Experiències i rellevància del joc A m pa ro C a r p i B a l l e s t e r
L
a bibliografia científica defineix el joc com allò essencial per a tota la població tant per a grans com per a menuts, si bé se centra en els avantatges que aporta als infants, sobretot pel que fa a la socialització i l’esbarjo. És cert que hi ha posicionaments d’adults, ja siguen mestres o pares, que consideren que jugar és una pèrdua de temps i demanen més deures, activitats extraescolars formatives..., amb l’esperança que els fills arriben a ser uns números uns, que siguen els més llestos i ascendisquen en l’escala social. D’aquesta manera neguen el valor, la necessitat o la importància que el joc té. Obviant aquestes controvèrsies, i centrant-nos en el valor que ha tingut i té per als infants el jugar –qui pot negar-ho– farem una ullada a com hem viscut en la nostra infantesa el joc. Actualment es parla que el joc i concretament els joguets, no tenen sexe, que totes podem jugar a tot, però quan érem menudes i tant que tenien sexe. Començant perquè l’escola era sexista i les xiquetes no devíem jugar els mateixos jocs que els xiquets de la mateixa edat amb el risc de que si ho fèiem érem etiquetades de xicots i ens feia perdre la nostra feminitat. Les reprimendes estaven servides. Per tant, els jocs més emprats eren amb nines i cuines. De vegades, individualment, agafàvem els papers que volíem i dialogàvem soles amb nosaltres mateixa, adoptant diferents punts de vista sobre el comportament del nostre imaginari fill o filla. Segons la psicologia estaríem gestionant les nostres emocions i perfilant els rols observats al nostre voltant, assumint-los i identificant-nos. I encara no teníem la tv per reforçar-los. No tot, però, era joc individual. Ja al pati de l’escola ens agrupàvem per jugar al sambori i a la corda, fonamentalment. En aquests jocs la norma de com pagàvem (el càstig) per haver-hi xafat la corda o la ratlla ens deixava fora de joc en un, i en l’altre ens feia seguir menant per aquelles que tenien més habilitat psicomotora o simplement més sort. Calia, segons el temps que es tenia,
