura representativa més complicada de trobar, tot i això, 14 xiquets han desenvolupat aquest càrrec, sense repetir mai ningú l’experiència. Així, també s’ha comptat amb 14 xiquetes per tal de ser la Fallera Major infantil de la comissió, sent Miriam Herrada i Laia Mahiques, amb tres regnats, les que més vegades s’han penjat la banda commemorativa. També Elisabeth López va repetir en el càrrec, acumulant dos regnats.

Per últim, hem volgut incloure en aquest apartat una figura que cada vegada és menys comuna al món faller, però que en un any d’aniversari com aquest és imprescindible: el President d’Honor. En el nostre quart de segle de la nostra història hem tingut el plaer de comptar amb aquest càrrec honorífic un total de 9 vegades, concentrades durant els primers anys de la comissió i els anys d’aniversari. Des d’aquest espai del llibret hem volgut homenatjar a totes eixes persones que any rere any han representat a la nostra falla, atés que mai estarem prou agraïts pel seu esforç i la seua vàlua en cadascun dels seus anys.

Fallera Major

Ana María

Olivert Milán

President Julián

Renart Andrés

President Infantil Javier Renart Andrés

Fallera Major

Elvira

Merlo Grau

President Julián Renart Andrés

President Infantil Héctor Falcó González

President d’Honor Juan Andrés Guardiola

Exercici 2000/2001

Fallera Major Marian Escolà Montagud

President Miguel Ángel Martínez Piera

Isabel Galindo Renart President Infantil Héctor Falcó González President d’Honor Daniel Vidal Genovés

Fallera Major Noelia

Sapiña Mancebo

President Enrique Falcó González

President d’Honor Daniel Sapiña Font

Fallera Major

María

Grau Sala

President Enrique Falcó González

Fallera Major Infantil

Miriam

Herreda Tur

Fallera Major Estefanía

Garrigós Carbó

President Miguel Ángel

Martínez Piera

Fallera Major Infantil

Miriam

Herrada Tur

President Infantil Fran Sancasto Sancalixto

Fallera Major Rosana

Ruano Colom

President Francisco Mahiques Vicente

Fallera Major Infantil Marina Muñoz Fuster

Fallera Major

Maria del Valle

Aguilar Román

President Francisco Mahiques Vicente

Fallera Major Infantil

Mireia

Tello Imbernón

Presidenta d’Honor

Olivia

Galindo Renart

Fallera Major Rebeca Ruíz Torres

President Pere Cazador Pellicer

Fallera Major Infantil

Andrea Muñoz Fuster

President Infantil

Fco. José Martínez Mahiques

Presidenta d’Honor Núria

Mahiques Cardona

Fallera Major Marta

Roig Castelló

President Juan José Giner Pérez

Fallera Major Infantil

Elisabeth

López Sancho

President Infantil

Fco. José Martínez Mahiques

President d’Honor Juanfran

Gimeno Calatayud

Fallera Major Patricia Monzonís Font

Fallera Major Infantil Elisabeth López Sancho

Fallera Major

Patricia Monzonís Font

President Juan José Nicolau Bonet

President Juan José Nicolau Bonet

President Juan José Nicolau Bonet

Fallera Major Infantil Meredith

Figueres Monzonís

President infantil Enric

Falcó Escrivà

President Juan José Nicolau Bonet

Fallera Major Infantil Alba

Moscardó Prieto

President infantil

Alejandro

Galindo Escolà

Exercici 2011/2012

Presidenta d’Honor Mariló

Galindo Renart

Fallera Major Pilar

Renart Andrés

President Julián

Renart Andrés

Fallera Major Infantil Carla

Renart Tormos

President Infantil

Julián

Renart Cerveró

Presidents d’Honor

Julián Renart

Pilar Andrés

Fallera Major Pilar

Renart Andrés

President Julián

Renart Andrés

Fallera Major Infantil Carla

Piris Torres

President Infantil Sergi

Ivanoff Crespo

Exercici 2014/2015

Fallera Major Andrea Muñoz Fuster

President José Luís Carles Tamarit

Fallera Major Infantil Emma Falcó Escrivà

President Infantil Iván Garrigós Ruano

President José Luis Carles Tamarit

President Infantil Adrián

Mahiques Garrigós

Exercici 2015/2016

President José Luis Carles Tamarit

Fallera Major Infantil Núria Moscardó Prieto

President Infantil Carlos Moscardó i Prieto

Fallera Major Maria Jesús Viel Cuenca

President José Luis Carles Tamarit

President Infantil Ian Cano Viel

President d’Honor Sergio Bertomeu Bonet

Fallera Major Maria Jesús Viel Cuenca

Presidenta Gretel Prieto Vallet

Fallera Major Infantil Mar

Renart Cerveró

President Infantil Javier Bolufer Renart

Fallera Major Clara

Sanjuán Cambiazzo

Presidenta Gretel

Prieto Vallet

Exercici

Fallera Major Infantil Laia Mahiques Barbero

Naturalment... Plantem falles

Han passat vint-i-cinc anys, un quart de segle, des d’aquell mes d’abril de l’any 1998 en el qual la nostra comissió va redactar la seua acta fundacional. Després de molts entrebancs, naixeria l’última comissió fallera a Cullera abans de tancar el segle XX. Des d’aquell moment, cada mes de març, exceptuant els anys 2020 i 2021 a causa de la pandèmia originada per la Covid-19, s’han plantat dues falles en la nostra demarcació, una gran i una infantil, com així indica el reglament faller per tal de ser considerats una comissió fallera. Amb un total de quaranta-quatre falles plantades, vint-i-dos grans i vint-i-dos infantils, més les dues que plantarem en aquest març de 2023, s’hi pot afirmar que sense cap mena de dubte la característica amb la qual les podem aglutinar és la diversitat: diversitat d’estils, diversitat d’artistes, diversitat de pressupostos i diversitat de premis. Pel que fa a l’estil de les nostres falles, generalment s’ha seguit una tendència de tall clàssic, més a les falles grans que a les infantils, on s’han pogut plantar algunes falletes més modernes pel que respecta al modelatge i la pintura. A més, l’esquema estructural de les falles grans ha estat molt comú: un centre amb un remat i varies escenes envoltant la falla. Depenent del pressupost s’han pogut anar variant les mides de les falles, que no han superat mai els 9 metres d’alçada. Pel que fa als artistes, hi ha hagut una tendència molt gran a contractar artistes fallers locals, o amb els tallers molt pròxims a la nostra localitat, donat el baix pressupost i l’estalvi que suposa el transport de la falla des d’un taller local. Així, en aquest recorregut històric, farem un exercici de memòria de totes i cadascuna d’aquestes falles per ordre cronològic en el qual rememorarem els seus artistes, els lemes, els guardons obtinguts, i alguns aspectes bàsics com els seus estils, la composició i els temes amb els quals es nodrien les seues crítiques.

Salva Andrés Martín

Faller de l’AC Falla Rei en Jaume I

El nostre debut plantant falla tindria lloc durant les Falles de l’exercici 1998/1999 en la primera demarcació que teníem aleshores, quasi al final de l’avinguda del País Valencià vorejant el parc Daniel Clar. L’artista encarregat de la seua confecció fou el cullerenc Vicent Montagud Monseny, també conegut com a Granota, que va plantar Pot·ting, una falla amb un volum molt reduït i que responia al clàssic esquema que tindrien les nostres primeres falles: un centre amb un remat de xicotetes dimensions i quatre escenes amb les seues bases envoltant-lo, totes fetes amb fusta i motles de cartó. En aquest cas, el centre era un pot que simulava una gerra de beguda que estava coronada per un faller abillat amb uns saragüells i una manta morellana. A les escenes, cal destacar el nostre primer grup presentat a l’exposició del ninot, la parella formada per Stan i Ollie, el gros i el flac. La falla versava sobre els excessos de tota classe: en la beguda, del cinema, del control de les autoritats, etc. Una falla molt modesta que va obtenir el 13é premi i que va deixar als fallers ben contents per dos motius: haver fet realitat el somni de plantar una falla i el fet de no tancar la classificació de les Falles de Cullera en aquell any. Pel que fa a la infantil, van ser els mateixos membres de la comissió els qui van aportar els ninots que tenien a casa d’anys anteriors a una base feta pel mateix Vicent Montagud. El resultat va ser La mar salada, lema que feia referència al Neptú aportat per una fallera fruit del seu regnat com a Fallera Major en una altra comissió i que actuava de centre, amb altres ninots, ja de falla infantil, que l’envoltaven. Tot i el popurri que s’hi va poder plantar (una rabosa, un coeter o un moro formaven part de la falla) el jurat va decidir atorgar-li el 12é premi per a sorpresa de tota la comissió, ja que en aquell any s’hi plantaven a Cullera 14 falles.

Amb l’entrada del segle XXI plantaríem les nostres segones falles. Era l’exercici 1999/2000 i per segon any consecutiu serà l’artista Vicent Montagud l’encarregat de l’elaboració de la falla que, aquest any, com a novetat, també realitzarà la falla infantil. Pel que fa a la falla gran, estava conformada per un gran timbal i dos caps que sorgien d’aquest i actuaven com a remat. Aquesta va ser coneguda, entre els fallers, com la falla del Tio Juan pel semblant d’un dels caps al nostre president d’Honor, Juan Andrés Guardiola. Amb el lema Música, sí! s’hi va fer crítica a diversos aspectes de la nostra societat, com els bous o la prostitució, en clau musical i s’hi va tornar a repetir el premi: 13é Premi de les Falles de Cullera. La falla infantil tindria per primera vegada la temàtica circense, la més apareguda a les nostres falles. El lema d’aquesta primera falla infantil feta per un artista faller fou Vine a ballar al circ i estava constituïda pel cap d’un pallasso que curiosament plantaríem a cos complet dos exercicis després en la falla gran a manera de remat central. Diversos pallassos tocant diferents instruments musicals formaven les escenes d’una falleta que també va obtenir el Premi 13é.

En l’exercici 2000/2001 les falles plantades començaven a deixar mostres de la consolidació de la comissió al món faller cullerenc i el seu volum començava a augmentar tímidament. Vicent Montagud seria l’encarregat de realitzar, una vegada més, les dues falles plantades en una demarcació que tornaria a canviar, ja que es van traslladar una altra vegada al final de l’avinguda del País Valencià, però aquesta vegada uns metres més avall que el primer any. Viure en el món és cada vegada més difícil fou la falla gran, formada per un gran i colorit perol del qual eixia mig cos d’un músic tocant els plats. Aquesta falla mostrava com els problemes socials d’aleshores: l’atur, els enganys dels polítics o els preus dels productes bàsics, feien la vida complicada a la societat. I per tercera vegada consecutiva la comissió va eixir del mercat amb el Premi 13é, un costum que estava arrelant fortament entre falleres i fallers. La falla infantil tenia per lema Els animals també porten sabates, i en ella es plasmava una enorme bota amb diversos bolets rodejats per alguns follets que fantasiejaven sobre el fet que animals, com el gat amb botes, portaren sabates. Al remat, un altre 13é Premi de les falles infantils de Cullera.

L’exercici 2001/2002 va suposar la continuïtat de l’artista faller Vicent Montagud en les dues falles i de la demarcació on es plantaven. Per segona vegada apareixia una falla amb la temàtica del circ, però en aquesta ocasió en la falla gran: El món és un circ. Un gran pallasso s’alçava sobre un conglomerat d’elements circenses com estreles, pilotes o una caseta de venda d’entrades que actuaven com a centre. En la crítica, que tornava a ser social i en clau circense, es tractaven temes com els jocs d’atzar, amb l’espectacle del llançament de ganivets, l’abús de poder de les classes riques, amb l’home forçut, o les pallassades que fan els polítics. El resultat fou la pujada d’un esglaó cap al 12é Premi, el millor fins aleshores. La falla infantil, feta per primera vegada per l’artista Emilio Albiach, estava dedicada a un element imprescindible a la festa de les Falles: la pólvora. Amb Trons, coets, soroll... i festa se simbolitzava l’encesa per part d’un pirotècnic d’una falla rematada per una rata penada. Diversos tipus de coets, alguns xiquets llançant-ne pels carrers o una mascletada formaven part de les escenes que envoltaven una de les falles infantils més completes que s’havien plantat fins a aquell any, tot i això, el premi continua sent el 13é.

El cinqué aniversari arribà ple de canvis l’exercici 2002/2003, sent un dels més notoris la instauració de les seccions a les Falles de Cullera. La nostra comissió quedaria enquadrada en la secció primera, tant en falles grans com en infantils, ja que en aquestes últimes no hi va haver secció segona. L’artista de la falla gran continuà sent Vicent Montagud, que tornaria a veure com la demarcació es traslladava, en aquesta ocasió, al pàrquing de l’antic supermercat Vidal, al carrer Mestre Serrano. La conquesta d’un poble era un homenatge cap a la nostra comissió en aquest any d’aniversari, atés que alçava un Jaume I amb el seu cavall sobre una gran cistella de taronges. Cal dir que durant les visites al taller els fallers feien broma amb l’artista, ja que el cavall no era molt gran, i volien portar-li brossa per menjar i veure si així creixia un poc. Les conquestes per a trobar treball amb tants endolls, la dificultat per a conquerir alguna dona o l’avarícia de la conquesta del poble romà apareixien a les seues crítiques. Al remat, el 4t premi de la secció primera de falles grans, cosa que era equivalent al 8é, una gran pujada, esdevinguda per les seccions, en la classificació general. Pel que respecta a la falla infantil, la comissió tornaria a confiar en el saber fer d’Emilio Albiach qui realitzaria la falla Els jocs perduts. En ella, un parxís feia de base sobre la qual eixien diverses construccions de fusta típiques dels jocs infantils on s’amuntegaven alguns animals humanitzats que jugaven al dòmino, la trompa, i tota classe de jocs populars. Al contrari que la falla gran, l’infantil va aconseguir el 8é premi de la secció primera, el 14é, el més baix de la nostra curta història, però evitant tancar la classificació perquè en aquell exercici ja eren 15 les comissions falleres cullerenques.

Les Falles de l’exercici 2003/2004 tornaren a estar plenes de canvis. Després de lluitar molt amb les institucions locals, la nostra comissió s’establiria definitivament en la demarcació que inicialment s’havia plantejat, el barri conegut com la Nova Bega, que començava a urbanitzar-se amb la construcció d’un bon tall d’edificis. Concretament, plantaríem fins a l’exercici 2008/2009 en l’encreuament dels carrers La Marina i Metge Joan Bolufer Borràs, juntament amb les conegudes cases roges. Vicent Montagud tancaria el seu periple de cinc anys a la nostra comissió, que contractaria a l’experimentat artista cullerenc José Lafarga Palomares per a plantar Amb la música a una altra part, la falla més voluminosa que s’havia plantat fins aleshores. Els materials, que continuaven sent la fusta i els motles de cartó, donaven forma a una enorme caixa de música de la qual sobreeixia mig cos amb els braços oberts d’una gran musa de la música. Una falla que destacava pel seu modelatge i la pintura, i en la qual es criticava l’excés de protagonisme dels joves aspirants de l’acadèmia musical de moda al país (Operación Triunfo), la pèrdua de la música valenciana a la festa de les Falles o el soroll de les revetles nocturnes de les festes del poble. Una falla que tornaria a revalidar el 4t Premi de la secció primera. Pel que fa a la falla infantil, també hi hauria canvi d’artista, i seria l’aleshores jove valor local, Juanfran Gimeno Calatayud, qui realitzaria Castell encantats, una composició basada en un castell sobre ell qual eixia el cap d’un drac. A les escenes monstres de tota classe com la mòmia, l’home llop o alguns vampirs, espantaven els visitants del castell. Un bon inici d’aquest artista que va aconseguir el 2n Premi de la secció segona.

A l’exercici 2004/2005 s’iniciaria una dinàmica de canvis d’artista en la falla gran que no posaria el seu punt final fins a l’exercici 2013/2014. Aquesta l’obriria Filiberto Pons Rubio, artista natural de Sueca. Per primera vegada la nostra comissió acudiria a un artista de fora de Cullera per a plantar una falla: La mar de bé. Una falla amb temàtica marina, ítem que en exercicis posteriors també es tornarà recurrent. El centre d’aquesta era una gran roca que simulava el fons marí sobre la qual se situava una sirena envoltada de peixos i cavallets de mar. Als baixos, molt complets, hi havia crítiques al turisme estival, als polítics, en concret trobàvem a Rita Barberà desitjant organitzar l’America’s Cup, al preu del marisc i fins i tot a la pirateria, tot jugant amb l’expressió del lema. Una falla que va aconseguir el 6é Premi de la secció primera. La falla infantil tornaria a estar confeccionada per Juanfran Gimeno, que amb el lema Un dia de festa al parc obtindria el primer gran èxit pel que fa a guardons de falla de la nostra comissió: el 1r Premi de la secció segona i el Premi d’enginy i gràcia de la mateixa secció. Amb una composició horitzontal, dues xiquetes escenificaven un conte en un teatre de titelles. Elements vegetals, diversos animals, i alguns ballarins i membres de la companyia teatral formaven part d’una falla que va convéncer i seduir al jurat i que representava l’ambient festiu d’un parc fantàstic.

Amb l’exercici 2005/2006 va arribar altre artista extern a l’àmbit local, en aquesta ocasió de Tavernes de la Valldigna. Vicent Chaveli Llinares plantà Primavera, una falla d’una composició senzilla, però diferent fins aleshores, que va militar per primera vegada a la secció segona. Constituïda per un gerro de flors que actuava de centre amb dues papallones que el coronaven, i una altra d’una mida més considerable que arrancava des del terra fent de contraremat. Les papallones representaven els tres partits polítics locals predominants i sobrevolaven tota una sèrie de dificultats socials que florien al nostre poble durant la legislatura, com la situació dels PAI’S amb l’expansió de la construcció, les dificultats dels llauradors cullerencs, el problema del top manta al passeig marítim, o la falta de places a la residència de la tercera edat. Una falla que va aconseguir el 3r Premi de la secció segona. La falla infantil tornà a ser obra de Juanfran Gimeno, i a diferència de la gran, competia a la secció primera. A Ball de màscares podíem veure una gran escalinata en la qual desfilaven quatre dames venecianes i un parell d’arlequins. Sota l’escala, una góndola transportava dos enamorats pel canal venecià. Els diferents músics, les màscares i fins i tot una altra parella d’enamorats sopant al costat del canal ens transportaven a la ciutat italiana. Una falla que començava a comptar amb peces modelades en poliestiré expandit. Al remat, un 3r Premi de la secció primera. Com a curiositat, la falla infantil guanyadora de la secció tenia una composició molt semblant i una temàtica idèntica a la que vam plantar al nostre encreuament.

L’entrada de l’exercici 2006/2007 va suposar l’arribada d’un nou artista a la nostra comissió, el suecà Francisco Vizcaíno Palacios, un habitual de la secció especial de les Falles de Cullera d’aquells anys. Amb un lema que feia referència a la figura central de la falla, Ací estem tots gats, plantejava un centre format per diverses cases que simulaven el nou barri de la Bega, i sobre elles un imponent gat amb una trista mirada. A les escenes s’escenificaven els diferents tipus de relacions sentimentals que tenien lloc al barri. D’aquesta falla cal destacar la polèmica suscitada pel ninot presentat a l’exposició: una parella que practicava sexe i apareixia amb els cossos nugats com un cabdell de llana mentre un braç sustentava el llibre Kamasutra. El resultat fou bastant discret, abaixant per primera vegada del podi de la secció segona amb el 4t premi. La falla infantil fou obra, un any més, de Juanfran Gimeno, que en aquesta ocasió ens portava de nou a la comissió una falla de temàtica marina: The America’s Cup 2007. A la falla, unes ones feien la funció d’un centre on se situaven diverses embarcacions tripulades per nens i alguns elements propis de la fauna marítima com dofins, peixos i gavines. Les referències a la competició de vela, a les platges de Cullera, al far, a les pesqueres de l’Estany o a la Penyeta del Moro van valdre bé un 3r premi de la secció primera i el premi d’interés turístic de les falles infantils, l’únic que posseïm en la nostra història.

Amb el X aniversari la nostra comissió viuria un dels episodis més negres de la seua història. L’exercici 2007/2008 seria l’artista Juanfran Gimeno, qui venia realitzant les falles infantils des de 2004, l’encarregat de la construcció de les dues falles que es plantarien en aquesta primera gran efemèride. Tanmateix, l’artista, que aquell any també era el president d’Honor de la comissió, no va acomplir el seu contracte i va deixar les dues falles a mitjan procés de finalització. De la falla gran, Visites d’altre món, sols es va poder plantar el centre, una gran Lluna, que originalment anava coronada per quatre alienígenes amb les seues naus espacials. A les escenes, quatre éssers extraterrestres que venien a la Terra amb la intenció d’ensenyar als polítics com governar. Com era d’esperar, el premi fou el 5è de la secció segona, tancant la classificació per primera i única vegada en la nostra història. Pel que fa a la falla infantil, no es va poder plantar molt més que a la gran. De Granja escola, un projecte ambiciós sobre paper, en la qual apareixia una granja amb una xicoteta basa on interactuaven humans i animals, sols es va poder plantar l’estructura d’un galliner amb algunes vaques i uns quants grangers que, com la falla gran, van haver de rematar els mateixos fallers el dia de la plantà. El que anava a ser una falla didàctica, on els xiquets aprendrien l’ofici de granger, a respectar els animals i cuidar l’horta, acabà sent un malson per a tota la comissió que es va veure reflectit al premi, el 4t de la secció primera

Després del fatídic 10é aniversari, a l’exercici 2008/2009 aterraren dos nous artistes a la nostra comissió. A més, tornaríem a canviar la ubicació de la plantà, movent les falles a l’encreuament entre els carrers Ateneu Musical i Pintor Segrelles, posant-les a la vista del casal faller que estava ubicat al carrer Pintor Segrelles. L’artista Enric Fuster Pallás, natural de Vilanova de Castelló, debutava a Cullera en la secció primera amb Un món artificial, una composició basada en un arbre humanitzat i un enorme donyet assegut sobre les seues branques. A les escenes, crítiques a la construcció desmesurada, la contaminació i a la incapacitat dels polítics per a resoldre els problemes mediambientals. Una falla que serà recordada, sobretot, pel senyal de tràfic amb un bou dibuixat que apareixia en una de les escenes, i que alertava d’aquest perill amb el nom d’un conegut faller escrit. El resultat, també discret, un 5è premi de la secció primera. A la falla infantil s’hi va comptar amb, l’aleshores emergent artista cullerenc, Erik Martínez Moncho, que l’any anterior havia aconseguit el primer premi de la secció primera i de la secció especial. Una vegada més, la temàtica circense apareixia a la nostra comissió en Un circ d’il·lusions, on el cap d’un pallasso i un elefant realitzant equilibris sobre una pilota formaven el centre de la falla. Situats els elements centrals al sobre d’una pista circense, giraven entorn d’aquests alguns pallassos, trapezistes, mags i animals portant a cap la funció. Una falla amb uns bons acabats, però que no va poder obtenir més que el 4t premi de la secció primera.

L’entrada de la nova dècada en l’exercici 2009/2010 suposaria la benvinguda a la comissió d’un artista de renom per a la falla gran. Juan Carlos Donet Garcia, que aleshores militava a la secció especial de València, plantaria a la nostra comissió Cullera Medieval en la secció segona. Un imponent arc de pedra servia de suport per a 3 dracs que representaven els partits polítics que formaven el consistori local (PP, PSOE i APC). L’estructura de l’arc estava feta de poliestiré expandit (suro blanc), fet que era una novetat, ja que tots els centres fins aleshores havien estat fets de cartó o xapa, en canvi, els dracs que completaven la composició sí que havien estat realitzats mitjançant la tècnica dels motles de cartó. Als baixos, crítica local en clau medieval: crítica al mercat municipal, a les bufonades dels polítics, al preu de la llum o a la falta de feina. Una falla que va comportar el primer gran èxit de la nostra comissió en falles grans: 1r premi de la secció segona i el premi d’enginy i gràcia. El mateix exercici, la falla infantil tindria com a lema Joguines d’ahir, obra, per segon any consecutiu, d’Erik Martínez. Un taller d’un vell jogueter era el centre de la falla, que estava envoltat per diversos joguets com nines, soldats de fusta, caixes sorpresa, etc. El risc de la composició l’aportaven els diversos bufons que feien cabrioles al sostre de l’estructura. D’aquesta falla infantil cal destacar també el ninot presentat a l’exposició, una caixeta de música amb dues rates, que anys després inspiraria una història per al concurs d’articles de llibret organitzat per la JLFC. Tot plegat, un 2n premi de la secció segona de falles infantils, que va semblar poca cosa dintre de la comissió.

L’exercici 2010/2011, tot i l’èxit aconseguit en març de 2010, vam tornar a canviar d’artista. El suecà Joaquin Rodríguez Roman va presentar el projecte La mar de fons, que sobre el paper apuntava a revalidar la victòria en la secció segona, però tornà a escriure una altra de les pàgines negres de la nostra comissió. Per segon any no consecutiu, la falla plantada al nostre encreuament no estava acabada. El bust d’un submarinista i les dues sirenes que sobreeixien del seu cap mancaven de pintura i, fins i tot, en algunes zones, d’escatat. A les escenes, un popurri d’elements marins no massa lligats: un pirata, un rei Neptú, el president Zapatero amb un vestit d’escafandrista, un tauró inspector d’hisenda o el mateix polp Paul. Tots amb la mateixa falta de pintura i acabat que els fallers van poder aportar en una plantà passada per aigua. L’esforç es va veure recompensat i es va poder evitar aconseguir l’última posició en eixir del mercat amb el 5é premi de la secció segona. A la infantil també es va canviar d’artista, seent l’elegit Salva Banyuls Ferrer que debutava a la nostra comissió amb Un dia de pluja. La falla, feta completament de poliestiré, tenia com a remat una xiqueta que subjectava un gran paraigua que la resguardava d’una tempesta (núvols, gotes d’aigua i un sol malhumorat) humanitzada. A les escenes, fets quotidians que ocorren els dies de pluja: xiquets botant les basses d’aigua, els caragols que ixen després de la pluja, les plantes que reben l’aigua per a hidratar-se, animals resguardant-se de la tempesta, i una fallera entristida perquè no pot eixir de cercavila. Amb el modelatge de tall més modern fins al moment, i una bona pintura i acabat, sols es va poder aconseguir el 3r premi d’una competida secció segona aquell any.

Més canvis d’artistes arribarien l’exercici 2011/2012. La falla gran la plantaria per primera vegada Fede Alonso Andreu, que aleshores ja havia plantat quasi a la totalitat de les comissions cullerenques. Després de tres anys, es tornava a plantar a l’antiga demarcació (l’encreuament dels carrers La Marina i Joan Bolufer i Borràs), atés que durant la cremà de l’exercici anterior es va cremar la façana de l’edifici que confrontava amb la falla. A l’última era una falla que criticava el món de les modes i el culte al cos. Amb unes dimensions bastant reduïdes, la composició estava basada en una model asseguda sobre un seient il·luminat per dos focus. A les escenes, crítiques cap a l’ús del maquillatge, a l’estrafolari estil d’alguns modistes, als paparazzis i a l’absència del culte al cos entre els joves cullerencs. El resultat fou bastant discret pel que fa al premi, amb el 4t de la secció segona, però es va aconseguir el premi d’enginy i gràcia de la secció. La falla infantil tornaria a militar a la secció primera. I Erik Martínez Moncho tornaria a plantar-la per tercer any no consecutiu. Quina dolçor! fou una falla xicoteta però amb uns acabats i pintura excel·lents. El centre estava format per un pot del qual eixien tota classe de llepolies i caramels. Sobre la base, diversos xiquets cuinant pastissos, menjant tota classe de dolços, i fins i tot algun personatge amb dolors de panxa per l’abús del consum de xocolate. Com a resultat final, un sorprenent 3r premi de la secció primera de falles infantils, guanyant algunes comissions que ens doblaven el pressupost.

A l’exercici 2012/2013 commemoràvem el nostre XV aniversari amb un nou canvi d’artista. El cullerenc Jorge Gil Sapiña, que havia començat a despuntar a la Secció Especial de falles infantils amb la falla Taüt, plantaria les dues falles eixe any. La falla gran tindria com a lema Un altre temps, més coneguda pels fallers com la falla de la iaia. Una imponent iaia asseguda en la seua butaca contemplava com han canviat els temps. La composició la completaven un gat i un ratolí que lluitaven entre si sobre la butaca, un cavall de fusta, una taula amb un televisor i la neta de la iaia que jugava amb un telèfon mòbil sobre les mans. Sense cap mena de dubte, la falla amb més volum que s’ha plantat a la nostra demarcació, i la primera feta totalment de suro. A les escenes, jocs oblidats hui en dia pels xiquets, o crítiques al mal estat dels carrers, que continuen com en altres temps. Una falla feta tota ja de suro, i en la qual s’havien depositat moltes il·lusions, tanmateix, no va convéncer el jurat i va estar relegada al 6é premi de la secció primera. Com a anècdota, fou la primera falla que presentàvem juntament amb la seua maqueta el dia de la signatura de contractes. Per contra, el resultat de la falla infantil es traduiria en l’èxit més gran pel que fa a guardons de la nostra història fins al moment. Teatre de la vida sorprendria a tota la comissió en els jardins del mercat en aconseguir el 1r premi de la secció primera. Una composició basada en l’escenari d’un teatre on diversos bufons manejaven els fils dels titelles. A les escenes, d’una banda, diversos xiquets contemplaven l’espectacle, i d’altra, elements com una princesa i un drac cobraven vida a partir de la història que s’escenificava sobre l’escenari. A més, a la part de darrere, s’observaven diversos elements teatrals situats entre bambolines. D’aquesta falla cal destacar la qualitat de la pintura, sobretot les textures de la fusta de l’escenari, l’escala del contraremat o dels titelles.

