Avui quantes? M a ria À n g e l s P o n s
A
i
G oza l b o
vui en dia molts jòvens, i no tan jòvens, es dediquen a córrer, a fer allò que ara es diu running. Nosaltres quan érem menudes, o no tant, també féiem un exercici semblant, però de manera circular, quan ens tocava fer alguns deures de l’institut. Nosaltres li déiem: «Avui quantes?». Bé, per entendre-ho cal que m’explique. Una amiga i jo teníem un repàs després d’eixir de l’institut. Ma mare ens va buscar un professor perquè ens donara classes de Llatí i també de Llengua, perquè l’anàlisi d’oracions ens resultava un poc difícil. El professor en qüestió era un xic, que en aquell moment ens va semblar tot un home major. Tindria uns vint anys i era un estudiant de magisteri, grosset, amb ulleres, el pèl greixós i fumador de Ducados. Les classes les donàvem a ma casa, a l’entrada de la planta baixa, en una taula redona amb faldes, una camilla amb tres cadires. El cas és que quan aquell xic, ens explicava alguna cosa se’ns anava acostant i nosaltres anàvem apartant-nos pegant «culadetes» amb la cadira, per allunyar-nos del mestre. A la següent explicació tornava a acostar-se’ns i nosaltres una altra «culadeta». I així tota la classe pegant voltes a la taula, fent una mena de ‘redoning’. Per això quan teníem la classe de repàs ens preguntàvem abans de començar: «Avui quantes?».
