Vivències d’infantesa A r m o n í a B a l dayo B a rrac h in a B e rta B a l dayo B a rrac h in a
Q
uan parle amb la meua germana de la infantesa hi ha coses que no varien molt, malgrat els molts anys que ens portem. A ella li va tocar viure en una època més complicada perquè va nàixer l’any 1936, amb l’inici de la Guerra Civil Espanyola, per això la infància la va passar durant la postguerra. Em conta anècdotes que em resulten curioses i és per això que m’agradaria compartir-ne alguna. De menuda feia vida a l’orxateria del tio Pepe, a la plaça del Mercat, a la Plaça Major. L’any 1938 l’orxateria quedava mirant al Fadrí, al costat hi havia un carreró amb un piló per on la gent es dirigia als refugis de l’actual plaça Santa Clara quan hi havia bombardejos. Recorda que al costat de l’orxateria hi havia dues botigues d’ultramarins i la Pensión Levante i al cantó sovint veia asseguda en una cadira una dona que venia botifarres. De joguets en tenia ben pocs, però s’entretenia amb qualsevol cosa. Per exemple amb un fil va nugar una granota que passejava com si fóra un gosset. L’amfibi, però va tindre mala sort, i un dia va passar a millor vida perquè el van xafar sense voler. També jugava amb un eriçó que tenien solt per casa. Davant de l’orxateria, al costat del Fadrí, formaven la façana una xurreria, una casa de salaons i una pensió. Era el pany conegut de les Ànimes. Al mig de la plaça estava el mercat de verdures, cobert i tancat amb una barana de ferro; amb les xiquetes i els xiquets del carrer jugava a entrar i eixir per la barra de ferro i a acaçar-se. També passaven pel carreró del piló cap als refugis, on jugaven a pujar i baixar pels monticles (els refugis per la part de fora tenien forma de muntanyeta).