A les Falles 2013/2014 es produiria un fet que no es repetia des de l’exercici 2001/2002, i és que el mateix artista, Jorge Gil, repetiria a la comissió realitzant una vegada més tant la falla gran com l’infantil. Pel que respecta a la falla gran, amb una reducció considerable del pressupost, es plantaria De festa en festa, un conglomerat d’elements que feien la funció d’attrezzo per a les escenes donaven suport a un faller que sostenia un estendard amb l’escut de la comissió, coronat per un dolçainer de dimensions més reduïdes. A les escenes, un recorregut per les festes de la nostra comunitat: carnestoltes, la setmana santa, els moros i cristians o els bous a la mar. Una falla que aleshores va aconseguir igualar el millor guardó obtingut en una falla gran, el 4t de la secció primera de l’any 2004. Pel que respecta a la falla infantil, Jorge plantaria Xe quina boda! Un xicotet altar coronat amb una vidriera sota la qual se celebrava un enllaç matrimonial. A les escenes hi havia tots els personatges que formen part d’aquest esdeveniment, les dames d’honor, els amics dels nuvis, un cambrer amb el pastís nupcial i fins i uns coets animats. Una falla amb la qual es va intentar assolir el premi d’interés turístic, amb una mostra de destinacions cullerenques per a la lluna de mel de la parella d’enamorats, i tot i ser pràcticament l’única comissió que havia apostat per aquest premi aquell any, no vam obtenir la recompensa. Tampoc vam tenir sort al premi, ja que vam guanyar el 5é, el darrer de la secció primera infantil d’aquell any.

Per tercer any consecutiu, a l’exercici 2014/2015, es va comptar amb Jorge Gil per a la construcció de les dues falles. En aquesta ocasió, a la falla gran repreníem una temàtica ja plantada com és la marina A fer la mar era una composició senzilla, composta per un gran rei Neptú amb un trident a la mà assegut sobre un gerro de l’època clàssica. A les escenes, majoritàriament, un crit contra la defensa del planeta: crítiques cap a la pol·lució, amb uns bidons plens de deixalles nuclears; el canvi climàtic, amb un os polar amb un ventilador de mà; però també cap als bancs, amb un pirata que actuava de banquer. Als baixos també trobàvem el primer, i únic, millor ninot de secció primera gran que posseeix la comissió: una acolorida sirena que subjectava dues màscares que representaven les dues cares de la climatologia. Un ninot estilitzat i ple de detalls amb una composició harmoniosa, i amb alguns peixos i elements marins que actuaven d’attrezzo. Tot i aquesta gran fita, la falla sols va obtenir el 5é premi de la secció primera. La falla infantil portava com a lema Cantem a la natura, i estava conformada per un gran arbre humanitzat envoltat per diversos follets tocant tota classe d’instruments. Les escenes les completaven diversos animals i elements vegetals també humanitzats gràcies a la música dels follets. Com a la gran, el resultat fou bastant discret aconseguint també el 5é premi de la secció primera de les falles infantils.

Després de tres anys, a l’exercici 2015/2016 es tornaria a canviar d’artista. Per a la falla gran es va comptar amb el veterà artista de Riola Julian Baldoví Rodrigo. Després d’alguns anys plantant falles fetes amb suro tornaríem a la tradicional tècnica dels motles de cartó amb Qui canta, els mals espanta. Una composició diferent de tot allò que havíem plantat fins aleshores amb dos cossos centrals: una espigada torre de castell coronada per una lluna i, d’altra banda, un trobador tocant la guitarra assegut sobre un coixí. A les escenes es reflectien diferents mals que assolaven Cullera en aquell moment i que el trobador pretenia espantar amb la seua música: el mal dels polítics que ens enganyen, el dels turistes que no gasten, el mal fet a la natura amb els incendis, el dels retalls de les subvencions i el mal del top manta. Una falla que serà recordada per la seua plantà, pel ninot indultat presentat a l’exposició (la senyora Pepita) i per l’incident de la seua cremà, ja que la lluna va eixir catapultada uns metres i quasi va afectar un vehicle que estava estacionat a prop. Al remat, un 6é premi de la secció primera, l’últim de la secció, pel seu estil tan clàssic en comparació a les de la resta de la secció. Per a la falla infantil es contractaria a un altre veterà artista de Cullera, Enrique Tur Artés. Amb El jardí de la princesa, debutava aquest experimentat artista plasmant el conte de la princesa i la granota. Una imponent princesa era el centre d’aquesta falla que la completaven diversos elements vegetals, alguns animals i altres éssers fantàstics. Amb moltes peces de cartó, la falla va aconseguir un any més el 5é premi de la secció primera

L’exercici 2016/2017 suposaria el retorn de Fede Alonso a la nostra comissió per realitzar la falla gran, així, tornàvem a canviar la ubicació de la nostra falla a l’encreuament dels carrers Ateneu Musical i Joan Bolufer Borràs, a la vista del nou casal. La falla Cullera egípcia, que abaixava després de tres anys a la secció segona, tenia una composició simple, amb un centre format per una construcció de pedra de tall egipci i un remat amb una ballarina de l’època dels faraons. Els baixos representaven Cullera en clau egípcia i en ells podíem trobar referències al nostre alcalde, a les faraòniques obres de Cullera, al turisme estival i fins i tot un símil del riu Nil amb el Xúquer. Unes escenes molt lligades i amb sàtira que bé van valdre el premi d’enginy i gràcia de la secció segona, i sense cap mena de dubte van ajudar a aconseguir el tan anhelat, com inesperat aquell any, 1r premi de la secció segona. Pel que fa a la falla infantil, es confiaria en un jove valor local a l’alça: Joan Simó Arlandis. La seua proposta fou El jardí Xen Xau Me, una falla de temàtica asiàtica on dues geishes se situaven sota una pagoda japonesa. Diversos nens cultivaven el jardí, regaven les plantes, collien les collites i tocaven diferents instruments musicals a les escenes. A les crítiques, es va afegir també un vocabulari japonés amb els diferents utensilis i instruments que tenien els personatges. Tot i la millora respecte de l’any anterior, el pressupost més modest de la secció sols va poder obtenir, un altre any, el 5é premi de la secció primera

Per al nostre XX aniversari es va apostar per la continuïtat dels dos artistes en l’exercici 17/18. Un exercici amb moltes il·lusions posades en les dues falles, tanmateix, no es van aconseguir els resultats esperats. La falla gran de Fede Alonso, Invasió asiàtica a Cullera, estava formada per un gran núvol que actuava de centre sobre el qual s’alçava una fada xinesa en una posició invertida que acaronava amb les seues mans un nen que dormia sobre el núvol. A les escenes es mostrava la influència asiàtica a diversos aspectes com la gastronomia, amb els restaurants xinesos; el comerç, amb l’apertura de nous grans establiments d’origen xinés, la cultura friqui, amb referències al manga; i també a la política, representada per la lluita de dos sumos que representaven els dos partits polítics predominats a Cullera (PSOE i PP), escena que va participar en el I Concurs de crítica local. Després d’una difícil plantà, el resultat no va estranyar a la comissió, que va evitar tancar la classificació d’aquell any, per un punt, amb el 5é premi de la secció segona. La infantil de Joan Simó tenia com a lema A ballar! Una falleta constituïda per un xicotet pont de pedra sobre el qual s’abraçava una parella de venecians que actuaven de centre. Al voltant d’aquests, una multitud de personatges de diferents ètnies que representaven diferents tipus de balls: la samba, el tango, les sevillanes, la dansa massai, la dansa del ventre, la kalinka russa, la música disco o les dansades tradicionals valencianes. Com a la falla gran, vam tindre una plantada complicada on la falla no es va acabar de rematar i que es va traduir en el 5é premi de la secció primera.

Després d’un exercici amb uns resultats més que decebedors, la decisió de canviar els artistes per a les Falles 2019 fou més encertada que mai. A la falla gran, vam comptar amb l’artista cullerenc Xavier Tur Ortiz que plantaria la falla Quin circ de junta. Una composició formada per un imponent pallasso que sobreeixia d’un tambor. La falla la coronava un altre pallasso col·locat al muscle del remat principal, i a més dos voluminosos elefants actuaven de contraremats custodiant la part esquerra. Les escenes satiritzaven alguns dels càrrecs que formen part de la junta directiva d’una comissió fallera, així podíem trobar: el pallasso (delegat de cultura), l’home bala (el faller malfaener) la dona barbuda (fallera major), l’equilibrista (tresorer), el faquir (delegat de falla), l’home forçut (barraquer) o la domadora (que representava a Susi Melià, presidenta de la JLFC aquell any, i que va ser l’escena dedicada al concurs de crítica local). El resultat fou el millor premi de la nostra història, el 2n de la secció primera, que va vindre acompanyat amb el premi d’enginy i gràcia. A la falla infantil vam viure el retorn de Jorge Gil amb Entre bambolines. Una falla on una família actuava sobre un escenari teatral, i on tots els membres desenvolupaven la seua funció. La mare i el pare formaven la parella central, i al voltant els nens, la tieta, la iaia i fins i tot les mascotes prenien part a la representació. Amb un estil més evolucionat, i sobretot una pintura molt detallada, Jorge va aconseguir trencar la maledicció i va aconseguir el 3r premi de la secció primera de falles infantils després de cinc anys obtenint el cinqué.

Per a l’exercici 19/20 vam apostar per la continuïtat dels artistes que tants bons resultats van aconseguir l’any anterior, però les seues falles van haver d’esperar a veure la llum del carrer fins a l’exercici 2021/2022 a causa de la maleïda pandèmia del coronavirus. La falla gran de Xavi Tur tenia com a lema Cullera té un futur espacial, un observatori d’estels suportava un gran ésser extraterrestre. La falla la completaven tres extraterrestres més: una situada al muscle del remat principal, altre situat a la part esquerra de l’observatori, i un últim a la part dreta sobre un coet espacial. A les escenes, crítica local en clau espacial: l’anell ciclista, turistes extraterrestres, odissea de les tecnologies, la gossa Laika-gat, les obres de l’ajuntament, la dificultat per a estacionar, un planetari faller que representava les 16 comissions falleres, i fins i tot el nostre alcalde Mayor Chef, cuinant una paella a un extraterrestre. El resultat fou bastant discret, amb el 5é de la secció primera pels nombrosos danys que la pluja li va ocasionar la matinada del 16 de març. Tanmateix, sí que s’esperava obtenir el premi d’enginy i gràcia, però el jurat va decidir no llegir les crítiques. Tot el contrari va ocórrer amb la falla infantil de Jorge Gil, que ja en les falles suspeses de 2020 va aconseguir el millor ninot de la secció primera infantil, guardó que va repetir dos anys després amb un nou ninot modelat per a l’ocasió. El centre de la falla Les xiques són guerreres estava representat per una valquíria que lluitava per a escapar d’un naufragi provocat per un monstre marí. A les escenes, altres xiquetes que representaven virtuts com la intel·ligència, la compassió, la companyonia, la valentia o la perseverança lluitaven contra el monstre marí i els seus esbirros. Una composició arriscada amb una gran pintura i uns acabats poc vistos abans a la nostra comissió bé van valdre el 1er premi de la secció primera de les falles infantils i el premi d’enginy i gràcia de la secció, convertint-se en la falla infantil més guardonada de la nostra història.

Naturalment... Fem cultura

Salva Andrés Martín

Faller de l’AC Falla Rei en Jaume I

Històricament, les Falles, que posteriorment també han estat declarades festa Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, han estat obligades a exercir un paper de defensa de les tradicions i la cultura del poble valencià. Amb les seues activitats s’està aconseguint que any rere any noves generacions de valencianes i valencians puguen conéixer la idiosincràsia del poble valencià. L’any 2009 la nostra comissió rep la denominació d’associació cultural, un fet de caràcter més institucional, perquè en la pràctica una comissió fallera ja s’hauria de considerar en si mateixa d’aquesta manera, o així hauria de ser. L’AC Falla Rei en Jaume I fa 25 anys que exerceix en la pràctica aquesta nomenclatura, publicant llibrets fallers, preparant obres de teatre i sainet, promovent i defensant la nostra llengua, cultura i tradicions, i participant en totes les activitats que s’esperen d’una comissió fallera. Així en aquest article en farem un resum de totes aquelles activitats culturals que s’han dut a terme, i que a vegades han estat guardonades per la Junta Local Fallera de Cullera o altres organismes.

Els llibrets fallers

Hem de ser honestos i reconéixer que els dos primers exercicis fallers no vam poder realitzar llibrets a causa de les nombroses despeses econòmiques que suposava crear una nova comissió. Aquesta tendència va canviar el tercer any d’existència, en l’exercici 2000/2001 quan per fi vam publicar un modest llibret que també recollia les salutacions dels presidents i falleres majors dels exercicis anteriors, a més dels esbossos, les explicacions, la programació de festes i algunes cròniques d’actes celebrats durant l’any. Aquests primers llibrets comptaven Antonio Miguel, Manuel Muñoz i Christian Fabra a l’equip de redacció.

A partir de l’exercici 2003/2004 comencen a incloure’s alguns textos relacionats amb la cultura valenciana: jocs populars com el truc o la pilota, articles sobre indumentària, gastronomia, la pirotècnia i fins i tot una secció de refranys. A més s’instaura la secció dedicada al Grup de Dones Col·laboradores. A l’equip de redacció del llibret aquests anys estaran Susana Albert, Juanjo Nicolau, Quique Falcó, José Sanjuan, Estefania Garrigós i Eva Garcia. Van ser uns anys de llibrets molt senzills, on el gruix dels continguts se centraven en la part protocol·lària de la comissió.

Arran del llibret publicat en 2008, del XX aniversari, els llibrets comencen a augmentar les seues pàgines. Varia el format respecte dels anys anteriors i continuen ampliant-se els continguts. Gent jove comença a formar part de l’equip de redacció: Laia Moncho, Patricia Canet o Alba Botía.

La primera part de la dècada de 2010 els llibrets continuen la mateixa dinàmica que en l’anterior. Cal destacar el llibret de 2011, dedicat a les xarxes socials i les noves tecnologies, on s’inclogueren alguns continguts relacionats amb la temàtica. Per primera vegada es va presentar, sense èxit, als premis de la Generalitat, on ja no tornaríem fins a l’any 2019. També el llibret de 2013, dedicat al 15 aniversari, on per primera vegada es recopilaven tots els representats, falles plantades i guardons obtinguts de la comissió. El lustre es tancava amb el llibret de l’any 2014, on a causa de les dificultats econòmiques derivades del baix cens, es va fer un llibret on sols s’incloïa la informació protocol·lària. Aquest any no vam poder participar en el concurs organitzat per la JLFC, ja que no acomplíem els mínims establerts de continguts.

A partir de 2015 comença una època de canvis en els nostres llibrets. Begoña Benedito es consolida com a maquetadora i coordinadora i comencen a confeccionar-se llibrets amb un fil conductor que cohesiona tots els continguts. En un primer moment, les temàtiques anaven directament relacionades amb les de la falla, així podem trobar els llibrets de 2016, L’Edat Mitjana i el de 2017, Les civilitzacions, on s’inclouen textos de caràcter expositiu, més enciclopèdics, i altres textos d’opinió escrits per membres de la comissió. Aquesta expansió continua al llibret del 20é aniversari, l’any 2018, que rep oficialment, i per primera vegada, un títol de caràcter denominatiu Evolució. Un llibret que narrava l’evolució de la nostra comissió en els seus vint anys i també la de la festa de les Falles. Aquest comença a comptar amb una gran nòmina de col·laboradors externs a la comissió per a confeccionar els seus continguts i algunes falleres i fallers comencen a trobarli el gust a escriure en les seues pàgines. Tots aquests llibrets tenen una gran rellevància perquè posarien els fonaments dels futurs èxits que tindrà la comissió pel que fa a aquest àmbit.

A partir de 2019 es produeix el punt d’inflexió definitiu. Salva Andrés rep el relleu de Begoña Benedito com a coordinador del llibret i Javier Montañez agafa les regnes de la maquetació. Amb Volem Falla, un llibre que defensava l’ofici de l’artista faller i la falla com a eix vertebrador de la festa, s’intenta crear un projecte ambiciós i competitiu. El nombre de pàgines comença a duplicar-se i la nòmina de col·laboradors externs creix considerablement, al mateix temps que la seua importància i estatus. És la primera vegada que el periodista i membre de l’Associació d’Estudis Fallers, Joan Castelló, deixa la seua empremta en un llibret de l’AC Falla Rei en Jaume I, juntament amb altres col·laboradors com Julio Monterrubio, Manuel Algarra o Pere Fuset. Un llibret que va aconseguir sorprendre, ja que va aconseguir el cinqué premi al millor Llibret de Falla en el concurs de la JLFC, tanmateix, no va aconseguir entrar en el llistat de llibrets guardonats per la Generalitat, que era l’objectiu principal. A més, amb Volem Falla s’instaurarà l’acte de presentació del llibret en el calendari d’activitats de la comissió.

Amb el llibret de 2020 se segueix una línia semblant de treball, però amb la il·lusió d’haver estat guardonats a Cullera l’any anterior. Com si es tractara d’una vidència, en aquest any pandèmic es confecciona el llibret Futurs Incerts. Es reprenen moltes col·laboracions externes, barrejades amb les de moltes falleres i fallers i de la comissió, per a analitzar el futur de molts aspectes de la nostra festa i societat. Comencen a incloure’s il·lustracions, i fins i tot un xicotet sainet. Aquest llibret obtindria el 4t premi al Millor Llibret de Falla de la JLFC, però l’èxit més gran fou estrenar-se com a guardonats en els premis de Promoció de l’Ús del Valencià en un Llibret de Falla convocats per la Generalitat Valenciana. Vam irrompre amb força en la llista assolint el lloc 47é.

Amb la pandèmia vigent arribaria el llibret de 2021. Amb un pressupost baix per situació de crisi sanitària, i aprofitant el fil temàtic anterior, es decideix fer una continuació, amb col·laboracions principalment casolanes, del llibret de 2020. Així naix Futurs més incerts. Amb una maquetació pràcticament idèntica a l’anterior, les col·laboracions analitzaven com serien alguns aspectes de la nostra societat i festa després de la pandèmia. Per primera vegada s’inclou un sainet complet i un poema de l’autor Francisco Fernández Ruiz, que posteriorment serien nominats als Premis Malva i Bernat i Baldoví de les Lletres Falleres, aconseguint així que la nostra comissió estigués present a la gala de Lletres falleres per primera vegada en la nostra història. A més, tot i la reducció en continguts i en extensió, el llibret torna a rebre el 4t lloc als premis de la JLFC, i assoleix superar-se als premis de la Generalitat assolint el premi 26é.

L’any 2022 s’aconsegueix l’èxit més gran dels nostres llibrets de falla als Premis de la Generalitat. El llibret Dualitats rep el Premí 19é, situant-se entre els 20 millors llibrets de falla del País Valencià. Tot i això, i després de tres anys, no vam rebre cap premi al concurs de la JLFC. Amb una original temàtica, es plantejava als col·laboradors que defensaren una postura en cada dualitat de temàtica fallera. La maquetació convergia amb la temàtica i s’utilitzaren els colors blanc i negre per tal de reforçar la coherència. En aquest llibret també tindríem un sainet nominat al Premi Bernat i Baldoví de les Lletres Falleres. A més, en l’edició d’aquest any també vam estar nominats al Premi PLF22 al millor tweet satíric amb una publicació feta per Salva Andrés.

Any 2019

Any 2020

Any 2021

Any 2021

Any 2021: 4t Premi Cocurs de Llibrets JLFC

Any 2022: Premi 19é a la Promoció de l’Ús del Valencià al Concurs de Llibrets de la GVA

Any 2022: Premi Cullerot al Millor Poema Satíric, obra de Salva Andrés

Any 2017: Premi al Millor Article de Llibret, obra de Salva Andrés

Any 2020: 4t Premi Concurs de Llibrets JLFC

Any 2019: 5é Premi Concurs de Llibrets JLFC.

Premis al Millor Article de Llibret, a la Millor Portada i Premi Cullerot al millor Poema Satíric

La Junta Local Fallera instaurà els premis al Millor Article de Llibret i Millor Portada de Llibret l’exercici 2011/2012 per tal de reconéixer la tasca de les falleres i fallers que escriuen textos i dissenyen les portades dels llibrets fallers. Pel que fa a l’article, fins ara dues persones han participat en nom de la nostra comissió, Juanjo Nicolau (2012) i Salva Andrés (2016-2022). De tots tres, és aquest últim qui més voltes ha presentat els seus textos al concurs amb un total de set vegades, aconseguint el premi l’any 2017 amb l’article Falles, patrimoni, i ara què?, un article que realitzava una crítica mordaç a la festa de les Falles després d’haver sigut declarades patrimoni cultural immaterial de la humanitat. Un premi que ha acaronat fins a tres vegades més, situant els seus articles en segona posició.

Tanmateix, al concurs de millor portada la sort continua sent esquiva a la nostra comissió. En un primer moment, sols s’hi donava el premi a una única portada, però a partir de l’any 2018 s’incrementa el premi a les tres millors, fet que haguera fet obtenir un parell de guardons de 2n premi a Begoña Benedito (anys 2012 i 2015) que ha fet les portades de concurs entre 2012 i 2018. A partir de 2019, fins a l’actualitat, és Javier Montañez qui confecciona les portades del llibret quedantse en quart lloc amb la portada La constel·lació de la fallera (2020), una portada que va sorprendre a tothom per la seua tècnica, que emprava un UVI braille, i de la qual s’esperava poder aconseguir un premi, però el jurat no ho va considerar així.

Per últim, la JLFC implanta l’exercici 2018/2019 el Premi Cullerot al Millor Poema Satíric per tal de fer valdre la tasca dels poetes satírics que escriuen els seus versos als llibrets fallers. Celebrades quatre edicions d’aquest premi, la nostra comissió ha participat en dues ocasions, els anys 2021 i 2022, totes dues amb poemes de Salva Andrés, obtenint el Premi l’any 2022 amb el poema Crònica pandèmica fallera de Cullera, que satiritzava tot allò que havia passat l’exercici 2020/2021 envers les Falles de Cullera.

Naturalment, el valencià és la llengua oficial de les Falles. Des de l’any fundacional de la comissió, i com no podria ser d’altra manera, el valencià va ocupar el lloc de llengua vehicular de la falla. Administrativament, s’ha usat ininterrompudament per a la redacció de les actes de reunions, els saludes, les circulars que s’han enviat als fallers o els estatuts que regeixen el funcionament intern. També s’ha fet servir tradicionalment per a la redacció dels guions dels actes fallers més protocol·laris com les presentacions, proclamacions, tretes o gales d’aniversari i les cròniques d’aquests que publicàvem al diari l’Expressió o la revista la Traca Fallera. I a més a més, per a la confecció dels versos que conformen les crítiques de les nostres falles.

A banda d’aquest ús vehicular, la nostra comissió, des dels seus inicis, ja ma mostrar certa inquietud per difondre i promoure la nostra llengua. Així, es va crear un fullet anomenat REJ: La revista del faller, on s’incloïen totes les notícies relacionades amb la comissió. Aquesta revista, redactada íntegrament en valencià, ens va acompanyar uns quants exercicis i era de caràcter trimestral. Una altra publicació, però de caràcter anual, era la que recopilava diversos refranys en la nostra llengua i solia publicar-se entorn del mes de març.

Així, l’any 2018 la Junta Local Fallera de Cullera decideix augmentar la quantitat de banderins en els premis a la promoció de l’ús del valencià fins a 5. Aquest fet va motivar un grup de joves de la comissió, compromesos amb la llengua, i es va crear la delegació de promoció del valencià entre els qui es trobaven Salva Andrés, Begoña Benedito, Sara Bixquert i Nacho Montagud. Les activitats de promoció i difusió del valencià comencen a augmentar: recitals poètics, contacontes, xarrades literàries. Es crea el racó literari i lingüístic al casal, on cada mes es recomanaven lectures, obres de teatre, música, poemes, es corregien barbarismes, etc. També s’instaurà la Mostra de refranys de Sant Joan. Es realitzen els divendres d’oci on tenien lloc activitats de caràcter més lúdic relacionades amb el valencià i s’organitza per primera vegada un espectacle d’humor en valencià amb Òscar Tramoyeres. A més comencen a convocar-se alguns concursos com el de mems en valencià, microrelats terrorífics, o cartes als reis mags. Aquesta forta aposta es va veure recompensada i eixe mateix exercici rebem el 3r Premi a la Promoció de l’Ús del Valencià.

La promoció de l’ús del valencià

Exercici 2017/2018: 3r Premi a la Promoció de l’Ús del Valencià Exemplar de REJ, la revista del faller.

Exercici 2018/2019: 1r Premi a la Promoció de l’Ús del Valencià

Exercici 2019/2020: 4t Premi a la Promoció de l’Ús del Valencià

Exercici 2019/2020: Recital Les veus de la frontera

Exercici 2018/2019: Ruta ecoliteraria per la lloma

Exercici 2019/2020: Nit de microteatres al casal

Sainet 2017/2018: La plaça de Canovas, de Joan Alfons Gil i Albors

L’exercici següent, i amb la motivació extra d’haver seguit guardonats, es decideix continuar amb aquesta ferma aposta per promoure la llengua. Es continua amb el racó literari al casal faller, i amb la majoria d’activitats i concursos iniciats l’any anterior. A més, s’organitzen altres campanyes com la nit d’aforismes, la mostra de vells oficis valencians, nits de música en valencià o la mostra de jocs tradicionals feta durant la festivitat del 9 d’octubre, o el recital Les veus de la frontera. Tota aquesta tasca torna a estar guardonada, però aquesta vegada amb el 1r Premi a la Promoció de l’Ús del Valencià de les Falles 2019, en un any on la competència entre comissions per aquest guardó va ser molt intensa, fet que provoca que la nostra llengua siga realment la guanyadora del concurs.

En 2020 s’incorporen nous integrants a la delegació de promoció del valencià, entre ells Claudia Parreño, Javier Montañez, Isabel Galindo i Núria Moscardó. Així, continuen augmentant-se les activitats en pro de la nostra llengua. Activitats com la nit de microteatres al casal, amb la companyia de Teatre Estable Faller, la ruta ecoliterària de les llegendes per la Lloma, el col·loqui dels llibres Homes i Dones, amb motiu del traspàs de l’escriptora Isabel-Clara Simó, la mostra Joves Dones Escriptores, o la creació d’un Trivial literari i lingüístic. Així, per primera vegada, es posa una etiqueta a la nostra particular campanya #ElValenciàVal. Una feina titànica que va aconseguir el 4t Premi a la Promoció de l’Ús del Valencià, que realment va sabre a poc després de l’èxit de 2019, però que amb el temps s’ha valorat a causa de l’extrema competència que estan mostrant la resta de comissions.

L’any 2021 aquest concurs quedà suspés a causa de la pandèmia per la Covid-19, tanmateix, vam ser de les poques comissions que no va cessar en el fet de promoure la llengua i vam fer una campanya bàsicament destinada a les xarxes socials sota l’etiqueta #ReiEnValencià. Durant la pandèmia es va organitzar una Setmana del Llibre, amb diverses activitats programades, com el vídeo del dia del llibre, on participaren un gran nombre de fallers. També altres campanyes com Paraules de casa, de difusió de lèxic, Escoltem valencià, recomanacions musicals, Apunts lingüístics, consells sobre gramàtica i ortografia, el concurs d’endevinalles o Com ho diries? On es mostraven nous neologismes emplenaven diàriament les històries de les nostres xarxes socials.

Així, l’any 2022 es torna a aconseguir el 4t Premi a la Promoció de l’Ús del Valencià, incloent-hi noves campanyes i activitats com Fem frases fetes, on s’il·lustraven frases fetes amb fotos protagonitzades pels nostres fallers i falleres o el Tindllegir, amb una espècie de funcionament semblant als de les webs de cites, però escollint el llibre perfecte per cadascú.

Cal dir que hem construït un gran grup de treball entorn d’aquesta delegació i amb la col·laboració de totes i tots hem estat guardonats en les últimes quatre edicions d’aquest concurs, sent una de les poques comissions que ho ha assolit, i convertint-nos així en un referent de la Promoció de l’Ús del Valencià de les Falles de Cullera en els últims anys.

Concurs de Millor Escena de Crítica Local

En l’exercici 2017/2018 la JLFC instaurà el Premi de Millor Escena de Crítica Local per tal de guardonar les millors crítiques amb referències a Cullera de les falles grans. Un únic premi pel qual competeixen totes les comissions que així ho consideren. L’AC Falla Rei en Jaume I ha participat en les tres edicions que fins ara s’han celebrat. L’any 2018 presentaríem al concurs l’escena Invasió política, de Fede Alonso, on dos grans sumos representaven els dos partits majoritaris de la política local:

Els plens són uns rituals, que han perdut emoció, des que membres habituals, han abandonat l’oposició.

La lluita dels dos grans partits, per vore qui la fa més grossa, mentre els altres miren avorrits, sense implicar-se gran cosa.

Als sumos sols es pareixen, els polítics de la ciutat, quan en Falles engreixen, per les fartades que s’han pegat.

L’escena, l’acompanyava un cartell que era la convocatòria del ple on s’incorporaven alguns punts més que surrealistes en clau d’humor, com l’esmena per a comprar una càmera de fotos per als actes que presideix l’alcalde Jordi Mayor. L’any següent, 2019, es participaria amb l’escena El circ de Junta Local Fallera, de l’artista Xavi Tur. En aquesta escena apareixia la presidenta de la JLFC, Susi Melià, abillada amb un vestit de domadora, subjectant una anella del protocol per on havia de passar un lleó, que simbolitzava les comissions falleres, per poder obtenir la subvenció. Una crítica als nombrosos actes i desfilades als quals s’havien d’enfrontar les comissions en la seua gestió de la JLFC:

Ens faran passar per l’aro, a totes les comissions, com podeu imaginar-ho, pel tema de subvencions.

Actes, desfilades, protocol...

Ja no saben que inventar!

No volem tant de patracol... Pels diners hem de pencar!

En la tercera edició, que finalment s’ha resolt aquestes passades Falles 2022 a causa de la pandèmia, l’escena escollida per a participar en el concurs, també de l’artista Xavi Tur, fou Protagonisme desorbitat. A l’escena trobàvem l’alcalde Jordi MayorXef preparant una Paella de Cullera a un turista espacial mentre usava la paleta com a pal per a realitzar-se un selfie:

Fins quan fa una paella, mai perd l’oportunitat, de fer-se una foto amb ella, i a Instagram eixir retractat.

Té un grapat de seguidors, que l’aplaudeixen fidelment, i tindria i tot admiradors, si en un directe es tira un pet.

Com a influencer li convenia, La seua imatge ha millorat, Un viatge, potser a Turquia... I li ha crescut el pentinat!

