Imatges d’infantesa a l’Antic Règim L l e d ó R u iz D o m in go
E
l record de la infància sol esbossar un somriure tímid i nostàlgic en tots nosaltres, provocat per les fites esplendoroses del desenvolupament propi i la bonança d’una etapa i un temps passat que mai no tornarà. L’enyorança d’un període vital absent de preocupacions, abundant d’alegria i fonamentat en l’aprenentatge encaixa amb el nou concepte d’infantesa i d’infància que existeix en la societat contemporània valenciana, tanmateix els temps han canviat molt en els darrers cent anys. En les centúries precedents, especialment aquelles anteriors a la Revolució Francesa, la infància era considerada una període problemàtic, ambivalent i, fins i tot, perillós. Els menuts es trobaven en una situació de transició entre el naixement i l’assumpció de la maduresa i, per aquest motiu, la infància s’entenia com una fase que s’havia de suportar i superar, però no de gaudir. Certament, per als investigadors que volen il·luminar els fets del nostre passat, la infantesa és un repte. La manca de documentació fins ben entrada l’Edat Contemporània fa que tinguem imatges d’una infantesa oculta, retalls d’una vida col·lectiva que composen un trencaclosques de vegades contradictori. Avui en dia, la imatge més acceptada descriu els menuts com innocents, honests i sincers com bé recorda el refrany popular los borrachos y los niños siempre dicen la verdad. A aquesta representació, a l’Edat Mitjana i l’Edat Moderna se’ls unia les qualitats de la puresa i la bondat innata, la qual cosa feia d’ells miralls de perfecció per a la resta dels éssers humans. Així mateix, la manca de maduresa o els comportaments propis de l’edat feien que foren vistos com inconstants, font de preocupacions, indignes de confiança, mentiders i, fins i tot, inútils. Per
