GAIATA 6 FAROLA RAVALET - MAGDALENA 2023

El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2023.

Sumari

Edita

Associació Cultural

Gaiata 6 Farola-Ravalet

Coordinació

Esteban Gual i Ibáñez

Coordinació de texts

Fermín Alegre i Escrig

Portada

joanrojeski estudi

Fotografies

Els autors

Publicitats

Yolanda Forcada i Bardiza

Charo Palau i Oñate

Tonica Olucha i Montins

Lidón Palencia i Roig

Sonia Jiménez i Morcillo

Bienvenida Valcárcel i Montalvo

@ de la present edició

Associació Cultural

Gaiata 6 Farola-Ravalet

@ dels textos

Els autors

Dipòsit legal

CS 45-2012

Imprimeix

Innovació Digital Castelló

40. Comissió

42. Socis de sector i quadre d’honor

36. Racó de l’artista

38. Esboç gaiata

39. Esboç gaiata infantil

40. Gaiata infantil de la ciutat

41. Gaiata de la ciutat

82. Agenda festiva

92. Agermanaments

95. Gaiata solidaria

96. Articles

153. Participa a l’associació

154. Programa de festes

156. Publicitats

Editorial

Deia Tony Robbins que els bons temps creen gent feble. La gent feble crea mals temps. Els mals temps creen gent forta. La gent forta crea bons temps...

És la història de la vida, una i altra i una altra vegada... Sempre podem alçar-nos, però necessitem, com a humanitat, traure el millor de nosaltres, perquè el cicle torna a repetir-se. No podem tornar al mateix punt on ens vam quedar abans de la pandèmia, tan senzill com que la gent ha crescut i s’ha fet gran, ha madurat, ha aprés el significat de la paraula resiliència i ha aprés a valorar el que importat de veritat. En definitiva la societat ha canviat fruit del qual ens rodeja dia a dia, i que ens afecta ineludiblement com a éssers humans.

Però el que si torna a la normalitat és un nou cicle fester. Un cicle carregat de noves il·lusions, nous representants, noves presentacions originals, monuments inèdits, música i com no, pólvora. Pólvora present en infinitat d’actes durant la setmana de festes de la Magdalena. Mascletaes, Enfarolà, Encesa de Gaiates, Traca final, correfocs, Nit màgica, despertaes, i tants i tants actes on la pirotècnia és part fonamental i representativa en tots ells. Perquè la pólvora i els focs artificials és un element molt característic que ens defineix i en diferencia respecte a altres festes nacionals. I és que la gent de la nostra comunitat és una apassionada de la pólvora.

En aquesta ocasió la nostra comissió vol reflectir mitjançant aquest llibret l’essència de la pirotècnia en la festa, la seua importància en nombrosos actes representatius de les festes de la nostra ciutat i la passió d’un poble per l’ús de la pólvora en fins festius. Tot això serà explicat mitjançant una sèrie d’articles escrits per experts en la matèria i que ens parlaran entre altres coses de l’origen de la pólvora, ens descobriran la pólvora sense fum o el foc fred, ens aproparan la cultura del foc fora de Castelló o repassaran els principals actes de les nostres festes on és protagonista la pirotècnia. Tot per apropar al lector el misteri dels focs artificials.

I és que com deia l’escriptor anglés, Leigh Hunt, “el més tangible de tots els misteris visibles és el foc.”

La comissió de la Gaiata 6 Farola Ravalet, curiosa com la primera, vol fer partícips de la pirotècnia de les nostres festes, història de la pólvora i les novetats dels nous temps i sensacions a tots els veïns i veïnes, amics i amigues, en definitiva, simpatitzants de la nostra associació, perquè siga reflex de la seua participació en les nostres festes, perquè no volem ser una gaiata més, volem ser la metxa que encenga la flama festera.

Himne Lluïssor

Ravalet de la Farola portal i llum de Castelló al teu bell mig s’enlaire gaiata de coronació.

Fanals d’estima empeltada al cor del sisé Sector per la Verge bressolera, Mare de Deu del Lledó.

La Farola-Ravalet modernista galania forja romera de llum per camins de germania.

La Farola-Ravalet Magdalena d’alegria, claror de florida arrel que la Plana il∙lumina

Veïns del pla de la fira, antic camí del collet que duia al sant Calvari avui plaça independent..

Benaurat passeig Ribalta paleta sublim pintor. Templet recer d’harmonies, estany mirall de l’amor.

La Farola-ravalet modernista galania forja romera de llum per camins de germania

La Farola-Ravalet Magdalena d’alegria, claror de florida arrel que la plana il∙lumina.

Salutació de la presidencia de Farola Ravalet

Les festes són importants per nosaltres, per molts motius. Són milers i milers les persones que per tot arreu de la nostra ciutat viuen en primera persona qualsevol de les manifestacions festives que tenen lloc a la nostra setmana gran. Totes aquestes persones han fet possible una cultura festiva complexa i diversa que s’estén al llarg de tot l’any i que compartim amb un enorme orgull amb els visitants que acudeixen per viure al costat de nosaltres una experiència única.

Les nostres festes són internacionals i populars alhora, agermanen persones de condicions i procedències diverses, són tradicionals, però han sabut adaptar-se als canvis socials i han aconseguit incorporar mitjançant la innovació a les generacions més joves.

Castelló desperta, un any més, i de cap nou en aparent normalitat, en una setmana intensa de festes i tradicions, de retorn a les arrels de les nostres festes, a les arrels de la nostra gent de la Gaiata 6 “Farola-Ravalet”. I al igual que els pirotecnics que despres de disparar un gran castells de focs, per tal de tornar a disparar tenen que fabricar nous petars, nosaltres cada any renoven la nostra pólvora festera, i es que renovem la il.lusió cap a les nostres festes i tradicions, al igual que tots i cadascún dels membres de la nostra comissió de sector, el de la Farola. Homens, dones, xiquets i xiquetes que un any més han treballat desinteresadament per dur a terme la setmana gran de les nostres festes. I no un any qualsevols, si no un any després d’estar aturats de la dinamica habitual.

Una festa és la seua gent, els que están darrere, dia a dia, per ultimar cada detall, per a exalcar la tradició, peró també per a idear noves propostes i fer més gran la nostra gaiata. I to acó no seria posible sense l’admirable treball i el constant esforc d’aquesta comissió. Comissió treballadora com la primera que sap l’importancia de cada acte, de cada preparatiu de la presentció, així com la construcció dels nostres grans monuments i el desemvolupament del nostre llibre fester que ara gaudiu en les vostres mans. Per aixó, un any més, vullc donar les gracies a tots i cadascún del menbres de la Gaiata Sis, per aixó i per estar cada día al meu costat fent més facil i possible la meua tasca.

Aquest treball realitzat any rere any, es veu recompensat en la gratificació de la gent del sector i de la resta de la ciutat, peró també en la consecució de diferents premis, com el aconseguit l’any passat al millor llibre de la Madalena pasada, millor Gaiata de mà, millor Gaiata infantil o segón premi de Gaiates majors entre altres premis més. Esperem seguir treballant en aquesta línea i com a mínim poder repetir exits. Pero sobretot que pugam compartir en vosaltres la setmana de la Magdalena, on sou convidats i convidades al nostre envelat situat al carrer Rosell.

Les festes canviaran durant aquests intensos nou dies el ritme i el pols de tota una ciutat, Castelló ja comença a sentir el soroll de la dolçaina i tabal, l’olor de la pólvora, el repic de les campanes al cel, la remor del nostre magatzem de gaiates ultimant els de talls dels monuments i la gent preparant la festa... Tot un món de música i color al qual us convide i anime a gaudir. Per això vos anime a tot el món a passar en aquesta setmana per la gaiata del sector de la Farola, a compartir moments i veure la nostra germanor i el nostre treball.

La Magdalena 2023 ja està ací. Gaudiu-la.

Esteban Gual Ibañez President Gaiata 6 “Farola – Ravalet”

Alejandra Sáez i Sisamón

Reina Infantil de les Festes

Estimats amics de la Gaiata 6 ‘Farola Ravalet’, com a Reina Infantil de les Festes de Castelló, estic molt contenta de poder escriure unes paraules en el vostre llibre.

Estem molt a prop de viure la nostra setmana gran. Estic molt orgullosa de representar a tots els xiquets de Castelló. Tota la comissió de la Gaiata 6 farà que els carrers de la nostra ciutat brillen més que mai.

Vos demane que gaudiu molt d’aquesta setmana, la Panderola va molt ràpid no oblideu cap moment i no oblideu formar part dels actes!

Salutacions

Selene Tarín i Alegre Reina de les Festes

Estimats amics i amigues de la gaiata 6 ‘Farola Ravalet’;

No em pot fer mes il·lusió que dedicar-vos unes paraules a tots els amics i veïns d’aquest sector, com a Reina de les festes de la Magdalena.

Estic segura que enguany la nostra setmana gran serà molt especial, per això vull reconéixer el treball que feu aquesta comissió perquè la nostra ciutat tinga les millors festes del món.

Vull desitjar-vos que tingueu unes bones festes de la Magdalena, plenes de pólvora, il·lusió i alegria.

Perquè la gaiata siga el nostre millor Pregó.

Amb estima.

Daniella Gimeno i Segarra

Dama de la Ciutat Infantil

Estimats amigues i amics de la Farola-Ravalet; És un orgull, poder dirigir-me a totes i tots vosaltres com a Dama de la Ciutat Infantil.

Castelló es prepara per a gaudir de la seua setmana gran i per a compartir moments que quedaran per sempre al nostre record. Vull donar-vos les gràcies per eixos records que des de que forme part d’aquesta Comissió, he anat recopilant amb molta estima i que m’han ajudat a créixer com a persona i com a castellonera. Sou una gran família, que esteu treballant tot l’any per a que la nostra Gaiata siga un referent en el món de la festa en tots els aspectes, gràcies pel vostre esforç i la vostra dedicació.

Vos desitje que passeu una semana de festes inoblidable, i que la Gaiata sigue el nostre millor Pregó!!

Camila Castelluchio i Monroy

Dama de la Ciutat

Estimats amics i veïns de la Gaiata Sis, “Farola-Ravalet”

Es per a mi tot un honor poder dedicar-vos, enguany, unes paraules des d’aquest lloc tan privilegiat com son les pàgines del nostre llibret.Des de ben menuda, somniava en poder formar part d’una comissió de sector i aconseguir-ho al vostre costat ha sigut emocionant.

Però, sense dubte, representar al sector de la meua benvolguda Farola ha estat una de les experiències més enriquidores i emocionants de la meua vida.

La Gaiata del Raval es caracteritza per tindre una comissió unida que, gràcies al seu treball constant, contribueix en fer de les festes de la Magdalena, unes festes plenes d’il•lusió, portant així l’orgull de genealogia a tots els racons de la ciutat.

Enguany tornarem a escoltar els versos de Bernat Artola enunciant que “el dia ja es arribat” i, estic ben segura que, amb llàgrimes d’emoció celebrarem que el poble de Castelló omplix els seus carrers de tradició, llum i pòlvora. Llum que ens guiarà durant els set dies de festa, com tantes altres vegades ens va guiar en els moments més difícils dels últims tres anys.

Estic ben segura de que els nostres monuments resplendirán més que mai. Per tot això desitje, de tot cor, que gaudiu dels actes que organiza la nostra Gaiata y d’aquest, tan anhelat any fester.

Amb molta estima,

Comissió

Teresa del Carmen Cumba i Soler

Madrina de la Gaiata

Paula García i Valcárcel

Madrina Infantil de la Gaiata

Adrián Gil i Vallés

President Infantil de la Gaiata

Acompanyants

Mario

Dames

Clara

Saray

VÍTOL

L’anomenat Magdalena Vítol és l’últim acte oficial de les festes de la Magdalena de Castelló i té lloc en la plaça Major de la capital de la Plana en la mitjanit de l’últim diumenge de les festes fundacionals. Les reines de les festes criden des del balcó de l’ajuntament: Magdalena, i el públic respon des de baix: Vítol!, una paraula en valencià arcaic i que significa visca! Amb aquest acte es donen per finalitzades les festes d’aqueix any i comencen els preparatius de les festes de l’any següent.

El vítol és un espectacle carregat de tradicions, folklore, música, llums i pirotècnia: Un Vítol que fusiona tradicions i innovació, amb els emblemes de Castelló portats a escena. L’espectacle se sol dividir en diverses parts, on es representen diferents escenes tradicionals o actes magdaleners com la recreació del trasllat des de Castell Vell; al·legories a la Mare de Déu de Lledó; representació de la Gaiata com a símbol de Castelló, o l’essència de la ciutat amb dansa, llum i color. Tot això sempre unit amb trets pirotècnics de focs artificials des de la teulada de l’ajuntament, del mercat central i la cocatedral Santa María.

Durant els primers anys dels festejos en la seua estructura actual, l’acte tenia un caràcter plenament oficial i la reina signava l’acta municipal pel qual es donaven per conclosos els festejos majors de la ciutat de Castelló.

Des de fa uns vint-i-cinc anys, després de l’acte multitudinari de la plaça Major, les reines de les festes criden un altre Magdalena Vítol més íntim davant de la porta del Fadrí.

Fa bastants anys arrere, després del Vítol s’honrava a les reines de les festes amb una paella nocturna en l’ermitori de la Magdalena.

Acompanyants

Iván Miralles i Agut

Samuel Bau i Lacasa

Dames d’honor

Natalia Flores i Martín

Claudia Beltrán i Palencia

L’ENCESA DE GAIATES

L’espectacular acte de l’Encesa de les Gaiates és una de les incorporacions més recents a la programació oficial de les Festes de la Magdalena. Es va començar a celebrar en 1991, conformant un acte d’homenatge popular cap a la Gaiata, el monument central i símbol d’identitat de la Magdalena. Sent un acte especial ple de llum i de color, en el qual s’exalta el monument gaiater.

La seua celebració es realitza el dilluns següent de la Romeria dels Canyes i desfilada de Gaiates. En la encesa tots els monuments s’instal·len en l’Avinguda Rei Don Jaime, on a la nit, es procedeixen a encendre un a un cada monument, davant els ulls de milers de persones, incloent-hi els membres de totes les comissions, les Reines de la Festa, la seua Cort d’Honor i les autoritats de la ciutat.

La llum, la música i la pirotècnia són la part principal d’aquest acte, on es barrejen creant un espectacle singular. Les Gaiates es van encenent per ordre, creant una mar de llum a la ciutat, igual que els gaiatos amb fanals van il·luminar el camí als primers pobladors de la ciutat de la Plana, com compte la llegenda. La Encesa dels Gaiates és l’única oportunitat que la ciutadania i els visitants puguen veure tots els monuments junts, i a més il·luminats.

Una vegada finalitzat l’espectacle els assistents s’acosten per a observar en primer pla les Gaiates enceses, en una visió veritablement espectacular. La tradició i la tecnologia es conjuguen per a fer d’aquest espectacle un dels moments més màgics en la programació de les festes de la Magdalena.

Després de la encesa, cada monument és traslladat a la seua corresponent ubicació, on romandrà fins al final de les festes, en la seua respectiva comissió festera.

Acompanyants

Ramón Guiñón i Antonino

Fermín Alegre i Escrig

Dames d’honor

Clara Ortuño i Salvador

Nerea Ibáñez i Vilar

NIT MÀGICA

La Nit Màgica, és una tradició que té lloc a la ciutat de Castelló tots els anys el dimarts de les Festes de la Magdalena. És un espectacle de correfoc o corre focs l’origen dels quals es troba l’any 1986 quan el grup “Xarxa Teatre” la va realitzar per primera vegada. Va sorgir com una iniciativa de teatre participativa al carrer, on s’unien pirotècnia i música.

Cada any, el dimarts a les 23h, pirotècnia i música són els ingredients que durant una hora submergeixen als assistents en una catarsi en la qual els diables vestits de roig o blanc marquen el ritme de la nit.

És en aqueix moment quan el grup “Xarxa Teatre” s’apodera del carrer i organitza una desfilada on la música fa de reclutadora de gent al ritme de la percussió; el foc que llancen els diables fa el seu paper catàrtic i purificador.

La comitiva recorre algunes dels principals carrers del centre urbà fins a arribar a la unió de l’Avinguda del Rei Jaume i el Carrer Colón, on tot acaba amb un gran espectacle pirotècnic.

Com a dada curiosa, et comentaré que el grup “Xarxa Teatre” ha portat aquesta representació de carrer, la Nit Màgica de Castelló, a festivals d’altres ciutats d’Espanya i del món entre les quals destaquen Santiago de Xile, Londres i Sao Paulo.

Acompanyants

Manuel Lumbreras i Catalá

Marc García i Casañ

Dames d’honor

María Lumbreras i Catalá

Laura Soto i Aliaga

DESPERTÀ

Encara que escrit en valencià, el terme és bastant explícit: la “despertà” fa referència a l’acte de despertar al veïnat. Com? Molt senzill: fent explotar centenars de petards a primera hora del matí.

La despertà és un dels actes que més agraden a molts gaiaters i gaiateres, i també un dels més odiats pel veïnat. Per què? Perquè es basa en el fet que la Magdalena és una festa per a no dormir, ja que es gaudeix dia i nit. I perquè la gent no dorma, els gaiaters a les 8 del matí, tiren petards per tot el barri, acompanyats o no, per una colla de dolçainers: això és la despertà. Amb ella es pretén aconseguir que tot el barri es desperte per a gaudir des de primera hora del matí de les festes de la Magdalena, passejant per a veure els monuments que hi ha pels carrers, o per a participar en actes que des de les 8 del matí organitzen moltes comissions gaiateres o el patronat de festes. Alguns ni tirant una bomba nuclear a la porta de la seua casa es desperten, sobretot els que no han dormit en tota la nit gaudint de la festa, però s’intenta.

Acompanyant

Guillermo García i Valcárcel

Dames d’honor

Alba Planells i Blasco

Amanda Marmaneu i Jiménez

CASTELL DE FOCS ARTIFICIALS

Els focs d’artifici o focs artificials és una composició rítmica i molt acolorida de coets, enlairats mitjançant canons, que es dispara amb motius festius, en places i carrers, generalment de nit.

Quan els focs d’artifici tenen finalitat artística i s’organitzen en dos o més altures, es parla d’un castell de focs artificials o, simplement, castell de focs. Algunes localitats n’organitzen concursos en els quals els pirotècnics competeixen en agradar el públic. Els focs artificials són una de les mostres d’artesania, esdevingudes en molts indrets indústria, més conegudes des d’Orient fins a Occident. Els focs artificials tenen una accepció semàntica genèrica que els identifica amb el conjunt d’actes festius en què s’usen productes pirotècnics, tant de dia com de nit, i una altra de més concreta, que es refereix estrictament a l’ús d’artificis pirotècnics de colors, habitualment emprats a les nits.

El primer concurs de focs artificials es va iniciar l’any 1954 entre els sectors gaiaters que van quedar enquadrats en tres grups o seccions segons els pressupostos. Aquest concurs va finalitzar l’any 1986.

Cal fer constar que en els anys 60 els castells de foc, fora de concurs i programats per la Junta Central, es disparaven en l’avinguda del Rei En Jaume.

El primer Concurs de Pirotècnia Festes de la magdalena va tindre lloc quan es va decidir substituir la competència entre “Sectors Gaiaters” per un certamen d’exhibició que va durar des de 1987 fins a 1993, disparant-se en diferents emplaçaments com: carrers Columbretes, Juan R. Jiménez, Peri-18, avinguda de Lledó, avinguda d’Almassora,.…

L’any 1994 va començar el Festival Internacional de Pirotècnia Ciutat de Castelló sent el seu emplaçament el carrer Columbretes. Exemples de pirotècnies participants: Ricardo Caballer, Martarello, Bugano (Suïssa), Igual, Parente, Turís, Hop Kee Pyrotechnics d’Hong Kong, Arnal, Brunchú, Rozzi’s Famous Fireworks d’Ohio (USA).... i va finalitzar l’any 2015.

Acompanyant

Enzo Queral i Espada

Dames d’honor

Noa Queral i Espada

Marina Bueno i Renau

PIROMUSICAL

El Piromusical és un espectacle que engloba música, focs artificials i diferents elements visuals com a fonts per exemple. Normalment es denomina Piromusical a aquella actuació pirotècnica controlada i sincronitzada amb la música que sona de fons.

L’any 1952, VII Centenari de la Fundació de la Ciutat, es va programar un “Castell de Focs Musical” en la plaça del Rei En Jaume, amb la interpretació de la composició “El Lloc de Saragossa” per una banda de música acompanyant el foc detonador i la llum. Aquest va ser el primer antecedent pirotècnic.

En la història més recent de les festes de la magdalena, l’any 1991 es va disparar el primer piromusical, amb un gran èxit, al final de la Gran Via a càrrec de la Pirotècnia Vicente Caballer de Godella.

Últimament en els anys 2019 (per a commemorar la 75 Edició de les Festes) i l’any 2021 (amb música exclusivament castellonera) s’han disparat sendes piromusicals al Parc de l’Auditori.

Acompanyant

Jorge Gual i Solsona

Víctor Gil i Vallés

Dames

d’honor

Paula Bueno i Renau

L’ENFAROLÀ

El Fadrí cobra també protagonisme en les festes de la Magdalena amb l’Enfarolà, en la qual després de procedir-se a despenjar des del seu cim el cartell anunciador de cada edició, és l’epicentre d’un espectacular castell de focs artificials.

Es va crear en la Magdalena de 1989 a càrrec de la Pirotècnia Martí de Borriana i va comptar amb la participació de Xarxa Teatre i diverses Xarangues i Fanfàrries.

No sempre la part musical ha estat en mans d’una mateixa colla de dolçainers, si no han sigut diversos grups musicals els que han actuat.

Aquest acte només es va interrompre per la restauració de la Torre Campanar els anys que van des del 1999 al 2002.

Part destacada té la col·laboració dels Bombers de Castelló amb el seu desplegament de la bandera en el “Fadrí”. I així ho han fet des de l’any 2006.

L’any 2022 ha desaparegut del Programa Oficial de Festes.

Acompanyants

Nicolás Cabello i Pérez

Dames d’honor

Emma Vilar i Albert

Pilar Gimeno i Segarra

Jimena Pradas i Viera

TRACA FINAL - PLAÇA MAJOR

Conten que la traca final de Magdalena prové de les festes liberals de juliol.

Les Tres Caigudes i els Apòstols són representacions pròpies de la Quaresma; els gaiates, al principi, van ser monuments que encara no s’havien apartat prou de les falles de València; el Pregó es va presentar com una nova cavalcada de caràcter històric-etnològic, sense precedents; i la gran traca final, per a rematar la setmana d’actes, va ser l’estrany vestigi del passat liberal i progressista del Castelló derrotat.

La traca final sembla ser que ve de la traca dels anys previs a la guerra, és a dir la de les Festes de Juliol. I és que quan la Magdalena no era la celebració principal de la ciutat, ho eren els Tres Dies de Juliol, la commemoració de la resistència heroica dels castellonencs enfront del Tigre del Maestrazgo, en 1837. Fins i tot els més majors del lloc encara recordaran la pervivència d’aquesta cordà de masclets, en les anomenades Festes de l’Alliberament, les del 14 de juny, l’efemèride de l’entrada dels nacionals a la Plana, amb els carlistes inclosos.

Els últims petards de la Magdalena no sols ens retrotrauen als dels vencedors de la contesa, o als liberals contra els absolutistes, no. El record de la traca ens transporta també als masets de dalt de la via, on els veïns, per a finalitzar les festes de la Verge d’Agost, es disposaven al voltant dels porxos, com en un bureo, i el més tronera d’ells amenitzava un curiós succedani de la mascletà lineal de Castelló.

Cada any les Reines de les festes des del balcó central de l’ajuntament són les encarregades d’encendre la metxa que farà explotar els coets per tal de començar el tradicional Magdalena Vítol!

Acompanyant

Hugo Slemmer i Collados

Dames d’honor

Lledó Escrig i Archilés

MASCLETÀ

Una mascletà, és una composició molt sorollosa i rítmica de masclets, a terra (penjats de cordells) o enlairats mitjançant canons, que es dispara amb motius festius, en places i carrers, generalment durant el dia. És típica de la Comunitat Valenciana, i s’ha estés a altres festes.

En contraposició amb els castells de focs d’artifici, les mascletades tenen com a objectiu estimular el cos a través dels sorolls forts i rítmics (per a alguns fins i tot musicals) dels masclets.

La mascletada és una evolució de la traca, que és un seguit de petards, units per una metxa, de caràcter més lineal, i de vegades molt llarga. La mascletada és una traca on els petards són ja masclets que no esclaten sobre la metxa, sinó que quan prenen cauen a terra, produint la peculiar vibració a terra.

La primera mascletà a Castelló va ser l’any 1947, en la llavors plaça del Rei En Jaume. Va ser programada per la Junta Central de Festejos i al no existir una terminologia adequada es va anunciar com un espectacular “castell de focs diürn”.

El Concurs de Mascletades va tindre el seu inici l’any 1995, disparant les mascletades les en diferents emplaçaments.

La distinció del Masclet d’Argent es va crear en la Magdalena de l’any 1991 per la Colla a Mitges. Es tracta del premi pirotècnic més antic de la ciutat i té un considerable reconeixement entre les empreses del sector.

Noelia

Col·laboradores

Hernández i Andrés

Neus Roures i Martínez

Judith Quintero i Moguer

Ana Babiloni i Alberich

Paula Bollado i Barco

Desiree Gavara i Martín

Martina Pradas i Viera

Portaestendards

TRACA FINAL - CARRER SARAGOSSA

La gran traca final, es duta a terme tradicionalment des del seu inici a càrrec de Pirotècnia Reyes Martí de Borriana, que partint de la plaça Major, recorre cada any els carrers Vera, Gasset, Porta del Sol, Ruiz Zorrilla, Av. Rei Don Jaime, Sant Vicent, Ronda Millars, Saragossa ( Dins del nostre sector), Colón, Enmig, Porta del Sol, Trinidad, Ximenez, Pl. de la Pau, Major, Pl. Maria Agustina, Sanahuja, Sant Roque, Sant Félix, Enmig, Colón fins al Fadrí.

Amb remats pirotècnics en la nostra benvolguda Farola, Porta del Sol, i Plaza María Agustina.

Sergio Hernández i Andrés

Juan Cabello i Pérez

Madrina

Teresa del Carmen Cumba i Soler

President

Esteban Gual i Ibáñez

Vicepresident

Manuel Romero i García

Vicepresident

Antonio Espada Martos

Vicepresident

Fermín Alegre i Escrig

Tresorera

Tonica Olucha i Montins

Secretaria

Vanesa Pérez i Monfort

Contadora

Lidón Palencia i Roig

Vocals directiva

Beatriz Collados Manase

Fátima Gavara Beltrán

Dama de la ciutat i Gaiatera d’honor 2023

Camila Castelluchio i Monroy

Portaestendarts

Sergio Hernández i Andrés

Juan Cabello i Pérez

Dames d’honor

Clara Sanz i Sobrino

Claudia Beltrán i Palencia

Laura Soto i Aliaga

María Lumbreras i Catalá

Natalia Flores i Martín

Nerea Ibáñez i Vilar

Saray Traver i Tena

Gaiatera

Claudia Ortuño i Salvador

Acompanyants

Fermín Alegre i Escrig

Héctor Vicente i Valls

Iván Miralles i Agut

Manuel Lumbreras i Catalá

Marc García i Casañ

Mario Tárrega i Beltrán

Ramón Guiñón i Antonino

Samuel Bau i Lacasa

Madrina infantil

Paula García i Valcárcel

President infantil

Adrián Gil i Vallés

Dama de la ciutat infantil i Gaiatera d’honor infantil 2023

Daniella Gimeno i Segarra

Dames d’honor infantils

Alba Planells iBlasco

Amanda Marmaneu i Jiménez

Emma Vilar i Albert

Jimena Pradas i Viera

Lledó Escrig i Archilés

Marina Bueno i Renau

Meritxell Manrique i Civera

Noa Queral i Espada

Paula Bueno i Renau

Pilar Gimeno i Segarra

Acompanyants infantils

Enzo Queral Espada

Guillermo García Valcárcel

Hugo Slemmer Collados

Jorge Gual Solsona

Nicolás Cabello Pérez

Víctor Gil Vallés

Col·laboradores

Alejandra Gallén iMontañés

Ana Babiloni i Alberich

Desirée Gavara i Marín

Iris Ruiz i Monroy

Judith Quintero i Moguer

Mar Manrique i Castillo

Martina Pradas i Viera

Neus Roures i Martínez

Noelia Hernández i Andrés

Paula Bollado i Barco

Vocals

Alberto Gallén i Balfagó

Alberto Lumbreras i Jiménez

Alberto Nova i Herrero

Aleix Alcaraz i Macipe

Alejandro Estevez i Pizarro

Alejandro Gómez i Marín

Alejandro Sanz i Babiloni

Álvaro Badenes i Ros

Amanda Pachón i Soler

Amparo Aliaga i Benages

Amparo Peñarrocha i De la cruz

Ana Belén Barco i Méndez

Ana Cabello i Fernández

Ana María Castillo i Moliner

Andrea Fabregat i Peñarrocha

Andrea Piqueres i Manase

Antonio Collados i Bautista

Antonio Espada i Martos

Antonio García i Blanch

Antonio J. Marmaneu i Martínez

Bartolo Sánchez i Sánchez

Beatriz Catalá i Rodríguez

Beatriz Collados i Manase

Begoña Vilar i Moreno

Bienve Manase i Vicente

Bienve Valcárcel i Montalvo

Carlos Bayo i Izquierdo

Carlota Lainez i Soler

Carmen Balaguer i Bomboí

Comissió Gaiata 6 Farola-Ravalet

Carmen Lacasa i Sales

Carmen Pilar Beltrán i Cendrán

Carolina Beltrán i Vilar

Carolina Tárrega i Beltrán

Charo Palau i Oñate

Claudia Beltrán i Palencia

Consuelo Manase i Vicente

Cristian Forés i García

Cristina Lacasa i Sales

Cristóbal García i Soler

Cristóbal Vallés i Soler

Damián Flores i Faro

Daniel Gómez i Marín

Daniel Manrique i Dellonder

Desiree Gavara i Marín

Elena Amalia Agulleiro i Ventura

Elena Jiménez i Morcillo

Elena Soler i Barcos

Emma Bernabé i Fernández

Esther Espada i Moliner

Esther Viera i Arruebo

Eva Archelós i Morata

Eva María Martín i García

Eva Sánchez i Castillo

Fátima Gavara i Beltrán

Fermín Alegre i Escrig

Fermín Hernández i Muñoz

Fran Vilar i Albert

Francesc Xavier i Ludeña Espadà

Francisco Vilar i Moreno

Gabriel Planells i Seguí

Gloria Gracia i Sos

Gloria Nebot i Isach

Guillermo Nos i Martí

Heliodoro Gimeno i Alegre

Inmaculada Jiménez i Escrig

Iván Moscardo i Claros

Jaume Querol i Vilar

Javier Manrique i Dellonder

Javier Slemmer i Vilar

Jesús Bollado i Esteban

Jesús Fabregat i Peris

Jesús Lumbreras i Jiménez

Jorge Vargas i Palú

José Francisco Beltrán i Cendrán

José Ibáñez i Soler

Juan Cabello i Pérez

Juan Gavara i Jóvena

Juan José Bengochea i Garcés

Juan José Quintero i Tobaruela

Juan Manuel Pradas i Montaner

Juan Vicente García i Barreda

Julia Bayo i Ahicart

Julia Roig i Marmaneu

Laura Albert i Molina

Lidón Ortiz i Tomás

Lidón Palencia i Roig

Lidón Sobrino i Tellols

Lidón Tellols i Sospedra

Lledó Archiles i Amat

Lledó Romero i Olucha

Lledó Vallés i Márquez

Lorena Civera i Colomé

Lucas Campos i Saura

Luis Cabello i Pérez

Mª Carmen Guiral i Vilar

Mª Carmen Sales i Albert

Mª Carmen Sanjurjo i Forés

Mª Carmen Seder i Tirado

Mª Jesús Agut i Barreda

Mª José Marmaneu i Gumbau

Mª Nieves Márquez i Ortí

Mª Teresa Antonino i Martí

Manuel Romero i García

Manuel Antonio Pérez i Guiñón

Manuel Lumbreras i Catalá

María Castell i Gracia

María de Gracia Durán i Herrera

María Garcilópez i Palau

María Pilar Salgueiro i Afonso

María Pilar Segarra i Ebro

María Pilar Tena i Boix

Mariano Garcilópez i Gómez

Mariano Nova i Cava

Marina Ahís i Herrero

Mario Tárrega i Estellés

Marta Balado i Ferrer

Marta Barreda i Tuset

Meritxell Nos i Domingo

Miguel Ángel i Gual Ibáñez

Miguel Gallén i Montañés

Mirta Graciela Lobos i Larraule

Mónica Vilar i Moreno

Noelia Andrés i Balaguer

Noelia Pérez i Monfort

Noelia Simó i Durán

Nuria Herrero i Badía

Nuria Navarrete i Sanjurjo

Óscar Forés i García

Pablo Felipe i Abona

Paco Escura i Benages

Paqui Marín i Moles

Patricia Casañ i Trilles

Paula Garcilópez i Palau

Paula Pérez i Agulleiro

Pedro Cumba i Llorens

Pedro Serrano i Herrero

Pepe Piqueres i Obiol

Pilar Gómez i Safont

Ramón Guiñón i Antonino

Raúl Porcar i Aymerich

Rebeca Nova i Herrero

Reyes Herrero i Badía

Reyes Moguer i Milián

Ricardo Mas i Chillida

Rocío Querol i Vilar

Rosa Guiral i Vilar

Rosa Sobrino i Tellols

Rosana Blasco i Soler

Rubén Gil i Beltrán

Rubén Ibáñez i Vilar

Rubén Robinsón López i Edo

Samuel Bau i Lacasa

Sandra Alberich i Meliá

Santiago Babiloni i Monfort

Santiago Querol i Carbó

Sara Renau i Solaz

Sergio Queral i García

Sonia Ahicart i Bellés

Sonia Cabello i Cabello

Sonia Jiménez i Morcillo

Sonia Romero i Olucha

Susana Blasco i Corbella

Tonica Moliner i Soler

Tonica Olucha i Montins

Valeria Monroy i Balbuena

Vanesa Pérez i Monfort

Vanesa Solsona i Flor

Vanesa Vilalta i Fortea

Verónica Montañés i Prades

Víctor Ballester i Melchor

Xavi Bollado i Barco

Ximo Castell i Justiniano

Ximo Escrig i García

Ximo Gómez i Monferrer

Yolanda Forcada i Bardiza

Vocals infantils

Berta Ballester i Fabregat

Carmen Lumbreras i Tellols

Elsa Ballester i Fabregat

Hugo Bayo i Ahicart

Lía Ludeña i Ortiz

Lidón Lumbreras i Tellols

Lucía López i Pachón

Mar Manrique i Castillo

Marc Planells i Blasco

Marina Simó i Durán

Martín Manrique i Castillo

Natalia Espada i Jiménez

Nerea Mas i Sobrino

Nikolas Galera i Lacasa

Noa Ludeña i Ortiz

Paula Abona i Blasco

Pedro Lumbreras i Tellols

Ricardo Quintero i Moguer

Victoria Mas i Sobrino

Socis de sector

Ana Gual Ernesto

Ana Sales Galmes

Conchita Latasa

Constanza Sánchez

Cristina Luján Sixto

Emilia Marmaneu

Emilio Usó

Familia Arechavaleta

Família Lleó Piquer

Família Martínez Almela

Família Martínez Peris

Família Novoa Castell

Família Pascual Bernat

Família Roda Muro

Família Serrano Gual

Família Soler Aznar

Fernando Campos

Francisco Forcada Ribes

Guillermo Verchili

Joan Meseguer

Joaquín López

José Mª Verchili

José Marmaneu Peña

Josefa Ernesto Villalonga

Luís Aguilar

María Luisa Amigo

Mercedes Traver

Miguel Gil

Pilar Gil Cabedo

Rosa Fabregat

Rosa Tirado

Rosario Oñate Revest

Severino Ramos

Vicente Ortells

Quadre d’honor

Gaiaters d’honor

Familia Cumba i Soler

Familia García i Valcárcel

Familia Gil i Vallés

Gaiatera d’honor

Camila Castelluchio i Monroy

Gaiaters d’honor infantils

Daniella Gimeno i Segarra

Manuel Lumbreras i Catalá

Gaiaters d’honor perpetuos

Juan Bellés i Tena

Vicente Ramos i Sancho

Rafael Tecles i Barberá

Ximo Capdevila i Verchili

Agustín Espada i Rincón

José A. Navarrete i Centelles

Racó de l’artista

Vanesa Pérez i Monfort

Últims premis:

Segon premi de Gaiata monumental per la Gaiata 6 Farola Ravalet en les passades festes de la Magdalena 2022.

Col·laboració amb Jaime Ortiz en el Primer premi Gaiates de mà per a la Gaiata 6 Farola Ravalet en l'exercici de 2023.

Gaiata major Lema: Herència de llum

Característiques tècniques:

Alçada: 6 metres

Ample base: 3 metres

Fusta: 190m2 de 10 mm

40 m2 de 0.3 mm

19 m2 de llistons de distintes mides

35 m² de cantoneres variades

Poliestireno: 44 plaques de 1.25m x 0.60m de 4cm de grosor

Ferro: 103 m de 10 x 20 mm

36m de pletina de 3mm

8 m de 20 x 20 mm

135 barres de ferro en forma de “U” de 1,5m

Cablejat: 960 m aprox. De cable de 0,75mm, 1mm i 1,5 mm.

Peretes: 20 m de tires led de llum blanca

2300 de led rosca E14 a 3 vats de llum blanca

74 de led de rosca E14 de llum de color

Tubs: 65 tubs de leds de llum blanca de 6000k

Policarbonat: Al voltant de 45 m2

Característiques tècniques:

Alçada: 3 metres

Ample base: 1.5 metres

Escayola: 2 sacs de 25 kg

Fusta: 20 m2 de 10 mm

12 m2 de 0.3 mm

10 m2 de llistons de diverses mides

Ferro: 10 m de pletina de 3mm

Cablejat: 90 metres aprox. De cable de 0,75mm, 1mm i 1,5mm.

Tires led: 40 metres de tires led RGB Pixel de 24V i 9,6 W.

Peretes led: 8 de led rosca E14 a 3 vats de llum blanca de 6000k

Tubs: 16 tubs de leds de llum blanca de 6000k

Pintura plàstica de diversos colors i metal·litzada de color d'orat i platejat.