Una divertida crítica a la desorbitada activitat de l’alcalde en les xarxes socials. Cal dir que en dues de les tres edicions celebrades (2019 i 2022) s’ha aconseguit el segon lloc. Un premi pel qual la comissió aposta fermament, per les crítiques de caràcter local que normalment tenen les falles grans que plantem, i del qual s’esperen obtindre alguns fruits en les pròximes edicions.

Escena crítica local 2017/2018, Invasió política. Artista: Fede Alonso

Escena crítica local 2018/2019. Domadora de Falles. Artista: Xavi Tur.

Escena crítica local 2019/2022. Protagonisme desorbitat. Artista: Xavi Tur.

Sainet 2022/2023: Cecilieta mon amour, de Paco Fernández

Sainet 2021/2022: Que el senyor ens pille confessades, de Paco Fernández

Sainet 2018/2019: T’has casat, l’has cagat... Però tot té solució, de Paco Fernández

Sainet 2017/2018: La plaça de Canovas, de Joan Alfons Gil i Albors

La Junta Local Fallera de Cullera decideix crear aquesta Mostra l’exercici 2018/2019 com a una iniciativa solidària amb l’objectiu de col·laborar amb diverses associacions del poble amb part dels beneficis aconseguits amb la venda de les entrades. Així associacions com AFACU, Ànec o Baladre s’han vist beneficiades de la solidaritat del món faller.

La nostra comissió participà en la primera edició amb l’obra La Plaça de Cánovas, de l’autor Joan Alfons Gil i Albors. Una obra que ja va ser representada l’exercici 1998/1999 al concurs de teatre. L’elenc el formaren Sara Borrull, Estefania Garrigós, Javier Jiménez i Pilar Renart, que donaren vida a la història de dues dones matxutxes que buscaven l’amor a València.

En la segona edició vam escenificar per primera vegada una obra de Paco Fernández Ruiz: T’has casat, l’has cagat... Però tot té solució. Una divertida història d’un matrimoni que visita una agència amorosa per tal de superar les seues desavinences. En aquest sainet repetirien Sara Borrull, Estefania Garrigós i Javier Jiménez en el repartiment.

El tercer any de la mostra, a l’exercici 2020/2021, no s’hi va poder participar per les dificultats que suposava assajar en plena pandèmia. Tornariem l’exercici 2021/2022 amb una altra obra de Paco Fernández Ruiz, Que el senyor ens pille confessades! i el mateix grup actoral al qual s’incorporava Salva Andrés. Amb aquesta obra ambientada en la pandèmia aconseguirem les rialles de tot el públic gràcies a la preocupació de les protagonistes per poder-se confessar durant el confinament.

Per últim, en aquest exercici s’incorporaren al grup de sainet Àfrica Maire, Benjamín Altur i Mariló Galindo, que juntament amb Javier Jiménez, Sara Borrull i Estefania Garrigós tornaran a representar una obra de Paco Fernández, Cecilieta Mon Amour, un entranyable embolic familiar per un misteriós regal rebut des de París. Amb quatre participacions en les cinc edicions celebrades, som una de les comissions que ha assolit consolidar un grup de sainet a la mostra, gràcies, entre altres coses, a la col·laboració de l’autor Paco Fernández, i a persones com Antonio Bolufer, Gretel Prieto, Paco Mahiques o Marian Escolà, que han ajudat en qüestions tècniques i logístiques als actors i actrius des dels inicis de la Mostra.

Mostra de Sainets de la Junta Local Fallera de Cullera

Concurs de teatre en valencià

La nostra comissió ha seguit una trajectòria irregular pel que fa al concurs de teatre en valencià. Des d’uns inicis que feien presagiar l’establiment d’un grup de teatre consolidat encadenant diverses participacions, en els primers anys de la comissió, vam passar a no xafar l’escenari durant vora una dècada per a tornar, esporàdicament, dos exercicis més.

La Primera obra que es va representar fou La Plaça de Cánovas, de l’autor Joan Alfons Gil i Albors, i els primers fallers que trepitjaren l’escenari foren Julian Renart, Yolanda Cerveró, Miguel Ángel Martínez i Maria José Ruano. Una divertida obra que es va dur endavant amb molt d’esforç per actors inexperts i que va fer passar una bona estona al públic.

Altres obres d’aquests anys van ser: Cavallers, visca la vida d’Arturo Casinos (2002), El tío Canales, de Joan Colom (2003) i Allipebre d’emocions, de Josep Llopis Domingo (2004). Aquestes obres tenien com a protagonistes a fallers com Estefania Garrigós, Juanjo Nicolau, Eva Garcia, José Sanjuán, Miguel Angel Martínez o Miquel Albert.

L’any 2005 la Junta Local Fallera instaura per primera, i única vegada, el concurs de teatre en la categoria d’obra curta. El nostre Grup de Teatre participà amb l’obra Bolot d’oros i mà, de l’autor Eduard Escalante, aconseguint el Premi a la Millor Obra, al millor Actor Secundari (José Sanjuan), Millor Actor (Miguel Ángel Martínez), Millor Actriu Secundària (Eva Garcia) i Millor Escenografia (José Luis Carles i Salvador Cardona). Sols no es va poder obtenir el Premi a la Millor Actriu, a la qual estava nominada Estefania Garrigós. Ton un èxit per a la comissió i una recompensa a l’esforç realitzat durant tants anys per aquest grup de persones que conformaven el Grup de Teatre.

L’exercici 2014/2015 es va reprendre, després de molt de temps, la participació en el Concurs de Teatre amb l’obra Amigues Desgraciades. El repartiment, tot d’actrius, estava conformat per Estefania Garrigós, Sara Bixquert, Carolina Pedrós, Maria Grau i Aida Alandete, que les dues últimes setmanes abans de l’obra va haver de substituir i aprendre’s el paper de Pilar Renart per causes de força major. Una obra que va fer riure molt al públic i que combinava bones dosis d’humor amb un estrany misteri. També altres fallers van contribuir en l’apartat tècnic del desenvolupament de l’obra: Isabel Galindo, Laia Moncho, Salva Andrés, Marian Escolà, Gretel Pieto i Juanjo Nicolau.

L’any 2016 vam rubricar la nostra última participació en el Concurs de Teatre de la JLFC amb l’obra Em demane Nova York, de Marc Egea. El repartiment sols el formava una actriu, Sara Bixquert, que donava vida a una entusiasta jove plena de contradiccions. D’aquesta obra cal destacar l’esforç de l’actriu, ja que la va desenvolupar tota ella sola. Així altres membres de la comissió com Salva Andrés, Isabel Galindo, Laia Moncho, Gretel Prieto, Sara Borrull o Juanjo Nicolau van posar el seu granet d’arena en l’apartat tècnic.

Grup de teatre exercici 2014/2015. Any 2015. Arxiu: la comissió.

Entre bambolines abans d’actuar l’exercici 2015/2016. Any 2016. Arxiu: la comissió.

Naturalment... Competim!

Durant aquests anys, l’AC Falla Rei en Jaume I ha estat una de les comissions més participatives en els concursos i campionats esportius i de jocs de taula. Aquests campionats, amb els que sempre s’ha intentat fer pinya entre els membres de la comissió, no sols han sigut una excusa per poder anar a esmorzar, sinó que amb el pas del temps s’ha consolidat la idea i la mentalitat d’intentar fer un bon paper en cadascuna de les nostres participacions. Així, la comissió ha aconseguit diversos premis i banderins a les activitats esportives organitzades per la Junta Local Fallera de Cullera.

En el primer any de vida de la nostra comissió els nostres joves fallerets reuniren un equip format per Javier Renart “Chavo”, Nacho Montagud, Cristian Carrillo “Rullet”, Jorge Montolio, Ayrton Palomares, Roberto Rebull “Boti” i Jorge Costa “Peta” que va deixar l’empremta que una nova falla havia nascut a Cullera. Els més menuts de la falla van proclamar a la falla Rei en Jaume I campions de futbol sala en la categoria benjamí-aleví l’any 1999. Un any després, en el 2000, de la mà d’una altra fornada de fallerets entre els quals es trobaven: Hèctor Falcó, Èric Benito, David Iznardo i Luis Àngel Santos van revalidar la victòria d’aquest campionat en la mateixa categoria.

L’any 2002 vam ser campions al campionat de bàsquet a tres, una competició que tan sols es va realitzar aquest any amb l’equip format per: José Luis Carles “Compa”, Julián Renart, Francisco Mahiques “Cokey”, Miguel Àngel Martínez “Pixi”, Quique Falcó i Luis Gabriel Mena. La presència de Jose Luis Carles i Miguel Ángel Martínez, que aleshores formaven part del Club de Bàsquet de Cullera, va ser determinant per véncer una disputada final a la falla El Raconet, que també comptava amb alguns jugadors del Club.

Antonio Bolufer García

Faller de l’AC Falla Rei en Jaume I

Equip guanyador del campionat de futbol-sala benjamí- aleví exercici 1998/1999. Any 1999. Arxiu: la comissió.

Alguns dels campions del torneig de bàsquet amb el banderí. Any 2002. Arxiu: la comissió.

Sònia Llinares i Maria Cano, guanyadores del campionat de parxís 2003. Any 2003. Arxiu: la comissió.

Equip campió de les 24 h de futbol-sala 2004. Any: 2004. Arxiu: la comissió.

Equip campió de les 24 h de futbol-sala 2006. Any: 2006. Arxiu: la comissió.

L’any 2003 s’aconsegueix per primera vegada véncer en un dels campionats de jocs de taula que organitza la Junta Local Fallera de Cullera en els prolegòmens de març. Les falleres Sònia Llinares i Maria Cano van aconseguir emportar-se el campionat de parxís.

L’any 2004, i després d’haver perdut dues finals consecutives contra la Falla Taüt, per fi ens vam imposar a la final del campionat de 24 hores de futbol sala sènior. Vam arribar a semifinals contra la falla Xúquer i amb dues errades defensives pròpies ens posàrem zero a dos per davall en el marcador, açò fou un punt d’inflexió en l’equip que es va esforçar fins a obtenir l’empat, un empat que ja no es va moure fins al final i que ens va dur a l’agònica tanda de penals que es va decantar cap a nosaltres per la parada del nostre porter Quique Falcó en el tercer penal. Aplegàvem a la tercera final consecutiva i enfront teníem un equip molt experimentat com era la falla Raval, i així ho va demostrar posant-se per davant en el marcador amb un gran contraatac. Tocava tornar a capgirar el marcador, i amb molta valentia vam aconseguir posar-nos tres a u per davant, però l’adversari no li va perdre en cap moment la cara al partit i en dos minuts fatídics per als nostres, ens van igualar en el marcador, un marcador que com també en la semifinal no es mouria i ens portava novament a la tanda de penals on els nostres no van errar cap tir i, per contra, l’equip del Raval va errar el primer, de manera que a la tercera fou la vençuda i ens vam proclamar campions de futbol sala alçant d’aquesta manera un dels banderins amb més ressò de la nostra localitat. L’equip estava format per una barreja de gent jove i uns quants veterans, aquells campions son: Àngel Herreros, Enrique Rocky Illana, Luis Àngel Santos, David Moreno, Javier Renart, Juan Manuel Renart, Maikel Defez, Jimmy Climent, Nacho Montagud, Hèctor Falcó, Juanjo Nicolau, Alejandro Galindo, Cristian Fabra i Quique Falcó.

Una vegada trencada aquesta maledicció amb les finals del campionat de 24 h de futbol sala, l’any 2006 va arribar el segon banderí de la mà del gruix de l’equip que havia aconseguit encadenar 5 finals consecutives. La final es va jugar contra la Falla Taüt, que ens havia aconseguit véncer en dues finals anteriors, convertint-se en la nostra bèstia negra, però aquell any amb l’experiència adquirida en ens vam imposar a ells.

L’any 2007 Juanjo Giner i Alain Narbona obtenen el banderí del Tercer Premi en el Concurs de Paelles de la Junta Local Fallera de Cullera. Fita que fou l’avantsala del Primer Premi aconseguit l’any després, en 2008, amb la paella cuinada per la mateixa parella.

L’any 2012 amb les falleres Isabel Galindo i Patri Monzonís guanyem novament el Campionat de Parxís. Un campionat que recordem perquè Isabel va estar tota la setmana amb febre, però amb el seu esforç i la sort als daus van eixir victorioses en la final contra la falla La Bega, portant per segona vegada al casal aquest preuat

L’any 2016 els nostres menuts ens donen una gran alegria en guanyar el campionat d’enigma infantil. Per primera vegada la nostra comissió aconseguia eixir victoriosa en un campionat en el qual portàvem participant, tant en categoria adulta com en l’infantil, més de 10 anys. Els responsables d’aquesta gran fita van ser: Adrian Mahiques, Javi Juan, Julian Renart, Victor Carles, Núria Moscardó i Carla Piris.

El mateix any 2016, al campionat de dards, també vam arribar a la final contra la falla Del Port, i malauradament no vam poder guanyar, així que ens vam proclamar subcampions, però vam estar tan prop de guanyar aquell campionat que vam eixir del pavelló cobert amb la intenció de tornar el pròxim any i emportar-nos al nostre casal aquell banderí. Així, l’any 2017, amb la base de l’equip subcampió de l’any anterior construïm altre equip més preparat, format per Nacho Montagud, Juanjo Nicolau, Toni Colom, Antonio Bolufer i Andrés Aragó i novament repetim la final contra la falla Del Port, però aquesta vegada ens alcem amb la victòria, ens proclamem campions i portem el banderí cap al casal, tal com vam prometre l’any anterior. Un banderí molt celebrat, ja que va coincidir amb la signatura de contractes.

L’any 2018, i després de quedar-nos a les portes un parell d’anys, aconseguim finalment el campionat d’Enigma adult amb l’equip format per Laia Moncho, Sara Bixquert, Estefania Garrigós, Isabel Galindo, Belén Renart i Salva Andrés. Aquest any el format va canviar per temes legals amb la patent del campionat i la dinàmica era semblant a la del joc de l’oca, però resolent les proves i enigmes de sempre. Un campionat que serà recordat per la bona tirada de Laia per a assolir tancar la partida i contestar correctament 3 de les cinc preguntes de la prova final. La dinàmica d’aquest campionat sols es va utilitzar eixe any, ja que després han anat afinant la competició per tal de millorar-la i fer-la el més semblant possible a l’enigma original, però amb les seues diferències, un campionat que ara coneixem com a Trencaclosques.

Isabel Galindo i Patricia Monzonís, guanyadores del campionat de parxís 2012. Any 2012: Arxiu: la comissió.

Equip guanyador de l’enigma infantil 2016. Any 2016. Arxiu: la comissió.

Guanyadors del campionat faller de dards 2017. Any 2017. Arxiu: la comissió.

Vencedors del campionat faller d’enigma 2018. Any 2018. Arxiu: la comissió.

Recollida en el casal de El Canet del banderí de 2n, 3r i 4t del campionat de truc 2018. Any 2018. Arxiu: la comissió.

Alba Moscardó i Laura Prieto, campiones de raspall femení 2019. Any 2019. Arxiu: la comissió.

Guanyadors del campionat de pic i maneta 2020. Any 2019. Arxiu: la comissió.

Guanyadors del campionat de pic i maneta 2023. Any 2022. Arxiu: Fernando Navarro.

També l’any 2018 ocorre un fet insòlit per a la història de les Falles de Cullera. Al campionat de truc tres de les nostres parelles aconsegueixen arribar a les semifinals: Julian Renart i Paco Mahiques, José Luis Carles i Ximo Bixquert i Juanjo Nicolau i Toni Colom. Amb tres de les quatre parelles semifinalistes es presagiava la victòria en aquest campionat tan anhelat, i que hui en dia encara no hem pogut aconseguir, però la parella restant, de la falla El Canet, va eixir victoriosa. Un colp molt dur per als nostres fallers, tots ells fundadors i en l’any del XX aniversari. Així, tot i la derrota, al nostre casal hi ha un banderí de truc, concretament amb la llegenda “2n, 3r i 4t” que ens va dedicar la falla El Canet per tan memorable fita.

L’any 2019 la comissió es proclama campiona del campionat de raspall femení, amb les falleres Alba Moscardó i Laura Prieto, amb una final emotiva que sempre serà recordada per aquestes campiones perquè es varen enfrontar a la falla Passeig-Mercat on l’equip estava conformat per les seues amigues de l’escola, una final duríssima que podria haver-se decantat per qualsevol costat de la balança, ja que tan sols un punt va ser la diferència al marcador final.

L’any 2020 amb l’equip format per Nando Martínez, Nacho Montagud, Arman Sargsyan i Kevin Garcia s’aconsegueix per primera vegada el campionat de Pic i Maneta enfrontant-nos en la final a la falla Taüt. Una final que recordarem per la polèmica que es va produir en ella. Quan ja ens havíem proclamat vencedors d’aquella final, l’adversari va reclamar que havíem infringit una regla del joc, i encara que fos de manera inconscient i sense haver-nos adonat d’aquella infracció vam començar a festejar la victòria, però malauradament per a nosaltres, els delegats de Junta Local Fallera, com era natural, ens van obligar a repetir aquell joc, així que vam haver de tornar a fer tots els punts de nou, però ho vam assolir i ens vam emportar aquest campionat sense cap infracció.

Ja en aquest exercici 2022/2023 hem sigut els guanyadors del campionat de Pic i Maneta amb l’equip format per Antonio Bolufer, Nacho Montagud i Nando Martínez. Un campionat del tot inesperat, perquè l’equip va anar amb la intenció d’acabar prompte per a anar a esmorzar i en acabant ajudar la resta de la comissió al transport per a la celebració del mig any faller. Tot i això, vam començar a guanyar partides i ens vam plantar en les semifinals contra els qui eren els actuals campions, la falla La Bega, una semifinal complicada que amb els bons colps de Nando i Nacho vam guanyar. Finalment, ens tocava disputar la final contra la falla Taüt, una final amb la qual se’ns venia al cap la de l’any 2020, però aquesta vegada no va haver-hi cap classe de polèmica i per a la nostra alegria el resultat fou el mateix i ens vam alçar novament amb la victòria.

També hem sigut campions de tenis de taula amb l’equip format per Antonio Bolufer, Carlos Aragó, Carlos Ruiz, Rubén Sala, Nacho Montagud i Boris Ivanoff ens hem proclamat campions de tenis-taula, un campionat que ens havíem marcat com a objectiu aquest any, ja que hem tingut la sort de donar d’alta dos fallers que amb la base de l’equip que l’any anterior va quedar tercer classificat podien donarnos un impuls per a intentar emportar-nos-el. I així va ser, però no va ser gens fàcil el camí perquè les semifinals ens van oferir un enfrontament amb la falla Taüt, un enfrontament molt complicat de resoldre, ja que la partida fou molt igualada i tot es va decidir a l’últim moment, i per si la semifinal no havia sigut prou, a la final novament ens tocava enfrontar-nos a la falla Del Port, com ja va passar al campionat de dards l’any 2016 i 2017, tot un clàssic, la falla Del Port ens ho va posar molt difícil, tant en la ronda de grups, on vam perdre contra ells, com en la mateixa final on vam arribar a la partida decisiva amb tot empatat. Però finalment, vam aconseguir la victòria.

Per últim, ens hem proclamat campions del Trencaclosques, amb un gran equip format per Sara Borrull, Isabel Galindo, Estefania Garrigós, Àfrica Maire, Nacho Montagud i Marina Figueres, menció especial a Àfrica, realitzant una prova matemàtica memorable. Un campionat en el qual el nostre equip es va preparar molt prèviament per a dur el banderí a la nostra demarcació en aquest any d’aniversari.

A més a més, darrere de tots aquests banderins també s’amaguen diversos subcampionats i tercers llocs que es veuen recompensats amb un pergamí, però que no hem volgut incloure a l’article per a no excedir-nos amb l’extensió. Tots aquests pergamins es tradueixen en “forats a les parets del casal” quan es pengen emmarcats. Així mateix, aquests han estat els fruits dels nostres fallers en els vint-i-cinc anys d’història de la nostra comissió. Una història plena d’alegries i algunes tristeses als campionats de la Junta Local Fallera de Cullera, demostrant així que, sense destacar en cap camp concret, la nostra falla competeix i continuarà competint per aconseguir tots els reptes que ens falten i se’ns proposen. I sinó, almenys, continuar fent foradets al cau.

Campions de tenis-taula 2023. Any 2022. Arxiu: Fernando Navarro.

Guanyadors del Trencaclosques 2023. Any 2022. Arxiu: Fernando Navarro.

Naturalment... Vint-i-cinc

Salva Andrés Martín Faller de l’AC Falla Rei en Jaume I

La Junta Local Fallera de Cullera realitza la difícil tasca de cohesionar a les comissions falleres de la nostra ciutat. Cal advertir que organitzar la festa fallera de Cullera no és una tasca fàcil, ja que suposa molt d’esforç i sacrifici per part de les persones que formen el grup de treball d’aquest organisme. Així mateix, a l’AC Falla Rei en Jaume I, en els nostres 25 anys d’història i de convivència amb la JLFC, també hem trobat falleres i fallers que han tingut la inquietud de treballar per les falles de Cullera ocupant diversos càrrecs del grup de treball, del jurat d’incidències, i acomplint les funcions del Delegat o Delegada de JLFC.

Cronològicament, un dels primers fallers de la nostra comissió que va formar part de la Junta Local Fallera fou Toni Colom i Simó, que ja comptava amb experiència prèvia dels anys anteriors a la fundació de la falla, quan encara era faller del Passeig-Mercat. Va exercir el càrrec de Delegat de Festes sota la presidència de Domènec Garcia (2002) i la funció de delegat de JLFC durant tres exercicis (2001, 2003 i 2008).

Enrique Falcó i González és un dels membres de la nostra comissió que més lligat ha estat a la JLFC, sobretot a la delegació de censos i recompenses (2013, 2014, 2015, 2016, 2019, 2020 i 2021). A més, ha ostentat les vicepresidències 4a i 3a de la JLFC baix el mandat de Francesc Llopis i Escrivà (2014 i 2015 respectivament); la secretaria, amb la presidència de Loles Garcia i Mancebo (2016); i ha format part del Jurat d’Incidències durant tres exercicis (2010, 2011, 2012). Per últim, també ha ocupat el càrrec de Delegat de JLFC de la nostra falla durant tres exercicis més (2009, 2010 i 2011). A més, aquest exercici és el vicepresident cinquè, responsable de l’àrea d’Esports.

Un altre membre destacat és Juan José Nicolau i Bonet, que ha exercit les vicepresidències 2a i 3a baix el mandat de Susi Melià (2018 i 2019 respectivament) i en l’actualitat regenta la vicepresidència 2a de festes des que es va iniciar la legislatura de Jose Luis Renart i Català, havent estar prèviament exercint la vicepresidència 4ta. També ha estat el nostre Delegat de JLFC dos exercicis (2005 i 2006).

anys al costatde la JLFC

Alguns dels fallers que han format part de la Junta Local Fallera: Juanjo Nicolau, Quique Falcó, Isabel Galindo, Jose Luis Carles, Susana Albert, Toni Colom i Alejandro Galindo. Any 2021. Arxiu: la comissió.

Salva Andrés i Clara Sanjuan, últimes incorporacions a l’equip de treball de la JLFC. Any 2023. Arxiu: la comissió.

Pere Cazador, Juanjo Nicolau, Julian Renart, Gretel Prieto, Jose Luis Carles, Paco Mahiques i Quique Falcó. Tots ells presidents de l’AC Falla Rei en Jaume I. Any 201. Arxiu: la comissió.

Altres falleres i fallers que han ostentat càrrecs en la Junta Local Fallera són: Lázaro Martínez i Tolosa, Delegat d’Esports (2002), José Luis Carles i Tamarit, Delegat de Censos i Recompenses (2013 i 2014); i Isabel Galindo i Renart, Delegada d’Infantils (2009) i Jurat d’Incidències (2016, 2017 i 2018). I pel que fa als Delegats de Junta Local Fallera, cal destacar a Susana Albert i Martínez, que possiblement té el record de continuïtat a Cullera exercint aquest càrrec, amb un total de 12 anys consecutius (2012-2023); a més d’Alejandro Galindo i Renart (2002, 2003 i 2004), Llorenç Pedrós i Pelegrí (2001) i els citats anteriorment.

Així mateix, aquest exercici s’han incorporat a l’Equip de Treball dos fallers del vessant jove de la comissió: Salva Andrés i Martin, en les delegacions de Cultura i de Comunicació, i Clara Sanjuan i Cambiazzo en la Delegació de Comunicació i Xarxes Socials. Tots dos demostren així que a la nostra comissió també hi ha gent jove interessada en treballar per les Falles de Cullera.

No ens podem oblidar, tampoc, de la figura dels presidents, aquelles persones que estan al capdavant de la nostra comissió i que són enllaços directes també amb la JLFC. Amb un total de cinc mandats se situa la primera i única dona que ha presidit la nostra comissió, Gretel Prieto i Vallet (2019-2023), amb quatre mandats trobem diversos fallers: Julian Renart i Andrés (1999-2000 i 2013-2014), Juan josé Nicolau i Bonet (2009-2012) i Jose Luis Carles i Tamarit (2015-2018), amb dos Miguel Ángel Martínez i Piera (2001 i 2004), Enrique Falcó i González (20022003) i Francisco Mahiques i Vicente (2005-2006); i amb una presidència trobem a Pedro Cazador i Pellicer (2007) i a Juanjo Giner i Pérez (2008).

Respecte a la incidència de la nostra comissió en el desenvolupament de la festa fallera, podem remarcar dos fets. El primer és que vam ser la falla que més va insistir en l’actualització del mapa territorial de demarcacions a principis de segle, quan diverses comissions falleres es van formar, atés que durant els primers anys de la nostra història vam patir molts problemes en aquest sentit que ens van suposar diversos canvis de demarcació. I el segon és que vam ser una de les comissions que més va lluitar per establir l’actual sistema de premis per seccions, permetent així que comissions més menudes pogueren aconseguir guardons que abans era impensable que guanyaren.

Per a acabar, ens considerem també una falla molt participativa en tots els actes, competicions esportives o festives i concursos culturals que des de JLFC s’organitzen, i sense destacar especialment en cap camp en concret al llarg de la nostra història, podem estar orgullosos d’haver aconseguit nombrosos èxits en la major part d’aquests.

Naturalment... Són imprescindibles

El grup de dones col·laboradores de la Falla Rei en Jaume I es constitueix oficialment el tercer any de vida de la comissió, allà per l’any 2000, tot i això, ja en els inicis d’aquesta, van ser un dels pilars fonamentals perquè la comissió es poguera consolidar i tirar endavant. Arran del naixement de la nostra comissió, es van organitzar una sèrie d’actes i sopars en els quals els fallers necessitaven l’afluència del nombre més gran de persones possible per a abaratir costos, per això, no dubtaren en convidar als familiars més directes: mares, pares, germans, etc. Aquestes celebracions van anar forjant un grup de persones que serien decisives en els primers anys de falla, i en tota la nostra història.

Tant és així que encapçalades per Pilar Andrés, la mare del nostre primer President, Julian Renart, van regalar a la comissió el seu primer estendard, amb la inestimable aportació econòmica de Juan Andrés, convertint-se aquests dos en els padrins de l’estendard en una cerimònia de benedicció que es va celebrar al Santuari del Castell. A més a més, en aquest any fundacional també van ajudar econòmicament a la comissió fent nombrosos fallers d’honor, però sobretot durant la setmana fallera, quan era habitual que pares i mares dels fallers cuinaren els seus millors plats en el cau faller.

Ja el tercer any de la comissió, amb Miguel Àngel Martínez com a President, es va fundar aquest grup conegut entranyablement com a grup de mares col·laboradores, ja que quasi en la seua totalitat eren mares dels fallers. Aquest primer grup va estar presidit per Pilar Andrés, i va comptar com a Vicepresidenta a Pepita Colom i com a Tresorera a Nati Grau. El grup el conformaren també: Luisa López, Matilde Martínez, Paqui Ferrando, Carmen Font, Encarna Aguado, Inés Gay, Rosa Aguado, Carmen Vicente, Maribel Tamarit, Maruja Piera, Lídia Pérez i Joaquina Montagud.

Amb el pas dels anys han estat al peu del canó col·laborant econòmicament en tot el que han pogut, sobretot els primers anys amb l’adquisició d’electrodomèstics i infraestructures per al cau faller. També van ser les responsables de la confecció de dos estendards nous, un per a la comissió infantil i altre per a la comissió adulta, i dels tapissos que hui en dia continuen utilitzant-se com a part del decorat dels nostres actes principals. Però si alguna cosa podem destacar, és l’adquisició del barracó de ferro que disposava la nostra comissió, i que van anar adquirint en diverses fases, ja que va tenir un cost molt elevat, però amb un resultat fantàstic, atés que va permetre que la comissió poguera desenvolupar les seues activitats de la setmana fallera i dels dies de Falles amb total comoditat en uns anys on el casal faller (situat al carrer Pintor Segrelles) mancava de suficient espai per a albergar a tota la comissió. Posteriorment, aquest barracó de ferro es vendria per tal d’ajudar a sufragar la reforma i la insonorització del casal que actualment disposa la nostra comissió.

Salva Andrés Martín

Faller de l’AC Falla Rei en Jaume I

Homenatge al Grup de Dones Col·laboradores en Sant Josep. Any: 2002. Arxiu: la comissió.

Grup de Dones Col·laboradores amb la seua primera brusa blava. Any 2004. Arxiu: la comissió.

Algunes membres del Grup brodant els tapissos de la comissió. Any 2002. Arxiu: la comissió.

Grup de Dones Col·laboradores. Any 2023. Arxiu: la comissió.

A banda de col·laborar en tot el que fóra possible, també celebren nombrosos sopars i festes com els de Nadal, de disfresses o el popularment conegut com de Mantó de Manila. A més d’acompanyar a la comissió en tots els actes protocol·laris que se celebren durant l’exercici faller. Però amb açò no van tenir prou, i al cap de pocs anys de la creació del grup instauraren els seus propis càrrecs honorífics: la Col·laboradora Major, que en el seu primer any va ser Encarna Aguado, i la Col·laboradora de la Flor, càrrec estrenat per Lídia Pérez. Actualment, encara celebren l’acte de proclamació d’aquests càrrecs en un sopar de proclamació que se sol celebrar habitualment entre els messos de desembre i gener. Altre fet a destacar és que van ser les precursores d’una moda a la nostra ciutat, ja que van ser les pioneres en l’ús de bruses de colors, amb la seua brusa blava, moda que després s’estendria a la resta de comissions falleres.

