Pa i culpa M a rta V i l a r d ag a
El teu cos en forma de crosta i molla flonja, al calaix de la taula blava on guixava núvols, beneït amb una vella ganiveta. Als dotze anys, et vaig resar mentre les mans despenjaven aureoles d’àngels, temeroses, apagaven llànties i espelmes. No t’estimo com al pare i a la mare. Combrego amb les tórtores del blat. Lectura de l’Evangeli segons una nena.