Policarbonatl: Al voltant de 18 m2

Jaime Ortiz i Monfort

Últims premis:

Primer premi de Gaiata infantil per la Gaiata 6 Farola Ravalet en les passades festes de la Magdalena 2022.

Tercer premi d'il·luminació a la Gaiata infantil en les passades festes de la Magdalena 2023

Primer premi Gaiates de mà per a la Gaiata 6 Farola Ravalet en l'exercici de 2022 i 2023.

Gaiata infantil Lema: Llepolia

Gaiata de la ciutat 2023

Gaiata de la ciutat infantil 2023

Agenda festiva

ELECCIÓ REINES I DAMES DE LA CIUTAT 2023

Com mana la tradició, va ser l’últim divendres de juliol. El moment de l’elecció de les Reines de les festes de Castelló i les seues Corts d’Honor. Una vesprada de nervis pels membres de la Gaiata Farola-Ravalet i molt en especial per dos famílies d’este sector. I és que Camila i Daniela, les madrines més longeves de la història de la Comissió, per les atípiques circumstàncies d’aquelles festes marcades per la pandèmia, optaven a representar Castelló com a Dames de la Ciutat.

Tres escenaris i tot un seguit d’emojis nerviosos a través dels grups de missatgeria de mòbil de la Gaiata, marcaven una vesprada emocionant. Esteban, el nostre president, al Palau de la Festa amb tots els membres representants de les entitats i el món fester, preparat per la votació. Allí, dues urnes esperant la decisió i el recompte de vots.

Camila i Daniela, cadascuna rodejada dels seus i amb els nervis de l’espera, mirant el telèfon que podria sonar per fer de nou realitat un somni més, -igual que aquell llunyà estiu del 2019 quan les van nomenar madrines-. I a més, un tercer escenari virtual on els whatsapps i els grups tiraven fum amb comentaris desitjant sort i amb desenes d’exclamacions i emojis il·lusionats i expectants.

I per fi, va arribar. Moments després que al Palau de la Festa es llegiren les votacions, i Esteban comunicara d’inmediat el resultat pel grup donant l’enhorabona, van sonar els mòbils de les nostres madrines. Primer va ser el telèfon de Daniella, el regidor de festes li comunicava que havia estat escollida Dama de la Ciutat Infantil 2023.

Moments més tard li arribava una telefonada molt semblant a Camila on també se la informava que formaria part del selecte grup que durant les festes del 2023 representarien la Cort d’Honor de Castelló. De nou, la Farola-Ravalet, un any més, havia fet doblet al tindre a les seues màximes representants de la comissió del sector escollides per acompanyar les Reines de les festes i encarnar eixe esperit castellonenc i orgull fester amb la categoria que pertoca. Una enhorabona que com sempre van voler compartir amb la gent de la seua Gaiata, la família festera, que una altra vegada es torna a convertir en bressol de les representants més dignes per la seua classe, elegància i saber estar, que es mereix la ciutat de Castelló.

Enhorabona, Daniela! Enhorabona, Camila!

TERESA DEL CARMEN CUMBA

CAMILA CASTELLUCHIO

DAMA DE LA CIUDAD 2023

DANIELLA GIMENO

DAMA DE LA CIUDAD INFANTIL 2023

MADRINA 2023

PAULA GARCÍA

MADRINA INFANTIL 2023

ADRIÁN GIL

PRESIDENTE INFANTIL 2023

RECE PCIÓ I BENVINGUDA

El passat dia 30 de juliol, al Palau de la Festa, es va dur a terme el primer acte del nou cicle fester de la Magdalena 2023. La tradicional recepció i benvinguda a les noves Reines de les festes de Castelló i les seues respectives corts d’honor. Entre les seues corts d’Honor com a dames de la ciutat, es trobaven les nostres representants de la passada Magdalena 2022, Daniella i Camila. Un acte on ja van asistir com a públic els representants de les Gaiates per a les properes festes fundacionals.

Era torn de començar el nou cicle fester per a la Magdalena 2023, des de la Gaiata 6 Farola Ravalet, eixe mateix dia vam presentar en xarxes socials als que anaven a ser els nostres màxims representants en la pròxima edició festiva:

Madrina: Teresa del Carmen Cumba Soler

Madrina infantil: Paula García Valcárcel

Presidente infantil: Adrián Gil Vallés

Enhorabona i a gaudir d’aquest meravellós viatge que aquest dia va començar i es troba a les portes de la nostra setmana gran.

Magdalena 2023, ja a començat!

12/08/2022

OFRENA REINA VILAFAMÉS

En la nit del divendres 12 d’agost es va viure a Vilafamés “La Nit del Canvi” una emotiva celebració en la qual es presentava de manera oficial els qui seran la Reina i les Dames d’Honor de les Festes Patronals de 2022. Un dels esdeveniments més esperats dins de les festes patronals en honor a la Verge de l’Assumpció i el Sant Crist de la Sang. Així, Maria Rubio Bernat va ser nomenada Reina de Vilafamés 2022, la jove va estar acompanyada en cada pas de la nit de les Dames de la Cort d’Honor. També actuarà durant l’any vinent com a representant municipal en tots els actes festius als quals el municipi siga convidat.

L’esdeveniment va comptar amb l’assistència i participació de diferents entitats agermanades amb Vilafamés i entre elles la nostra Gaiata “la SIS” Farola-Ravalet, on els nostres representants per a la Magdalena 2023, Teresa i Adrián, acompanyats pel vicepresident Manuel Romero, realitzaren una ofrena en la seua proclamació.

Des de la Gaiata 6 Farola-Ravalet ús desitgem un any ple d’alegries i gojos a la Reina Maria Rubio Bernat i la seua cort d’Honor.

Enhorabona

08/09/2022

HOMENATGE A JAUME I

El passat dia 8 de setembre i amb motiu dels actes pel 771 aniversari en les quals Castelló rememora la fundació de la ciutat on, el 8 de setembre de 1251, el Rei Jaume I va signar a Lleida el Privilegi de Trasllat. La nostra Gaiata “La Sis” no van voler perdre aquest esdeveniment tan important per la ciutat i amb les seues màximes representants Teresa, Paula i Adrián, acompanyats pel vicepresident Fermín Alegre, participaren en la Desfilada i homenatge de l’Associació Cultural Templers al Rei en Jaume.

09/09/2022

EXPOSICIÓ GAIATES DE MÀ

Dins dels actes del 771 aniversari de la nostra ciutat, el divendres 9 de setembre, la Federació Gestora de Gaiates presenta la seua segona exposició de Gaiates de Mà en el Real Casino Antic de Castelló. L’acte va tindre un fort component de reivindicació, i també una passió i una actitud de ‘orgull de genealogia’. Un homenatge, a la Gaiata com a component de la fundació de la ciutat.

Els nostres màxims representants de “LA SIS” per a la Magdalena 2023, Paula, Adrián, Teresa i Esteban, no es van perdre, igual que milers de castellonencs, la seua inauguració.

...“perquè la Gaiata siga el nostre millor Pregó”

EL NOMENAMENT RELLEU DE CÀRRECS AMB ACOMIADAMENTS I BENVINGUDES

Teresa, Paula i Adrià, nomenats oficialment madrines i president infantil pel 2023.

Amb l’habitual trencaclosques d’emocions trobades que suposen les benvingudes a què precedeix un acomiadament, la Gaiata 6 Farola-Ravalet feia oficial passat l’estiu, el nomenament dels seus nou càrrecs per les festes de la Magdalena del 2023.

Va ser una vesprada de dissabte, al mes de setembre i en un escenari a l’aire lliure, on la llum de la caiguda del dia es va sumar a la màgia dels discursos d’adeu més sentits que es conjugaven amb les paraules il·lusionades dels qui començaven el nou camí.

La Farola acomiadava a tres persones que passaran a la història per rècord de permanència com a madrines i com a president infantil: Camila Castelluchio Monroy, Daniella Gimeno Segarra i Manuel Lumbreras Catalá. A la vegada que rebia a uns emocionats Teresa del Carmen Cumba Soler, Paula García Valcárcel i Adrià Gil Vallés que contagiaven la il·lusió i el somriure amb les seues paraules i esperances per a les properes festes.

En un acte senzill i elegant, rodejat de la gran família que conforma la gaiata 6, es va fer pública la lectura de l’acta on s’acordava l’elecció dels nous càrrecs. Un protocol necessari que va donar pas als aplaudiments, però sobretot a les paraules meditades i escollides que amb la cura i afecte de qui se sap protagonista van compartir els càrrecs entrants i eixints. Camila com sempre serena i prudent i amb el saber estar que l’ha caracteritzada com a madrina, agraïa els anys, durament emocionals pel que va suposar la pandèmia i els esforços que malgrat tot, la Gaiata, amb Esteban al capdavant, va fer per adaptar-se a les infinites i inesperades circumstàncies que van sobrevenir.

Daniella, amb la tendresa i dolçor de les seues paraules aconseguia emocionar un auditori que, literalment, l’havia vista créixer d’ençà de la primera vegada que havia de lluir la banda blanca que l’acreditava com a madrina Infantil. A més, tampoc oblidava ningú en el seu discurs, tant els qui van estar davant, com els qui espentaven des de darrere sumant les forces per adaptar-se a l’inesperat.

Igualment, Manuel, al principi company de ball de Daniela, a qui van enrolar en l’aventura de ser president infantil, i a la fi l’amic inseparable i sostén indestructible d’infinits moments de complicitat, va fer un entranyable repàs als tres anys de la seua presidència. Somriures i alguns ulls vidriosos esquitxats de les anècdotes que van arrancar més d’un riure.

I després dels acomiadaments, va arribar el relleu amb la presència dels flamants nous càrrecs. Una vegada lliurats oficialment els diplomes dels seus nomenaments, es van estrenar amb els que van ser els seus primers discursos oficials en públic.

Teresa, exultant d’emoció però alhora amb la temprança de qui és conscient del que representa, va compartir el relat del seu extens camí fester. Paraules en les quals recordava també que el somni frustrat de ser madrina infantil, li arribava per fi ara transformat en realitat i adquiria el compromís de representar el seu sector com calia i amb la il·lusió i la força que implica aconseguir la fita desitjada.

Per la seua banda, el somriure entre tímid i discret de Paula, la madrina infantil, es transformava en seguretat i decisió amb unes paraules carregades d’emoció i emotivitat donant també les gràcies a la seua família pel regal d’acompanyar-la en un any màgic, en representar els xiquets i les xiquetes del sector.

Finalment, la formalitat i tendresa despertada per un president infantil totalment posat en el desenvolupament impecable del seu nou càrrec, i unes paraules carregades de la sinceritat que només certes edats poden permetre, conquistaven les desenes de persones que van sucumbir sense poder contenir més d’una carcallada amb la intervenció d’Adrià.

Amb tot, la Farola-Ravalet va viure una nit molt especial de nomenaments i on també es van imposar les distincions a les noves famílies que engrossen una de les Comissions de sector més nombroses de la capital de la Plana.

12/09/2022

ACOMIADAMENT DELS REPRESENTANTS DE LES FESTES DE LA MAGDALENA 2022

Dilluns dotze de setembre el Palau de la Festa ha acollit l’emotiu acte d’acomiadament dels màxims representants de les festes de la Magdalena 2022. Cal recordar que la seua representació ha sigut, el més perdurable del normal, ja que han ostentat el seu càrrec des d’abans de la pandèmia.

A l’esdeveniment, presidit per les reines, Carmen Molina i Gal.la Calvo, han assistit també les dames de la ciutat, les madrines, entre elles les nostres representants Daniella, Camila al costat del nostre president infantil Manuel i els presidents dels 19 sectors de la ciutat.

Final d’un cicle fester!!!!!

14/09/2022

ACTE DE BENVINGUDA AL NOU CICLE FESTER

Els salons de la Diputació es van obrir de bat a bat per a donar la benvinguda a l’any magdalener. Vesprada del dimecres catorze de setembre, Castelló presenta a les seues reines, dames i madrines de les festes 2023.

Aquesta vegada l’acte, dut a terme per la Federació Gestora de Gaiates, es va realitzar, com ja ve a ser tradicional, en el palau provincial, en la plaça de les Aules, on el ‘món de la festa’ s’ha retrobat per a donar la benvinguda a les seues reines, dames i madrines de les festes 2023.

En l’acte han sigut protagonistes les reines de les festes entrants, Selene Tarín i Alejandra Sáez, que estaran acompanyades de les seues dotze dames, de Na Violant 2023 i de les madrines majors i infantils, així com dels presidents infantils dels 19 sectors gaiaters de Castelló.

Madrines, madrines Infantils i presidents infantils van ser nomenats, sector per sector, i entre ells els nostres màxims representants de Farola - Ravalet per a la magdalena 2023, Teresa del Carmen Cumba Soler, Paula García Valcárcel, i Adrián Gil Vallés acompanyats pel president de l’associació En Esteban Gual Ibáñez, recolliren el testimoni de Daniella, Camila i Manuel, mostrant el seu reconeixement a les festes i al símbol de la identitat de la ciutat, la Gaiata.

Inici del nou cicle fester en marxa!!!!

ACTE D’IMPOSICIÓ DE BANDES A LA REINA INFANTIL DELS FESTES

DE CASTELLÓ 2023 ALEJANDRA SÁEZ SISAMÓN I LA

SEUA CORT D’HONOR DIVENDRES 16 DE SETEMBRE DE 2022

Castelló arranca ja el cicle de les seues festes de la Magdalena 2023. Un divendres setze de setembre de 2022 es va celebrar la imposició de la banda verda a la reina infantil, Alejandra Sáez, que ha viscut un moment molt especial en el Teatre Principal de la ciutat.

Tres anys han hagut de passar perquè Castelló torna a imposar la màxima distinció de festes a una xiqueta a causa de la pandèmia per la COVID-19 que va obligar a suspendre les festes fundacionals de la capital els anys 2020 i 2021. Això ha motivat les ganes de tornar a trobar-se per a un esdeveniment tan esperat pels castellonencs.

La celebració va començar en fosquejar, amb una desfilada que va recórrer els principals carrers de la ciutat camí del Teatre Principal, luxosament decorat, on ja esperaven autoritats, amics, familiars i representants dels sectors festers de Castelló. La nostra comissió va estar representada per la nostra madrina TERESA DEL CARMEN CUMBA SOLER acompanyada pel president de l’associació ESTEBAN GUAL IBAÑEZ, i altres membres de la comissió

L’acte va començar amb puntualitat, on la Banda Municipal va acompanyar durant tot l’acte amb la seua música en directe, aquest moment tan entranyable. En l’escenari, els presentadors Lucia Burguete, reina infantil de Castelló 2018 i Juan Cabello, pregoner infantil magdalena 2018, foren els encarregats de donar la benvinguda a tots els que s’havien congregat per a gaudir de l’esdeveniment. “… Un conte es farà realitat, on hui serem tots testimonis d’una història fantàstica plena de personatges encantats de música i color…” Així va ser l’inici dels nostres

narradors que ens anaven a guiar per tot l’acte viatjant al costat de la música, de la nostra terra, a un món fantàstic.

“… Compte la història que una xiqueta de dolç somriure i ulls brillants vivia en una ciutat turquesa i taronja on l’olor de pólvora, la música i la llum transformaven cada racó de la ciutat una setmana a l’any…ella observa que amb faldes acolorides i mocador blanc desfilaven davant d’ella, però entre totes una especialment que portava el verd de la seua ciutat al costat del cor somiant que algun dia es convertiria en protagonista del conte. En la seua història hi havia altres xiquetes que havien tingut la sort de viure el mateix somni i de poder escriure el seu propi conte particular..”. Així, aquest conte ja començava a tindre una protagonista clara, però compartiria les seues experiències amb altres xiquetes que com ella miraven enlluernades, els mocadors blancs bellugant-se al vent, dènou xiquetes que representaren els sectors gaiaters de la ciutat als peus de la seua sobirana van rebre la banda acreditativa i entre totes elles la nostra sobirana fanalera, la nostra excel·lent madrina de tots els xiquets i xiquetes del sector de la SIS “FAROLA-RAVALET” la xiqueta PAULA GARCÍA VALCÁRCEL acompanyada pel nostre president infantil ADRIÁN GIL VALLÉS.

Les següents a pujar van ser les sis Dames de la Ciutat que formen la Cort d’Honor de la reina infantil rebent les seues flors i la seua banda blanca que les acrediten com a dames de la ciutat en la present edició festiva juntament amb el pergamí del seu nomenament i entre totes elles una representant del nostre sector de “FAROLA-RAVALET” la xiqueta Daniella Gimeno Segarra.

Només quedava una butaca sense ocupar “… Un dia de setembre la ciutat turquesa i taronja va despertar engalanada, la música sonava, la pólvora acompanyava i la xiqueta amb la mirada il·luminada, el somriure nerviós va eixir al carrer per a ser nomenada sobirana Infantil de Castelló per a l’any 2023”. La protagonista de la nit, ALEJANDRA SÁEZ SISAMÓN, va pujar a l’escenari amb un gran somriure i nervis, precedida pels presidents infantils, on la llum símbol de les festes l’acompanyava portada per les mans dels quals representaren als xiquets en magdalena que com una gaiata, il·luminava el camí cap al seu tron real, seguits per la policia de gala. En l’escenari, Marc Osorio Cazorla va col·locar el coixí distintiu de reina a Alejandra. Va ser un moment molt bonic.

“… En la nostra història també té cabuda els superherois, els nostres, els que anomenem presidents infantils…” Era l’homenatge del “mon de la festa” i la ciutat als presidents infantils de les gaiates i entre els huit presidents que enguany figuraven de les dènou gaiates nostre emocionat i encara que una mica nerviós pel seu càrrec, el nostre radiant president infantil ADRIÁN GIL VALLÉS. En el seu accés a l’escenari va rebre de mans de l’alcaldessa de la ciutat, Amparo Marco, la insígnia de la Gestora de Gaiates i de mans del president de la Gestora de Gaiates Esteban Gual Ibáñez el pergamí acreditatiu de la seua titularitat com a representant dels xiquets de Farola-Ravalet,. Sense apartar-nos del més estricte guió, va ser el discurs el que es va apropiar d’aquest acte on, l’alcaldessa de la ciutat, Amparo Marco, va tindre paraules molt emotives cap a la ja ex regna

Gal·la Calvo, i no va poder deixar de desitjar amb un enorme afecte a Alejandra un any de somni replet de les festes de Castelló.

… Hui un poble emocionat ha vist coronar als seus representants infantils per a les festes de la magdalena 2023. Aquesta vesprada, gràcies a vosaltres, els fanals dels nostres monuments gaiaters renoven la seua llum. La pólvora de les nostres carcasses s’eleva més altes que mai i les notes del nostre Rotllo i Canya sona amb major intensitat i és que des de hui sou els representants infantils de les millors festes del món. Amb aquestes paraules Lucia i Juan, els nostres presentadors tancaven el llibre i deixaven que foren ells i elles, els narradors del seu propi conte.

Faltava el retorn de les dènou madrines, i així i amb el mateix protocol d’eixida van anar acomiadant a cadascuna d’elles i pel mateix ordre de pujada i entre elles la nostra flor juvenil PAULA GARCÍA. Continuant amb el retorn va ser el torn de les dames de la ciutat infantils i entre elles la nostra anterior madrina infantil Daniella Gimeno. Només quedava el símbol de tots els xiquets i xiquetes per a la Magdalena 2023…”el conte acaba de començar i tots desitgem de tot cor que continues escrivint amb lletres d’or aquest llibre que es titula Magdalena 2023… I amb les notes del Rotllo i Canya acomiadem a la Reina Infantil de les Festes de Castelló 2023 ALEJANDRA SÁEZ SISAMÓN acompanyada pels macers i la policia local de gala de la nostra ciutat.

Deixaven buit un escenari, orfe però ple de llum, màgia i il·lusió d’un món, un món de futur gaiater..

IMPOSICIÓ DE BANDES MAGDALENA 2023

Els sectors gaiaters i la ciutat de Castelló van iniciar aquell cap de setmana el cicle magdalener de cara a les Festes del 2023 i no podia tenir millor punt d’arrancada aquest començament de l’exercici que la imposició de bandes que va tenir lloc aquest dissabte, 17 de setembre, al Teatre Principal i en la qual la reina Selene Tarín Alegre va brillar de manera especial. Si en la nit del divendres eren les madrines, cort d’honor i reina infantil les protagonistes, el dissabte es va obrir pas la temprança i mestratge d’una autèntica reina com Selene Tarín, destinada a ser la llum que guie al “món de la festa” en aquesta nova afirmació de la identitat castellonenca.

Coneixedora de la responsabilitat que comporta tan alt honor, l’emoció tenallava el seu bell rostre. Instants previs a l’inici de l’acte protocol·lari, conversava amb les qui en breus moments compartirien la seua mateixa il·lusió, com a integrants de la Cort d’Honor. I entre elles, Camila Castelluchio Monroy, la nostra Madrina de Farola-Ravalet per a la Magdalena 20-22 i ara dama de la ciutat 2023, i Teresa del Carmen Cumba Soler la nostra Madrina de Farola-Ravalet per a la Magdalena 2023, , boniquíssima, emocionada, somrient lluïa les seues millors gal·les esperant l’anhelat moment de començar la desfilada fins a l’escenari.

La tradició d’aquest acte admet poques ambigüitats, per la qual cosa l’esquema argumental de la cerimònia es va complir fins a aconseguir la solemnitat de la imposició de la banda a la nostra setantena quarta reina per part de l’alcaldessa Amparo Marco.

Un acte emotiu on el vertader protagonisme ho va ocupar la reina Selene i la seua cort d’honor, composta per les seues dames de la ciutat Camila Castelluchio Monroy (Gaiata 6), Paula Hernández Capdevila (Gaiata 5), Raquel Provinciale Cazalla (Gaiata 3), Nadia Mas Gasulla (Gaiata 18), Raquel Prats Borreguero (Gaiata 13), Andrea Alcaide Hernández (Gaiata 17) y com a dama dels cavallers Carla Sánchez.. A més d’un ramillet de joves castelloneres que té nom de dona en una essència on festa i bellesa, es van unir en un escenari de gala per a consagrar a les madrines de les 19 gaiates de la ciutat, que expandeixen el fervor magdalener per cada racó de Castelló. I entre totes elles de Farolal-Ravalet, la senyoreta Teresa del Carmen Cumba Soler …” S’iniciava per a Teresa una emotiva desfilada que desembocarà en un any ple d’emocions, records i sentiments que faran que la Magdalena 2023 siga, per a ella, inoblidable.

...17/09/2022

A continuació, va prendre la paraula l’alcaldessa, va tenir paraules càlides per a la reina Selene Tarín, així com per a la seua cort d’honor i també les respectives reina i corts infantils de 2023 en una al·locució en la qual va citar alguns dels versos de Miquel Peris i va apel·lar a la germanor i la fraternitat, i també va portar al seu discurs al poeta Vicent Pau Serra i Fortuño. D’aquesta manera va donar pas a la desfilada de retorn en el mateix ordre d’entrada.

La festa va tenir la seua continuïtat en els salons del Club Nàutic al Grau de Castelló, la Reina de les festes, Selene va inaugurar el ball al so del Rotllo i Canya.

També per a Teresa Cumba, la nostra madrina, per a Paula García , la nostra madrina infantil i per a Adrián Gil, el nostre

president infantil, va ser el seu primer ball oficial, sota l’atenta mirada dels seus familiars, i acompanyats pel nostre president de Farola Ravalet, Esteban Gual Ibáñez.

Dos intensos dies on Castelló, en el seu peculiar pelegrinatge, encén amb lluminós fanal i caiado les seues peculiaritats festes fundacionals, camí d’una història. I també Farolal-Ravalet va presentar a tota la ciutat als seus màxims representants Teresa Cumba, Madrina, Paula García, Madrina infantil i Adrián Gil, president infantil, acompanyats pel nostre president Esteban Gual. La Magdalena 2023 iniciava el seu camí de manera oficial. Ara començarà el període de Presentacions Oficials, però açò… ja és un altre argument.

MAGDALENA 2023!!!

PRESENTACIÓ GAIATA 18 CRÉMOR

El dissabte 24 de setembre a la nit, els somnis i la màgia es van barrejar, per a celebrar la cita de la Gaiata 18 Crémor. El Palau de la Festa de Castelló es va vestir de tradició per a la proclamació de les madrines del 2023 de la comissió de Crèmor, Sonia Barberá Carbajo com a madrina i Ainara Antón Palacios com a madrina infantil. Una infinitat de moments a càrrec d’un monologuista que va dur humor i màgia per portar a Crèmor cap a una nit especial per a la seua comissió de camí a les festes fundacionals de 2023.

Pel que fa a nosaltres, la Gaiata 6, no vam faltar a aquesta cita, així els nostres màxims representants encapçalats per la nostra madrina Teresa del Carmen Cumba Soler, la madrina infantil Paula García Valcárcel i Adrián Gil Vallés president infantil al costat del nostre president Esteban Gual Ibáñez i la una bona part de la comissió de “Farola-Ravalet” van gaudir de l’espectacle. Com una tradició més, Sonia i Ainara viuran la il·lusió de la Magdalena 2023 que ja ha iniciat el compte enrere.

I com tots els dissabtes la nostra llotja, al costat de Teresa, Paula, Adrián, Esteban i la comissió, va ser acollidora de la invitació dels nostres amics de la gaiata 11 “Forn del Pla” per a la setmana vinent, així com la visita d’inici de presentacions, de les Reines i les seues corts d’honor.

01/10/2022

PRESENTACIÓ

FOGUERA PRINCESA MERCEDES

El passat dissabte 1 d’octubre va ser un dia molt emocionant. La nostra comissió es va agermanar recentment amb una foguera d’Alacant, i en aquesta ocasió les nostres madrines, Paula García i Teresa del Carmen Cumba, junt amb el nostre president, Esteban Gual, van acudir de vesprada a Alacant a la presentació d’aquesta foguera. La foguera, Princesa Mercedes.

Junt amb els nostres amics alacantins vam gaudir d’un moment especial i emocionant on van acomiadar a les seues representants de les passades festes i van presentar a les que ho faran des d’aquest moment en les properes. Els nostres representants no van perdre detall i van realitzar ofrena a les Belleses majors, la senyoreta Paola Rojo i la xiqueta Rosario Segura. Enhorabona!

PRESENTACIÓ GAIATA 11 FORN DEL PLA

Dissabte 29 d’octubre la Gàl·lia arribava al palau de la festa de mans de la Gaiata 11 “Forn del pla”, que ens van traslladar, al públic allí assistent, del Palau de la Festa a l’aldea Gala d’Asterix i Obèlix.

I com no podia ser menys la nostra comissió de “Farola Ravalet” al costat del nostre president infantil, Adrián Gil i al costat del nostre vicepresident Antonio Espada no van perdre el fil de les aventures d’Astèrix i Obèlix contra els atacs dels romans que volien apropiar-se de les festes de la Magdalena.

D’aquesta forma, i amb el públic de l’edifici posat en peus rebérem a les màximes representants de “FORN DEL PLA” pel 2023, la madrina María Soria i Albiol i la madrina infantil Lara Martínez i Querol, acompanyades pel president infantil, Pau Calero i Andrés i la presidenta d’aquesta associació Lidón Hernández i Andrés.

Com defendre’s de l’atac dels romans d’una manera pacífica va desencadenar en una aventura plena de balls i música per guanyar la batalla i arribar a la fi de la presentació de la comissió del “forn del pla”. Finalitzat l’acte protocol·lari, en la llotja rebérem als representants de la comissió A. de C. Gaiata 9 “L’espatera” que ens va visitar per entregar el saluda corresponent per a la propera setmana. Allí al costat del nostres representants i la resta de la comissió de “Farola Ravalet” estarem en la seva presentació a la societat dels seus màxims representants per a la Magdalena 2023.

01/10/2022

FESTES DE

CARRER

DE SANTA BÀRBARA

Desenes de veïns van acompanyar el diumenge 2 d’octubre en processó la imatge de Santa Bàrbara en la celebració del seu dia gran i en el marc de les tradicionals festes de carrer. En la processó han participat diversos col·lectius, i entre ells la nostra Gaiata “Farola Ravalet” amb els nostres màxims representants, madrina infantil Paula García Valcárcel acompanyada del nostre president infantil Adrián Gil Vallés, la nostra madrina Teresa del Carmen Cumba Soler, del braç del nostre president Esteban Gual Ibañez, i tot açò cortejat per la música de la dolçaina i el tabal.

Així mateix, van participar l’Associació de Festes de Carrer, les Gaiates 2, 10, 11 i 14, i les confraries de la Verge del Lledó, Medinaceli i Santa María Magdalena. A més, la imatge de la Santa acompanyada pels clavaris d’enguany, així com pels clavaris entrants, la Reina de les Festes, Selene Tarín i les Dames de la Ciutat. La missa oficiada en l’Església de la Sagrada Família va estar presidida per la imatge de Santa Bàrbara. Després de la celebració, els actuals clavaris van imposar un corbatí en la bandera de la Santa i seguidament va tenir lloc un porrat popular en el carrer de la Santa, on van repartir el pa beneït.

FESTES DE CARRER DE SANT FRANCESC I SANTA CLARA D’ASÍS

El passat dimarts 4 d’octubre els nostres representants van acudir en les festes de carrer de Sant Francesc i Santa Clara de Asís. En aquestes festes van dur a terme la tradicional processó i posterior missa a l’església de Sant Agustí, en honor de Sant Francesc d’Assís, també conegut com “El Pare Francesc” i fundador de l’orde franciscà, d’una segona ordre coneguda com a Germanes Clarisses i d’un tercer conegut com a Tercera ordre seglar, tots ells sorgits sota l’autoritat de l’Església catòlica en l’edat mitjana.

Posteriorment, la processó va continuar fins a concloure en el Real convent de monges caputxines.

08/10/2022

PROCLAMACIÓ FALLERA MAJOR DE LA FALLA GUITARRISTA TÀRREGA

El passat dissabte dia 8 d’octubre la Gaiata Sis encapçalada pels seus màxims representants adults, Teresa i Esteban, no seu van voler perdre i van acudir la localitat veïna de la Vall d’Uixó per assistir al nomenament de la Fallera Major de la Falla Guitarrista Tàrrega per a l’edició festera del 2023, la senyoreta Ainhoa Martínez Moreno. Era l’inici del seu any fester, un any ple d’il·lusió i emoció per davant al costat de la seua falla, els seus familiars i amics. La més sincera enhorabona per a la falla, a la seua nova presidenta Laura Gómez Corredera i sobretot l’acabada de nomenar Fallera Major de la Falla Guitarrista Tàrrega, la senyoreta Ainhoa Martínez Moreno.

08/10/2022

VII TORNÀ A LA CIUTAT DE LA FEDERACIÓ DE COLLES

El passat dissabte 8 d’octubre, els nostres representants infantils, Paula García i Adrián Gil, acompanyats del vicepresident Fermín Alegre, van gaudir de l’acte pirotècnic i benvinguda, de la VII Tornà a la ciutat organitzat per la Federació de Colles en el recinte de mercats i fires de Castelló. Gràcies per la invitació. Ja estem més a prop de la Magdalena 2023!

PRESENTACIÓ GAIATA 9 ESPARTERA

Focs artificials que omplien de llum i color el cel i una nit estupenda per rebre la presentació de L’Espartera al Palau de la Festa de Castelló. El passat dissabte huit d’octubre li tocava a la Madrina Reme i a la Madrina Infantil Ariadna ser les protagonistes de tot el públic fester.

Les reines de la Magdalena 2023, Selene i Alejandra, acompanyades de les respectives corts d’honor, membres de la festa, sectors de gaiates, familiars i amics, van estar la nit passada del 8 d’octubre al Palau per recolzar i donar-los l’enhorabona a les madrines i a la comissió de la Gaiata 9, L´Espartera.

Durant l’acte, vam anar veient com les dames i acompanyants de la comissió de la Gaiata 9, anaven omplint l’escenari, fins que finalment les madrines van rebre aquestes bandes que tant somien portar.

En finalitzar l’acte, vam rebre al palco la visita dels màxims representants de la Gaiata 2 Fadrell, per convidar-nos al seu acte de presentació el proper dissabte. Els nostres màxims representants per a la Magdalena 2023, Teresa, Paula, Adrian i Esteban, acompanyats de la comissió de Farola Ravalet, van acceptar gustosament la invitació.

Enhorabona a la Gaiata 9!

09/10/2022

FESTES DE CARRER DE SANT F ÈLIX DE CANTALICI

Diumenge passat dia 9 d’octubre, dia de la comunitat valenciana, va tindre lloc la processó i missa en honor de Sant Fèlix de Cantalicio. Un sant que va ser un religiós de l’Ordre dels Germans Menors Caputxins i que en 1712, el papa Climent XI el va declarar sant.

Els nostres representants, Teresa, Paula, Adrián i Esteban, es van abillar amb el vestit de llauradors i van ser al lloc de convocatòria per a realitzar la processó camine de l’església de la Sagrada Família. Després de la missa un nou recorregut pels carrers confrontants fins a retornar de nou el sant al seu destí, la casa dels clavaris. Destacar que en aquest exercici fester els majorals de Sant Félix van ser dos matrimonis de la nostra comissió, la família Escrig Archilés i la família Hernández Andrés. Peró és que per a l’exercici fester pròxim els majorals seran dos matrimonis de la nostra comissió també, les famílies Gil Vallés i Gimeno Segarra, i al proxim any entrarà la família Querol Vilar com a clavaris.

Enhorabona a tots!

MISSA EN HONOR DE LA VERGE DEL PILAR

El dimecres dia 12 d’octubre, festivitat de la hispanitat, dia gran de la Verge de Pilar i de tots els que se senten aragonesos.

La Gaiata 6 Farola Ravalet vam ser convidats, com unes altres Gaiatas germanades, pels membres del Centre Aragonés a Castelló per a celebrar amb ells el seu dia gran en honor a la Verge de Pilar. Així doncs la nostra Gaiata amb els seus màxims representants acompanyats pel nostre vicepresident, es van desplaçar en comitiva fins a l’església de la Santíssima Trinidad, en la qual es va oficiar una missa aragonesa, interpretada per la rondalla i els cantaors del centre. Entre la comitiva es trobava la nostra dama de la ciutat infantil Daniella Gimeno, la dama de la ciutat Camila Castelluchio i la nostra col·laboradora Paula Bollado.

Posteriorment es va dur a terme una emotiva ofrena floral en la qual la Verge de Pilar va rebre desenes de rams. Molta emoció entre els assistents, que van viure el moment amb alegria i fervor per la seua patrona, la Verge de Pilar.

15/10/2022

PRESENTACIÓ GAIATA 2 FADRELL

La vesprada del dissabte 15 d’octubre a les 20 h, vam estar al Palau de la Festa, per acompanyar en la seua presentació a la Gaiata 2 Fadrell. Laura Traver i Judith Subero van ser nomenades respectivament les màximes representants de “Fadrell” per la magdalena 2023 juntament amb les seues respectives corts d’honor. Els nostres màxims representants Teresa, Paula, Adrian i Esteban, junt amb un nombrós grup de gent de la comissió, van seguir al ritme de músiques i imatges de pel·lícules de Disney la il·lusió i la màgia de la Gaiata 2 “Fadrell”. En finalitzar la presentació rebérem, com és habitual, als representants de la propera Gaiata que realitzarà la seua presentació oficial, la Gaiata 3 “Porta del Sol”, que ens entregaren el saluda per convidar-nos i que els acredita per a la setmana vinent ser els amfitrions.

16/10/2022

FESTES DE CARRER VERGE DEL LLEDÓ

I LOPE DE VEGA

El passat diumenge dia 16 d’octubre ens vam desplaçar als carrers de Verge del Lledó i Lope de Vega, convidats per la comissió de festes d’aquests dos xicotets carrers de la nostra ciutat. Teresa, Paula, Adrián i Esteban van representar a la nostra Gaiata 6 Farola Ravalet en la processó d’inici, la missa i la posterior processó de retorn de la Verge del Lledó a casa dels clavaris d’enguany. Actes on també va assistir la Gaiata 11 Forn del pla amb els seus representants al capdavant i part de la seua comissió.

22/10/2022

PRESENTACIÓ GAIATA 3 PORTA DEL SOL

Nit de presentació, al Palau de la Festa, el passat dissabte amb la Gaiata 3 “Porta del Sol”. Un acte que ens va introduir en la pel·lícula de “Trols” al mateix temps que ens presentaven a les seues màximes representants, Laura i Valèria, Madrina i Madrina Infantil respectivament, i a les seues corts d’Honor.

Els nostres representants, Teresa, Paula i Adrián, van assistir expectants a la presentació en tot moment, acompanyats per una Bona representació de la nostra comissió. Finalment la Gaiata 5 “Hort dels corders” va visitar la nostra llotja per entregar el saluda per a la setmana vinent.

27/10/2022

SETMANA CULTURAL

FALLA EL REMEI. SAGUNT

La nostra falla agermanada, la Falla “El Remei” de Sagunt, va inaugurar en el seu casal la seua setmana cultural dins del marc d’activitats falleres d’aquest cicle de 2023.

En aquesta ocasió, la temàtica triada per a la seua setmana cultural va ser “Una festa veïna: Les Gaiates”, amb la intenció de donar a conéixer i visualitzar més els monuments Gaiaters a Sagunt i saber un poc més de les nostres festes.

El nostre president, Esteban Gual i el nostre vicepresident, Manuel Romero, van ser convidats a conduir la inauguració i l’explicació de la Gaiata com a monument, el seu origen, història i evolució, així com la singularitat de les nostres festes.

Tot això acompanyat de diversos vídeos promocionals, una mostra de llibres de festes i la presència d’una Gaiata de mà, van ajudar a captar l’atenció del públic assistent entre els quals es trobaven les Falleres majors de Sagunt, Claudia Ramón i Maite Nebot, Fallera major i Fallera major infantil respectivament, diversos membres de junta local, la fallera major de la Falla “El Remei”, Amparo Estada, la comissió de la falla el Remei i membres d’altres comissions falleres.

29/10/2022

PRESENTACIÓ GAIATA 5 HORT DELS CORDERS

El Palau de la Festa va acollir el passat dissabte 29 d’octubre la presentació de les madrines del 2023 de la Gaiata 5, “Hort dels Corders”, en un acte ambientat en un bosc encantat.

Irene Arasa Miralles i Raquel García Padial van estrenar càrrec com a madrines, al costat del nou president del sector d’hort dels corders, José Antonio Naranjo, en un Palau engalanat amb desenes de flors de paper i herba artificial. Fades protegint el bosc encantat de la dolenta bruixa que vol furtar les canyes de la magdalena va ser el guió realitzat per a acollir la presentació amb magnificència de la Gaiata 5 “Hort dels Corders”.