En els últims anys, a causa de l’increment de la nostra comissió infantil, moltes mares d’aquests xiquets i xiquetes s’han unit a aquest grup, conformant actualment un grup de quasi 30 dones col·laboradores. Amb el pas dels anys no han abaixat els braços, al contrari, continuen treballant per la nostra comissió. Són les responsables de l’elaboració dels sopars de Sant Joan i del Tren Faller de Disfresses, del concurs de parxís de la comissió i dels dinars dels músics els dies de falles. Continuen fent la seua tradicional rifa i organitzant activitats que prenen forma en les reunions que fan dues vegades al més al cau faller. Així, en aquest any tan especial, també han volgut col·laborar amb la comissió confeccionant unes fundes de tela per als nous estendards que ens han regalat els nostres representants.

A més a més, algunes de les nostres col·laboradores han desenvolupat també la funció de Presidenta d’Honor de la comissió, un càrrec simbòlic que sembla estar en vies d’extinció, però que s’han prestat a exercicir amb la major de les il·lusions: Olivia Galindo Renart (2006), Núria Mahiques Cardona (2007), que posteriorment deixaria el grup per a apuntar-se com a fallera, Pilar Andrés Guardiola (2013) i Luisa López Osa (2023).

Des d’aquest xicotet espai del llibret ens agradaria agrair públicament tot l’esforç i tot el treball que han realitzat durant aquests vint-i-cinc anys d’història de la nostra comissió. Una història que no haguera sigut la mateixa sense la dedicació i la col·laboració desinteressada de totes i cadascuna d’elles. Llarga vida al grup de dones col·laboradores!

Naturalment... Estem carregant-nos la natura...

També les Falles?

Joan Castelló Lli

Periodista

Membre de l’Associació d’Estudis Fallers (ADEF)

En aquest segle XXI convuls amb tant de progrés tecnològic i tanta regressió provocada per les guerres (en Ucraïna i altres parts del món) i el canvi climàtic, la paraula ‘naturalment’ ha perdut gran part del seu sentit. No sols ha quedat descafeïnada… sinó també desnaturalitzada.

És natural reunir-se cinc persones al voltant d’una taula i estar totes elles llegint i escrivint en el whatsapp en compte de parlar cara a cara com fem dia si i dia també?

És natural pujar a TikTok fotografies i vídeos de ‘postureo’, aquells que mostren una cara somrient i feliç d’u mateix que res té a veure amb la realitat d’haver de donar gràcies per un treball de mil·lennial després de cursar un grau, dos màsters i un curs d’especialització en una universitat estrangera?

És natural menjar productes ultraprocessats en compte d’unes llentilles estofades o un arròs amb fesols i naps? El natural és el menjar basura i l’antinatural la dieta mediterrània?

És natural pensar que el canvi climàtic és un invent dels ecologistes i que no tenim per què reduir les emissions de C0 a l’atmosfera?

És natural que l’home es dedique a talar els boscos de l’Amazònia i a destruir una biodiversitat única en el planeta?

És natural que els partits d’extrema dreta vulguen negar drets a les persones homosexuals, a les persones migrants o que vulguen reduir l’estat de benestar que tants esforços ha costat aconseguir?

És natural que les obres de millora urbana es prolonguen tres anys, amb afectació als xicotets comerços de la zona, com ha ocorregut amb el Passeig de Cullera?

Naturalment, podem afirmar que, amb algunes (poques) excepcions, la humanitat està ben boja.

Alfredo Ruiz en Natura morta, d’Alfredo Ruiz (Plaça del Pilar, 1982). Arxiu Joan Castelló Lli

La mare natura, de José Lafarga Palomares (La Bega, 1996). Arxiu Joan Castelló Lli

L’home ha alterat dràsticament, i continua alterant, la vida en el món. La mare Terra està en greu perill i nosaltres, els ciutadans del món, ens quedem de braços plegats. Hem de considerar aquesta actitud com natural?

Va ser una xiqueta sueca, Greta Thunberg, la que, amb la seua vaga de la fam, va assolir obrir la ment de molts ciutadans perquè fórem conscients del perill del calfament global i la necessitat de lluitar sense noses contra el calfament global de la Terra.

A més a més, la crisi econòmica i energètica, la frenada econòmica provocada per la pandèmia de la covid-19, la inflació galopant i l’encariment de les matèries primeres ha posat també a la professió d’artista faller en una situació límit. En els últims dos anys, són molts els tallers que han tancat i altres romanen oberts a força d’endeutar a l’artista i a tota la seua família.

En una festa com les Falles en la qual el monument és la raó de ser, quina és la resposta més habitual del col·lectiu faller quan els ingressos de la comissió baixen? Naturalment, s’opta per més festa i menys falla. El més essencial és que en el casal no falta la beguda (de consum gratuït, naturalment). Si cal reduir la falla a la mínima expressió, doncs es redueix. Què no hi ha artistes perquè amb pressupostos tan baixos no poden mantenir oberts els seus tallers? Doncs que els tanquen, diran alguns. Mentre hi haja cassalla i quatre andròmines per a cremar sempre podrem muntar unes Falles, argumentaran els festers. I fins és possible que aquest raonament triomfe en determinades comissions. Si seguim per aquest camí, estem afavorint la desnaturalització de les falles, abandonant el seu sentit originari, respondran els més compromesos, uns il·luminats que no saben divertir-se. És l’etern dilema: som festers o fallers? Si triomfen les tesis dels primers, ens anirem carregant, a poc a poc i amb tota naturalitat, la festa de les Falles.

Podem parlar de cercar nous materials menys contaminants que el suro blanc o pintures amb menys components químics, però l’essència de les falles és la falla, el monument satíric, amb la pirotècnia, la indumentària tradicional i la música. La resta són un complement, que està bé en dosis sensates, però que mai poden desvirtuar el sentit de la festa.

I no podrem afirmar que els artistes no ens hagen avisat amb antelació. En la història de les falles trobem exemples de projectes que ens han advertit amb molta antelació que el planeta està en perill i que tots tenim l’obligació de cuidar i protegir el medi ambient.

Ens ho advertia ja Alfredo Ruiz en Natura morta (Plaça del Pilar, 1982), amb una composició formada per tulipes de tija que amb molt esforç aconseguien sobreviure en un terreny contaminat per l’acció de l’home; i ens l’advertia també Francisco Roca Chorques amb SOS, salvem la natura (Quart-Palomar, 1992), una sàtira en la qual el goril·la, un animal en perill d’extinció, demanava sensatesa a una humanitat que ja en l’última dècada del segle XX estava com una cabra per la seua obstinació a destruir el medi ambient.

Altres tocs d’atenció sobre els efectes negatius del canvi climàtic els van llançar també Ximo Esteve Mares amb Natura… viva? (Glòria-Felicitat-El Tremolar, 1999), Julio Vicente Muñoz en Com està la natura (Bisbe Amigó-Conca, 2000), Xavier Herrero en Defensem la natura (Mercat de Montolivet, 2001) o Pere Baenas en Salvem la natura (Ramiro de Maeztu-Lleons, 2009).

Si la humanitat s’obstina a continuar contaminant i a no reduir les emissions ens podem trobar amb un desastre ecològic com el que plantejava José Luis Pascual Nebot a L’Antàrtida tremola (Avinguda de l’Oest, 1993), amb una morsa que, damunt de la tassa del vàter de la contaminació, contemplava decebuda el progressiu desglaç del seu paradís natural, el Pol Sud, perquè les grans potències es negaven (i es continuen negant) a reduir els gasos d’efecte d’hivernacle.

Una proposta més amable en les formes, però no menys corrosiva en el contingut, és la que van presentar José Latorre i Gabriel Sanz en Natura mare (Na Jordana, 2003). Era una crítica sobre els animals en perill d’extinció, els aliments transgènics, la contaminació acústica, la contaminació marina (les marees negres) o la contaminació acústica.

La unió d’aquestes dues paraules, mare i natura, ja l’havien utilitzada amb anterioritat com a lema de falles tant Federico Contreras Cardo en 1975 en Trinitat-Alboraia com Emilio Miralles Ferrero en 1995 en Federico MistralMurta.

Altres exemples amb lemes similars són: La natura és sàvia, però els humans…, de José Latorre i Gabriel Sanz (Comte de Salvatierra-Ciril Amorós, 1994); Respecta la natura, de José Devís (San José de la Muntanya-Terol, 1976); La naturalesa trencada, d’Ángel Gómez Martínez (Trinitat-Alboraia, 1981); Respecta la natura, d’Inmaculada Ibáñez (Rubén Vela-Doctor Waksman, 2000) i Contra natura, de Mario Gual de l’Olmo (Sant Vicent-Periodista Azzati, 2013), una falla en el qual el gran cérvol, convertit en el rei del bosc, contempla espantat el setge al qual es veu sotmés el medi ambient. I com a exemple es presentava una Albufera plagada de silurs, una espècie invasora que ha anat substituint a la fauna tradicional del llac: carpes (la tenca), barbs, la llissa, el llobarro i l’anguila.

Natura mare, de José Latorre i Gabriel Sanz (Na Jordana, 2003). Arxiu Joan Castelló Lli

Si parlem de ‘postureo’ (o actituds poc naturals davant la vida), una de les falles més reeixides és Dona’m un like, també de Mario Gual de l’Olmo (Blocs Platja, 2019), una paròdia del món actual en el qual tot es fa a través de les xarxes socials, perquè per a totes les persones abduïdes per internet si no estàs en elles, no existeixes. Amb continguts similars també podem citar Vivim per internet, de José Soro Capella (Joan d’Aguiló-Gaspar Aguilar, 2004) i Xarxes socials, de Vicente Sancho Fort (Pizarro-Ciril Amorós, 2012).

En falles infantils, les propostes didàctiques sobre la naturalesa són molt més abundants que en falles grans, ja que apareixen 143 referències entre 1972 i 2022. En elles preval el discurs de ‘Tots tenim l’obligació de cuidar i protegir el planeta’. Els exemples més destacats són: Defensa la natura, de Vicente Almela Caballé (Plaça del Pilar, 1980); Gaudeix de la naturalesa, de Roberto Martí Planes (Bisbe AmigóConca, 1982); Defensa la natura, de José Manuel Alares (Antiga de Campanar, 1994); Respectem la natura, de Juan Carlos Villanueva (L’Alguer-Enginyer Rafael Janini, 1994); La natura, de Juan Carlos Molés (Plaça de l’Ajuntament, 1994); Gaudeix de la natura, de Vicente Albert García (Illes Canàries-Lo Rat Penat, 1995); Mami natura, de Carlos Borrás Cabo (Quart-Palomar, 2009); Arquitectura i natura, de Miguel Hernández Agüelo ‘Miguel Hache’ (Malva-rosa-Ponz-Cavite, 2014) i Naturalment (Ángel Guimerá-Pintor Vila Prades ‘Arrancapins’, 2022).

Altres propostes destacades són El despertar de la natura, de Joan Martí Martínez (Barraca-Espadà, 2005); Despertat natura!, d’Álvaro Timoteo (Periodista Gil Sumbiela-Azuzena, 2006); Amata natura, de David Moreno Terrón (Barri de la Llum, 2007); Mare natura, de María Valero (Antonio Molle-Gregorio Gea, 2009) i Natura, de José Luis Platero Cosé (Almirall Cadarso-Comte d’Altea, 2016).

Si parlem dels hàbits poc naturals en les xarxes socials, podem destacar Estem connectats, de Víctor

Valero ‘Marc Martell’ (Mestre Rodrigo-General Avilés, 2017); M’agrada, no m’agrada, també de Víctor

Valero ‘Marc Martell’ (Mestre Rodrigo-General Avilés, 2018) i Desconnecta, de Mario Pérez (Malva-rosaPonz-Cavite, 2022).

Arquitectura i natura, de Miguel Hernández Agüelo ‘Miguel Hache’ (Malva-rosa-Ponz-Cavite, 2014). Foto Joan Castelló Lli

Les falles de Cullera també han expressat la seua preocupació pels efectes de la contaminació de la natura. Els exemples més significatius són: La mare natura, de José Lafarga Palomares (La Bega, 1996); Salvem la natura, de Juan Carlos Donet García (Xúquer, 2004); Tot contaminat, de Fernando Roda Martorell (La Bega, 1977); La contaminació, de Fracisco Escrivá Bañuls (El Canet, 1979); Contaminació, de Fernando Roda Martorell (Mongrell, 1987) i Contaminació marina, d’Antonio Gil (El Canet, 2002).

Més abundants són, ja en el segle XXI, les propostes conservacionistes en les falles infantils, en les quals es posa de manifest la necessitat de trobar respostes urgents per a evitar la deterioració ambiental. En elles, l’educació es considera un factor clau per a aconseguir en les noves generacions una conscienciació ciutadana que permeta albirar un futur millor. Les més destacades són: Defensem la natura, de Vicente Montagud Monseny (País Valencià, 2000); Per què plores natura, de Joan Martí Martínez (Raval, 2001); Cuidem la natura, de Federico Alonso (Plaça Alboraia, 2004); Quina natura, d’Alfredo Bayona (Taüt, 2006); Tot per la natura, de Maiquel Sancalixto (Plaça Alboraia, 2009); i La natura, d’Enrique Tur Artés (Plaça Espanya, 2009). I més recentment Salvar la nostra natura, de Jonathan Lli Tolosa (El Canet, 2010); Bella natura, d’Aitor Lizaga Rubio (Plaça Espanya, 2014); Estacional… la màgia de la natura, de Joan Martí Martínez (Raval, 2015); Cantem a la natura, de Jorge Gil Sapiña (Rei en Jaume I, 2015) i La natura tot ho cura (Plaça Alboraia).

Després d’aquest recorregut per les falles amb propostes sobre la natura, hem acceptat amb naturalitat que el planeta està en perill o ens semblen més creïbles els corrents negacionistes i conspiranoiques que sostenen que tot és un invent del lobby ecologista i que Greta Thunberg és una persona ociosa que ens vol enganyar o, en el pitjor dels casos, no és una persona humana, sinó un androide inventat per a fer-nos creure el que no existeix el canvi climàtic? Naturalment, tots vostés tenen la paraula. Però per favor, amb tota naturalitat, a l’eixida tiren el got de plàstic del xifli en una paperera. És una xicoteta acció en favor d’una gran acció: reciclar per a contaminar menys. Entre tots i totes, Salvem la natura!

Cantem a la natura, de Jorge Gil Sapiña (Rei en Jaume I, 2015). Foto Joan Castelló Lli

Naturalment... Volem falla

Antonio Bolufer Garcia

Delegat de falla

Volem falla és un moviment que va nàixer a les xarxes socials amb l’etiqueta #VolemFalla l’any 2018, i que no té altra finalitat que fer-nos pensar i valorar la Falla com a element únic, característic i eix vertebrador de la nostra festa. Personalment, em considere un enamorat de la nostra festa, i de les falles, entenent com a falla, allò que plantem al carrer el mes de març, oblidem-nos ja d’una vegada del terme monument.

Dins de la meua comissió, desenvolupe la tasca de delegat de falla, i em correspon a mi i al grup de treball que conformem aquesta delegació (que normalment estem tallats tots pel mateix patró i no és altre que ser uns friquis de les falles) encarregar-nos de buscar artista faller per a la realització de la falla.

Cada any ens toca enginyar-nos-les perquè des de tots els àmbits de la Junta Directiva s’estiga d’acord en mantenir pressupostos o inclús augmentar-los, però, és clar que ficar a tots d’acord en aquest tema és impossible, cosa normal perquè cada any les despeses augmenten i cada vegada és més complicat trobar fonts d’ingressos, ja que si haguérem de pagar tot el que realitzem les comissions falleres al llarg de l’exercici sols amb les quotes dels fallers ja us dic jo que no faríem ni la meitat. És per això que si tots ens implicàrem un poc més amb treball, esforç, sacrifici i molta implicació de segur que tindríem menys problemes a l’hora de confeccionar el pressupost i tots gaudiríem més de la nostra festa, i així podríem dir que d’aquesta manera també s’estima la falla, clar que sí.

Al llarg de la meua curta experiència desenvolupant aquesta tasca dintre de la meua comissió m’ha tocat acceptar tant pujades de pressupost com abaixades, malgrat això res ha llevat les ganes de treballar a la delegació en la nostra falla i és per això, perquè volem la falla, perquè ens dona exactament igual el pressupost (és clar que com més sucre, més dolç), ja que anem a treballar amb la mateixa il·lusió i tenacitat perquè la nostra falla estiga ben cuidada i que la gent que vinga a visitar-la s’adone que, naturalment, ens preocupem i estimem la falla.

Les visites al taller són una manera d’apostar per la falla. Any 2023. Arxiu: la comissió.

La plantà és el moment culminant per demostrar que volem falla. Any 2019. Arxiu: la comissió.

I és que estimar les falles quan els pressupostos són elevats i es disposen diners per a fer tot el que se’ns ocorre és fàcil, però treballar amb la mateixa il·lusió i enginy amb pressupostos baixets és complicat, i és ací on vertaderament es demostra l’amor per aquesta festa, buscant, demanant favors i aconseguint recursos per tal que la nostra falleta brille al carrer els dies assenyalats de les festes josefines i estiguen al mateix nivell que les falles més espectaculars.

També demostrem que volem falla quan visitem el taller del nostre artista per tal de decidir les possibles escenes que la conformaran, així com calfar-nos el cap amb els fets que volem satiritzar aquest any. És a partir d’aquest moment quan comencem a pensar en la decoració i ornamentació que podem afegir nosaltres el dia de la plantà per donar-li més cohesió, si pot ser, i bellesa, a tot el conglomerat d’escenes.

Una altra manera en la qual expressem aquesta passió són les visites assídues al taller (en el meu cas sol ser un dia a la setmana) per veure els avanços i raonar un poc amb l’artista per veure com va, si necessita alguna cosa o simplement per intercanviar opinions. La veritat és que m’encanten les visites als tallers.

Però sens dubte el dia que més gaudim els bojos per aquesta festa és el dia de la plantà, un dia on es treballa de valent. És un d’eixos dies on sols treballen uns pocs mentre molts miren, malgrat això, res ens lleva la il·lusió per aquesta feina que alguns pocs hem vist gestar-se al llarg de tot l’any i que en aquests moments pren forma al carrer després d’haver-la plantejat al paper i veure-la a trossos dintre del taller. Comencen a enlairar-se i encaixant les peces, els nervis ens envaeixen perquè tot quede tal com ens havíem imaginat dins de la nostra ment. Després, toca muntar els baixos que és el que més feina ens dona, feina que normalment s’acaba a altes hores de la matinada, arena, gespa, grava, les critiques, ornamentació i decoració prèviament planificada, en fi, què us contaré?

Així que, sols em queda dir que naturalment estimem la falla i li donem el lloc que es mereix, perquè és un element cultural que mostra un caràcter molt concret de la gent de la nostra terra: intel·ligent, satíric i crític, perquè és l’element que més crida l’atenció al turisme de qualitat, perquè és un art autòcton i que a més a més dona nom a la mateixa festa, i perquè sense falles no hi hauria Falles. Llarga vida a les falles! I llarga vida als seus creadors, els artistes fallers!

Naturalment... Falles amb materials sostenibles

Encara que per a molts “tradició” és el terme que millor defineix i caracteriza al món de les Falles, el seu significat difereix segons qui l’utilitze. Mentre per a uns la tradició és una transmissió de valors generats anys enrere que han de mantenir-se immutables i lliures de perversions per a transmetre’s de generació en generació, per a uns altres la tradició és una transmissió de valors que poden evolucionar i adaptar-se a les necessitats de la societat de cada moment.

I és que, la societat és un sistema viu i el canvi social pot alterar el conjunt d’elements que formen part d’aquesta tradició. D’aquesta manera, temàtiques i estètiques que veiem representades anys entere en el món de les Falles, actualment ge- neren rebuig en una part de la població que ja no les assumeix com a própies.

Durant anys, en una València que avançava amb passos de gegant cap al futur i la democràcia, es va anar alimentant aquesta tradició confortable amb vista al passat, augmentant més i més la bretxa entre els dos corrents del terme “tradició”.

En aquest context, sorgeixen les anomenades falles experimentals. Unes falles que obrin les seues portes a noves formes de pensament, a noves inquietuds estètiques i crítiques, a professionals vinguts d’altres disciplines plàstiques... En definitiva, unes falles que assumeixen les necessitats d’una part de la població fallera que advoca per un canvi. Des del seu naixement han sigut durament criticades pels sectors més conservadors per la ruptura tan pronunciada que van suposar envers els canons establerts. No obstant això, és precisament en aquesta valentia on resideix la seua vàlua.

A més a més, quan es passa de manera tan brusca d’un extrem a un altre, automäticament s’obrin moltes de les portes intermèdies que van quedar pel camí, establint les bases per a altres evolucions més tímides que, hui dia, estan totalment acceptades en el món de les falles sense que ningú qüestione la sea validesa. Les falles experimentals, a més de suposar un canvi de mentalitat i estètica, també han suposat una obertura de mires per als artistes en qüestions de materialitat.

Ramón Soláz Gil

Arquitecte i artista plàstic

L’artista Ramón Solaz aposta pels materials sostenibles per a les seues falles. Any 2019. Arxiu: Ramón Solaz.

La vareta és un dels materials sostenibles més usats actualment. Any 2018. Arxiu: la comissió.

En aquestes falles, on l’acabat porcellânic no és l’objectiu més preuat, es poden assumir majors riscos creatius i investigar amb materials i composicions no convencionals. Fa dos anys, jo mateix em vaig permetre en un projecte l’ús de materials poc conve cionals com a branques, espart o pinassa. La falla tractava la necessitat de cuidar el nostre planeta per a les generacions futures pel que, de manera natural, es va plantejar per a la seua construcció l’ús de materials reciclats recollits directa- ment de la naturalesa.

De la mateixa manera, l’ús de materials convencionals de maneres poc ortodoxes també és considerat per molts com una de les característiques de les falles experimentals, arribant fins i tot al contrasentit en aquells casos en els quals es busca recuperar materials i tècniques caigudes en desús. Per exemple, quan Joan S. Blanch va recuperar les teles per a la vestimenta dels ninots de les seues falles, va haver-hi qui li va titllar d’experimental. No obstant això, la tela està documentada com un dels primers materials que es van utilitzar en el món faller del segle XIX per a ‘elaboració de ninots.

De la mateixa forma, la vareta, una tècnica utilizada per a generar grans volums abans de l’aparició del suro, va vire una revaloració quan artistes com Manolo García o Juanjo García van decidir començar a utilitzar-la com a tècnica d’acabat. Per tant, encara que la línia entre ‘experimental i el convencional està aparentment definida, en casos com aquests es torna difusa i contradictoria. És en aquestes situacions on la tradició s’entén com una transmissió de valors adaptada a les necessitats d’una societat canviant.

No podem negar que l’ofici d’artista faller evoluciona. S’introdueixen nous materials, maquinäries...i això genera canvis en el resultat. Però, com tots els àmbits de la societat, el món faller també es veu afectat per les modes.

Que una moda deixe d’estar vigent no significa que no puga reprendre’s en un futur i, molt menys, que mai haja existit. És important conéixer la nostra història, amb els seus encerts i els seus errors, per a poder revisar-la cada cert temps i poder continuar evolucionant i creixent

En una societat cada vegada més diversa i inclusiva, manca de sentit pensar que només hi ha una manera correcta de fer les coses. La diversitat de gustos, opinions, opcions... i la capacitat de conviure tots junts, mostrant tolerância i respecte, és el que ens enriqueix com a individus. Les falles, que sorgeixen com un element de crítica cap a la societat que les crea, també han de ser crítiques amb si mateixes i evitar estancar-se en la comoditat del que s’estableix. Només així conseguirem unes falles actualitzades i plurals en les quals tots puguem sentir-nos representats.

Falles crítiques amb el respecte per la natura

Ramón Marí Bohigues Versador faller Faller de l’AC Falla Taüt

La crítica de la falla, com ja he dit en altres ocasions, ens ve als que ens dediquem a aquesta tasca, moltes vegades, com vos diria jo, en pla ací ho tens apanya-te-les com pugues. Si hi ha sort i l’artista faller et dona la idea del que ha pretés plasmar en la concepció i realització del monument, ja pots estar content perquè la majoria de les vegades el que fan els artistes és recollir ninots que compren en motle o en suro i col·locar-los al monument faller deixant que siga l’autor de la crítica qui lligue tot en un guió que girara al voltant d’un tema que serà el que done nom al lema de la falla.

Generalitzar no és correcte i en honor a la veritat cal dir que no sempre és així i algunes vegades l’artista et dona moltes idees, clares i concises respecte a què i per què ha col·locat un ninot d’unes característiques definides o que vol o ha volgut expressar en aquest o l’altre ninot.

Dit tot açò, començaré a desenvolupar el tema que m’han demanat i al que donarem protagonisme en aquest article, el respecte i conscienciació de la natura i el medi ambient, traslladat als monuments fallers i especialment a la crítica dels monuments fallers.

Darrerament, estem veient com estan ocorrent fets i fenòmens que són signes d’alerta que no fan altra cosa d’avisarnos que els éssers humans estem fent-li mal a la natura i ella es queixa d’aquesta forma, amb pluges torrencials, sequeres extremes, calors desorbitades, onades de calor o fred ets.

Des del col·lectiu faller haurien de gastar l’aparador que ens brinden els monuments fallers, i transmetre a la gent que els visita, missatges clars al respecte per conscienciar a tots que hem de canviar el nostre punt de vista sobre la natura i el medi ambient, implicant-nos en aconseguir una major participació en els fets i efectes per aturar i no incrementar la degradació de la natura i el medi ambient.

Escena de Per naturalea, de pere Baenas. 1r Premi de la Secció Especial de València 2018. Any 2018. Arxiu: la comissió.

Escena de Columbus, de Sergio Alcañiz, 1r Premi de la Secció Especial Infantil de València 2022. Arxiu: la comissió.

Inclòs seria altament positiu que es creara un premi, banderí incorporat, que el banderí és molt apreciat per les comissions falleres, que premiara la millor, falla, escena, ninot, conjunt, etc., en la que es fera referència al tema que en ocupa en aquest article, seria una iniciativa en la qual s’aconseguiria que en la majoria dels monuments fallers es dedicara almenys una part d’ells al tema en qüestió.

A mi particularment és un tema que em preocupa i del que sempre he parlat, en quasi totes les crítiques que faig sempre li he dedicat unes versades al respecte i si en eixe fet he assolit que algú dels que les hagen llegit recapaciten un poc en eixe respecte, estic pagat, perquè el sol fet de pensar una estona en el tema paga la pena el temps invertit a buscar i quadrar les rimes.

Tot i això, i com a comiat de l’article, vos deixaré unes versades escrites per mi en les que faig referència al tema d’aquest article, i vos indicaré el monument i any en el qual varen ser escrites.

Fins ací la crítica d’enguany, I amb ella aconseguir espere, A la natura no causar cap dany I que tothom es consciencie.

Falla Benirredrà (Gandia) Any 2017

Als jóvens veus carregats, De borses per fer “botelló”, Deixant després enramat, El fem per qualsevol cantó.

Falla Taüt (Cullera) Any 2019

En Gandia hi ha un jardí, on de tot et pots trobar, perquè la gent tira allí, tot el que li pot destorbar.

Falla Màrtirs (Gandia) Any 2017

Un govern tan desigual, que consent que a la natura, tothom li estiga fent mal, impune i sense mesura.

Falla Grau de Gandia – Any 2020

Perquè en tanta corruptela, ningú cuida el medi ambient, tots van buscant-se la “pela”, sense veure inconvenient.

Falla Verge de l’Olivar (Alaquàs) Any 2018

A Cullera volen recuperar, la bassa de Sant Llorenç, i un nou projecte han creat, també es quedarà en res?

Falla Pl. Mongrell (Cullera) – Any 2020-22

Paco és un bon granger, Que cuida i mima la natura, Respectant el medi ambient, Amb sentit, seny i cordura.

Falla Benemèrita GC (Torrent) – Any 2022

El que avisa no és traïdor, i la cosa pinta seria, si en la natura no som previsors, es mastega la tragèdia.

Falla La Bega (Cullera) – Any 2020

Aquest són alguns dels exemples que he pogut aprofitar i col·locar-los en la crítica de la falla, tan sols un guinyí menut, un petit gest, però que si tots el férem i col·laborarem en eixa tasca deixaria una empremta que junt amb altres similars podria arribar a fer-se gran, perquè no ho oblidem, un gest gran és la suma de molts gestos menuts.

Naturalment... Llibrets amb materials reciclats

Luis Bohigues Vallet Faller de l’AC Falla Rei en Jaume I

Si bé l’origen de les falles resulta una mica incert el que no ho és gens és el fet que han suposat, i suposen, un espill del ser de les valencianes i valencians de cada moment. Actualment, la dimensió social, que es complementa amb la lúdica, la satírica, la cultural o la política, troba multituds de manifestacions a les comissions falleres. Des de recollides solidàries d’aliments, iniciatives d’igualtat entre la dona i l’home o iniciatives ecològiques com l’ús d’un got per a cada faller amb l’estalvi de plàstic que això comporta són simptomàtiques de la consciència social que està arrelada en el mateix ser de les comissions. Les mateixes comissions falleres són actants de gran rellevància social en l’àmbit de les seues localitats. I encara que l’àmbit d’influència no siga molt gran a l’hora d’afrontar reptes socials aquesta no és excusa, ja que precisament xicotetes aportacions en molts llocs provoquen canvis molt grans i aquest és un principi que les comissions falleres tenen molt present. És precisament un nou repte el que se’ns planteja a les falleres i fallers i en aquest cas ecològic també: el de fer llibrets fallers amb materials reciclats.

Els llibrets fallers conten ja amb un gran recorregut dins la festa, no en la forma i finalitats actuals, però com molts aspectes d’aquesta és una part viva que ha anat canviant en transcórrer els anys. Des que l’escriptor decimonònic Josep Bernat i Baldoví escriguera els que es consideren els primers llibrets de falla que consistien en explicacions en vers sobre els temes tractats a les falles de l’època fins als llibrets actuals, que sense cap problema es podrien considerar llibres artístics, el llibret ha anat convertint-se en peça fonamental de l’entramat faller i mirall, alhora, pensar i sentir dels valencians de cada temps. Ara bé, si es té en compte que tan sols a València ciutat hi ha unes quatre-centes comissions i que es podria establir una mitja de cent cinquanta o dos-cents cinquanta llibrets per comissió, podem estar parlant d’uns seixanta mil llibrets només a la ciutat de València. Les dades són prou clarificadores respecte a la gran despesa de paper que comporta i la pregunta que cal fer-se és: i què fer al respecte?

