Sant Nicolau R os a b e l G u m b a u
Revolta de llaços i espases, la llonganissa a l’entrepanet, ben guarnida amb salsa de tomata i jo que encara no m’havia diluït en cabòries, cel·lularment pletòrica d’ara i ací, de berenar amb els xiquets del parvulari. No sabria dir per què, recorde també la platja i aquell tros de serp que la mar havia retornat. “Piquem-la”, proposava l’orfe emprenyat, per orfe i perquè sí, que abans o després em picaria també els morros amb la monstruosa bota ortopèdica per desobeir algun mandat del joc. –No, llavors no feia fred–. Sant Nicolau, sant beneït...