Ball, teatre i, sobretot, molta emotivitat, es van combinar durant la vetlada davant un públic expectant, i entre ells les nostres madrines de “Farola -Ravalet” Teresa del Carmen Cumba Soler, Paula García Valcárcel madrina i madrina infantil, acompanyades pel nostre president infantil, Adrián Gil Vallés i el nostre president, Esteban Gual Ibáñez, al costat de la comissió de la Sis, no van perdre detall del laboriós muntatge i la brillant posada en escena per a donar a conéixer a les seues noves madrines i comissió per a la Magdalena 2023.

Irene i Raquel van començar a gaudir el seu somni de ser les representants de la llum d “Hort dels Corders”. El colofó final a una nit molt emotiva, va ser, en la nostra llotja, al costat de les nostres madrines i presidents, on vam rebre als que la setmana següent serien els encarregats de presentar les seues madrines i la seua cort d’honor. Torn per a la Gaiata 7 Cor de la ciutat.

31/10/2022

HALLOWEEN

Halloween, també conegut com a Nit de Bruixes o Nit de Vespra de Difunts, és una celebració moderna resultat del sincretisme originat per la cristianització de la festa de la fi d’estiu d’origen cèltic cridada Samhain i la festivitat cristiana del Dia de Tots els Santos, celebrada pels catòlics l’1 de novembre. Es tracta d’un festeig secular, encara que alguns consideren que posseeix un rerefons religiós. Se celebra internacionalment en la nit del 31 d’octubre. Les activitats típiques d’Halloween són el famós truc o tracte i les festes de disfresses, a més de les fogueres, la visita de cases encantades, les bromes, la lectura d’històries de por i el visionat de pel·lícules de terror.

El passat 31 de novembre a la nit, en la Gaiata 6 Farola Ravalet, vam passar una nit de “por”. I és que com és ja un costum, celebrarem la nit de “Halloween” en el nostre Cau, amb un cercavila de truc o tracte, concurs de disfresses, sopar i diversió. On els més xicotets i els no tan xicotets, ens van sorprendre amb les seues disfresses i abillaments.

PRESENTACIÓ FOGUERA CARRER MAJOR

Diumenge de presentació a Sant Vicent del Raspeig. Els nostres amics de la foguera “carrer major” celebraven la presentació de les seues Belleses i dames per a l’exercici fester de 2023. I els nostres representants, Teresa, Paula, Adrián i Esteban no van voler faltar a la cita per a gaudir del seu espectacle “Les Fogueres desperten els teus cinc sentits” i poder realitzar ofrena. Al mateix temps en la presentació va tindre lloc un moment molt especial i emotiu, ja que va ser el torn d’entregar la distinció de “cremadors d’Honor” de les properes festes del foc de Sant Vicent del Raspeig, i tal distinció va recaure en un dels nostres membres de la comissió, Paco Escura i Yolanda Forcada. Tots dos van pujar a l’escenari vestits de llauradors per arreplegar la mètopa acreditativa i les insígnies daurades de la foguera “carrer major”. Posteriorment, compartirem el dinar amb tota la comissió de “carrer major”. Un gran dinar en una gran companyia. Gràcies per tot amics!

PREGONET-CAVALCADA ANUNCIADORA DE LA FESTA PRINCIPAL DE LA PATRONA DE CASTELLÓ

Des de la Real Confraria de La nostra Senyora del Lledó es van programar una sèrie d’actes commemoratius per a celebrar Centenari de la Proclamació Canònica de la Verge del Lledó com a Patrona Principal de Castelló.

Fa 100 anys, concretament el 8 de novembre de 1922, el Papa Pius XI va proclamar canònicament a la Verge de Lledó com a patrona de Castelló.

Aquest reconeixement va confirmar el sentiment que tenia tot el poble des de segles arrere, i hem de celebrar-lo.

Com a castellonencs o devots de la Nostra Patrona, ens van convidar a participar i gaudir d’aquests, agraint-nos la nostra participació.

El primer acte va ser el matí del dissabte cinc de novembre per a anunciar les celebracions commemoratives del 100 aniversari del Patronatge i com no el millor va anunciar “Un Pregonet”. Un pregonet anunciador en el qual van participar més de 150 xiquets, representant la continuïtat i futur de la nostra devoció i amor a La nostra Patrona, abrigallat per milers de castellonencs que van festejar i van gaudir al seu pas pels principals carrers de la nostra ciutat.

Diferents participants i col·lectius es van sumar a aquest acte, entre ells les padrines i presidents infantils de les diferents gaiates i com no els nostres representants infantils, Paula i Adrián no van voler faltar, gaudint des de les carrosses llançant llepolies al públic assistent. També van participar altres membres infantils de la nostra comissió amb diferents col·lectius convidats, la Aljama, l’escola de dansa Castelló, amb alguna carrossa de la confraria i la nostra dama de la ciutat, Daniella Gimeno Segarra.

El Pregonet inunda d’alegria i costumisme els carrers de Castelló per a anunciar el Centenari de la Proclamació Canònica de la Verge del Lledó com a Patrona Principal de Castelló.

05/11/2022

PRESENTACIÓ GAIATA 7 COR DE LA CIUTAT

Nit de Palau, festa i il·lusions amb la presentació de la Gaiata 7 “Cor de la Ciutat” el passat 5 de novembre. La gaiata presentà a les seues noves madrines oferint una gala guarnida per la representació de personatges de Disney.

Un món ideal, un horitzó per descobrir són el que els esperen a les màximes representants per a les pròximes festes de la Magdalena de “Cor de la Ciutat” que dirigeix el seu president, Alejandro Navarro Canós. Un honorable i somiat càrrec que va recaure en Raquel de Dios Villach i Nadia Pérez Sauceda, madrina i madrina infantil respectivament que van desenvolupar el seu particular final feliç de Disney.

Una vetlada màgica i amb alta dosi d’arts escèniques que la nostra comissió de “la Sis” al costat dels nostres màxims representants madrines Teresa i Paula al costat dels nostres presidents Adrián i Esteban vam ser testimonis de magnifics balls per part de la companyia de ball d’Almassora, encarregada de entretindre al públic assistent.

12/11/2022

PRESENTACIÓ CONTE DE LA COLLA BACALAO

El dissabte 12 de novembre a la vesprada va tindre lloc la presentació del conte “Els barbarescos i Espanya”. Un ja tradicional conte editat per la colla Bacalao, on en aquesta ocasió ha sigut escrit per Paco Carbonell Alcón i il·lustrat per la jove dissenyadora María Martín Olucha. Un acte senzill, però agradable el que es va desenvolupar en el local de la seua colla i on els nostres representants per la Magdalena 2023, Teresa, Paula, Adrián i Esteban van voler acompanyar a la colla Bacalao en un dia especial per a la seua associació.

Al acto también asistieron la Reina infantil de las fiestas y las suyos damas de la ciudad, entre las que estaba nuestra Daniella Gimeno Segarra.

Moltes gràcies a la colla Bacalao per la invitació i al seu president José Miguel Rebollo per el tracte que vam rebre.

CENTENARI ANIVERSARI PATRONATGE

L’acte central de l’aniversari del centenari del patronatge es va fer amb una recepció de la Verge del Lledó en la plaça Major, amb volteig general de campanes, tret de 100 carcasses commemoratives, lectura del rescripte papal que va proclamar a la patrona i la celebració del Magníficat en la Cocatedral de Santa María.

Aquest dia es complia 100 anys de la proclamació de la “Verge del Lledó” com a patrona de Castelló. Va ser proclamada Patrona de la ciutat de Castelló, el 8 de novembre de 1922, pel Papa Pius XI. Aquest reconeixement a la Lledonera va confirmar el sentiment i devoció que tenia tot el poble castellonenc des de segles arrere.

I els castellonencs han tornat a demostrar aquest dimarts 8 de novembre, però de fa un segle el seu amor i fervor per la Verge del Lledó en l’acte central de les celebracions.

En un carruatge tirat per dos cavalls han eixit des de la basílica portant a la Lledonera en braços del perot, Antonio Gil; el prior de la basílica, Joaquín Guillamón; el president de la Junta de Govern de la Real Confraria de la Verge del Lledó, Elías Villarroig; i la regidora d’Ermites, Pilar Escuder, fins a la Capella de la Sang i, des d’ací va recórrer els últims metres escortats per l’Associació de Barreros i per la Policia Local de Gala, fins a la plaça Major, on ha fet entrada a les dotze del migdia, coincidint amb el Àngelus. Allí s’ha realitzat l’homenatge amb la lectura del rescripte papal i s’ha fet l’entrada de la Verge, a coll de l’Associació de Barrreros, per a la celebració del Magnificat. En la Cocatedral de Santa María. Actes en els quals han assistit en representació de la comissió de la Gaiata - 6 “Farola-Ravalet”, la nostra madrina Teresa del Carmen Cumba i el vicepresident Fermín Alegre.

A l’acte també ha assistit la nostra dama de la ciutat, Camila Castelluchio acompanyant, al costat de la resta de dames de la ciutat, a la Reina de les festes, així com membres de la nostra comissió que formen part de la Confraria del Lledó o són Barreros d’aquesta.

PRESENTACIÓ GAIATA 15 SEQUIOL

El Palau de la Festa de Castelló es va vestir de gala el passat dissabte dia 12 de novembre per a acompanyar a tota la comissió de la Gaiata 15 “Sequiol” i presentar a les seues màximes representants per a aquest pròxim any. Lucía Benedito Oraz madrina infantil, i Adriana Llopis Pascual, madrina, van ser les principals protagonistes. Ambdues van estar acompanyades en tot moment pel president infantil, Carlos Benedito Oraz i la presidenta d’aquesta associació, Elisabeth Breva Almerich iniciant amb aquest acte un nou i il·lusionant cicle fester.

Ja dins del Palau amb un ambient magdalener, cedia el protagonisme a un escenari, replet de cadires, i dues grans butaques verdes que posteriorment ocuparien les madrines del 2023

L’acte va comptar amb una decoració minimalista. L’escenari va estar ocupat per moments per un grup de ball que a ritme de Abba va amenitzar l’arribada dels representants de la gaiata. Un retrocés en el temps amb el qual es va retre homenatge al grup Abba amb la interpretació de diverses cançons del seu repertori.

Un acte on la música i balls, van ser les notes dominants, on les nostres màximes representants de “Farola – Ravalet” madrina Teresa del Carmen Cumba Soler, Paula García Valcárcel com a madrina infantil i Adrián Gil Vallés com a president infantil, juntament amb membres de la comissió de la SIS, tots ells acompanyats pel nostre president Esteban Gual Ibáñez, van passar una nit musical per a conèixer als nous càrrecs Lucía, Adriana, Carlos i la comissió de la Gaiata 15 “Sequiol” per a la Magdalena 2023.

A més, entre les proclamacions que es van dur a terme durant la nit cal destacar el nomenament com Sequioler de l’any del periodic Mediterraneo, on el seu representant va recollir el premi amb gran orgull. I és que a través d’aquest reconeixement es va valorar la seua dilatada experiència en el món de les festes i la seua llavor de difusió.

Una vegada finalitzat l’acte d’exaltació de les madrines i comissió de la gaiata 15, rebérem en la nostra llotja la invitació de la gaiata que la setmana vinent renovarà la llum de la festa i gens menys que serà el sector de la Gaiata 19 “LA Cultural”. Allí al costat de les nostres representants la comissió de “LA SIS” estarem en la seua presentació en societat.

13/11/2022

MISSA PONTIFICAL A L’ESPLANADA DE LA BASILICA DEL LLEDÓ

El 8 de novembre de 1922, el Papa Pius XI va declarar a la Mare de Déu del Lledó com a Patrona de la ciutat de Castelló, la qual cosa es va commemorar amb una Eucaristia d’acció de gràcies 100 anys després.

El diumenge 13 de novembre, es va posar el fermall d’or als actes commemoratius dels 100 anys d’un patronatge, amb motiu de la commemoració del centenari del patronatge de la Mare de Déu del Lledó de Castelló. Casimiro López Llorente, Bisbe de Sogorb-Castelló, va oficiar una missa pontifical a l’esplanada de la basílica del Lledó.

Al voltant de les 11.00 h, les Cambreres ultimaven els detalls de la Verge, i el repic de les campanes marcava l’inici de la seua eixida que, escortada per una esquadra de arcabussers, va eixir en processó portada pels Barreros fins a l’altar instal·lat a l’esplanada.

Tornava a brillar el sol, i una multitud de castellonencs es van reunir a l’esplanada de la Basílica, per a honrar i venerar a la Lledonera i per a celebrar la Santa Missa. Al costat dels membres de la Real Confraria de la Verge del Lledó estava la corporació municipal i les reines de les festes, al costat de les dames de la ciutat i com no les nostres dames de la ciutat, Camila Castelluchio i Daniella Gimeno, així com les diferents gaiates de la nostra ciutat i entre elles van assistir en representació de la comissió de la Gaiata - 6 “Farola - Ravalet”, els nostres màxims representants Paula García, Adrián Gil ,Teresa del Carmen Cumba acompanyades pel nostre president Esteban Gual.

Ara Castelló ja es disposa a preparar una altra efemèride en 2024: El Centenari de la Coronació de la Mare de Déu del Lledó.

24/11/2022

CONCERT DEDICAT A MOROS D’ALQUERIA

El passat dijous 24 de novembre a la vesprada, en l’acollidor Teatre del Raval, va tindre lloc el tradicional concert de la Banda Municipal de Música de Castelló dedicat a l’Associació cultural Moros d’Alqueria i amb la inclusió d’un emotiu homenatge a títol pòstum al gran artista Diaz Naya, un dels més destacats pintors i en particular retratista de Castelló.

Els nostres representants, Teresa, Paula i Adrián, acompanyats pel nostre vicepresident, Manolo Romero, no van voler deixar passar l’ocasió d’assistir i van gaudir amb les marxes interpretades magníficament per la banda municipal amb el seu director, Marcel al capdavant i una llarga fila mora improvisada i perfectament capitaneja.

PRESENTACIÓ GAIATA 19 LA CULTURAL

Dissabte 19 de setembre la gaiata la Cultural va ser l’encarregada de realitzar la seua presentació, a la vesprada nit. Un castell de focs artificials va provocar al públic a mirar el cel que va precedir l’arribada de les madrines i les seues dames. Allí esperaven familiars, amics i el món de la festa il·lusionats amb la presentació de les representants festives Noelia Lerín Martínez madrina, Ahinara Hernández Suárez, madrina infantil i Héctor Espinosa Vilar, President Infantil sempre acompanyats de la presidenta de la gaiata, María Dolores Zabalza Prieto i membres de comissió, per a la magdalena 2023.

En una vesprada-nit ambientada amb música de batucada, va començar al ritme de timbals molt animats provocant al públic a fer-los partícips i on la comissió de la 19 va presentar a les seues madrines Noelia Lerin, Ahinara Hernández i Héctor Espinosa president infantil per a les festes de la setmana fundacional.

Un espectacle diferent amb actuacions musicals, i música tradicional de les festes on els nostres màxims representants de “LA SIS” “Farola-Ravalet” la nostra madrina Teresa del Carmen Cumba Soler, Paula García Valcárcel com a madrina infantil i Adrián Gil Vallés com a president infantil, juntament amb membres de la comissió de la SIS, tots ells acompanyats pel nostre president Esteban Gual Ibáñez, no seu van voler perdre.

Finalitzat l’acte protocol·lari, en la llotja rebérem als representants de la comissió de la Gaiata 8 “Portal de l’om” que ens va visitar per entregar el saluda corresponent per a la propera setmana. Allí al costat del nostres representants i la resta de la comissió de “Farola Ravalet” estarem en la seva presentació a la societat dels seus màxims representants per a la Magdalena 2023.

26/11/2022

VISITA GUIADA A LA CAPELLA DE LA PURÍSSIMA SANG DE JESÚS

El 26 de novembre a les 10 hores del matí els nostres màxims representants, Teresa del Carmen Cumba, Paula García i Adrián Gil, acompanyats pel nostre vicepresident Fermín Alegre, han acudit a la visita guiada que es va dur a terme en la capella de la “Purísima Sangre” i que va estar organitzada per la confraria d’aquesta mateixa capella. Una visita molt emocionant i molt interessant la que van poder gaudir els nostres representants com també els de la resta de Gaiates i les Reines i les seues respectives corts d’honor.

26/11/2022

PRESENTACIÓ GAIATA 8 PORTAL DE L’OM

Dissabte passat, 26 de novembre va tindre lloc al Palau de la festa de Castelló, la presentació oficial de la Gaiata 8 Portal de l’om per a la Magdalena 2023. Un any més i com és habitual en els últims anys els ‘portalers’ no van defraudar en el que a presentacions es refereix.

Amb un Palau de la festa transformat en una Venècia del segle XV la Gaiata 8 de plaça Borrull va presentar a les seues màximes representants per a la Magdalena 2023, Alba Bollado Segura com a madrina i a Aileen Fernández com a madrina infantil, així com a les seues respectives corts d’honor. Compte la llegenda de la vespra de Carnestoltes es pot trobar entre els seus carrers a l’Arlequí Pikolino que concedeix un desig a qui el troba. L’actor Rafa Lloret en el paper de Pikolino va ser trobat per un castellonero que pretenia canviar el seu aspecte físic, Pere Pau Montañés. D’aquesta manera, tots dos personatges van introduir al ‘món de la festa’ en una emotiva història per a protagonitzar la presentació dels seus representants més assenyalats.

3/12/2022

CONCERT 40 ANIVERSARI

COLLA DOLÇAINERS I TABALETERS

El passat dissabte dia 3 de decembre va tindre lloc al Teatre del Raval “Rafa Lloret”, ha tingut lloc un concert extraordinari a càrrec de la colla de dolçainers i tabaleters de Castelló amb motiu de la seua commemoració pel 40 aniversari de la seua fundació com a colla. I els nostres representants, Teresa, Paula i Adriàn, no seu han volgut perdre.

Un acte molt elegant i emotiu, amb un gran repertori de cançons tradicionals on s’ha repassat com a resum tota la seua activitat musical al llarg d’un any fester. Cançons com “La colla desfilant”, “Marxa de la ciutat”, “Havanera dels a ells” o “Fantasia Ibèrica” han sigut algunes de les cançons interpretades per la colla. Però dos han sigut els moments especial amb la interpretació del “Bolero de Castelló” on una parella de Castelloners han eixit a ballar-lo, i és que eixa parella eren María i Manuel Lumbreras, dama i acompanyant de la nostra comissió.

L’altre moment especial ha sigut per tancat l’acte on, la colla de dolçainers i tabaleters, han interpretat “Rapsòdia del 40 aniversari”.

Enhorabona Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló!

Durant la presentació com cada any la Gaiata 8 va distingir a alguna persona o col·lectiu amb el títol de ‘Portaler de l’any’, enguany la Colla de Dolçainers I Tabaleters de Castelló que celebra el seu quaranta aniversari. Posteriorment un dels moments més emotius de la nit va ser quan es va retre homenatge i agraïment al qual durant 8 anys ha capitanejat la Gaiata, Raúl Collazos. L’ex president va rebre un present de mans de l’actual president que li va agrair els anys entregats a la Presidència en nom de tota la Comissió. Però no quedava ací la sorpresa i van ser totes les padrines i presidents infantils als quals acompanye Raúl Collazos durant els seus anys com a representants del sector de la plaça Borrull.

Finalment com és costum els nostres representants, Teresa, Paula, Adrián i Esteban, van rebre en la nostra llotja a la Gaiata 13 Sensal que va entregar el corresponent saluda que els acredita com la pròxima comissió a presentar als seus representants i corts en el pròxim dia de Palau de la festa.

PRESENTACIÓ GAIATA 13 SENSAL

Un sector, el de “Sensal”, que va comparéixer en el Palau de la Festa aquest dissabte 3 de decembre, per realitzar la presentació oficial de les seus madrines Andrea Chipirraz Babiloni y Náyade Valverde Peralta i comissió per a les festes de la Magdalena del 2023. El dol decretat pel Consistori, amb una entrada al Palau de la festa sense focs artificials, reines i dames de la ciutat lluint crespó negre en memòria de les 3 mates del fatal accident i la seua retirada res més acabar l’acte protocol·lari i un minut de silenci abans de començar l’acte van ser alguns dels detalls que van marcar la nit. Una cerimònia que, una vegada més, va córrer a càrrec, en la seua part escènica, del grup de teatre “El Taronger”, companyia que tradicionalment col·labora amb Sensal per a l’execució de les seues presentacions.

“13 Rue del Sensal”, en referencia al mític “13 Rue del percebe” del dibuixant de cómics Ibáñez es va traslladar fins al Palau de la Festa amb una molt divertida i original posada en escena, on la representació va arrencar els riures del públic i de les seues madrines per a la magdalena 2023 Andrea Chipirraz Babiloni i

Náyade Valverde Peralta, madrina infantil, que junt Carlos Chipirraz com a president van presideir l’escenari.

Diferents personatges de còmic es van unir durant la vetllada per crear una divertida presentació on les nostres màximes representants de “Farola-Ravalet” Teresa Cumba Soler, Paula García Valcárcel, madrina i madrina infantil i Adrián Gil Vallés com a president infantil, juntament amb membres de la comissió, tots ells acompanyats pel nostre president Esteban Gual Ibáñez, van passar una nit de por però plena de diversió i riures per conéixer a les noves madrines Andrea, Náyade i comissió de la Gaiata 13 “Sensal” per a la Magdalena 2023.

Amb l’acte oficial acabat va començar la festa, i en la nostra llotja, rebérem la invitació dels quals la setmana vinent ocuparan l’escenari del Palau de la Festa per presentar a les seues madrines davant la nova etapa i seran els companys de la Gaiata 4 “L’armelar” els encarregats. Al costat d’ells les nostres representants i la resta de la comissió de LA “SIS” “FAROLA-RAVALET” estarem en la seua presentació en societat per a la Magdalena 2023.

08/12/2022

ENCESA DE LLUMS DE NADAL

Com ja és tradicional, un mes abans del començament de les Festes Nadalenques, els carrers de Castelló prenen colorit amb l’encesa de les llums típiques nadalenques.

Una encesa de llums a càrrec de les màximes representants festeres de la nostra Ciutat, les Reines Selene i Alejandra, que van estar molt ben recolçades amb les seves corts, Dames de la Ciutat, Madrines i Presidents de les diferents comissions gaiateres.

No podia faltar la representació de la Farola, aquesta vegada de mans dels nostres xicotets càrrecs, Madrina Infantil, Paula García i President Infantil Adrian Gil, acompanyats per la Madrina, Teresa del Carmen Cumba i el president de la Gaiata, Esteban.

Un acte molt colorit en què, els menuts i els no tan menuts, gaudeixen i s’omplen d’il·lusió per les properes festes nadalenques.

SOPAR DE NADAL DE LA FEDERACIÓ GESTORA DE GAIATES

El passat divendres dia 9 de desembre va tindre lloc, al restaurant Àgora, el tradicional Sopar de Nadal de la Gestora de Gaiates, coneguda col•loquialment en el món de la festa pel “Sopar de la Pasqüera”.

Van assistir, atenent la convocatòria de la Federació Gestora de Gaiates, el President del Patronat de Festes, Omar Braina, la Reina de les Festes, Selene Tarín Alegre, Dames de la Ciutat, els asesors de la gestora de gaiates, membres de la Junta de Festes, a més de Presidents, Presidentes i Madrines dels distints sectors gaiaters. I com no podia ser d’una altra manera la representació de la nostra Gaiata, encapçalada per la nostra Madrina, Teresa del Carmen Cumba Soler, acompanyada pel nostra President, Esteban Gual Ibañez. Així com la dama de la ciutat 2023 i madrina de la Magdalena passada, Camila Castelluchio Monroy.

La vetllada va transcórrer entre rialles i anècdotes compartint bones viandes i excel•lents caldos. Una vegada finalitzada, el President de la Gestora, José Antonio Lleó, va prendre la paraula per a agrair la presència de tots i desitjar un Feliç Nadal. Va continuar el torn de parlaments, la Reina de les Festes. Selene va voler dirigir unes sentides paraules a tots els presents, però amb especial afecte cap als Presidents, Presidentes i Madrines, com a representants de les comissions de Sector. Va lloar la labor que fan, tots i cada un d’ells en pro de les festes, coneixedora en primera persona, de l’esforç que suposa, dia a dia, treballar per i per a les festes de Castelló. Un esforç que es veu reflectit en la setmana de festes, en tots i cada un dels sectors i que queda plasmat en les Gaiates que il•luminen tota la Ciutat. Va finalitzar desitjant unes bones festes a tots, junt amb les seues famílies, i desitjant que si algú entra a la nit, en els magatzems de Gaiates, que siguen els Reis Mags i no els amics de l’alié. Tancant la ronda de discursos, el President del Patronat, Omar Braina, es va dirigir a tots els presents desitjant-los unes festes amb pau i harmonia. Després del tradicional brindis, va tindre lloc l’esperada entrega de la pasqüera a tots els presents. El President de la Gestora va fer entrega de la primera a la Reina de les Festes. A continuació van rebre la seua pasqüera, al President del Patronat. A continuació, cada un dels Presidents i Presidentes de Gaiata va fer entrega de les seues corresponents pasqüeres a les Madrines. I tancant l’acte es va fer entrega també d’una pasqüera a tots i cada un dels membres de la Junta de Festes assistents i als propietaris del restaurant Àgora, els nostres comissionats Santiago Querol i Begoña Vilar.

Una nit especial amb què totes les Gaiates van voler brindar per unes Bones Festes com a preàmbul d’una, cada vegada mes pròxima, espectacular Magdalena 2023.

PRESENTACIÓ GAIATA 4 L’ARMELAR

Dissabte dènou de gener, a les 23 hores, va tindre lloc en el Palau de la Festa la presentació oficial davant el poble de Castelló de les noves madrines i dames, així com de la resta de membres, de la comissió de L’Armelar. Una nit en la qual les grans protagonistes van ser les seues madrines, Luna Robles Amate i Laura Tomás Carceller, sempre acompanyades en tot moment pel seu president Alejandro Miranda Sales.

Una cerimònia repleta d’evocacions a les festes de la Magdalena. Les mascletades, l’encesa de gaiates, la Nit Màgica i el dia del Vítol van ser alguns dels moments que van formar part de l’espectacle. Tot això, combinat amb un gran desplegament de llums i continguts audiovisuals que van fer les delícies dels assistents al Palau de la Festa castellonenca.

L’espectacle va combinar la tradició amb components audiovisuals on els nostres màxims representants de la Gaiata 6 Farola Rvalet, la nostra madrina Teresa del Carmen Cumba Soler, Pau-

la García Valcárcel com a madrina infantil i Victor Gil Vallés com a president infantil, juntament amb membres de la comissió de “LA SIS”, tots ells acompanyats pel nostre president Esteban Gual Ibáñez. També van voler acompanyar als amics de la gaiata 4, l’Armelar en el seu recorregut pels valors i en els elements més tradicionals de les nostres festes.

La tradició i el protocol es van intercalar amb els elements més tradicionals d’aquest tipus d’espectacles, com la imposició de bandes, el lliurament de rams de flors i les ofrenes, entre altres, transportant als presents a diferents elements tradicionals, de les nostres festes grans de Castelló i que, sense lloc a dubte, quedarà en el record de Luna i Raquel, Madrina i Madrina infantil respectivament impregnant el Palau de color música i il·lusió.

Finalment, la gaiata número 4 també va entregar el premi Armeler d’Or 2022 al exregidor de l’ajuntament de Castelló pel grup popular, en Gonzalo Romero.

17/12/2022

RECOLLIDA SOLIDARIA D’ALIMENTS

El dissabte 17 de desembre, la Federació Gestora de Gaiates de la mà del Banc d’aliments, va organitzar una recollida d’aliments per a la gent que més ho necessita. Ubicats en la plaça de la pescadería, els nostres representants, Teresa del Carmen Cumba Soler i Esteban Gual Ibáñez van acudir, conjuntament a la resta de representants d’altres sectors gaiaters, al “stand” de captació d’aliments i ajudes per a la inicitiva.

17/12/2022

VISITA AL CARTER REIAL

Un dels actes més emblemàtics que anuncien la proximitat de las festes nadalenques i que va adreçat a eixe públic que espere aquestes festes amb especial ansietat, sobre tot pels regals que per eixes dates ells reben.

Preàmbul d’eixe aconteixement tan esperat pels més menuts, és la visita del Carter Reial que organitza la Junta de Festes, per a que la gent menuda faci entrega de la seua carta tan plena de peticions i d’il·lusió. I eixa recepció va tindre lloc el passat dia 17 de desembre, a la plaça Hort dels corders, i a la mateixa acudiren en representació de la nostra Gaiata Sis Farola Ravalet, la nostra Madrina Infantil Paula García Valcárcel i el nostre Presidente Infantil Adrián Gil Vallés, acompanyats pel president de la nostra comissió, Esteban Gual Ibañez.

Esperem que les vostres peticiones es vegen complides i que els vostres somnis, es puguen fer realitat.

PRESENTACIÓ GAIATA 14 CASTALIA

El Palau de la Festa ha tornat a obrir les seues portes un altre cap de setmana per a acollir la presentació d’una gaiata. Aquest dissabte, 17 de desembre, ha sigut el torn de la Gaiata 14 “Castalia”, la comissió de la qual s’ha vestit de gala per a exaltar a les seues màximes representants, María Lidón García Gargallo i Nieves Fernández de Marcos Llorente ambdues han sigut presentades com a madrina i madrina Infantil, respectivament, i acompanyades pel president infantil, Alejandro Monfort Batres i el president d’aquesta associació Daniel Martí Andreu.

Una presentació centrada en el Nadal on les nostres màximes representants de “Farola-Ravalet” Teresa del Carmen Cumba Soler, i Paula García Valcárcel madrina i madrina infantil i Victor Gil Vallés com a president infantil, juntament amb membres de la comissió de la SIS, tots ells acompanyats pel nostre president Esteban Gual Ibáñez, van passar una nit plena del toc més ‘nadalenc’ a les festes de la Magdalena 2023, on les seues madrines i president infantil van gaudir d’una somiada nit de “Castalia”.

En finalitzar l’acte de presentació, va haver-hi disc mòbil, els qui van ambientar la nit de tota la comissió i amics que es van acostar fins allí per a viure-la tots junts. Així mateix rebérem en la nostra llotja, la invitació dels quals la setmana vinent ocuparan l’escenari del Palau de la Festa per a presentar als seus màxims representants davant la nova etapa i seran els amics de la Gaiata 17 “Tir de Colom” els encarregats. Al costat d’ells les nostres madrines Teresa, i Paula i els presidents Victor i Esteban, i la resta de la comissió de la “SIS” “FAROLA-RAVALET” estarem en la seua presentació en societat per a la Magdalena 2023.

20/12/2022

INAUGURACIÓ DEL VI PESSEBRE GAIATER AL CAU

El dimarts dia 20 de desembre va tindre lloc, com ja és tradicional en el si de la Gaiata 6 Farola Ravalet, la festiva i nadalenca inauguració del pessebre del nostre local social. Un pessebre monumental que adorna el nostre cau en aquestes festes tan entranyables i que ens acompanyara en nit de cap d’any i roscó de reis, i román fins a la fí de les festes nadalenques.

Per això, després d’uns dies treballant en la confecció i muntatge d’aquest, es va procedir a realitzar en un acte entranyable, la inauguració del nostre VI Pessebre i que servia de punt de partida de les festes Nadalenques de l’any 2022-2023.

L’acte va comptar amb l’assistència i participació de nombrosos membres de la comissió i com no, dels nostres càrrecs 2023 Teresa del Carmen, Paula i Adrián que conjuntament amb el nostre president Esteban Gual Ibáñez van procedir a la tradicional inauguració del Betlem i posterior repartiment de felicitacions a cadascuna de les famílies presents.

Seguidament els assistents van brindar amb una copa de cava per unes bones festes i un prosper any 2023.

BERENAR DE NADAL DE LES GAIATES

Arranca l’any 2023, i amb ell arranca també una de les cites més esperades per als representants infantil de totes i cadascuna de les Gaiates, si és que, com cada any per aquestes dates, la Federació Gestora de Gaiates, organitza un berenar més especial per a la Reina Infantil, les Dames de la Ciutat Infantils, Madrines Infantils i els Presidents Infantils de les dinou comissions gaiateres, on l’única missió és divertir-se i passar-ho d’alló més bè.

Els nostres càrrecs infantils Paula i Adrián, van assistir a la invitació nadalenca, i van gaudir d’un berenar ric i una vesprada amb moltes activitats, a la sala de jocs del Centre Comercial Estepark de Castelló, Kidom, on no han faltat les rialles. Gràcies a la Federació Gestora de Gaiates, per organitzar aquest acte i pel detall d’una tassa amb el logotip de la federació gestora. Els més menuts han gaudit d’una vesprada de germanor i diversió.

CONCURS DE GAIATES DE MÀ

Estem d’enhorabona!!

El 27 de desembre a la vesprada, al Palau de la festa, van tenir lloc les votacions del concurs de Gaiatas de mà 2022. Gaiatas de mà que es van realitzar per a l’exposició organitzada per la Federació Gestora de Gaiates en setembre al Reial Casino Antic i el concurs promogut pel patronat de festes en aquests moments.

Després de les votacions de tots i cadascús dels membres del jurat, la nostra Gaiata de mà va obtenir el PRIMER premi amb un total de 66 punts. Després d’ella va ser segona la Gaiata de mà presentada per la Gaiata 17 Tir de colom i en tercer lloc la presentada per la Gaiata 15 Sequiol.

Enhorabona a totes les comissions participants, i en especial als guanyadors!

05/01/2023

CAVALCADA DE REIS

El dijous cinc de gener les seues majestats els Reis Mags d’Orient van arribar per mar a les 11h del matí a la nostra ciutat per a fer feliços a centenars de xiquets i xiquetes.

Ja per la vesprada-nit, els nostres representants, Paula, Adrián i Teresa acompanyats pel president de la nostra associació, Esteban Gual, van gaudir d’una gran cavalcada pels carrers de la nostra ciutat i de la benvinguda dels Reis a la Capital de la Plana, i més en concret a l’explanada del Palau de la festa, on els Reis van rebre de mans de l’alcaldessa, la clau de la ciutat per a que puguem accedir a totes les cases dels veïns i veInes de Castelló.

La cavalcada d’enguany, va comptar amb la participació de la gestora de Gaiatas, amb diversos membres de la nostra comissió participant amb balls i disfresses. Així com altres comissionats infantils de la nostra Gaiata que van participar d’altres carrosses participants.

DOLÇAINADAL

El passat dissabte dia 7 de gener a la vesprada, els nostres representants, Paula, Adrián, Teresa i Esteban van assistir al concert de Dolçainadal 2022 celebrat al Palau de la festa. Un concert solidari on els beneficis de les entrades van destinats a l’associació Aspropace.

Un any més la música de la Dolçaina i el tabal van deleitar i meravellar al públic assistent al ritme de cançons molt diverses. Els grups participants van ser colla Xaloc, colla Soroll, Xarançaina, Dolçainers i tabaleters de Castelló i l’escola de dolçaina i tabal de Castelló. Entre les que van destacar cançons, de pel·lícules animades de Disney o del famós disc “caribe mix”.

Entre el públic assistent es trobaven les reines i les seues corts d’Honor, entre elles Camila i Daniella, representants d’altres Gaiates i molt de públic on hi havien un gran nombre de comissionats de Farola Ravalet.

12/01/2023

PRESENTACIÓ DEL CARTELL DE LA MAGDALENA 2023

La Magdalena 2023, que se celebrarà de l’11 al 19 de març, ja té cartell anunciador. El passat 12 de gener, l’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, l’autor, Vicent Ramon Pascual Giner, i el regidor de Festes, Omar Braina, van donar a conéixer el disseny, amb el lema La festa de la llum. És el primer disseny del cartell de la Magdalena que s’ha realitzat a través d’una crida a projecte. Aquesta primera crida a projecte per al disseny del cartell i de la polsera de Magdalena va despertar l’interés de 23 candidats, dels quals el Comité de Valoració (format per professionals del disseny i membres de la Junta de Festes) va triar a Vicent Ramon Pascual Giner.

Després de la presentació del disseny del cartell i de la polsera de les pròximes festes de la Magdalena, la mateixa vesprada a les 19.00 hores en el Menador, va tindre lloc l’acte de presentació del cartell al món de la festa, entre les quals es trobaven les reines de les festes, Selene Tarín Alegre i Alejandra Sáez Sisamón, al costat de les dames de la ciutat i dels representants de les Gaiates de Castelló, entre les quals es trobaven les nostres madrines, Paula i Teresa i els nostres presidents, Adrián i Esteban. Així mateix, al voltant de la sala es van tornar a exposar les gaiates de mà del passat concurs.

14/01/2023

PRESENTACIÓ FALLA GUITARRISTA TÁRREGA DE VALL D’UIXÓ

Dissabte de presentació a la localitat veïna de Vall d’Uixó.

Els nostres amics de la falla “Guitarrista Tàrrega” celebraven la presentació de la seua Fallera Major i la seua respectiva cort d’honor per a l’exercici faller de 2023. I els nostres representants, Teresa, Paula, Adrián i Esteban no van voler faltar a la cita per a gaudir del seu espectacle costumista, on van destacar l’inici amb una parella ballant el bolero de Castelló i les albaes que un grup a peu d’escenari cantaven per presentar a cada fallera abans de pujar i asseure al seu seient. Abans de finalitzar l’acte, era el torn de les ofrenes, on els nostres representants van realitzar una ofrena en senyal de pleitesía.

14/01/2023

PRESENTACIÓ GAIATA 17 TIR DE COLOM

El Palau de la Festa es va convertir en un museu per a acollir la presentació de la Gaiata 17, Tir de Colom i als seus representants de les festes 2023: Marga Gual, madrina major, i Vega Torrejón i Nacho Joaquinet, madrina i president infantil

Una magnífica introducció per part de Pere Montañés en el paper d’Ordenança del museu i d’Enrique Palazón en off, com a encarregat de conduir l’acte protocol·lari va donar inici a la presentació amb un coreografia que representava els elements del museu protagonista, que van cobrar vida i van donar inici a l’acte de presentació.

Després de la pujada de la major part de la comissió de Tir de Colom, el Palau es va posar en peus per a rebre amb tots els honors als màxims representants del present cicle fester: la madrina infantil Vega Torrejón Garrot, acompanyada del president infantil Nacho Joaniquet Sidro; i la madrina Marta Gual Irigoyen acompanyada del president de la comissió el veterà Javier Gimeno Abadía.

En la llotja, els nostres representants Paula García, Adrián Gil i Teresa Cumba, acompanyats pel nostre president, Esteban Gual i un nombrós grup de gent de la comissió de Farola Ravalet, no van voler perdre’s l’espectacle que organitzava la Gaiata 17.