A la mostra de llibrets de Gandia es defensa l’ús de materials reciclats en aquests. Any 2019. Arxiu: la comissió.

L’AC Falla Xúquer de Cullera va elaborar un llibret completament amb materials reciclats l’any 2020. Any 2020. Arxiu: Blauverd Impressors.

Evidentment, l’objectiu principal seria el de reduir el nombre de llibrets i plantejar-nos quin seria el nombre mínim necessari i així poder rebaixar eixe consum excessiu de paper. Una de les formes seria fer llibrets amb materials reciclats. El reciclatge és una de les formes més efectives que la indústria editorial té d’afrontar la gran despesa de paper que comporta el seu funcionament. Reduir la tala excessiva de boscos és un dels propòsits que es pretenen aconseguir i encara que suposen formes d’edició més costoses són molt més sostenibles. Aquesta és una via que podria ser assumida per les comissions falleres.

Una altra opció podria ser compaginar la impressió de llibrets físics amb materials reciclats amb la digitalització de llibrets virtuals. Al llibret faller roman eixe capritx de la voluntat que també experimentem els lectors clàssics enfront dels lectors d’ebooks: el de sostenir el llibret a les mans. A tots ens agrada eixe sostenir, el pes considerable del llibret, el seu passar de pàgines amb l’aroma a impressió recent... Tot això podria continuar fent-se, però concentrant eixes sensacions en un nombre molt menor de llibrets restituint, inclús, eixa aura que Benjamin proclamà perduda per a les obres d’art en l’època de la reproductibilitat tècnica. A la manera de manuscrits valuosos la intenció seria fer tirades de molt pocs exemplars, els imprescindibles per a complir les finalitats dels llibrets, tindre’n al casal a la manera de peça museística i complementar-ho amb un accés universal mitjançant la digitalització del llibret a la pàgina web de la falla tal com, per exemple, ha fet la Falla Na Jordana. Les despeses econòmiques ja no anirien exclusivament destinades a fer molts exemplars sinó a fer-ne pocs i a digitalitzar-ne un que permeta que tota persona puga en qualsevol moment, en qualsevol lloc, gaudir del llibret de la comissió en qüestió transgredint les fronteres d’espai i temps a què el llibret físic està sotmés.

No oblidem que els reptes ecològics són un dels principals reptes de la nostra societat i del nostre temps. Dins de la nostra xicoteta parcel·la podem també les falles contribuir a afrontar eixe repte. Tal com nosaltres hem gaudit i gaudirem d’aquesta festa també les futures generacions, eixes xiquetes i xiquets menuts que ja tenen desperta la passió amb l’olor de pólvora o del crepitar de la fusta presa de la flama, mereixen gaudir de la principal festa valenciana i llegar-los no sols la festa sinó la consciència de fer una festa cada vegada més social és també una de les nostres grans responsabilitats. Som lliures d’actuar i tal com ens ensenyaren els existencialistes francesos ser lliure és ser responsable. Siguem, doncs, responsables, siguem lliures. Falleres, fallers, és el nostre torn.

Naturalment... Cal preservar la indumentària tradicional

Loredana Sáez Ruano

Fallera de l’AC Falla Sant Antoni de la Mar

Vestir a l’antiga o vestir tradicional és una forma d’expressar el coneixement d’una societat sobre els costums i les seues formes de relació. El vestit demostra un caràcter, una condició socioeconòmica i cultural, un clima o uns esdeveniments. Són molts els estudis realitzats per concretar com vestien els nostres avantpassats, i què podem lluir avui en dia, en les ocasions pertinents, al·ludint a la seua autenticitat segons les regions.

La majoria d’estudis s’han centrat, en la vestimenta del s. XVIII i part del s. XIX, utilitzats pel poble i la gent senzilla. A més a més, són els segles dels quals més peces originals s’han recuperat. Algunes, vistes en museus i altres tretes de les nostres herències, les quals d’alguna manera estem homenatjant. Aquests estudis ens permeten tindre més coneixements pels quals vestim de valencians d’una manera concreta o d’una altra en les festivitats. No està de més, que aquell que té l’oportunitat de lluir un vestit regional, tinga unes pinzellades de com vestien els nostres avantpassats i respectar un dels valors més preuats que podem recuperar: la indumentària.

La difusió, que nomenem avui moda, fou molt lenta fins èpoques recents, sols s’han produït canvis ràpids en situacions de transformació social, com la revolució industrial. Les classes populars es miraven en l’espill d’aristòcrates i cortesans. Llauradors i llauradores es posaven vestits de seda i calçons curts. Així va tindre inici una interpretació falsa de la realitat, que avui encara arrosseguem. Cal recordar que la necessitat de vestir-se, és per pudor, per protegir-se de les inclemències i per diferenciar-se entre els ciutadans. A més a més, eren les mateixes dones, qui elaboraven les seues pròpies peces, tant els teixits, els brodats, com les confeccions de les peces.

Amb l’ajuda dels grups folklòrics, els vestits populars estan assolint estima i respecte, estan vius en balls i festes locals i tenen el lloc que els correspon en les vitrines dels museus. La roba, la podem classificar segons el moment d’ús. Així podem parlar de roba d’estiu i roba d’hivern, de treball o de festa, segons el material utilitzat, així com la riquesa ornamental i els detalls de la confecció.

Quan parlem de vestir a l’antiga, cal endinsar-se fins a la roba interior, com per exemple la camisa, peça que va cobrint des dels muscles fins per davall dels genolls, les calces o les lligacames. Aquestes peces seran igual per a qualsevol classe social i comú tant com per a dones com per a homes. En el cas de les dones, a més de les sinagües o també conegut com a brial com a roba interior, no fou fins principi del s. XIX, quan comencen a fer ús les classes socials elevades d’un pantaló de llenceria, saragüells de dona, el que coneguem amb el mal nom de “pololo”. També serà d’igual utilitat per als dos sexes, les mantes mantos i capes, que són peces d’exterior.

En termes generals, els vestits, es componen de dos peces. Les parts de dalt ajustades amb gipó per a les dones i amb jupetí i jaqueta per a homes. Les parts de baix, es caracteritzen per ser amples, calçons per als homes i per a les dones diferents tipus de faldes. S’anomenen refaix, vió, saia, saia de drap, etc. Nomenclatures segons la localitat, per a denominar un tipus de falda que pot ser utilitzada tant com semiinterior o exterior. És d’origen molt antic que originàriament seria per protegir-se del fred i per feina domèstica i de camp. Es caracteritzen per ser d’elaboració i colors concrets. El tipus de falda més usada i representativa avui en dia, és la nomenada guardapeus. D’aquest tipus, en tenien totes les dones, independentment de la classe social, sols variava el teixit de la confecció. Quant als materials emprats, són infinits, els més coneguts en els nostres dies són: lli, espart, llana, seda, batista, tafetà, espolí, ras, brocatell, brocat, gasa, mussolina, moaré, tul, pana, otomà, percal, etc. Aquests eren sotmesos a un procés de tinció, i poques voltes es feien servir en el seu color natural.

Calçotet (peça interior). Any 2022. Arxiu: Loredana Saez. Camisa de fil per a dona (peça interior). Any 2022. Arxiu: Loredana Saez.

Diferents

Els colors més vistosos eren per a la indumentària femenina i infantil, i es reservaven els colors obscurs per als homes que, sols en els complements, faixes i mantes, feien ús de colors vius. Les dones es reservaven el color negre, per a cerimònies religioses, boda i dol inclosos. Els diferents dibuixos en les teles, també han marcat una època on donava distinció entre la societat. Quan parlem de falda, s. XVIII i d’èpoques posteriors, solen ser de la mateixa tela que el cos, bé siga llisa o florejada. El guardapeus, és interpretat com a falda llisa que combina amb gipons llisos o estampats, amb mànegues o sense, utilitzada com a peça de vestir, amb el sentit d’anar de festa.

La part superior del vestit, podria constar d’un gipó, una peça ajustada sense mànegues i reforçat sols a les pales davanteres i de vegades alguna barnilla als costats o darrere. S’eixampla a la part de la cintura mitjançant aletes o un volant. S’encanya parcialment per ajustar-se al cos de la dona i es tancava pel davant amb cordons. En els mesos d’hivern, la dona valenciana portava tradicionalment, gipó negre de mànegues llargues i estretes.

Passat el s. XVIII i els inicis del s. XIX, aquesta peça va substituint-se per altres més lleugeres menys opressores, modes que van sorgint entre les classes populars. A mitjans del s. XIX, substitueixen les mànegues per unes afarolades, amples i fins als colzes, i van desapareixent els cossos rígids i els encanyaments. Una transformació, ja que com a peça no ha existit mai, i la interpretació popular ho ha convertit en una espècie de gipó.

Guardapeus de seda llistada i dibuix característic del S.XVIII. Any 2022. Arxiu: Loredana Saez.

tipus de la col•locació del mocador de pit subjectat per l’agulla de pit. Any 2022. Arxiu: Loredana Saez.

Pentinat S.XIX. Any 2022. Arxiu: Loredana Saez.

Arracades o pendientes de barquillo, adreç completar amb espaça i canó i agulla de pit. Any 2022. Arxiu: Loredana Saez.

Gargantilla o collaret, S.XVIII. Reproducció. Any 2022. Arxiu: Loredana Saez.

Cal insistir en una de les peces fonamentals del vestit tradicional, el mocador de pit, de coll o mantonet, de mal nom “manteleta”. L’honestedat de la dona feia que usés el mocador per a tapar una de les parts més destacades del seu cos. Aquest quadre de tela, es doblegava formant un triangle i podia col·locar-se de múltiples formes. Els materials també eres molt diversos: llenç, nipi, cotó, seda, etc. I encara que va sorgir com a element protector, en altres ocasions va servir com a peça ornamental, és el cas del davantal.

Com a complement a la indumentària, parlem del pentinat, que adaptat a les distintes èpoques, la seua interpretació actual està més allunyada de la realitat històrica. Hi han moments i modes en què el pentinat no fa referència a la posició sinó al pas de xiqueta a dona. Ens centrarem en el pentinat més conegut avui, que recollia els llargs cabells en una espècie de roda, pròxima a la nuca. Consisteix a travessar la cua amb l’agulla (espasa i canó) i es reparteix els cabells en dues trenes i una malla que es col·loca al voltant de l’agulla en forma de huit, i al voltant d’aquest, les dues trenes.

És a mitjans del s. XIX quan sorgeix la moda del pentinat a tres. Es reparteix els cabells en tres parts, mitjançant dues ratlles, una transversal d’orella a orella i una longitudinal des del front. Amb la part posterior es feia el topo, i amb els cabells laterals enrotllats en forma de caragol amb un bucle central i la resta de cabell al voltant, subjectat amb agulles. Aquest és el més característic de l’època que coneixem, però existien múltiples opcions. Les agulles que subjectaven els cabells, formen part de la joieria de la dona. Igual que la pinta, que a més a més, és el complement més representatiu de la indumentària valenciana. Cal saber, que aquesta peça s’utilitzava per a pentinar-se, ja que tenia una mida reduïda i en algun moment es deixava clavada en els cabells amb motiu d’adornar.

La joieria, també marca ben bé del segle al qual pertany cada model. En el s. XVIII, destaquen les gallegues, que eren les més senzilles juntament amb les de a ú, de “xorro” de llàgrima o fulles; els d´a tres o de la Verge per portar-los la Mare de Déu dels Desemparats, i dins d´aquests les giràndoles que és una variant que posseïa la classe adinerada; els de llaç, on les pedres ressalten; els barquillos, amb una peça central i tres tires de perles; les bellotes, més típiques de l’interior; els de làmpara, una moda passatgera o el reflex d’un capritx personal. Ja en el s. XIX, són abundants les perles i sorgeixen altres models d’arracades. Les polques, amb un rosetó i tres fileres de perles; de balconet, que combina pedres semiprecioses amb perles; de pardalets, paregudes a les anteriors però amb pardalets rematant els laterals de l’arracada; gerronets; o els raïms, els més utilitzats per al vestit d’aquesta època. Totes aquestes formes podien ser utilitzades de forma aïllada o formant conjunt amb un adreç.

La joia era la peça de més valor que posseix la dona. Es penja al coll mitjançant una seda, una cadena o un collar. Els primers exemplars parlen d’una sola creu o d’una peça amb forma de llaç. Però en el s. XIX, hi ha poca documentació i sols es veu que complementaven l’adreç amb collars de perles, que podien ser simples o de diverses voltes. L’agulla de pit (subjecta el mocador tancat a l’altura del pit); l’anell, la bergantella; la cadena; sivelles de sabates; les manilles o polseres, són altres de les peces documentades de la joiera de la dona. Totes aquestes peces nomenades d’orfebreria, estaven fetes amb llautó, perles, cristalls, esmaragdes. L’or o la plata marcarien el poder adquisitiu de qui ho portava o de qui feia un regal.

Fent referència a la roba dels homes parlarem dels saragüells, d’ús exterior de llenç, amples i curta, subjectats a la cintura per una veta. Com a variant estan els calçotets, que tenien la funció de protegir el cos del calçó estret. El calçó es podia utilitzar solt o a conjunt d’una jaqueta. Cobreix les cames i es col·loca damunt de la camisa. Té una forma peculiar d’obrir i tancar, amb un sistema d’ullets i botons en el centre i en els laterals. La part inferior de la pernera s’ajusta amb cordons. Ben entrat el s. XIX, s’usa el calçot llarg amb el mateix patró. Quan perd la seua forma original i ja s’inclou la bragueta, es perd com a peça tradicional. Els teixits eren variats segons per a què anava ser emprat el calçó: cotó, seda, llana. Quant als colors, predominaven els obscurs, sobretot el negre.

La peça fonamental del vestit popular d’un home, és el jupetí. Aquesta peça s’adapta al cos des dels muscles fins a la cintura, no té mànegues i són passats al davant amb botons, amb una filera central o dos laterals. Els botons, era una mostra del poder adquisitiu de l’home, formaven part de l’aixovar de joies que posseïa. Majoritàriament, anaven forrats de llenç, i més avant amb cotó. En el s. XVIII, podien tindre coll o no. Però els que portaven, també afegien unes solapes triangulars que podien ser d’altre teixit diferent de la del jupetí, inclou brodades amb fils de metall o rivetejades amb un color que contrastar.

Al llarg del s. XIX, es fa estreta la tira del coll i s’allarguen les solapes amb formes més arrodonides que quasi apleguen a la cintura, s’afegeixen butxaques i la tela que correspon amb l’esquena, és substituïda per una de menys qualitat. Els teixits per a la confecció, fou la llana, cotó, vellut i sedes, i els colors eren vistosos, llisos, a quadres, ratlles o motius florals sobre fons obscurs. Com també amb la vestimenta de les dones, el teixit i la confecció, la presència de brodats o no, i la qualitat dels botons, anaven condicionats per a l’ús que anava a tindre, si era fe feina, de festa i religiós.

Detall del calçot i calçotet, calça, lligacames i calçat de l’època. Any 2022. Arxiu: Loredana Saez.

Vestimenta d’home amb jupetí, camisa i saragüell subjectat per la faixa. Any 2022. Arxiu: Loredana Saez

La jupa o jaqueta, també va ajustada al cos i porta mànegues estretes i llargues. Aquestes mànegues, unides al cos mitjançant cordons, cintes, botons o cosides per la sisa. Utilitzaven el mateix material amb què feien els calçons i podien portar coll o no, en cas de portar, les solapes serien triangulars o rectangulars subjectades per botons. Igual que en el jupetí, per tal de millorar la peça, es col·locaven passamanaries, borles, o de diferent tela per ressaltar. El forro també era de llenç i més avançat de cotó. A partir de la segona meitat del s. XIX, es fa ús de la brusa que recorda a la camisa del s. XVIII. Aquesta peça es caracteritza per ser ampla, composta per canesú del qual sorgeix la part voluminosa, i les seues mànegues amples fins a les mans.

Va ser emprada, fins i tot, com a indumentària de festa i era de colors molt variats amb detalls i lluentons, però finalment, el seu ús fou destinat per a roba de treball i ja sols serien realitzades amb colors obscurs.

La faixa, tira llarga i ampla de cotó, llana o seda, serviria per a subjectar a la cintura totes les peces abans nomenades. Amb el tipus de col·locació la feien servir en un extrem com a butxaca, i, tanmateix, protegia la lumbar per sobrecàrrega del treball al camp.

Detall important, el valencià sempre portava el cap cobert, bé amb còfies, o diferents tipus de barrets. Sols en el s. XIX, se substitueix la xarxa per mocadors de seda, o cotó, i podia resultar ser el mateix que de vegades en nugaven al coll. Un dels motius d’utilitzar aquestes peces feia que els homes s’havien de rapar els cabells per evitar paràsits i transmissions d’algunes malalties.

Aquest article és una lleu pinzellada sobre indumentària tradicional amb la intenció d’aplegar al xicotet lector i aportar coneixements bàsics de les nostres tradicions i costums, però sobretot de com vestien els nostres avantpassats i fer un ús coherent de la roba que ens identifica com a poble valencià.

Jupetí de vellut llaurat. Passat amb botons i forrat amb llenç. Any 2022. Arxiu: Loredana Saez.

Brusó segona meitat S.XIX. Any 2022. Arxiu: Loredana Saez.

Natural-ment, hem de recuperar

recuperar la pirotècnia

Naturalment... Fem cultura de casal

Doncs sí, per què no dir que hi ha cultura també de casal? Qui diu que les falles són sols tres dies, quatre a la capital? Bé, us diré que les persones que encara pensen que falles són tres dies de festa i esclafit, o inclús aquelles que com a molt ho allargarien al mes de març, coneixen poc de la vida fallera d’una comissió i res del que és la cultura de casal.

Perquè per als fallers de cor, de cap a peus, les falles són un any faller, també anomenat exercici faller, de fet els assenyalem al nostre calendari de 19 de març a 19 de març, cosa que fa que mai ens rendim i expressa eixe sentiment agredolç de la famosa nit del foc, tristesa per la culminació d’un somni sempre especial i diferent, i alhora alegria perquè sabem que en unes hores un altre somni comença.

Així que, confieu en mi, fallera de naixement, que hi ha tota una cultura que pocs coneixen, tan sols els mateixos fallers i els seus arrimats, farts de sentir la resposta: “No puc me’n vaig a la falla”. I hui que parlem de cultura, crec que ha arribat el moment de fer-la pública. De fet, tinc la sort de pertànyer a una comissió que no ha perdut eixa essència bàsica de la cultura de casal.

Comencem com no, amb els divendres al casal. És clar, que tots esperem els divendres com l’últim dia de la setmana laboral, desitjant acabar la jornada i tindre un poc de relaxació, quedar amb amics o companys per prendre alguna cosa abans de fer plans de cap de setmana, però per als fallers eixe moment se centra en un lloc concret, el nostre casal, on també estan els nostres amics i per què no la nostra altra família. On per molt cansat que estigués de la setmana sempre algú el trau una rialla, on comentes els problemes de la feina o anècdotes familiars de la setmana, però sempre hi ha algú per a tu. I evidentment, així el temps passa volant i hem de sopar, el típic sopar d’aixelleta, tocar a algun lloc de menjar per portar o desitjar que algú haja estat inspirat eixa setmana i decidisca fer de cuiner o cuinera. I com en casa, tots a la feina, uns a la cuina altres a parar taula ... En fi un lloc on estàs tan acollit que de vegades renuncies a altres compromisos o amistats.

Susana Albert Marínez Fallera de l’AC Falla Rei en Jaume I

Els combois al casal són una de les millors coses de ser faller. Any 2022. Arxiu: la comissió.

Cada vegada les comissions es preocupen més per ser sostenibles i reciclar. Any 2022. Arxiu: la comissió.

I què no dir dels dinars al cau? Clar, segur que durant la xerradeta del divendres algú comenta podríem fer dinar demà o diumenge... I com diuen a la nostra terra “pensat i fet”, ja està en marxa el dinar, perquè el que es cuine és el menys important però sí la germanor d’estar junts compartint.

Ara em direu que això s’ha fet tota la vida a les comissions falleres i sí, tindreu raó en moltes ocasions, però també és cert que en moltes d’elles aquesta cultura està perdent-se i nosaltres no ho volem deixar perdre. De fet, ens modernitzem amb els temps i passem a la tecnologia, el grup de WhatsApp, on és impossible desconnectar-te de la falla o no assabentar-se del que ha passat o del que es projecta eixa setmana, missatges, novetats, mems, stickers i tot el que faça falta perquè el telèfon no pare de vibrar. També els aniversaris de tots, cosa que encara més ens fa sentir-nos més família.

Però sí, no tot és tan sols festiu, el casal o cau és també un lloc de treball on els membres de la comissió passen moltes hores treballant perquè les diverses activitats isquen al capdavant. La casa de tots on podem reunir-nos. Així doncs, es converteix en el lloc on es fan les reunions de Junta Directiva, assemblees generals i on treballen les diverses comissions. De tal manera, que durant la setmana pots trobar quasi sempre el casal obert perquè el grup de teatre està assajant, la comissió de disfresses prepara la cavalcada de festes, l’equip d’aquest llibret per exemple, maqueta, corregeix i retoca aquesta gran producció. El podem trobar convertit també en punt de venda d’entrades per a diferents actes o d’indumentària fallera. És a dir, una casa plena d’activitat com la de cadascun de nosaltres, sols que aquesta, representa unitat perquè és la de tots.

Com vos he dit abans, anem adaptant-nos als temps que vivim i anem treballant també perquè el casal siga més acollidor per a tots, per la qual cosa, instal·lem un televisor on poder gaudir junts retransmissió de diversos esports o veure les mascletades del mes de març. Instal·lem ventiladors per a l’estiu, extractors per als fums de la cuina, banys adaptats i com en totes les cases organitzem els espais per a una bona convivència.

Però tampoc oblidem l’eficiència i sostenibilitat d’aquesta casa nostra pel que també s’adopten mesures que intentem tots respectar, com la instal·lació d’un contenidor ecovidre per al reciclatge, cartells recordatoris de tancar la llum o l’aixeta i fer un ús responsable. Disposem tots de gots propis individuals per a totes les nostres festes de manera que reduïm considerablement l’ús de plàstics, i en casos de necessitat ens decantem per productes de paper. Disposem també de coberteria i vaixella per a utilitzar en cas que el nombre de comensals ho permeta, perquè també fins a rentar els plats en companyia és més divertit.

Em creieu ara? Un casal sols per quatre dies? Qui diu això, no coneix la cultura de casal de les comissions falleres, almenys, la de la meua comissió.

Naturalment...

Les Falles, la millor festa del món

Estem tots d’acord amb el fet que les Falles són la millor festa del món, veritat? Estupend. Però si hem d’argumentar la resposta… per què ho són?

Hi ha milers d’opinions diferents, perquè per a cada faller aquestes festes es viuen d’una manera, amb amics, familiarment, hi ha més o menys tradició… Però si alguna cosa tenim en comú la majoria és que estem enganxats a elles.

Les Falles atrapen (en el bon sentit), obrin les portes a tot aquell que vulga conéixer-les, llueixen els carrers dels pobles i les ciutats on se celebren. Les Falles continuen una tradició centenària, donen treball a molts sectors i propaguen cultura en els seus múltiples àmbits: artistes fallers, pirotècnics, indumentàries, floristes, bandes musicals, proveïdors alimentàries....

Es pot comprendre la gent que no accepte ni compartisca aquesta afició, però abans de criticar i parlar sense solvència, estaria bé tindre en compte aquests aspectes i no sols quedar-se amb la part negativa i molesta.

Recordem que no n’hi ha cap altra festa tan important en l’àmbit nacional que siga Patrimoni Immaterial de la Humanitat, títol nomenat l’any 2017 per la UNESCO. També estan catalogades com festes d’Interés Turístic Internacional. Vull dir-te… Estem parlant d’un atractiu molt gran per als estrangers i no sols per als que viatgen a la ciutat de València, ja que pobles com Cullera també es beneficien d’aquesta característica.

Les Falles són la mostra efímera més gran del món. Són sàtira i crítica de tots aquells aspectes de la societat que ens atabalen. Són música i so, amb les nombroses bandes que recorren els carrers i els trons que esclaten provinents de tots els elements pirotècnics que es disparen. Són tradició, amb la indumentària que vestim i rememora els nostres avantpassats. Són cultura, són llengua... Les Falles són teixit associatiu, són amistat, són confraternització...

Les Falles són un estil de vida per a moltes persones.

Així que no amics, les falles no són únicament una excusa per a estar tot el dia fora de casa i ficar-nos com un cep. Si a hores d’ara encara es pensa d’aquesta manera, significa que encara queda molta faena per fer.

Virginia Fita Bondia Fallera de l’AC Falla Poeta Llorente

Decoració de la presentació de la Fallera Major Infantil de la falla Poeta Llorente. Any 2022. Arxiu: Virginia Fita.

FM 2020/21/22 i la seua delegació de festejos. Any 2022. Arxiu: Virginia Fita.

I parlant de les Falles com a la millor festa del món, toca anomenar una delegació que en cada comissió és importantíssima, però que moltes vegades no rep la rellevància que li pertany: la delegació de festejos.

Fer de les Falles la millor festa del món suposa també fer unes grans festes internes a les comissions falleres, i eixa és la responsabilitat d’aquesta delegació, que quasi sempre està formada per grups de gent jove, que no para de maquinar coses per divertir i entretenir als fallers, però que els solen ploure també una gran quantitat de marrons. Grups de gent que s’ho passen i fan passar d’allò més bé, però que treballen com els que més. Normalment, els grans oblidats, i en gran part, el motor de les comissions falleres, perquè no ens enganyem, la major part de falleres i fallers s’apunten a una comissió pel seu ambient festiu.

Però senyors i senyores, m’agradaria recalcar que aquesta delegació és molt més que el seu nom indica. Som les persones encarregades que tingues el teu plat i la teua beguda a la taula cada vegada que hi ha reunió, sopar o menjar. Som els que es queden a recollir tots els trastos després de cada acte. Els que organitzem, planifiquem… I una llarga llista de faenes.

Ens centrarem també en les coses bones, no tot serà negatiu. I és que si ets una persona participativa i creativa, aquest és el teu lloc a la falla. En la meua comissió, festejos s’encarrega de dur a terme tota la presentació; tant la infantil com la major. Des de la creació del guió teatral fins al text protocol·lari que lligen els presentadors. Tot; decorat, vestuari, coreografies, attrezzo…

D’altra banda, estan les festes durant tot l’any; Sant Joan, la tradicional apuntà, quint i tapa amb alguna festa temàtica, el sopar de Nadal… Clar, ací hi ha faena de contacte amb proveïdors, fer pressupostos, elaborar un menú… Si és que no parem mai! I fem de tot!

Compte que no és una queixa obertament, només un toc d’atenció per recordarli a la resta de fallers de totes les falles que valoren una miqueta més a aquesta delegació que tant de paper fa. Però pensant-ho bé, també pot ser una crida a tots aquells joves (i no tan joves) amb ments brillants i entusiastes per a formar part en el pròxim exercici dels festejos de la seua falla.

Naturalment... Defensem el valencià

Àngels Falcó González

Professora de Valencià

Viure plenament en valencià a les nostres terres no és gens fàcil. Dia a dia els valencianoparlants constatem que és molt difícil fer-ho. El món que ens envolta està fortament castellanitzat des de les arrels. Premsa, televisió, administració, justícia... El castellà hi és per tot arreu.

És per aquest motiu que els qui defensem la nostra llengua (verb que connota, per tant, l’existència d’un conflicte, en aquest cas lingüístic) només tenim una eixida: parlar-la. No obstant això, trobem molts entrebancs en el nostre dia a dia. No puc queixar-me de la meua contornada perquè és majoritàriament valencianoparlant.

Recorde que donant classe a Dénia els alumnes em preguntaven que quan utilitzava jo el valencià. Quan els vaig respondre que cada dia, a tota hora i per tot arreu, no s’ho creien. Ells estudiaven valencià com qui aprén un idioma estranger: fan tres hores setmanals a l’aula i quan ixen al carrer se submergeixen en un món ben diferent. Allí el castellà és la llengua que més se sent, però al mateix temps l’alumnat nouvingut sol relacionar-se amb gent només del seu país, cultura i llengua, per descomptat. Aleshores difícilment s’integren en els nostres costums i tradicions i molt menys els fem valorar un idioma que aprenen i al qual no li veuen utilitat. I ací rau el problema: no el fan servir perquè els d’ací, els autòctons, no els fem veure que la nostra llengua té molt de valor; no els parlem en valencià, canviem al castellà amb tot el que comporta.

Així trobem que els bilingües som els valencianoparlants perquè som capaços d’usar indistintament valencià o castellà segons el nostre interlocutor. Però què ocorre quan eixe interlocutor és castellanoparlant? Doncs que només fa valdre eixe idioma i deixa de costat tota la riquesa que li ofereix parlar una altra llengua amb tanta història com la nostra.

Aleshores hem de continuar donant suport a la nostra llengua perquè com a tal compleix al cent per cent la seua tasca: la comunicació i la transmissió de cultura i tradicions. Però no ens centrem només en les tradicions més folklòriques, sinó també en la forma de veure el món que tenim els valencians i les valencianes.

Per això, parlem-la, utilitzem-la... És la nostra llengua natural, la que hem mamat a casa i la que hem de seguir transmetent a les futures generacions. Perquè és la millor herència que podem deixar-los. Un idioma, una cultura, una forma de veure el món...

La vida no s’entén sense les diferències. Les observem en la natura que ens envolta, en les cares de la gent amb qui convivim, en la forma d’entendre certs costums... En tot. I cal valorar la riquesa que ens ofereix una altra llengua. Sempre he dit que m’agradaria parlar moltes llengües, com més, millor. Malauradament en conec només dues en profunditat i n’estic orgullosa de conéixer-les i emprar-les indistintament; la que faria tres no la domine d’igual manera. Tanmateix, no deixe de reconéixer que hi ha gent que no ho valora de la mateixa manera i pensa que la supremacia d’una sola llengua el porta a tots els llocs. Que trist és pensar així! I més quan moltes d’eixes persones porten tants i tants anys i, fins i tot la seua vida sencera, convivint amb una altra llegua que ignora i, de vegades, maltracta.

Manifestació a València pels drets de la nostra llengua. Any 2014. Arxiu: Àngels Falcó.

Així doncs, l’hem d’utilitzar en tots els àmbits: quan anem a comprar, quan anem al metge, quan anem pel carrer i algú ens pregunta qualsevol cosa... Sempre. També quan anem a l’església, o quan ens dirigim a l’administració, quan signem una hipoteca o quan anem a cal notari, per què no? Si probablement en el nostre dia a dia quasi tots l’emprem. Però hi ha alguns àmbits molt, massa, castellanitzats que haurien d’anar modernitzant-se en tots els aspectes, el lingüístic també. ¿No és curiós que pel carrer, a casa, amb amics i familiars fem ús del valencià, però no veiem normal utilitzarlo quan fem altres tasques com les econòmiques, per exemple? Ho és i molt.

Amb les noves tecnologies observem que el valencià pot ser usat per a tractar qualsevol tema des d’un punt de vista més modern. Es pot parlar de moda, de música, del que passa dia rere dia... No només disposem d’un canal de televisió autonòmic. Tenim unes xarxes socials plenes de gent jove que posa a l’abast de tot el món la nostra llengua, la nostra forma de ser i de pensar. És un goig l’impuls que li podem donar gràcies a aquests mitjans. I tampoc podem deixar de costat la música en valencià que ompli places, auditoris... que fa concerts multitudinaris, que se sent per tot arreu i sona amb força. Aquest és el futur de la llengua, la nostra gent jove que el parla i el canta.

Així que llancem un crit des d’aquestes línies per a fer servir diàriament el valencià, clar que sí. És la llengua natural d’un gran nombre de parlants als quals també els hem d’escoltar quan reclamen ser atesos sempre en valencià, sempre, en el seu territori i en qualsevol circumstància.

Naturalment, el valencià és una llengua amb una gran història, però és també una llengua de present i ha de ser-ho per a les futures generacions. Naturalment, el valencià és una forma de viure i de conviure. És la nostra forma d’entendre el món. No s’entendria el nostre futur sense arrelar la nostra mirada en el passat i sense obrir les nostres ments i el nostre cor a la diversitat.

La música en valencià està més viva que mai gràcies a grups com La Fúmiga. Any 2022. Arxiu: Àngels Falcó.

Naturalment... La banca està malament

Francisco Fernández Ruiz Col·laborador cultural de la comissió

La banca està malament, cada dia va pitjor, protesten tots els clients i diuen que antigament els tractaven molt millor.

No paren de fer fusions i de tancar sucursals i per això els seus clients es queixen contínuament de falta de personal.

Has d’anar amb cita prèvia i t’has d’armar de paciència, perquè són tan poca gent que només hi ha u atenent i açò ho dic per experiència.

Després d’estar esperant més d’una hora a ser atés el meu gestor es va alçar dient que anava a esmorzar i que tornara després.

Jo només volia saber el saldo de la llibreta, i em va dir que s’ha de fer a la porta del carrer posant-la en la maquineta.

Jo d’eixes coses no entenc, perquè ja tinc certa edat, i si he passat dels huitanta i ja vaig cara els noranta, per què no ho fa l’empleat?

La banca ja no és com era, ja no donen interessos, no donen ni calendaris, i cada cinc o sis mesos carreguen gastos bancaris.

Són amos dels meus diners i damunt he de pagar gastos de manteniment, que em carreguen anualment, i que no puc reclamar.

Jo no sé què en pensareu, però estic fins als collons de veure com als clients ens tracten tan malament i de pagar comissions.

Si la cosa continua faré com el meu veí, trauré els diners del banc i deixaré el compte en blanc, perquè no es burlen de mi.

Naturalment... Cap a un model de turisme sostenible

Juan Gabriel Figueres Hernández Tècnic

de Turisme

Faller de l’AC Falla El Canet

Abans de parlar del turisme sostenible, cal que aquest concepte siga definit, ja que molta gent pensa que aquest terme sols està relacionat amb aspectes mediambientals. Segons l’Organització Mundial del Turisme (OMT), el turisme sostenible és aquell que té plenament en compte les repercussions actuals i futures, econòmiques, socials i mediambientals per a satisfer les necessitats dels visitants, de la indústria, de l’entorn i de les comunitats amfitriones. Aleshores, perquè el turisme siga sostenible s’han de tenir en cura els aspectes mediambientals, concretament, optimitzar els recursos naturals per a poder-los conservar; respectar la identitat cultural de la comunitat amfitriona i mantenir els valors culturals i tradicionals, i també contribuir a l’entesa entre cultures; i assegurar la viabilitat econòmica a llarg termini que reporten a tots els agents socioeconòmics, treball estable i obtenció de beneficis a la comunitat local per a reduir la pobresa (Organització Mundial del Turisme, 2022).

Tots els organismes públics estan intentant que el turisme que fomenten siga el més sostenible, encara que hi ha models en els quals és més difícil arribar als objectius. Per descomptat, l’exemple més clar és el model de sol i platja tradicional, el més exitós i el més conegut, però que no és un model sostenible. Per què? Molt fàcil. En primer lloc, és un model en el qual moltes vegades no s’han conservat els valors mediambientals, ja que ha donat lloc a l’especulació i a la construcció de grans blocs d’apartaments a primera línia de platja. Seguidament, els turistes no mantenen els valors culturals, més aviat al contrari, implanten els seus costums a la població local. I, finalment, no assegura una viabilitat econòmica a llarg termini i l’ocupació no és estable, ja que en temporada alta hi ha contractacions temporals que, en finalitzar, acaben en el treballador en l’atur, i tampoc li donen beneficis a la comunitat local durant tot l’any.

El manteniment del patrimoni històric té rellevancia per tal d’aconseguir un model de turisme sostenible.

Les rutes de senderisme tenen un paper important en el desenvolupament d’un model de turisme sostenible. Any 2023. Arxiu: J.G. Figueres

Any 2023. Arxiu: J.G. Figueres.

A Espanya, s’ha creat l’Estratègia de Turisme Sostenible 2030, en la qual es pretén que les destinacions turístiques implanten els coneguts com a Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), i a la Comunitat Valenciana s’han creat 100 recomanacions tant per a les destinacions turístiques perquè siguen més sostenibles, i també per a les empreses turístiques per tal d’aconseguir la implantació d’aquests, basats en els següents aspectes: un turisme sostenible i integrat en l’economia local; innovació i tecnologia per a competir millor i reduir l’impacte; turisme i protecció del patrimoni cultural i natural; ús eficient dels recursos i consum responsable; sensibilització per a crear consciència; igualtat, inclusió i gènere en turisme; formació, competències professionals i ocupació digna; planificació de la destinació; aliances i participació; i gestió turística local sostenible i mesurament (100 recomanacions ODS per a destinacions turístiques, 2020).

La sostenibilitat està també present en altres models turístics, com és el cas del Model de Destinacions Turístiques Intel·ligents (DTI) de la Comunitat Valenciana, en el qual la sostenibilitat és un dels eixos principals, mitjançant un sistema d’indicadors a implantar en les destinacions turístiques entre les quals destaquen tenir un pla urbanístic sostenible, l’aplicació d’una agenda 21 local, el foment de la mobilitat sostenible, l’eficiència energètica, la recollida i el tractament de residus, l’abastiment, reutilització i depuració d’aigües, indicadors sostenibles, foment d’accions de sensibilitat a favor de la sostenibilitat entre residents, adaptació al canvi climàtic, subscripció al Codi Ètic del Turisme Valencià, l’índex de pressió humana i evolució de la població flotant, posseir figures de protecció ambiental o qualitat en recursos turístics tant en les destinacions com en les empreses turístiques, accions de sensibilitat per als turistes, o les zones verdes per població de fet (Guia de implantación DTI CV, 2017).

Tot açò és més teoria, però en la pràctica, les destinacions turístiques, que han de fer? Aleshores, tal vegada organitzar activitats durant l’any (no em referisc a portar la fórmula 1 i eixes coses), sinó xicotets esdeveniments que puguen atraure durant els 365 dies de l’any perquè els hotels i els restaurants puguen estar oberts i treballar durant tot l’any, podent contractar més personal i amb unes condicions dignes. També, és necessari invertir en personal des de l’administració pública i que es creen places per tal que els recursos turístics estiguen disponibles tot l’any, ja que és tendència que no siga així, i molts d’ells sols estan oberts en temporada alta per aquest fet.

Així mateix, és important l’ús de les noves tecnologies per tal d’afavorir la sostenibilitat i la cura del medi ambient perquè a llarg termini els fullets desapareixeran del tot i seran substituïts pels codis QR i altes eines semblants, tal com està passant progressivament i això serà quan les generacions “tecnològiques” vagen envellint, augmentant l’ús dels fullets digitals en PDF. La pandèmia ha servit, en aquest aspecte, per a obrir-nos els ulls.

Açò són algunes mesures, però és evident que no són les úniques i que ens queda un llarg camí per a recórrer, però cal anar dia a dia i minut a minut per tal d’aconseguir aquesta anhelada sostenibilitat total en el turisme. El dia que això siga realitat, serem millors, el turisme serà millor i serà, per descomptat, de més qualitat.

Naturalment...

Mobilitat sostenible a les ciutats

Hugo Font Lafarga Regidor delegat de Medi Ambient, Mobilitat Sostenible i Transparència

La mobilitat sostenible és la que pretén reduir els efectes negatius en el medi ambient, disminuir la contaminació mediambiental, amb el que conseqüentment es millorarà fonamentalment la qualitat de l’aire i en definitiva la vida a la ciutat. Si bé, els beneficis que comporta aquest tipus de mobilitat no només estan directament relacionats amb la millora del medi ambient, sinó que també tenen repercussió a la salut de les persones en tant que utilitzarem els nostres medis propis per a desplaçar-nos, i a més a més és un mode de desplaçar-se més econòmic, i no només per a les nostres butxaques sinó que també per totes les despeses que es generen al voltant de la mobilitat amb residus fòssil, com ho són les infraestructures automobilístiques, els accidents de trànsit, etc.

És per això que pot resultar, com a mínim curiós, que ens plantegem el perquè no ens aboquem a fer una mobilitat més sostenible? Aquesta qüestió no té una fàcil resposta, si bé, la indústria de l’automòbil, una de les més poderoses d’aquest món globalitzat, ha invertit molts recursos en màrqueting i des de fa molts anys, amb el que han fet que ens plantegem la vida al voltant de tenir un vehicle, i que conseqüentment planifiquem les nostres ciutats pensant en el fet que qualsevol desplaçament ha de ser possible amb vehicle, que han d’haver-hi avingudes prou grans per al trànsit, que no cal ombra als carrers perquè dins dels vehicles tenim aire condicionat... En resum, han aconseguit que la nostra perspectiva parteix de la base que si tenim un vehicle som lliures.

No obstant això, s’ha de tenir en compte que la mobilitat sempre ha existit, si bé aquesta dependència dels vehicles, també ha comportat que no es prioritzen les places i les zones per als vianants a les ciutats, amb el que hem deixat d’anar al comerç de proximitat, anar al parc del barri, i ho hem canviat per pàrquings, i molts cotxes que ocupen els nostres carrers i les nostres places, amb el que tenim ciutats per als cotxes i no fem ciutats per a les persones.

Aquesta circumstància ara fa que tornar a una mobilitat sostenible haja de ser gradual, per tal d’anar canviat aquests hàbits adquirits, i a més no sempre és fàcil reconvertir les ciutats i adaptar-les perquè tinguen més zones per als vianants, més places i que faciliten i fomenten l’ús de la bicicleta, o del transport públic.

A més, la mobilitat sostenible encara és una qüestió controvertida a la política ciutadana, en tant que molts conciutadans ens plantegem el perquè hem de deixar el cotxe, i si podem o com ho podem fer, i fins i tot si seríem capaços de desplaçar-nos sense fer ús de vehicles propulsats per combustibles fòssils. Tendim a pensar que no és possible, i que tampoc és tan important, i que a més en tot cas les conseqüències de la contaminació i del canvi climàtic s’apreciaran en un futur que ja no veurem i que en tot cas les i els científics/es ja inventaran alguna cosa per a solucionar-ho.

És per això que un impuls per al canvi de sistema de mobilitat és necessari que es lidere des de l’administració. I en aquest sentit a municipis com el nostre, hem impulsat els carrils bici i els d’ús compartit entre vehicles i ciclistes, hem reduït la velocitat del trànsit en zones de màxim 30 km/h, i hem fomentat la conversió en zona de vianants, com ara la del carrer Dr. Alemany, hem creat múltiples estacions de recàrrega de vehicles elèctrics, etc. Però com s’exposava, aquestes mesures han de donar també solució al parc mòbil de vehicles, i és per això que hem fet estacionaments satèl·lit, i en aquesta línia continuarem realitzant estacionaments dissuasius des dels quals es puga accedir a la ciutat amb transport públic, patinets, caminants, etc.

Els carrils vici estan cada vegada més presents a les ciutats. Any: 2022. Arxiu: Ajuntament de Cullera.

Però aquestes mesures, necessiten una espenta de les administracions supramunicipals i una fita clau ho és la prohibició de vendre a la UE cotxes i furgonetes noves amb motor de combustió que serà d’aplicació a partir de 2035. I en el mateix sentit legislació com la Llei de Mobilitat Sostenible, que està prevista que s’aprove a finals de 2022, i es preveu com a una ferramenta fonamental per a modernitzar la mobilitat, en la que es reconeixerà la mobilitat com un dret social, i planteja com a un dels seus objectius la reducció de les emissions del transport. Per altra banda, incidirà en la digitalització per a fer un ús més raonable i sostenible dels vehicles i un altre eix d’aquesta nova llei serà el fet que fomentarà la participació ciutadana a l’hora d’aprovar projectes de mobilitat sostenible.

Amb tot, la mobilitat sostenible s’ha de veure com un canvi que hem de realitzar necessàriament en tant que ens va la vida en això, perquè hem arribat a un punt que la mobilitat actual perjudica el nostre futur. I potser també podem fer moltes altres coses per a reduir les emissions de CO₂ a l’atmosfera, però aquesta és molt important, a banda que no només comporta que fem un ús raonable dels nostres vehicles de combustió i no per a tot com ocorre ara mateix. A més, aquest canvi a banda de millorar la vida de la ciutadania, comportarà una reducció de la contaminació i millorar l’economia, així com que no depenga la nostra economia dels lobbies petroliers, qüestió que no és una qüestió sense importància, en tant que a hores d’ara ens marquen gran part de la política pel fet que depenem del seu subministrament de petroli i de gas.

Si bé, en tant que aquesta qüestió comporta un canvi en els nostres hàbits, hem de ser conscients de les conseqüències que comporta no fer-ho. I alhora hem de tenir en compte que perquè aquesta transició avance és necessari un compromís de moltes parts i que el que canviem siga al seu torn beneficiós per a la majoria de la societat, motiu pel qual s’ha de tenir en compte que com tots els canvis, hi ha molts detractors, i que es necessita molta pedagogia. Però sense obviar que el que actualment assenyalen els científics és que ja estem a un punt d’inflexió pel que fa al canvi climàtic, i no fer res per tractar de revertir la situació no és una solució.

La peatonalització dels nuclis urbans és cada vegada més comuna en les ciutats sostenibles. Any 2022. Arxiu: la comissió.

Naturalment...

Hi ha defensors de la natura

Quique Falcó González Faller de l’AC Falla Rei en Jaume I

La Guàrdia Civil va ser fundada en 1844 i la voluntat del seu fundador i primer director, el duc d’Ahumada, Francisco Javier Girón i Ezpeleta, era posar a la Guàrdia Civil al resguard de la contesa política i dotar-la d’una filosofia autònoma que li permetera prestar els seus serveis, sense menyscapte de la seua estructura militar i de la seua moral. Un any després, redactava una circular, germen de la posterior «Cartilla del Guàrdia Civil» que va ser el primer document d’una policia a escala nacional i internacional en què es tractava la protecció del medi ambient. El capítol V està dedicat a «Caça», el capítol VI està dedicat a la «Pesca» i el capítol VII està dedicat a «Muntanyes, arbratge i policia rural».

“És així mateix prohibit pescar enverinant o infectant les aigües de qualsevol manera, tant en els estanys com en les que es troben en terres obertes, pertanyents a l’ús públic. Encara que les aigües siguen de domini particular arriba aquesta prohibició als seus amos o arrendataris, sempre que no es tanquen de manera que s’evite la concurrència a unes altres i de consegüent el perill”. «Cartilla del Guàrdia Civil», capítol VI, art. 5é

“Com una de les seues principals obligacions considerarà el Guàrdia Civil la conservació de les muntanyes i arbratges, boscos de l’Estat i dels particulars que tan recomanada està per repetides Reials ordes, i cuidarà, per consegüent, amb cura d’evitar els talls, desceps i mutilació dels arbres, així com que no s’extraguen furtivament els caiguts, o detinguts per haver sigut tallats sense autorització”.

Vora trenta anys després, el 1876, el Cos assumeix l’acompliment del servei de seguretat i policia rural i forestal, funcions de protecció de muntanyes públiques, prevenció d’incendis, impedir aprofitaments clandestins de recursos i altres. Aleshores, des dels seus inicis, la Guàrdia Civil sempre ha treballat per a garantir el compliment de les normes relatives a caça, pesca i conservació de boscos.

Ja al segle passat, la Llei orgànica 2/1986 de Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat encomana a la Guàrdia Civil vetlar per la conservació de la naturalesa i el medi ambient. En conseqüència, l’Ordre General núm. 72 de 21 de juny de 1988 crea el Servei de Protecció de la Naturalesa (SEPRONA), com a resposta especialitzada de la Guàrdia Civil al mandat constitucional de garantir el dret dels ciutadans a gaudir d’un medi ambient adequat així com el deure de conservar-lo.

La seua missió és vetlar pel compliment de les disposicions que tendisquen a la conservació de la naturalesa i al medi ambient, dels recursos hídrics, així com de la riquesa cinegètica, piscícola, forestal i qualsevol altra relacionada amb la naturalesa.

D’aquesta manera s’encarrega de la protecció de sòl, aigua i atmosfera, de la sanitat animal i de la conservació d’espècies de flora i fauna. El Servei lluita a més contra abocaments i contaminació del medi ambient, el comerç il·legal d’espècies protegides, activitats cinegètiques i de pesca irregulars, defensa dels espais naturals, la prevenció, investigació i extinció d’incendis.

Els correspon la prevenció, vigilància i denúncia de qualsevol agressió al medi ambient. Constitueixen les Unitats bàsiques de protecció mediambiental, desenvolupant la seua funció tant en l’àmbit rural com urbà, els correspon la prevenció, vigilància i denúncia de qualsevol agressió al medi ambient.

La seua base de treball és molt extensa, devent els seus components treballar amb més de 2.000 lleis i decrets en constant i contínua adaptació als canvis normatius tan propis de la Unió Europea, com a Estatals, Autonòmics i fins i tot Ordenances Municipals, sent l’especialitat de la Guàrdia Civil que més legislació maneja.

El Seprona es dedica a investigar per a l’esclariment dels delictes i faltes contra el medi natural i a la denúncia davant les autoritats competents de les infraccions detectades. Així mateix, és la seua comesa la prevenció de la contaminació a través de la vigilància i el control d’activitats potencialment degradants del medi ambient i la verificació dels nivells de contaminació.

No obstant això, una de les seues tasques essencials és fomentar les conductes de respecte a la naturalesa i al medi ambient i així no caldria arribar a altres comeses més significatives que podrien ser molt perjudicials per a la humanitat. Per finalitzar el recompte de les feines que té assignada aquest cos de la Guàrdia Civil, la protecció de les espècies del medi natural seria una altra tasca significativa igual d’important que les anteriors.

Naturalment... A qui li pique que es rasque

Poema guanyador del VI concurs de Poesia Satírica Bernat i Baldoví organitzat per la JLF de Sueca l’any 2014, adaptat expressament per a aquest llibret pel mateix autor.

A Cullera fem paelles i és un poble divertit, però hi ha moltes rantelles i també molt de mosquit.

Diuen que són les femelles les que piquen als humans pels braços, per les orelles, per les cames, per les mans...

Quan anem a passejar siga a peu o en bicicleta, anem tots pregant-li a Déu que fumigue l’avioneta.

Perquè si obris la boca només per a badallar, del badall, uns cent mosquits, segur que t’has de tragar.

Si és mosquit ‘tigre’ o ‘pantera’, crec que tinc la solució: compra-me una mosquitera perquè és una bona opció.

Tenim un altre problema que és pitjor que la pallola, i és que estem tots envaïts, no solament pels mosquits, també per la panderola.

Francisco Fernández Ruiz Col·laborador cultural de la comissió

Diuen que és americana i no ha vingut d’excursió, ha vingut per a quedar-se, i a fotre la població.

Per això és una amenaça, una amenaça enemiga, que si es clava dins de casa és pitjor que la formiga.

Hi ha també una altra bestiola que no sé d’on ha vingut que sembla una panderola, però que es diu: ‘el morrut’.

Eixe insecte ha traspassat molts països i fronteres i sembla que s’ha papat quasi totes les palmeres.

La mosca negra, este estiu, ha sigut una tortura, i no sé per quin motiu, eixa criatura indecent, ha fotut a tanta gent amb la seua picadura.

Em queixaré al Regidor de l’àrea d’Agricultura.

Finalment, per acabar, no parlaré de les puces, però sí vull recordar que tenim a vora mar una plaga de meduses.

Eixa cosa transparent, que va per l’aigua surant, ja ha picat a molta gent que estava tranquil·lament per dins de la mar nadant.

Quin perill per al banyista si li pica al cacauet en una platja nudista quan està nadant tot nuet.

Per a estar ben protegits de mosquits i picadures, hauríem d’anar vestits de gener fins a Nadal, amb escuts i amb armadures com en l’edat medieval.

Com està fent-se de nit, i el meu cos ja em pica tot, acabaré tirant flit, no siga que en un descuit em pique algun borinot.

Naturalment... Una escola pública i de qualitat

Carles Oroval Vidagany Mestre d’Educació Primària

Educar és més que un verb. M’atrevisc a utilitzar aquest enunciat oracional per parlar d’un dels termes més dicotòmics amb què compta el diccionari. I a més a més, en un paràgraf ho puc demostrar. La democràcia espanyola li ha dedicat huit lleis educatives. Dubte que altres verbs com menjar, beure o orinar, que són per a l’ésser humà essencials, tinguen tal desenvolupament legislatiu. Tampoc li falten professionals en la matèria, erudits i setciències de carrer. Tot un conjunt de planetes, satèl·lits i meteorits que giren al voltant del sol educatiu. Sense deixar de banda el diccionari, el verb «educar» contempla sinònims com ara: desenrotllat, perfeccionar, ensenyar o ensinistrar. Per aclarir-nos i no perdre’ns en la polisèmia, seria com facilitar o dotar a algú d’un saber que no té o que el té a mitges i, que pot millorar-lo. Però qui és aquest algú? Seria l’alumnat, l’aprenent/a, el discent... Tots li posem la falsa imatge de la xicalla quan entra a l’escola amb la seua cridòria característica, per contra, diuen els més majors que no es deixa mai d’aprendre, el que vol dir que totes i tots estem dins d’eixe sac.

Així mateix, no podem oblidar-nos de l’altra banda: de qui «facilita i dota». L’enumeració és llarga: mares i pares, iaios i iaies, veïns i veïnes, amics i amigues, professorat, la falla del carrer, la banda del poble, la religió, els mitjans de comunicació, les xarxes socials... Definitivament, la vida. Segur que m’he deixat algun col·lectiu. Demane que em disculpen. Sols volia acurtar aquest univers educatiu on totes i tots estem passant-nos coneixements contínuament i on, de vegades, som qui els rebrem, i d’altres, qui els facilitem.

Com que tots i totes en alguna mesura participem de l’educació, totes i tots ens «sentim» autoritats educatives. I així és. Tenim la nostra opinió al respecte i creguem fermament en tindre la raó. És una qüestió no subjecta a les variables espai-temps. Podem manifestar-la en una paella dels diumenges al Marenyet, en una partida de truc al casino, en la cua d’una parada del mercat, en la tertúlia a la fresca d’un carrer del Raval... Les converses poden arribar a ser prou acalorades, sobretot si els tertulians s’hi dediquen professionalment o si hi afegim l’ingredient estrella: la política. Si és aquest el cas, la recepta és clara: evadir-se i no fer cas, donar la raó a qui no la té o, per baixar la temperatura, recordar un aforisme del nostre Fuster: Tots, si arribem a tindre raó, la tenim a mitges.

Tanmateix, tenim un punt d’inflexió irrefutable: l’educació és important i cal cuidar-la. En aquest punt, ens indigna que els nostres xiquets i xiquetes no tinguen els recursos i equipaments adequats als centres educatius, que la plantilla de mestres estiga incompleta, que les ràtios siguen molt elevades i siga inassumible l’atenció individualitzada. És a dir, volem una educació pública i de qualitat i manifestem el nostre malestar quan aquests preceptes s’incompleixen. La queixa és una acció necessària i lícita, però també ho és la felicitació, malgrat que aquesta sembla que ens coste un poquet més.

D’uns anys ençà, hi ha hagut millores. Clar que sí, i com a tals, també les hem d’esmentar. La «xarxallibres» ha resolt el malbaratament i la despesa innecessària d’estrenar llibres cada any. Ha ajudat les famílies valencianes a alleugerir el pes econòmic que tenia l’entrada a l’escola el mes de setembre i, a més, ha creat l’estímul per la cura del material. La dotació de recursos TIC, també ha millorat considerablement, atés que ha facilitat l’alfabetització digital de l’alumnat des d’edats primerenques i que ha quedat consagrada en la nova llei educativa LOMLOE.

La defensa de l’escola pública és cosa de tota la comunitat educativa. Any 2014. Arxiu: Carles Oroval.

Pel que fa a l’educació plurilingüe, els centres educatius hem tingut la incorporació al claustre d’auxiliars de conversa nadius que ens han enriquit culturalment i lingüísticament en llengües estrangeres, tant a l’alumnat com al professorat, facilitant l’aprenentatge de la llengua. En aquest camp, la Conselleria també ha facilitat l’accés dels docents a cursos d’aprenentatge de llengües a l’estranger perquè aquests coneixements repercutisquen en el dia a dia del centre. I no podem oblidar-nos del pla de digitalització de centres, és a dir, de l’actualització tecnològica de les escoles, que ens enfila definitivament cap al segle XXI.

Així mateix, s’ha d’afegir el decret del Plurilingüisme, on el nostre alumnat ha pogut retrobarse sota l’ensenyament de les tres llengües del currículum, allunyant-nos dels models lingüístics segregadors del passat on, sota la falsa creença de què les famílies escollien l’educació dels seus fills, s’emmarcava un apartheid lingüístic que obligava l’escola valenciana a diferenciar l’alumnat de forma antinatural. En certa manera, sembla que s’han fet grans passos en el llarg i complex camí del sistema educatiu valencià. S’hauran de cimentar, lligar-los ben fort perquè no se’ns escapen, fortificar-los per poder construir l’escola valenciana del futur. Com hauria de ser eixa escola? La resposta és ben clara: una escola arrelada al seu territori, una escola que parla i estima la llengua del seu poble, que coneix la terra que xafa, que transmet la cultura del seu país com al tresor més preuat. A més a més, una escola inclusiva, que cerca l’atenció de tot l’alumnat, que li facilita aprenentatges i estratègies reals i significatives. Una escola basada en el respecte a la diversitat humana, que s’enutja davant les injustícies, que es compromet amb els col·lectius més vulnerables i que busca la igualtat. L’escola que ha de mirar cap al futur, armant les presents i noves generacions per canviar el món tal com deia Nelson Mandela.

L’escola pública ha de ser plurilingüe. Any 2022. Arxiu: La comisió.

Naturalment... Viure la natura

Isabel

Galindo Renart

Fallera Major de l’AC Falla Rei en Jaume I

La jovenalla riu i plora com ja ho féiem d’antuvi nosaltres, els nostres pares i mares, els nostres iaios i iaies, d’igual manera i amb el mateix sentiment, amb la mateixa força vibrant, amb la mateixa intensitat, ni més ni menys. Mateixes rialles, mateixes llàgrimes innocents, però ara ho fan embolcallats d’un entorn virtual-digital que dista molt del candor de les sinceres rialles encanades o l’abraçada perenne que usàvem per a estirar-nos la rateta i fer les paus. (Alguna cosa està canviant).

L’anhel i la sana intenció perquè els i els nostres infants tinguen un futur millor ha condicionat, tal vegada, a guarir aquestes generacions amb un distanciament respecte a l’entorn natural. Tanmateix, aquest aïllament sembla no ser tan beneficiós com esperàvem. Aquesta alteració comporta un canvi clau de l’estil de vida, que va des de l’augment del sedentarisme a la dependència tecnològica, entre d’altres. Un exemple clar d’aquesta variació el veiem en com està influint en la reducció dels microorganismes “amistosos” que generava del nostre cos al medi natural, arrossegant-nos així a malalties com l’augment en les al·lèrgies, trastorns de conducta, etc. (Alguna cosa està canviant.)

A les noves generacions els hem transformat, sobtadament, el context. Els hem allunyat d’un hàbitat natural que els nodria i enfortia, per un entorn urbà que ha minvat considerablement l’entrenament del sistema immunitari. És a dir, hem contribuït a variar el paper fonamental de l’adaptació que desenvolupem com a espècie, sense valorar-ne com cal les conseqüències. I és que qui aparta els ulls de la terra, erra. Naturalment.

La gent gran tampoc se salva d’aquest distanciament de l’estil de vida natural. Marxem atabalats, amunt i avall. Anem de bòlit, abstrets i abstretes, pensarosos i pensaroses en els nostres quefers diaris sense adornar-nos que dia que passa dia que no torna. Malauradament, cada dia sorgeixen nombrosos casos d’estrés i ansietat per viure situacions i moments, que en lloc de fer-nos més feliços i felices, acaben delmant el nostre valor més preuat, la salut. Està demostrat que la interacció amb la natura és la forma de millorar la salut mental. Diversos estudis científics ja han mostrat que les experiències en la natura poden beneficiar el benestar psicològic i la funció cognitiva de les persones.