Allí mateix just en finalitzar la presentació, rebem el saluda de la Gaiata 1 Brancal de la ciutat convidant-nos la setmana vinent a la seua presentació.

21/01/2023

PRESENTACIÓ GAIATA 1 BRANCAL DE LA CIUTAT

El Palau de la Festa va tornar més fort que mai. Dissabte vint i ún de gener ja entrat el 2023, la gaiata Brancal de la Ciutat també va preferir per a la seua presentació, realitzar-la, a la vesprada nit. Una gala que trenca amb la tradició de la nit més tancada al Palau de la Festa. Un castell de focs artificials i al compàs de la dolçaina i tabal va precedir l’arribada de les madrines i les seues dames. Diana Vico Casanova, madrina, i Lidón Prades Gómez, madrina infantil, sempre acompanyats del president de la gaiata, Arturo España Marzá estant acompanyades en tot moment per les seues respectives corts. Familiars i amics també es van acostar fins ací per a abrigallar-les durant tota la nit.

Un mix de cançons va ser l’eix al voltant del qual va girar la gala. Durant tot l’acte, els assistents van poder gaudir d’un repàs històric dels èxits musicals i els nostres màxims representants de “Farola-Ravalet”, la nostra madrina Teresa del Carmen Cumba, Paula García com a madrina infantil i Adrián Gil com a president infantil, juntament amb membres de la comissió de la SIS, tots ells acompanyats pel nostre president Esteban Gual Ibáñez, van gaudir d’un magnífic espectacle.

Una vegada finalitzat l’acte d’exaltació de les madrines i comissió de la gaiata 1, Brancal de la Ciutat, va ser el torn que els nostres representants passaren per totes les llotges de la resta de Gaiates per tal de convidar-los la setmana següent a la nostra presentació.

LA NOSTRA PRESENTACIÓ

Dissabte passat vintihuit de gener, nit de presentació, i aquesta vegada ens tocava a nosaltres, “LA SIS” “FAROLA-RAVALET” per a il·luminar el Palau de la Festa. I així va ser, el temple gaiater per excel·lència va vestir les seues millors gales, per a celebrar la presentació de la nostra Gaiata número 6. Sector: Plaça de la Independència i adjacents.

Un castell de focs artificials i al so de dolçaina i tabal va animar al públic a entrar en la calor tardorenca, per a rebre als màxims representants del 2023, Teresa del Carmen Cumba

Soler madrina, Paula García Valcárcel madrina infantil i el president infantil, Adrián Gil Vallés. Les emocions estaven a flor de pell, amb l’alegria de les joves madrines davant la nova etapa que comencen, i la tristesa de les seves antecessores en el càrrec, Camila Castelluchio madrina 2022 i dama de la ciutat 2023, Daniella Gimeno madrina infantil 2022 i dama de la ciutat 2023; i el president infantil, Manuel Lumbreras, que acomiadaven el seu any sempre acompanyats del nostre president, Esteban Gual Ibáñez.

Amb motius maies com si en plena jungla es tractara i al voltant d’una enorme i majestuosa piràmide maia, va lluir en el recinte del Palau per presentar oficialment a la comissió de Farola Ravalet per a les properes festes fundacionals.

Un espectacle on els protagonistes de l’obra, Vanesa Pérez Monfort i Pere Pau Montañés, van viatjar fins a la cultura maia a la recerca d’una esmaragda per confeccionar l’adereç de les Reines de les festes, i que tan sols es podia aconseguir als peus de la piràmide. “Farola –Ravalet”, va portar el nostre signe més lluminós per a retre homenatge a tot el seu sector, quedant gravada per al nombrós públic, no deixant indiferent a ningú.

Tot això va crear un clima per a acompanyar a, Teresa del Carmen Cumba madrina, Paula García madrina infantil i el president infantil, Adrián Gil i la resta de la comissió, sent el moment d’emprendre els seus somnis, de representar al sector de “FAROLA-RAVALET”.

La nit va prosseguir amb el ball de gala i el fermall final a una nit molt emocionant va ser que, la nostra gaiata “LA SIS” “FAROLA-RAVALET” rebérem als nostres companys de la Gaiata 10 “El Toll” per a convidar-nos al seu acte de presentació que tindrà lloc el pròxim quatre de febrer, on al costat de les nostres madrines, Teresa, Paula i presidents, Adrián, Esteban Gual i la resta de la comissió de la “SIS” “FAROLA-RAVALET” estarem en la seua presentació en societat per a la Magdalena 2023.

Cristina Reig i Martínez

FALLERA MAJOR

Falla Nord Dr. Zamenhoff València

Ivana Ilieva i Ruiz

FALLERA MAJOR INFANTIL

Jorge Luís Defez i Zafón

PRESIDENT

Rafael Casco i Gil

PRESIDENT INFANTIL

Foguera Princesa Mercedes Alacant

Paola Rojo i Alonso BELLEA

Rosario Segura i Juan BELLEA INFANTIL

José Manuel Cortés i Davó PRESIDENT

Saray Pérez i Cortés PRESIDENTA INFANTIL

Fotos: AKRAIMAGEN FOTÓGRAFOS

Agermanaments

Falla Caçadors

Lorena Burdeus i Querol FALLERA

Teresa Vicent i Tornador FALLERA

Pedro Almendros i Pintor PRESIDENT

Ferran Mingarro i García PRESIDENT INFANTIL

Aitana Infantes i Villena

FALLERA INFANTIL

Leyre Donet i García FALLERA INFANTIL

Elena Navarro i Tena FALLERA INFANTIL

Sofía Pans i Sales

FALLETA INFANTIL

Ana Belén Ramia

FALLERA MAJOR

Falla El Grill Benicarló

FALLERO MAJOR

Atenea Bosch i Fresquet

FALLERA MAJOR INFANTIL

Agermanaments

Eric Fuster i Sancho

Foguera Carrer Major Sant Vicent del Raspeig

Yaiza Ros i Sirvent BELLEA MAJOR

Sofía

BELLEA MAJOR INFANTIL

Rubén Monllor i Martínez PRESIDENT

MAJOR

Falla El Remei Sagunt

Falla Guitarrista Tárrega La Vall d’Uixó

FALLERA MAJOR

Agermanaments

Amparo Estada i Pico FALLERA

Ainhoa Martínez i Moreno

Eusebio Bleisa i Martínez PRESIDENT

Laura Gómez i Corredera PRESIDENTA

Gaiata solidaria

Articles

1. L’origen de la pólvora

Joan Segura i Gual

2. La ciència en els focs artificials

Luis Ventura i Martí

3. La pólvora sense fum

Miguel Seguer i Muñoz

4. Foc i fred al servei de la pirotècnia

Luis Ventura i Martí

5. La goma aràbiga, aglutinant soluble natural

Maria Ruiz i Seguer

6. Caminant, quasi, a la vora del precipici

Pablo Grajeda i Pérez

7. La Intervenció d’armes i explosius de Castelló, un valor per a la nostra seguretat Tinent interventor d’armes i explosius de la Guardia Civil

8. Coneixent els espectacles pirotècnics més impressionants del món

Ferràn Martí i Soriano

9. Pirotècnia arreu del món

Petek Kaya

10. Concurs de mascletaes

Jorge Batiste i Sanz

11. La traca final

Jorge Batiste i Sanz

12. L’encesa de les gaiates. L’aparador de la llum de la nostra festa

Agustín Mon i Carro

13. Magdalena vítol

Javier Roig i Varoch

14. Nit màgica

Leandre Ll. Escamilla

15. Armes de festa?

Toni Aguila i Fillol

16. Manifestacions festives a la Comunitat Valenciana

Fermín Alegre i Escrig

17. Aragó, terra de foc, bruixes i diables

Ana Domeque i Francho Felices

18. La pirotècnia a Catalunya

Martí Forns i Rabat

19. Els focs a Bermeo i voltants

Óscar Galindo i Álvarez

20. La creació de l’Associació Santiagoko Deabruak com a grup de pirotècnia al país basc

José Maria Clemente i Leza

21. Brunchú i Castelló

Luis Brunchú i Martí

22. El centenari C.D. Castelló en les festes de la Magdalena

José Maria Arquimbau i Montolio

L’origen de la pólvora Joan Segura i Gual

La pólvora o pólvora negra és una barreja fortament explosiva de diverses composicions, la més antiga de les quals és de salnitre, sofre i carbó, anomenada pólvora negra o pólvora terrosa segons el color del carbó emprat. És una substància sòlida i generalment en forma de grans més o menys petits. S’usa, entre altres funcions, per a impulsar projectils en les armes de foc, propel·lir coets, barrinar roques, enderrocar construccions, preparar focs d’artifici. El sofre i el carbó actuen com a combustible mentre que el salnitre o nitrat de potassi actua com a comburent o agent oxidant. El carbó és el principal element combustible però el sofre facilita la iniciació de la combustió i n’augmenta la velocitat.

El descobriment de la pólvora és d’origen incert, sembla que els primers a utilitzar composicions similars a la pólvora negra van ser els xinesos. En els segles VII i VIII els xinesos i els romans d’Orient ja havien utilitzat la pólvora per ser utilitzada en focs d’artifici, projectils incendiaris i coets voladors, seria introduïda a Europa pels sarraïns i no va ser habitual fins a començament del segle XIII, segle al qual també va ser utilitzada a la guerra. El magatzem on es guarda la pólvora s’anomena polvorí.

Història

Tot i que l’origen de la pólvora és incert, hi ha consens entre els principals experts en considerar que va ser inventada a la Xina a mitjans del segle IX i des d’aquí es va estendre vers l’Orient Mitjà i més tard cap a Europa. Tot i que encara hi ha una disputa sobre la influència que van tenir els avenços xinesos a l’Orient Mitjà i a Europa en el camp de l’ús de la pólvora a la guerra.

La pólvora va ser inventada, documentada i s’utilitza a la Xina, on les forces militars xineses van utilitzar armes basades en la pólvora com per exemple coets, armes de foc o canons i explosius fets amb pólvora, granades i diferents tipus de bombes, contra els mongols quan aquests van intentar envair i trencar les fortificacions de les ciutats xineses de la frontera nord. Després que els mongols van aconseguir de conquerir la Xina i van fundar la dinastia Yuan van utilitzar la tecnologia xinesa de les armes de foc durant les invasions del Japó.

La difusió de la pólvora al llarg de l’Àsia des de la Xina s’atribueix principalment als mongols.

Un dels primers exemples de contacte dels europeus amb la pólvora i les armes de foc va ser a la batalla de Muhi l’11 d’abril del 1241 al Regne d’Hongria durant la invasió mongol d’Europa. En aquesta batalla els mongols no només van utilitzar la pólvora amb les primeres d’armes de foc xineses sinó també a les primeres granades.

La pólvora del regne d’Assam

El regne d’Asam (també escrit Assam, Asem, Azam,Acem, Asham, Acham,...) fou un antic regne situat al nord de l’actual Siam. Segons la tradició allí es va inventar la pólvora i aquest coneixement fou transmès als xinesos.

Xina

El nitrat de potassi, o salnitre, ja era conegut pels xinesos a mitjans del segle primer i hi ha una forta evidència de la utilització d’aquesta substància i del sofre en diferents combinacions medicinals. Un text alquímic xinès datat el 492 assenyala que el salnitre cremava amb una flama de color porpra, el que proporciona un mitjà pràctic i fiable per tal de diferenciar-ho d’altres sals inorgàniques i permetent els alquimistes d’avaluar i comparar les tècniques de purificació. Els primers documents sobre la purificació del salnitre àrabs i llatins són posteriors a l’any 1200.

La primera menció documental d’una barreja semblant a la pólvora va ser descrita l’any 808 per Qing Xu Zi Qing, es tracta d’una barreja de sofre, salnitre i aristolòquia (una herba que aportava el carbó). La primera referència escrita a la pólvora és probablement a un passatge del Zhenyuan miaodao yaolüe, un text taoista que s’ha datat provisionalment a mitjans del segle IX. Aquest text descriu diferents fórmules alquímiques considerades perilloses, dues contenen salnitre i a una tercera hi ha un avís seriós: “alguns han escalfat junts sofre, realgar i salnitre amb mel, el fum i les flames que han resultat han cremat les seves mans i la cara, i fins i tot la totalitat casa on treballaven va cremar.”

Molt ràpidament, els xinesos van aplicar la pólvora en el desenvolupament d’armes, però abans d’inventar les armes de foc van crear una gran varietat d’altres tipus d’armes com per exemple llançaflames, coets, bombes o mines terrestres. Durant el segle x s’utilitzava la pólvora com a base per a la fabricació de diferents tipus d’artefacte incendiaris que eren llançats per fonèvols i fletxes incendiàries que eren llançads amb arcs i ballestes. A mitjans del segle XI es va escriure el Wǔjīng Zǔngyào (xinès tradicional: ǔǔǔǔ, xinès simplificat:ǔǔǔǔ, Col·lecció de les Tècniques Militars més importants) a la cort de la dinastia Song, on es descriuen diferents barreges amb la característica de contenir màxim del 50% de salnitre, cosa que tindria efectes incendiaris per N110 ruuti.jpgò poc explosius. També s’hi mencionen metxes lentes, coets i focs artificials.

En el segle XII es publiquen en xinès manuals de construcció i ús de coets propulsats per pólvora. En fonts xineses hi ha testimoni escrit de l’ús de bombes deflagrants el 1187. Les bombes d’explosió comencen a fer-se servir a la Xina el 1221.

Orient Mitjà

Els àrabs van conèixer la pólvora en algun moment entre 1240 i 1280, època durant la qual Hassan al-Rammah va escriure en àrab receptes de pólvora, instruccions per a la purificació

del salnitre, i les descripcions de les propietats incendiàries de la pólvora. La pólvora va arribar a l’Orient Mitjà procedent de la Xina, possiblement a través de l’Índia. La utilització de denominacions com neu xinesa per al salnitre, flors de la xina per als focs d’artifici o fletxes xineses per als coets suggereixen que el seu coneixement derivava de fonts xineses.

Hassan al-Rammah va incloure 107 receptes de pólvora en la seva obra al-Furusiyyah wa al-al-Manasib Harbiyya, 22 de les quals són per a coets. Si es pren la mitjana de 17 d’aquestes 22 composicions (75% de nitrats, 9,06% de sofre i el 15,94% de carbó), es troba que és gairebé idèntica a la moderna fórmula ideal de la pólvora composta per un 75% de nitrat de potassi, un 10% de sofre i un 15% de carbó.

Europa

A Europa, una de les primeres mencions de l’ús de la pólvora es troba a uns passatges de les

obres Opus Majus i Opus Tertium (1267) de Roger Bacon on es mencionen el que s’ha interpretat com a foc grec i els petards. A principis del segle xx l’oficial d’artilleria britànic Henry William Lovett Hime va proposar que l’Epistola de Secretis Operibus Artis et Naturae, et de Nullitate Magiae (provisionalment atribuïda a Roger Bacon) contenia una fórmula xifrada de la pólvora. Aquesta afirmació ha estat qüestionada per historiadors de la ciència com Lynn Thorndike, John Maxson Stillman o George Sarton tant pel que fa a l’autenticitat de l’obra com pel que fa al mètode de desxifrat. Però en qualsevol cas, la fórmula que s’afirmava que havia estat desxifrada (7 parts de salnitre:5 parts de carbó:5 parts de sofre) no és útil per a ser utilitzada a les armes de foc ni per a la fabricació de petards perquè crema lentament i produeix sobretot fum.

El Liber Ignium, o Llibre dels focs, atribuït a Marcus Graecus, és una col·lecció de fórmules incendiàries que inclou algunes receptes de

pólvora. James Riddick Partington (1886- 1965) va datar les fórmules de la pólvora vers l’any 1300.

La pólvora va ser utilitzada per primera vegada a Occident amb fins bèl·liques en 1262 pels musulmans al setge de Labla en utilitzar-se per a accionar uns primitius canons.

Durant els segles xv i XVI van circular per Europa històries que afirmaven que Berthold Schwarz havia estat l’inventor de la pólvora. Es tractaria d’un personatge llegendari que alguns autors com l’historiador H.J. Rieckenberg creuen que podria haver estat un frare franciscà anomenat Bertold von Lützelstetten però no hi ha cap prova que l’avalin com a inventor de la pólvora i la seva activitat, durant la segona meitat del segle XIV, és posterior a les proves documentals de la presència de la pólvora a Europa.

La gran aportació europea a la pólvora va ser el procés de granulació, que consisteix a afegir humitat a la pólvora per tal de formar grans regulars de mida més gran, això incrementa la seguretat i la consistència de la pólvora. Aquesta invenció es va fer cap a finals del segle XV quan els fabricants europeus van començar a afegir humitat a la pólvora per reduir la pols i amb això el risc d’explosió. Amb la humitat es formava una mena de pasta amb una consistència de puré o farinetes que després s’utilitzava per crear grans que eren assecats.

La nova pólvora granulada era més potent i segura d’emmagatzemar perquè era molt menys higroscòpica que la pols precedent gràcies a la reducció neta de la superfície. Els usuaris van descobrir que també era més potent i més fàcil de carregar a les armes. Un dels avantatges de la granulació és que la flama de la combustió es propaga de manera uniforme entre els grans, de manera que tots els grans s’encenen abans que hi hagi una expansió significativa de gasos quan la pólvora “explota”. En el cas de la pólvora en pols hi ha una gran part que no es crema i és empesa lluny de la flama

d’encesa i de la cambra de combustió a causa de l’expansió del gas que hi ha entre les partícules de la pols. L’experimentació va conduir al descobriment que la velocitat de la combustió era diferent en funció de la mida del gra i que unes mides eren més adients que d’altres per als diferents tipus d’arma.

Característiques:

Com a substància explosiva, és utilitzada principalment com a propulsor de projectils en les armes de foc i com a propulsor i amb finalitats acústiques en els jocs pirotècnics. Està composta de determinades proporcions de nitrat de potassi (salnitre), carbó i sofre i amb una composició (per pes) d’aproximadament 15:3:2, respectivament. La seva deflagració és de 600 a 700 m/s.

Les pólvores poden ésser classificades en dos grans grups: el de les pólvores ordinàries i el de les pólvores sense fum. Hom anomena «pólvora ordinària» les pólvores negres, que són les més importants, i les pólvores terroses, les pólvores nitratades i les pólvores cloratades.

El terme «pólvora negra» va ser encunyat cap a finals del segle XIX als Estats Units per distingir la pólvora tradicional de les noves formulacions de la pólvora sense fum. També hi ha la parcialment sense fum, que redueix de manera significativa les quantitats de fum i els productes de combustió, i que oscil·la entre un color bronzejat, color marró a groc o blanc. La

majoria d’aquests productes, variants del sense fum en pols van deixar de fabricar-se a la dècada del 1920.

Composició

El carbó i el sofre cremen gràcies al nitrat de potassi, que és el comburent, atès que subministra l’oxigen necessari per a la combustió. També es pot emprar nitrat de sodi però té l’inconvenient de ser higroscòpic, és a dir, absorbeix la humitat de l’ambient.

També hi ha una altra pólvora utilitzada habitualment, que en comptes de nitrat de potassi fa servir clorat de potassi (KClO3), que és la que es fa servir en pirotècnia. El clorat de potassi no és massa higroscòpic i funciona millor que el nitrat de potassi, però la combustió del carbó i el sofre és molt més ràpida, essent gairebé explosiva, per això s’usa en pirotècnia.

Les quantitats de cada component són: 50% de KClO3, 35% de carbó i 15% de sofre. El sofre ajuda a la combustió, perquè quan es crema produeix diòxid i triòxid de sofre, SO2 i SO3, que en combinar-se amb les molècules d’aigua procedents no de la combustió sinó de la humitat, es produeix àcid sulfúric (H2SO4) i àcid sulfurós (H2SO3), que reaccionen violentament amb el clorat de potassi, fent que es descompongui molt ràpidament.

La pólvora negra és una barreja granulada composta per:

– Un nitrat, habitualment nitrat de potassi

(KNO3), que subministra l’oxigen necessari per a la reacció química de la combustió;

– El carbó, que proporciona carboni (C) i d’altres combustibles per a la reacció;

– Sofre (S), alhora que és un combustible disminueix la temperatura d’ignició i augmenta la velocitat de combustió.

El nitrat de potassi és l’ingredient més important tant en termes de volum com funcional perquè el procés de combustió n’allibera l’oxigen provocant la ràpida combustió dels altres ingredients. Per a reduir el risc d’ignició accidental a causa de l’electricitat estàtica, els grans de la pólvora negra moderna acostumen a estar recoberts amb grafit per tal d’impedir l’acumulació de càrrega electroestàtica.

El carbó no és format per carboni pur, sinó que també conté cel·lulosa parcialment pirolitzada, en què la fusta no està completament descomposta. La temperatura d’auto ignició del carbó és relativament baixa mentre que la del carboni és molt més gran. Per tant, una composició de pólvora negra que contingui carboni pur cremarà, en el millor dels casos, de manera similar al cap d’un llumí.

L’actual composició de les pólvores negres fabricades per a usos pirotècnics va ser adoptada el 1780. Les seves proporcions en pes són del 75% de nitrat de potassi (també conegut com a salnitre), el 15% de carbó vegetal, i el 10% de sofre. Aquestes ràtios han variat al llarg dels segles i segons els països, i poden ser modificades una mica en funció de la finalitat per a la qual s’utilitzarà la pólvora. Per exemple, la pólvora de baixa potència, no apta per al seu ús en armes de foc, és adequada per fer voladures de roca a les pedreres, les seves proporcions són del 70% de nitrat, 14% carbó i el 16% de sofre; també pot ser fabricada amb nitrat de sodi que és més barat i llavors les proporcions serien del 40% de nitrat, 30% de carbó i el 30% de sofre.

La granulació és un procés en el qual es barreja la pólvora negra en pols amb un aglutinant lí-

quid, habitualment aigua, després s’asseca en forma de plaques aixafades que finalment són triturades i els grans separats segons la seva mida. Aquest procés va millorar la fiabilitat de la pólvora en fer que la velocitat de combustió fos més uniforme i en inhibir la separació dels seus components constitutius. Durant els segles en què la pólvora va ser el propulsor universal per a tot tipus d’armes de foc, els granulats gruixuts s’utilitzaven per als canons i els més fins a les armes de mà. La velocitat de combustió de la pólvora es pot fer variar en funció de la mida dels grans.

Combustió

Una equació química simple de la combustió de la pólvora negra que és habitualment citada seria:

2 KNO3 + S + 3 C → K2S + N2 + 3 CO₂

Una de més precisa, però simplificada, seria:[35]

10 KNO3 + 3 S + 8 C → 2 K2CO3 + 3 K2SO4 + 6 CO₂ + 5 N2

Tot i que la fórmula química del carbó varia es pot utilitzar la seva fórmula empírica:

C7H4O

Una equació més exacta de la descomposició de la pólvora negra amb l’ús de sofre pot ser descrita com:

4 KNO3 + C7H4O + 2 S —> 2 K2S + 4 CO₂ + 3 CO + 2 H2O + 2 N2

En el cas de la pólvora negra sense utilitzar sofre:

6 KNO3 + C7H4O —> 3 K2CO3 + CO₂ + 6 CO + 2 H2O + 2 N2

La combustió de la pólvora no es produeix en una única reacció i és difícil predir-ne els subproductes resultants. Els resultats d’un estudi van mostrar que es produeix un 55,91% de productes sòlids (carbonat de potassi, sulfat de potassi, sulfur de potassi, sofre, nitrat de potassi , tiocianat de potassi, carboni, carbonat d’amoni), un 42,98% dels productes gasosos (diòxid de carboni, nitrogen, monòxid de carboni, sulfur d’hidrogen, hidrogen, metà) i un 1,11% d’aigua.

La pólvora conté una energia de 3 megajoules per quilogram i conté el seu propi oxidant. En comparació, l’energia del TNT és de 4,7 megajoules per quilogram i la de la gasolina de 47,2 megajoules per quilogram. La pólvora és un explosiu de baixa potència i com a tal no pot detonar, sinó que deflagra.

La ciència en els focs artificials

Luis Ventura i Martí

Darrere de la llum, el color, el so i el fum s’amaguen una reacció química i una taula d’elements químics.

Tot comença amb un esclat sord, al qual segueix el dibuix d’espurnes grogues i verdoses en el cel nocturn, que culmina en una explosió de color, amb llums blaves, blanques i ataronjades. Seguidament hi ha una palmera de garlandes roses i una cascada d’espurnes blanques, que acaben en una cortina sonora eixordadora. Són els efectes característics d’una nit màgica amb focs artificials.

El secret de la pirotècnia està en la ciència, concretament en una reacció d’òxid-reducció en la qual s’allibera energia. La reacció química de la pólvora que fa que aquesta explote es deu a l’intercanvi d’electrons entre els diferents ingredients. És a dir, es tracta d’una reacció de reducció-oxidació (reacció redox) que dona lloc a la combustió.

El principal compost químic dels focs artificials és la pólvora negra, que segons la fórmula clàssica està composta per set parts de salnitre, cinc de carbó vegetal i cinc de sofre.

En el segle XVIII la recepta primigènia va evolucionar cap a tres quartes parts de nitrat de potassi, un quinze per cent de carbó vegetal i un deu per cent de sofre.

Les sals són les responsables del color. Doncs bé, els mestres pirotècnics l’han modificada substancialment en substituir el nitrat de potassi per clorat de potassi, que actua com a element oxidant i que aconsegueix una combustió molt més ràpida. Això es deu al fet que els nitrats tan sols cedeixen una tercera part de l’oxigen que contenen, enfront del cent per cent dels clorats. En la fórmula actual el sofre i el carboni són els elements reductors que actuen com a combustibles.

Depenent de molts factors com la velocitat, l’emissió d’energia i la combinació, pot variar l’efecte que podem aconseguir. Et nomenaré les diferents sals que poden estar dins dels artefactes de pirotècnia i els colors que resulten d’aquestes mescles.

Sals d’Estronci. Entre aquestes sals podem nomenar el nitrat d’estronci, el carbonat d’estronci i també el sulfat d’estronci. Són les responsables

de donar la tonalitat roja en les explosions dels focs artificials.

Sals de Calci. Conegudes com: el carbonat de calci, el clorur de calci, i el sulfat de calci. Aquestes sals són les encarregades de donar el color taronja.

Sals de Sodi com: nitrat de sodi, oxalat de sodi i la criolita. Amb aquestes sals podem crear el color groc.

Sals de Bari: en elles s’inclouen nitrat de bari, el carbonat de bari, el clorur de bari o el clorat de bari. Amb aquestes sals s’aconsegueix la tonalitat del color verd.

Sals de Coure: ací tenim al clorur de coure, el carbonat de coure i també l’òxid de coure. Amb aquest element s’aconsegueix el color blau.

El combinat de compost de Coure i Estronci són els que causen el color morat.

Alumini i Magnesi són els que generen el color platejat.

Hi ha altres mescles, per exemple amb Magnesi també es pot aconseguir el color blanc que dona una lluentor molt impactant i detallat. També, està el Titani que al costat de l’Alumini formen les conegudes espurnes.

Amb aquestes sals metàl·liques, després d’un procés de combinació es poden aconseguir els diferents colors que són tan atractius en els focs artificials. Com veiem en tot això la química té molta responsabilitat i és l’encarregada d’aconseguir les increïbles tonalitats que podem apreciar en els espectacles de pirotècnia.

De tots ells el més difícil d’aconseguir és el blau intens. La raó consisteix en el fet que perquè el clorur de coure emeta llum blava cal aconseguir els 1200 °C, però a aqueixa temperatura també es descompon. Si s’usa nitrat de coure en lloc de clorur, que té l’avantatge de cremar-se a temperatures més baixes, el blau és menys intens i si

s’opta per temperatures intermèdies el blau es torna ràpidament en blanc. Quan el que es vol aconseguir són centellejos platejats i blancs s’empra titani, mentre que si el que es desitja és lluentor i la lluminositat és millor usar el magnesi, i els mestres pirotècnics opten pel calci quan l’objectiu és enlluernar amb un núvol de partícules brillants.

En definitiva, darrere d’una palmera o d’un castell de focs artificials hi ha oculta, almenys en aparença, una enorme taula d’elements químics.

Física aplicada a la pirotècnia.

Per a propulsar els elements químics cal disposar de coets, els quals solen tindre dues cambres, una d’elles amb la càrrega de pólvora, que a més disposa d’una eixida en la part inferior i que és la responsable d’impulsar el projectil verticalment.

Quan es crema aqueixa cambra s’encén la segona, que és la que allotja les sals que donen lloc als colors. Perquè l’explosió siga segura, allunyada del públic, i creme amb intensitat les sals han de tindre forma de boletes.

La combinació del perclorat potàssic amb una sal d’àcid orgànic és capaç de generar emissions

intermitents de gas que, en estar comprimides en tubs de xicotet diàmetre, produeixen les xiulades característiques d’alguns focs artificials.

Si volem conéixer la distància en quilòmetres que hi ha entre nosaltres i l’explosió del coet bastarà que comptem els segons que hi ha entre l’explosió de colors i el so eixordador, i dividir el número obtingut per tres.

Després de l’espectacle lumínic s’origina fum i s’alliberen partícules metal·líferes d’una grandària molt xicoteta, però prou gran com perquè puguen ser inhalades i arribar fins als nostres pulmons, la qual cosa pot suposar un risc per a la salut en persones amb patologies respiratòries.

Alguns trucs

Els professionals de la pirotècnia utilitzen un aglomerant que es diu dextrina, aquest és un derivat de midó soluble en aigua que serveix per a crear boletes explosives de colors que generen una explosió més brillant i visible que crema amb molta més intensitat.

Això és el que col·loquen en la majoria dels coets. També ho acompanyen d’una pols fina coneguda com trisulfit d’antimoni que permet que l’explosió deixe un núvol amb partícules brillants molt cridaneres i belles.

Estructura i composició interna

La forma en la qual exploten els colors dels focs artificials te molt a veure amb la forma en la

qual són elaborats perquè és perceba en forma de centelleig globular. Per exemple un coet està compost de 2 parts. En la primera està la capsula amb pólvora que és la responsable d’impulsar el recorregut del projectil cap amunt.

I la segona que és la que explota causant l’eixida dels espurnes en l’aire. La velocitat amb la qual cauen aquests centellejos de foc depén principalment de la velocitat en què cremen. És en aquesta capsula on és col·loquen els sals que he explicat al principi de l’article.

Això també explica perquè l’última part del coet o foc artificial és de forma de redó o ovalada, ja que d’aquesta manera serà l’esclat dels colors en el cel.

Detonadors electrònics

Actualment en aquests espectacles molt poques vegades es realitzen les detonacions de manera manual com es coneix tradicionalment. Ara el més normal és col·locar els detonadors electrònics amb els quals és possible realitzar les explosions en diferents ritmes acompanyats de música i altres espectacles més atractius.

D’aquesta manera, també és molt més segur ja que la persona que opera l’explosió dels coets es troba lluny dels aparells explosius. Per a aquest sistema és necessària la utilització de morters en forma de tub on es col·loquen les substàncies.

Aquesta és la forma més senzilla de fer-ho i també molt més segura. En qualsevol cas ja està creada la tecnologia per a fer realitat espectacles amb focs artificials sense la necessitat de prendre una metxa i eixir corrent.

La pólvora sense fum

Miguel Seguer i Muñoz

La pólvora sense fum (anomenada també pólvora blanca o pólvora piroxilada) és el nom que reben cert nombre de propel·lents usats en armes de foc i artilleria que produeixen una quantitat insignificant de fum quan es cremen, a diferència de la pólvora tradicional (la pólvora negra) a la que van substituir progressivament des de finals del segle xix fins a principis del xx. La definició del terme «sense fum» és deguda al fet que els productes de combustió són principalment gasosos, comparats amb el 55% de productes sòlids (principalment carbonat de potassi, sulfat de potassi i sulfur de potassi) de la pólvora negra

Malgrat el seu nom, la pólvora sense fum no està completament lliure de fum i tampoc té forma de pols com la pólvora negra sinó que és un material granular. La pólvora sense fum va permetre el desenvolupament d’armes automàtiques i semiautomàtiques. La pólvora negra deixa un espès i dur residu que és higroscòpic i és causa de la corrosió del canó, mentre que la pólvora sense fum no presenta cap d’aquests desavantatges. Això fa que una arma de foc de càrrega automàtica amb moltes peces en moviment sigui possible i fà-

cil de mantenir (d’altra manera, s’embrutaria i s’embussaria amb els dipòsits de la pesada pólvora negra).

Les pólvores sense fum estan classificades com a explosius de tipus 1.3 en les Recomanacions per al transport de mercaderies perilloses - Model de Regulacions per a l’ONU, a Europa per mitjà de l’acord ADR i als Estats Units pel ATF. No obstant això, aquesta pólvora s’utilitza com propel·lent sòlid, per tant el seu ús normal està més relacionat amb la deflagració que amb la detonació.

Història

El 1884 el químic francès Paul Marie Eugène Vieille, va obtenir un nou tipus de pólvora, per gelatinització de la nitrocel·lulosa amb una barreja d’èter i alcohol, completament diferent de la pólvora negra, anomenada Pólvora B (en francès Poudre B). El nou compost era un explosiu de tipus propel·lent, que desenvolupava una energia tres vegades superior a l’anterior, mentre que la producció de gasos de combustió era molt baixa (d’aquí l’apel·latiu sense fum). Aquesta Pólvora B va ser el pri-

mer tipus de pólvora sense fum va ser aviat seguit per altres tipus de similars característiques:

-Nobel va obtenir el 1888 la balistita, gelatinitzant nitroglicerina amb col·lodió de cotó.

-El 1891, el Regi Polverificio sul Liri obtingué la solenita;

-En el Regne Unit durant el mateix període, es va desenvolupar la Cordita.

Antecedent interessant

L’any 1846 Josep Roura i Estrada va inventar, a Barcelona, la que va anomenar “pólvora blanca”. Es tractava d’una pólvora sense fum, incolora, no higroscòpica i que no degradava ni embrutava les armes de foc. Segons l’inventor i diverses proves públiques realitzades, una tercera part de pólvora blanca (o pólvora de Roura) proporcionava els mateixos efectes balístics que una quantitat normal de pólvora negra.

Avantatges de la pólvora sense fum respecte de la negra

-No deixa pràcticament residus i els pocs que deixa no són higroscòpics, per aquest motiu no produeix la ràpida oxidació de l’ànima del canó.

-Amb prou feines surt fum per la boca del

canó en efectuar un tret, fet que fa més difícil situar el lloc de procedència dels trets.

-És molt més potent i per això va contribuir a la reducció dels calibres.

-És molt estable i insensible als canvis de temperatura i cops; és més fàcil de fabricar, i emmagatzemar amb un nivell de perill més baix.

-El seu maneig no és tan perillós i en cas que es calés foc, en ser més lenta la seva combustió amb prou feines causaria danys.

Per tot això, a la fi del segle xix es van fer innombrables assajos amb diferents tipus de propel·lents fins a arribar al que coneixem avui per pólvora sense fum, i ja en l’última dècada d’aquest segle van aparèixer els primers cartutxos militars amb aquest tipus de propel·lents: el 8 mm Lebel, el .30-40 Krag, el .30-03, etc.

Les seves mesures de seguretat són: mantenir-la sempre humida amb aigua destil·lada per evitar que exploti i també en envasos de plàstic sòlid per evitar cap càrrega estàtica.

La Cordita

Amb el terme cordita es fa referència a un tipus de pólvora sense fum composta de nitroglicerina i cotó pólvora que es barregen amb acetona, per produir una pasta que posteriorment és premsada en forma de cordaill. La

cordita va ser descoberta de forma accidental pel químic suís-alemany Christian Friedrich Schönbein (1799-1868), també responsable del descobriment de l’ozó.

Fent Christian Friedrich Schönbein un experiment a casa seva, l’any 1845, va vessar de forma accidental una barreja d’àcid nítric i àcid sulfúric, que va assecar posteriorment amb el davantal de cotó de la seva dona. Va penjar la peça de roba a eixugar davant l’estufa, però sense voler, un cop seca va detonar convertint-se en fum. Havia convertit la cel·lulosa del davantal en nitrocel·lulosa. Els grups nitre (procedents de l’àcid nítric) servien com una font interna d’oxigen, i la cel·lulosa, en escalfar-se, es va oxidar per complet en un instant.

Friedrich Schönbein va comprendre les possibilitats del compost. La pólvora negra ordinària explotava enmig d’un fum espès, ennegrint les armes, embrutant els canons i les armes petites, així com enfosquint el camp de batalla. La nitrocel·lulosa va fer possible la

“pólvora sense fum”, i pel seu potencial com a propulsor en els projectils d’artilleria va rebre el nom de cotó pólvora.

Els primers intents de fabricar cotó pólvora per a finalitats militars van fracassar, a causa del perill d’explosions en les factories. No va ser fins a 1891 quan Dewar i el químic anglès Frederick Augustus Abel (1827-1902) van aconseguir preparar una mescla segura amb el cotó pólvora com a component. Atès que la mescla podia premsar-se en forma de llargs cordills, se la va denominar cordita.

La cordita, que és un explosiu de doble base, està formada per seixanta-quatre parts de cotó pólvora, per trenta parts de nitroglicerina i per cinc parts de vaselina o gelea de petroli, els quals actuen com a estabilitzadors. A més a més també està composta per un 0,8% d’acetona, la qual és imprescindible per realitzar la mescla. Tots els productes generats en la reacció són gasos invisibles, excepte el vapor d’aigua quan es veu quan es condensa.

Foc i fred al servei de la pirotècnia

Luis Ventura i Martí

La flama freda és una flama la temperatura màxima de la qual està per davall dels 400 °C. Se sol produir en una reacció química d’unes certes mescles aire/combustible. De manera contrària a la flama convencional, la reacció no és tan exotèrmica i allibera xicotetes quantitats de calor, llum i diòxid de carboni. Les flames fredes són difícils d’observar i no són comunes en les activitats diàries, però són responsables de sorolls en motors de combustió interna produïts per combustions incompletes o erràtiques de combustibles de baix octanatge

Història

Les flames fredes van ser descobertes de manera accidental en 1810 per Sir Humphry Davy, qui es va adonar que uns certs tipus de flames no cremaven al contacte amb els seus dits ni provocaven la ignició d’un misto. També va descobrir que aquestes inusuals flames podrien convertir-se en flames convencionals, i que amb unes certes composicions i temperatures, no requerien fonts d’ignició externa, com a espurnes o superfícies calentes per a començar a cremar. Harry

Julius Emeléus va ser el primer a registrar les emissions del seu espectre, i en 1929 encunye el terme “diu freda”.

Paràmetres

Les flames fredes poden donar-se en hidrocarburs, alcohols, olis, àcids, ceres i fins i tot metà. No està clarament definit el concepte de flama freda en funció de la seua temperatura més baixa i es considera de manera convencional que és la menor temperatura a la qual la flama pot ser detectada per l’ull en una habitació fosca ( les flames fredes són difícilment visibles de dia ). Aquesta temperatura no depén tant de la proporció combustible/oxigen com de la pressió del gas, existint un llindar per davall del qual no es forma la flama. Un exemple és 50% n-butà–50% oxigen ( en volum ) que té una temperatura de flama freda (TLF) al voltant dels 300 °C a 165 mmHg. Una de les TLF més baixes, 80 °C, s’ha detectat en la mescla C2H5OC2H5 + O2 + N2 a 300 mmHg.

L’espectre de les flames fredes consisteix en múltiples bandes i estan dominades pel blau

i el violeta - de manera que les flames normalment apareixen com a blava pàl·lid. El component blau s’origina de l’estat d’excitació del formaldehid (CH2O) que es forma en la reacció química en la flama:

CH3O• + •OH → CH2O* + H2O

CH3O• + CHnO• → CH2O* + ChnOH

Les flames fredes no comencen de manera instantània després d’aconseguir el llindar de pressió i temperatura, però tenen un temps d’inducció. Amb una major pressió, el temps d’inducció decreix i s’incrementa la intensitat de la lluentor. Amb l’increment de temperatura, la intensitat decau a causa de la desaparició dels radicals de peròxid necessaris per a les reaccions que generen lluentor.

Mecanisme

Mentre que en una flama normal les molècules es trenquen en xicotets fragments i es combinen amb l’oxigen per a produir diòxid de carboni, en una flama freda, els fragments són relativament grans i es recombinen fàcilment els uns amb els altres. Per tant, s’allibera molt menys calor, llum i diòxid de carboni; el procés de combustió és oscil·latori i pot mantindre’s prolongadament. Un increment típic de la temperatura després de la ignició és d’unes poques desenes de °C mentre que en una flama normal està amb vista als 1000 °C. La majoria de les dades experimentals poden ser explicats pel model que considera la flama freda com una reacció química lenta en la qual el ràtio de generació de calor és superior al de la pèrdua d’aquest. Aquest model també explica el caràcter oscil·latori de la flama freda: la reacció s’accelera a mesura que es genera més calor fins al punt en el qual la pèrdua de calor es fa apreciable i interromp temporalment el procés

Aplicacions

Les flames fredes són responsables dels “tustos” en motors. En un règim normal, el front

de flama convencional viatja suaument per la cambra de combustió des de la bugia a través de la mescla aire/combustible. No obstant això, l’increment de pressió i temperatura pot produir flames fredes i iniciar un front secundari en la cambra abans de l’arribada del primari. Això produeix turbulències en el combustible i un colpege audible. L’eixida de potència disminueix i llevat que es desaccelere ràpidament, el motor pot patir danys en pocs minuts. La sensibilitat d’un combustible a la flama freda depén fonamentalment de la seua temperatura, pressió i composició. Com la temperatura i la pressió de la combustió estan perfectament determinades en el motor, la composició del combustible ha de ser controlada amb additius específics. Aquests estan principalment destinats a l’eliminació de radicals ( com CH2O* esmentat anteriorment ) de manera que eliminen la major font de flames fredes.

PIROTÈCNIA CALENTA I PIROTÈCNIA FREDA

Què és la pirotècnia calenta?

És coneguda com a pirotècnia calenta a tots aquells dispositius que han sigut creats i preparats per a causar una reacció en el seu interior que els permet generar flames, espurnes, entre altres. Això s’aconsegueix gràcies a la utilització d’algun element de combustió.

El principal objectiu de tots aquests elements és generar una reacció en la seua majoria explosiva, però que puga ser controlada des d’algun altre equip extern per a crear un espectacle o algun esdeveniment visual harmoniós, però controlat en tot moment.

D’igual manera, la pirotècnia calenta ofereix alguns esdeveniments visuals o de so molt cridaners que poden ser del grat de les persones o que exerceixen com a atractiu en qualsevol lloc obert d’entreteniment. Aquests elements de pirotècnia calenta també són coneguts com a focs artificials.

Els focs artificials són comunament emprats per a proveir a les persones d’un esdeveniment visual entretingut en festivitats, concerts, celebració de dates pàtries o especials. Fins i tot són els favorits per a marcar el final de l’any i el començament d’un nou.

Què és la pirotècnia freda?

La pirotècnia freda també és coneguda com a efectes especials o pirotècnia indoor i es refereix a productes molt ben pensats per a ser utilitzats principalment en llocs tancats i que oferisquen d’igual manera un gran espectacle, però sent molt menys perillosos que els elements de la pirotècnia calenta.

La pirotècnia freda va sorgir per la necessitat de crear efectes que imitaran una mica els resultats donats pels elements de la pirotècnia calenta, per exemple el soroll dels coets o el

foc de les llums de bengala, però que aquests pogueren estar molt més prop de les persones.

Sobretot per a ser utilitzats en concerts o en llocs on el públic estiguera molt prop de l’escenari. Per això també se’l coneix a aquests dispositius com close proximity o indoor.

Les característiques principals d’aquesta mena de pirotècnia és que no posseeixen tant fum com el generat pels sistemes de pirotècnia calenta. No cremen, estan dissenyats en diferents grandàries perquè puguen ser amagats darrere d’un escenari, per exemple sense ser percebuts.

Aquest tipus d’artefactes són principalment utilitzats en llocs tancats com a teatres, estadis, salons i per a donar inici a inauguracions o llançaments d’algun producte i també recitals o concerts.

Aquesta pirotècnia és molt millor controlada igual que els seus efectes, per tant no és tan perillosa, encara que d’igual manera amerita ser manejada per persones que posseïsquen experiència en aquesta mena d’equips pirotècnics.

La goma aràbiga aglutinant soluble natural

Maria Ruiz i Seguer

La goma aràbiga és un polisacàrid d’origen natural; s’extreu de la resina d’arbres subsaharians (Acacia senegal i Acacia seyal) com a part del procés de cicatrització d’aquests conegut com a gomosi. Aquesta resina de color ambre es recull normalment a mà una vegada seca. A la nomenclatura dels additius alimentaris europeus té el codi E-414.

Ja els egipcis l’utilitzaven en el procés de la momificació i l’elaboració d’alguns cosmètics i perfums. Després d’haver caigut en oblit, va ser redescoberta per navegants europeus al segle xv a l’Àfrica subsahariana. Fins i tot, va ser causa de la Guerra de la Goma al segle XVIII, després de la qual França es va quedar amb el monopoli per al mercat europeu.

Producció

Les acàcies produeixen aquesta resina per tancar ferides i evitar d’aquesta manera l’entrada de gèrmens, etc. Per recollir-la, se solen pro-

duir talls longitudinals paral·lels i poc profunds d’una llargada de 40 a 60 cm. Altres mètodes marquen quadrats o altres formes en l’escorça. La quantitat obtinguda varia molt entre els arbres (100 i 2.000 g per arbre), amb una mitjana aproximativa de 250 g per arbre. La qualitat no només depén de l’espècia, però també de la temporada: de desembre a febrer la goma és més dura, a partir de març és més tova i soluble.

Al mercat internacional se’n gasten unes 45.000 tones anuals.

Composició química i propietats

És un polisacàrid amb quantitats variables de D-galactosa, L-arabinosa, L-ramnosa i alguns àcids derivats com l’àcid D-glucurònic o el 4 -O-metil-D-àcid glucurònic.

És una substància de color groguenc a bru, inflamable encara que amb un elevat punt

d’inflamació (> 250 °C), bona solubilitat en aigua (aprox. 500 g/l) i amb un LD 50 > 16.000 mg/kg. Ús

Són molts els usos de la goma aràbiga al llarg del temps. Exemples d’aquests usos són en la indústria alimentària per fixar aromes, en la fabricació de medicaments o com a protector de vins joves i altres usos en l’àmbit tècnic utilitzant-se per a l’elaboració de tints, per a l’elaboració de coles i en l’elaboració de focs artificials i espectacles pirotècnics.

La goma aràbiga en la pirotècnia s’usa com un aglutinant soluble i té la capacitat de reduir la tensió superficial en els líquids, això juga un paper important. La goma aràbiga s’afig com a agent aglomerant que cohesiona la mescla i la protegeix de la humitat, garantint a més, que durant el seu magatzematge no es faça malbé els focs artificials o altres pirotècnics.

Amb aquesta capacitat per a reduir la tensió superficial dels líquids, la goma aràbiga augmenta l’efervescència i la polvorització dels pirotècnics una vegada en l’aire per a crear la cridanera explosió.

En la naturalesa també trobem altres components naturals que serveixen per a la indústria de la pirotècnia, és el cas de la càmfora.

La càmfora és una substància semisòlida cristal·lina i cerosa amb un fort i penetrant olor acre. És un terpenoide amb la fórmula química C10H16O. Es troba en la fusta de l’arbre camforer Cinnamomum camphora, un enorme arbre perenne originari d’Àsia (particularment de Borneo, d’on presa el seu nom altern “Arbre de Borneo”), i en alguns altres arbres de la família de les lauràcies. Pot també ser sintetitzat de l’oli de trementina. S’usa com a bàlsam, propòsits medicinals, repel·lent de polilles i en la pirotècnia com a plastificant del nitrat de cel·lulosa.

Caminant, quasi, a la vora del precipici

Pablo Grajeda i Pérez

Cap de la Dependència de l’Àrea d’Indústria i Energia. Subdelegació del Govern a Castelló

Una detonació en un morter fa elevar un projectil a l’aire, que carregat d’explosius esclata, disgregant en l’ambient matèria en combustió. No serà l’únic, de seguida el segueix un altre dispar, un altre més fort, més explosiu. I no s’acaba, els projectils es van succeint, cada volta amb més freqüència i amb més potència. La gent observa atònita l’escena, congelada momentàniament enmig del terrible estrèpit, quan de colp es precipiten les explosions de forma tal que tot queda amagat entre un fum i un soroll eixordador, com un terratrèmol. Es fa un silenci només trencat per tres dispars ressagats i de sobte... la gent aplaudeix i plora d’alegria! Com pot ser?

A un valencià no li costa ni un milisegon saber què està passant: estan davant d’una mascletà.

I és curiós, perquè a priori pareix la descripció d’una escena aterridora, d’eixes pròpies dels bombardejos de les pel·lícules bèl·liques, amb xiquets plorant baix de les taules i civils corrent a refugiar-se entre edificis en ruïnes. Estic convençut que eixa seria la imatge que es formaria en el cap de la majoria dels nostres companys europeus.

Tanmateix, els valencians, amb el foc clavat profundament en la nostra identitat com a poble, vivim amb passió eixos “bombardejos”. I no és l’única “excentricitat” que ens caracteritza, de fet tenim imaginació per a trobar formes de caminar a la vora del precipici amb la pólvora: llançar masclets amb la mà, portar artificis que amb un colp esclaten, ballar entre pluges d’es-

purnes (i oferir-les als sants), llançar-nos coets borratxos els uns als altres...

Per a alguns, estes activitats poden semblar a priori bajanades autodestructives, però correfocs, mascletades, passejades, etc.; i en general, l’especial relació del poble valencià amb la pólvora té unes arrels antropològiques, culturals i històriques profundes i fascinants. Però la pólvora és pólvora, i malauradament no és fàcil combinar un element tan perillós per definició amb uns estàndards moderns de seguretat i salut. I és en aquest punt on entra l’anomenada seguretat industrial, que a partir de l’estudi dels efectes de la pólvora, les matèries primeres, la combustió, etc.; tracta de trobar un equilibri entre la festa i la seguretat. A través de l’experiència i el coneixement científic intenta conèixer la

pirotècnia profundament i així establir un marc que done protecció a treballadors, participants i espectadors.

Des del punt de vista normatiu, eixe coneixement es plasma en el Reglament d’Articles Pirotècnics i Cartutxeria, un conjunt de disposicions que regulen el món pirotècnic d’una forma integral, des dels tallers de fabricació als establiments de venda, el transport, la consum, els espectacles pirotècnics, les manifestacions festives... tot amb l’objectiu de poder viure de la pirotècnia i gaudir-la amb les millors garanties de seguretat. No és senzill per a la normativa trobar el punt exacte en el qual, amb un risc assumible, el cost és raonable i la gent pot disfrutar de la festa (a 10 km de distància tot espectacle seria 100% segur!).

No és gens senzill i, a vegades, només amb una tragèdia (a Castelló en podem recordar alguna) hem sabut parar i reflexionar sobre si estem fent tot correctament. També, algunes normes introduïdes han pogut o poden ser una mica excessives. Però bé, el reglament evoluciona al llarg dels anys intentant adaptar-se al coneixement científic i a les demandes de la societat. Està clar que no és perfecte i sempre és millorable, però crec que tota persona que haja viscut l’evolució de la festa és conscient que abans es feien unes animalades que ara són impensables. Els temps dels “Xa! no passa res” per sort han passat.

Quant a “Indústria” (el nostre nom oficial és massa llarg), eixe reglament és la bíblia que guia les nostres actuacions administratives quant a pirotècnia. No és el llibre que vaig somiar per a la tauleta de nit, però em fa feliç poder aportar un gra d’arena a la festa a través del control de la seguretat industrial en la pirotècnia (espere que podreu perdonar-nos la intromissió en el món festiu). En la meua experiència, la gent sol encaixar de bon grat les prescripcions de seguretat; crec que eixa conscienciació ens pot fer sentir orgullosos. I és que només sense accidents podrem gaudir de la pirotècnia tant nosaltres com els nostres fills i nets. Igual no caminarem del tot a la vora del precipici amb la pólvora, però a un parell de metres també en podem gojar.

La intervenció d’armes i explosius de Castelló, un valor per a la nostra seguretat

Tinent interventor d’armes i explosius de la Guardia Civil

Molts us haureu estranyat quan als nostres Castells de Focs Artificials, correfocs o altres actes on s’usa pólvora, apareix una furgoneta de la Guàrdia Civil amb unes sigles estranyes, que pocs saben identificar, I.A.E.

Doncs sí, són Guàrdies Civils, Benemèrits com no, però especialistes en armes i explosius, els quals controlen, entre altres coses, que la matèria reglamentada, el nostre trons i artificis de colors, siguen transportats i usats amb les màximes garanties de seguretat, sense que siguen reconduïts o distrets a altres actes diferents de les nostres festes.

Al cap i a la fi no deixa de ser en gran manera pólvora, un dels explosius que majors estralls ha causat des de la seua invenció i que per la nostra trista experiència amb el terrorisme, sabem del que parlem.

Doncs bé, a Castelló, existeixen aquests especialistes i com no podia ser d’una altra mane-

ra, entregats i conscients que el valor del seu treball és un element fonamental perquè tots puguem gaudir d’unes festes segures.

Aquests especialistes els podem trobar a Vinaròs, Borriana, Sogorb i Castelló, sent els que normalment van en la furgoneta els que integren l’equip d’inspeccions, un grup humà dirigit per un Cap 1r, el qual encara més clar té la seua funció de garantir la seguretat i protecció dels béns i persones en les nostres festes.

Aquest equip d’Inspeccions no sols controla aquests actes, sinó que també desenvolupa a la nostra província, totes les competències que en matèria d’armes i explosius, té encomanada la Guàrdia Civil, en exclusiva en el territori nacional; com el control de les armeries, camps de tir, establiment de venda d’articles pirotècnics, pedreres, depòsits de cartutxeria…. Una tasca titànica en la qual el Cap 1r i el seu equip no cessen, tenint sempre clara la seua missió. Mostra de tot l’anterior va ser la nostra Magda-

lena de 2022, una de la més plujoses registrades en cent anys, on vam veure als especialistes sota l’aigua juntament amb pirotècnics i altres cossos de seguretat, fent tot el possible per a recollir el material o intentar fer-lo explotar amb totes les garanties de seguretat. Sense perdre de vista la ganes que tenien els castellonencs de gaudir de les seues festes.

Doncs sí, el Duc de Fumada, crec en 1844 un gran Cos per a Espanya, que ha sabut adaptar-se als reptes als quals s’enfronta la nostra societat, amb uns valors que perduren fins als nostres dies, i que el nostre benvolgut Cap 1r, és un màxim exponent d’ells.

Control a la zona de mascletaes

Inspecció Castells de Focs Artificials. Font: Twitter ICAE

Coneixent els espectacles pirotècnics més impressionants del món

F`erràn Martí i Soriano

Tots coneixem la imatge d’aqueixes mirades impacients cap a les estreles, acompanyades d’aqueixos crits d’entusiasme en veure la bellesa i el colorit que solen tenyir el cel els focs artificials. Per a uns són com la famosa magdalena de Proust, per a uns altres simbolitzen l’apogeu del foc al cel en les nits. No obstant això, en el que sol coincidir tothom a qualsevol edat, xiquets i majors, és que els focs artificials són un moment reservat per a la màgia i l’admiració, un moment de somni compartit a nivell mundial, des de Sídney fins a Rio de Janeiro, des de Kyoto fins a Vancouver, passant per una infinitat de localitats desconegudes. Els focs artificials congreguen a ciutadans de tot el món sota un únic estendard, representat per una explosiva cerimònia de llum, soroll i color.

La història dels focs artificials es remunta a fa molts, molts anys, a una època en la qual ens dedicàvem a perseguir els mals esperits i a

combatre a l’enemic. De fet, l’explosió del primer petard, fabricat en bambú, data de l’any 200 a. C., i la seua invenció s’atribueix a la imaginació infinita i avantguardista dels més xicotets. Els adults van tardar una mica més a desenvolupar el seu talent artificier, perquè va caldre esperar fins al segle IX perquè la pólvora, substància que constitueix la base dels focs artificials contemporanis, vera la llum. Encara que els seus primers usos es van destinar a la guerra, la pólvora prompte va començar a prendre protagonisme en les festes nacionals de diferents països, en esdeveniments d’escala mundial (com els jocs olímpics) i en ritus familiars (per exemple, les noces).

Hui dia, els experts en pirotècnia competeixen per mostrar al món els seus desplegaments de creativitat, el seu professionalisme i els impressionants mitjans que utilitzen per a il·luminar el cel del nostre planeta Terra.

EL JAPÓ

Japó té una vertadera devoció pels focs artificials, i no és d’estranyar que en japonés, donada la poesia i delicadesa que caracteritza al país del sol naixent, es denominen «hanabi» o «flors de foc». Quasi tots els esdeveniments culturals celebrats per tota l’illa nipona van sistemàticament acompanyats d’un espectacle de focs artificials durant tot l’any, especialment a l’estiu, la temporada de la pirotècnia per excel·lència. A continuació, esmentem alguns dels més importants:

Focs artificials de Fukuroi Enshu (prefectura de Shizuoka)

Al sud de la ciutat de Tòquio, s’organitzen els focs artificials de Fukuroi Enshu, en els quals competeixen els millors artificiers professionals del país. Aquest espectacle pirotècnic constitueix el moment àlgid del festival budista de Obon i sol tindre lloc a hora foscant, entre les 7 i les 9 de la nit.

En ell, es llancen 25 000 focs artificials acompanyats de música davant els ulls d’innombrables espectadors.

Quan? Mediats d’agost

Focs artificials de Omagari (localitat de Daisen, prefectura de Akita)

Daisen és una localitat situada al nord del Japó i la ciutat dels focs artificials per excel·lència. Encara que cada estació compta amb el seu propi espectacle o amb la seua pròpia competició nacional o internacional, l’esdeveniment amb més prestigi (i un dels més antics, perquè té un segle d’antiguitat) són els focs de Omagari. Cada any acudeixen 800.000 visitants a les riberes del riu Omono per a contemplar una competició en la qual els millors artificiers del país es disputen el premi més cobejat de la pirotècnia japonesa: el trofeu del Primer Ministre. L’espectacle té una duració de dues hores.

Quan? L’últim dissabte d’agost.

Gran festival de focs artificials de Sumidagawa (Tòquio)

La història d’aquest cèlebre torneig pirotècnic es remunta a l’època denominada «Edo» que va tindre lloc en el segle XVIII. En aquells dies, els habitants de la ciutat patien les fatals conseqüències de la fam i la pesta i tenien per costum tirar focs artificials perquè el déu de l’aigua apaivagara les ànimes dels morts. Amb el temps, el costum es va convertir en tradició. El festival congrega actualment als millors pirotècnics professionals, que competeixen en un espectacle marcat per la més absoluta llibertat artística i ofereixen als espectadors uns instants d’immensa bellesa i creativitat en el cor de la capital nipona.

Quan? L’últim dissabte de juliol

MALTA

Festival internacional dels focs artificials

Els focs artificials són un dels orgulls nacionals de Malta. Cada any, d’abril a desembre, no passa una sola setmana sense que se senten ex-

plosions de petards. Encara que la pirotècnia no es considere, en general, un treball a Malta, els maltesos són uns autèntics fanàtics (i uns excel·lents enginyers) dels focs artificials.

Aquest torneig internacional celebrat a la fi d’abril congrega als millors artificiers de l’any. Per exemple, durant l’edició de 2019 van acudir artificiers d’Austràlia, Veneçuela, Itàlia, Àustria, Espanya, Portugal i el Regne Unit. Al final d’aquest extraordinari espectacle, els finalistes llancen focs artificials des de les barques atracades en el port de La Valeta, capital del país.

Quan? Última setmana d’abril

Concurs de les rodes de Santa Catalina

Encara que una cosa atípica i desconegut, aquest festival és especialment popular a Malta. Durant la seua celebració, diversos equips competeixen per veure qui és capaç de crear la millor roda de focs artificials. Aquestes rodes,

que poden superar els 30 m de diàmetre, deuen el seu origen a Santa Catalina d’Alexandria (condemnada a mort sobre una roda de tortura) i constitueixen l’estructura d’un magnífic espectacle de focs artificials capaç d’hipnotitzar a qualsevol espectador.

Quan? Principis de maig

On? Enfront de l’església de San Publio (Floriana, La Valeta)

EL CANADÀ

Quan parlem del Canadà, solem pensar en els seus hiverns hostils, les seues comunitats inuit, els seus rens, el seu xarop d’auró, les seues cabanyes i la seua infinita naturalesa. No obstant això, també val la pena destacar els innombrables espectacles pirotècnics que il·luminen el cel d’aquesta nació, triada des de fa diversos anys com el país amb millor qualitat de vida del món. Això sí, no t’oblides dels guants, la bufanda i el capell!

Celebration of light

“Celebration of light” és un festival molt popular que se celebra a la ciutat de Vancouver. Durant tres dies, tres equips internacionals competeixen per veure qui és capaç de crear el millor espectacle de 25 minuts. En 2019, l’Índia i Croàcia es van enfrontar al país amfitrió en un impressionant desplegament de color i inspiració. Els croats van ser els guanyadors de l’última edició del festival. Ara, esperen impacients l’oportunitat de tornar a disputar-se el títol davant dels més de 1,4 milions d’espectadors que no es perdrien aquest esdeveniment per res del món.

Quan? Finals de juliol i principis d’agost.

Global Fest

“Global Fest” és un aclamat esdeveniment anual i un festival de la diversitat que promou el respecte i la igualtat entre els pobles. El festival rep cada any a milers de persones que acudeixen a gaudir del fòrum dels drets de l’home, el fòrum de la joventut, els pavellons culturals i els diferents espectacles i llocs de

menjar de tot el món. Sens dubte, el moment àlgid de l’esdeveniment és el concurs de focs artificials, en el qual cinc equips internacionals competeixen per veure qui ofereix el millor espectacle pirotècnic acompanyat de la música tradicional dels seus països d’origen.

Quan? Finals d’agost.

Festival de Focs Artificials de Mont-real (International dones Feux Lotus-Québec)

El major concurs de focs artificials del món té lloc en la costa aquest del Canadà. Aquest esdeveniment acull a tres milions d’espectadors que acudeixen cada any per a admirar un al·luvió d’espectacles de música i pirotècnia de 30 minuts desenvolupats pels millors creadors artístics del món. Com a curiositat, et direm que el guanyador s’emporta a casa un trofeu anomenat «Júpiter».

Quan? De juny a agost

ESPANYA

El concurs occidental de focs artificials més antic del món se celebra des de 1964 a la ciutat de Sant Sebastià. L’esdeveniment té lloc durant l’anomenada Setmana Gran (la setmana del 15 d’agost), en la qual es rendeix culte a l’Ascensió de la Verge per mitjà de diferents festivitats durant les quals diversos artificiers de tot el món preparen un espectacle pirotècnic sobre la platja de la Petxina des dels jardins de Alderdi Eder. Es tracta, sens dubte, d’una trobada europea que no pots perdre’t si eres un amant dels pinchos i els focs artificials.

FILIPINES

Les Olimpíades Internacionals de Pirotècnia es van celebrar fins a l’any 2010 a Manila, ciutat a la qual viatjaven els millors artificiers del món per a competir en tècnica i creativitat durant 5 dies en què dos equips s’enfrontaven cada jornada fins a la gran final. Els equips d’Austràlia, el Regne Unit i Itàlia van ser guanyadors

d’aquest torneig. L’esdeveniment va haver de canviar de nom pel fet que el país amfitrió era el mateix en cada edició, contrari a les normes dels Jocs Olímpics. D’aquesta manera va nàixer, l’any 2010, el Festival Piromusical de Filipines. Encara que les regles de l’esdeveniment van continuar sent les mateixes, es va ampliar la duració del torneig a 6 setmanes.

Quan? Entre febrer i març

ALTRES ESDEVENIMENTS

PIROTÈCNICS DESTACABLES:

Els focs artificials més grans del món

Una vegada més, el Japó s’emporta el primer lloc en aquesta categoria. L’espectacle de focs artificials més grans del món és el de Yonshakudama, que té lloc tots els anys durant el festival Katakai-Matsuri celebrat en la localitat de Katakai. Aquest espectacle compta amb una esfera central tan gran (més de 420 quilos) que ha entrat en el Llibre Guinness dels rècords.

La tradició xinesa del dashuhua

Iniciat pels ferrers d’una siderúrgica situada prop de Pequín fa més de 500 anys, el dashuhua s’ha convertit en tota una tradició per a la Zhongguó (o nació del centre) que, a més, ha passat a formar part del patrimoni de la Unesco. El dashuhua consisteix a llançar ferro colat contra una muralla freda, la qual cosa dona com a resultat una pluja d’espurnes de gran bellesa. Es tracta d’un impressionant espectacle d’espurnes i flames que amb el temps s’ha anat transformat en tot un art en si mateix, perpetuat en particular pel Festival dels Fanals.

La nit de cap d’any de Rio de Janeiro

Hi ha unes certes coses que un no pot perdre’s en aquesta vida: ballar en la discoteca Caves du Roy de Saint-Tropez, prendre’s un cappuccino en el café Florian de Venècia, nadar en les aigües cristal·lines d’una llacuna de la Polinèsia, gaudir de l’aroma dels cirerers en flor del Japó

i celebrar la nit de cap d’any a Rio de Janeiro. Els carioques celebren el cap d’any vestits de blanc al llarg dels 4 km pels quals s’estén la platja més emblemàtica de la ciutat: Copacabana. L’alegria i explosivitat d’aquesta celebració es palpen en l’ambient i els focs artificials que l’acompanyen són uns dels més impressionants del món. És evident que la festa corre per les venes dels brasilers...

Focs artificials d’última generació amb drons

Els drons estan cada vegada més presents en el cel de les nostres ciutats i en les nostres vides en general, per la qual cosa no és d’estranyar que el futur dels focs artificials es veja influït per aquesta mena de tecnologia. Aquests dispositius no sols augmenten de manera considerable les possibilitats de creació visual, sinó que també redueixen significativament el soroll i la contaminació procedents de les explosions. La ciutat de Shanghái és un bon exemple d’això, ja que en 2019 va substituir els seus focs artificials tradicionals per un magnífic espectacle de 2000 dronesque va suposar tota una revolució.

Pirotècnia arreu del món Petek Kaya

Pirotècnica i dissenyadora de piromusicals

La pólvora negra és més que una barreja ràpida de sofre, carbó vegetal i nitrat de potassi, és art, és disseny, ciència, cultura i, el més important, és un llenguatge internacional que uneix la gent. Cada any, la nit del 31 de desembre, milers i milions de persones d’arreu del món es reuneixen al centre de les seues ciutats per esperar junts per donar la benvinguda a l’any nou amb un castell de focs artificials perquè tradicionalment els focs artificials representen nous inicis i esperança per al futur. La llum, els sons, l’emoció que sents, és el mateix sense importar d’on sigues, quina llengua i parles o de quin color sigues. Quan el rellotge arriba a les 00.00, tothom s’ajunta, aquest és el poder de la pirotècnia.

Més o menys tots els països del món tenen els tradicionals castells de focs artificials de Cap d’Any, però en alguns comtats, això va més enllà. La Xina, com a inventor de la pólvora negra, té probablement el vincle més fort amb la pirotècnia. La pólvora es va inventar a la ciutat de Liuyang, i primer es va utilitzar per allunyar els mals esperits. Avui, en aquest dia, la ciutat de Liuyang té el major nombre de fàbriques de focs artificials i el productor de pirotècnia més gran del món.

A Amèrica del Nord, EUA i el Canadà, la gent té la cultura d’emprar focs artificials per a celebracions nacionals (per exemple, el 4 de juliol) i gairebé tots els productes a la venda a Amèrica del Nord provenen de la Xina. A Amèrica del Sud, en canvi, per exemple a Mèxic, és més una cultura local, per la qual cosa els productes que usen es fabriquen a Mèxic de manera tradicional.

A Europa, 3 països tenen una producció impressionant de focs artificials: Malta, Itàlia i Espanya. A Malta, tota la producció és per a ús propi, no venen res fora de l’illa, i totes les fàbriques que tenen a Malta, fan servir els seus productes a les festes locals del seu poble. Per exemple, si una fàbrica es troba a la ciutat de Luqa, tots els que hi treballen són de Luqa, i totes les petxines que fan són per a les festes de Luqa. Però la gent de les fàbriques malteses en realitat no treballa per diners, ho fa per passió, en els seus temps lliures, totalment gratis. La pólvora a Malta és fàcilment la part més important de les festes, perquè la seua manera de produir petxines de focs artificials és molt singular, i ningú ho fa com ells. A més, cada any el festival internacional de focs

artificials de Malta porta molts turistes a l’illa i ajuda a impulsar el turisme i l’economia.

A Itàlia, les formes de les petxines de focs artificials que fan és molt semblant a la de Malta, en lloc de petxines circulars “tradicionals” fan petxines cilíndriques, però la seua manera de mostrar aquests productes és una mica diferent. Igual que a Malta, les petxines italianes també són per a festes, tanmateix una mica més en el vessant religiós. També fan i utilitzen molts efectes diürns, com ara salutacions i petxines de fum de colors, les pantalles diürnes són molt rellevants a Itàlia a diferència de Malta, on només es mostren a la nit. Però probablement les exhibicions diürnes més importants del món estan passant a la Comunitat Valènciana, a Espanya. La mostra local anomenada “mascletà”, feta per grups de petards anomenats “masclets”, és fàcilment l’espectacle diürn més fort, fort i popular a escala internacional, milers de turistes visiten València cada any al març per viure una mascletà. Durant la festa de les Falles, cada dia a les 14:00 h, es fa la tradicional mostra de mascletà davant de l’ajuntament. Els valencians tenen pólvora a la sang i forma part de la seua personalitat. És per això que un dels majors productors de focs artificials d’Europa és Espanya. Moltes fàbriques (però gairebé totes a València i Castelló) treballen sense parar per produir focs artificials i difondre el seu art per tot el món.

En altres parts d’Europa, al nord, la cultura dels focs artificials és més popular que Malta, Itàlia i Espanya. En lloc de grans exhibicions professionals, la gent prefereix comprar els seus propis focs artificials de consum i gaudir-ne personalment al pati del darrere. Els Països Baixos, Bèlgica i Alemanya tenen una intensa cultura de focs artificials de consum la nit de Cap d’Any que gairebé tothom es gasta centenars i centenars d’euros i ho fa tot a mà. Per últim, a Europa, al Regne Unit, el 5 de novembre, com a tradició, tota la gent es reuneix, fa fogueres i fan un intens castell de focs artificials.

En altres parts del món, com ara l’Orient Mitjà, la cultura i la tradició tenen exposicions massives, les més grans del món la nit de Cap d’Any o cerimònies d’obertura d’esdeveniments enormes com la Copa del Món. A l’Orient Mitjà, els diners no són mai un

problema i tenen pressupostos bojos per a pantalles boges. A Austràlia, és similar, tenen una de les exhibicions de Cap d’Any més populars del món.

A Àsia, a més de la Xina, el Japó també té una tradició de focs artificials molt forta, però la producció que fan i la ciència que tenen no és com en cap altre lloc del món. Si produir una closca de focs artificials normalment triga 5 minuts (per exemple), els japonesos hi dedicaran 30 minuts. Al Japó s’asseguren que cada closca siga una experiència visual, de manera que en comptes d’una exhibició tradicional, mostren cada petxina per si mateixa per ser admirada.

En conclusió, cada país té una tradició amb la pirotècnia, gran o petita, almenys un dia de l’any. En un món amb fronteres polítiques i guerres i tota classe de negativitat, el foc, la pólvora negra i els focs artificials és una de les poques coses que ens uneixen. És una celebració de la vida i de la humanitat.

La mascletà i el concurs de mascletaes Jorge

Batiste i Sanz

Mascletà o Disparà són dos vocables que utilitzem per a denominar el que Vicente Caballer va descriure com “la simfonia del soroll”.

No consisteix solament a fer soroll, sinó a aconseguir una perfecta sincronització, assolint que la intensitat d’aquest vaja en augment, cuidant especialment que no es perceba ni la més mínima interrupció, aconseguint mantindre tot el temps el ritme i l’harmonia necessàries.

La Mascletà és un espectacle per als sentits, se senten els masclets, es veu el foc i el fum i es fa olor la pólvora, però sobretot se sent la vibració que puja per les cames i recorre tot el cos, el temps sembla detindre’s i estar expectant per aqueix tronar incessant, creixent, fantàstic.

Tècnicament la mascletà consta de tres fases o blocs quant a l’estructuració de l’espectacle:

A) INICI

Una traca valenciana tradicional encén els elements aeris

B) COS

Part central de l’espectacle conformat per “Les Retencions” formades per diversos grups a l’estil de potentíssimes traques lentes

C) FINAL

Amb tres parts, “Terratrémol (terrestre), Bombardeig (aeri) i Rúbrica (digital, andanades...)”

La seua duració ha de sobrepassar els cinc minuts; de sis a sis mitjà es considera òptima.

Expert en pirotècnia i membre del Jurat de mascletaes

El Concurs de Mascletaes va començar l’any 1995 (pel que en la Magdalena de l’any 2.019 es va celebrar la XXV Edició)

Aquest concurs es regeix per unes bases administratives i tècniques aprovades per l’Ajuntament.

Els premis els concedeix un Jurat compost per persones expertes en pirotècnia que valoren entre altres coses el ritme, la sonoritat i innovació, cronometrant la seua duració que ha d’excedir en cinc minuts.

Els premis es fan públics en la “Gala de Pirotècnia” que se celebra al Palau de la Festa una setmana després que acaben les festes.

Com a curiositats i anècdotes del concurs podem enumerar les següents:

a) L’any 1995 quan va començar el concurs; les mascletaes es van disparar en diferents em-

plaçaments, a saber, Carrer la Vilavella, Passeig Morella, Avinguda Almassora, Avinguda de la Mar i Plaça Columbretes.

El dia d’inici del concurs va ser el dimarts i l’últim diumenge de festes no va haver-hi concurs, en el seu lloc es va programar una “Mascletà 50 Aniversari” en homenatge als membres de la Junta Central de Festejos i Junta de Festes (1945-1995)

b) L’any 1996 les mascletaes es van disparar totes en el Polígon Rafalafena (Carrer la Vilavella)

c) L’any 1999 les mascletaes ja es van disparar en el Primer Molí. Per cert l’últim diumenge no va haver-hi mascletà de concurs i en el seu lloc es va programar una Mascletà Manual a càrrec de la pirotècnia Gori que va aconseguir un gran èxit.

d) L’any 2000 només van haver cinc mascletaes de concurs, programant-se per al cap de setmana últim dos diferents espectacles:

El dissabte una Mascletà Manual a càrrec de la pirotècnia Gori.

El diumenge una Exhibició Pirotècnica Napolitana a càrrec de la pirotècnia Fratelli Lieto d’Itàlia.

e) L’any 2019 es va produir un accident pirotècnic en el qual es van comptabilitzar sis ferits de diversa consideració en el tret de la mascletà de pirotècnia Hermanos Ferrández de Múrcia.

Era un dia ventós, però amb una aposta ferma per part dels germans Ferrández que havien dissenyat una apoteòsica mascletà d’uns 200 quilos de pólvora i amb tot el recinte ple fins a la bandera.

f) En els anys 2020 i 2021 la pandèmia del Covid que va assolar el món, va obligar a suspendre les festes i per tant el concurs de mascletaes.

g) I l’any 2022 la pluja va tindre un protagonisme principal en la setmana de festes pel que van haver de suspendre’s quatre de les set mascletaes programades.

En la Gala de Pirotècnia , el Jurat va decidir declarar desert el XXVI Concurs de Mascletaes Ciutat de Castelló, motivada aquesta decisió per les condicions meteorològiques que van permetre disparar tan sols tres mascletaes.

A continuació i per a finalitzar relacione tots els campions de les vint-i-sis edicions:

1995 – GORI

1996 – ESTEVE

1997 – ANTONIO CABALLER

1998 – MARTÍ

1999 – VALENCIANA

2000 – ARCO IRIS

2001 – TURÍS

2002 – EL PORTUGUÉS

2003 – ARCO IRIS

2004 – HERMANOS CABALLER

2005 – VICENTE CABALLER

2006 – HERMANOS CABALLER

2007 – PEÑARROJA

2008 – ALTURA

2009 – PIROFANTASÍA

2010 – TOMÁS

2011 – PIROFANTASÍA

2012 – GIRONINA

2013 – DRAGÓN

2014 – PEÑARROJA

2015 – TURÍS

2016 – PEÑARROJA

2017 – HERMANOS FERRÁNDEZ

2018 – PEÑARROJA

2019 – HERMANOS SIRVENT

2020-2021 Sense Concurs per pandèmia Covid

2022 Concurs declarat “Desert” per inclemències metereològiques

La traca final

La traca final sempre ha sigut l’encarregada de posar punt i final a les festes des de la seua renovació en 1945. Per cert en aquest any, en aqueixa primera edició de les festes, la traca final va tindre com a punts de referència la ubicació dels monuments gaiaters de manera que tenia bifurcacions per a arribar als sectors no tan cèntrics. I cal fer notar que l’any 1.947 des del passeig Ribalta es va encendre una potent traca de quatre mil cinc-cents metres que va recórrer els principals carrers de la ciutat amb derivacions de gran efecte a la Porta del Sol, sent els últims cinc-cents metres de gran potència que van rematar a la Torre Campanar el Fadrí amb un gran Castell de focs artificials. Va ser sens dubte la traca final més imaginativa i impressionant que han conegut les festes de la Magdalena.