Així que, a tots i totes, la medicina és clara: Més natura, menys bogeria! Una bona manera per recuperar aquesta dosi diària de natura és, una vegada més, gràcies a l’escola. On, a poc a poc, a través d’intervencions curriculars com l’assignatura de Coneixement del Medi o el bon grapat d’activitats transversals, els i les docents ameren l’ensenyament amb una perspectiva educativa i natural, amb el sentit més ampli que pugueu imaginar. Ajudant a tot l’alumnat a aprofitar la necessària i tan valuosa intel·ligència naturalista, la intel·ligència de Darwin. Recuperant les abraçades i reflexions més sentides i naturals de l’ànima, vertaders motors de progrés i d’humanitat.

Al remat, hem de conquerir cada raconet dels nostres pensaments i accions amb un poc més de natura, perquè tinguem moments naturals entre tots i totes. D’aquesta manera, sens dubte, millorarem la nostra qualitat de vida a més de cuidar la mare Terra. Per les i els nostres infants, perquè per ells i elles paga la pena intentar-ho. Naturalment.

Naturalment... Fem esport a la natura

Mario Font Lafarga Faller de l’AC Falla Rei en Jaume I

En primer lloc, i per tal de començar amb el nostre article, de manera introductòria, cal tindre una idea clara del que entenem per esport, diferenciar o allunyar-nos de la idea preconcebuda sobre aquest. Seguidament, mostrarem les peculiaritats de la nostra localitat per a dur a terme la pràctica de l’esport. A més, els avantatges de la pràctica de l’activitat física. Per últim, relacionarem la pràctica esportiva amb la preservació i millora de l’entorn. I per descomptat, tot açò amb el rerefons, i xicoteta aportació de la nostra comissió a l’esport i natura.

En el marc de l’esport, es pot tindre una estreta relació amb l’activitat física o no (per exemple, els escacs). En l’àmbit on volem conduir el tema, l’esport pot ser professional però també recreatiu, i entés, com una ferramenta per a la millora de la salut. I és ací el punt on considerem, centrar-nos. És a dir, la conjunció de l’esport i l’activitat física, amb la natura.

L’esport du des de l’antiguitat amb un vincle directe i estret amb la natura. Nosaltres, intentarem mostrar el nexe que trobem al nostre poble, Cullera. Tanmateix, amb la nostra associació cultural. Un bon exemple d’això és, gaudir de diverses ubicacions ideals per a la pràctica de l’esport a l’aire lliure com poden ser a muntanya, mar, riu i calçada. Particularment, el nostre entorn ideal, del que venim parlant, serà platges extenses banyades pel mar Mediterrani, la desembocadura del riu Xúquer, la muntanya de la Serra de les Raboses. Una bona mostra serà la democratització i augment per la pràctica d’esports poc generalitzats. Per posar un exemple, trail a muntanya, paddle surf a la mar, piragüisme al riu o córrer a la calçada.

La pràctica d’esport a l’aire lliure és sinònim d’una vida saludable. Any 2021. Arxiu:Mario Font.

Les comissions falleres també organitzen activitats esportives a la natura. Any 2019. Arxiu: la comissió.

El següent punt a considerar, són els grans avantatges que ens aportarà fer esport, si a més, li sumem els beneficis que pot potenciar realitzar-lo a la natura, a l’aire lliure. No oblidem, que vivim dintre d’una societat que té per producte estrela l’estrés i l’ansietat. Per tant, anem al gra amb aquests aspectes positius com reduir l’estrés i relaxar-nos millorant la salut mental, pot ser una clàusula potenciadora de l’autoestima. També, reduir el risc de probabilitats de malalties al cor. De manera que, regula i controla el pes corporal, optimitza els nivells de sucre a la sang i d’insulina. En definitiva, tenim ací una ajuda directa per a dur a terme una vida més saludable. Malgrat que, serà igual de rellevant practicar-lo com fer d’aquest un ús responsable. Amb tot i això, les activitats que duem a terme a la natura tenen un impacte directe en aquesta, deixant impremta en l’anomenada “petjada ecològica”. Nosaltres, des de la nostra associació som conscients, i vetlem per respectar al màxim aquest precepte, minimitzant sempre l’impacte negatiu sobre l’esport, i qualsevol altra activitat, al medi ambient.

Certament, també volem aprofitar aquest escrit per a poder potenciar al màxim la participació en activitats esportives, però, de cara a la societat, en general i a les autoritats, en particular haurà d’anar en conjunt amb l’exigència de la pràctica i creació d’un entorn net, adequat i sostenible. Però, no volem deixar aquesta demanda en un no res, i és que té un caràcter urgent, ja que el deteriorament de les condicions mediambientals reduirà la nostra qualitat de vida, la possibilitat de fer de la natura un mitjà per a l’esport retallant la nostra salut i benestar així, com anem dient els nivells d’activitat física.

Un altre punt serà com la nostra falla col·labora amb diverses activitats esportives durant l’exercici faller. Com per exemple, la xicoteta aportació com és la ruta literària “Les llegendes de Cullera” pel barri del pou i fins al castell, des d’on intentem apropar la cultura amb una petita excursió senderista per la muntanya de Cullera. Convé destacar, les activitats esportives en les quals participa la nostra associació, conjuntament organitzades amb la Junta Local Fallera de Cullera. En aquest sentit, campionats com el de trinquet, vòlei de platja, pàdel, pic i maneta, tenis de taula, bàsquet, futbol, volta a peu, etc.

Recapitulant, i en última instància, l’esport concebut com activitat física, si el desenvolupem en l’entorn natural, impulsa beneficis més que notoris. I tots podem aportar el nostre gra, en aquest mode de vida saludable, com intentem fer des de la nostra falla AC Rei en Jaume I. Tota activitat i iniciativa ens sumarà fins i tot, amb trets més lúdics que garanteixen la participació de tota classe d’edat des dels més menuts fins als més majors.

Naturalment...

Són les XXSS incontrolables?

Àlex Morales Fernándes Regidor de Joventut Faller de l’AC Falla El Canet

La tecnologia al s. XX va marcar un abans i un després en la història de la humanitat. En qüestió de 100 anys hem passat d’escriure cartes a enviar un missatge de text mitjançant un aparell de telefonia mòbil des d’una part a una altra del món. Diuen que romandrà en la història contada aquest segle pel gran avanç que ha suposat l’electricitat i les noves tecnologies. I de fet, el s. XXI ha evidenciat que aquest avanç no sols és imparable sinó que ha trastocat per complet les bases d’una economia global i d’una societat cada vegada més plural i diversa.

És molt evident tots els avanços que en proporció ens han ajudat a les persones gràcies a les Tecnologies de la Comunicació i la Informació i també en part gràcies a Internet i a les xarxes socials, però com tot hi ha una part dolenta que cal analitzar perquè suposa també greus problemàtiques per a moltes persones.

La democratització de les xarxes socials ha incidit taxativament en seriosos problemes per a joves i adolescents, però també per a gent més major. La proliferació constant de perfils falsos i de notícies falses en mitjans digitals de difícil credulitat han generat un estadi de desinformació que ens proposa un panorama desolador.

Les fake news s’estan convertint en una eina de manipulació social. Any 2023. Arxiu: la comissió.

Amb el cyberbullying s’ha traslladat l’assetjament escolar a les xarxes socials. Any 2023. Arxiu: la comissió.

La realitat és que les xarxes socials hui en dia són tan revolucionàries que poden arribar a moure tot un col·lectiu de gent alenada per discursos d’odi que provoquen coses com el que va passar a Brasil fa ben poc o el que directament va ocórrer als Estats Units on una massa incontrolada de seguidors d’ultradreta atemptaren contra el Capitoli i, per tant, contra la mateixa sobirania popular del poble americà. Si alguna cosa ha fet la pandèmia és asseure les bases d’un nou sistema social, ja que el mateix sistema educatiu es va haver d’adaptar a la digitalització i l’educació a distància, provocant també una escletxa econòmica i un fum de desigualtats que es manifesten cada dia. Si un jove o adolescent pertany a una família amb pocs recursos no estarà mai en les mateixes condicions que altre jove que vinga d’una família amb més recursos: L’accés a Internet - que hauria de ser un dret universal de la ciutadania - o la mateixa possibilitat de tindre una tauleta tàctil o un ordinador a casa, si no es té, es converteix en un problema també per a molts joves. I la pandèmia sí que va incidir molt en eixes desigualtats.

Una altra qüestió que cal assenyalar és les preocupants estadístiques de suïcidis entre els més joves, i no ens hem d’enganyar, són idees suïcides que moltes vegades es fabriquen en les xarxes socials i en Internet. Fa un any haguérem de lamentar la mort d’una famosa actriu, Verónica Forqué que es va llevar la vida a causa del que li deien constantment a les xarxes socials, i és que són una bomba inflamatòria per a augmentar les idees suïcides en molta gent. Ací té a veure molt l’autoestima, l’autoconcepte, l’autovaloració que tenim cadascú de nosaltres, però és que si no eduquem o no som capaços de poder generar civisme en les xarxes socials, de controlar-ho mitjançant legislacions favorables a regular el seu ús, el futur no sols és desolador sinó que fa vertadera por.

Som les administracions públiques però també la societat civil en el seu conjunt, i especialment els centres educatius, els que ens hem de posar en marxa, tan aviat com siga possible, per poder fer una estratègia clara i contundent perquè un mal ús de les xarxes provoca patiment, i molt.

Naturalment... Venen eleccions

Antonio Bolufer García

Faller de l’AC Falla Rei en Jaume I

“Aquest poema participa al Premi Cullerot organitzat per la JLFC”

En maig venen eleccions, i ja voreu quina llanda!

A mi em toquen els collons, i és que es gasten els milions, en cartells, fent propaganda.

Va un cotxe tot el dia, circulant per la ciutat, amb eixa megafonia, que em provoca agonia, i que em deixa atabalat!

A Cullera dos partits, es repartiran els vots, ja que els altres estan cuits, i d’idees un poc buits, almenys això diuen tots.

Jordi es torna a presentar, ja estan al Facebook contents, perquè el podran alabar, per poder-li demanar... Des d’un favor a dos-cents!

Ha fet obres per gastar, fins al nostre últim gallet, i així el poble adequar, perquè el tornem a votar, este alcalde és un pillet Persona influent que dirigeix o comanda.

Tornarà un vell conegut, dels Populars al llistat, una mica decaigut, ja que no vol ser vençut, ni veu clar el resultat.

La promesa electoral, que sempre ens tornen a fer, l’acompliran al final?

La seu de Junta Local, i eixe nou museu faller?

Fer un hospital al Far?

O un nou poliesportiu?

Jo el que vull és aparcar! I no haver-me d’anar...

A l’altra banda del riu!

Jo ja sé a qui vull votar... a qui m’abaixe els impostos!

I que no em faça pagar, quan em pose a respirar... Recollons quins capitostos !

I ja com a conclusió, dir-vos que espere el final, perquè visc ple de tensió, ja que no em farà il·lusió...

Que em toque ser tribunal!

Naturalment... Lluitem per la igualtat

“Aquest article ha participat en el Xllé concurs d’articles de Ilibret Falles 2023 organitzat per la JLFC sota el patrocini del Molt I•lustre Ajuntament de Cullera”

Segons la UNESCO, cada segon naixen dos nadons al món. És a dir, en aquest mateix segon dues dones estan donant a llum en diferents parts del nostre planeta. El més natural seria pensar que aquests dos bebés tindran expectatives de futur semblants, drets pareguts i les mateixes oportunitats, però, malauradament, res és el que hauria de ser.

És la igualtat natural? A la natura podem veure rols diferents depenent del sexe, però aquests existeixen per evolució. Per exemple, en el cas dels mamífers, és comú que siguen les femelles les qui assumim la càrrega de la cura dels fills menuts, pel fet evident que som nosaltres les qui podem alletar-los de forma natural. Però en altres espècies, la cura dels descendents, o dels ous en el cas de les espècies ovípares, pot estar a càrrec dels mascles o tindre aquesta responsabilitat compartida amb les femelles.

En el cas dels humans, com a éssers mamífers, a les dones ens ha tocat des de temps immemorials la cura dels fills… Però continua sent un tema evolutiu? És clar que no. Hui en dia, els humans, ja no necessitem a la mare per alimentar-nos en els primers anys de vida i cada dia existeixen més famílies no convencionals en les quals no hi ha mare i, tot i això, els bebés poden sobreviure. En el nostre cas, a hores d’ara, el tema s’esdevé d’una imposició social. En la major part dels nuclis familiars és la dona qui carrega amb tot allò que ha de veure amb la cura dels fills i filles, i també som les dones les qui assumim la responsabilitat de l’atenció de les persones grans, fins i tot, en moltes ocasions, de les persones grans de la família política. Tot açò és un greuge comparatiu quan necessitem trobar feina o quan ens hem de reduir les jornades laborals per a poder dur a terme totes aquestes responsabilitats que la societat ens ha imposat, i que generalment no compartim amb ningú.

Sara Bixquert Fèlix Fallera de l’AC Falla Rei en Jaume I

Podem dir sense por a estar equivocats que els éssers vius convergim entre nosaltres i creem grups per a ser més forts, relacionar-nos i reproduir-nos. Els humans creem les famílies i els grups d’amics, i a la natura hi ha diferents formes d’unions depenent de cadascuna de les espècies. Però, és molt important afegir açò, en cap altra espècie existeix la violència de gènere. Aquesta naix de la necessitat d’alguns homes de ser superiors a les dones, de crear una barrera entre ells. És una forma de supremacisme completament inacceptable i que s’ha d’erradicar més prompte que tard. Cada dona que hui en dia continua patint violència de gènere és una víctima, primer de la seua parella i després d’un sistema que no l’està protegint com ho hauria de fer.

La igualtat, al capdavall, és una meta a aconseguir. Una meta de la qual si bé estem prop, encara ens queda un llarg camí per recórrer en tots els aspectes de la societat. Cert és que en uns llocs més que en altres, i en eixe sentit tornem als dos xiquets dels quals parlàvem al principi. I és que segons el lloc de naixement d’aquests dos bebés, tindran una vida més o menys igualitària depenent del seu sexe. Encara que no hauria de ser així, el lloc on naixem és un dels trets més condicionants de la nostra existència, ja que determinarà molts aspectes d’aquesta. Podem estar segurs que la nostra vida no seria la mateixa d’haver tingut uns altres pares o d’haver vingut al món en un indret diferent, sobretot si parlem d’un altre país o fins i tot d’un altre continent. Per això la lluita per la igualtat ha de ser global, però s’ha de començar a casa nostra.

A casa nostra, per exemple a les Falles, la igualtat és un tema complicat. No ens podem enganyar, les comissions falleres són institucions amb molts protocols, molts costums i molta gent en contra dels canvis, encara que cada vegada hi ha més gent que lluita a favor d’aquests. Naturalment, hem avançat.

Marina Civera defensà a ultrança la igualtat en el seu regnat com a Fallera Major de València. Any 2019. Arxiu: la comissió.

Fa uns anys era impensable tindre dones presidentes a les comissions i ara com ara al nostre poble és una cosa molt comuna. De fet, inclús hem tingut dones presidentes de Junta Local Fallera. Però açò és un xicotet avanç enfront de tot el camí que ens queda per recórrer. A les Falles no es pot aconseguir la igualtat fins que no ens puguem vestir amb la indumentària que preferim, siga d’home o de dona, fins que no tinguem representants d’ambdós sexes (en el cas que un home vulga ser-ho), fins que no s’eliminen les posicions privilegiades o diferenciades en determinats actes o cercaviles, fins que no tinguem més dones artistes falleres o fins que canviem els rols de les feines que es fan al casal. Potser podran paréixer ximpleries, potser ho són. Però si ho són, per què no les canviem?

Aquestes normes (en molts casos normes no escrites) no són més que anys i anys de tradicions i folklore. Potser no podem esmicolar en un dia el que ha estat anys i anys formant part de la nostra festa, però podem començar per canviar xicotetes coses perquè, a poc a poc, puguem desmuntar el trencaclosques fins que les peces queden igualades i mai tinguem unes per damunt d’altres. Com a la vida, a les Falles necessitem que el feminisme es faça fort i comence a tindre una major visibilitat. Necessitem que les Falles siguen un trencaclosques igualitari, obert i inclusiu.

En definitiva, som a temps de canviar les coses i de deixar un món millor a les futures generacions. Estem a hora de desmanegar el masclisme, d’eliminar les desigualtats i d’acabar amb el patriarcat. Som a temps i tenim les ferramentes per a fer-ho perquè sols l’ésser humà pot canviar les coses que ell mateix ha creat. Hem de creure’ns que la igualtat és possible. Canviem el món fins que els dos bebés que naixeran tot just en aquest segon no s’hagen de preocupar mai de saber el que vol dir la paraula desigualtat.

Grup de falleres de l’AC Falla Rei en Jaume I en la manifestació pels drets de la dona del 8 de març. Any 2020. Arxiu: la comissió.

Naturalment... Un sainet en el llibret

Les tertúlies de ca Amparito

SINOPSI

El sainet transcorre en l’actualitat a la porta del carrer de ca Amparito, on es reuneixen cada vesprada a xarrar de les seues coses unes quantes veïnes. Amparito és viuda des de fa molts anys i té uns huitanta-cinc anys. Les altres tertulianes tenen una edat similar. Els temes de les tertúlies solen ser molt variats i quasi sempre improvisats. No obstant això, recordar coses del passat i comparar-lo amb l’actualitat sol ser un dels temes preferits.

PERSONATGES

AMPARITO

Viuda des de fa molts anys.

PEPICA Veïna, divorciada.

VICENTICA

Veïna, matxutxa i hipocondríaca.

MARIETA

Veïna, la més beata del poble.

Sainet presentat al concurs de Lletres Falleres, que opta al Premi Bernat i Baldovi de la Junta Local Fallera de Sueca

Francisco Fernández Ruiz Col·laborador cultural de la comissió

ESCENA I

(A la porta del carrer de casa Amparito hi ha quatre cadires de boga preparades per a les quatre tertulianes habituals. En primer lloc arriba Amparito amb una revista del cor baix del braç. Seu i comença a fullejar-la sense dir res. Al moment arriba Pepica)

PEPICA: Bona vesprada, Amparito.

AMPARITO: Bona vesprada, Pepica. Ací estic fullejant esta revista a veure si trobe alguna cosa per a la tertúlia de hui.

PEPICA: Veges si parla de la Belén Esteban, que eixa dona molt de joc.

AMPARITO: I que ho digues! Perquè des que es va divorciar del Jesulín d’Alberique, que no paren de nomenar-la.

PEPICA: Si quan em vaig divorciar jo, fa cinquanta anys, m’hagueren pagat per l’exclusiva com a ella, m’haguera divorciat deu vegades més. Això deu ser un chollo.

AMPARITO: Per cert, Marieta i Vicentica han de vindre hui?

PEPICA: De Marieta no sé res, però Vicentica m’ha dit que vindria més tard, perquè anava a la farmàcia.

AMPARITO: A veure si en realitat ha anat a buscar nóvio.

PEPICA: Dona, tota la vida matxutxa, no voldràs que a la vellea se’n busque un.

AMPARITO: Pobreta es morirà sense tastar-ho (fent un gest molt explícit).

PEPICA: Tu què sabràs si ho ha tastat o no, si d’això no hem parlat mai amb ella.

AMPARITO: Pepica, és que tu i jo encara sabem què és això de tindre parella, però la pobra Vicentica crec que no, per què l’altre dia, que tu no estaves, em va preguntar unes coses molt rares.

PEPICA: A saber què et preguntaria.

AMPARITO: Em va demanar que li explicara què era un condó i per a què servia.

PEPICA: Però què dius! No voldràs que ara, a la seua edat, tinga por de quedar-se embarassada. I tu què li digueres?

AMPARITO: Jo, la veritat és que no sabia com explicar-li-ho i comencí dient-li que els condons també es diuen ‘profite rols’ i que els venien en les farmàcies.

PEPICA: ‘Profiterols’? Voldries dir ‘profilàctics’.

AMPARITO: Ostres, és de veres, com fa tant de temps que no en gaste! I tu dius que anava a la farmàcia? Espere que no pregunte allí pels ‘profiterols’.

PEPICA: No patisques, que ja li diran que pregunte en el forn. I al final com li ho explicares?

AMPARITO: Doncs, perquè ho entenguera, li vaig dir que els condons eren com els guants de goma de la cuina, però solament la part dels dits.

PEPICA: I li explicares també per a què servien?

PEPICA: Conta, conta. Com li ho explicares?

AMPARITO: Jo li vaig dir que el meu Jacinto, que en glòria estiga, s’encarregava d’anar comprant-los i que jo els anava guardant per a quan férem la matança del porc.

PEPICA: (Sorpresa) Com? I eixe dia els gastàveu tots de colp?

AMPARITO: Ja ho crec, i de vegades havia d’anar Jacinto a comprar-ne més.

PEPICA: (Al públic) Mare meua quina orgia! (A Amparito) Eixe dia acabaríeu rebentats els dos, no?

AMPARITO: No ho saps tu bé. Acabàvem que no podíem amb la nostra ànima. No veus que els gastàvem per a fer botifarres individuals per a tota la família. Eixien botifarres de tots els colors, xica. Estaven boníssimes!

PEPICA: No tens remei, Amparito. Aleshores tu només els has gastat per a fer botifarres?

AMPARITO: No. Una vegada que en sobraren uns vint, els vàrem unflar i férem una ‘globotà’ perquè els xiquets es divertiren. S’ho passaren pipa!

PEPICA: Deixa-ho estar Amparito, que no sé com no has tingut família nombrosa.

AMPARITO: Saps què em va preguntar també? Que si jo sabia què era el ‘Punt G’. Tu saps això què és, Pepica?

PEPICA: (Pensant) Jo ara mateix no caic.

AMPARITO: Jo tampoc. Jo li vaig dir que a nosaltres només que ens parlaven del ‘punt de ganxo’ i del ‘punt de creu’.

PEPICA: Ah, i també ens parlaren del punt i apart; del punt i seguit; del punt i coma, però del ‘Punt G’..., que jo sàpiga, no.

AMPARITO: Ara, com ho acurten tot, serà que al punt de ganxo li diuen ‘Punt G’.

PEPICA: Això serà. Sí que estava preguntaora eixe dia Vicentica, sí.

AMPARITO: També volia saber si, quan anàvem a escola, ens donaven educació sexual.

PEPICA: Xica, quines preguntes? I tu què li contestares?

AMPARITO: Que jo en el seu dia només vaig entendre que els xiquets tenien ‘peine’ i les xiquetes ‘vàlvula’.

PEPICA: Xe, Amparito! Tot ho entens per la bragueta. Voldries dir penis i vulva, no?

AMPARITO: Clar, però jo què sabia! Mira si és, que només vaig arribar a casa, li vaig preguntar a ma mare si mon pare tenia ‘peine’.

PEPICA: I ta mare què et va dir?

AMPARITO: Que no. Que com mon pare estava pelat, no en tenia. I des d’aleshores, fins que vaig ser prou majoreta, jo em pensava que els homes, quan es quedaven pelats, els queia el ‘pardalet’.

PEPICA: És que en la nostra època érem més ignorants que un ‘pato’.

AMPARITO: I que ho digues.

PEPICA: A mi també m’han passat coses d’eixes, no cregues. Una vegada em va castigar ma mare, un mes sense eixir a jugar, perquè li vaig preguntar a una veïna que va vindre a ma casa, si ella tenia ‘collons’.

AMPARITO: Això és veritat, Pepica? I què et va contestar la veïna?

PEPICA: Em va dir: Jo no bonica... per què ho preguntes? I jo, ignorant de mi i davant de ma mare, li vaig contestar: és que hui li he sentit dir a ma mare que havia de vindre a casa la veïna dels collons. Se’n va anar i no tornà mai més.

AMPARITO: A ta mare, la pregunteta eixa no li degué fer massa gràcia, no?

PEPICA: No m’ho recordes, no..., que cada vegada que venia algú a casa em tancava dalt lo terrat.

AMPARITO: (Mirant l’hora) Tu creus que Vicentica i Marieta vindran hui a la tertúlia, perquè ja són les sis i normalment a estes hores ja estan ací.

PEPICA: Vicentica igual ve carregada amb els ‘profiteroles’...

AMPARITO: Calla, calla. Saps què estic pensant?

PEPICA: A saber..., perquè tu eres perillosa quan penses, Amparito.

AMPARITO: Que quan vinga Vicentica, i davant de Marieta que és tan beata, la podríem escorcollar a veure si ens conta si ha tingut alguna una experiència..., en fi..., tu ja saps...

PEPICA: Amb homes?

AMPARITO: O amb dones, que sembla que ara també s’estila això.

PEPICA: Amparito, això és un poc delicat, no creus?

AMPARITO: Tens raó, Pepiqueta. Aleshores li faré una endevinalla a veure què contesta.

PEPICA: Quina endevinalla?

AMPARITO: Una que diu: Ni és botifarra, ni és llonganissa, la mà de l’home l’agafa quan pixa. Què és?

PEPICA: Amparito, eixa l’endevinarà a la primera, no en tens de més difícils?

AMPARITO: Clar que en tinc. A veure si tu endevines esta: Tilín, tilín, entre les cames el tinc; tilín, til·làs..., quan més el meneges, més gran el fas. Què és?

PEPICA: Caram Amparito, sempre vas pel mateix rotgle. Això és el ‘pito’...

AMPARITO: D’això res. Veus com eres una mal pensà!

PEPICA: No? Doncs ja em diràs què és sinó...

AMPARITO: ‘Tilín, tilín, entre les cames el tinc’, això és el morter; i ‘tilín, til·làs..., quan més el meneges, més gran el fas’, és l’allioli. O tu el compres fet?

PEPICA: Com me l’has pegat! Jo ja fa temps que l’allioli el faig en la ‘Minipimer’.

AMPARITO: Jo encara el faig a mà en el morter de ma mare.

PEPICA: Per cert, canviant de tema, a què no saps qui ha ‘eixit de l’armari’?

AMPARITO: (Sorpresa) De quin armari?

PEPICA: No..., tu no saps que ‘eixir de l’armari’ vol dir que una persona es declara o reconeix que és homosexual.

AMPARITO: (Sorpresa) Això d’eixir de l’armari sí que ho havia sentit, però no sabia què volia dir. I això per als ratolins també val? Perquè jo he vist un parell de ratolins esta matí eixint de l’armari de la cuina.

PEPICA: No, Amparito..., això només és per a les persones. A més, jo no sé si els ratolins són o no són homosexuals...

AMPARITO: Jo tampoc. Aleshores dis-me qui ha eixit de l’armari? Jo el conec?

PEPICA: Clar que sí. Tu te’n recordes de Teresita, la filla major de Casilda ‘la pollastrera’.

AMPARITO: Ja ho crec. Ella ha eixit de l’armari?

PEPICA: No, Teresita no, el seu marit: ‘el pirulo’.

AMPARITO: Xica, quin disgust! Pobra Teresita, després de tants anys casats.

PEPICA: Que va! Si ella està de lo més contenta, perquè l’home li ha dit que vol fer-la padrina de boda quan es case.

AMPARITO: No m’ho puc creure. Com ha canviat el món.

PEPICA: I que ho digues Amparito. Ara els homes es poden casar amb els homes, les dones amb les dones..., no sé on anirem a parar...

AMPARITO: Si en la nostra època haguera existit això, qui sap si tu m’hauries demanat en matrimoni, o jo a tu...

PEPICA: Calla dona, calla. Que jo no m’haguera casat amb tu mai en la vida.

AMPARITO: Això com és?

PEPICA: Perquè sempre has sigut molt llegeta, Amparito. Per això, de malnom, et posaren ‘la mòmia’. I la veritat..., casar-me amb una mòmia no m’haguera fet massa gràcia.

AMPARITO: Ja saps que al nostre poble tots tenim malnoms. A Vicentica la coneixen com: ‘la matxutxa de Bocairent’, perquè va nàixer allí. A Marieta, com és tan beata, li diuen: ‘Sor Marieta’. I a tu: ‘Pepiqueta cul de bombo’.

PEPICA: No cal que m’ho recordes.

AMPARITO: I damunt et casares amb Fidel, més conegut al poble com: ‘almorrana’. I veges quina parella: ‘cul de bombo i almorrana’. Nyas, coca!

PEPICA: Vols fer el favor de no burlar-te, que prou he patit jo per culpa d’això.

AMPARITO: I a quin sant li posaren eixe malnom tan lleig al teu Fidel?

PEPICA: Perquè com li va dir el metge una volta que no perdera de vista l’almorrana, el tio collons, cada dos minuts es girava a mirar-se cul (girant-se a mirar-se el cul), i clar, la gent li preguntava i al final tot el poble es va assabentar que tenia un problema d’hemorroides.

AMPARITO: Amb eixe malnom jo no sé si m’hauria casat amb Fidel.

PEPICA: Doncs ben feliços que vàrem ser fins que vaig descobrir que, el tio pendó, m’enganyava amb Maruja ‘la porcatera’. Per això ens vàrem divorciar.

AMPARITO: I això que li deien Fidel..., que si arriben a dir-li Cornelio...

PEPICA: Millor no saber-ho. Per això li vaig dir: Mante, qui t’ha parit que t’aguante.

AMPARITO: Però tu encara tingueres sort perquè, quan et vares divorciar, ell es va quedar sense res i a tu et va tocar la casa, els mobles, el cotxe...

PEPICA: Sort que vaig tindre. Que el meu home no tenia més mania que el jutge era de València, perquè deia: la casa, ‘pa ella’; els mobles, ‘pa ella’; el cotxe, ‘pa ella’.

AMPARITO: Molt bé que va fer el jutge, que no haguera jugat a metges amb ‘la porcatera’.

PEPICA: Amparito, puc fer-te una pregunta? Millor dit, dos...

AMPARITO: Clar. Dis-me la primera.

PEPICA: Tu que preferiries, que el teu marit ressuscitara o que...

AMPARITO: (Sense deixar-la acabar la pregunta) Jo la segona, la segona.

PEPICA: Caram, no m’has deixat ni acabar la primera pregunta...

AMPARITO: Ni falta que fa. Que jo estic molt bé com estic ara i no s’ha de cridar al mal.

PEPICA: Aleshores, tu no et tornaries a casar?

AMPARITO: Amb u de la meua edat no, perquè eixos ja estan en l’edat del gaiato: que els pesa més la bossa que el moniato.

PEPICA: Eres poc animal, Amparito! No en voldràs un de vint-i-cinc anys guapet i amb dinerets..., no?

AMPARITO: Per què no? Que a tu no t’agradaria?