Va ser a partir de l’any 1.991 quan la traca final va passar de ser, l’acte que tancava les festes, al

Jorge Batiste i Sanz

qual donava pas al Magdalena Vitol que fins a data de hui posa el punt final a aquestes.

Durant aqueixos primers anys, fins al 1.990, va ser un acte emblemàtic molt celebrat, amb la participació per tots els castellonencs de totes les edats, principalment per part dels joves, que la vivien amb molta intensitat i que rivalitzaven per poder-la seguir integrament, encara que la “picardia” del pirotècnic els jugava males passades i durant el recorregut la traca disposara de trams on la pólvora accelerara la seua marxa i sobrepassara als corredors posant la guinda a l’acte.

El seu recorregut era: partint de la plaça de la Independència discorria pel carrer Zaragoza, carrer Colón, carrer Enmig, Porta del Sol, carrer Trinitat, carrer Ximenez, plaça de la Pau, Carrer Major, plaça María Agustina,

Expert en pirotècnia i membre del Jurat de mascletaes

carrer Sanahuja, carrer Sant Roc, carrer Sant Félix, carrer Enmig, carrer Colón i la Torre del Campanar.

Des de l’any 1991 fins als nostres dies la traca final presenta algunes novetats a saber, és encesa per les Reines de les Festes des del balcó de l’Ajuntament, i varia el seu recorregut pels carrers: Vera, Gasset, Porta del Sol, Ruiz Zorrilla, Avinguda Rei Don Jaume, Sant Vicent, Ronda Millars, plaça de la Independència, Zaragoza, Colón, Enmig, Porta del Sol, Trinitat, Ximenez, plaça de la Pau, Major, plaça Maria Agustina, Sanahuja, Sant Félix, Enmig i Colón, donant pas al Magdalena Vitol.

El que no canvia mai és l’empresa pirotécnica que s’encarrega de preparar i disparar la traca final, la Pirotècnia Martí de Borriana, hui liderada per Reyes Martí.

La pólvora corre per les venes d’aquesta burrianense, la rebesneta d’una saga familiar dedicada a la pirotècnia. Reyes Martí desborda simpatía en el seu “bunquer” situat en el terme municipal d’Onda, on prepara la traca final de les festes de la Magdalena. Entre estopí, dolls, metxes, pólvora i traques es mou com a peix en l’aigua i ens conta que la traca final s’elabora tal com ho feia el seu rebesavi, per la qual cosa estem parlant de més d’un segle d’historia, sent una de les peculiaritats que es continua utilitzant és que les fundes amb les quals s’embolica la metxa mesuren 44 centímetres en lloc dels 50 que sol ser habitual.

També ens comenta que es tracta d’una traca clàssica, feta a mà i de la forma més tradicional, tal com ho feien els seus avantpassats, amb 35 quilos de pólvora en les quatre kilòmetres que té de longitud.

L’encesa de les gaiates L’aparador de la llum de la nostra festa

Agustín Mon i Carro President del Jurat de Mascletaes de Castelló

Ara com ara, a entendre de qui subscriu, l’acte que major potencialitat d’exportació de la Gaiata té, de cara al públic intern - la ciutadania de Castelló- però també cap a l’exterior, és la Encesa de les Gaiates. O millor dit, hauria de ser-ho perquè, d’uns anys enrere, ha quedat anquilosat en un vetust guió amb poc poder d’atracció. Falta d’idees?, no ho crec. Segurament pesarà més en el seu llanguiment no apostar decididament per dotar-li de major pressupost.

Del coneixement i anàlisi de la seua història podem deduir, potser, els seus mals i, per tant, poder entrellucar possibles remeis que donen vigor a l’acte de la Encesa de les Gaiates i siga el vertader aparador de la llum de les nostres festes.

Seria la Magdalena de 1991, quan la Junta de Festes, presidida per Luis Domenech, presentava en societat aquest nou acte -per a ser correctes

amb la història, hem de recordar un antecedent, doncs, en la Magdalena de 1949, es va intentar congregar a tots els monuments gaiaters, dotze en aquells dies, en la plaça Major, per a conformar el primer acte de Magdalena Vitol.-; sota la denominació, en aquesta primera edició, de HOMENAGE POPULAR A LA GAIATA. El seu “ideòleg”, Francisco Merchán, el va concebre com tota una jornada festiva que servira per a reivindicar el símbol de la Gaiata com el centre de la festa.

Va ser un treball coral d’aquella Junta de Festes, que vaig viure en primera persona, doncs, després de la idea genial, vènia el quin, on, com... multitud d’interrogants amb no fàcils solucions. La primera d’elles va ser l’elecció de l’emplaçament. Havia de tindre espai suficient per a albergar els monuments -dènou dels sectors, majors i infantils, i la Gaiata de la Ciutat-, a les comissions, al protocol i permetre que el públic poguera accedir i gau-

dir de l’espectacle. Però no sols espai es necessitava, també el condicionant tècnic tenia el seu pes -més potser que l’espai-. Hem de tindre en compte que, en aquella època, els monuments funcionaven amb elements lumínics de baixa eficiència energètica (neó, bombetes d’incandescència, tubs fluorescent...) el que implicava un consum considerable de potència elèctrica. Una, però concentrar vint, requeria, primer un punt de subministrament que garantira suficient potència per a totes i, segon un complex i car sistema de distribució per als vint punts de connexió. El Passeig de Ribalta va ser la solució.

La segona decisió va ser seleccionar quan. Després de no moltes reunions es van véncer les inicials reticències d’alguna comissió per no portar els monuments als sectors després de la Desfilada de les Gaiates i es va designar com a data ideal, el dilluns que permetia situar-les en el Ribalta, després de la Desfilada, i deixava tota la jornada del dilluns (festivitat local) per al desenvolupament de l’Homenatge Popular a la Gaiata.

Amb tot, va arribar la data assenyalada per a aqueixa primera edició -4 de març- no sense abans

haver hagut de sortejar tota una sèrie de complicacions durant el trasllat fins al Ribalta -era la primera vegada; cables i banderetes van dificultar el recorregut- i en la seua ubicació -les necessitats tècniques van obligar a ordenar els monuments, sobre l’andana, posant els de major potència pròxims al punt de subministrament el que va complicar el procés en arribar a la seua ubicació en ordre de desfilada i haver d’anar ordenant-los sobre el terreny-. Però a les dues en punt es va disparar el tir d’inici. I mai més ben dit, perquè la jornada festiva començava amb el tret d’una mascletà en La Farola, que donaria pas a un menjar de germanor, amb una gran paella per a més de 1500 comensals.

Amb l’arribada de la nit, la comitiva amb les diferents comissions de sector, Reines i Dames de la Ciutat, partia de la plaça Major, en direcció a Ribalta, per a iniciar l’acte d’encesa de les Gaiates. Moltíssim públic que, durant tota la jornada havia gaudit de les activitats programades, esperava l’arribada de la comitiva per a gaudir de l’espectacle.

La poesia de Vicent Pau Serra va ser la conductora de l’acte. El seu poema “Foscor” va donar passa

en el recinte al costat de la resta (1996) i, uns anys més tard, la paella monumental també desapareixia del programa; el que va redundar en el canvi de denominació. Es va deixar de parlar de l’Homenatge Popular de la Gaiata i s’encunye la denominació que ha arribat fins als nostres dies: Encesa de les Gaiates.

a “Llum” moment cim de l’acte amb l’encesa de totes les Gaiates alhora i el tret d’una rematada aèria pirotècnica. Emotiu moment que arranque l’aplaudiment del públic congregat i alguna llagrimeta entre els comissionats presents.

L’èxit aconseguit en aquesta primera edició, va impulsar, tant a aquesta Junta de Festes com a les esdevenidores, a continuar apostant per ell. Va anar guanyant espectacularitat amb una aposta decidida a combinar llum, música i so. En 1995, l’aparició de la Gaiata Utòpica; una estructura de més de 20 metres d’altura a semblança d’una gegantesca Gaiata, aglutinava en si mateixa la llum, la música, el foc i, per primera vegada, la dansa; convertint-se en el centre escènic de la festa popular -la idea primogènita de Gaiata vivent de Paco Merchán-. En següents edicions l’aposta per donar major espectacle a aquest acte va ser decidida. Teatre de la Resistència o Xarxa Teatre van crear espectaculars posades en escena que donaven pas a l’espectacularitat de l’encesa de les Gaiates, jugant amb les seues llums al ritme de la música i fonent-se amb la Utòpica, creant una vertadera explosió de llum de festa. I va ser aqueixa màgia, aqueixa explosió de llum, la que van convéncer a empreses del sector a enrolar-se en el seu patrocini; fet que garantia continuar apostant per aquest acte com a referent de la nostra festa.

Amb el pas de les edicions, es va anar centrant en la part final de la jornada festiva. La mascletà es va integrar en el concurs i va passar a disparar-se

En 2009, les obres que es van realitzar en l’Andana Central del Passeig de Ribalta per motiu del TRAM van obligar a trobar una ubicació temporal per a aquest acte. La zona triada era el tram final de l’avinguda del Rei, enfront de l’institut Ribalta. Un espai més reduït però que va oferir un resultat acceptable, fins al punt que el que es va pensar com a solució temporal es va tornar definitiva, fins al dia de hui -en aquest punt, indicar que, en l’edició de 2022, i per motius dels canvis obligats per la COVID, de nou es canviava el seu emplaçament a l’avinguda de Chatellerault però la pertinaç pluja que va assotar Castelló durant tota la setmana festiva, va impedir la realització de l’acte de la Encesa; per tant, l’última Encesa, la de 2019, es va realitzar en aqueix emplaçament per això “definitiva fins al dia de hui”-.

Però tot aquest guany en espectacle que assumia l’acte de la Encesa no va estar a gust de totes les comissions de sector, els qui van començar a expressar la pèrdua del protagonisme de l’element principal de l’acte: la Gaiata, en detriment del que havia de ser el complement d’aquest: l’espectacle. Fet que va provocar un dràstic canvi en el guió de l’acte, centrant-se, exclusivament, en l’estricte homenatge als monuments, amb la visita de les Reines i autoritats i el complement de la poesia, la música i la pirotècnia. Aquest fet, a criteri d’aquest relator, va ser un punt d’inflexió negatiu que va tallar la progressió expansiva i audiovisual de projecció de l’acte de la Encesa. Amb un considerable minvament en el seu pressupost, va passar a ser un acte lent, molt protocol·lari -sobretot en el seu inici- i mancat d’interés per al públic excepte el moment del joc de la llum de totes les Gaiates, amb la música i el foc.

En els seus més de trenta edicions dins del programa de festes, nombroses anècdotes esguiten

la seua història. A més de les edicions del 2020 i 2021 que van suspendre per complet els festejos fundacionals per motiu de la Covid; en dues ocasions més s’ha suspés aquest acte per motiu de les inclemències meteorològiques, 2013 i 2022. En 2001 una fricció entre la Gestora de Gaiates i la Junta de Festes va provocar el boicot de la primera i, la majoria de les Gaiates, no es van encendre al pas de la comitiva. En 2005 es va viure una intensa ona de fred polar amb temperatures pròximes als zero graus, fins al punt que, minuts abans de l’inici de l’acte, alguns xicotets flocs de neu van caure sobre les Gaiates en el Ribalta. O, en l’edició del 2011, en la qual les Gaiates van migrar totes a tecnologia led però, en l’acte de la Encesa, van perviure totes dues tecnologies doncs a les dènou Gaiates dels sectors, les acompanyava la Gaiata de la Ciutat, guanyadora de l’edició anterior i, encara, amb bombetes d’incandescència. Molt curiós l’efecte de llum blanca dels led contrastant amb la groguenca de la incandescència -i molt més les potències consumides perquè una sola consumia més que la meitat de la resta-.

Com deia al principi, conéixer d’on venim ens aclarirà com estem en el present i, potser, ens pot servir per a albirar un millor avenir de l’acte de la Encesa. Permeten-se’m algunes reflexions a col·lació amb aquest acte:

– Al meu judici és l’acte amb major poder d’atracció de cara a exportar el nostre símbol fester a l’exterior. La combinació de totes les Gaiates, en un mateix espai i conjunyint-se en un sol joc de llum, música i foc té un gran potencial atractiu.

– La ubicació actual permet el que permet. Crec necessari valorar el recuperar, de nou, l’entorn de Ribalta; no sols per l’espai sinó perquè les possibilitats de complementar l’acte de la Encesa es disparen exponencialment, a més de ser un entorn molt més acollidor i bucòlic

– Eliminar la primera part protocol·lària. Senzillament perquè és llarga i la resta de públic l’ha de suportar sense poder participar d’ella, esperant l’espectacle final. Crec sincerament que existeixen infinitat d’actes on traslladar aquest apartat protocol·lari. S’ha de deixar, exclusivament, el paper protagonista a les Gaiates. Senzi-

llament una enginyosa i dinàmica presentació dels monuments il·luminats de manera individual –que sí que és seguida pel públic– per a immediatament entrar en la Encesa en si.

– Dotar del pressupost necessari per a complementar –i dic complementar que no suplantar– l’acte amb espectacles que reforcen la conjunció de la llum de totes les Gaiates. Bé audiovisual, teatral o simplement amb una il·luminació especial de l’entorn que s’implique amb els jocs de llums de les Gaiates i convertisca tot l’espai en una vertadera Gaiata Vivent que somiava Merchán en els inicis.

La Encesa de les Gaiates, en els seus més de trenta anys d’història, ja és un referent de la llum de les nostres festes. És el millor aparador del qual disposa el nostre símbol fester per antonomàsia per a presentar-se a l’exterior i ensenyar totes les seues excel·lències. De nosaltres, de tots nosaltres: Comissions de sector, responsables de programació, Patronat de Festes, Ajuntament... però també de tot el públic que, any a any, s’acosta a gaudir d’aquest acte; dependrà que assumim el compromís de secundar-lo i reforçar la seua força i poder de convocatòria o deixar-ho llanguir fins a la seua extinció. Seria tot un error.

Molt a la vora està ja l’inici de les nostres festes fundacionals: la Magdalena 2023, que tots esperem poder-la viure i gaudir, ja, d’una manera normal i plena. Serà la primera oportunitat de començar a canviar aquesta tendència rutinària de l’acte de la Encesa. Anem a això!

Magdalena vítol

Que és i que significa l’acte del Magdalena Vitol?. Malgrat la creença de molts, quan contestem Vitol a la crida de les reines, no significa el final, és un viva la festa i simbolitza la culminació de les tradicionals festes castellonenques de la Magdalena.

Aquest acte té lloc l’últim diumenge de la setmana de festes i es desenvolupa en la plaça Major. És una vertadera festa en la qual es conjuminen tots els sentiments de les castelloneros, es condensa un any de treball i esforç per les festes de tot un poble, l’alegria per recordar les tradicions de la nostra ciutat i la tristesa, d’altra banda, de la fi d’aquesta setmana màgica.

Javier Roig i Varoch

Però com ha sigut aquest entranyable acte al llarg de la història, donem un repàs.

L’estructura actual de les nostres festes veuen la llum per primera vegada l’any 1946. Durant els primers anys es van anar adaptant una sèrie d’actes, alguns d’ells segueixen fins a l’actualitat, uns altres han evolucionat, uns altres han anat apareixent i consolidant-se i altres han desaparegut.

Si ens desplacem en el temps i ens endinsem a l’any 1946, veiem que les festes en el seu primer any, van comptar amb el Pregó i les gaiatas, encara que aquestes eren plantades, a l’estil de les falles, en els seus sectors, fins i tot es

Coordinador de programació de la Junta de Festes de Castelló

va arribar a plantejar que foren cremades, però com un monument a la llum no va seguir avant aquesta idea, i com finalitzaven les festes? , en aquells primers anys, l’acte final de festes tenia un caràcter plenament oficial i la reina signava l’acta municipal pel qual es donaven per conclosos els festejos majors de la ciutat de Castelló.

L’any 1949, les festes van tindre una evolució amb la creació de la cavalcada infantil i la instal·lació elèctrica per la ciutat que faria possible que les gaiatas que en aquells dies desfilaven amb bateries amb els problemes que suposaven quedar-se sense energia a la meitat del recorregut, pogueren tindre una connexió elèctrica durant tot el recorregut, una idea que va ser copiada de Cartagena, on s’utilitzava aquest sistema en les processons d’aquesta localitat murciana. A la desfilada de gaiatas també es van incorporar bandes de música

Però un dels actes que va causar tambien impressió, va ser el primer acte del Magdalena Vitol.

En aquell primer acte les gaiatas tenien acudir a la plaça major encara que aqueix primer any, a causa de la pluja que va fer acte de presència, tan sols van acudir dues gaiatas, la gaiata 3 i 8.

En la Magdalena de 1950 apareix la traca final que va ser presa des del carrer Trinidad a les 12 de la nit de l’últim diumenge de festes, pel tresorer de la Junta Central, Sr. Antonio Vié, una traca que finalitzaria en l’alt del campanar

L’any 1951, la traca final va allargar el seu recorregut incloent durant el recorregut, el tret de diverses combinacions de focs aeris, culminant en l’alt del campanar. En aqueixa ocasió el crit de Magdalena Vitol, va ser pronunciat des de la porta del campanar per l’alcalde de la ciutat i només per als membres de la Junta Central de festes.

Va ser l’any 1952 quan l’acte del Magdalena Vitol va prenent la forma que més s’assembla a l’actual i que era l’avantsala del tret de la traca final.

A poc a poc va anar consolidant-se com un acte

popular que arrossegava als veïns a la plaça Major per a contestar el crit que llançava la reina de les festes des del balcó de l’Ajuntament.

La Magdalena de l’any 1960 va ser problemàtica a causa del canvi de dates que es va realitzar per coincidència amb les falles perquè les dates al principi eren del 20 al 28 de març, com aquest any 2022, i perquè el diumenge de Magdalena no fora l’endemà de San José, per a evitar problemes, es va decidir avançar una setmana i que se celebraren del 13 al 21 de març, començant en diumenge i finalitzant el dilluns de Magdalena. Aqueix dia 13, primer dia de festes, l’anunci oficial va ser a primera hora perquè a les 11 isquera el Pregó, però aqueix any l’acte del Magdalena Vitol va tindre per primera vegada el rètol amb material pirotècnic que va ser pres per la reina de les festes amb uns avioncitos disparats des del balcó de l’ajuntament, un acte que va fer les delícies dels presents.

En la Magdalena de 1969 s’afig un altre acte més per a emplenar el final de festes, a sembla la desfilada final on totes les comissions de sector, juntes, desfilarien pels carrers cèntrics de la ciutat, fins a la Plaça Major, acompanyades per

gaiatas gremials o de mà i acompanyades llavors per les estudiantines participants en l’I certamen nacional d’estudiantines, la qual cosa va donar el color i alegria que ha caracteritzat des de llavors a aquest acte.

Una vegada en la Plaça Major, la reina des del balcó pronunciava el tradicional crit al qual seguia un espectacle pirotècnic.

Posteriorment s’encenia la traca final des del Fanal i recorrent els carrers de la ciutat finalitzava a la torre del campanar per a seguir amb un castell final, disparat tambien en la Plaça Major.

Per mesures de seguretat, es va decidir traure el castell final de la Plaça Major, disparant-se en l’avinguda de la mar o en el “Cami Fons”.

Les reines, corts i autoritats, baixaven i se solien situar davant de la casa abadia per a veure el castell final, un any, una reina se li va ocórrer fer el crit de nou de Magdalena des de la porta del “Fadri” i ha quedat ja com a part del programa encara que oficialment no apareix en aquest.

Seria l’any 1990, amb la nova estructura de festes, sota la presidència de Sebastián Pla Colomi-

na, quan es va afegir un espectacle de llum i so al Magdalena Vitol i a l’any següent, sent president Luis Domench Company, es va modificar l’estructura de l’acte.

En primer lloc la desfilada final pels carrers de Castelló on les dènou gaiatas, les collas , ens vinculats, junta de festes, reina i dames i gent de la festa que ha participat en els diversos actes durant tota la setmana de festes, donen curs a nou dies de festes; en arribar a l’Ajuntament i des dels balcons de l’edifici consistorial la reina procedeix a l’encesa de la tradicional traca final que recorre els principals carrers per a finalitzar als peus del Fadri.

Tot seguit les reines pronuncien el tradicional Magdalena al qual els assistents contesten amb l’aqueix Vitol, aqueix visca la festa i l’acte finalitza amb un espectacle de llum, so, música, color, teatre i pólvora

Aqueixa és la nostra forma o manera d’acomiadar la festa, amb un vitol, amb un viva i que significa que des de llavors, comença el compte arrere per a la setmana de festes de la Magdalena, de l’any següent.

Nit màgica de Xarxa Teatre. Catàrsi castellonenca

Leandre Ll. Escamilla

Director de Xarxa Teatre i President de Moros d’Alqueria

Ja fa més de trenta anys, que Xarxa Teatre va representar per primera vegada a les festes de la Magdalena de Castelló l’espectacle Nit màgica. Poc ens imaginàvem, en aquells moments, com d’important esdevindria aquella primera cita, tant per a la companyia teatral com per a la gent de Castelló i és que ja, en aquella primera vegada, la comunió entre uns i altres es va manifestar d’una manera molt especial.

Perquè podem afirmar que un dels elements fonamentals de l’èxit de la Nit màgica especial de Magdalena és la participació de la gent. Molts espectadors es convertixen en actors de l’espectacle. És cert que alguns espectadors

no volen participar, però moltes vegades es troben al mig de la cercavila botant i cantant sense adonar-se’n. Ja no són uns espectadors estàtics, s’han convertit en actors del poble i celebren amb tota la seua energia una festa popular. Alguns crítics han definit l’espectacle com una catarsi cerimonial. I no serem nosaltres qui ens oposem a esta definició. I és que els participants (espectadors actius), no pensen què han de fer, sinó que senten al més a dins de les seues entranyes una necessitat de comportar-se com s’estan comportant. La representació requerix del compromís total dels assistents per poder fer un espectacle participatiu d’estes característiques en què milers i milers de persones canten, ballen i corren,

davall d’un bany costant d’espurnes. L’olor a pólvora penetra per tot el cos i dona forces i valentia per fer allò que molts d’ells mai s’havien plantejat fer. És la comunió entre els participants. On s’acaba l’actor i on comença l’espectador és una cosa molt difícil de distingir. Tots formen part d’una festa integradora, castellonenca, valenciana i universal. L’espectacle beu de les tradicions de les “santantonades” tant arrelades a les comarques del nord de la nostra província, d’elements i costums de la festa mediterrània, com els bous de foc, les cordaes, el bou embolat… es a dir: del foc i de la pirotècnia.

Nit Màgica és un espectacle de teatre de carrer itinerant on s’utilitza pirotècnia.

L’espectacle es divideix en tres parts clarament diferencials, cadascuna de les quals conté elements de pirotècnia.

Aquesta és l’estructura de l’espectacle:

1ª Part: Presentació

Entrada músics: Entren els músics tocant el

“Vals de Sant Roro”, acompanyats d’un personatge blanc de confiança. Creuen l’espai fins posicionar-se davant Sant Roro.

Discurs Sant Roro: Apareix Sant Roro dalt un espai elevat (màquina elevadora) i fa el seu discurs conjurant els elements necessaris perquè es produisca la festa, acompanyat de distints efectes de pirotècnia. (bengales)

Inici de la festa: la música canvia a ritme de “Bocairent” i “endimoniades”. Per tot l’espai apareixen dispersos els personatges dimonis blancs de Sant Roro amb filiers.

S’enceta un itinerari amb Sant Roro encapçalant la comitiva utilitzant bengales de colors i “xorros” de titani, seguit dels músics més els personatges dimonis blancs en renglera.

2ª Part: Nuc/ desenrotllament.

La Festa: Amb un canvi de música s’enceta la segona part de l’espectacle. La comitiva, ja en clau molt més festiva s’estableix un itinerari per arribar a la part del final.

Fi de festa: la comitiva arriba a la plaça final (Av. Rei en Jaume). Els musics i Sant Roro pugen a dalt l’escenari. Personatges blancs repartits per l’espai encenen “sombrilles” de “xorros” de titani. Desprès s’encenen a la part frontal de l’escenari unes fonts de color xineses. Finalment un “correu” encen la façana de “quadrillos” que està situada en la part de darrere de l’escenari.

Salutacions al ritme de la música

A Castelló, els carrers que conformen l’itinerari d’aquesta Nit màgica especial de Magdalena són: Pl. Cardona Vives, Governador, Maria Agustina, Sanahuja; sant Roc, Clavé i plaça del Rei en Jaume.

Cal dir que a aquesta senzilla estructura de l’espectacle a Castelló es veu modificada en diversos factors: hi ha un augment considerable de la pirotècnia, tant de mà com la instal·lada i, sobretot, la participació més nombrosa d’actors i

músics. És ahí on se solidifica la relació entre el públic de Castelló i Xarxa, ja que, a banda dels professionals que formen part de l’espectacle, naix la figura dels col·laboradors, gent de la festa que s’integra en l’espectacle per reforçar-lo i fer-lo més gran; i ahí apareix la Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló; el portador de la canya de Sant Roro, Vicent Chaparra; els Moros d’Alqueria que fan de guàrdia del propi Sant Roro; Santiago Corredor i els amics que possibiliten que els músics puguen tocar; la Colla El Cepet; membres de diverses gaiates; la Colla del rei Barbut i tants i tants festers i amics de Castelló… i entre tots i totes, i amb els castellonencs i castellonenques que venen a fruir, fem possible esta Nit màgica especial de les festes de la Magdalena.

Com no pot ser d’altra manera, al final de la representació actors de Xarxa Teatre i col·laboradors acaben aplaudint des de l’escenari els espectadors i viceversa. La representació l’han feta entre tots. I mentre això passe la festa continuarà.

Armes de festa?

UNA MICA D’HISTÒRIA

El títol d´aquest article sembla tindre certa contradicció. Com una cosa tan aparentment perillosa s’empra com un important element de, i per a la festa?

Doncs en realitat és una cosa molt comuna arreu de tot el món. Les armes, principalment han servit i serveixen per guerrejar i caçar, per la qual cosa rarament s’associa al concepte tan aglutinador i pacífic com és la festa, i és per això que la història és plena d’esdeveniments en què el llançar salves a l’aire, ha format part de celebracions de diversa índole festiva o tradicional, així com altres usos de caràcter esportiu.

Segurament, des de temps remots, van co-

Toni Aguila i Fillol

mençar a utilitzar-se les deflagracions de pólvora negra, tant com a element pirotècnic com a propulsor de projectils de primitives armes de foc, estant documentat que fins i tot algunes, a la remota Xina van començar sent fabricades amb bambú.

Capità l’esquadra de trabucaires Xaloc de Castelló

El que des de l’arribada de la pólvora procedent de l’orient llunyà, - potser a través de la ruta de la Seda - allà pel segle XIII, aquesta pols negra s’ha anat integrant en les celebracions festives tradicionals o religioses a través dels temps i territoris, pel seu poder d’aconseguir efectes sonors i lluminosos.

La pólvora negra(1) és una matèria explosiva que ha participat en els avenços tecnològics de les armes, durant 800 anys (fins a la invenció de les pólvores sense fum del segle XIX), l’explosiu en vigor amb poder propulsor i explosiu.

COMPOSICIÓ DE LA POLVORA NEGRA I ENVÀS ADR PER A ARCABÚS

Certament, queda un fort arrelament per tota la geografia espanyola d’aquestes celebracions, moltes d’elles força conegudes, de les quals, en una tasca de recerca, tinc localitzades i documentades alguns centenars de poblacions: A gran manera podríem destacar algunes com els Alardes bascos, Trabucaires a Catalunya i terres castellonenques, els Alardos de Moros i Cristians, els Escopeters de les serres de Càceres i Ribera de l’Ebre, i tants altres, amb diferenciades motivacions i temàtiques, emprant diferents armes de foc de carácter tradicional: escopetes, arcabussos, mosquets, trabucs, espingardes, canons, pistoles,…ocupant aquests actes amb salves de foc, gran part de la programació festiva de les seues localitats.

Els trets de salves amb armes autèntiques per part de la soldadesca per celebrar victòries al llarg del temps, no van estar de vegades, exempts d’estrictes prohibicions per part dels governs per evitar excessos de consum d’aquest preuat bé –la pólvora– considerat un producte sempre estratègic, i per això de necessitat de control total, fins i tot per part de la reialesa. Tot i així, elevar salves, va anar quedant associat a un llegat cultural i tradicional que hui encara perdura.

ANTIC MOLÍ DE “PICAR” PÓLVORA

ESCOPETEROS, ALARDE DE SANT MARCIAL A IRÚN (GUIPÚSCOA)

ALARDO A ALCOI, MOROS I CRISTIANS

COLLA O ESCAMOT DE TRABUCAIRES A CATALUNYA

trabucs en diferents poblacions de les muntanyes castellonenques.

També, Carles Salvador, a la seua obra Les festes de Benassal, de 1952, també descriu amb detall l’ús dels trabucs al particular Carnestoltes d’aquella població durant la festa de l’entrada de la Tea (o festa del Ajo). Hui desaparegudes les trabucades, i esperant que algún dia es recupere aquella tradicional entrada amb foc.

ESCOPETEROS A CILLEROS (CÀCERES)

De tant en tant, i ja entrat el segle XX, aquestes antigues armes d’avatcàrrega, obsoletes des d’una visió tècnica, poc precises i inútils per a la caça, van anar passant a l’oblit en algun racó de les masies o penjats de les parets com a simples objectes de adorn, passant a l’oblit aquell tipus de celebracions que ens descriuen els autors esmentats.

LA RECUPERACIÓ DE LES SALVES DE PÓLVORA

EL NOSTRE CAS: EL TRABUC A CASTELLÓ

Les circumstàncies de les guerres del segle XIX van anar deixant o “aletargant” els antics costums de fer trets a l’aire en ocasió de les festes, encara que ja a finals a poc a poc van anar retornant. Aquells llegendaris i temuts trabucs, lluny ja de ser armes d’assalt de guerrillers, contrabandistes i assaltacamins, - i a falta de pirotècnia - van acabar emprant-se com a simples utensilis per disparar salves de pólvora, que, en nombroses poblacions de la nostra província solia fer la joventut en vigílies de festes patronals com a símbol de crida a la festa.

Bernardo Mundina Vilallave al seu llibre “Historia, Geografia y Estadística de la Província de Castellón” de 1873, i Carlos Sarthou Carreres, al seu llibre “Geografia General del Reino de Valencia, Provincia de Castellón” de 1913 recullen amb detall l’ús festiu de llançar salves de pólvora amb

Els castellonencs, com a valencians que som, el gust per la pólvora queda certificat a cada celebració. A banda de les conegudes salves d’escopeta dels Guàrdies rurals de Castelló a la romeria de la Magdalena, i processons de la Mare de Déu de Lledó, L’Esquadra de Trabucaires Xaloc, (Secció de la Colla de Dolçainers, Tabaleters i Trabucaires Xaloc), des de l’any 2004 realitza una tasca important, aconseguint rescatar aquella antiga tradició dels nostres avantpassats, i des d’un plantejament festiu-cultural, torna a cridar a la festa com es feia antigament, aquesta vegada amb la combinació del foc i la música dels seus “dolçainers i tabaleters”.(2)

ESQUADRA DE TRABUCAIRES XALOC DE CASTELLÓ

Per tot això, llançar salves de pólvora en festes tant a Castelló com a la seua província no és de cap manera un espectacle importat d’altres llocs com molta gent creu, sinó que és tradició dels nostres avantpassats, i és per això, els trabucaires de Xaloc dediquen al llarg de l’any un gran esforç a continuar treballant en la contínua recerca d’informació sobre la història de la nostra província, havent recuperat molta documentació i dades sobre aquesta temática, “rescatant” - si és possible l’expressió -, part de la vida i gestes d’alguns personatges una mica “oblidats” per la història. Aquest grup també participa en actes de recreació històrica.

Com a ambaixadors castellonencs, els guerrillers i guerrilleres de Xaloc han participat a nivell internacional a Portugal i França, així com a diferents poblacions de la Comunitat Valenciana i resta d’Espanya.

Pel que fa a la recreació històrica, el grup realitza una important tasca de recerca, i està a l’avantguarda en el rescat i la posada en valor dels fets de la resistència heroica de les poblacions d’Almassora, Vila-real i Castelló el 9 de març de 1810 contra la invasió Napoleònica. Manté una divulgació constant sobre aquesta gesta histórica de revolució popular, i actualment també es desplaça a altres localitats del territori nacional, principalment representant la partida de guerrillers de Frai Asensio Nebot (3)

Al següent enllaç es pot vore un vídeo de la darrera Recreació del 9 de març de 1810 per aquest grup, la qual va tindre lloc a Castelló el 7 de març de 2020:

(https://www.youtube.com/watch?v=O9cQ9wP_usI

Des de fa uns anys, també ha preparat la temàtica de les incursions barbaresques a les nostres costes que van tindre lloc majoritàriament des del segle XVI fins al XIX, amb l´objetiu de posar en valor la història del nostre ric patrimoni de fortificacions de defensa del litoral castellonenc.

És molt important que els grups de portadors-ti-

radors amb armes d’avantcàrrega estiguen units davant els processos que emet la pròpia normativa al respecte, i és per això que L’Esquadra, actualment, està integrada a la Coordinadora de Trabucaires de Catalunya junnt a més de 50 colles. Un altre ens molt nombrós és la UNDEF, Unió Nacional d’Entitats de Festes (en referència a Moros i Cristians), comptant amb diversos centenars de poblacions de tota Espanya.

LA NORMATIVA DE LLANÇAR SALVES

És evident que tractant-se d’armes de foc, hi ha una rigorosa normativa que empare aquest tipus de celebracions. Existeixen dos connotacions quant a l’ús:

1- LA RECREACIÓ HISTÒRICA.

2- LES MANIFESTACIONS FESTIVES AMB ARMES D’AVANCÀRREGA.

En qualsevol cas, és preceptiva l´autorització de actes d´aquest tipus per part de la autoritat governativa (Delegació o Subdelegació del Govern de la província on tinga lloc l´esdeveniment).

És el segon cas - Manifestacions Festives amb Armes d’Avancàrrega – (el més estès), i s’empara en la Instrucció tècnica Complementària núm. 26 (ITC-26) del Reglament d’Explosius, titulant-se “Manifestaciones Festivas con Armas de Avancarga”(4). obligatori l’ús de les anomenades “cantimplores” per contenir la pólvora que es carrega a les armes mitjançant un dosificador màxim de 18 grams per tret.

Aquestes armes d’avantcàrrega, necessiten disposar de la corresponent guia de pertinença, i els portadors-tiradors de les quals han de ser titulars de llicència d’armes (Tipus AE) i estar formats per participar en aquest tipus de festejos.

Són els ajuntaments els responsables de la formación dels tiradors amb un curs segons la ITC 26.

FOC DELS TRABUCAIRES XALOC A L’ESDEVENIMENT ESCALA A CASTELLÓ

assegurança obligatòria, mesures de seguretat i prevenció, justificació de quantitats de pólvora a consumir, autorització d’ocupació de via pública, etc. tot això per a la seua aprovació tant pel departament d’Indústria així com per la Intervenció d’Armes de la Guàrdia Civil.

Per a les Recreacions Històriques cal una sol·licitud similar quant a documentació amb petites diferències, totes dues pel procediment ACCEDA d’Autoritzacions Administratives, en aquesta modalitat no cal l’ús de cantimplores, sinó que per evitar anacronismes, s’utilitzen cartutxos de paper.

I per acabar, .siga com siga, la sorollosa, lluminosa, i tant nostra modalitat festera d’enlairar pólvora en forma de salves per pobles de tot arreu, conjuga un meravellós món d´armes, pólvora, festa, història, foc,...elements que com hem vist caminen junts i ben avinguts.

Les sol·licituds per a aquest tipus de festes amb armes que disparen pólvora negra necessiten una sèrie de documents que acrediten formació de tiradors pertanyents a grups amb personalitat jurídica, i s’acompanya amb dades sobre

I és que com va dir Gustav Mahler, “La tradició no és l’adoració de les cendres, sinó la preservació del foc”.

Amics i amigues de la festa, en aquesta estem...i estarem

(1) La pólvora negra més popular està composta pel 75% de nitrat de potassi, 15% de carboni i 10% de sofre (percentatges en massa). Actualment s’utilitza en pirotècnia i com a propel·lent de projectils en armes antigues.

(2) “Foc de Trabuc”, Guerrillers i voluntaris castellonencs a la Guerra de la Independència 1808-1814, Antoni Aguila Fillol, Ajuntament de Castelló, 2009.

(3) Asensio Nebot, conegut com “El Frare” i nascut a Nules, Espanya el 1779, va ser guerriller al Regne de València durant la Guerra del Francès. Les seves gestes durant la Guerra de la Independéncia estan ben documentades però, com va treballar com a agent secret després del final de la guerra, hi ha llacunes en el que se sap sobre la seua vida a partir de 1815.

(4) Les armes d’avancarga es caracteritzen per ser armes de foc on tant el projectil com la pólvora es carreguen per la boca del canó. El terme deriva d’avanç -davant- i càrrega

Manifestacions festives tradicionals a la Comunitat Valenciana

LEGISLACIÓ:

ITC-18 del RD 989/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el reglament d’articles pirotècnics i cartuxeria.

Els productes pirotècnics que utilitzaran seran sense marcador C.E., aquests productes sols podran utilitzar-los les persones degudament autoritzades, objecte d’aquest curs. Mai per personal sense la respectiva formació: Responsable Grup Consumidor Reconegut com a Expert, o Consumidor Reconegut com a Expert (Des d’ara R.G.C.R.E. i C.R.E.)

L’objecte i l’àmbit d’aplicació es el de regular l’ús d’artificis pirotècnics exceptuats a l’àmbit de la Directiva 2007/23/CE, de 23 de maig per Grups de Consumidors Reconeguts com a Experts (Des d’ara G.C.R.E.) en manifestacions festives religioses, culturals o tradicionals (Des d’ara M.F.)

El reconeixement de la manifestació festiva religiosa, cultural o tradicional haurà de ferla l’Administració Autonómica.

Reconeguda la manifestació, l’organitzador del acte o el G.C.R.E. hauran de presentar a l’Ajuntament, si aquest no és l’organitzador, sol·licitud d’organització, incloent al menys:

Fermín Alegre i Escrig Expert en pirotècnia i vicepresident de Dimonis de la Plana

Si a la manifestació festiva s’utilitza menys de 50kg. de matèria reglamentada, l’ajuntament, rebuda la sol·licitud, té que comunicar a la Delegació de Govern, aportant al menys la documentació del punt 7 anterior, que s’entén autoritzada salvo denegació expressa.

Si s’utilitza més de 50kg. de matèria reglamentada, serà preceptiva l’autorització expressa de la Delegació de Govern.

Sols podran utilitzar artificis pirotècnics en les manifestacions festives (M.F.) autoritzades per l’ajuntament on es realitze, persones que pertanyen a un (G.C.R.E.)

Utilització de pólvora Negra, quantitat màxima, 1 kg. en un únic dispensari.

La C.A. organitzarà la formació als integrants de les entitats participants en cada tipus de (M.F.)

Justificada la superació del curs, la C.A. expedirà certificació acreditativa de la formació.

Vigent mentre es conserve la celebració reconeguda.

Cap C.R.E. pot participar en la M.F. si no té el certificat, i pertany al grup que la realitza.

Els R.G.C.R.E., la certificació de la formació, l’ha d’expedir l’Àrea d’Indústria i Energia de la Delegació de Govern.

Artificis adquirits sota comanda, pels

R.G.C.R.E. a un dipòsit de productes acabats d’un taller de fabricants.

ARTIFICIS UTILITZATS EN CADA MODALITAT

“CORDÀ”

• Coet borratxo - Carretilla

• Femelleta

“CORREFOC”

• Carretilles – Diables - Angelets

• Carretilles xiuladores

• Fonts - Diableses

“PASSEJÀ”

• Coet borratxo (immobilitzat)

• Carretilles (immobilitzat)

• Fonts

“DESPERTÀ”

• Tro de bac

• Tro de metxa

• Voladors de tro

• Traques

COMPOSICIONS QUÍMIQUES

Efecte causant del xorro

Pólvora: Nitrat potàssic, Sofre, Carbó vegetal(*) i productes per a produir espurnes: Titani i Llimadures de ferro.

(*) En el cas dels xiuladors la composició és de Benzoat potàssic o Salicilat sòdic, amb perclorat potàssic i titani per a les espurnes blanques.

Efecte causant del tro Composició en pols d’un metall (normalment Alumini) i un oxidant (normalment Perclorat potàssic).

Parades

Mescla de pólvora i normalment cendres vegetals.

Color en les fonts

Estronci ~ Roig. Bari ~ Verd. Coure ~ Blau. Sodi ~ Groc.

Estopí (traca)

Fils de cotó impregnats en pólvora.

Característica específica del tro de bac S’aporta a la composició uns grans de grava que són els encarregats de produir la fricció que desencadena la reacció química.

FUNCIONAMENTS

• Coet borratxo: Autopropulsió i trajectòria erràtica, incontrolada i imprevisible

• Carretilla: Autopropulsió i moviment de rotació sobre un eix.

• Font i carretilla: Emissió d’espurnes amb immobilització mitjançant algun dispositiu.

• Tro de bac: Fricció que desencadena la detonació.

• Tro de metxa: Detonació per combustió de metxa.

• Traca: Encesa de l’estopí que comunica als trons.

• Voladors: Autopropulsió i estabilització de trajectòria vertical.

SISTEMES D’INICIACIÓ

Manual

• Metxa d’estopa

• Flama produïda per botafocs

• Fricció

Elèctrica

• Inflamadors ó iniciadors. Ús exclusiu per RGCRE

Unió i mecanització

• Sèrie, l’encarregat d’encendre un artifici és el final d’un altre artifici.

• Paral·lel, s’inicien un conjunt d’artificis simultàniament.

Utilització de metxa. Ús exclusiu per RGCRE

EL CORREFOC

El Correfoc el podríem definir com una manifestació festiva organitzada, amb participació ciutadana, en què els participants actius poden utilitzar carretilles, fonts o coets borratxos, sempre subjectes amb artefactes fixos o mòbils, per a realitzar una representació amb ajuda o no de bestiari de foc (carcasses zoomòrfiques), seguint, en forma de cercavila, un recorregut prèviament establert en el qual es troben els participants passius que poden desplaçar-se, ballar o botar sota els efectes de les espurnes generades.

El ball de diables es la forma tradicional de teatre popular de carrer que figura la lluita del bé i el mal, per mitjà d’un text o ball parlat, o de l’ocupació simbòlica de l’espai.

Per un altra part tenim el Cercavila de Foc que es una desfilada de persones caracteritzades de dimonis, d’àngels o bé amb carcasses zoomòrfiques, que porten diferents materials pirotècnics, que són encesos al llarg d’un recorregut prèviament acordat, sense cap obstacle que puga impedir el seu pas. De vegades els dimonis actuen i parlen sobre un entarimat, encenent elements pirotècnics. El públic no participa en la mateixa, sinó que sols contempla el pas dels diferents elements o les enceses i parlaments sobre l’entarimat.

En la província de Castelló i especialment a la nostra ciutat es habitual trobar aquesta manifestació festiva tant a les nostres festes fundacionals, com en festes de Sant Antoni, Sant Pere, inclús s’han arribat a realitzar correfocs al nadal o en Festes de Carrer.

ELEMENTS I PERSONES

Persones:

Cap de Colla: Persona amb l’acreditació de Responsable de Grup de Consumidor Reconegut com a Expert (R.G.C.R.E.), que s’encarrega de les tasques d’organització, coordinació i representació de la Colla, entre altres coses.

Encenedor o Botafoc: Persona que s’encarrega de donar foc als dimonis/diables al llarg del recorregut.

Saquer/calaixer: Persona que s’encarrega de portar el material pirotècnic als sacs o als carros.

Dimonis: Personatge principal que participa al correfoc.

Personatges: Diversos personatges que apareixen al llarg del correfoc, per exemple Llucifer, la Diablessa, etc..

Portador bèsties / Ceptrots: Persona que s’encarrega de portar les bèsties i/o custo-

diar els materials (ceptrots) que s’utilitzaran al correfoc.

Músics: Persones que s’encarreguen d’amenitzar els espectacles, normalment amb tabal, dolçaina i percussió o batucada.

Elements:

Estris per cremar la pirotècnia

Forques / Maces: Elements que utilitzen els dimonis per a ballar amb foc al correfoc.

Ceptrot: Aparell que utilitzen els personatges (Diablessa, Llucifer) per tal de lluir-se al correfoc.

Bèsties / Dracs: Carcasses zoomòrfiques portada per una o més persones, amb uns punts on es fixen estris pirotècnics com carretilles o fonts/sortidors

Elements / Estructures fixes o mòbils: Aparells estàtics o mòbils que s’utilitzen, normalment al final de l’espectacle, als quals es fixen fonts i/o altres materials pirotècnics.

Pirotècnia: Els elements pirotecnics que es gasten als correfocs son les Carretilles, els Sortidors o Francesos, els Botafocs o Minats i altres com Caixes, patums, cracker, etc.. que complementen a la manifestació festiva.

RISCOS PRINCIPALS

Com tota manifestació festiva, el Correfoc comporta riscos com podrien ser la Explosió de coets, la Escapada de coets, les Cremades Personals o Materials, les Enceses no desitjades o descontrolades i no podem oblidar els Furts de material pirotècnic per persones alienes a la manifestació festiva.

MESURES DE SEGURETAT A ADOPTAR PER LES COLLES

Per tot això podríem dir que es fonamental tindre un espai acotat i ampli, tindre una

individualització de les càrregues per elements, així com una separació adequada dels diferents elements, una bona fixació de les càrregues a l’estopinat, fer una revisió posterior al Correfoc, així com tindre una bona coordinació i respectar la distància entre carro i encenedor que lo recomanable sería que fora de 10 metres com a mínim.

Els Dimonis:

Comprovar que les carretilles estiguen ben fixades, han de respectar la cua i el torn d’eixida, eixir pel centre i tornar per les vores, no mirar amunt i esperar a que es creme la carretilla, no poden passar de l’encenedor cap enrere amb foc, no agafar carretilles amb la ma, també es important tindre en compte que qui mira no vol participar en el acte, per supost no se pot fer un correfoc begut i els Elements s’han de mantindre a

Al desmuntatge cal guardar immediatament la pirotècnia sobrant, també n’hi a que controlar que no haja quedat cap artifici sense cremar al llarg del recorregut, així com que el transit estiga tallat, evitar que hi haja cotxes estacionats i que els elements del carrer delicats com aparadors o tendals estiguen ben protegits.

Es fonamental senyalitzar la zona i/o recorregut del Correfoc.

Quant participes en un Correfoc n’hi a que portar roba de cotó que cobrisca tot el cos, aixina com portar el cap cobert, es primordial facilitar l’evolució del Correfoc i no espentar els Dimonis ni tirar-los aigua ja que podria alterar al bon funcionament del acte.

un lloc acotat i vigilat abans i després del seu ús.

LA DESPERTÀ

La despertà es una manifestació festiva organitzada, amb participació ciutadana, en la que els participants actius, generalment de matinada, poden utilitzar massivament trons d’impacte, trons de bac, trons de metxa o voladors, procedint al seu llançament manual per un determinat recorregut prèviament establert.

Es considera com una crida del veïnat a la festa, invita a la participació a la mateixa.

Al nostre territori, la primera despertà de la que en tenim notícia es va celebrar al 1590 amb motiu de les festes en honor de Sant Vicent Ferrer, al 1590 va tindre lloc el primer passa carrer a primera hora per a arreplegar els judicis de la ciutat amb coets.

A la nostra ciutat es la modalitat festiva mes

enraigada ja que pràcticament en la totalitat de les nostres festes es realitzen aquestes despertaes, encara que malauradament en els últims anys se estan reduint considerablement el nombre de despertaes a conseqüència de la normativa vigent i la problemàtica amb el veïnat que moltes voltes no entén ni respecta la cultura popular.

A l’actualitat conforme a la normativa vigent soles poden participar en les despertades els CRE’s, els professionals i els músics.

Variants:

Les variants venen donades segons els artificis utilitzats. Generalment solen coexistir una o més variants en un mateix acte.

Despertà amb trons de bac: els trons de bac son articles pirotècnics que exploten

tirant-los fort en terra. Es el petard per excel·lència mes tradicional i encara que degut al perill de extinció a conseqüència de la dura normativa i burocràcia per a la seua utilització, en els últims anys se esta recuperant.

Despertà amb trons de metxa. Els trons de metxa son els típics petards plens de pólvora que com el seu nom indica esclaten quan s’encén la metxa que porten. Actualment son els coets que mes s’utilitzen a les despertaes.

Despertà amb voladors o traca valenciana: aquesta modalitat sol anar com a complement de alguna de les anteriors, els voladors son com carretilles resistents plenes de pólvora i unides a l’extrem d’una canya que, quan s’encenen, pugen a gran altura, esclaten i produeixen un tro, la traca valenciana es una sèrie de trons o petards col·lo-

cats de cap a cap d’una metxa, que esclaten successivament.

Els possibles riscos d’aquesta modalitat son la projecció de partícules internes o externes a l’artifici, les detonacions pirotècniques, exposició al soroll i pressió, emanació de gasos i fum, caigudes al mateix nivell, cremades de 1r, 2n o 3r grau, reducció de la capacitat auditiva, reducció de la capacitat visual, reducció de la capacitat respiratòria, traumatismes, contusions i fractures, així com talls i ferides produïdes per rebentons o esclats que travessen la roba.

Per tot això n’hi a que complir les mesures de seguretat com que el punt de partida sempre serà l’establert a les mesures de seguretat tradicionals validades per l’experiència i la pràctica, ni aura que delimitar i senyalitzar de forma clara les diferents zones, portar una vestimenta ade-

quada, controlar els dipòsits de material, entre altres.

Actuació en cas d’accident

Aplicar el previst al protocol d’emergència per als casos d’accident en cas d’incendi, d’evacuació, d’explosió o deflagració, d’allaus humanes i d’eventualitats sanitàries.

Disposar dels mitjans i recursos adequats per a poder actuar en cas d’accident greu o emergència.

Els artificis fallits deuran dipositar-se sempre (abans, durant o després de l’acte) a un recipient previst a l’efecte, segons indique el protocol de seguretat i emergència de l’organitzador.

LA CORDÀ

La Cordà és aquella manifestació festiva organitzada, amb participació ciutadana, en la que els participants actius poden utilitzar sense elements de subjecció coets borratxos o carretilles, permetent-se els seu moviment lliure amb trajectòria erràtica i indefinida, per una zona acotada perimetral-ment i establida prèviament a l’efecte.

Podríem dir que el seu origen es tan antic com el coet de canya, ja que si a un volador se li lleva la canya, passa a ser un coet solt, es a dir, sense trajectòria definida.

El seu ús popular és senzill: diversió entre els festers, amb l’element de perill-diversió del coet. El seu ús es va vindre practicant principalment per tota la península ibèrica, encara que és en el llevant espanyol on més s’arrela degut senzillament al clima i a la idiosincràsia de la gent que vivim en aquestes terres.

A l’actualitat es poden considerar tres varietats, la cordà, la cueta i la canya. A les tres modalitats poden participar menors amb les condicions que hi marque l’organització.

La peculiaritat de la cordà es que el moviment dels artificis es lliure, amb trajectòria erràtica i indefinida, entre els participants.

En la nostra província tradicionalment s’ha realitzat la cordà en moltes localitats, tant d’interior, com podria ser a la comarca dels Ports, com en la costa, però actualment aquesta modalitat ha sigut pràcticament substituïda per el Correfoc ja que per als organitzadors de les festivitats resulta mes segur i menys costos.

Els artificis que s’utilitzen en aquesta manifestació festiva son el coet borratxo, les carretilles o angelets, els xiuladors i les femelles.

Els riscos i lesions a les que ens enfrontem en les cordaes son la projecció de partícules incandescents, la elevació brusca de la temperatura ambient, detonacions pirotècniques, exposició al soroll i pressió, impac-

te d’objectes a gran velocitat, emanació de gasos i fum, cremades de 1r, 2n o 3r grau, reducció de la capacitat auditiva, reducció de la capacitat visual, reducció de la capacitat respiratòria, traumatismes, contusions, fractures o talls i ferides produïdes per rebentons o esclats que travessen la roba.

Per a evitar aquestos riscos serà important que el punt de partida sempre siga l’establert a les mesures de seguretat tradicionals validades per l’experiència i la pràctica, la delimitació i senyalitzar de forma clara de les diferents zones i qui pot accedir a cadascuna.

Cal tindre en conter que l’encesa massiva de coets borratxos no provoca una forta explosió sinó una deflagració que augmenta bruscament la temperatura ambient en eixe punt.

En cas d’accident seria necessari aplicar el previst al protocol d’emergència per als casos d’accident en cas d’incendi, d’evacuació, d’explosió o deflagració, d’allaus humanes i d’eventualitats sanitàries.

LA PASSEJÀ

Manifestació festiva organitzada, amb participació ciutadana on els participants actius poden utilitzar amb subjecció coets borratxos, fonts o carretilles, impedint el seu moviment amb mitjos manuals com tenalles o similars, desfilant en processó per un recorregut prèviament establert i acompanyant ge-

neralment a les imatges religioses en els seus trasllats i canvis d’ubicació.

Podríem dir que el seu significat es el d’una ofrena espiritual on el foc es passa d’uns a altres com a acte de fe.

En realitat no hi ha variants diferenciades per la forma de procedir en l’ús de coets. Sí que hi ha diferents denominacions: baixà, rodà, pujà, processó de foc o processó de coets, passa carrer de coets, cercavila...etc

A la província de Castelló no nia constància de la realització d’aquesta modalitat, ni històricament ni en l’actualitat.

Característiques:

Com a característiques principals podríem destacar la participació ordenada, la creació de files, ja que no podem oblidar que es una festa de fe i espontània aon l’us de la tenalla del calibre adequat per a la subjecció dels artificis es fonamental per al bon desenvolupament de la manifestació festiva.

Els artificis que es gasten son el coet borratxo, les fonts i els xiuladors.

Els riscos i lesions a les que ens enfrontem en les passejaes son la projecció de partícules incandescents, la elevació brusca de la temperatura ambient, detonacions pirotècniques, exposició al soroll i pressió, impacte d’objectes a gran velocitat, emanació de gasos i fum,

cremades de 1r, 2n o 3r grau, reducció de la capacitat auditiva, reducció de la capacitat visual, reducció de la capacitat respiratòria, traumatismes, contusions, fractures o talls i ferides produïdes per rebentons o esclats que travessen la roba.

Per a evitar aquestos riscos serà important que el punt de partida sempre siga l’establert a les mesures de seguretat tradicionals validades per l’experiència i la pràctica, la delimitació i senyalitzar de forma clara de les diferents zones i qui pot accedir a cadascuna.

Tambe nhia que tindre en compter que l’encesa involuntària d’un caixó que porta coets pot provocar una situació de pànic i que nhia que respectar les distàncies entre participants, no provocant talls entre files.

Els artificis fallits deuran dipositar-se sempre (abans, durant o després de l’acte) a un recipient previst a l’efecte, segons indique el protocol de seguretat i emergència de l’organitzador.

HISTÒRIA DE LA PASSEJÀ (Quart)

La tradició situa l’origen de la Passejà a l’any 1723, en el marc d’una llegenda miraculosa en un Quart agrícola i rural. D’aquella època, en un poble sota el domini feudal dels monjos de Poblet, hi queda documentació sobre una sèrie de festes organitzades de forma popular (les clavaries que es responsabilitzaven de les festes patronals de setembre) i d’altres més institucionals, on l’ajuntament de Quart corria amb les despeses dels actes religiosos.

A banda de la llegenda, la realitat és que la Passejà és una processó votiva, on el poble de Quart, representant pel seu Ajuntament i el veïns, rendeix homenatge al Sant patró per la seua intercessió, passejant-lo a la nit de la vespra de la seua festa amb llums de coets. El pas del temps ha anat configurant una sèrie d’elements que caracteritzen la festa fent-la peculiar i senya d’identitat pròpia de Quart de Poblet. Estos elements són:

La figura de Sant Onofre, patró de Quart, que és passejat pels carrers del poble. La seua anda, on el Sant anacoreta rep la comunió de mans d’un àngel a la seua cova, feta a 194. És una replica d’una altra més antiga , probablement del s.XVII, destruïda a la Guerra Civil.

• La participació popular, representada per l’Ajuntament i els veïns que acompanyen al sant, darrere l’anda, de manera informal i dissentida.

• El foc de pólvora, amb les rodes de foc que es fan a determinats punt del recorregut, i amb la fila de coeters, que encapçalen la processó amb lluminàries i coets d’eixides, mantinguts amb tenalles de fusta.

• La música, tant el grup de tabal i dolçaina que obri la processó com la banda que la tanca, contribueixen a remarcar el caràcter festiu de l’acte.

La llegenda de la Passejà

Conten els majors que al finalitzar la primavera de 1723 la situació del llauradors de Quart de Poblet, que eren la majoria del habitants

del poble, era desesperada. Hi havia una gran sequera i el mesos de pluja havien passat sense deixar quasi aigua. El riu, a més a més, a penes duia un poc de líquid, i les sèquies feia dies que no portaven aigua. Per això, quan en la nit del 9 de Juny s’arremolinaren els núvols de tempesta, en moltes cases començaren a donar gràcies a Sant Onofre per haver sentit les seues peticions i no haver abandonat als seus fills de Quart en eixa situació anguniosa. Però l’alegria de seguida es convertí en un crit de desesperació quan començaren a caure als carrers del poble grosses pedres de granís: si les collites estaven debilitades, aquella pedra seria la pèrdua completa de tot i l’inici d’una temporada de fam. Els llauradors, isqueren a plena nit als camps per tractar de salvar el que es poguera. Allà, a l’horta, s’adonaren que mentres al poble continuava caient la pedra, als camps només plovia aigua beneficiosa.

De seguida, entengueren que això era una senyal de la protecció del seu patró Sant Onofre i, corrent, es concentraren a la porta de l’ermita, i obriren les portes, tragueren l’anda del vell Sant per agrair, en processó de traques d’alegria, la seua intervenció miraculosa.

Aragó, terra de foc, bruixes i diables

Ana Domeque i Francho Felices

Coordinadors de l’Associació Cultural Os Diaples d’a Uerba (Saragossa)

“Mientras la tiarra dorm, lo foc calente los hogares”

El foc, em fique a recordar tot el viscut amb les meues germanes, eixe foc que ens protegeix de maleficis, du benedicció sobre les persones, benedicció sobre els animals, sobre les collites...

Ara, asseguda davant el foc de la cuina, tanque els ulls, les flames venen a la meua ment, eixos focs dels anomenats “Santos Barbudos”. Sempre en gener, quan més gelades són les nits.

La foguera de “Sant Victoriá” en un poblet del Sobrarbe, començaré per ella, per ficar una cronologia als meus records. Vaig conéixer al que li diuen ara San Victorián a principis del segle VI, habitant una gruta a la falda de Peña

Montañesa, aquest ermità era un gran sanador, la part que més m’importa de la seua història.

Així que cada vegada que em connecte amb aquells dies me’n recorde de les nostres xarrades enfront del foc d’aquella gruta que es va acabar dient “La Espelunga”, xerràvem de les plantes, arrels, coccions... ell intentava convéncer-me del seu Déu, i jo em centrava en la mare terra. Amb tot això en la meua cap cada vegada que vaig a les fogueres el dia que les gents del Sobrarbe celebren el seu dia, jo creme en eixa foguera el seu record, la meua manera d’honrar el que d’ell vaig aprendre. Alguns anys m’acoste a la foguera de L’Aínsa, li honren, ballen, salten, creuen que només és per diversió, més no saben que és un ritual de purificació, en el qual nosaltres ens depurem de tot el roín.

La següent foguera a visitar és la d’un altre barbut ermità! Sant Antoni li criden, sí, era un santurrón enamorat de la vida mística, ermitana, la naturalesa, i com no, dels animals. Les meues germanes li feien visites per a esbrinar i aprendre dels seus coneixements, em van contar que una vegada es van quedar impressionades quan van veure aparéixer a un porc senglar amb els seus fills i “Sant Antoni” va curar la ceguesa de les indefenses cries. Li vigilaven, observant el seu dia a dia, les males llengües compten que era el Dimoni! Ell no estava per a aqueixos menesters. Bo que em veig del tema a comptar. Els joves del Sobrarbe pensen que si salten i ballen aconseguiran purificar-se a ells i als seus animals.

El nom que li donen en alguns pobles del Matarraña, La Mochiganga!, en les meues germanes riem amb aquests jocosos i satírics que relaten de l’esdevingut l’any anterior (les diferents versions que donen de les nostres anomenades malifetes, balls obscens,...) Els diables apareixen per aquests pobles, diuen les males llengües que ajudaven al dimoni en les temptacions que realitzava a les gents del desert, durant el solstici d’hivern.

Em recorde que en Ainzón per a Sant Antóni i Sant Sebastià, des que van descobrir el que eren els trabucs, juguen amb ells, maldestres d’ells!, algun en esclatar el trabuc va perdre la mà!, pel que sembla les gents d’aquests pobles no sabien del que li va esdevenir a Sant Sebastià, jo no jugaria amb armes durant la seua onomàstica. L’Aínsa, no es perd oportunitat per a cremar pels seus carrers el que troben, en aquesta data recorrem els carrers de foguera en foguera, jugant i ballant amb el foc.

En Castelserás anem amb els bons mossos a tallar l’àlber o xop més alt. Mentre ells ho van tallant, nosaltres demanem permís a la mare Terra, i mentrestant els donem vi a beure als taladors, així si bé es prea podem jugar amb ells una estona!. Es col·loca en la plaça major al costat d’una pila de llenya, que donarà vida al foc de la foguera duren tota la setmana. Anem amb la cercavila recorrent els carrers del poble recollint als convidats. Alguna vegada hem intentat embriagar als “carambaneros” i fernos passar per ells per a així poder encendre la

En uns altres pobles del Matarraña com en Valjunquera els mossos, la vesprada d’abans van per les cases replegant menjar; “La Plega” li diuen. I a la nit ancoren la foguera, la qual cosa més ens encanta és quan fan fer un volt als animals, perquè el foc els beneïsca, nosaltres aprofitem i ens fiquem entre els animals i juguem amb ells, que poques vegades se’ls fa gaudir. Quan ja han passat tots es realitza “La Ofiarta”, tots els aliments ixen a subhasta, i es fiquen a xarrar al voltant de la foguera tots junts, menjant i bevent.

En un poble del Baix Aragó, el qual no nomenaré, es creuen que si cremen a una bruixa tindran un millor any, noooo!!!!, així no es fan les coses, nosaltres vam aprendre fa anys que sacrificar als animals no ens portava ni riqueses ni salut. Així que deixeu ja de cremar a les meues germanes!

Queimada para calentar las noches festivas

foguera amb el nostre ritual particular del foc les flames van omplint els espais de la plaça, els càntics fan que tot siga encara més ritual!!! Diuen que la foguera més gran de tots els llocs.

els seus cavalls, estendards (podrien ser amb escenes de balls luxuriosos), gaites, dolçaina... Anem, com els festejos d’antany. Això sí que és una bona celebració, per a protegir-se de la pesta, purificar les ànimes i les collites. Ací nosaltres gaudim sense que ningú ens diga res!, antany havíem d’anar amb compte amb els cavallers, anaven armats amb destrals i espases, llaura aqueixa part s’ha perdut, encara sort!

Continue preguntant-me perquè fan foguera a aqueix altre “barbut” que intentava redimirnos a totes mitjançant la confessió, que pesat!, i el que réiem d’ell amb la seua tartamudesa. Ens agradava anar a la pira de foc que fan en Castelnou, la diuen “el dia dels troncs”, en alguna ocasió ha arribat a mesurar 15 metres, quin bé ho passàvem saltant-la, deixàvem sorpreses a les gents del lloc!, cridaven; bruixes havien de ser! Pobre Sant Valero, nosaltres érem l’espectacle! Els avorrits de la capital ni tan sols encenen el foc per a ells, encara sort que vosaltres, els dimonis veniu a la nostra anomenada per fer alguna bona malifeta.

Rememorant, arribem a una festivitat molt especial, “La Encamisada de Estercuel”, fogueres per tot el poble, cavallers muntats en

Castellote, recorde mol la festa que es realitza en Castelserás, m’encanta quan planten l’arbre de dimensions més grans que pugues

Foguera central en la plaça durant la festa de la "Encamisada de Estercuel" de 2013

Pas dels majorals muntats a cavall per les fogueres de la Encamisada de Estercuel de 2013

imaginar en la plaça del poble, i a la seua falda una foguera per a il·luminar i netejar de tota malaltia. Nosaltres anem per a fer el ritual de vida per a aqueix maig gran. En la festivitat de San Macario, si alçara el cap, ell sempre va estar en el desert, com a bon ermità, i ara grans festivitats!, es quedaria amb els festejos, assegurança, d’això ens encarregaríem nosaltres.

Arribem a la primera gran foguera de febrer, en honor d’un altre ermità, Sant Blai. Gaudíem amb ell dels seus coneixements mèdics, i llaura van i ancoren fogueres en el seu honor. Cada any celebrarem el dia en un poblat diferent, ja que aquesta festivitat és una de les més esteses pel territori. Daroca, Embid de Ariza, Alloza... i una de les millors, Torreta d’Alcanyís, que en despertar-se l’endemà al matí, amb els calius de les cendres ens acompanyen amb càntics i salves d’escopetes! És on aprofitem l’ocasió perquè les gents del lloc facen i realitzen un conjur de foc per afavoridor les collites i la seua pròpia salut, que molt diuen, però al final deixen de costat el saludable del camp per a alimentar-se de menjar sense vida (que poc saben sobre els beneficis de la Terra, s’omplin la boca de parlar i fan el

contrari, haurien de tornar a valorar el que la Mare Terra els dona, diuen que això és cosa de Bruixes, que ignorants són). En Mazaleón i en Fórnoles els diables dansen entorn de la foguera al costat dels animals, recorde als festejos de Valjunquera. Ells donen tres voltes a la foguera.

Una de les coses que vam aprendre en Bailo és que no es creme la fusta de figuera perquè si no és herniaran els xiquets, pense que serà perquè és mala fusta per a cremar i que el fum que tira és tòxic i desagradable.

Una festivitat mal entesa, dia de les dones criden, per a Santa Águeda. Què va!, és el dia de les bruixes, gaudir dels plaers, les luxúries, dels balls pels camps, les bruixes manen. (no saben que manem sempre.) Llaura les dones

caminen deslligades, no saben el que fan, nosaltres gaudim i aprofitem els moments que aquest dia assenyalat ens atorga sense cap responsabilitat. Creuen els més mundans que cal celebrar aquest dia amb menjar, xocolate, dolços, croquetes, mamellets, rosconets, ens mantindrà controlades.

Una altra festa pagana reconvertida al cristianisme són els carnavals, en aquesta almenys permeten als joves cert descontrol, com en les bacanals romanes. Aquesta festivitat dura de dijous lardero a dimarts de carnestoltes. Crec que hem visitat la majoria del territori aragonés, encara que ens hem deixat alguna, per repetir moltes vegades altres. Intentaré explicar-vos les que més han calat en nosaltres o més afecte els tenim.

Allà per maig anem al poble natal del nostre amic Juan Lorenzo. Commemoren el dia de la seua mort amb una música que rememora les cançons cèltiques que ballàvem pels boscos anant a la trobada de Juan de Lorenzo. Ho representen amb un que fa de Dimoni i altres

Bruixa dansant amb el foc en Trasmoz. 2010

Les bruixes juguen amb foc i preparen beuratges

6 dansaires que van de blanc i negre i de negre i blanc semblant esquelets, ballant diferents danses i mudances amb la mateixa melodia cèltica, la fan dir “La contradanza de Cetina”.

En la zona del Matarraña són molt famosos els nostres germans els diables. Ixen per a celebrar Sant Antoni. Encara que alguns són precristians com nosaltres. Fan cercaviles per a fer la plega. Que serveix per a recollir aliments. O la fusta per a la foguera. O diners per a sufragar la festa. Uns altres apareixen per a encendre la gran foguera. Amb les seues espurnes i algaravia. Que cremarà durant tota la nit. Es coneixen en pobles com La Fresneda, Torre del Compte, Rafales, la Portellada i Valderrobres.

En La Fresneda ixen dos diables. Dels més antics. Amb vestits d’arpillera i caputxa amb banyes. Dibuixos de serps i fardatxos. Amb vares de vímets. Per a espantar els xiquets. Acompanyen a la comitiva fent la plega.

Gaudim molt quan per Sant Joan anem al pirinenc en aquesta festa, en pobles com San Juan de Plan, Sahún, Montanuy, Laspaúles, Villarrué i Suils, baixem de les muntanyes amb falles, cércols i bardons, creant un dibuix de llum molt bonic, i com no, al final juguem entre nosaltres a veure qui arriba primer, el que faça l’estela d’espurnes més àmplia i lluminosa. Acaben tots junts en una gran foguera, sempre acompanyats de bona música.

En la Portellada a més de representar la Sanantonà. Un teatrillo de la vida de sant Antoni. També tenen un grup de diables. Tenen una bèstia que és el “Llangosto de foc”. Que els acompanya en les seues cercaviles. I tira foc per les seues quatre antenes.

I estem molt contents. Fa poc s’ha presentat un grup nou! En Peñarroya de Tastavins! Han format un grup de diables. A l’estil tradicional

Ballant en la foguera de San Joan en El Pobo, Teruel. 2018

Exposició Sant Antoni al "Matarraña” en Cretes, amb vestits dels diablets. Desembre 2022

de la zona. I esperem que donen molta guerra. I tiren moltes espurnes i espurnes.

foc. Representen la llegenda del “diapleron” i el seu “cañoto”. I a més fan balls tradicionals. Fan la dansa del pal de cintes. Amb molt de foc i espurnes. És d’allò més espectacular que recorde. Aquests diables visten vestits de color verd, amb pantalons i caputxa negra. Amb banyes de colors.

A Aragó a més es coneixen altres grups de diables. Fan espectacles amb música, foc i pirotècnia. Representen llegendes, i fan cercaviles. Animen les festes dels pobles. I col·laboren en les reivindicacions populars i socials.

Coneixem a “Us Diaples d’a Uerba” que són de Saragossa. Porten des de 1991 injuriant pels carrers. I han aparegut per molts llocs. Amb els seus espectacles variats. I les seues bèsties. Tenen un Lacuerco. Una bitxa mitològica. Que representa a una serp peluda. Compte la llegenda que es colava en els llits dels bebés lactants. S’alletava de la mare. Introduïa la seua cua en la boca per a fer callar el plor del plançó. I era la causa de les morts sobtades dels xicotets. Per a detectar la seua presència s’escampaven cendres entorn dels bressols. Així podien veure la resta de la bitxa si s’havia ficat amb el bebé. També tenen una altra bèstia en honor a un company seu. Es diu Punchakuto. I representa un gran eriçó, amb el cos cobert de banyes roges. I que tira foc per la boca. Tots ells visten vestits blancs amb banyes roges. Encara que tenen altres personatges. I en ocasions acompanyats per bruixes.

En la zona de conques minera de Terol es coneix un altre grup. “Us Diaplerons d’o Lloc”, que es troben en la Falç de la Vella. Un grup molt animat que agrupa els diables de la zona. I fan divertides cercaviles amb música i

En La Codoñera, una xicoteta vila de la província de Terol, hi ha un altre grup. Es fan cridar “Foc I Flama”. I fan correfocs molt eixelebrats. Per on apareixen ho omplin tot de xerinola i espurnes. Els agrada molt fer cortines d’espurnes. I tenen molts artefactes de foc. La seua bèstia és “La Cabreta”. Una bicicleta equipada amb molta pirotècnia. I rematada amb un crani de cabra. Visten de roig amb caputxa però sense banyes.

Els “Arraclaus” també són un grup molt conegut. De Castelserás, un poble del baix Aragó. Que tiren foc i moltes espurnes. Amb les seues conegudes màscares gegants. I la seua impressionant bèstia. El “Arraclau”, un alacrà que tira foc per les seues dues pinces i la seua perillosa cua. Aquests visten casaca roja,

Os Diaples d’a Uerba a la seua actuació en les festes del Pilar de Saragossa en 2016

Os Diaplerons d’o lloc al festival Demandafolk 2016

amb mangues, pantalons i caputxa negra. I gaudeixen molt fent correfocs pels pobles.

Un dels majors gojos d’aquest món és que ens permeten gaudir del foc. Les flames il·luminen i calfen la sang que ens recorre, el vi permet que fluïm millor i expandeix l’ànima, la música de les gaites fa que moguem el nostre cos i arribem quasi a l’orgasme de la satisfacció amb el foc. Amb les espurnes, les flames i la festa continuarem vivint!

Final de l'espectacle de Foc i Flama en La Codoñera, 2019

Figura “eriçó” final d'Us Diaples d’a Uerba en Casetes 2011

La pirotècnia a Catalunya

Martí Forns i Rabat

Parlar de pirotècnia actualment a Catalunya és sens dubte parlar de diables, correfocs, tronades i castells de foc. I tot aquest seguit d’elements van lligats de la mà amb les festes majors, temps d’alegria i de celebració. Parlarem dels més típics: les tronades, els diables i correfocs.

Les tronades son una derivació de l’ús festiu de les armes de foc que antigament es disparaven durant els dies de festes per tal de galejar i anunciar la festa o l’arribada de personatges d’importància als municipis.

De tronades actualment a Catalunya en podem distingir tres models, les tadicionals, les aèries i les mascletaes. Les més típiques sense dubte son les tradicionals comformades per un reguero de pólvora negra en la que damunt si afegeixen trons i mascles. Els mascles son uns cilindres metàlics en els que s’introdueix pólvora a presió i es tapona amb arena fina per tal de que al encendre’s creï una detonació molt potent. La Tronada més popular en aquest sentit és la de Reus, en que es col·loquen en total 33 màscles i marquen l’inici de les

festes de Sant Pere i els seus punts més culminants. De fet les tronades serveixen per això, donen inici a les festes o en marquen moments d’importancia. Antigament de tronades a les ciutats se’n feien varies no només els dies de festa gran, sinó que també se’n podien disparar per festes dels barris o dels gremis. Un bon exemple en seria Manresa on i han escrits de tronades per varies festivitats i de recorreguts diferents, tot i que actualment només es disparen a la plaça de l’ajuntament durant les festivitats de la Llum i la festa Major. És destacable que a Manresa la Tronada pren forma de rosari i acaba amb tres glòries.

En el cas dels diables també es pot dir que provenen d’antic ja que, tot i que si bé és cert que, els actuals diables deriven dels primers diables del Corpus, en realitat la figura del diable deriba de molt abans i estava relacionada amb les festes paganes i rituals lligats al foc. L’ús de la pirotècnia en els diables per això és molt més posterior, no es fins a mitjans del segle XVI i principis del XVII que es coneix l’existència de diables que disparen coets o carretilles. Des d’aleshores s’han pas-

Pirotècnic, diable i activista cultural

sat per moltes etapes on el foc dels diables ha incrementat o disminuït. Podem destacar que el 1886 a Riudoms es van encarregar fins a 30.000 carretillas per a “comparsas de diablos”. Actualment el nombre de colles i balls de diables ha augmentat exponencialment des del 1978 amb el primer Correfoc fet a Barcelona. Des d’aleshores la priotècnia ha variat i augmentat molt. Tant és així que han sorgit nous productes per tal de millorar els espectacles com sortidors de tota mena i formats, carretilles xiuladores o de colors variats, bengales de tot tipus i fins i tot volcanets o altres elements. Això ha comportat

també una especialització de les colles que tot i que de forma amistosa en certs correfoc o trobades competeixen per veure qui pot fer la millor encesa o lluïr-se de millor manera. De correfocs se’n poden destacar el de Manresa, Tarragona o Vilanova i la Geltrú. També és poden destacar altres espectacles com la Carretillada de l’Arboç, en que durant uns 20 minuts els diables no paren de ballar sota el foc i que culmina amb una espectacular encesa, o l’Escaldarium un acte de nova creació que es duu a terme a Caldes de Montbui i barreja dos elements bàsics l’aigua i el foc.

Els focs a Bermeo i voltants

Óscar Galindo i Álvarez

Porte vivint uns 30 anys aproximadament a Bermeo. I des que vaig arribar a aquesta encantadora vila, sempre he gaudit del Soroll, Llum, i Olor dels focs artificials, no sols a Bermeo, sinó també en poblacions dels voltants com Mundaka, Guernica, Bilbao (capital de Biscaia), on a part d’exhibició, hi ha concurs de tota mena d’expressions de focs artificials.