PEPICA: Dona, ara que ho dius! Pa lo que em queda d’estar en el convent..., igual m’alegrava l’existència i tot. (Senyant-se) Ai Senyor! Perdona’m per tindre eixe mal pensament...

AMPARITO: (Mirant l’hora) Mentre arriben Vicentica i Marieta entraré un moment a casa a pegar-li una miradeta a la llavadora. Torne de seguida.

PEPICA:

ESCENA II

(Pepica es queda fullejant la revista d’Amparito i comentant coses en veu alta)

(Mirant alguna foto) Xica mira, quina poca vergonya! Qui m’ho havia de dir..., xicones passejant per vora mar ensenyant el cul i les mamelles. (Senyant-se) Serà precís això? (Passant una altra pàgina de la revista)(Llegint alguna notícia) Aguarda!

La Pantoja i el Paquirrin no es parlen... (Passant pàgina) I este, este..., que ara a la vellea s’ha fet torero. (Llegint la notícia)

‘Julio Iglesias actuará en la Plaza de Toros de Valencia’. Que no haurà guanyat prou diners cantant, que ara vol torejar? (Arriba Vicentica molt preocupada amb una maleteta, tipus ‘trolley’ amb rodetes)

VICENTICA: Bona vesprada, Pepica.

PEPICA: Bona vesprada, Vicentica. Pensàvem que ja no venies hui a la tertúlia.

VICENTICA: És que havia de passar per la farmàcia, precís, precís.

PEPICA: I has anat sense demanar cita prèvia? Perquè ara s’ha de demanar cita prèvia per a tot. Qualsevol dia, al pas que anem, haurem de demanar cita prèvia, perquè ens donen cita prèvia, ja veuràs.

VICENTICA: I que ho digues! I arribarà el dia en què, si no tenim cita prèvia, no ens podrem ni morir. Temps al temps, Pepica. Per cert, Amparito no està?

PEPICA: Ara en seguida ve, ha anat a pegar-li una miradeta a la llavadora. I tu on vas amb eixa maleta? Que te’n vas de casa o què?

VICENTICA: (Nerviosa) Ai Pepica, crec que estic a punt de morir-me..., no em trobe gens bé.

PEPICA: Però què et passa? Per què dius això?

VICENTICA: (Nerviosa) Perquè m’he pres sense voler un medicament caducat i tinc por a morir-me.

PEPICA: Ja! I per això t’has preparat la maleta, no? Per anar-te’n a l’altre món.

VICENTICA: No et burles Pepica, que esta és la meua maleta dels meus medicaments. Mira... (obrint-la)

PEPICA: (Veient la maleta plena de medicaments) Mare de Déu Senyor! Però si això pareix la maleta d’un visitador metge. Però on vas tu amb tant de medicament?

VICENTICA: Vinc de la farmàcia de tirar els caducats.

PEPICA: Tants en tenies?

VICENTICA: No veus que me’n prenc tants al dia. Si en vols algun, me’l demanes que tinc de tot.

PEPICA: Doncs ara que ho dius..., no tindràs un Voltaren per ahí, que em fa molt de mal l’esquena.

VICENTICA: Ara ho miraré..., com s’escriu amb B de Barcelona o amb V de València?

PEPICA: Amb V de Vicentica.

VICENTICA: (Mirant en la maleta) Sí que en tinc. De quant el vols de 50, de 75 o de 100 mgs.

PEPICA: Dona-me’n un de cada i a veure què passa. Total ens hem de morir igual. (Vicentica li dona una pastilla de cada). Gràcies, quan vaja a casa me’ls prendré (se’ls guarda).

VICENTICA: Eixos no estan caducats, eh.

PEPICA: Això espere. El que no sé és com t’aclareixes amb tantes caixetes de pastilles.

VICENTICA: Perquè les tinc ordenades per ordre alfabètic. Mira: les Aspirines i l’Adolonta, en la A; el Betadine, en la B; el Calci, en la C; els de la pròstata en la P...

PEPICA: En la P? Però si tu no tens pròstata.

VICENTICA: No en tinc, perquè, de tant en tant, em prenc una pastilla, que si no veuries.

PEPICA: No, Vicentica. Les dones no tenim pròstata, això és cosa dels homes. A tu qui et va receptar eixes pastilles?

VICENTICA: A mi ningú, estaven per casa i me les vaig guardar i de tant en tant me’n prenc una...

PEPICA: Estàs poc afinà! Eixes no serien del teu germà, que va faltar l’any passat?

VICENTICA: No, perquè les del meu germà, quan es va morir, li les vaig posar dins del taüt, per si en algun moment li feien falta.

PEPICA: Sí dona... i no li posares també una botelleta d’aigua, per si tenia set pel camí?

VICENTICA: Calla, calla..., parlem d’altra cosa. Tu creus que em moriré, Pepica?

PEPICA: No crec, perquè amb tant de medicament que prens, tu ja deus estar immunitzada per a tota la vida.

VICENTICA: Gràcies per donar-me ànims.

PEPICA: Quin és el medicament caducat que t’has pres?

VICENTICA: (Nerviosa, buscant per la maleta, trau una caixa de medicaments i li la dona a Pepica) Este. Veges a veure què diu el prospec te... que jo, amb el nerviós que tinc, no m’aclariré. (Pepica trau el prospecte de la caixa, que a ser possible serà exageradament gran, i comença a desplegar-lo)

PEPICA: (Desplegant-lo) Però si açò sembla un llençol! (Mirant la data de caducitat) Açò va caducar fa dos anys. Prens tants medicaments que ja no t’aclareixes.

VICENTICA: En la farmàcia m’han dit que soc una de les millors clientes que tenen.

PEPICA: No m’estranya gens, haurien de dir-te Dolors en lloc de Vicentica. Ja podrien fer-te un bon descompte, ja!

VICENTICA: Descompte no me’n fan, però em donen numerets per a una rifa.

PEPICA: I què rifen, un pernil?

VICENTICA: Res d’això. Rifen una estada gratuïta de dos dies en un hospital privat.

PEPICA: I una volta allí què fas, visitar malalts o què?

VICENTICA: No, allí et fan tot classe de proves: radiografies, electros, anàlisis de sang..., tot a càrrec de la farmàcia.

PEPICA: Mare de Déu, ja no saben què inventar.

ESCENA III

(Torna Amparito i saluda a Vicentica)

AMPARITO: Xica, Vicentica. Pensàvem que ja no venies a la tertúlia de hui.

VICENTICA: Sí, és que vinc de la farmàcia, per això he tardat un poquet més.

AMPARITO: No hauràs anat a crompar ‘profiteroles’.

VICENTICA: No, això ho vaig fer l’altre dia, però m’enviaren al forn de la ‘churra’ i no li’n quedaven.

PEPICA: (A Amparito ensenyant-li el prospecte) Vicentica està tota preocupada perquè s’ha pres un medicament caducat i es pensa que es va a morir.

AMPARITO: També seria cas que et morires sense tastar-ho, xica.

VICENTICA: El què?

PEPICA: (Dissimulant) Els profiterols.

VICENTICA: (A Pepica) Calla i deixa’t de romanços i veges a veure què diu el prospecte eixe.

AMPARITO: Veges, veges, si en l’apartat d’efectes perversos diu si es pot morir.

PEPICA: Voldràs dir efectes adversos.

AMPARITO: Té igual, com es diguen. Tu ves llegint a veure què diu.

VICENTICA: (Mirant el prospecte) Ahí hi ha tant per llegir..., que segur que la palme.

PEPICA: No dona, que per un medicament caducat que t’has pres no t’ha de passar res.

AMPARITO: Jo, em pregunte..., com sabran les pastilles on han d’anar? Com sap la del cor, que ha d’anar al cor? La del fetge..., al fetge..., perquè jo tinc quimera, que la meua del reuma es perd per ahí dins (indicant el seu cos), i no va mai al puesto.

VICENTICA: A mi em passa el mateix amb el laxant, perquè fa més de quinze dies que me l’he pres i encara no m’ha fet efecte. El dia que m’entren ganes d’anar al vàter m’hauran de posar l’epidural o explotaré com un volcà.

AMPARITO: Tu, el dia que et vinguen ganes d’anar al vàter, avisa i no aparegues per ací, que jo li tinc por a la lava dels volcans.

VICENTICA: Pepica, fes el favor de llegir a veure què diu el prospecte. (A cadascun dels efectes que llija Amparito, Vicentica fa menció de tindre eixos símptomes)

PEPICA: (Buscant en el prospecte) És que estic buscant. A veure ací què diu... - Este medicamento puede producir los siguientes efectos adversos: erupción cutánea, hinchazón de la cara…

VICENTICA: (Nerviosa, palpant-se la cara i els braços) Ai mare, Amparito, que em pense que ja se m’està unflant la cara i estan eixint-me granets..., toca, toca...

AMPARITO: (Mirant-li la cara) Xica, jo no veig que tingues la cara unflà.

VICENTICA: I els granets?

AMPARITO: (Mirant-li la cara) Eixos granets te’ls he conegut jo tota la vida.

PEPICA: (Continua llegint, però sense fer-li massa cas a Vicentica) - puede producir fuerte dolor en el pecho y dificultad al respirar…

VICENTICA: (Agarrant-se el pit i respirant profundament) Ai, ai, ai... Amparito quin dolor que m’acaba d’entrar al pit. Crec que no puc respirar...

AMPARITO: No, si ara t’entrarà de tot.

PEPICA: (Continua llegint) També diu ací que pot produir: - … Flatulencia y diarrea repentina…

VICENTICA: (Tapant-se el cul amb les mans com si tinguera ganes d’anar al vàter) Ai, Pepica! Que ja se m’està rebolicant la panxa...

AMPARITO: (A Pepica) Que et jugues que es caga ací al mig lo carrer.

PEPICA: (A Vicentica) Això no serà del laxant que et prengueres fa quinze dies?

VICENTICA: (Nerviosa i torcant-se la suor) Necessite anar al vàter..., és urgent, perquè m’apreta l’enemic.

(En eixe moment a Vicentica li cau a terra un mocador que duia a les mans i quan s’acatxa a arreplegar-lo ho fa encarant-li el cul a Amparito)

AMPARITO: (Apartant-li el cul) Vicentica, a mi no m’apuntes, que ja t’he dit que jo li tinc por a la lava. Ves, corre al vàter..., que ma casa està oberta...

(Vicentica abandona amb urgència l’escena)

PEPICA: A veure si fa com ma tia Josefina: que no sap si caga o si orina. Esperem que arribe a temps de parlar amb Roca o tocarà avisar als bombers.

AMPARITO: Calla, calla, no digues això. Crec que aniré a preparar-li un poleo. Mentrestant tu ves plegant eixe llençol i deixa de llegir-li coses o es morirà d’un patatús, que això té més contraindicacions que beneficis.

PEPICA: (Plegant els prospecte) Tens raó. T’acompanye.

(Amparito i Pepica abandonen l’escena)

ESCENA IV

(Arriba Marieta que ve d’un rosari i no troba les tertulianes)

MARIETA: Ui! Que ja s’haurà acabat la tertúlia de hui, que no hi ha ningú? Hauran anat a algun lloc, perquè les cadires í que estan. (Seu) Esperaré ací a què vinguen, mentrestant aniré mirant la gent que passa pel carrer.

(Es queda mirant de cara al públic, com si mirara gent passant pel carrer. De tant en tant fa algun comentari, criticant o salu dant a qui suposadament passa per allí)

(Mirant una xica que passava en eixe moment) A saber on anirà eixa xica a estes hores amb la falda tan curteta? Ai, Senyor, Senyor. (Segueix mirant la gent que passa. Al moment...)

(Saludant a una coneguda) Adéu, Rosarito. Ací estem a la tertulieta de cada dia. Hala, que vaja bé, adéu...

(Criticant-la) Al rosari no aniràs, no..., però al bingo i al bar a criticar al veïnat..., ausades. (Al moment)

(Criticant a una altra persona) Mira pues qui va per ahí! Maruja la del tort, que sense voler, sense voler, li va traure un ull al seu home pegant-li amb el matamosques.

(Torna a eixir Amparito a la porta del carrer)

AMPARITO: Xica, Marieta... ja estàs ací?

MARIETA: Sí, he tardat un poquet més perquè vinc d’un rosari. Pepica i Vicentica no estan?

AMPARITO: Ara vindran, és que Vicentica no es trobava bé i està prenent-se un poleo. De qui era hui el rosari?

MARIETA: Tu te’n recordes de Paloma ‘la pardala’, la meua veïna de la mar?

AMPARITO: Clar! No em digues que s’ha mort Paloma!

MARIETA: No, ella no. Li ha fet un rosari al seu marit, que va faltar fa un parell d’anys.

AMPARITO: Xica, no ho sabia.

MARIETA: Sí. No te’n recordes d’un home que es va morir perquè es va menjar un parell de meduses a la planxa, pensant-se que eren sepionets.

AMPARITO: Ah, sí! Ara que ho dius... Pobre home. Al final el varen incinerar, no?

MARIETA: Sí, tota la família estava d’acord que l’incineraren, perquè es volien repartir les cendres. Paloma, la seua dona, va elegir la primera, perquè volia quedar-se les cendres de cintura cap avall i que la resta s’ho repartiren com volgueren.

AMPARITO: No em digues! I què ha fet amb les cendres, xica?

MARIETA: Calla, calla, que em va comentar que les tenia sempre en tauleta de nit, però, com l’altre dia feia tanta calor, les va traure al balcó i d’una bufà d’aire se li va trencar l’urna i allà anaren les cendres de cintura cap avall a fer punyetes.

AMPARITO: Xica, quin disgust tindrà. Per això li haurà fet el rosari al seu marit, per disculpar-se.

MARIETA: Sí, això serà, però hui només érem cinc en el rosari, i com don Filiberto el capellà, està malalt, el rosari l’ha resat el sagristà. Tres vegades l’hem hagut de despertar, perquè s’adormia dient la lletania. Per això he tarda un poc més a vindre.

AMPARITO: No sé què passa que ara als rosaris no va ningú. Ja veurem quan faltem nosaltres qui anirà a resar-nos uns quants parenostres.

MARIETA: Te’n recordes quan anàvem tots a missa a poqueta nit? Amb el nostre missal, amb el nostre vel negre dalt lo cap..., i ara mira, ja no porten ni vel, ni missal, ni res. No sé on anirem a parar, Amparito.

AMPARITO: Jo crec que les beates d’ara no són com les de la nostra època. Tu encara reses per les nits, Marieta?

MARIETA: Jo rese a tothora. L’altre dia, mentre estava mirant ‘Sálvame Deluxe’, vaig resar tres rosaris.

AMPARITO: Caram! Això sí que és resar, sí. I també et confesses de tant en tant?

MARIETA: Cada setmana un parell de vegades.

AMPARITO: Però de què? Si tu només fas que anar a missa i vindre ací a les tertúlies.

MARIETA: Dels mals pensaments, Amparito.

AMPARITO: A veure si ara resulta que eres com ‘la beata Sus, que amaga la cara i ensenya el parrús’. Mals pensaments de què, xica?

MARIETA: Perquè quan veig alguna pel·lícula en la qual els protagonistes es besen o fan gorrinaes, tinc mals pensaments i per això li’ls conte a don Filiberto, perquè em perdone.

AMPARITO: I Don Filiberto no es riu quan li contes eixes coses?

MARIETA: De vegades, sí. Però de vegades em pregunta pel nom de la pel·lícula i tot.

AMPARITO: Ai don Filiberto, don Filiberto...

ESCENA V (Arriben en eixe moment Pepica i Vicentica)

PEPICA: (Portant del braç a Vicentica) Ja estem ací. (A Marieta) Bona vesprada, Marieta.

MARIETA: Bona vesprada. (A Vicentica) Xica, Vicentica..., què t’ha passat que estàs més groga que una ceba.

VICENTICA: (Sense voler donar explicacions) No res, Marieta. Crec que m’he marejat un poquet, però ja estic bé.

MARIETA: Això haurà sigut una baixada de tensió. Segur! El meu cunyat, per a la tensió, es pren unes pastilles blavetes, que crec que es diuen ‘Vinagra’, que sembla que li van molt bé, perquè li he sentit dir, que quan la té baixeta, li la puja en seguida. Vols que li’n demane una?

PEPICA: Millor que no, Marieta..., que ja li passarà.

AMPARITO: Ara que ja estem totes, per què no comencem la tertúlia?

MARIETA: Sí, millor serà. I de què voleu que parlem hui?

AMPARITO: De medicaments no, per favor.

PEPICA: Podíem parlar de música, per tal de canviar de tema.

AMPARITO: El mal és que ara totes les cançons són en anglés i no les entenc.

VICENTICA: A mi em passa el mateix. M’agradaven més les de la nostra època.

PEPICA: Us recordeu de quan cantàvem les cançons de: Carrascal, Carrascal, que bonita serenata...

AMPARITO: Clar que me’n recorde. Voleu que us en cante una? Escolteu:

Una uela més que uela / pujà dalt d’una figuera / totes les figues caigueren / i la d’ella la primera / (les quatre taral·lejant i rient-se) Carrascal…, Carrascal…

VICENTICA: Jo també me’n sé una que deia així:

Una uela més que uela / més vella que una barraca / tenia les ungles negres / de rascar-se la tomaca / (les quatre taral·lejant i rient-se) Carrascal…, Carrascal…

MARIETA: Xiques, no sigueu descarades que com s’entere don Filiberto veureu.

AMPARITO: Quins temps aquells! Les cançons de hui dia ja no són tan boniques.

PEPICA: Ara la meua neta diu que li agrada molt la salsa i el merengue.

MARIETA: Però quina salsa? La maionesa, l’allioli... o quina.

PEPICA: No dona, la salsa i el merengue, diu que és música llatina i que es balla molt arrepretaet.

AMPARITO: I el merengue també és un ball?

PEPICA: Xica, sí!

VICENTICA: I això com es balla? Batent clares d’ous o què?

PEPICA: I jo què sé! És que ara tot ha canviat molt. Si a tu et diuen de posar una rumba, tu què poses, Amparito?

AMPARITO: Jo a Peret. La de: Una lágrima cayó en la arena, o Borriquito como tu, per exemple.

PEPICA: Pues no senyor! Ara una rumba és una cosa redona que va per terra i que t’agrana tota la casa a soles.

AMPARITO: Sí, dona! I què més! Ara voldràs fer-nos creure que un burro vola.

PEPICA: Xica sí, que jo ho he vist. Per cert, el primer dia que la vaig veure quasi la rebente pensant-me que era una bàscula. Me’n vaig pujar dalt d’ella i començà a parlar-me: ‘comienzo a limpiar’ i començà a acaçar-me per tota la casa.

MARIETA: Calla, calla, que no sé on anirem a parar. La meua neta s’acaba comprar un aparato que es diu ALEXA, que li preguntes coses i et contesta.

VICENTICA: Això pot ser? I què li pregunta?

MARIETA: De tot! Alexa, quina hora és? I li diu l’hora; Alexa, hui plourà? I li diu si ha de ploure o no; Alexa, posa música de Julio Iglesias..., i li la posa. Eixa Alexa ho sap tot i mira si és, que la meua neta ara xarra més amb l’Alexa que amb mi.

PEPICA: Dis-li a la teua neta, de part meua, que li pregunte a l’aparato eixe a veure si sap on m’he deixat la faixa negra, que no la trobe.

MARIETA: Ja li ho diré, que segur que ho sap.

AMPARITO: Jo crec que tot això són bruixeries. Jo preferisc la nostra època.

PEPICA: I que ho digues. I si vull saber quina hora és, ho mire en el rellotge de la cuina; si vull saber si plourà, només he de mirar si em fa mal la cama dreta o no... perquè, per a eixes coses, el reuma és una meravella.

MARIETA: Sí, però és que ara hi ha tants ‘adelantos’!

AMPARITO: Si ho dius pels mòbils, jo no m’aclarisc. L’altre dia, volent telefonar al meu nebot, em vaig fer un retrato sense voler, i com anava amb el cap ple de rul·los no vaig eixir gens afavorida. I ara no sé com esborrar la foto.

VICENTICA: Ens la podies enviar per ‘guaysap’ i opinaríem.

AMPARITO: Jo això del ‘guaysap’ no entenc.

PEPICA: Jo tampoc, però diuen que està molt ‘guay’, per això es dirà ‘guaysap’. No?

MARIETA: Segurament. (A Amparito) Amb això es poden enviar vídeos..., fotos...

AMPARITO: Jo les fotos les he enviat sempre per correu.

MARIETA: Però és que, amb el ‘guaysap’, si tu fas una foto, li la pots enviar al mateix temps a moltes persones.

AMPARITO: Sí dona! I que em vegen tots amb els rul·los posats. Calla, calla.

VICENTICA: La veritat és que ara tot el món va amb el telèfon entre les mans (fent la menció) i mirant uns vídeos que es diuen TikiToks (volent dir TikToks).

MARIETA: És que ara s’ha posat de moda fer TikToks. Podríem fer-ne un nosaltres amb un mòbil.

AMPARITO: Amb el meu no, que jo no m’aclarisc.

PEPICA: (A Marieta) Per a fer això no cal tindre mòbil, Marieta..., jo tinc un despertador en ma casa que es passa tot lo dia fent: tic-toc, tic-toc..., si voleu vaig a buscar-lo.

MARIETA: No, Pepica..., que això no serveix.

PEPICA: Això ho diràs tu. Me’l compraren de Carrefour i va molt bé.

VICENTICA: Ara que parles del Carrefour, l’altre dia, quan hi vaig anar a comprar, hi havia dues persones parlant-se per telèfon des de dins dels vàters. Una li estava preguntant a l’altra si li quedava paper higiènic, perquè ella s’havia quedat sense... Tu creus?

AMPARITO: Dona, això era una situació d’emergència. I com quedaren?

VICENTICA: No ho sé, però l’altra li va contestar que tampoc en tenia, que s’acabava de netejar el cul amb el canut de cartó on s’enrotlla el paper.

AMPARITO: Mare meua, a mi em passa això i, amb la falda arromangada i les bragues pels genolls, me n’isc a comprar un rotllo de paper on faça falta.

MARIETA: Jo, per si de cas, sempre porte mocadors de paper i agulla i fil de cosir. No saps mai què et pot passar.

AMPARITO: Per cert, parlant de cosir..., no fa molt li vaig cosir al meu net quatre o cinc esgarros que tenia en uns pantalons vaqueros que s’acabava de comprar en Carrefour i no us podeu imaginar el cabreig que va agafar. Ara resulta que s’estilen esgarrats.

PEPICA: Jo crec que els joves d’ara estan tots desbaratats. Van amb els pantalons esgarrats i mig caiguts; amb la visera de la gorra al revés; amb les ulleres dalt lo cap... Això en la nostra època no era aixina.

MARIETA: T’imagines què diria don Filiberto si jo anara a missa amb la falda mig caiguda i tota esgarrada?

AMPARITO: Igual ho posaves de moda, per què no ho intentes?

MARIETA: Perquè no em deixaria ni entrar en l’església. Per què no canviem de tema?

ESCENA VI

AMPARITO: Voleu que parlem de coses de menjar, de restaurants i d’eixes coses?

PEPICA: Jo, és que des que em vaig divorciar, que no he anat a cap restaurant.

VICENTICA: Jo tampoc, perquè com tot em senta malament, després em gaste més diners en caixes d’Almax, que en el menú.

AMPARITO: Jo, quan el meu Jacinto, que en pau descanse, em convidava a dinar, sempre demanàvem lo mateix: jo, de primer, una cuixeta de pollastre amb creïlles, i ell una sopeta. I després de segon, ell es demanava la cuixeta de pollastre amb creïlles i jo la sopeta. Ah! I un gotet de vi, també.

MARIETA: I per què no demanàveu primer les dues sopes i després els dos plats de pollastre?

PEPICA: Això mateix em pregunte jo.

AMPARITO: Tot té una explicació. Perquè només teníem la meua dentadura postissa i l’havíem de compartir.

VICENTICA: Com? Supose que la rentaríeu entre plat i plat, no?

AMPARITO: Clar dona, la rentàvem en el got de vi i així la desinfectàvem. No pensaràs que érem uns ‘gorrinos’, no?

VICENTICA: (Fent oix) Crec que estic marejant-me.

MARIETA: I com és que només teníeu una bancà?

AMPARITO: En teníem dos, però el meu Jacinto, que li agradava molt jugar a cartes, la va perdre jugant a la Brisca. Com no portava mai diners, el tio bossa es va jugar la bancà.

MARIETA: Encara com no es va jugar la dona.

AMPARITO: Perquè no ho pensaria, que sinó...

PEPICA: I tu Marieta? Encara cuines tant com cuinaves, o ja has perdut la mà?

MARIETA: Ara ja no cuine tant. Però, no fa molt, per a dinar, li vaig dur a don Filiberto un mullador que vaig fer i que em va dir que estava per a xuplar-se els dits.

AMPARITO: Segur que li’l faries perquè no et posara massa avemaries quan et confessares.

PEPICA: No dona, Marieta sempre ha tingut afició a la cuina. Com li preparares el mullador?

MARIETA: Li`l vaig fer en un plis-plas. Agarrí un pot de carn que havia dut la meua nora de no sé a on, vaig sofregir un poquet de ceba i tomata i uns pimentonets... i arreando. Pisto fet.

PEPICA: Ben bo que estaria.

MARIETA: Sí, però després em va costar anar a confessar-me.

AMPARITO: No dic jo!

VICENTICA: Rebotons! Però quina afició d’anar a confessar-te. Jo no m’he confessat des que vaig fer la primera comunió i perquè m’obli garen.

MARIETA: Jo aní, perquè resulta que el pot de carn que havia dut la meua nora, era menjar per a gossos i jo no ho sabia. Crec que estic perdent la mà.

VICENTICA: La mà i el peu (fent oix). A mi no em convides a dinar, eh?

AMPARITO: I què et va dir don Filiberto quan li ho contares?

MARIETA: Això és secret de confessió i no t’ho puc dir.

AMPARITO: (Alçant la cama dreta) Segur que ara don Filiberto, cada vegada que pixa, alça la cama com els gossos.

MARIETA: No digues animalades, Amparito.

PEPICA: (Mirant un anunci de la revista) Mireu quin hotel més bonic acaben d’inaugurar en Benidorm i diu: ‘niños gratis’.

VICENTICA: (Sorpresa, mirant l’anunci) Ostres! Això pot ser? Li ho diré a la meua neboda i que passe per allí, perquè està pensant adop tar-ne un, i si allí els donen debades, millor que millor. No?

PEPICA: Vicentica, que això no vol dir que allí donen xiquets..., això vol dir que els xiquets no paguen en l’hotel.

VICENTICA: Ah! I per què no ho posen més clar?

PEPICA: Si clar està, qui no ho has entés bé eres tu.

(De sobte Amparito es queda mirant fixament al públic com si fora gent del poble que estan mirant-les mentre elles estaven de tertúlia. Saluda a algú com si el coneguera.)

AMPARITO: (Mirant al públic i alertant a les tertulianes) Xiques mireu si hem fet rotgle hui... (saludant a algú del públic com si el cone guera) Com estàs Manolita? Bé? Dona-li records al teu marit...

(Les altres tres tertulianes també saluden al públic com si foren coneguts del poble. Aquesta part de les salutacions es pot allargar més si es considera oportú)

VICENTICA: (A qualsevol del públic) Vosté sap si la farmàcia encara està oberta? Sí! Gràcies.

PEPICA: (A Amparito) Mira pues, Amparito qui està ahí..., Tonico ‘l’orellut’ i Casimiro ‘el tort’...

MARIETA: (Al públic en general) Xe! Que hui no teniu res a fer, amb la calor que fa?

AMPARITO: (Al públic en general) Sabeu què?

Que hui fa molta calor i com no portem palmito dir-vos que açò s’ha acabat esperant que haja agradat... (les quatre tertulianes alhora)

Sala Santy

Reformes Mahiques

Xenet

Quality cars

Restaurant Bar Pescadors

Construccions Sergio Boquer

Aimar

Colom Naya

El Lejiero

Anywhere atersports

Restaurant Ca Quintin

Pallisa i Canalla

Berry&Gin

Fincas Santiago

Bar Restaurant Ateneo Musical

Restaurant Benavent

Panini

CulleraCash

Hundred Burgers

El Picú

Tormos&asociados

6 Hermanos

Guia comercial

Peixcateria Chelo

Acadèmia Xavier i Stephane

Perruqueria Marian i Joaqui

Pintura i decoración Juan Moncho

Bar Donet

Bar Restaurant Casa Toni

Vs Advocats

Forn i pastisseria La Huerta

Papereria Kevin

Restaurant Mar Salà

Carniceria Bernardo

Pastisseria Romeral

Signes

Cullerneu

Señorial

Assessoria Llopis

Tendenza

Pizzeria Passadis

Blauverd impressors

Cubival

Construcció Galán

Hostelux

Correduria de seguros Chofre

Amalia Nacher

Forn i pastisseria Camarena

Más que tinta

Sofás a tu medida

La tendeta de Mari

Xaranga 8’s i 9’s

Jarris

Restaurant El Musical

Lifestyle-Fitness-Nutrition

Distribucions Casa Hoyo

Pizza d’Or

New Sala

David Mòbil

M.G.M asistencia

Marí security system

Gorgonio & Alepuz - Arquitectura

JB pizza i tapes

Hundred Burguers

La Pizarrita

Floristeria Carol

Almuerzos-comidasycenasapartirdejueves-Menúmediodiasoloporencargo

722703028 -744657131

671 286 861

thaisgorgonio.arq@gmail.com

Agraïments

L’Associació Cultural Falla Rei en Jaume I vol agrair a tots els seus col·laboradors les seues desinteressades aportacions que fan que cada any puga publicar-se aquest llibret. Corren temps complicats per a tots, però amb el vostre esforç heu pogut donar vida, un any més, al nostre somni.

Naturalment, comissió i establiments, ens podríem considerar una dualitat sinèrgica, ja que som dues realitats que ens contraposem en si, això no obstant, al mateix temps ens complementem entre nosaltres per a poder tirar endavant. Desde la nostra comissió volem fer saber als nostres col·laboradors que estarem al seu costat, ajudant-los i donant-los suport en tot allò que estiga a les nostres mans.

Sense vosaltres aquest llibret, ni tampoc els anteriors, haguera pogut veure la llum. Per això, esperem tindre-vos molts anys al nostre costat, per a continuar fent cultura i poder seguir escrivint la nostra història en aquestes pàgines. Sempre de la vostra mà, per 25 anys i molts més.