Hi ha molta història, (segons compten els majors del poble), encara que no hi ha constància, ni en arxius municipals ni a la biblioteca sobre això, però tots afirmen el mateix, “des que em recorde d’això”, és l’expressió més sentides en persones d’edat avançada. Si ens remetem a internet, segur que parlen del segle XVI sobre el començament de la pólvora a Euskadi,

però per motius naturals d’edat no puc opinar com es desenvolupaven en aquelles èpoques.

Al meu gust, tots els anys intenten superar-se, però com tot, i sobretot amb crisis, hi ha vegades que no arriben on ens agradaria.

Les empreses pirotècniques solen acudir de tota la península, i a Bilbao, d’Europa per als concursos, i sempre trauen un somriure al més tímid, una llàgrima a l’enamorat i un pesar al qui s’ha quedat sol, en faltar-li la parella, però tots al final, aplaudeixen i ovacionen els focs.

El meu gust per això ha sigut alegre visita per a veure’ls, i mes ara, en conéixer a grups

President de l’associació Cultural Devil Bao Bermeo (País Basc)

del llevant, cridem-los “Colles”, no se m’enfaden, “jijiji”, grups dedicats als espectacles pirotècnics anomenats “Correfocs”, i que és un ball de diables recorrent les localitats amb el foc a les seues mans fent malabars. Gràcies a ells, he conegut aquestes festes, i a la qual m’he fet assidu participant en totes les que puc assistir.

He de dir que hi ha com en tots els llocs, festes que es desenvolupen amb focs encara que a menor escala, com a dates importants o com ací en Nit de cap d’any i any nou, encara que no són oficials, tot el que

pot fer o cremar els típics coets, bengales, traques, etc..

A Euskadi hi ha diverses empreses dedicades a la pirotècnia, com Astondoa, Berastegui, Esnaola, etc., i altres que venen de fora com la Saragossana o “Vulcano” de Madrid, participes enguany, i altres vinguts del llevant valencià.

La història de la pirotècnia contínua i no hi ha dubte que continuaran descobrint noves maneres de crear espectacles increïbles de llums i explosions molt més impressionants.

La creació de l’associació Santiagoko Deabruak com a grup de pirotècnia al País Basc

José María Clemente i Leza President i fundador de l’associació

Tot açò va sorgir perquè jo tinc família a la Rioja en Rincón de Soto d’on era la meua mare i sempre anàvem el mes d’agost sobretot a finals i ens coincideix amb un munt de festes populars, perquè solem anar a Calahorra que està al costat i en el 2001 vam veure en les festes patronals de Calahorra un espectacle que van fer la companyia Visitants de Castelló, perquè va ser tal l’impacte que em va donar en tema visual i d’espurnes que quan vaig vindre a Irun a volta de vacances, vaig proposar el formar un grup de pirotècnia, però ens vam donar compte que per a fer això lo millor era crear una Associació, per la qual cosa ens vam animar un grup d’amics i el 24 de Març

de 2002 vam crear la denominada Santiagoko

Deabruak / Els Diables de Santiago d’Irun, que en l’actualitat ens denominem Santiagoko

Deabruak Kultur Elkartea (Associació Cultural Els Diables de Santiago), i perquè Associació Cultural, doncs perquè analitzant la situació no volíem que només se’ns identificara amb la pirotècnia, encara que va ser arran de la pirotècnia pel qual ens formem, de fet el llogo és un dimoniet super graciós, encara que volíem obrir-nos a més camps.

Per arrancar amb la pirotècnia i saber en què consistia fer un Correfoc, contactem a través d’un de la quadrilla amb la Colla de Diables de

Badia del Vallés, que són els que ens van orientar sobre aquesta activitat pirotècnica. Perquè com us podeu imaginar que del que vam fer al principi al que fem ara es nota avanç total. En l’actualitat a més del grup de pirotècnia amb el qual realitzem diversos espectacles (Correfoc, Deabru Sua (Diable de Foc), Kalejira (Cercaviles amb espurna), Txupinazos de començament de festes, Traca fi de festes i el no menyspreable Castell de Focs), també realitzem les següents activitats:

- Acompanyament d’un rei en la cavalcada de reis d’Irun amb torxes de foc i obrint la cavalcada amb assortidors i carretons de tro.

- Enterrament de la sardina (acompanyament amb espurnes i finalitzant amb un gran castell de focs artificials).

- Comparsa de carnestoltes.

- Concurs de puzles familiar i per parelles.

- Participació en les festes patronals d’Irun amb el ja tradicional *correfoc.

- Participació en les festes de barris d’Irun amb espectacles de pirotècnia.

- Passatge del terror (es realitza a la setmana següent a halloween) i que arranquem fa anys visitant-nos unes 400 persones en el primer i en l’actualitat passen unes 1800 persones (la pandèmia ens va fer realitzar una aturada per la situació sanitària).

- Participació en el txupinazo d’obertura de festes de la veïna ciutat d’Hondarribia i diversos actes dins d’aquestes.

- Sense cables ni piles, que consisteix a passar un dia participant amb els jocs populars de sempre i deixar a un costat les tauletes, mòbils, etc amb la participació de bous d’aigua i pirotècnia.

Ara estem en el treball de fer un xicotet canvi en el format del nostre espectacle principal del Correfoc, perquè estem treballant en l’elaboració d’un drac amb la finalitat de donar-li un xicotet canvi en l’enfocament de l’espectacle.

Destacar les actuacions pirotècniques que rea-

litzem al voltant del País Basc, principalment a la comarca del Bidasoa, compost pels municipis d’Irun i Hondarribi, així com en altres parts del país com podria ser en Caceres i fora del país hem actuat a la ciutat d’Hendaia (França) ja que aquesta ciutat té frontera amb Irun.

MEMÒRIA DEL ESPECTACLE PIROTÈCNIC

“TRUMOIAK”

”Trumoiak és un espectacle participatiu basat principalment en pirotècnia, durant el desenvolupament del mateix els components del grup conviden constantment al públic a participar del mateix saltant i ballant sobre i sota les espurnes de l’espectacle, sent la duració del mateix de 30 minuts aproximadament.

L’espectacle comença amb una presentació de so i pirotècnia a desenvolupar en el lloc on es concrete per l’organització, el qual serà escenari del començament i final d’aquest.

Un grup entre 8 i 10 diables, seran els que aporten l’espectacle pirotècnic (manejant carretons i assortidors sobre uns suports i amb la mà, així com un altre material divers amb efectes de llum i colorit variat (bengales, fums, flaixos, fonts, assortidors, etc.), conviden als espectadors a participar de l’espectacle, corrent i saltant sobre i sota les espurnes, fins a arribar el final del mateix durant el qual es prendran diversos elements estàtics (bateries, fonts, assortidors especials, volcans, cascades, rodes, traques, etc.).

Tots els elements estàtics que s’utilitzaran durant l’espectacle i que hem esmentat anteriorment, seran col·locats prèviament amb anterioritat a l’acte, havent d’estar vigilats o custodiats per seguretat fins a la realització d’aquest.

Així mateix ressenyar que com a mesures a tindre en compte, per a la seguretat dels espectadors i membres del grup, així com per a

la vistositat de l’espectacle és imprescindible la retirada del tots els vehicles que es troben estacionats en el lloc de l’actuació, perquè si no és així podrien produir-se danys en aquests, retirant també tot tipus d’obstacle movible que puga entorpir el bon desenvolupament d’aquest.

D’altra banda, indicar que tot el procés de l’espectacle, horaris i lloc a desenvolupar s’estudia abans amb la organització.

Brunchú i Castelló

Per a la família Brunchú, la ciutat de Castelló sempre ha sigut considerada una de les més importants durant el seus més de 100 anys d’història. Sempre ens sentim com a casa i el tracte, tant dels organitzadors de totes les èpoques, com del públic castellonenc, ha sigut immillorable i molt pròxim. De fet, per posar un exemple, el que subscriu va ser gaiatero de la Gaiata nº15, Sequiol, amb molt d’orgull i honor.

Mostra del respecte i l’afecte que sempre hem tingut a la ciutat, és la quantitat de premis que hem obtingut en els nombrosos concursos de pirotècnia que s’han organitzat. Des de l’any 1952 fins a l’any 1992, els nostres espectacles han estat premiats desenes de vegades, creant aqueix idil·li entre la ciutat i l’empresa, que ha durat més de 40 anys. Esment especial, per part meua, té el darrer trofeu, aconseguit en 1992, i els espectacles que vam desenvolupar per al 50 aniversari de les gaiates, que van ser molt especials per a nosaltres.

A nivell personal, recorde amb especial afecte quan anàvem a les Festes de la Magdalena, amb

Luis Brunchú i Martí

el meu pare, el meu oncle i tots els companys. Tots teníem molta il·lusió i, alhora, responsabilitat per fer una gran faena, sabent de la importància de les festes i de la saviesa del seu públic.

En fi, va ser una època molt bonica, que difícilment podria repetir-se hui dia, per multitud de factors. En qualsevol cas, el que subscriu, continua anant a les Festes de la Magdalena, amb el mateix respecte i il·lusió, sempre que és possible, a intentar a agradar amb els seus espectacles, amb l’essència que em va ser ensenyada des de xicotet.

LA PIROTÈCNIA ACTUAL

El sector de la pirotècnia no passa pels seus millors moments, sens dubte. La crisi sorgida per la pandèmia, i l’increment de costos que s’estan produint actualment, estan dificultant el creixement de les empreses, per diferents motius. Un dels principals, és la manca de mà d’obra. Aquest sector ja no resulta atractiu per a les noves generacions, per l’esforç que es requereix, el risc que porta implícit i el valor econòmic

Dissenyador i expert pirotècnic Quinta generació pirotècnics família Brunchú

que es rep. Durant la pandèmia, gran quantitat de tècnics es van vore aturats del dia al matí, per la qual cosa van haver de buscar-se una eixida professional, sobretot en el sector del transport. Després de la pandèmia, aquests tècnics van refusar tornar al sector, i es van mantindre en les seues noves ocupacions. Si a això li unim que no estem aconseguint oferir una ocupació atractiva a les noves generacions, ens trobem un sector molt precari en mà d’obra, que veurem fins on arribarà.

L’altra part fonamental que ens està afectant és la pujada generalitzada dels costos de les matèries primes, la qual ens obliga a pujar els preus de manera dràstica, amb el que això suposa per als nostres clients. En tindre aquests preus, els clients opten per, en la majoria dels casos, reduir el consum, amb el que, el creixement que vam aconseguir en 2022, després de la crisi de la pandèmia, es frenarà en sec.

Cert és també que la pirotècnia valenciana s’havia acomodat una mica amb el consum de material d’importació, deixant la innovació i la fabricació, que eren el nostre senyal d’identitat, una mica de costat. Però, com «no hi ha mal que per bé no vinga», amb l’increment dels preus en el transport dels productes importats, s’obri una finestra que, d’aconseguir formar mà d’obra i reprendre la senda de la fabricació, pot donar una bona eixida al nostre sector a curt i mitjà termini.

El centenari C.D. Castelló en les festes de la Magdalena

José Maria Arquimbau i Montolio President de la Comisssió Delegada del Centenari

El 20 de juliol de 1922, per acord de la Junta General de la Societat Esportiva Cervantes, quaranta-sis de les huitanta persones assistents a aquesta, van votar a favor de canviar el nom d’aquest club, que era el més important llavors en la vida futbolística de la ciutat, pel de Castelló Futbol Club però immediatament passaria a denominar-se Club Esportiu Castelló, nom que ja no ho perdria mai en tota la seua centenària vida.

Encara que inicialment jugaria els seus partits en l’anomenat camp de la carretera de València, on anys més tard va edificar un grup d’habitatges la Caixa d’Estalvis de Castelló, pocs mesos després del seu naixement un grup d’excel·lents aficionats van adquirir uns terrenys on es va construir el primer camp propietat del Club albinegre que es denominaria “Sequiol”, inaugurant-se el 3 de novembre de 1.923 sent el primer camp d’herba de la regió valenciana i que va comptar fins amb una tribuna. El “Sequiol” en la dècada dels cinquanta va passar a propietat de l’Ajuntament el solar del qual el destinaria anys més tard a la construcció de l’Escola de Magisteri.

Els primers triomfs els aconseguiria en el Campionat Regional. En la temporada 26-27 aconseguia el subcampionat i dos anys més tard es proclamava campió regional superant al València, Llevant, Espanya, Gimnàstic, Elx, Burjassot, Atlètic Saguntí i Juvenal.

Tant en la premsa local com en la valenciana, aquests triomfs van tindre ampli ressò. En el setmanari “Pam, pam”, Pito signava el present text: “Ja plora el València la mala actuació que ha portat a terme contra el Castelló; i allà en el seu interior, ràbia el ximple, perquè no és honrós el seu campionat. Plora sense parar la Federació, pel pastissers que els seus membres són i remordiments tenen de consciència per fer-li bis en tot el València!. Només el que no plora i riu amb ganes és el gran equip que té la Plana, aqueix onze que porta vint-i-dos ronyons, cadascú els seus, com dues pilotes!”.

Encara sent molt importants aquests èxits inicials, el primer gran triomf va ser el primer ascens a la màxima categoria del futbol espanyol, la Pri-

del C.D. Castelló

mera Divisió, que es va produir el 2 de maig de 1941, a Madrid, guanyant al Reial Saragossa per tres gols a dos. El Castelló es va posar 2-0 amb gols de Basilio i Arnau, però un gol de Martínez en pròpia porta va posar el partit difícil. En la segona part va empatar l’equip aragonès, però finalment Hernández aconseguia el gol del triomf prop del final. Aquesta va ser l’alineació albinegra: Pérez, Medrano, Martínez, Antolí, Selma, Santolaria, Arnau, Hernández, Basilio, Safont i Pizá.

El fet històric del Club no va ser només aconseguir l’ascens, sinó romandre ininterrompudament sis temporades en aquesta màxima categoria del futbol espanyol, sorprenent a tota Espanya per la qualitat del seu joc i l’esforç que realitzaven els jugadors, pràcticament, tots amateurs.

Aquestes dues circumstàncies van fer que els grans clubs començaren a fitxar jugadors albinegres i això al costat de la crisi econòmica que el club anava travessant, va motivar el descens a Segona Divisió i que tardarà ni més ni menys que vint-i-cinc anys a tornar a Primera, quan va celebrar les seues noces d’or, encara que paradoxalment poc després arribaria a disputar la final de Copa contra el Athletic de Bilbao en l’Estadi Vicente Calderón de Madrid el 29 de juny de 1973. Milers d’aficionats van acompanyar a l’equip, que

va presentar aquesta alineació: Corral, Figueirido, Cela, Babiloni, Oscar, Ferrer, Tonín, Del Bosque, Clares, Planelles i Félix. Ortuño va substituir a Clares i Cayuela a Ferrer durant el desenvolupament del joc. L’equip albinegre havia eliminat en aquesta competició a Valladolid, Betis, València i Gijón. Els bilbaïns van guanyar per 2-0.

En altres dues ocasions l’equip va tornar a conèixer les mels de la Primera Divisió encara que l’estada no va ser tan llarga com en la primera vegada. El 17 de maig de 1981 aconseguia el tercer ascens, i l’últim tindria lloc en la temporada 89-90. Aquests dos últims, protagonitzats pels presidents Antonio Sales i Domingo Tàrrega i pels entrenadors Benito Joanet i Luiche.

El prestigiós historiador esportiu Ximo Alcon, que ha bussejat en tots els arxius de la ciutat dies i dies, té abundant informació de molts fets de la vida del Castelló i naturalment també dels molts anys que el futbol va ser protagonista també durant les festes de la Magdalena, amb la disputa de partits contra equips destacats, amb l’enfrontament en diverses ocasions amb el València i durant anys en les dècades dels 60-70 amb el Borriana protagonitzant-se el trofeu Falles-Magdalena.

Voldria incidir en dos partits molt importants que

es van disputar en plenes festes de la Magdalena. El primer l’11 de març de 1.953, un Castelló-València que va arribar al Sequiol amb totes les seues primeres figures i que es va aprofitar per part de l’afició albinegra per a homenatjar aquest Club, al seu president Don Luis Casanova i a Amadeo que va ser jugador en els dos equips.

El diari “Mediterrani” va jutjar així aqueixa jornada amb la signatura del seu director VIDI: “Magnifica jornada futbolística que va començar amb una cordial rebuda al València i els seus directius en la Plaça del Cabdill, on es va reunir molt de públic i on va ser llançada una traca, i va seguir amb el partit en el Sequiol. Abans, la directiva del Castelló va oferir un menjar als directius valencians en el Casino Antic i a la qual va assistir l’alcalde de la capital Carlos Fabra i abans de la qual, els directius castellonencs i valencians van emplenar en el mateix Casino al governador civil Luís Julve amb el qual van mantindre un cordial canvi d’impressions, en el qual es va fer patent les bones relacions entre el Castelló i el València. Els jugadors de tots dos clubs es van reunir a menjar en el Grau, també convidats pel Castelló, regnant la més estreta fraternitat.

En el partit del Sequiol va haver-hi el mateix sentiment d’afecte. Un ple complet va saludar amb aplaudiments en eixir els equips amb Asensi i Amadeo com a capitans. En la llotja es trobaven la reina de les festes i les dames de la ciutat.

El Castelló va oferir al València una artística banderola en el qual es reiterava la gratitud del nostre Club al de Mestalla i al mig temps Asensi va entregar un ram de flors a la reina de les festes i en tot moment va haver-hi ovacions per a aquests gestos.

L’encontre va començar amb les següents alineacions:

CASTELLÓ: Rosendo, Serrano, Arnáiz, Aznar, Ortiz, Gadea, Riera, Vilalta, Amadeo, Ibáñez y Monfort. Además Valls, Barona, Mallén y Badenes.

VALÈNCIA: Quique, Mir, Asensi, Suñer, Taltavull,

Mangriñán, Fuertes, Buqué, Sócrates, Amorós y Segui. També Peris, Goterris y Corberán.

El resultat 0-3 amb gols de Sòcrates (2) i Asensi.

Finalitzat l’encontre, Asensi va arribar a la llotja presidencial i de mans de la Reina de les festes va rebre la magnífica copa donada per l’Ajuntament, de nou, entre grans aplaudiments del públic.

Acabat el partit i després que els jugadors del València, en gest molt d’agrair, estigueren en la tómbola de la caritat venent bitllets, en el Casino Antic, el Castelló va oferir un vi d’honor als nostres visitants, al qual van assistir els directius del València, senyors Cubells, Ramos, Madrid, Ribes i Grau, el membre de la Federació, senyor Villar, i els directius del Castelló, així com els jugadors i entrenadors de tots dos equips, i moltes altres personalitats castellonenques i valencianes.

Al final del vi d’honor, el president del Castelló, don Joaquín Casanovas, en cordialíssimes paraules va fer patent la gratitud del Castelló al València per la seua constant i valuosa ajuda, així com al president don Luis Casanova, qui va entregar al senyor Cubells amb el prec que ho

fera arribar al senyor Casanova, que no va vindre per trobar-se malalt, un artístic pergamí en el qual consta el seu nomenament com a president honorari del Castelló.

Va dir com el Castelló havia volgut unir aquest homenatge el que es devia a Amadeo, el gran jugador del València, que l’any passat, generosa i desinteressadament, va vindre a jugar i ajudar al Castelló llegint una sentida carta en la qual la directiva del Castelló li testimoniava la seua gratitud, entregant-li un obsequi.

Don Eduardo Cubells en nom del València va destacar que ell no feia distinció entre València i Castelló perquè tot li semblava una mateixa cosa perquè considerava Castelló i al Castelló com a germans, per la qual cosa el València no havia fet gens important, ja que era obligat per sang ajudar al germà. Va felicitar el Castelló i va fer vots perquè recuperés la seua màxima categoria. Després el mateix senyor Cubells va imposar la insígnia del València al president del Castelló, i aquest va imposar la del nostre Club al senyor Cubells.

Dos anys més tard, el dilluns de les festes de la Magdalena de 1.955 es va disputar un altre gran partit de caràcter amistós. El club albinegre no travessava un bon moment i dirigit per una Comissió Gestora, que malgrat tot lluitava amb la finalitat d’arribar a final de temporada en la millor situació possible, i va organitzar un partit certament històric a disputar en l’Estadi Castalia amb la presència del València amb tots els seus titulars, entre ells, el popular Wilkes i alineant-se en l’equip albinegre ni més ni menys que el gran davanter centre del Athletic de Bilbao, Telmo Zarra, ja que el quadre basc

va atendre la petició del Castelló, que amb això pensava que es reforçaria la taquilla.

El partit des del punt de vista futbolístic va ser un èxit, superant tot el que podia imaginar-se: un gran partit, amb magnífics gols i un futbol de gran qualitat.

No obstant això, desgraciadament, l’afició no va respondre com s’esperava en aqueix partit que es va jugar al matí, si bé cal dir que malgrat tot es va registrar una gran entrada. L’eixida dels equips al camp va ser saludada amb una gran ovació, que es va reproduir quan l’afició va veure a Zarra, la gran figura del futbol espanyol, lluint la samarreta albinegra. El camp es va sortejar entre els capitans Monzó i Aznar, en presència del col·legiat castellonenc Artola.

Abans de començar el partit van eixir al camp els organitzadors de l’homenatge a Zarra, fent-li lliurament d’un àlbum amb multitud de signatures i una cartera amb l’escut del Castelló amb un brillant incrustat, donant-li l’afició d’Onda un taulell degudament emmarcat amb el bust del jugador bilbaí i l’escut del seu equip blanc-i-vermell.

En el partit els equips inicialment van presentar les següents alineacions:

VALÈNCIA: Quique, Díaz, Monzó, Paquito, Pasieguito, Puchades, Gago, Fuertes, Vilar, Taltavull y Seguí.

CASTELLÓ: Bienvenido, Martí, Arnáiz, Aznar, Ortiz, Mena, Vilalta, Nogueras, ZARRA, Ibáñez y Varella.

El joc des del principi va ser brillant. Als quatre minuts el Castelló aconseguia macar gràcies a una jugada de Zarra que retardava la pilota a Ibáñez, perquè aquest el deixés a Nogueras que va batre a Quique d’un tret ras.

El segon gol va ser com un homenatge al davanter internacional, que va agafar la pilota avançada, sortejant al portera Quique en la seua eixida netament enviant la pilota a la xarxa entre el deliri del públic, que corejava el seu nom amb crits de: “Zarra, Zarra, Zarra”.

Després del descans el Castelló va introduir nombrosos canvis eixint a jugar Piques, Chirri, Beltrán, etc., mentre el València treia a Sendra i Buqué. L’equip albinegre va continuar anotant gols a càrrec de nou de Zarra, Chirri, Piques i Beltrán, mentre que els de Mestalla marcaven per mediació de Buqué i Fortes.

Els aficionats van acomiadar al final del partit a tots els jugadors i, especialment a Zarra, amb grans aplaudiments.

Els jugadors del València i el mateix Zarra, donada la festivitat del dia van estar tota la jornada a la ciutat, visitant fins i tot el jugador bilbaí la redacció de “Mediterrani” únic periòdic llavors a la ciutat, on va estar acompanyat pels membres de la Gestora, senyors Tirat, Mon i Martell, el secretari del Club Argilés i l’entrenador Escolà, manifestant l’enorme grat amb el qual havia vingut a Castelló.

En el moment d’abandonar la ciutat va expressar que deixava Castelló borratxo per les atencions rebudes, afirmant que mai, en cap costat, havia trobat tal cordialitat en les gents i tant d’afecte per la seua

persona. L’afició castellonenca malgrat el transcurs dels anys sempre li va recordar amb afecte.

Un altre gran partit durant les festes de la Magdalena va ser el viscut en el vell Estadi Castalia el 5 de març de 1956, també de caràcter amistós, que van disputar les Velles Glòries de Catalunya i les Velles Glòries del Castelló, amb victòria per als catalans per 4-0, la foto de germanor dels quals demostra el gran ambient viscut.

Com hem dit inicialment durant molts anys en les festes de la Magdalena sempre va haver-hi durant diverses dècades partits de caràcter extraordinari, encara que va arribar un moment en què altres esdeveniments esportius, sobre tots de motos i automòbils de gran qualitat com els campionats d’Espanya de motociclisme, van restar una mica d’interès al futbol perquè se celebraven també durant les festes.

L’esport, en les seues diverses manifestacions, des d’hípica a vela, des d’atletisme a ciclisme, etc., sempre ha sigut important en les Festes de la Magdalena

Drets: Corral, Figueirido, Cela, Óscar, Babiloni y Ferrer Acatxats: Tonin, Del Bosque, Planelles, Ortuño i Fèlix

Programa d’actes festes de la Magdalena 2023

Dissabte 11 de març

12,00h Anunci oficial de Festes i gran mascletà al carrer Rosa Mª Molàs junt la plaça Primer Molí.

16,00h Cavalcada del Pregó pels principals carrers de la ciutat. Amb la participación dels membres de la nostra comissió.

22,00h Soparem aquells que vullguem al magatzem per agafar forces per a traure els monuments. Agafeu l’entrepa i a espentejar que farà falta força!

00,00h Entre tots i totes portarem els nostres monuments al carrer Sant Roc per preparar la desfilada del día seguent. Visca la Sis!!

Diumenge 12 de març

07,00h Repartiment de canyes i cintes a la plaça Major.

08,00h Missa de romers a la cocatedral Santa Maria i tot seguit la Romeria de les canyes fins a l’ermita de la Magdalena amb paradeta a Sant Roc on matarem en cuquet.

20,00h Tornà de la Romeria, Processó de Penitents i Desfilada de Gaiates pels principals carrers de la ciutat, amb la participació de la nostra comissió que acompanyarà a la nostra Gaiata i Gaiata Infantil, d’enguany. A continuació trasllat de les gaiates a l’avinguda del Rei En Jaume, front Institut Francisco Ribalta on quedaran instal·lades.

22:30h Sopar a l’envelat gaiater si encara queden forçes.

Dilluns 13 de març

10,30h Cavalcada Infantil amb la participación dels nostres xiquets i xiquetes. Anirem a aplaudir al futur de la nosra de la festa i de la nostra Gaiata.

12,00h Obertura de la nostra tasca magdalenera, començarem els cacaus, tramussos, vermut i la cervesa entre altres.

14,30h Dinar de germanor.

20,00h Encesa de les nostres Gaiates a la avinguda del Rei En Jaume que serà un clar en la nit del dilluns. Els nostres monuments seran protagonistas de ben segur.

Dimarts 14 de març

12,00h Obertura del nostre mesó gaiater. Ja sabeu, aseguts i respectan les mesures sanitaries vigents.

21,00h Lliurament de premis de Gaiata i Llibrets. Esperem que hi haje la mateixa sort que els últims anys, o si es possible encara més!. Una batucada ens acompanyarà a la plaça Major!

22,30h Sopar de pa i porta a la carpa gaiatera.

23,30h A ballar tots i totes amb la disco móbil.

Dimecres 15 de març

11,30h Activitats per als més menuts a la nostra carpa. Bou mecànic, trenet i alguna coseta més...

12,00h Apertura de la nostra tasca gaiatera, els pares i mares tindran que veure alguna cosa mentres.

14,00h Dinar de germanor.

19,00h Visita al sector de les Reines i Dames de la Ciutat, i posterior entrega de recompenses de l’any 2023.

22,00h Sopar de pa i porta. Posteriorment disco móbil.

Programa d’actes festes de la Magdalena 2023

Dijous 16 de març

12,00h Apertura de la nostra tasca i concurs de dibuix per als xiquets.

12,00h Caravana de la Federació de colles que passarà pel nostre envelat gaiater a arreplegar a qui vullga anar fins la mascletà.

14,00h Dinar de germanor.

22,00h Sopar de pa i porta en la carpa magdalenera.

23,00h Concurs de disfresses.

23,30h Musica i festa a càrrec del grup musical 2&Roll. Posteriorment Disco móbil.

Divendres 17 de març

12,00h Apertura de la nostra tasca. Més cacaus i tramussos per a tots i totes.

12,30h Inici del campionat de guinyot

14,30h Dinar de germanor.

22,00h Sopar d’entrepá benéfic organitzat per la nostra gaiata i patrocinat per la panadería Blanch. Els beneficis van destinats a l’associació AFANIAS que en la edició de 2020 no vam poder dur a terme a causa del covid. Animeu-vos i col.laboreu!

23,30h Ens amenitzarà la nit el grup musical PAYNAMOON.

Dissabte 18 de març

08,00h Despertà pels carrers del sector amb la música de la colla Soroll.

12,00h Apertura del messó gaiater.

12,00h Quarts de final i Semifinals del campionat de guinyot

15,30h Concentració en la carpa per tal de participar en l’ofrena de flors a la Verge del Lledó.

22,30h Sopar de pa i porta.

23,30h Tots i totes a ballar amb el grup musical YOTOCO SON.

Diumenge 19 de març

12,00h Obrirem la nostra tasca magdalenera. Al màteix temps semifinal i final del concurs de guinyot.

14,30h Dinar de germanor.

16,00h Lliurament a l’envelat dels premis del concurs de guinyot, disfresses i dibuix.

18,00h Replegarem la carpa gaiatera entre tots i totes, així acabarem abans.

22,30h Desfilada final desde l’avinguda del Rei fins arribar a la plaça Major i posterior Magdalena Vitol.

00,00h Anirem a la ubicación de la gaiata per apagar la llum viva de la festa, els nostres monuments gaiaters i disparar l’ultim cohet.

Nota:

La comissió es reservarà el dret de modificar qualsevol acte programat per a la setmana de festesimésencaraenaquestanytanatípic. El soci de sector tindrà vi, llimona, cacaus, taula i cadires a la seua disposició. La comissió no es responsabilitzadelafaltadelloc. Per a identificar-se tots els socis de sector hauran de dur el cartó de soci o identificar-se.

Associació Cultural Gaiata 6 Farola Ravalet

La Gaiata 6 és una de les comissions pioneres dins de la ciutat de Castelló, ja que la seva creació data de l’any 1945 durant la reestructuració de les festes de la magdalena duta a terme per l’ajuntament. Es tracta d’una associació festera la llavor de la qual es mantindre i rememorar la nostra tradició i cultura festera no tan sols una setmana al anys sinó també en la resta de mesós.

La comissió està composta actualment per més de 200 comissionats i uns 50 socis col·laboradors de carrer. Tots els comissionats ajudem a fer aquesta gaiata una gaiata diferent, més lluny de destacar per tots els darrers premis aconseguits, i dels quals estem orgullosos. Volem ser un exemple de participació, inclusió i col·laboració, i fruit de tots aquests valors gaudeix d’un gran nombre de comissionats i socis.

La gaiata sis és dinàmica i en moviment en més de setanta-cinc anys d’història, una història que de segur continuarà escrivint-se... i perquè no?... Volem continuar escrivint-la en vosaltres.

Per què haig d’associar-me?

És important pertànyer a aquesta associació perquè es viu la festa de la Magdalena des d’un altre punt de vista, el de la participació més activa i més significativa de les nostres tradicions. En la nostra associació lluitem per a la promoció, desenvolupament i difusió de la Gaiata, però també pots participar en ofrena de flors a la verge, en la desfilada de Gaiates, pregó, coso multicolor, desfilada final, etc. O viure la festa en la nostra carpa, participar en la nostra presentació, ajudar a la construcció dels monuments, coneixer a gent i fer amics o un sense fi d’activitats que realitzem al llarg de l’any.

Com puc fer-me soci o sòcia?

Posa’t en contacte amb el telèfon següent i pregunta sense cap compromís:

672115548

Col·laboradors Magdalena 2023

L ’Associació Cultural Gaiata 6 “Farola-Ravalet”, vol donar les gràcies als amics i col·laboradors que amb la seua ajuda desinteressada, han fet possible aquest llibret. Moltes gràcies!

Panaderia Blanch ~ Cafeteria-Restaurant Àgora ~ Centres Izquierdo

~ Javier Rambla Ferrer ~ Teca Ofimatica ~ Monfort Salut Dental

~ Te lo imprimimos.com ~ Joieria Ana ~ Ferrer-Blasco advocats ~

Clinica Dental Martínez Tena ~ Simelec ~ La Cuina de Fernando

~ Rajoles i Paviments Rubio ~ Francisco Sanahuja maquinària

agrícola - premses i molins ~ Mesón Serra d’Irta ~ Namala Fixcar

~ Academia Supernova ~ Safont Joyeros ~ Hello! Language

academy ~ El sexo fuerte ~ Gestoria Gallén ~ Casa Juanjo ~

Carlos Bravo cortinatges ~ AE Navarro Asesoria d’Empreses ~ M.

Fabra Cristalleria ~ Perruqueria d’homes Ares ~ Kumon - Lledó

Castelló ~ Solsona càterings ~ Duotono comunicació ~ Proyecto

Amigó Castelló ~ Pistatxo roba infantil ~ Serigrafia Mazuela ~

Sita Creativa ~ Administració de Loteries núm. 3 La Lledonera ~

Enrique Roig sabater ~ Carnisseria de cavall Toni ~ Fruites i Verdures

Teresa ~ Cantavella Robres ~ Papereria Columbretes ~ Osteofisio

Francisco Gómez ~ Olives i Salsums M. Cinta ~ Idiomes Reyes ~

Los Claveles floristeries ~ La cuina ~ Calçats Fores ~ Generali

Seguro ~ La pajarita roja editors ~ J.M. Forcada, s.l. ~ Modes Mabel

HP EliteBook 840 G2

Memòria RAM 8 GB

Emmagatzematge 240 GB SSD

Processador Intel I5

Pantalla 14 polzades

PACK

TECNOLÓGIC 36€ al mes

Kyocera Ecosys M6230cidn

Multifunció A4 color a doble en totes les seues funcions

Pantalla tàctil de 7” configurable

Velocitat d'impressió 30 ppm i escàner fins a 60 ipm

Resolució fins a 1200x1200 ppp

Pes màxim paper 220 gr/m2

5 anys de garantia

Teca Ofimática, S.L.

Carrer Batalla de Muret, 34, Nau 7 12550 - Almassora (Castelló) 964 280 935-696205794

tecainfo@tecaofimatica.com www.tecaofimatica.com

CONSULTAR SERVEIS I GARANTIES

INSTAL·LACIÓ, CONFIGURACIÓ, SISTEMA DE COPIES DE SEGURETA T ,

CONSUMIBLES

IVA NO INCLÒS

DESPLAZAMIENTO , ASISTENCIATÉCNICA , …

talleres namala s.l.

c/ ALCALDE TARREGA 27

12004 CASTELLÓ

telèfons:

fixe: 964 22 30 14

mòbil: 657 824 236

671 71 13 88

helloacademy_castellon

helloacademycastellon@gmail.com

C/Carcaixent 26, 12005 (Castelló)

Multifuncional (Tales)

Idiomes per a:

XIQUETS - JOVES- ADULTS

Grupals i Particulars

Presencial i Online

Preparació D'EXÀMENS oficials

Traduccions i correccions

Classes de REPÀS, totes les matèries:

Primària, ESO, Batxiller

Anglés per a EMPRESES

Estàncies a l'EXTRANGER

ESPANYOL per a extrangers

Cursos INTENSIUS d'anglés

ESCOLETES en èpoques de vacances

• Tramitació d’escriptures

• Expedients d’herència

• Assegurances socials

• Assessoria comptable i fiscal

Plana

A Casa Juanjo portem des de 1997 treballant per a

oferir als nostres clients els millors productes.

Elaboració de Productes Artesanals

Selecció de Carns i Productes Gourmet

Detalls i cistelles personalitzades

PROYECTO AMIGÓ ÉS UN RECURS DE FUNDACIÓN AMIGÓ QUE DES DE 1992 OFEREIX A CASTELLÓ

SERVEIS TERAPÈUTIC-EDUCATIUS A PERSONAS AMB ADICCIONS

I DEPENDÈNCIES QUE CAUSEN CONFLICTES PERSONALS, FAMILIARS I SOCIALS

Hem adaptat la nostra intervenció a les noves adiccions que han aparegut per a donar una resposta professional i aconseguir que les persones ateses tinguen un estil de vida plena i saludable.

Proyecto Amigó, que pertany a l’AsociAción Proyecto Hombre, dispon dels següents centres, en regim residencial o ambulatori, en la provincia de Castelló de la Plana:

- CENTRE DE DIA

- COMUNITAT TERAPÈUTICA

- PROJECTE JOVE

- VIVENDA DE SUPORT AL TRATAMENT

- CENTRO DE DIA A VINARÒS

Avgda. Enrique Gimeno 44 - 12006 Castelló

Telèfon 964 205 255

Ampli surtit en cerimònia, comunions, vestir i casual

IMPRESSIÓ EN TEXTIL I PLANA

TOT TIPUS DE PUBLICITAT

ESTAMPACIÓ EN GENERAL

SAMARRETES – ADHESIUS

ROBA LABORAL

ROTULACIÓ PER ORDINADOR

TOT TIPUS DE REGALS

PUBLICITARIS

REGALS D’EMPRESA

Plaça Tetuán, 4 (front Correus)

www.pistatxorobainfantil.es

Telèfon 964 256 351 12001 Castelló

Pintor Castell, 2

Tel. i Fax 964 24 08 72

e-mail: serigrafia.mazuela@gmail.com 12001 CASTELLÓ

Telèfon 625578644

www.facebook.com/sitacreativa

papereria - llibreria

Magatzem de calçat

Carrer Aragó, 14 - Tel. i Fax 964 242 085 12004 Castelló

Plaça Tetuán, 5 - Tel. 964 212 086 12001 Castelló

Carrer Pintor Vergara, 4 baix 12004 Castelló de la Plana

644 606 807

964 243 508

papeleriacolumbretes@gmail.com

OLIVES I SALSUMS

Francisco Gómez Moreno

Diplomat en Fisioteràpia

C. O. en Osteopatia

www.osteofisio.es

Direcció

Grup Ribes Pla 2 Baix

C/ Juan Ramón Jiménez

(entre C/ Rio Júcar i C/ Rio Turia)

Tel. cita prèvia 626 054 699 • 12006 Castelló

Mercat de Sant Antoni - Parada 1

Tel.: 651 318 662 12004 CASTELLÓ

Carlos Gozalbo Salvo

Núm. Registre CO7218956792P

Carrer Zaragoza, 9 - 12001 Castelló

Tel.: 964 342 614 - Mòbil: 636 147 353

E-mail: cabevicalimocho@hotmail.com

DISTRIBUIDOR AUTORITZAT

Av. Quevedo, 16 • 12004 Castelló

Telèfon 964 22 26 00

www.jmforcada.es